UNITAT 4

Tot ho que estigui en grocS'ha d'estudiar

TIPOLOGIA TEXTUAL: El text descriptiu (I) GRAMTICA: Ladjectiu ORTOGRAFIA: Laccentuaci i la diresi LITERATURA: El fet literari. Els gneres literaris TIPOLOGIA TEXTUAL: El text descriptiu (I)

El text que llegirs en la pgina segent ens informa sobre un edifici construt recentment a Barcelona i que s'ha convertit en una nova referncia arquitectnica: la Torre Agbar. Moltes vegades, per informar cal explicar detalladament, cal descriu-re. Fixat en el text que descriu com s aquesta torre.

El text descriptiu explica detalladament, precisa, com sn les persones, els animals, els objectes, els paisatges, els ambients..., dels quals es trien els trets caracterstics, seguint un ordre determinat. La finalitat d'aquest tipus de text s informar els lectors perqu puguin fer-se una representaci mental d'all que s'explica oralment o per escrit. Les descripcions no acostumen a presentar-se allades, sin que solen formar part de textos narratius i expositius. Aix, per exemple, a ms a ms d'abundar en textos literaris diversos, podem trobar descripcions en notcies, reportatges, cartes, postals, catlegs, guies turstiques, anuncis, definicions, diccionaris, inventaris, etc. Per fer una bona descripci cal seguir aquests passos: - Observar amb atenci all que volem descriure. - Seleccionar les coses observades que considerem ms interessants. - Estructurar i ordenar la informaci. - Redactar la descripci de manera clara, coherent i amb un vocabulari entenedor i precs. - Revisar globalment el text que acabem de redactar.

1

Missatges de llum La Torre Agbar projecta per primer cop textos, nombres i smbols, i mostra les mltiples possibilitats que t per combinar colors. Les proves d'illuminaci serviran per preparar les dotze campanades de Cap dAny

Virgnia Mascar BARCELONA

La Torre Agbar ja s un edifici de referncia de la ciutat de Barcelona. No solament pel fet que sempre s'hi veuen al voltant turistes i curiosos que, cmera en m, volen captar-ne una imatge o fotografiar-s'hi de dia o de nit, sin perqu s'hi projectaran per primer cop les dotze campanades de Cap d'Any. La forma d'obs immens de l'edifici, de 144 metres d'alada i 33 plantes, dissenyat per l'arquitecte francs Jean Nouvel, destaca en l'skyline de la ciutat. La torre s visible des de molts punts de Barcelona, per s la illuminaci nocturna, que en mostra els colors originals, el que atreu la mirada com un imant. L'edifici es transforma en un bellssim far les nits de divendres i caps de setmana, des de les vuit del vespre fins a les onze de la nit durant l'hivern. Per preparar lesdeveniment de lltim dia de l'any i el comenament de l'any nou, l'empresa Mirelec Enginyeria, responsable de la illuminaci exterior de l'edifici, va pro-jectar-hi dilluns passat per primer cop una srie de lletres, textos, nombres i smbols que mostren les grans possibilitats del sistema d'illuminaci per combinar colors, programar sries lluminoses i projectar logotips. Aquest s un potencial que podria transformar la torre en un privilegiat aparador publicitari o en una tela immensa per a l'obra d'un artista plstic. [..] Imatges i textos es veuen de lluny, com ms grans millor, per de prop perden definici. Quan la torre sillumina s'encenen 4.500

llumeneres, cadascuna de les quals pot projectar 16.000 milions de colors. El sistema de dodes LED dna una gran uniformitat a la llum i un millor rendiment dels colors, optimitza el consum energtic i t un redut cost de manteni-ment. Quan la torre est totalment illu-minada consumeix 70 kW. El consum baixa fins a 52 kW amb els colors originals. Quan es fa fosc s difcil escapar-se del seu influx. En part s perqu no enlluerna. Els llums s'orienten cap a la part interior de la xapa ondulada, que genera un bany de llum uniforme sense projectar-se a l'exterior. La contaminaci lumnica que genera s nulla: 0,6 luxs a 1 metre.Avui (9 / 12 / 2006)

2

COMPRENSI DEL TEXT

1. Busca en el diccionari el significat de cada un d'aquests mots de la lectura i copia'l en un full a part: dode - influx - llumenera - logotip - obs - potencial

2. Torna a llegir el text de la lectura i respon les preguntes segents:

a) Per qu la Torre Agbar s'ha convertit en un edifici emblemtic de Barcelona?

b) Qui ha estat el responsable del disseny de la torre? I de la illuminaci?

c) Quan s'acostuma a illuminar la torre?

d) Quin preparant?

esdeveniment

s'estava

e) En qu es podria convertir la Torre Agbar?

f) En quines condicions es veuen millor els textos i les imatges que s'hi projecten?

3

3. La Torre Agbar no genera contaminaci lumnica. Relaciona cada un dels tipus de contaminaci segents amb el seu significat: C. acstica C. atmosfrica Impurificaci d'una substncia o d'un medi ocasionada per la presncia d'elements radioactius. Pertorbaci de l'ambient sonor normal, originada per fonts de soroll. Contaminaci de l'aire. Alteraci de l'ambient per un excs de llum. Alteraci de l'equilibri dels ecosistemes aqutics

C. de les aiges C. lumnica C. radioactiva

ESTUDI DE LA LLENGUA 4. Busca en el text totes les paraules derivades del terme llum i indica'n la categoria gramatical: Construeix una frase amb cada un dels mots que has trobat. Exemple: illuminaci ( substantiu) Va fallar la illuminaci del camp de futbol a. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ b. _ _ _ _ _ _ _ _ c. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ d. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ e. e n l l u e r n a f. _ _ _ _ _ _ _ _

4

5. Recorda que en el text es comenta que cada llumenera pot projectar 16.000 milions de colors. Associa cada un d'aquests noms de colors amb un dels colors del quadre que tens a continuaci: ala de mosca - carm - castanya - catxumbo - cel - cendra cru - escarlata - gos com fuig - granat - llimona mar merda d'oca - palla - plom - porpra - spia turquesa groc Llimona Palla Merda d'oca Cru marr Castanya Spia Cel Turquesa Mar blau vermell Granat Carm Escarlata gris indefinit

6. Completa cada un dels sintagmes de la columna de la dreta amb la forma de l' ADJECTIU corresponent de la columna de l'esquerra: Illuminaci colors obs redut consum bellssim llum sries xapa contaminaci nocturna originals immens cost energtic far uniforme lluminoses ondulada lumnica trajecte medalles sala redudes despeses bellssimes esglaons objecte sostre freqncies nocturn originals immensa proporcions energtiques installacions uniformes llumins ondulat lumniques

5

7. Busca en el text exemples d' ENUMERACIONS de tres o ms sintagmes o oracions i escriu-los. Per exemple: Havia arribat amb les sabatilles, les sandlies, els mocasins, les botes i les sabates, per all tothom caminava descal. Avui, els joves han destudiar molt, no surten quan volen, es fan un tip de fer activitats extraescolars, han docupar-se de les feines de casa...; i amb tot aix, encara els queda temps per estimar-se els uns als altres. Per combinar colors, programar series lluminoses i projectar logotips. Una srie de lletres, textos, nombres i smbols. Dna una gran uniformitat a la llum i un millor rendiment dels colors, optimitza el consum energtic i t un redut cost de manteniment.

8. Busca en el text de la lectura totes les formes dels VERBS SER, ESTAR i SEMBLAR, que sn els ms freqents en els textos descriptius. Desprs, escriu una oraci amb cadascun daquests verbs. Digues en quin temps verbal estan els verbs que has trobat Es: present indicatiu: Es una noia molt simptica.

Est: present indicatiu: Est format per pedres.

9. Identifica, en cada cas, el pargraf de la lectura que compleixi les condicions segents: Hi ha un mot amb diresi, dos de plans i un d'agut. s el paragraf que t ms paraules accentuades. Hi ha dos mots aguts, un de pla i un d'esdrixol. s l'nic paragraf amb dos mots esdrixols. 3r 2n 4t i 2n 1r

6

ANLISI DEL TEXT

10. Busca a la pgina web www.torreagbar.com/home.asp , concretament en l'apartat "La Ciutat"; informaci sobre les torres ms altes del mn. Tria'n dues de dos continents diferents i omple'n una fitxa com la segent: Nom de la torre: Ciutat: Pas: Arquitecte: Any de construcci: Metres d'alada: Nombre de pisos: Caracterstica ms rellevant: 11. Llegeix els textos descriptius segents. Fixa't que sn diferents, tot i que descriuen el mateix animal: el primer s un article d'enciclopdia i el segon pertany a una novella. Enumera les coincidncies que hi ha en les dues descripcions: pit Serp que t el nombre ms gran de costelles i vrtebres (fins a 435). El crani s relativament gros, amb dents molt desenvolupades en forma d'ungla. En proporci al cos, t els ulls i els orificis nasals molt petits. Al final del cos presenta rudiments de la pelvis i fins i tot un petit fmur revestit de substncia crnia. La cua s curta i massissa, i fa d'rgan prensil. Es nodreix de conills, gallines i animals semblants, utilitzant la seva forta musculatura per a escanyar-los.Gran Enciclopdia Catalana

La trobaren tota estirada damunt d'un marge calent, prenent el sol de la tarda i admirant el seu bonic vestit nou, car{perqu} havia estat deu dies retirada, canviant la pell i era veritablement esplndida, posada a terra l'enorme testa aplanada, retorcent el cos, llarg de nou metres, en fantstics nusos i corbes i llepantse els llavis tot pensant en el prxim dinar. [...] Kaa no era una serp verinosa (i el cert s que menyspreava, com a covardes, les que ho eren}, per era poderosa en la seva estreta, i quan havia enrotllat alg amb l'abraada dels seus anells, ja no es podia ni piular. 7

Rudyard Kipling, El llibre de la jungla.

Coincidncies: musculatura forta, llargada, anells, es muda, gran testa.

12. Rellegeix el text de l'enciclopdia i indica en quin ordre s'han descrit els elements per fer la descripci. Comena per el llom, desprs per el cap i desprs la cua.

13. Relaciona els substantius del fragment anterior d'EI llibre de la jungla amb els adjectius que els qualifiquen:

corbes cos marge nusos serp serps testa vestit

covardes fantstics calent enorme esplndida aplanada estirada bonic llarg nou retirada verinosa

14. Llegeix l'anunci segent del vi Creu de Lavit. Fixa't que en el mn de la publicitat la descripci ocupa un lloc destacat. Resol les qestions en un full a part: Color groc palla amb reflexos verdosos, net i brillant. Aromes afruitades (pinya, pera) i de flors blanques amb un fons d'espcies dolces (canyella) i fumades que denoten subtilment la seva criana en barrica nova. A la boca es presenta suau, gusts; apareix desprs una fresca sensaci afruitada molt ben equilibrada amb els sabors aportats per la fermentaci i la criana en barrica, que li confereix originalitat. Indica en quines tres parts s'estructura aquest text. Raona la resposta. Comena per la vista, olor i desprs gust. Digues quins adjectius qualifiquen el color del vi i quins en qualifiquen el 8

gust. Color: color groc palla, reflexos verdosos, net i brillant. Gust: suau, fresca, afruitada. Canvia el nombre dels mots subratllats del text i fixa't en els canvis ortogrfics.

Reflexos verdosos: Reflex verds Net i brillant: Nets i brillants Aromes afruitades: Aroma afruitat Flors blanques: Flor blanca Espcies dolces: Espcie dola Barrica nova: Barriques noves Suau: Suaus Important Gusts: Gustosos Fresca: Fresques Criana: Criances

-C

G-GU

C-QU

J-G

TJ-TG

GU- G

- P-B T-D

9

GRAMTICA: Ladjectiu

Ladjectiu s un mot que complementa el substantiu i n'expressa una qualitat o caracterstica. s per aquesta ra que tamb s'anomena adjectiu qualificatiu. L'adjectiu acostuma a collocar-se darrere el substantiu o b darrere d'un verb, per sempre fa referncia al substantiu, amb el qual concorda en gnere (mascul o femen) i en nombre (singular o plural): noi eixerit /noia eixerida; m bruta / mans brutes. Adjectius variables Hi ha adjectius que sn variables, s a dir, tenen una forma per al mascul i una altra per al femen: cotxe net/ vall neta. Cal recordar que aquests adjectius sovint presenten canvis ortogrfics: nou/ nova, groc/groga, mut/muda. Adjectius invariables VIGILA!!

Un adjectiu s invariable quan t la mateixa forma tant per al mascul com per al femen. Per exemple: jove, arab, breu, greu, agrcola... (noi jove / noia jove).

De vegades, els adjectius poden fer la funci d'un substantiu. Aix passa quan es colloca un determinant al davant (el ros) o quan l'adjectiu fa les funcions que sn propies d'un substantiu: A!emanys i francesos van quedar eliminats. Altres vegades, un nom pot ser complementat per un altre nom, de la mateixa manera que ho fa un adjectiu; en aquests casos, es diu que el segon nom esta en aposici respecte del primer, que s el nucli del SN: el riu Llobregat.

10

15. Substitueix els adjectius subratllats de les expressions segents per sintagmes preposicionals: Exemple: paper acolorit paper de color

Dilluns hivernal Arbre florit Vacances estiuenques Biblioteca municipal Aigua mineral SN Det. Nucli El riu

Dilluns d'hivern Arbre amb flors Vacances d'estiu Biblioteca del municipi Aigua de mina

COMPLEMENT Cardedeuenc (Sadj) de Cardedeu (Sprep) que s a Cardedeu (Frase) Cardedeu (Nom [aposici])

16. Escriu dues frases amb cada un dels mots segents. En la primera frase ha de fer dadjectiu i en la segona, de substantiu: Exemple: petitaADJECTIU La nena petita llegeix molt b. SUBSTANTIU La petita de casa encara no camina.

anglsADJECTIU SUBSTANTIU El noi angls no sap parlar catal. L'angls s la llengua que ms es parla.

blauADJECTIU SUBSTANTIU El pantal que porto posat s de color blau. El blau s el meu color preferit.

nouADJECTIU SUBSTANTIU El barret que tinc a casa s nou. El nou s'acaba de comprar un barret als chinos.

diariADJECTIU SUBSTANTIU Aquesta revista surt diriament. El diari del meu germ cont molts secrets.

17. Assenyala els substantius que fan daposici en els sintagmes nominals de les oracions segents: La seva filla Antnia participar en el concurs.

11

El riu Onyar passa per Girona. El Picasso escultor s poc conegut. La muntanya Santa Victria s a Ais de Provena.

ORTOGRAFIA: laccentuaci i la diresi

LaccentuaciLaccent grfic s el signe que es fa servir per marcar la vocal tnica d'una paraula sempre que les normes ortogrfiques ho permeten. En catal hi ha dos tipus d'accent grfic segons l'obertura de les vocals: Accent obert o greu (`) La vocal a: capit , anvem Les vocals e , o: Merc , all Saccentuen Accent tanca o agut () Les vocals i , u : llus , ning Les vocals e , o: podr , acci Exemples

Els mots aguts quan acaben en a , e , i , o , u , all, obo, pat, avi, cautx, comps, ests, as , es , is , os , us , en , in. tornavs, olors, barns, entn, Berln Els mots plans quan no acaben en cap de les terminacions anteriors i quan acaben en diftong. Els mots esdrixols s'accentuen sempre. difcil, exmens cantveu, rieu

tmbola, indstria, msica, farmcia

Laccent diacrticb (contrari de malament), bns dna, dnes (del verb donar) s (del verb ser) m (part del cos) ms (quantitatiu) s, ssa, ssos, sses (animal) s (del verb saber) s (afirmaci) sn (del verb ser) be, bens (nom de lletra, corder, xai) dona, dones (persona del sexe femen) es (pronom) ma (possessiu) mes (perode de l'any, conjunci) os, ossos (de l'esquelet) se (pronom reflexiu) si (conjunci, nota musical) son (ganes de dormir, possessiu)

Hi ha una srie de mots que s'accentuen per distingir-los d'altres que tenen significats diferents per amb els quals es poden confondre. Aquest tipus d'accent no segueix les normes anteriors i s'anomena accent diacrtic.

12

t (del verb tenir) pl (cabell)

te (infusi, nom de lletra, pronom feble) pel (per + el)

La diresiLa diresi sn dos punts que es posen sobre la i i la u per indicar que es pronuncien diferent.

Sescriu diresiQuan es pronuncia la u dels grups qe, qi, ge, gi. Per indicar que la i i la u no formen diftong. Per indicar que la i entre dues vocals no fa de consonant.

Exemplesaigera, Pasqes

pasos, ram, pec, canvi obea, coa, produa

No sescriu diresiQuan el mot es pot accentuar.

Exemplespas, ve

En els mots acabats en els sufixos -isme i -ista i en els mots comenats en els prefixos re-, co-, arcaisme, egoista reunificar, coincidir contra- i anti-.

En l'infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats en vocal + -ir.

produir, agraint

Dirisi Coses g+vocal i,e Paraiges, ping Si la o la sn tniques no passa res 13 Si la i/u no sn tniques Alerta!!! Context V+i/ i+Vocal/ U+U/ U+Vocal per marcar que U, I no forma diftong

1. Classifica les paraules segents segons el so de la vocal e tnica (obert o tancat): Tancat Obert Mel tres neu cel orella content fred peix teula gerro dent carret ganivet mestra cullera tren galeta abella aquest carrer 2. Classifica les paraules segents segons el so de la vocal o tnica (obert o tancat): cor poble ninot corda cargol papallona os cotxe escombra llenol no mosca home pont pilota menjador noi futbol foc pobre porc Obert Tancat

3. Accentua quan calgui les paraules segents:

agudes Ramn encn sofa germs vindran microbus menjars rostoll cafe Berlin taula cadira anaveu mobil telefon

planes examen Maria fsic difcil examens

4. Els dibuixos segents representen el nom de dos mots aguts, dos de plans i dos d'esdrixols. A ms, tots sis duen accent. Escriu-los:

14

AGUTS

PLANS

ESDRIXOLS

_________ _________

_________ _________

____________ ____________

5. Accentua quan calgui les paraules segents i classifica-les en agudes, planes i esdrixoles: atoms antics caracter Ilagrima justcia handbol anava musica industria Merce fenomens barnus tonics sabatot taulell

AGUDES

PLANES

ESDRIXOLES

Antics barns sabatot Merc taulell

toms Handbol fenmens carcter anava tnics

Msica llgrima indstria justcia

6. Explica per qu s'accentua cada una d'aquestes paraules: sndria - matals - cmic - cantvem farmacutica sndria: Perqu s esdrixola. matals: s aguda acabada en vocal+s. cmic: s plana i no acaba en vocal, s, en, in. cantvem: s plana i no acaba en vocal, s, en, in. Farmacutica: s esdrixola.

15

7. Explica per qu les paraules segents no s'accentuen: menjar - tonyina - tortuga - anireu - examen menjar: s aguda i no acaba en vocal, en, in o s. tonyina: s plana acaba en vocal. tortuga: s plana acaba en vocal. anireu: s aguda i acaba en diftong. examen: s plana acaba en vocal, en, in o s. 8. Accentua, quan calgui, els adverbis segents. Desprs, escriu l'adjectiu femen del qual deriven: Adverbis acabats en -ment

Formaci Adjectiu+ ment (+femen) dificilment estupidament feliment elegantment

Accentuaci La mateixa que la de l'adjectiu

Significat La manera com es fa l'acci (del verb) placidament plcidament plcida

difcilment - difcil estpidament - estpid feliment - feli elegantment - elegant

escrupolosament escrupolosament escrupolosa eficament intel.ligentment eficament - efica intelligentment - intelligent

continuament contnuament - contnua 9. Accentua els mots que calgui d'aquestes oracions: S que la Ceclia ho t. S que en va fer un bon s. Pel juny ja no se li veu el pl. Els seus nts tenen fama de nets. Els antics adoraven ms de deu dus. LEster digu adu al cos, que duia un s de peluix. 16

Va invertir tots els bns en un negoci trbol. Seria bo que busquessin algun lloc on es pugui jugar a bsquet. Aquesta dona que et dna aix es diu Jlia: s la ms alta de l'oficina.

10. Relaciona els mots de les dues columnes: 1. sl 2. sol 3. nt 4. net 5. s 6. us 7. s 8. si 9. bta 10. bota a. recipient per guardar-hi vi b. parentiu c. pronom feble d. afirmaci e. astre f. el terra g. calat h. nota musical i. contrari de brut j. acci d'usar

11. Escriu una frase amb cada parella de mots: m/ma - s/os - dna/dona - ms/mes - vnen/venen Ma mare m'ha curat la ferida que tenia a la m. L's no podia caminar perqu tenia un os trencat. Dna aquest paquet a la dona de la tercera planta. Cada mes es vnen ms cotxes a sia oriental. Venen molts xinesos a Europa i vnen els seus productes ms barats.

17

12. Posa els accents i les dieresis en els titulars segents:

-

Atemptat contra l'ambaixada egpcia a Sussa. Queda desllut l'espectacle estrenat al teatre municipal. Es descarta la hiptesi del sucidi de sis joves a Premi de Dalt. Jutjaran uns vens d'Asc acusats d'haver atracat una gasolinera. Jutgen un home que va arrunar la seva famlia. Va atropellar un vianant quan circulava amb l'autombil a 120 quilmetres per hora.

-

Detecten altes dosis de cocana en la sang del guanyador de la cursa.

-

Brusselles avalava el procs de pau al Pas Basc. El ram s'apujava deu cntims per quilo aquest any. El jugador catal de bsquet Ral Lpez s'ha recuperat de la seva lesi.

18

LITERATURA: El fet literari. Els gneres literaris

Qu s la literatura?Lenorme varietat de textos produts per la ment humana es poden classificar en dos grans blocs: els textos literaris i els no literaris.

Els textos literaris tenen una finalitat esttica o artstica. En sn exemples la poesia, la novella, el teatre, la narrativa, les memries, les biografies, etc. El terme literatura ve del mot llat LITTERA, que vol dir "lletra. s per aquest motiu que definim la literatura com el conjunt d'obres d'art creades mitjanant la paraula. El fet literari Textos literaris Generes literaris Narrativa Teatre

Finalitat

Poesia s

tenen una finalitat esttica o artstica. el genere que es basa en el relat d'una histria

s Subgneres Conte Novella

s

el gnere, predominantment escrit en vers

el gnere escrit per ser representat

Els textos no literaris sescriuen amb altres finalitats: informar (les notcies del diari) definir (entrades de diccionari i denciclopdia) explicar (les observacions sobre com funciona un motor; una recepta de cuina; les prediccions meteorolgiques...) etc.

Els gneres literaris Els especialistes han organitzat l'estudi de la literatura de tots els temps, en gneres. 19

AI llarg dels segles els tipus de gneres han anat variant, per, actualment, les obres literries es classifiquen en tres grans gneres: La poesia o lrica s el gnere, predominantment escrit en vers, que expressa experincies emocionals que sorgeixen de la intimitat d'un autor i que s'adrea a qui les escolta o les llegeix. La narrativa s el genere que es basa en el relat d'una histria, real o imaginria, sobre uns personatges. El conte i la novella sn gneres narratius. El teatre s el gnere escrit per ser representat davant d'un pblic i t tres formes d'expressi caracterstiques: la tragdia, la comdia i el drama.

-

Representaci de Mar i cel dngel Guimer pel grup teatral Dagoll Dagom

A banda d'aquests tres grans gneres, hi ha altres manifestacions literries, fonamentalment relacionades amb la narrativa, que amb els anys han anat prenent protagonisme. Parlem de la memorialstica i l'assaig. La memorialstica t com a finalitat essencial recuperar i immortalitzar el record personal o collectiu. s un subgnere narratiu que abraa la biografia, l'autobiografia, el diari, el dietari, les cartes, el llibre de viatges... L'assaig s un altre subgnere narratiu dedicat a la reflexi sobre temes d'actualitat o histrics que mereixen ser analitzats, discutits o valorats per millorar o reconduir aspectes de la vida de la collectivitat. S'entn com a gneres literaris les diferents maneres amb qu es pot expressar o presentar una obra literria.El gat -Amb diferents matisos 1. Llegeix aquest quatre textos sobre el gat i contesta les qestions:gat m Mamfer carnvor de la famlia dels flids (Fells catus), d'uns 50 centmetres de llarg, digitgrad, amb ungles retrctils, les varietats del qual difereixen pel color i per altres carcters d'escassa importncia. Els gats

d'ira o de goig, arreu el meu instint modula el mu o el marramu.

d'Angora i Prsia es distingeixen per llur pl llarg i seds.

El mu encara tmid suplica a un d'atansat; hi ha un mu de la tendresa i un mu d'exasperat. I si un mu-mu pidola a mig cam dels plors, un marramu imposa, irat, el cos a cos.Josep Carner, Bestiari Editorial Selecta.

20

Empaita la rata

Amb porcs com de vellut el gat empaita la rata; l'atrapa amb un salt astut, hi juga un xic i la mata.Popular catalana

Un gat de collegi Era negre, gras, de pl llustrs, amable i roncaire, amb uns ulls ntids de color d'ambre que ressaltaven extraordinriament. Com a ratador, all que se'n diu ratador, mai no ho havia estat. Preferia el mandrejar voluptus i la vida sibartica, a la caa. Hem pogut observar que la majoria dels gats persegueixen l'ocell, la papallona, els talls, i fins i tot les sargantanes, amb entusiasme superior al que, segons natura, haurien d'esmerar amb les rates.Prudenci Bertrana, Ls benemrit i altres bsties. Editorial Selectat.

g. Quin s el text menys literari? h. Quin s el text ms literari? i. Quins textos sn escrits en prosa?

j. Que diferencia la poesia de la prosa?

21