Dossier premsa festa comerç just 2010 cat

índex

presentació de la festa del comerç just i la banca ètica

què és la festa del comerç just i la banca ètica ............................ 3una trajectòria d’onze anys ...................................................... 4 novetats de l’edició d’enguany ...................................................4 acte inaugural.........................................................................5pregó de la festa ......................................................................6

el comerç just

què és ................................................................................... 7Catalunya, capdavantera en vendes ........................................ 7el comerç just: qüestió de gènere............................................. 8

la banca ètica

què és ....................................................................................9per què cal una banca ètica ......................................................9un nou moviment social.........................................................10bones tendències en el baròmetre de les finances ètiques...........10

activitats previstes

actes centrals .......................................................................11persones convidades.............................................................11agenda a Barcelona ...............................................................12agenda a Catalunya ...............................................................14

organitzadors ............................................................................ 16

contactes .................................................................................... 17

Gabinet de Premsa: Daniel Gomis i Marta SolanoT. 93 441 53 35 (ext 103) – 617 16 83 92

F. 93 443 20 69 Correu-e: [email protected]

2

presentacióquè és la festa del comerç just i la banca èticaLa Festa del Comerç Just i la Banca Ètica és una activitat lúdica i educativa que té lloc un cop l’any a un bon nombre de poblacions de Catalunya, en aquesta ocasió seran 94 municipis els que la celebraran. La Festa vol potenciar el coneixement dels valors i les propostes del Comerç Just i les finances ètiques entre la població catalana, com un model de consum més responsable. I ho fa mitjançant accions de caràcter festiu, divulgatiu i sensibilitzador. Durant la festa es pot gaudir d'exposicions, espais de degustació de productes, actuacions infantils i musicals, contacontes, jocs, etc.

La Festa del Comerç Just se celebra d'ençà l'any 2000 a la ciutat de Barcelona, però l’èxit de convocatòria, any rere any, ha fet possible estendre la Festa a tota la població catalana, organitzant-la a més ciutats i municipis d'arreu de Catalunya. La 11a edició de la Festa s’iniciarà el 8 de maig coincidint amb el Dia Internacional del Comerç Just i comptarà amb la participació de més de 250 entitats de tot el país. Els actes festius s’estendran durant els caps de setmana de maig pels diversos municipis participants.

La coordinació nacional de la Festa va a càrrec de SETEM, amb la participació d’Alternativa 3, FETS-Finançament Ètic i Solidari, Intermón Oxfam i la Xarxa de Consum Solidari.

Aquest any 2010, hi participen 94 poblacions:

GIRONAArbúciesBanyolesBesalúCadaquésCassà de la SelvaFigueresGirona L'EscalaLlançàLloret de MarPalafrugellQuartSant Feliu de GuíxolsSant Joan de les AbadessesSanta Coloma de FarnersOlotCATALUNYA CENTRALArtésAvinyóCaldersCasserresCastellcirCastellterçolCentellesManlleuManresaMoiàPuig-reigSant Vicenç de CastelletSolsonaTonaVicMETROPOLITANAArenys De Mar

Arenys De MuntArgentonaBadalonaBeguesCalellaCastellbisbalCastelldefelsEsparregueraEsplugues de LlobregatHospitalet de LlobregatMalgrat de MarMataróMolins de ReiMontornès del VallèsPalma de CervellóPrat de LlobregatRubíSabadellSant Adrià de BesòsSant Boi de LlobregatSant Cugat del VallèsSant Feliu del LlobregatSant Iscle de VallaltaSant Joan DespíSant Quirze del VallèsSanta Coloma de GramenetSitgesTeiàTerrassaVilanova i la GeltrúLLEIDAÀgerAlcarràsAlguaireAlmenar

BalaguerBorges BlanquesCerveraCorbinsFulledaGuissonaLleidaMollerussaPobla de SegurTàrregaTrempSortTARRAGONAAlcoverAlióCabra del CampCalafell CambrilsEl PerellóEl VendrellLa Selva Del CampReusSalouTarragonaTortosaVallmollVallsVila-RodonaBARCELONACiutat VellaEixample – St AntoniGràciaSant AndreuSarrià



3

Algunes xifres de l’edició de 2009

>>> 50.000 persones visitants

>>> Més de 1.000 persones voluntàries

>>> 85 municipis participants

>>> Més de 200 entitats organitzadores

>>> 217 aparicions a uns 150 mitjans

>>> 227.500 suplements de El Periódico

La Festa del Comerç Just i la Banca Ètica: una trajectòria d’onze anys

Els precedents d’aquesta activitat es remunten al 17 de maig de l’any 2000, quan el vaixell “Estel” va fer escala al port de Barcelona en la seva travessia pel Mediterrani d’un mes de durada. Venia de Nàpols, Gènova i Savona, i després de passar uns dies a la Ciutat Comtal va posar rumb a Tarragona per acabar el seu periple a Lisboa. L’objectiu d’aquell viatge era apropar el Comerç Just als ciutadans i ciutadanes allà on escalava.

Qui pujava a bord d’aquell veler podia degustar productes de Comerç Just i escoltar, de primera mà, les propostes sobre aquest moviment de persones involucrades en construir una alternativa al comerç internacional.

Els bons resultats d’aquella experiència van fer que diferents entitats catalanes vinculades amb el Comerç Just es plantegessin continuar treballant en aquest projecte. I així ha estat durant les 10 darreres edicions, cada any amb millors resultats, i no deixant de créixer i de guanyar força amb la incorporació també de les propostes de la Banca Ètica.

Així, a dia d’avui, podem dir que el Comerç Just és més que un comerç diferent, ja que ha aconseguit crear xarxes de lluita a favor de la millora de les relacions comercials basades en les desigualtats del lliure mercat.

Des de l’any 2003, la Festa del Comerç Just va deixar de ser una activitat únicament barcelonina per acabar arribant a tota Catalunya. Durant la seva desena edició (2009) es va estendre a la xifra de 85 municipis. Aquest esforç per a la descentralització de la Festa s’ha valorat molt positivament, tant per part de les entitats organitzadores de l’àmbit català com pels grups i entitats locals que s’adhereixen a la Festa organitzant activitats pròpies al seu municipi o barri.

Novetats de l’edició d’enguany

Enguany la festa a Catalunya torna a adherir-se al Dia Internacional de Comerç Just, el 8 de maig, que se celebra a més de 800 ciutats de tot el món. Tanmateix, i mirant cap a casa, aprofitarem l’actual presidència espanyola a la Unió Europea per fer-li arribar les demandes del Comerç Just al president del Govern, José Luís Rodríguez Zapatero.

A finals de 2009 es va iniciar una nova tasca d’apropament a l’educació formal i no formal amb el Concurs de Relats Curts, que ha experimentat una notable participació i durant la festa guardonarà els textos més inspirats a diversos municipis. Així mateix, aquest 2010 s’ha volgut reforçar la venda de productes de Comerç Just, i per això, s’ha engegat una campanya que convida a la ciutadania a visitar les botigues



4

especialitzades, on podran endur-se una bossa de tela de Comerç Just en el moment de fer la seva compra. D'altra banda, també s’ha estrenat la nova web de la Festa (http://www.festacj.org) amb l’objectiu de millorar la comunicació amb els municipis, augmentar la participació i agilitzar la descàrrega de materials. Una eina de comunicació clau que també aspira a convertir-se en un espai de referència, actualitzat i dinàmic, a l’hora de consultar els punts de venda de Comerç Just de Catalunya.

El missatge "Maco per fora, lleig per dins" és el lema que acompanyarà tota la campanya de la Festa 2010, mentre que la igualtat de gènere, un dels principis del Comerç Just, en serà el tema principal. És per aquest motiu que s’ha convidat a dues dones del Sud (Lucila Blandón i Yadira Minero), que miraran d’apropar-nos la realitat de les seves lluites quotidianes.

Acte inaugural: Tapes de Comerç Just

La Festa realitzarà el tret de sortida oficial el divendres 7 de maig al Mercat de Santa Caterina de Barcelona, a les 12h. Els mestres de cerimònies de l’acte inaugural seran Pere Tàpias, que llegirà el pregó, i l'Ada Parellada, que elaborarà posteriorment unes tapes de Comerç Just en directe amb ingredients de Comerç Just i la col·laboració de Manuel Almirall de la Fundació Futur.

Perfils:

Pere TàpiasReconegut gourmet, cantautor i locutor de ràdio, Pere Tàpias (nom amb el qual és conegut Joan Collell i Xirau, Vilanova i la Geltrú, 1946) es va convertir als anys 70 en un dels cantants més celebrats a les Sis Hores de Cançó a Canet de Mar. Dotat d’un estil ben original i d’una certa causticitat, enregistrà després diversos discs, la publicació dels quals ha anat alternant amb actuacions, recitals i programes de ràdio i televisió. La cuina i la gastronomia ha estat i és un altre dels seus grans delits i ha aprofitat la presència als mitjans de comunicació per mostrar-ne el costat més humà. Actualment presenta l’espai “Tàpias variades” a Catalunya Ràdio.

Ada ParelladaVa néixer a Granollers un dia de febrer de 1967 a la Fonda Europa, un establiment que pertany a la seva família des del 1714. Va créixer entre olles fins que, als vint-i-cinc anys, es va comprar les seves pròpies caçoles i va obrir Semproniana, el seu restaurant, al centre de Barcelona. Aquí és on divideix el seu temps entre els seus tres establiments -Semproniana, Petra i Pla dels Àngels-, imparteix cursos i tallers de cuina, fa xerrades sobre educació alimentària a la canalla, col·labora amb els mitjans de comunicació en la difusió de la cuina i la gastronomia i escriu llibres de cuina.

El 7 de maig per la tarda, l'Auditori del Pati Manning (19h) acollirà la xerrada "Gènere i Comerç Just" amb la participació de Lucila Blandón, petita productora nicaragüenca i membre del "Movimiento de Mujeres Flores del Café", que s’ha convertit en un referent en la lluita pel reconeixement dels drets de la dona dins de la seva comunitat. La Lucila viatjarà expressament des de Nicaragua per donar suport i participar activament en la XI Festa del Comerç Just.



5

http://www.festacj.org/

Pregó de la festa 2010

Per onzè any consecutiu arrenca a Catalunya la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica coincidint amb el Dia Internacional del Comerç Just que se celebra el 8 de maig.

Aquest any més de 250 organitzacions en 94 municipis del territori de Catalunya hi parti-cipen de manera unitària i convoquen conjuntament aquest esdeveniment.

És una oportunitat única per unir esforços, treballar en xarxa i mobilitzar persones en un moment en què el context mundial de crisi econòmica i financera ens demana no només una reflexió sobre els paradigmes actuals en els àmbits financer, comercial i del consum, sinó que també ens exigeix una proposta d’alternatives.

Convoquem a una festa sota el lema: “maco per fora, lleig per dins”. Sembla una endevi-nalla.

Però què hi podem veure, realment, darrere la imatge bucòlica d’una camperola indígena d’un cafetar de Chiapas o què s’amaga, en veritat, darrere dels beneficis astronòmics de la banca convencional?

Dades recollides a l’informe 2009 El comerç just a Espanya: qüestió de gènere, publicat recentment per la Coordinadora estatal de Comerç Just i SETEM, ens alerten, per exem-ple, una vegada més, sobre la feminització de la pobresa.

Si d’una banda, el paper que exerceixen les dones a la societat posa de manifest els va-lors que s’associen més a la solidaritat i que escapen a la lògica econòmica imperant; d’altra banda, es reconeix que, en general, les dones reben menys salari per un treball igual al dels homes.

Una altra dada: dels 1.200 milions de persones que viuen en la pobresa, un 70% són do-nes.

I com fan produir els nostres diners, els bancs? Inversions en companyies petrolieres o d’extracció de minerals preciosos que contaminen el planeta o la participació en fàbriques productores d’armament generen a la banca convencional beneficis milionaris arreu del món.

Les regles del comerç i de la banca tradicionals són injustes i la festa vol mostrar com el Comerç Just i la Banca Ètica són formes de lluita contra aquestes desigualtats.

El Comerç Just i la Banca Ètica fan propostes alternatives per un canvi de model de con-sum i financer. Ens ho comuniquen de manera festiva. Ens conviden a exercir un consum responsable i a consumir allò que realment necessitem. A més, ens fan descobrir la quali-tat dels productes de Comerç Just i els beneficis de treballar amb la Banca Ètica.

Us donem, doncs, la benvinguda a la Festa 2010! Si hi participeu i us deixeu sorprendre, descobrireu el que pot ser maco per fora i també per dins.



6

El Comerç Just Què és?El Comerç Just és una forma alternativa de comerç que busca aconseguir unes relacions comercials més equitatives entre els països enriquits del Nord i els països empobrits del Sud del planeta.

A molts dels països del Sud els ingressos de milions de famílies depenen de l'exportació de matèries primeres (cotó, cafè, cacau, te...). Però els preus els marquen les grans multinacionals que dirigeixen i controlen el comerç mundial. El criteri pel qual es regeixen és obtenir el màxim benefici econòmic a curt termini. La creixent marginació de famílies camperoles i petits productors, l'explotació laboral, l'esgotament dels recursos naturals, la contaminació i la pèrdua de la diversitat biològica són algunes de les conseqüències d'aquest funcionament.

El Comerç Just promou una relació comercial diferent que garanteix un nivell de vida digna per a les famílies del Sud, té en compte valors ètics i mediambientals, enfront dels criteris exclusivament econòmics del comerç tradicional i es basa en els següents principis:

Preu just que cobreix el cost de producció dels articles. Retribució digna pel treball. Respecte pels drets humans i laborals. Eradicació de l’explotació infantil. Beneficis socials per a les comunitats productores. Respecte del medi ambient. Igualtat de gènere.

Catalunya, capdavantera en vendes

L’any 2008 les vendes de productes de Comerç Just a Espanya van ascendir a 16.753.099 euros. Aquesta xifra és la més elevada de les registrades durant la última dècada, tan sols superada per les vendes de l’any 2007 amb 17.245.873.

Des de 2000 els ingressos han passat de 7 milions d’euros a 16,8 milions el 2008 amb un increment interanual del 12,1%. Tanmateix, aquesta evolució ascendent del volum de vendes des de l’any 2000 es trenca únicament el 2008 amb 2,9 punts inferior a l’any anterior.

Centrant-nos a Catalunya, el 2008 les vendes totals han suposat 4.975.641 d’euros del total registrat a l’Estat espanyol. Aquesta xifra significa que la despesa mitjana per cada 1.000 habitants és de 652,7 euros, xifra un xic superior a la de Madrid que és de 561,3 i força més alta que la de la mitjana espanyola que és de 350,6 euros. Font: Anuari 2009 "El Comerç Just a Espanya: qüestió de gènere" Aquest informe es presentarà a Catalunya el proper 19 de maig(Informe en castellà: http://www.setem.cat/pdf/informe_cj_2009.pdf)



7

http://www.setem.cat/pdf/informe_cj_2009.pdf

http://www.setem.cat/

El Comerç Just, qüestió de gènereLa situació de desavantatge econòmica, política i social de les dones respecte als homes en el món és un fet i hi ha estadístiques i anàlisis d’organismes oficials i organitzacions de drets humans que ho confirmen. Aquí tant sols en trobaràs una mostra petita però prou significativa per la seva relació amb l’àmbit del Comerç Just.

Dels 1.200 milions de persones que viuen en estat de pobresa, aproximadament el 70% són dones, el que es coneix com “Feminització de la pobresa”

El salari que reben les dones es menor que el dels homes per la mateixa feina, treballen més hores que ells en tot el món i pateixen majors tasses de desocupació. La feina domèstica no remunerada constitueix la principal activitat d’1 de cada 4 dones, mentre que pels homes és d’1 de cada 2004.

Les dones són propietàries de tant sols un 1% de la terra en tot el planeta.

La participació de les dones és majoritàriament social i excepcionalment política. Les dones participen activament i exerceixen lideratges en feines de desenvolupament i protecció social comunitaris, però són una excepció les que ocupen llocs de representació en governs locals, nacionals i internacionals, i en un terç dels països en desenvolupament representen menys del 10% dels parlamentaris.

Davant d’aquesta realitat, les organitzacions de Comerç Just han inclòs la igualtat de gènere a les deu normes que regulen aquest tipus de comerç i qualsevol organització que vulgui certificar-se ha de complir aquesta condició.

Un dels objectius del Comerç Just és aconseguir augmentar la participació de les dones en la presa de decisions, sigui en l’àmbit local com nacional i internacional. Així mateix, contribueix a proporcionar oportunitats a les dones per tal que desenvolupin les seves pròpies habilitats i coneixements, i els garanteix una remuneració justa per la seva feina. Moltes organitzacions de Comerç Just opten per treballar només amb dones i un exemple clar és Creative Handicrafts (Productes d’ Artesania Creatius, CH), una organització de la India que el ofereix formació professional per tal que aprenguin en la producció d’articles pel mercat internacional i després comercialitza els seus productes a través del Comerç Just.

Font: Anuari 2009 "El Comerç Just a Espanya: qüestió de gènere" Aquest informe es presentarà a Catalunya el proper 19 de maig(Informe en castellà: http://www.setem.cat/pdf/informe_cj_2009.pdf)



8

http://www.setem.cat/pdf/informe_cj_2009.pdf

http://www.setem.cat/

La Banca ÈticaQuè és?La Banca Ètica és una alternativa als bancs convencionals; una altra forma d’estalviar i invertir que combina els beneficis socials amb els beneficis econòmics. Comptes d’estalvi, fons d’inversió o dipòsits a termini que pretenen l’ús ètic dels diners i aposten per empreses responsables socialment i ambiental.

Per què cal una Banca Ètica?1. Per reinventar les financesL’engranatge financer tradicional té un pes enorme en el sistema econòmic actual, que està creant enormes diferències entre rics i pobres i malmet la salut del planeta. Amb els recursos de tots, busca beneficis sense valorar les conseqüències dels negocis que finança i exclou a qui més necessita el crèdit perquè preval el patrimoni del sol·licitant per damunt del projecte. A la Banca Ètica, per contra, es combina el benefici social i el financer i es fan treballar els diners per a projectes responsables des del punt de vista social i ambiental.2. Per la transparènciaLa Banca Ètica sempre informa en què inverteix i d’on surten els seus números, ja sigui en l’origen dels seus beneficis com en l’última destinació de cada euro invertit. Això implica un canvi en la relació de les entitats financeres amb els seus clients. La Banca Ètica els presenta els comptes en una relació d’igual a igual. Totes dues parts tenen drets i deures i ambdues en treuen beneficis.3. Pel criteriLa Banca Ètica no dóna suport a empreses o negocis vinculats a guerres o armament, que provoquin malalties, que se serveixin de l’explotació laboral o infantil, malmetin ecosistemes, maltractin animals, donin suport a règims dictatorials o facin el joc a l’especulació o als paradisos fiscals… Pero sí dóna suport a les empreses i negocis amb calat ètic, que avancin en la igualtat d’oportunitats i de tracte, en la cura del planeta, en la gestió participativa, en l’expansió del Comerç Just i el Consum Responsable…4. Pel benefici de tothomLa beneficiària de la seva activitat és la societat en general, no només els clients. D’una banda, hi ha suport financer a projectes que impliquen millores en el camp social, polític, cultural o mediambiental. De l’altra, ofereix una alternativa al sistema financer tradicional, donant crèdit als exclosos i ampliant possibilitats a qui es preocupa per a què l’ús últim dels seus diners, no perjudiqui la societat. 5. Per l’oferta de serveisLa Banca Ètica ha de tenir beneficis per funcionar i ofereix els mateixos serveis bàsics que la banca tradicional, tals com comptes corrents i d’estalvi, fons d’inversió, targetes de crèdit, préstecs... Però hi ha moltes diferències. La Banca Ètica es preocupa dels beneficis socials encara que no tinguin tants beneficis econòmics. No inverteix en sectors perjudicials per molt rendibles que siguin, s’atreveix en activitats complicades si tenen un alt valor social, les comissions que cobra als seus clients s’ajusten al cost real... La Banca Ètica no fa caritat, simplement canvia els valors, els objectius del capital i el funcionament intern.

En alguns països europeus les finances ètiques tenen més de 30 anys d’història, i avui existeixen ja més de 30 bancs. L’any 2005 a Europa més de 100.000 milions d’euros estaven invertits seguint criteris d’inversió socialment responsable. D’aquests només 217 pertanyien a fons domiciliats a Espanya. En els darrers 5 anys les finances ètiques han crescut molt a Catalunya, i avui podem comptar amb dues entitats de Banca Ètica, Triodos Bank (Holanda) i el Projecte Fiare. A Catalunya des de fa temps hi ha entitats



9

que ofereixen diferents serveis de finançament ètic. Trobem cooperatives de crèdit que ofereixen serveis financers, cooperatives financeres socialment responsables, i fundacions que presten microcrèdits. Aquestes entitats no sempre formen part del sistema financer convencional. Donen suport principalment a persones i projectes que difícilment obtindrien un crèdit d’un banc convencional.

Un nou moviment socialEn un moment en que moltes entitats financeres convencionals viuen situacions crítiques degut als seus excessos especulatius, la Banca Ètica cada vegada suma més adeptes.

La Banca Ètica s’està convertint en el moviment social dels nostres dies. Des del Comerç Just a l’ecologisme, des de la sobirania alimentària a les empreses d’inserció, des de les energies renovables a l’economia solidària, des del moviment per la pau fins al cooperativisme, des del tercer sector a la cooperació… cada vegada més sectors socialment implicats en la construcció d’una societat més justa, humana i sostenible descobreixen el potencial d’un instrument com les finances ètiques.

Oficines, punts d’informació i grups de suport apareixen en diferents punts de Catalunya i de la resta de l’Estat Espanyol, gairebé sempre per la demanda de persones i entitats interessades a fer arribar les finances ètiques arreu del territori.

Bones tendències en el baròmetre de les finances ètiquesLes dades recollides en el següent quadre ens demostren que el baròmetre de les finances ètiques recull resultats molt positius en els últims quatre anys.

Les xifres parlen per si soles. Les finances ètiques presenten un creixement de l’estalvi del 296%. Augmenta la demanda de productes d’estalvi de la banca ètica precisament en un moment en que les necessitats de finançament de l’economia social no paren de créixer.

Aquesta banca alternativa persegueix objectius com la lluita contra l’exclusió social i a favor d’una economia sostenible o la recerca d’un alt impacte social en tota la seva activitat. La transparència en la gestió, la democràcia i la participació en la presa de decisions, fan, de la banca ètica, l’alternativa a una banca tradicional de dubtosa qualitat social i ambiental.



10

actes centrals XI Festa Comerç Just i Banca Ètica

Acte inauguralDivendres 7 de maig, a les 12h. Mercat de Santa Caterina(Av Francesc Cambó, 16)

A Barcelona, sota el lema “Maco per fora, lleig per dins”, el popular gourmet, cantautor i locutor Pere Tàpias realitzarà la lectura del pregó de la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica 2010. Posteriorment, integrat en el mateix acte, la cuinera i pedagoga gastronòmica Ada Parellada elaborarà en directe una sèrie de “tapes” amb productes de Comerç Just i la col·laboració de la Fundació Futur.

Xerrada inaugural: “Gènere i Comerç Just”Divendres 7 de maig, a les 19h. Auditori del Pati Manning(C/ Montalegre, 7)

Amb la participació de Lucila Blandón, membre del “Movimiento de Mujeres Flores del Café” de Nicaragua, organització que aposta per l’enfortiment organitzatiu de les dones que treballen en la cadena productiva del cafè.

Persones convidadesLa Festa comptarà amb la presència de tres representants de països del Sud, que donaran a conèixer l’impacte de les polítiques comercials i financeres dels països del Nord.

Així ens acompanyaran:

Lucila Blandón, productora de cafè i vice-presidenta de la Junta Directiva de l’ ”Asociación Aldea Global Jinotega” (Nicaragua), associació de petits productors que aposten pels canals de Comerç Just i la producció orgànicaLa Lucila s’ha destacat en el treball per a l’empoderament de les dones associades a les cooperatives de cafè i per a l’enfortiment del seu lideratge. Ha lluitat de manera continuada per a la incorporació de l’equitat de gènere en l’àmbit institucional i en la creació d’una política d’equitat de gènere al si de l’entitat.Així mateix, és membre del “Movimiento de Mujeres Flors del Café”, que treballa per aconseguir canvis substancials en la incidència de les dones en la presa de decisions, a través de la formació i projecció de dones líders.Estarà disponible dijous 6 i divendres 7 de maig (xerrada inaugural) a Barcelona, el dia 8 a Tarragona, l’11 a Manresa i el 13 a Lleida. Del 14 al 16 de maig assistirà a la 4a Cimera i Tribunal Permanent dels Pobles “Enlazando Alternativas” (Madrid). La resta de dies, fins el dia 18, disponibilitat a Barcelona.

Yadira Minero, feminista, advocada i membre del “Centro de Derechos de Mujeres” (CDM) de Honduras –coordina el programa Mujer y Maquila-



11

Desenvolupa la seva tasca en l’àmbit de la lluita pel respecte als drets laborals de les dones, especialment de les que treballen en la maquila. Ha denunciat en repetides ocasions la situació extrema de vulnerabilitat que pateixen aquestes i com els tractats de lliure comerç l’agreujaran encara més.Estarà disponible del 18 al 21 de maig a Barcelona.

José Josivaldo Alves, Membre de la coordinació nacional del MAB (Moviment d’Afectats per Preses hidroelèctriques) de Brasil i coordinador regional del MAB a l’estat de Rondònia Convidat per la Campanya Finances Ètiques de SETEM, assistirà al Tribunal Permanent dels Pobles de Madrid (en el marc d'Enlazando Alternativas) per participar, juntament amb SETEM, en el cas "Projecte Rio Madeira", on es jutja a diverses empreses i bancs internacionals (entre ells l'espanyol Banco Santander) pel finançament d'un mega-projec-te que representa greus impactes ambientals i socials en el major afluent de l'Amazones.La seva agenda és: del 14 al 18 de maig a Madrid, del 19 al 21 a Barcelona, i el dia 22 a Pamplona. Torna a Brasil el diumenge 23.

agenda a Barcelona XI Festa Comerç Just i Banca Ètica

Ciutat Vella8 de maigde 10h a 14hMostra i venda de productes de Comerç Just, espectacles lúdics: titelles, cercavila...Plaça Sant Agustí Vell

EntitatsXarxa de Consum Solidari, RAI, Ecoconcern, Eco Unió, Associació de Veïns i Veïnes del Casc Antic

Sant Andreu8 de maigA partir de les 17hFira d’entitats, xerrada sobre Comerç Just als menjadors es-colars a càrrec de la Fundació Futur, lliurament de premis del concurs de relats curts, xocola-tada, jocs i animació infantilCentre Cultural Can FabraC/Segre 24-32

19,30hActuacions de Grallakatu i SambandreuCentre Cultural Can FabraC/Segre 24-32

20,30hConcert de Balkatalán ExperienceCentre Cultural Can FabraC/Segre 24-32

6 de maig19hInauguració d’exposició sobre Comerç JustBiblioteca de Can FabraC/Segre 24-32

6 de maig19,30hXerrada “Banca Ètica i crisi” a càrrec de Ramón Pascual de Coop 57Biblioteca de Can FabraC/Segre 24-32

7 de maig18hPresentació del projecte “Cafè Sant Andreu pel Comerç Just” i degustació de cafèsBiblioteca de la SagreraPlaça de Kobe

7 de maig19hProjecció del documental“Oro Negro”Biblioteca de la SagreraPlaça de Kobe

EntitatsAndròmines, Trèvol, Afoca, Sa-handreu, Consell cooperació i solidaritat de Dte. St Andreu

Gràcia8 de maig11hBatucada amb els bastoners, geganters i castellers de GràciaPasseig Sant Joan amb Travessera de Gràcia

de 10h a 21hTallers diversos, animació infan-til, mostra i venda de productes de Comerç JustPasseig Sant Joan amb Travessera de Gràcia

12,30hEspectacle teatral Microglopho-ne a càrrec de “KaTRaSKa cia”Passeig Sant Joan amb Travessera de Gràcia

13,30hTaller de cuina amb la participa-ció de cooperatives de Comerç Just i cooperatives de consumPasseig Sant Joan amb Travessera de Gràcia

17hEspectacle de titelles amb la companyia SOS TitellesPasseig Sant Joan amb Travessera de Gràcia

18hEspectacle teatral Passeig St Joan amb Travessera de Gràcia



12

20hConcertPasseig Sant Joan amb Tra-vessera de Gràcia

del 3 al 14 de maigExposició sobre Comerç Just Espai Jove La Fontana C/Gran de Gràcia, 190-192

4 de maig19hXerrada i curt sobre finances ètiquesBotiga OlokutiC/Astúries, 36-38

7 de maig18hProjecció del documental “The Corporation”Botiga OlokutiC/Astúries, 36-38

EntitatsBanc de Recursos Fundació pel tercer i quart món, Biosí, Ci-clus, Fundació Contes pel món, Fiare, Botiga Eco-disseny Flow, Intermón Oxfam, Botiga Les biològiques, Lluïsos de Gràcia, Olokuti, Botiga Play Attitude, Cooperativa Sabor Ético, Aasa-ra, Jin-Pa i Setem Catalunya

Eixample 8 de maigde 10h a 14hMostra i venda de productes de Comerç Just, exhibició so-bre sobirania alimentàriaAv Mistral-Jardinets Alguer

13 de maig19hXerrada i cine-fòrum sobre Banca ÈticaXarx@ntoniC/Viladomat, 78 4tEntitatsXarxa de Consum Solidari, Xarx@ntoni, Setem Catalunya

Sarrià8 de maigDe 11h a 13hMatinals infantils, activitats so-bre el consum responsableCentre Cívic Casa OrlandaiC/Jaume Piquet, 23

Pl. Sant Vicenç 11,30h Contacontes infantil a càrrec de Vivim del Cuentu13h Concert: El Pèsol Feréstec14h Dinar popular 16h Activitats infantils: Jocs del món i taller de pinyates19h Concert i danses africanes20,30h Correfoc

3 de maig20,30hXerrada sobre consum local a càrrec de Germinal-El FarróCentre Cívic Casa SagnierC/Brusi, 51

4 de maig20hProjecció de la pel·lícula China-Blue i xerrada amb Albert Sales (Campanya Roba Neta)Centre Parroquial St VicençC/Pare Miquel de Sarrià, 8

5 de maig19,30hXerrada: “Etiòpia, país de con-trastos” a càrrec de Conxita TarruellCentre Parroquial de Sant Vi-cençC/Pare Miquel de Sarrià, 8

7 de maig21hConcert solidari a càrrec de la Coordinadora de Rock de SarriàCentre Cívic Casal de SarriàC/Eduard Conde, 22

12 de maig19hXerrada sobre finances ètiques a càrrec de FETSCentre Cívic Casa OrlandaiC/Jaume Piquet, 23

15 de maig11hRuta pels comerços de Comerç Just i ecològics a càrrec de Nu-sosCentre Cívic Casa SagnierC/Brusi, 51

EntitatsSetem Catalunya, Vivimdelcu-entu, Catsia, Kasumay, Ne-pal-Aki, Movi, Nicat, Centre Hi-giene Mental Les Corts, Vols, Clam, per la dignitat, Associació Casa Orlandai, Centre Parro-quial de Sant Vicenç de Sarrià, Diables i Diablesses de Sarrià, Germinal, Divité, Proide, Muje-res Latinas, Fets



13

Agenda Catalunya



14

Localitzador d’activitats, botigues i punts de venda a: www.festacj.org



15

organitzadorsOrganitzadors nacionalsLa Festa del Comerç Just a Catalunya està organitzada per 5 entitats catalanes reconegudes pel seu treball en la promoció del Comerç Just i les finances ètiques:

Coordina Participen

Participants localsMés de 200 entitats locals i comarcals de solidaritat fan possible la festa als prop de 100 municipis on se celebra.

A Barcelona se suma als organitzadors nacionals, com a participant local:

Col laboradors nacionals·

Col laboradors regionals·

Col laboradors locals·



16

Contactes

Coordinació Festa del Comerç Just

C/Bisbe Laguarda, 4Barcelona 08001

Tel.: 93 441 53 35 - (ext.115)[email protected]

Gabinet de PremsaMarta Solano i Daniel Gomis

Tel: 93 441 53 35 (ext. 103) – 617168392Fax 93 443 20 69

[email protected]

www.festacj.org



17

Documents

Dossier premsa festa comerç just 2010 cat