Dossier Síntesi 1r ESO

UN MAR D’INTERACCIONS LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA

SÍNTESI

1r BIOLOGIA

Jordi Carmona

NOM:

COGNOMS:

GRUP:

UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA

Pàg. 2

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ................................................................................................................... 3 OBJECTIUS......................................................................................................................... 4 1. UN MAR D'INTERACCIONS. LA CIUTAT......................................................................... 6

1.1. LLENGÜES ............................................................................................................... 7

1.1.1. VOCABULARI..................................................................................................... 8 1.1.2. CASTELLÀ .......................................................................................................... 9

1.2. TECNOLOGIA ........................................................................................................ 10

2. EL MAR AMB EL PIRATA BARBAMEC............................................................................ 13

2.1. Problemes ............................................................................................................. 14

2.2. Travessia pel port ................................................................................................. 19

3. UN MAR D’INTERACCIONS. LA COSTA BRAVA........................................................... 20

3.1. L’ESTARTIT. l’aventura comença ........................................................................... 21

3.2. Exercicis. Situem-nos............................................................................................. 22

3.3. Diari de Bitàcora................................................................................................... 39

4. Avaluació .................................................................................................................... 40 5. Calendari de feines de la síntesi del 2006 1r eso ...................................................... 41


Pàg. 3

INTRODUCCIÓ En finalitzar el tercer trimestre s’inicia el moment més important de tot el curs: el

crèdit de síntesi.

És el moment de posar sobre la taula tots aquells coneixements de conceptes,

procediments i actituds que has anat adquirint al llarg del curs utilitzar-los per a la

resolució d’un problema concret que et plantegem en aquest mateix dossier.

Es tracta, doncs, de refrescar tots els aprenentatges que han de ser-te claus per

començar el curs vinent amb les granties, i fer-ho d’una forma diferent i divertida

alhora, en contacte amb el nostre entorn més proper: el Mar. Per això caldrà

bellugar-se molt, sortir de l’Escola, anar al Port, al Museu Marítim, a l’Estartit...

Però sobretot a l’Escola, caldrà que el teu treball sigui meticulós i acurat en la

recerca d’informació, polit i delicat en la presentació i traspuï il.lusió i sensibilitat en

la seva realització.

Has fet un bon curs. Ara cal que facis una bona síntesi. Després de l’estiu t’espera

el segon d’ESO i aquesta síntesi final és el millor començament. Disfruta-la!


Pàg. 4

OBJECTIUS

1.- Procediments 1.1.- Exercitar-se en l’anàlisi i la resolució d’un problema concret plantejat sobre

l’entorn més proper. 1.2.- Elaboració d’informes i presentació de resultats i conclusions. 1.3.- Confecció de diferents materials amb suport gràfic per la comunicació

d’idees plantejades en la proposta de treball. 1.4.- Utilització de diferents fonts de consulta i informació: bibliogràfica,

audiovisual, informàtica i verbal. 1.5.- Exercitar-se en la programació personal i col.lectiva del treball i en la seva

presentació: polida i acurada. 1.6.- Utilització de mapes, cartes marines i ús adequat de la cartografia de les

àrees de treball. 1.7.- Utilització de material elaborat al llarg del curs. 1.8.- Aplicació de procediments adquirits al llarg del curs. 1.9.- Pràctica d’esports i jocs a l’aire lliure relacionats amb el mar, la platja i

l’aigua. 1.10.- Ampliar el propi vocabulari a partir de l'elaboració d'un diccionari personal

trilingüe català-castellà-anglès sobre termes del mar i la navegació. 1.11.- Sintetitzar la informació obtinguda d'una exposició sobre la història de la

navegació, realitzada en el Museu Marítim i en castellà. 1.12.- Llegir un text de Josep Pla sobre l'Empordà i localitzar-ne les

característiques literàries més rellevants. 1.13.- Dur a terme una mostra activa de les danses i les dramatitzacions

realitzades durant el tercer trimestre. 1.14.- Resoldre diferentes problemes matemàtics sobre aspectes relacionats amb

el port de Barcelona i la Carta Nàutica d'Illes Medes i l’Estartit. 1.15.- Escoltar i entendre una cançó sobre el mediterrani de Joan Manuel Serrat. 1.16.- Realitzar una mostra gràfica de la flora i la fauna més representativa del

nostre mar, utilitzant la llengua anglesa. 1.17.- Reconèixer les diferents parts d'una bicicleta i resoldre'n les qüestions

plantejades. 1.18.- Redacció correcta pel que fa a l’expressió escrita i l’ortogràfica.


Pàg. 5

2.- Conceptes 2.1.- Conèixer la façana marítima de la ciutat de Barcelona i la Costa Brava. 2.2.- Conèixer les diferents activitats portuàries i el seu funcionament. 2.3.- Conèixer l’estructura social i el context històric de les àrees d’estudi. 2.4.- Conèixer la geografia, el relleu i el context natural d’aquestes àrees. 2.5.- Descriure i conèixer les activitats i sectors professionals relacionats amb el

medi marí. 2.6.- Relacionar l’activitat humana amb el medi ambient. El cicle de l’aigua. 2.7.- Conèixer les eines, la maquinària i el material tecnològic relacionat amb les

activitats marines 2.8.- Descriure la història de la navegació. 2.9.- Conèixer els diferents tipus de vaixells, els seus usos i la seva navegació. 2.10.- Conèixer les tècniques i el material utilitzat en esports relacionats amb el

mar, la platja i l’aigua a més de la BTT i els patins en línia. 3.- Actituds 3.1.- Valoració del treball en grup. 3.2.- Ser polit i endreçat en la presentació de la feina i el treball encomanat. 3.3.- Valorar i promoure accions de millora ambiental. 3.4.- Interès pel patrimoni natural, marítim i per la navegació. 3.5.- Valorar els coneixements adquirits al llarg de tot el curs. 3.6.- Reconèixer i valorar en la seva justa mesura les millores i actuacions

efectuades en la línia de la costa. 3.7.- Promoure la pràctica de l’esport a l’aire lliure així com la competició sana i

ben entesa. 3.8.- Promoure la salut personal i col.lectiva en el context de l’activitat en grup i la

pràctica de l’esport a l’aire lliure relacionat amb l’entorn de l’aigua i marítim. 3.9.- Esforç en la redacció correcta quant a l’expressió escrita i l’ortografia.


Pàg. 6

1. UN MAR D'INTERACCIONS: LA CIUTAT


Pàg. 7

1.1. LLENGÜES

El diccionari trilingüe: català - castellà - anglès

A la pàgina següent teniu un vocabulari relacionat amb el tema de la Síntesi.

Haureu de disposar les paraules en tres columnes degudament traduïdes.

Català Castellà Anglès

Nom ______________________________________________Grup___________

Nota

vaixell barco ship


Pàg. 8

1.1.1. VOCABULARI

Què vol dir...?

ÀNCORA: peça de ferro o fusta pesada i forta amb forma d’arpó o d’ham. Permet subjectar el vaixell als fons del mar. AMARRAR: fermar una nau amb cadenes o cordes. ATRACAR: Maniobra que fa un vaixell per col·loacar-se arran d’un moll. AMURA: part lateral del buc més propera a la proa. ARRIAR: baixar veles, banderes ... BALISA: senyal fix o flotant, lluminós o no, i de diferents formes i materials, que serveix per indicar entrades, ports, naufragis, etc. BOCANA: pas estret de mar que serveix d’entrada a una badia o port. CAP: qualsevol corda que es fa servir a la mar. CASC: l’envolvent del buc. CONTENIDOR: caixa metàl·lica molt gran, que serveix per posar-hi mercaderies. DÀRSENA: pla d’aigua protegit pels molls. DEFENSA: coixí protector que es col·loca als costats del buc o moll i serveix per evitar el fregament de les

embarcacions als molls o amb els altres vaixells. DRAGA: embarcació per a la neteja dels fons dels ports. DRASSANA: establiment vora la mar o vora el riu on es fabriquen i reparen els vaixells. EMBARCAR: entrar persones o pujar mercaderies dins d’una embarcació. ESLORA: llargària del buc. EIX: és la peça que, partint del motor, trasnmet la potència a l’hèlice. FONDEJAR: és la maniobra d’immobilitzar el vaixell mitjançant una àncora. HÈLICE: peça formada per unes pales acoblades a un nucli o eix en moviment, que permet al buc o vaixell anar endavant i endarrere. HISSAR: fer pujar enlaire alguna cosa estirant la corda de la qual penja. LLEVAR: fer pujar l’àncora d’una embarcació, per tal d’empendre la navegació. LLOTJA: edifici on es reuneixen mercaders i comerciants per fer els tractes comercials. A la llotja del peix, hi venen els pescadors quan arriben de la mar. MÀNEGA: amplària de l’embarcació.

MOLL: obra construïda a la vora de la mar o d’un riu per facilitar l’embarcament de persones i mercaderies NUS: unitat de velocitat que equival a una milla naútica per hora. PANTALÀ: moll damunt l’aigua sostingut sobre pilons. PESQUER: embarcació dedicada a la pesca. PLOMA: grua del vaixell mercant, que li permet carregar i descarregar les mercaderies. REGATA: recorregut que fa l’embarcació quan participa en una competició. REMOLCADOR: embarcació molt potent, que fa avançar vaixells darrere seu, estirant-los amb caps, cables o cadenes. RO-RO: sistema de càrrega que permet als contenidors entrat i sortir sobre vehicles amb rodes per les rampes del vaixell. RUMB: direcció que segueix l’embarcació. SALPAR: llevar les àncores d’un vaixell i sortir del port. SITJA: dipòsit per enmagatzemar i conservar productes, especialment cereals.


Pàg. 9

1.1.2. CASTELLÀ

Breve descripción de la excursión del martes 6 de junio.


Pàg. 10

1.2. TECNOLOGIA

El temible pirata, e terror de tots els mars

Genius Mc’Osta, ha estat engarjolat pel

Virrei George Carmon IV a la presó de

les illes Medes. La tripulació de’n

Mc’Osta està preparant una expedició de

rescat, capitanejada per la terrible ment

demàntica del contramestre pep Marganlus i l’espavilada

corsaria Monik Suroleva. Han d’obrir portes, serrar barrots i fer un túnel per poder

rescatar al seu capità. Però tenen un problema ... necessiten eines.

On són les eines, quines han de portar, de quin tipus?? Ajuda’ls a fer la tria

conestant les qüestions següents.

Sopa de lletres

En aquesta sopa de lletres hi ha el nom de 8 eines. Intenta localitzar-les. Poden

estar escrites en diagonal, a l’inrevés, de dalt a baix i de dreta a esquerra.

T O R N A V I S Y E L

B H H K U M H E R H L

D A A O Q N O R O O I

O T R E L G E R O I M

D I H R S W R A S P A

A D T O Y T A T O Y Y

Ç H A C H S D S H H H

A L I C A T E S T P C

M U I J U W U X I V O

P T O O L L E T R A M

Has de trobar les següents eines:

Tornavís, serra, maça, regle, martell, alicates, llima, raspa


Pàg. 11

Mots encreuats

Completa el joc dels mots encreuats. Tens que col·locar el nom de les 6 eines que

surten al costat.

El nom de les eines.

Aquí tens una selecció de les eines que pots trobar a l’Aula de Tecnologia. Escriu

a sota de cada dibuix el nom de l’eina que hi surt.

L


Pàg. 12


Pàg. 13

2. EL MAR AMB EL PIRATA BARBAMEC


Pàg. 14

2.1. Problemes

Problema 1

Fes un dibuix de la família del Barbamec i respon:

Quants membres són a la del Barbamec?

Quantes pessetes tenien? (fes tots els càlculs aquí, o indica quins càlculs has fet)

Quants euros van obtenir després d'anar al banc a descanviar-les?(fes tots els

càlculs aquí, o indica quins càlculs has fet)

Resposta

Resposta

Resposta


Pàg. 15

Problema 2

Quant val l'interrogant superior?

Quant val l'interrogant inferior?

Divideix el resultat gran entre el petit i sabràs la dada que et falta del problema 2.

De quants membres eren els equips?

Quants equips de cada vaixell hi van participar?

Resposta

Resposta

Resposta

Resposta

Resposta


Pàg. 16

Problema 3

Quant val el perímetre del quadrat IV?

Divideix el resultat per 8 i obtindràs la dada que et falta.

Quin mes es tornaran a trobar?

Problema 4

Quina és la fracció de pedres grogues respecte el

total del collaret?

Quin dels pirates s'ha begut més rom?

Quant en queda dins la bota?

Resposta

Resposta

Resposta

Resposta

Resposta

Resposta


Pàg. 17

Problema 5

Mesura i classifica tots els angles.

Problema 6

Classifica tots els polígons.

Quin és el percentatge de sal dins l’aigua?

Classificació

Classificació

Classificació

1 2

3

4

5 6

7

Resposta


Pàg. 18

Calcula les àrees de les figures 4 i 6? (Fes tots els càlculs aquí, o indica quins càlculs has fet)

Problema 7

Com s'han de col·locar les peces per obtenir aquesta

figura? (Cal utilitzar totes les peces)

Problema 8

Quin nombre dels que tenim és cap i cua?

Quant els queda?

Resposta

Resposta

Resposta


Pàg. 19

2.2. Travessia pel port A partir de la Travessia pel port amb Las Golondrinas anomera els llocs que has

visitat.

1.- Portal de la Pau

2.- World Tarde Center, la torre metàl.lica

de Jaume I i l’Estació Marítima Nacional

3.- Dàrsena de Sant Bertrà (base dels

remolcadors i l’edifici frogorífic)

4.- Pont de la Porta d’Europa

5.- Moll de Ponent (contenidors)

6.- Moll de contradic (sitges de gra i

ciment)

7.- El Far de Montjuïc i el Cementiri

8.- Pantalà, Moll Prínceps d’Espanya i

Zona Franca

9.- Molls interiors del Nou Contradic i el

Far del LLobregat

10.- Moll Adossat (a l’escullera) i terminal

de creuers internacionals

11.- Moll de LLevant amb la nova bocana

del port

12.- Dic Sec i Dic Flotant

13.- Port Vell, Moll de Bosch i Alsina i la

Torre del Rellotge

14.- Port Esportiu, Moll del Dipòsit, Palau

de Mar, Moll d’Espanya. Aquàrium,

Maremagnum, Imax, Club Marítim i Club

Nàutic.


Pàg. 20

3. UN MAR D’INTERACCIONS: LA COSTA BRAVA


Pàg. 21

3.1. L’ESTARTIT. l’aventura comença

Georges Rémi va néixer el 22

de maig de 1907 a Etterbeek,

Brussel..les i estava predestinat

a convertir-se en un dels grans

artistes del còmic. El 1924 va

utilitzar per primera vegada el

sobrenom de «Hergé» que són

les inicials del seu nom a

l’inrevés. La seva fama li ve donada, sobretot, per

la creació del personatge de «Tintín» que

comencà a publicar el 10 de gener de 1929 en

una revista. Morí l’any 1983 i ens llegà l’obra de

la seva vida, que consistia en un seguit

d’aventures en les que, a més a més del

personatge de Tintín, sorgeixen un seguit de personatges entranyables, com en

Milú (gairebé humà), el professor Tornasol, amb els seus invents, els detectius

Dupont i Dupont i, sobretot, el peculiar capità Haddock, un gran amant del mar.

Nosaltres hem pensat que, per aquesta part de la síntesi, qui millor que en Tintín i

el Capità Hadock per introduir-nos en els exercicis i activitats que durem a terme a

l’Estartit. L’aventura comença....


Pàg. 22

3.2. Exercicis. Situem-nos.

Exercici 1.

Acoloreix la comarca on ens trobem i digues quines altres comarques l’envolten:


Pàg. 23

Exercici 2.

Posa els noms a la següent rosa dels vents:

Exercici 3.

Indica les coordenades gegràfiques del port de l’Estartit (latitud i longitud).

Consulta la pàgina web www.cnestartit.es.


Pàg. 24

Exercici 4.

Indica quants graus i minuts ens separen del pol nord (en graus i minuts) i quants

ens separen del meridià greenwich.

Exercici 5.

Posa el nom corresponent a les diferents parts d’aquesta embarcació..


Pàg. 25

Exercici 6.

Amb l’informació que rebràs de les Medes, cal que descriguis breument les seves

característiques.


Pàg. 26

Exercici 7

Quina és la qualificació com a espai protegit de les Illes Medes? Justifica per què

és important protegir espais naturals com aquest. Cita i situa geogràficament tres

espais protegits més.


Pàg. 27

Exercici 8

A continuació tens una carta nàutica.

Situa les coordenades del punt A (latitud i longitud). Quines són?

Què entenem per milla nàutica? Com es mesura sobre la carta?


Pàg. 28

Mesura la distància entre els punts B i C. Quina és l’escala d’aquesta carta?

Quina és la distància real d’un cm mesurat sobre la carta?

Quina és la pressió en el punt D?

Una batimetria és el perfil del fons entre dos punts. Fes un gràfic amb la

batimetria entre els punts B i C.


Pàg. 29

Exercici 9

Amb l’ajut del mapa meteorològic i dels instruments meteorològics dels que

disposes, cal que omplis la següent taula.

Temperatura mínima Temperatura

máxima

Pressió atmosférica

Temperatura superficial de l’aigua Humitat relativa


Pàg. 30

Velocitat i direcció del vent Nuvolositat

Estat de la mar

Fes la predicció del temps en les properes 24

hores

Altres meteors

destacables


Pàg. 31

Exercici 10

Sobre el següent dibuix indica les diferents àrees que determinen la zonació litoral.


Pàg. 32

Exercici 11

En la vinyeta que tens a continuació situa els organismes del bentos, els sèssils,

els del nècton i del plàncton.


Pàg. 33

Exercici 12

Retalla els dibuixos de la plana següent i converteix-los en la corresponents xarxa

alimentària enganxant-los en el gràfic que trobaràs a continuació. Cal que hi

indiquis quins són els organismes productors, els consumidors primaris, els

consumidors secundaris i els grans depredadors. Quin altre nom poden rebre els

tres primers?


Pàg. 34


Pàg. 35

Exercici 13

Construeix la xarxa alimentaría

Exercici 14

Llegeix els Fragments del llibre l'Empordà de Josep Pla

Sobre Geologia

A. La part més geològica d'aquest coster és dura,

generalment granítica, blanquinosa o de color de

plom, de vegades vermellenca, i la costa nord més

fosca, amb la foscor de les pissarres pirinenques.

B. El tercer gran platjar d'aquest litoral és la badia de

Palamós, però aquesta badia, que és una meravella i

avui totalment poblada, es troba ja més a migdia que

les muntanyes del Montgrí i de Begur i té una boca

impressionant i sense defensa oberta al sud.


Pàg. 36

Subratlla els adjectius, amb color blau, i els verbs, amb color vermell, dels dos

textos.

Quins dos tipus de roques predominen a

l'Empordà? Amb què es diferencien? Ho pots

trobar en el fragment A.

Explica què vol dir J.Pla amb les expressions:

"es troba ja més a migdia":

"té una boca impressionant i sense defensa oberta al sud"

Sobre el Clima

C.(...)En termes genèrics, però permanents, el clima es troba afectat per la lluita

còsmica situada entre el nord i el sud, entre dues gropades eternes que lluiten

sense parar: la gropada del Canigó i la gropada del sud, o sigui el mar.

D. (..)Els núvols canvien, les concentracions de núvols -les gropade-s- caminen

sense parar. De vegades caminen molt de pressa, de vegades menys, de vegades

molt a poc a poc. Sovint els núvols, les gropades, no es veuen perquè hi ha una


Pàg. 37

boira baixa o mitjana que ho impedeix. De vegades veieu, molt llunyà, un llampec,

seguit d'un tro molt remot. No en dubteu ni un moment: la tempesta se'ns irà

acostant. És qüestió de paciència. Les gropades del Canigó tenen aquesta

inevitabilitat. Les del mar també ho són, però potser no tant. La tempestat es va

acostant i en un moment determinat és d'una gran proximitat. Els llamps i trons fan

feredat. Es posa a ploure. Si el grop és molt ràpid, els raigs de la pluja cauen d'una

manera obliqua. Si no tenen tanta velocitat, l'obliquïtat és més petita. Amb el grop

pausat, cauen verticals. En les gropades del mar, solen caure verticals.

Quin és el tema principal de cada text? Posa-li un títol.

Què són les gropades?


Pàg. 38

Què volen dir les paraules irà i feredat? Segurament que no les has escoltat mai

a Barcelona. Què són (barbarismes, estrangerismes, dialectalismes...)?

Les gropades caminen com les persones? Explica't.

Busca un sinònim per a cada una de les paraules següents:

pausat

remot

acostant

eternes

Què vol dir l'expressió "lluita còsmica"?

Busca formes no-personals del verb en els dos textos (C i D) i digues què són

(gerundis, infinitius, participis...)


Pàg. 39

3.3. Diari de Bitàcora

DIA RECORREGUT PREVIST RECORREGUT REALITZAT AVALUACIÓ I SIGNATURA DEL CONTRAMESTRE


Pàg. 40

4. Avaluació Realització diària de la feina 25%

Avaluació del treball realitzat pels propis alumnes (autoevaluació) 25%

Contingut i presentació del treball lliurat 50%


Pàg. 41

5. Calendari de feines de la síntesi del 2006 1r eso

31 Classes normals

2 Classes normals

esport

Inici síntesi (material dossier,

autorització)

29 Classes normals Tutoria per blocs (grups 06-07)

30 Classes normals

esport

1 Classes normals

grups 06-07

Notes del 3r T. i recuperacions 2n t. Pendents d’altres trimestres Dossiers de recuperació

Últim

a se

tman

a de

clas

se

5 festa 2a Pasqua

6 9 Sortir 11h

Golondrines (pàg.21)

13h Museu Marítim

7 1 Mates 2 Castellà 3 Socials 2 Tecnologia i informàtia 4 Temps de Síntesi i reunió recuperacions 5 Tutoria: Agenda, arxivador, armari, clau

8 1 Català 2 Dansa / Teatre 3 Anglès 4 Tecnologia i informàtia (presentació PowerPoint) 5 Tècniques

9 1 Tècniques 2 Naturals 3 i 4 esport i reunió recuperacions

tarda Mobilitat per

Barcelona

tarda 1 Naturals 2 Temps de Síntesi (sessió d’hora i mitja)

tarda 1 Castellà 2 Temps de Síntesi (sessió d’hora i mitja)

sín

tesi

16 Estartit

12 1 Enquesta (ordinadors) 2 Naturals 3 Tècniques 4 Socials 5 Català / Castellà / Anglès

13 1 Mates 2 Naturals 3 Dansa / Teatre 4 i 5 esport / piscina

tarda 1 Mates 2 Temps de Síntes 3 Recollir armari i revisió

tarda 1 Socials 2 Tecnologia i informàtia REUNIÓ SORTIDA

14 Estartit

15 Estartit

sín

tesi

19 10:20 STOMP tarda: Recuperacions

20 1 Tècniques 2 Temps de síntesi

i reunió recuperacions

3 revisió dossier 4 i 5 esport / piscina tarda: Recuperacions

21 matí: Activitats Esportives (Espanya Industrial) + temps per grups (06-07)

22 9-10:30 Treball (crèdit de síntesi) 10:30-11 Pati 11-11:45 Correcció (els coordinadors de grup amb full preparat de correccions) 11:45-12:30 Lliurament 12:30-13:15 Cadenats Tarda: Recuperacions

23

Sen

se

no

is i n

oie

s

Tecnologia = A28 i espai 14 Mates i Informàtica = ordinadors Enquesta = ordinador

Documents

Dossier Síntesi 1r ESO