HISTÒRIA D’ESPANYA

1 | P à g i n a

EVOLUCIÓ ECONÒMICA I EVOLUCIÓ ECONÒMICA I

HISTÒRIA D’ESPANYA

TTRANSFORMACIONSRANSFORMACIONS AGRÀRIESAGRÀRIES II EXPANSIÓEXPANSIÓ INDUSTRIALINDUSTRIAL

Alumnes: Paula López, Marta Lluch, Alba Fortea, Fran da Silva, Belén Ruiz.

Assignatura: Història d’Espanya.

Curs: 2n Batxillerat, B

Data d’entrega: 23 de febrer 2014

HISTÒRIA D’ESPANYA

TEXTO 1:

“Los librecambistas hoy nos amenazan con dejar a todos cruzados de brazos, abriendo las puertas al género extraño. Por eso nosotros, los que hoy pagamos, los que producimos, les manifestamos que sólo pedimos vivir del trabajo.

Si del extranjero, por ser más baratos, vinieron los granos, las telas, los paños, sin ganar un cuarto, ¿con qué los compramos?

Si no producimos, si no trabajamos vendrá la miseria, y no lo toleraremos, porque no queremos morirnos de hambre…

Pues con la miseria no queremos tratos, juremos unidos guerra al librecambio, juremos unidos guerra al librecambio.”

Poesía satírica anónima. 1872

TEXTO 2:

“Art. 1.- Los ferrocarriles se dividirán en líneas de servicio general y de servicio particular.

Art. 2.- Entre las líneas de servicio general se clasificarán como de primer orden las que partiendo de Madrid, terminen en las costas o fronteras del reino.

Art. 8.- Podrá auxiliarse con los fondos públicos la construcción de las líneas de servicio general: 1.- Ejecutando con ellos determinadas obras. Entregando a las empresas en períodos determinados una parte del capital invertido, reconociendo como límite mayor de éste el presupuesto.

Art. 19.- Los capitales extranjeros que se empleen en la construcción de ferrocarriles o en empréstitos para este objeto, quedan bajo la salvaguardia del Estado, y están exentos de represalias, confiscaciones o embargos por causa de la guerra.

Art. 20.- Se conceden desde luego a todas las empresas de ferrocarriles: 1.- Los terrenos de dominio público que hayan de ocupar el camino y sus dependencias… 4.- La facultad exclusiva de percibir mientras dure la concesión, y con arreglo de las tarifas aprobadas, los derechos de peajes y los derechos de transporte… 5.- El abono, mientras que dure la construcción y diez años después, del equivalente de los derechos marcados en el Arancel de Aduanas… que deban satisfacer las primeras materias, efectos abonados, instrumentos, útiles, máquinas, carruajes, maderas, coke y todo lo que construye el material fijo y móvil que deba importarse del extranjero, y se aplique exclusivamente a la construcción y explotación del ferrocarril concedido.

LEY DE FERROCARRILES 185

2 | P à g i n a

COMENTARI HISTÒRIA “EVOLUCIÓ ECONÒMICA I SOCIAL”

HISTÒRIA D’ESPANYA

Per a començar aquest treball d’anàlisi i explicació d’aquestos textos que pertanyen a l’evolució

econòmica i als canvis socials, podem dir que les dues fonts pertanyen a una font primària, ja que estan

escrites al període que correspon la informació aportada.

La primera font pertany a un text de tipus literari ja que es tracta d’una poesia satírica, és a dir,

un tipus de poesia que denúncia i es burla de la situació social, política i econòmica de l’època. La

segona font pertany a un tipus de text jurídic ja que estem davant d’una llei, concretament, la Llei de

Ferrocarrils de 1855.

Pel que fa als autors, en la primera font sembla que l’autor siga col·lectiu ja que es parla en

plural, però no es pot concretar perquè és una poesia anònima. I a la segona font, l’autor és col·lectiu ja

que està escrit per la Reina Isabel II junt amb el ministre de foment, Francisco de Luxan. Isabel era

d’ideologia liberal amb una certa inclinació cap als moderats.

La finalitat de la primera font és reivindicar el dret a tindre un treball digne i remunerat. Pel que

fa a la finalitat de la segona font, és regular la construcció i gestió de línies de ferrocarril.

El destinatari d’ambdós textos són públics perquè van dirigits a la nació espanyola, la primera

per a la defensa dels treballadors, i la segona afecta a tota la població.

La idea principal del primer text és l’amenaça per part dels lliurecanvistes per a llevar el treball

als treballadors; i les idees secundàries són la petició dels treballadors de voler viure del seu treball, i

jurar guerra als lliurecanvistes. Pel que fa al segon text, la idea principal és la pròpia llei de ferrocarrils de

1855, i les idees secundàries són la divisió en línies de servei general i servei particular dels ferrocarrils i

que gràcies a l’ajuda dels fons públics, es podran construir línies de servei general.

Pel que fa a la contextualització cal situar aquestes dues fonts en el període de les

transformacions econòmiques i canvis socials del segle XIX i XX a Espanya.

La primera font és una poesia publicada al 1872 on els treballadors volien la tornada al

proteccionisme amb la implantació d’aranzels i duanes per a protegir la seua producció de la forta

competència anglesa. La segona font ens parla de la Llei de Ferrocarrils de 1855 impartida per la Reina

Isabel II, que va ser un factor clau per a la modernització del país imitant als països més desenvolupats i

que va millorar notablement el comerç entre altres zones.

A continuació anem a definir els conceptes “Proteccionisme” i “Lliurecanvisme”.

Proteccionisme doctrina econòmica que volia protegir

l’economia de l’Estat defensant els productes fabricats a la pròpia nació tot

establint drets o aranzels de duana alts per tal d’encarir els productes

estrangers. A Espanya hi va haver molta afinitat cap al proteccionisme,

sobretot a regions com Catalunya, ja que la producció industrial era

3 | P à g i n a

HISTÒRIA D’ESPANYA

escassa i cara. A més, es donà per la incapacitat dels empresaris d’afrontar la competència estrangera, ja

que els seus productes eren més econòmics.

Lliurecanvisme suposà la supressió de duanes per aconseguir que un producte es pogués

vendre a un preu similar allà on es vullga i a més, és un comerç lliure ja que no intervé l’Estat. A Espanya

comencen a sorgir amb la creació de la primera Constitució de 1812, però és al 1833 quan es du a terme.

Espanya va sofrir una important evolució a nivell econòmic i social entre els anys 1833 i 1875,

que la va dur a un creixent desenvolupament en tots els sentis possibles. Primerament parlarem de

l’evolució econòmica, caracteritzada per un descens de la mortalitat i pel manteniment d’una alta

natalitat. L’agricultura va viure una profunda reforma basada en l’abolició del règim senyorial, la

supressió dels primogenitures i les desamortitzacions de Mendizábal i Madoz amb la desamortització

dels béns dels municipis per intentar aconseguir tres tipus d’objectius: pagar el deute públic, ampliar la

base social del liberalisme i crear una classe mitjana agrària. En aquest marc econòmic, l’agricultura es

va veure fortament liberitzada i va prendre un rumb capitalista. A més, aquest període està caracteritzat

per l’inici de la revolució industrial, gràcies a la qual es va dur a terme la construcció d’una xarxa

ferroviària amb la Llei de Ferrocarrils (1855), finançada amb ajuda de capital estranger, com diu la

segona font. El comerç era proteccionista, forma de comerç que defensava la primera font “Juremos

unidos guerra al librecambio” i a més, havia aranzels de duanes, com bé diu la segona font, el qual

consistia en un impost que els comerciants estrangers tenien que pagar per a poder vendre els seus

productes al país.

Pel que fa a l’evolució social, en aquestos anys hi

havia una societat de classes basada en el dret a la llibertat i

a la igualtat davant la llei.

Al 1900 encara que continuava sent un país agrari,

va sofrir canvis significatius al sector industrial, tenint com a

conseqüència la creixent producció minera i siderúrgica i el

desenvolupament del sector elèctric i químic.

Econòmicament destaca la transformació del Banc

d’Espanya, creat al 1856, i la fundació dels principals bancs.

La Primera Guerra Mundial va permetre el

creixement de la producció i l’exportació de matèries

primes. A més, va desaparèixer la competència

estrangera, com bé es volia a la primera font “Si del

extranjero, por ser más baratos, vinieron los granos,

las telas y los paños, sin ganar un cuarto, ¿con qué los

pagamos?”.

4 | P à g i n a

HISTÒRIA D’ESPANYA

El final d’aquesta guerra va desencadenar en una greu crisi causada perquè el mercat intern no

va ser capaç de subsistir a les exportacions.

En conclusió, situarem aquestes dues fonts amb les característiques econòmiques, polítiques i

socials concretes de l’Antic Règim.

Respecte a les econòmiques, aquella època estava caracteritzada amb un escàs comerç

proteccionista i sense innovació, i a més, hi havia una agricultura basada en la subsistència i una

indústria organitzada en gremis on no hi havia ni progrés ni llibertat.

La situació política estava determinada per una Sobirania Reial d’origen diví on el lema era

“Déu, Furs, Pàtria, Rei” on els poders ejectiu, legislatiu i judicial estaven concentrats al monarca i, a més,

no hi havia igualtat jurídica, per el que es deia que era un Estat de Fet. Sols hi havien institucions

consultives com Les Corts que aconsellaven al rei.

I havia una taxa de natalitat molt alta, però com que la taxa de mortalitat també ho era, la

població creixia molt lentament. La societat estava dividida en estaments amb diferent situació legal i als

que es pertanyia per naixement, no per mèrits, i hi havia una gran desigualtat tant econòmica com

social. Els estaments constituents d’aquest model de societat són: la noblesa i el clergat, estaments amb

privilegis honorífics, econòmics i fiscals; i el tercer estament, conformat per burgesia, camperols i

assalariats urbans. Aquest darrer estament, no privilegiat, tenia l’obligació de satisfer els impostos reials,

senyorials i eclesiàstics.

La burgesia acumulava riquesa, però no podia participar de forma activa en política. La difusió

de les idees de la Il·lustració van ajudar a impulsar les revolucions burgeses que varen originar l’aparició

d’una nova corrent política, econòmica i social: el Liberalisme.

El model econòmic era el capitalisme, basat en la indústria, el comerç, l’oferta i la demanda i el

lliure canvi. La indústria va vindre amb la Revolució Agrària ja que va proporcionar excedents que, junt

amb els canvis tecnològics com l’aparició de noves fonts d’energia i noves màquines com la màquina de

vapor, faran possible la Revolució Industrial destacant les empreses de cotó i la siderúrgia. Al comerç va

haver una Revolució als Transports degut a l’aplicació de la màquina de vapor al ferrocarril i al vaixell

que va permetre la circulació de persones i mercaderies.

Els canvis polítics que es varen fer va ser el pas d’una Sobirania Reial a l’Antic Règim, a una

Sobirania Nacional que va vindre a partir de la Il·lustració. Aquesta sobirania Nacional consistia en

concentrar els poders en la nació, representada a través del Parlament. Hi havia una igualtat jurídica, i

amb l’establiment de la Constitució van vindre més reformes polítiques que permetia l’elecció del tipus

de Sobirania, el tipus de sufragi i el tipus de govern ja fos Monàrquic o Parlamentari. També especificava

els drets, deures i llibertats dels ciutadans i la divisió de Poders amb institucions diferents: legislativa al

Parlament; executiva al Govern; i judicial als Tribunals de Justícia.

5 | P à g i n a

HISTÒRIA D’ESPANYA

I per últim, es va passar d’una societat estamental a una societat de classes on la població

estava dividida en rics (noblesa, clero i burgesia) i pobres (obrers i camperols). Amb aquesta nova divisió

no hi havia igualtat econòmica però si jurídica, i es podia canviar de classe per la riquesa i els mèrits. A

més, es va veure un increment de la població degut a l’alta taxa de natalitat i a la baixa de mortalitat i el

naixent proletariat urbà, integrat pels obrers industrials.

Després d’aquestos períodes, va vindre el sistema democràtic on es varen dur a terme

importants millores legislatives que varen demanar els treballadors a través de les organitzacions

sindicals que foren aprovades als parlaments i beneficiaren a la majoria de la població.

La situació política que es va donar fou una sobirania popular on el poder resideix en el “poble”,

es a dir, soles els ciutadans que resideixen en un territori permanentment i tenen la majoria d’edat legal,

poden elegir qui els va a governar. A més, es va implantar el sufragi universal on es permetia el dret a

vot a tots els homes i dones majors d’edat. A més, hi havia llibertat de pensament, dret a manifestar-se i

drets de protecció.

D’una altra banda, hi havia una desigualtat econòmica degut a que els sistemes democràtics no

garanteixen la igualtat econòmica dels ciutadans i per açò, els més desfavorits no tenen molta inclinació

cap aquesta forma de govern.

I per últim, la situació social és com l’actual, ja que encara continuem en un sistema democràtic,

en el qual hi ha una gran diferència entre rics i pobres, encara que també hi ha una classe de mitjana

economia.

6 | P à g i n a