Embed Size (px)
Citation preview
Dossier de premsa Weegee by Weegee
05.07.2017 | 05.11.2017
Platja de Coney Island, 1940. © Weegee, International Center of Photography. Cortesia Col·lecció M.+M. Auer
Exposició coproduïda per:
2
ÍNDEX
01.- Nota de Premsa .................................................................. 02.- Informació Pràctica ............................................................ 03.- Imatges de premsa ............................................................. 04.- Textos de Sala .................................................................... 05.- Weegee ................................................................................ 06.- M.+M. Auer .......................................................................... 07.- Fundació Foto Colectania .................................................. 08.- Fundació Banc Sabadell .....................................................
3
#WeegeeByWeegee
#PhotographyInPrintOnline
#FotoColectania
@FBSabadell
4
Nota de Prensa
Una de les col·leccions privades més importants del món de fotografies
de Weegee arriba a Barcelona
Foto Colectania presenta ‘Weegee by Weegee’,
una exposició del cèlebre cronista del Nova York
més fosc dels anys 30 i 40
© Weegee, International Center of Photography. Cortesia Col.lecció M.+M. Auer
La mostra reuneix més de cent fotografies d’època d’una de les millors col·leccions
fotogràfiques del món, M.+M. Auer de Suiza, en una acurada selecció vertebrada a
partir dels llibres de Weegee.
A partir del 5 de juliol, la Fundació Foto Colectania presenta, en coproducció amb la
Fundació Banc Sabadell, “Weegee by Weegee”, una exposició del fotoperiodista amb més
de 100 fotografies provinents de la col·lecció M.+M. Auer, que es podrà visitar fins el proper
dia 5 de novembre.
5
En la Nova York convulsa dels anys 30 i 40, Weegee era un reporter gràfic freelance que
publicava en tots els grans periòdics i que va convertir el crim en un espectacle. Sempre
alerta, portava dins del seu cotxe una ràdio sintonitzada amb la freqüència de la policia que
el permetia arribar el primer a l’escena del crim. La seva tècnica, de durs contrallums,
donava a les fotografies una aura de veracitat i dramatisme que segueix impactant a
l’espectador.
A la seva biografia, Weegee explica: “El meu cotxe es va convertir en la meva llar. Era un
biplaça, amb un maleter especial extra gran. Vaig guardar tot allà, una càmera extra, els
casquets de les bombetes de flash, una màquina d’escriure, botes de bomber, caixes de
cigars, salami, pel·lícula d’infrarojos per a disparar a la foscor, un recanvi de muda interior,
uniformes, disfresses i sabates extres i mitjons … . (…) Des de llavors ja no vaig estar
enganxat al teletip de la seu de la policia. Vaig tenir ales. Ja no vaig haver d’esperar a que el
crim vingués a mi; podia anar darrera seu. La ràdio de la policia era el meu modus de vida.
La meva càmera…la meva vida i el meu amor…era la meva llàntia d’Aladí”.
La mostra presenta una acurada selecció del seu treball, des d’imatges de crims, incendis o
accidents fins a escenes d’esdeveniments socials i populars, com les aglomeracions en les
platges de Coney Island o en d’altres llocs d’esplai dels novaiorquesos d’aquella època.
Weegee fotografiava un cadàver, però també un ball de màscares o un nen solitari; a les
seves fotos hi ha foscor, però també tendresa. Malgrat tot, una de les singularitats d’aquesta
exposició de Foto Colectania és que mostra conjuntament amb les fotografies de l’autor, els
fotollibres més cèlebres del reporter com l’edició original de “Naked City”, que es va publicar
al 1945 i es va convertir immediatament en un best seller.
L’exposició ‘Weege by Weegee’ es vertebra seguint les fotografies i els textos que l’autor va
publicar en els seus primers cinc llibres: Naked City (1945), Weegee’s People (1946), Naked
Hollywood (1953), Weegee’s Creative Camera (1959) i Weegee’s Creative Photography
(1964), així com a l’autobiografia del mateix títol que va publicar al 1961.
Aquests primers llibres, autèntiques joies editorials, foren ideats per l’autor i varen resultar
fonamentals per aconseguir ‘enorme popularitat del seu treball.
El protagonisme de les magnífiques còpies d’època es complementa a l’exposició amb les
publicacions originals que poden veure’s gràcies a la filmació dels llibres, així com pel
fragment del documental “The Naked Eye”, dirigit per Lou Stoumen al 1956, on hi apareix
Weegee recorrent la ciutat de Nova York.
6
Weegee, pseudònim d’Arthur Fellig, va tenir una vida atzarosa, es movia amb soltesa entre
la policía i la màfia, i fou sempre conscient de la qualitat del treball que estava fent, poder
per això signava totes les seves fotos amb “Weegee The Famous”. La seva actitud
despreocupada i les seves aventures van inspirar films de cinema negre com “The Public
Eye” (Howard Franklin, 1992), “L.A. Confidential” (Curtis Hanson, 1997), “Road to Perdition”
(Sam Mendes, 2002) o “Nightcrawler” (Dan Gilroy, 2014).
Quasi un segle després que fes les seves primeres fotos, l’obra de Weegee segueix
emocionant tant al públic com a la crítica, gràcies al seu estil descarnat i dramàtic que va
aconseguir reflectir la societat i la vida nocturna d’una ciutat que ell coneixia millor que
ningú.
Aquesta exposició s’emmarca en la programació de tot l’any de Foto Colectania, que te com
eix temàtic el lema Photography: In print |Online, on els programes On-line i
Correspondències prenen un especial protagonisme i donen sentit a la nova etapa de la
fundació.
La mostra procedeix de la col·lecció de Michel y Michèle Auer, col·leccionistes suïssos amb
els que la fundació ha col·laborat en diversos projectes. Al 2005, es va presentar l’exposició
“Una passió Suïssa” que presentava una selecció d’algunes de las fotografies més
emblemàtiques de la col·lecció. L’exposició de Weegee es complementa amb una selecció
de 25 llibres provinents de la seva col·lecció i que es presenten a la Biblioteca de Foto
Colectania. Els llibres tenen en comú Suïssa, ja sigui per l’origen de l’autor, la ciutat de
l’edició, etc.
7
ACTIVITAT PARAL·LELA
Amb motiu de l’exposició de Weegee, la Filmoteca de Catalunya organitza a partir del 11
de juliol el cicle " Fotògrafs de premsa: artista i paparazzo”.
La controvertida ètica professional dels fotògrafs de la premsa groga i rossa, unida al
sensacionalisme i a la frivolitat inherents a l’interès mediàtic dels seus reportatges ha
contribuït a la mala fama d’aquest sector periodístic. A més, els fotoperiodistes també han
estat retratats pel cinema, de tots és sabut que paparazzo prové del film Dolce Vita.
Les pel·lícules que es podran veure són:
Dimarts 11 de juliol a les 20h i dissabte 15 de juliol a les 22h
The Public Eye El ojo público
Howard Franklin, 1992. Int.: Joe Pesci, Barbara Hershey, Richard Riehle, Stanley Tucci,
Jerry Adler, Richard Schiff. EUA. VOSE. 99'
Presentació a càrrec de Pepe Font de Mora, Director de Foto Colectania; Antonio Espejo,
fotògraf i Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya.
Dimecres 12 de juliol a les 17h i diumenge 23 de juliol a les 21.30h
L. A. Confidential Curtis Hanson, 1997. Int.: Kevin Spacey, Russell Crowe, Kim Basinger, Guy Pearce, James
Cromwell, Danny DeVito, David Strathairn, Ron Rifkin, Matt McCoy, Paul Guilfoyle. EUA.
VOSE. 137'
Dijous 13 de juliol a les 18.30h i dijous 27 a les 20.00h
Roman Holiday Vacances a Roma
William Wyler, 1953. Int.: Gregory Peck, Audrey Hepburn, Eddie Albert, Hartley Power,
Harcourt Williams, Margaret Rawlings, Tullio Carminati, Paolo Carlini. EUA. VOSC. 115'.
Projecció en DCP.
Diumenge 16 de juliol a les 19.30h i divendres 21 de juliol a les 17h
Life
Anton Corbijn, 2015. Int.: Dane DeHaan, Robert Pattinson, Alessandra Mastronardi, Joel
Edgerton, Ben Kingsley, Kristen Hager. Gran Bretanya. VOSE. 111'. Projecció en DCP.
Podeu consultar la programació a:
http://www.filmoteca.cat/web/programacio/cicles/fotografs-de-premsa-artista-i-paparazzo
8
Informació pràctica ‘Weegee by Weegee’ Del dimecres 5 de juliol al diumenge 5 de novembre de 2017 Roda de Premsa Dimarts 4 de juliol a les 12h Inauguració Dimarts 4 de juliol a les 20h Imatges disponibles a http://www.mahala.org/public/Weegee Activitat paral·lela Amb motiu de l’exposició de Weegee, la Filmoteca de Catalunya organitza a partir del 11 de juliol el cicle de pel·lícules "Fotògrafs de premsa: artista i paparazzo". Podeu consultar la programació a www.filmoteca.cat Fundació Foto Colectania Passeig Picasso 14 08003 Barcelona www.fotocolectania.org/
Horaris De dimarts a dissabte de 11h a 20h; i diumenges de 11h a 15h. Entrada: 4 € (Reduïda: 3 €. 1er diumenge de mes, entrada gratuïta) Horari d’agost: de dilluns a divendres de 12h a 20h. Dissabtes, diumenges i festius, tancat. Exposició coproduïda per:
Col·laborador principal de Foto Colectania:
9
Col·laborador d’activitats:
Patrocinadors Institucionals:
Per a més informació: Neus Fornells / Marta del Riego M +34 663 37 38 16 / 654 62 70 45 Barcelona +34 93 412 78 78 /Madrid + 34 91 826 17 22 [email protected] / [email protected] www.mahala.es
10
Imatges de premsa Imatges disponibles a:
http://www.mahala.org/public/Weegee
L’ús d’aquestes fotografies queda restringit a la il·lustració de l’exposició de Foto Colectania. Us preguem que no us oblideu escriure la referència del copyright de les imatges.
Weegee assegut en un tamboret, escrivint a màquina en el maleter del seu Chevrolet mentre fuma una cigarreta, 1942. © Weegee / International Center of Photography / Cortesia Col·lecció M. + M. Auer
Diumenge de Pasqua, el sastre es posa el seu vestit més elegant, com la seva família, per assistir a missa, 1940. © Weegee / International Center of Photography / Cortesia Col·lecció M. + M. Auer
11
Multitut a Coney Island, 1940. © Weegee / International Center of Photography / Cortesia Col·lecció M. + M. Auer
Aquest home ha matat a un policia, l’han escorcollat de dalt a baix abans d’anar a la presó de Sing Sing, 1939. © Weegee / International Center of Photography / Cortesia Col·lecció M. + M. Auer
El revòlver sigue apuntando al muerto, boca abajo en la acera, ca. 1940. © Weegee / International Center of Photography / Cortesía Colección M. + M. Auer
12
Proyección en 3D en el Palace Theater, 1945. Imagen en b/n utilizando película de infrarrojos y flash. © Weegee / International Center of Photography / Cortesía Colección M. + M. Auer
La señora G. W. Cavanaugh y una amiga llegan a la Ópera del Metropolitan, 1943. © Weegee / International Center of Photography / Cortesía Colección M. + M. Auer
Hombre detenido por travestismo, ca. 1939. © Weegee / International Center of Photography / Cortesía Colección M. + M. Auer
13
Estos importantes hombres con zapatos de charol se esconden del fotógrafo con ayuda de su sombrero, ca.1941 © Weegee / International Center of Photography / Cortesía Colección M. + M. Auer
Portada del libro “Naked City de Weegee. Essential Books, New York, 1945
© Weegee / International Center of Photography / Cortesía Colección M. + M. Auer
14
Textos de sala
WEEGEE BY WEEGEE
Les coses van tornar a la normalitat. Policies i reporters estaven contents, i jo també.
Guerres de bandes, tirotejos, atracaments, segrestos... M'estava fent d'or una altra vegada.
Les meves fotos, totes amb la signatura «Fotografia de Weegee», sortien a la premsa
diàriament. A la revista Life no els va passar per alt el meu èxit, i van dedicar una doble
pàgina a la seva secció «Speaking of Pictures» al meu treball a les comissaries. Les meves
imatges van aparèixer diverses vegades entre les seves fotografies destacades de la
setmana.
A partir de llavors, tots els diaris i sindicats van començar a oferir-me feina. Però jo
els deia que les seves ofertes eren insultants i que només feia pràctiques per seguir sent un
esperit lliure.
Em vaig comprar un Chevy cupè marró del 38, nou de trinca. Després vaig
aconseguir la meva acreditació de premsa, i uns peixos grossos de la poli em van donar un
permís especial per portar una ràdio de les seves, igual que la dels cotxes patrulla. Era l'únic
fotoperiodista que en tenia una.
El meu cotxe es va convertir en la meva llar. Era un model amb dos seients i un
maleter enorme en el qual podia guardar tot el que necessitava: una càmera de recanvi,
capses per als flaixos, portanegatius llestos per utilitzar, una màquina d'escriure, unes botes
de bomber, capses de puros, salami, rodets per a fotografia d’infraroig per fer fotos en la
foscor, uniformes, disfresses, una muda i sabates i mitjons per si de cas.
Ja no necessitava estar tota l'estona enganxat als teletips de les comissaries. Tenia
les meves pròpies ales. Ja no havia d'esperar que el crim arribés a mi; era jo qui anava
darrere el crim. La ràdio de policia era el meu salvavides. La meva càmera... era la meva
vida i el meu amor, la meva llàntia màgica d’Aladí.
Començava la ronda a mitjanit. Primer revisava els teletips de la policia per posar-me
al dia dels darrers successos i després em ficava al cotxe. Encenia la ràdio de la policia i
després la del cotxe, en què sintonitzava una d'aquestes emissores per a llumeneres en què
posen música clàssica. La vida era com un horari fix, tràgic però puntual, en què
s'intercalaven crims amb moments còmics que alleujaven una mica la tensió.
Des de la mitjanit fins a la una de la matinada, escoltava les trucades que la gent feia
a les comissaries informant que hi havia tafaners a les teulades o a les escales d'incendis de
les residències d'infermeres. Els policies s’ho prenien de broma i deixaven que els nois es
divertissin una mica. De la una a les dues, les trucades eren per denunciar atracaments a
15
les botigues que seguien obertes. Aquestes sí que els interessaven. De les dues a les tres,
accidents de trànsit i incendis, fets rutinaris que els policies havien après a gestionar ja des
de l'acadèmia, quan no eren més que principiants. A les quatre s'animava la cosa. Era l'hora
en què tancaven els bars, i als nois els havia pujat l'alcohol al cap. El cambrer cridava:
«Tanquem!», però els clients es negaven a marxar... Per què havien de voler tornar a casa
amb les pesades de les seves dones? Els uniformats els acompanyaven a la sortida i
tornaven a entrar per prendre unes copes en la foscor de la rebotiga. Després, de les quatre
a les cinc, rebien les trucades sobre robatoris i aparadors trencats.
Les hores més tràgiques venien després de les cinc. Gent que havia passat la nit en
blanc angoixada per problemes de salut, diners o amor. Tocaven fons, tant físicament com
mentalment, i al final es llançaven al buit. Mai vaig aconseguir fotografiar-ho... Passava per
allí amb el cotxe. La naturalesa era amable. Una dona havia aterrat a la vorera i havia perdut
una sabata, però no tenia ni una sola marca al rostre. Els policies li cobrien el cos amb
papers de diari. Jo no podia suportar-ho; donava la nit per acabada.
Weegee by Weegee, Ziff Davis Publishing Company, New York,1961
NAKED CITY
HA NASCUT UN LLIBRE
No et dirigeixes a un estrany, sigui home, dona, nen, elefant o girafa, i li dius: «Miri
aquí, per favor. Rigui , plori, mostri alguna mena d'emoció, o vagi-se’n a dormir al costat
d'una capella ardent». M'haurien dit que estava boig i haurien cridat la policia, que s'hauria
encarregat que vinguessin els guardians per posar-me una camisa de força i confinar-me a
l'ala de malalts mentals de l'hospital de Bellevue.
Vaig estar en el lloc dels fets de totes les fotografies que apareixen en aquest llibre;
de vegades, atret per una espècie de força que no soc capaç d’explicar. I així vaig capturar
imatges dels novaiorquesos sense la seva màscara, sense por de riure, plorar o fer l'amor.
Vaig fotografiar el que vaig sentir, rient i plorant amb ells.
Em van dir que les meves fotografies haurien d'estar en un llibre, que eren un
document social de gran valor. Però com que vaig a la meva i no pertanyo a cap col·lectiu,
com que m'agrada que em deixin tranquil i no espero res de ningú, què havia de saber, jo? I
llavors va succeir una cosa. El nombre d'assassinats i d’incendis va descendir en picat (els
meus dos grans èxits de vendes, amb els quals em guanyava el pa). No ho entenia. No em
16
semblava normal, amb els milions de persones que vivien a la ciutat. No obstant això, allò
em va donar l'oportunitat de fer un cop d'ull a les fotos que havia anat acumulant. Juntes
semblaven seguir un patró, així que les vaig enganxar en un llibre en blanc i el vaig deixar
als editors amb una nota en què es llegia: «Això és el fruit del meu esforç... Tractin-ho amb
cura, per favor».
Les persones que apareixen en aquestes fotografies són autèntiques. Algunes són
dels blocs de pisos de Harlem i de l’East Side; unes altres, de Park Avenue. En la majoria
dels casos, ni eren conscients que les estava immortalitzant, ni sabien quin dia sortirien a la
premsa; en d’altres, sobretot els aficionats al jitterbug i les fans adolescents de Frank
Sinatra, volien estar al corrent de fins a quina pàgina apareixerien. Per a mi, una fotografia
és una pàgina de la vida i, partint d'aquí, ha de ser real.
Weegee. Naked City, Essential Books. New York, 1945
WEEGEE’S PEOPLE
Després que el meu primer llibre, Naked City, es reedités tres vegades en pocs
mesos, em sentia feliç i segur de mi mateix. I el meu estat d'ànim es reflecteix a la perfecció
en la meva manera de fer fotos. Així, doncs, vaig aparcar el cotxe i vaig tallar els cables de
la ràdio de policia que tenia instal·lada. Em vaig cansar del joc dels diaris, de perseguir
ambulàncies fins a les escenes del crim i l'horror. Em sentia saturat de llàgrimes de dones i
de nens que dormien en escales d'incendis.
Vaig rebre un telegrama d'una revista que em proposava treballar com a fotògraf de
moda i d’actes. Vaig acceptar l'oferta i va ser així com vaig entrar en els cercles de l'alta
societat.
Portava la càmera sempre amb mi i feia, de mitjana, una foto per nit per a aquest
llibre. Em vaig adonar que ser l'autor d'una obra publicada m'obria les portes a tot arreu:
rebia cartes de fans, tenia cites; coses que havia desitjat tota la meva vida. A més, allà on
anés, no em deixaven pagar res: el menjar i les begudes anaven a compte de la casa.
Com havia de fer un llibre així? Al cap i a la fi, un escriptor pot sentir o recordar
coses, o simplement imaginar-les o somiar-les; però amb les fotografies és diferent. El
fotògraf ha de ser en el lloc dels fets al moment just. La meva fórmula és la següent: bregar
a la meva manera amb els éssers humans que em semblen meravellosos.
Els deixo al seu aire, els dono llibertat perquè siguin ells mateixos, que es donin la
mà amb amor, amb els ulls il·luminats, que dormin, o que senzillament passegin pel carrer.
17
El truc és ser on és la gent. No fa falta un escenari ni un guió, n'hi ha prou de ser en el lloc
adequat, alerta. Mai se sap què pot passar.
Sovint em pregunten quina classe de càmera oculta utilitzo, però no es tracta d'això.
És el fotògraf qui ha de romandre ocult i actuar amb franquesa. Totes les fotografies que
apareixen en aquest llibre les vaig fer amb una càmera Speed Graphic 4x5, i vaig utilitzar
rodets Eastman Super Panchro-Press type B, flaixos dels més petits i exposició d'1/200
segons amb el diafragma a f/16.
Treballo sol perquè així no hi ha problemes. Després d'anys en la professió, he
descobert que la gent pot ser tan encantadora com tu vulguis. Aquest llibre no hauria estat
possible sense la seva cooperació. Vull donar-los les gràcies per haver-me ajudat tant i
haver estat tan amables.
Weegee’s People. Duell, Sloan & Pearce, New york, 1946
NAKED HOLLYWOOD
Lil·liput va trigar més de dos-cents anys a convertir-se en llegenda. Hollywood va
aconseguir una gesta similar en poc més de dues generacions.
Lil·liput, amb l'ajuda d'un escriptor i un llibre, és un lloc clarament definit. Hollywood,
malgrat els milers de cronistes que l’han retratat i els milions de paraules que s'han escrit
sobre ell, té la mateixa definició i nitidesa que la boira de l'alba.
Com a qualsevol amant, a Hollywood, o l’estimes o l’odies, cosa que tendeix a
distorsionar la nostra perspectiva i, en conseqüència, l’objecte de la nostra atenció. A
Hollywood el persegueixen més equívocs que no pas estels.
Aquest petit llibre intenta exorcitzar aquests equívocs. Sempre s'ha dit que la càmera
aconsegueix captar la realitat de forma infal·lible. Així, doncs, és inevitable que la paraula
que la fotografia corrobora, aporti a aquest llibre la inusual qualitat de presentar els fets tal
com són, de forma simple, honesta i objectiva.
Temo molt que hem fracassat.
Weegee. Naked Hollywood. Pellegrini & Cudahy, New York, 1953
18
WEEGEE’S CREATIVE PHOTOGRAPHY
Des que es va inventar la fotografia fa uns cent cinquanta anys, s'ha utilitzat sobretot
per documentar el món i la gent; de fet, ha estat una eina clau per als historiadors, i no per
als artistes. Però alguns fotògrafs —entre els quals jo m’incloc—, sí que han intentat fer
avenços en el camp de la creativitat.
Fins a on puc recordar, sempre he fet ús d’aquesta capseta negra i màgica que és la
càmera de forma humana; sempre he intentat donar-li una ànima. He procurat que
respongui a tot al que aspira la ment humana, almenys la meva, i no soc dels qui es
rendeixen fàcilment.
Durant les meves conferències en clubs de fotografia, en els meus primers temps
com a fotògraf, sempre em preguntaven pels meus secrets. Haig d'admetre que me'ls vaig
guardar. I ara que he arribat a la maduresa, allò que desitjo és compartir els meus
coneixements amb tothom.
El món és el meu estudi, i reis, reines, presidents, dictadors, estrelles de cinema, etc.
són carn per a la meva càmera. Amb una mica de pràctica i de paciència, podeu aconseguir
fer fotografies tan bones com les meves. Divertiu-vos amb la vostra càmera, seguiu les
instruccions i, qui sap?, potser superareu el vell mestre Weegee!
Weegee’s Creative Photography, Ward Lock, 1964
WEEGEE’S CREATIVE CAMERA
Allò que m'interessa de la càmera és fer-la humana, fugir dels elements més
mecànics i de les regles infrangibles dictades per la «màquina». La fotografia és un art
només si és la imaginació del fotògraf la que controla l'instrument.
Per a mi, la fotografia en si mateixa és una il·lusió. Stieglitz, un dels millors fotògrafs
de tots els temps, em va dir el següent sobre l'acte de fotografiar: «Alguna cosa succeeix; és
fugaç, només dura una fracció de segon. Si això es captura o no a la pel·lícula, només
depèn del fotògraf. Perquè, una vegada ha passat, és com un dia que arriba a la seva fi. No
tornarà mai més».
Després de quatre dècades al món de la fotografia, he tingut moltes idees originals i
he creat aparells inusuals, o he utilitzat els que ja existien de forma nova o increïblement
reeixida. Aquestes són les tècniques que desvelo en aquest llibre, però no sé quantes altres
19
idees se m'ocorreran després. Imagino que el fotògraf —ja sigui professional o aficionat—
que estudiï aquest llibre i provi les tècniques aquí descrites descobrirà camins en què jo mai
vaig reparar. D'aquesta manera, es beneficiarà de forma personal i, en última instància,
beneficiarà el camp de la fotografia, l'art de la fotografia.
I és amb aquesta reflexió amb què dedico els continguts d'aquest llibre.
Weegee’s Creative Camera. Hanover House. New York, 1959
20
Weegee
Arthur "Weegee" Fellig, A Self Portrait
Arthur H. Fellig (Zloczwe, Polonia, 1899- Nova York, 1968) fou un fotoperiodista que va
treballar per a mitjans de comunicació i agències com Acme Newspictures, on alguns
comenten que li varen posar el mot Weegee que deriva de “ouija” per la seva suposada
capacitat de comunicar-se amb els morts. Va començar a treballar en una Nova York
dominada pel crim i de fet és un fotògraf molt cinematogràfic.
Va viure uns anys a Hollywood, quan ja era famós i el seu llibre es va convertir en
bestseller Naked City va arribar a inspirar una pel·lícula a Jules Dassin. Anys abans, a Nova
York, es va especialitzar en assassinats, accidents i successos en general que il·lustraven la
societat de l’època. Vivia de bit, quan es produïen els fets més truculents. Amb càmeres
armades amb grans làmpades de flash aconseguia treure de les ombres a delinqüents i a
víctimes, policies i bombers, sorpresos en els moments més dramàtics. Sempre arribava a
temps i fins i tot abans que la mateixa policia, sintonitzant la seva ràdio, per aquells
21
“aixecaments del cadàver” que va transformar en memorables imatges. Se les feia venir bé
per cercar l’efectista punt de vista, l’atmosfera teatral, enfocar i aconseguir la quinta
essència de la “fotografia negra”. La rapidesa era fonamental i bàsica per arribar al
tancament de les edicions i Weegee treballava “sobre la marxa”, dins el seu maleter, on hi
disposava de material fotogràfic, menjar, roba, la màquina d’escriure i fins i tot disfresses.
Tenia gran talent per a donar cabuda a detalls eloqüents en les seves composicions, com
cartells amb doble lectura o el comentari visual que afegien els morbosos testimonis.
Les fotografies de Weegee mostrant escenes de crims, víctimes d’accidents de tràfic
sanguinolentes o les platges urbanes plenes de gom a gom segueixen resultant
esfereïdores, impactants i no deixen de sorprendre’ns en contraposició amb les que mostren
a les dames de l’alta societat novaiorquesa vestides amb les pells d’ermini i diademes
assistint a estrenes cinematogràfiques, d’òpera o teatrals.
22
M.+M. Auer
@Gregory Maillot
Michel i Michèle Auer posseeixen una col·lecció privada de fotografia que està considerada
la més important de Suïssa i una de les més rellevants d’Europa. Iniciada fa de 40 anys, la
col·lecció del matrimoni Auer supera actualment les 50.000 fotografies, des dels primers
daguerreotips fins a joves creadors d’actuals, passant per grans noms de la fotografia del
segle XX. A més, la col·lecció inclou 20.000 llibres i 3.000 gravats. A partir de la mirada
particular d’ambdós col·leccionistes mostra l’evolució de la creació fotogràfica en tota la seva
diversitat temàtica i estilística. Algunes de les seves joies, sobretot del període
d’avantguarda fins els anys 50, són d’artistes com Brassaï, Man Ray, Henri Cartier-Bresson,
Lewis W. Hine i Weegee, així com varis llibres que il·lustren la història de la fotografia, la
majoria autèntiques relíquies, com 60 fotos de László Mohóly-Nagy (1930); Facile, de Man
Ray (1930); Pro Eto, de Rodchenko (1923) i París, de Moï Ver (1931), una joia bibliogràfica
molt difícil de trobar.
La parella està considerada pionera en la lluita pel reconeixement de la fotografia com una
de las belles arts. Al 2009, els Auer varen crear la Fondation Auer Ory pour la Photographie,
23
a Hermance (Suïssa), amb l’objectiu de preservar la seva col·lecció, promoure-la, adquirir
nous ítems i fotografies, organitzar exposicions i difondre i actualitzar la seva Enciclopèdia
Internacional de Fotògrafs. La Fundació, a més, edita llibres que contribueixen a una millor
comprensió del mitjà, difondre l’obra de joves artistes i d’autors oblidats, organitza seminaris
i tallers i acull al personal investigador, artistes, estudiants i becaris.
Més informació a www.auerphoto.com.
La història amb Weegee comença quan el matrimoni Auer, captivat per les instantànies del
fotògraf, va decidir canviar la seva pròpia casa per totes les seves imatges fa 25 anys,
gràcies a un amic de Weegee. Michèle Auer, fa anys va descriure a Weegee com un home
"tossut" i "políticament incorrecte", que adorava a la gent amb "defectes", i que era capaç de
mostrar "les escenes del carrer que d’altres no s’atrevien a reflectir". Weegee acostumava a
dir "el què és anormal per a vostè és normal per a mi". La seva mort al 1968, va fer que
importants museus de tot el món s’interessessin per la seva obra convertint els Auer en els
més grans col·leccionistes de la seva obra.
24
Fundació Foto Colectania
@MahalaNuuk
Foto Colectania és una entitat sense ànim de lucre, creada a Barcelona l’any 2002, amb
l’objectiu de difondre la fotografia i donar-la a conèixer en l’àmbit social, artístic i educatiu del
nostre país. Els programes que es duen a terme, des d’exposicions fins a activitats i
publicacions, entre d’altres, es basen en la creació d’un projecte innovador, participatiu i
integrador que tingui com a eix principal el pensament al voltant de la imatge i de la seva
idoneïtat per a generar un pensament crític.
Foto Colectania treballa molt especialment a dos nivells: en primer lloc, en el context de la
ciutat de Barcelona, presentant una oferta cultural de qualitat cercant l’excel·lència; i en
segon lloc, en el context internacional, produint i difonent projectes d’artistes catalans i
espanyols al voltant del món.
Foto Colectania amb la seva nova seu al número 14 del Passeig Picasso, al barri del Born,
s’ha consolidat com un centre de referència en el camp de la fotografia que acull un arxiu
fotogràfic que reuneix més de 4.000 obres de 80 autors espanyols i portuguesos, a més de
l’arxiu del fotògraf Paco Gómez i d’altres fons de varis col·leccionistes privats.
La nova seu compta amb: un espai expositiu amb alts sostres de fins a 4 metres d’alçada
que permeten instal·lar peces de gran formato, una boutique-cafè amb un espai d’informació
i consulta sobre la fotografia, la col·lecció de fotografia permanent, la biblioteca, la sala
multimèdia i la zona d’oficines.
Durant aquests 15 anys, Foto Colectania ha realitzat més de 45 exposicions a la seu
anterior, més de 100 itineràncies i prop de 500 activitats.
25
Fundació Banc Sabadell La Fundació Banc Sabadell coprodueix l’exposició “Weegee by Weegee” i és el
col·laborador principal de Foto Colectania.
La Fundació es va constituir com a fundació privada al 1994 amb la intenció d’estimular la
excel·lència i promoure el coneixement i la cultura.
L’objectiu de la Fundació és promoure activitats de divulgació, formació i investigació en els
àmbits educatius, científics i culturals, així com fomentar i donar suport al talent jove. Al llarg
de la seva trajectòria, ha contribuït a impulsar activitats en aquests àmbits i també s’ha
consolidat com organitzadora dels prestigiosos guardons Premi Fundació Banc Sabadell a la
Investigació Biomèdica i Premi Fundació Banc Sabadell a la Investigació Econòmica.
La Fundació Banc Sabadell té dos àmbits d’actuació que permeten complir els seus
objectius i projectar la seva estratègia a mig termini, sempre d’acord amb els valors de la
Fundació, que són la proximitat, l’excel·lència i la innovació. Per un costat, Talent Jove té
com a objectiu reconèixer i acompanyar a les persones amb talent donant suport a la
innovació i a l’excel·lència en la investigació i el coneixement. D’altre banda, l’àmbit de la
Cultura te l’objectiu de fomentar i difondre les arts i el coneixement científic i tècnic, social i
humanístic.
