Drets Humans i polítiques de drogues: noves propostes de ... · Drets Humans i polítiques de drogues: noves propostes de regulació 7 Taula 1. Evolució de la prevalença de consum

Drets Humans i polítiques de drogues: noves propostes de regulació

núm. 36 juny de 2014

DebatsCatalunya SocialPropostes desdel Tercer Sector

2

Índex de continguts

■■ 1. Introducció 3

■■ 2. Elconsumdedroguesiladependènciaalesdrogues 6

Usosexperimentalsirecreatius 6

Usosintensiusiproblemàtics 8

■■ 3. Modelsd’abordatge 12

■■ 4. Intervencióendrogodependències 18

Tractamentireducciódedanys 18

Xarxad’AtencióalesDrogodependènciesdeCatalunya 22

Prevencióireducciódelsriscos 25

■■ 5. Droguesicrisiavui 28

■■ 6. Conclusions 32

■■ 7. Referènciesbibliogràfiques 40

DossierCatalunya SocialPropostes desdel Tercer Sector

Drets Humans i polítiques de drogues: noves propostes de regulació

Josep Rovira

Junyde2014

Drets Humans i polítiques de drogues: noves propostes de regulació ■■■■■

3

1. IntroduccióMalgratqueelfenomendelesdroguesse’nspresentasovintcomunaproblemàticacontemporània,semblaserqueelseuúsdatadesdelsinicis de la humanitat. Aquesta relació ha adoptat diferents formesihaestatintegradaalavidaquotidianadelespersonesdediferentsmaneres.Perexemple,certesformesderelacióamblesdrogueshanformat i formen part dels rituals màgics i religiosos de nombrosescultures,mentrequealtres formesderelacióhantingutuncaràctermoltmésfuncional,comsónelconsumdecafè,tabacoalcohol.Aixímateix,lacercad’estratègiesperalleugerirelsdolorsfísicsi/omorals,oassolirmajorsplaersenelsespaisrecreatius,haresultatseruncom-portamenthumàonlesdrogueshandonatrespostaaaquestsanhels.

Acceptaraquestarealitatdebonantuvi,ensevitariamoltsproble-mesiésque“unasocietatsensedroguesésunmiratgeilasevanega-ciónoéssinóunamanerad’alimentar-lo”.Larealitatconstataqueleslegislacionsprohibicionistesdelconsum, la lluitacontra lesdroguesdelsúltims40anys,niredueixensignificativamentelcomerç,nil’ac-cessibilitat,nitansolsl’úsdedrogues.Anselcontrari,hananataug-mentantexponencialment, isobretothanservitpercriminalitzardeformadesmesuradaalsúltimsprotagonistesdelacadena,elsconsu-midors.Peraquestmotiucalquetotselsagentssocialsensplantegem“laconvivènciaamblesdrogues”comunrepteambelqueaconseguirlareduccióderiscosidanysenelspropisconsumidors/esienelseuentornimmediat,peròtambédesdel’àmbitdelasalutpública.

Al marge dels imaginaris col·lectius que estableixen les pròpiesfronteresdequèesconsideraiquènouna“droga”(sovintentermesdicotòmicsbasatsen“lalegalitatolail·legalitat”,“allònaturaloallòsintètic”, etc), considerarem que una droga és qualsevol substància

■■■■■ DossierCatalunya Social

4

naturalosintèticaque,alserconsumidaalteral’estatd’ànim,percep-ciói/oconducta.

Insistim doncs, que una droga és una substància que per ellamateixa no pot considerar-se ni “bona”, ni “dolenta”, sinó que és lamaneradevincular-seamblesdrogueslaqueensportaràaparlarderiscos i danys a les persones consumidores. En general la literaturaespecialitzada diferencia un consum problemàtic del que no ho éssegonscomafectaelconsumenlasalutfísicaomentalenlapròpiapersona; lessevesrelacionssocialstantprimàries(familiars,parella,amistats)comsecundàries(estudis,treball)ienlesrelacionsambelmarclegalinormatiud’allàonviu.

No obstant, preferim parlar de consums problemàtics enlloc dedependència,jaquenopodemoblidarqueunconsumrecreatiu/expe-rimental també pot esdevenir problemàtic si aquest es consumeixdemaneraexcessiva,idemaneracontinuadaeneltemps.Enalgunscasospodemparlarques’estàproduintunadependènciaquanhihaunaugmentquantitatiuiqualitatiudeconsum,finsalpuntquenoexis-teixenprojectesdevidaindependentsalconsum.Elconsumdesubs-tànciesjanosempreproporcionaplaer,encaraquel’anhelperaconse-guir-losegueixvigentambl’objectiud’evitareldisplaer.

Enqualsevolcas,lesrespostesalsproblemesdelesdroguesesclas-sifiquensegonstinguinl’objectiuenlareducciódelademanda,inclo-entlesintervencionssanitàriesisocialscomlaprevenció,lareducciódedanys,eltractamentolareinserciósocial.Otinguinl’objectiuenlesactivitatsdelareducciódel’ofertamitjançantelcomplimentdelalegislaciósobredroguesatravésdelapolicia,elsistemadeduanesil’administraciójudicial.

Aquestdocumentvolaprofundirenallòquelesentitatsdeltercersectortreballemespecíficament:lareducciódelademanda.Tanmateixnopodemdesestimarlesgreusconseqüènciesqueassumimenlanos-traintervencióperpartdelespolítiquespenalsidel’úsdeldretpenalenlalluitacontralesdrogues,iespecialmentcontraelseuconsumi-dor,queapartdeveure’sabocatalapetitacompra-venta,estàensitu-aciód’inseguretatdavantelsistemajudicial,jaquenecessàriamenthad’accediralmercatil·legalpelseuconsumpropi.L’endurimentprogres-siusobrelespersonesmésvulnerables,lacriminalitzaciódelapobresailapresócomasolucióalsproblemessocials,sónelsdanyscol·lateralsd’unaintervenciópenalquerequereixdemoltsreplantejaments.

Cal assenyalar que en la majoria de països europeus, la majorpart de les infraccions de la legislació sobre drogues es cometen


5

per consum o possessió per al consum, ascendint, segons l’InformeEuropeusobreDrogues2013amésd’unmilióatotaEuropadurantel2011,idelesqualstresquartespartsvanestarrelacionadesambelcàn-nabis.Aquestasituacióenalgunspaïsosesresolatravésdelaprivacióde llibertatiend’altresatravésdemultes,advertènciesotreballsalacomunitat.L’endurimentd’aquestes legislacionssesituen llunydelespropostesdemediacióipenesalternativesquedesdelesentitatsdedicadesal’atencióalesdrogodependènciesdefensem.

Espanyaésundelspaïsosméssegursd’Europa,ambunataxadecriminalitatde45delictespercadamilhabitants.NomésGrècia(38)iPortugal(40)registrenunamenordelinqüència.Noobstantaixò,lapoblacióreclusaespanyoladuplicalamitjanaeuropea,isuperaambdiferènciaal’existentaItàlia,FrançaoAlemanya.

AEspanyalapresós’acarnissaambl’exclusiósocialilesdrogues.Actualment,entreel70%iel80%delsmésde73.000personesquehiha a les presons espanyoles estan privades de llibertat per delictesrelacionatsamblesdrogues,béperdelictescontralasalutpúblicaicontraban d’estupefaents (una de les taxes més altes de la comuni-tateuropea),obépelqueesconeixcomadelictes funcionals:acci-onscomesessotalainfluènciadelesdroguesopertald’aconseguir-ne(tràfic,agressions,robatori,..).Peraltrapart,laproporciódepersonesinternadesenpresonsambantecedentsd’injecciódedroguesésmoltelevada(25,2%),aixícomelpercentatgedepersonesqueconsumienalgunadrogaabansd’entraralapresó,queésdel79,7%.Malgratl’ele-vadaincidènciadeproblemàticadedroguesalespresons,quesegonsdadesepidemiològiquesarribariaaun50%delsinterns,nomésentreel19%iel21%delespersonesreclusesdrogodependentséstractadadelessevesaddiccions.

Elrepteésimportanticalparticipardesdetotselsàmbits(sani-tari,social,educatiu,judicial...)perdonarunarespostaalaproblemà-ticad’altacriminalitatassociadaadroguesid’addiccióenpresons.Lapresóésunfidelreflexdelasocietatonelsproblemesesmagnifiquenimultipliquen,iencaraquesemblicontradictori,uninternamenthau-riadeserunaoportunitatperalainclusióinoalainversa.

Caltenirencomptequelegislacionsd’aquesttipus,id’altresambmesuresmésdures,recauennonomésenlespersonesconsumidoressinó també sobre les seves famílies, qui finalment acaben patint elgranrebuigsocialtantpelquefaalsllargsprocessosdeconsum,alstambéllargsprocessosdecuraciócomperlallosadelesmesuresjudi-cialsquearrosseguenlespersones.


6

Emmarcarlacomplexitatiladiversitatdelconsumdedrogues,elsmarcspolítico-legals,elsabordatgespreventiusiterapèuticsilesdife-rentssituacionsqueenvoltaladimensiósocialdelconsum,sónalgunsdels temes que desenvoluparem sense perdre de vista els màximsafectats.

2. El consum de drogues i la dependència a les drogues Lessocietatsmoderneshandesenvolupat lessevespròpiesrelacionsamb les drogues. Aquestes relacions s’han conformat en diferentspatronsd’úsquereflecteixennonomés lamaneraen laque lesper-sonesutilitzen lesdroguessinó també lesproblemàtiquesa lesquepoden estar exposats atès a aquestes pràctiques. Aquests diversospatronssónl’experimental,elrecreatiu,elcircumstancial,l’intensiuielcompulsiu(DuncanyGold,1982).

Usos experimentals i recreatiusSensedubtes,elmésfreqüentésl’experimental:provari/oconsumirencomptadesocasionsunaomésd’unadroga,solesoencombinació.ACatalunyagairebéel90%delespersonesentre15i64anyshaprovatl’alcohol,el72%hatastateltabaciel28%haprovatelcànnabis,ambdiferènciesrellevantspelquefaalshomesidones.Aquestsconsumsperlasevanaturalesapuntual,tampocrepresentengairesocappro-blema.Elvalorquetinguiaquestaexperiènciainicialenelmarcdelesnecessitats,expectativesimotivacionsdelapersonadeterminaràsielconsumcontinuaono.


7

Taula 1. Evolució de la prevalença de consum de drogues segons moment de consum entre la població de 15 a 64 anys (%). Catalunya, 2011

Alguna vegada a la vida

En els últims 12 mesos

Tabac 72,7 38

Alcohol 89,2 74,2

Cànnabis 28,5 11,3

Èxtasi/droguesdedisseny 3 0,3

Cocaïnaenpols 8,3 1,5

Cocaïnabase/crack 1,3 0,4

Al·lucinògens 2,5 0,3

Amfetamines/speed 2,2 0,1

Inhalants 0,6 0,1

Heroïna 0,5 0

Tranquil·litzants 13,2 7,7

Somnífers 6,9 3,9

Tranquil·litzantssenserecepta 1,3 0,8

Somníferssenserecepta 1,1 0,7

Font:EDADES,Catalunya,2011

Quanel consumesmanté sol adoptar la formad’unús recreatiuque es produeix generalment en el context del grup i que acom-panyaa lesexperiènciesde l’ocinocturn, comdesprésveurem.Ésunconsumqueesprodueixpelplaer tantencontextosrecreatiusformals (comsón lesdiscoteques)comen informals (al carreroales llars) (Fletcher,Calafat, Pirona yOlszewski, 2010).Aquest con-sumbuscaproduirunestatalterat,lapotenciaciódelgaudid’altresactivitats i actuar com un “lubricant social”. A l’actualitat existei-xendiferentsproblemàtiquesassociadesaaquestconsumrecreatiucomsón la important introducciód’aquesttipusdeconsumentreelsmenorsd’edat,elsafartamentsd’alcohol,lesintoxicacionsetíli-ques,lesreaccionsagudesperestimulantsol’apariciódenovesdro-guesderiscosdesconeguts.

L’Enquesta escolar sobre l’ús de drogues en estudiants d’ense-nyament secundari (ESTUDES, 2011) realitzat pel Pla Nacional sobreDrogues desvetllava que el 62% dels enquestats havien participatenl’últimanyaun“botellot”iel53%l’últimmes.Totiqueelconsumanualper càpitad’alcoholhaanatdisminuïntdesde ladècadadelsvuitanta,actualment,enelqueportemdelnousegle, lesdadesdel


8

territoriespanyolesmantenenenels11litresd’alcoholpurperhabitantal’any(OMS,2014).Tanmateix,enparal·lelhemassistitaunaimpor-tanttransformacióenlamaneraenquèensrelacionemambl’alcohol,sobretotpelquefaalapoblaciómésjove.S’hapassatd’unmodeldeconsum“mediterrani”(freqüentimoderat)aunmodel“nòrdic”(con-centrat i intensiu). Un consum intensiu d’alcohol (“binge drinking”)queesdefineixcomelconsumenunamateixaocasióde5omésbegu-desalcohòliquesperhomeside4omésenelcasdedones,iestàrela-cionatambmajorsriscosdepatirconseqüènciesnegatives,sobretotencontextosdejovesioci,quepodenanardesdelmantenimentderelacionssexualsdesprotegidesonodesitjades,laconducciódevehi-clessotal’efectedel’alcoholol’augmentdesituacionsdeviolència.

Aixímateix,enelscontextosrecreatiusrelacionatsamblamúsicaelectrònicaestrobenformesdepoliconsum,queimpliquenl’úsdedosoméssubstànciesdeformasimultània,onl’alcoholtéunpaperrelle-vant. Les drogues consumides són principalment estimulants (coca-ïna,amfetaminaièxtasi), tot iquetambéesconsumeixensubstàn-ciescomlaketamina,LSD,boletsal·lucinògens,isobretotdemaneraexperimental, les anomenadesnovesdroguespsicoactives.Aquestesdroguesimitenelsefectesdedroguesclàssiquescomelcànnabis, lacocaïna,l’amfetaminaol’èxtasi,perònoestandinslesllistesdefisca-litzaciód’estupefaents,ipertantlasevaventanoestàperseguida.

Éscertqueenl’àmbitdelconsumtambéexisteixenconsumsclara-mentcircumstancialso inclús funcionals.Consumsquesuposenuncontacteesporàdicoocasional,generalmentautolimitatiperunpropò-sitespecíficqueenglobadesdelcafèmatinalalamarihuanaperareduirlesnàusees,passantperúsd’estimulantsperarendirmés,oconsumsorientatsacanalitzardemaneraimmediatasituacionsdemalestar.

Usos intensius i problemàticsAlgunes persones desenvolupen patrons de consum de drogues quesónintensius i persistentseneltemps.Estractadeconsumsregularsquepermetenalapersonafuncionarenelsdiversosàmbitsdelasevavidaquotidianaperòquejamostraalgunssignesdepèrduadecon-trolsobreellsmateixos.Amésamés,elsintentsperareduiraquestsconsums poden anar acompanyats de sentiments de malestar querepresenten,moltesvegades,unmotiumésperamantenir-losambl’objectiud’evitar-los.Siaquestsconsumssesegueixenproduintmal-gratlesconseqüènciesnegativesjaevidentsqueestanprovocantenlapersonaparlemd’unconsumdepenentievidentmentproblemàtic.


9

Aquestsconsumssónelsquemésrellevànciasocialtenenipelsqualsexisteixunaxarxapública iprivadade serveisd’atenció.Enaquestscasoslapersonajanobuscaelsefectesgratificantsdelconsumsinóalleugeriroprevenirelmalestarassociatalnoconsum.

Caldestacarquelaimmensamajoriadeconsumidors/esdedro-guesnoesdevenenconsumidors/esproblemàtics.Aixíhodemostrenlesdadesd’EDADES2011 recollidesa la taula 1,onpodemveurecomel consumexperimental consideratapartirde lesdadesdeconsum“algunavegadaalavida”sónmoltsuperiorsalsresultatsonescontem-plaelconsumenelsúltims30dies.

L’ObservatoridelSistemadeSalutdeCatalunya,enelseuinformede l’any 2011 posa de relleu que almenys el 6,2% dels residents aCatalunyafanunconsumd’alcohold’alt risc.Unpatróqueesmani-festamésprevalentenelshomes(8,7%)queenlesdones(3,7%),iqueesconcentraprincipalmentenelgrupde15a44anys(7,9%).Enelmateixinformedel’any20121s’especificaquemésde5.600personesvaniniciaruntractamentencentresd’atencióalesdrogodependènciesperabúsodependènciadel’alcohol.

Darreral’alcohol,observemqueelcànnabisésladrogail·legalmésconsumidaaCatalunya.Segonsl’InformeEDADES2011un28,5%delapoblacióde15a64anysvaafirmarhaver-nepresalgunavegada,un11,3%vaconsumir-nel’últimany,un8,1%l’últimmesiun1,5%diària-mentdurantelsdarrerstrentadies.Unaminoriasignificativadecon-sumidorsdecànnabishofandeformaintensiva,ésadir,uncomsumdiariogariebédiariiesconcentraenhomesdelgrupd’edatd’entre15a34anys.Actualments’observaunatendènciacreixentenlademandadetractamentdelcànnabis,quearribaal’any2012arepresentarel13%delsinicisdetractamentambulatorialterritoricatalà.

Lacocaïnaésladrogaestimulantil·legalmésconsumidaaEuropa.ACatalunyael8,4%delapoblacióde15a64anysn’hapresalgunavegada,l’1,5%n’ha consumitdurant l’últimany iun0,7% l’últimmes (EDADES,2011).Sovintesconsumeixesnifadatot iqueenocasions,certapobla-ciósel’administraperviaparenteraloinhaladaenelcasdelcrack.Calapuntarqueentreelsilesconsumidoreshabitualsestrobenaquellsqueenfanunúsmésrecreatiu,d’aquellsquelaconsumeixenenelmarcd’unproblema de drogodependència crònic, en contextos marginals i jun-tamentaaltres substàncies. L’any 2012mésde 2.700persones van ini-ciartractamentambulatoriperabúsidependènciadecocaïna(Sistema

1Pendentdepublicació.SIDCInformeAnual2012AgènciadeSalutPúblicadeCatalunya.


10

d’InformaciósobreDrogodependènciesaCatalunya,2012).Sibélesmortsperintoxicacióagudapercocaïnasóninfreqüents,éscausantdemoltesurgèncieshospitalàriesenhomesjovesipossiblementtéunpaperimpor-tantenalgunesmortsrelacionadesambproblemescardiovasculars.

Finalment,pelquefaal’heroïna,segueixsentlaresponsabled’unapart desproporcionadament elevada de la mortalitat i morbilitat perconsumdedroguesaEuropa.Elperfildeconsumidord’heroïnaéspoli-toxicoman imarcadamentmarginal,ambaltsnivellsdedesocupació isensellarisme.S’estimaque1,4millonsdepersonespresentaunconsumpoblemàticaEuropa,entre15i64anys(2011),unconsumd’altriscperlasalutatèslaviad’administracióilasevarelacióamblatransmissiódelVIHialtresmalaltiesinfecciosesisobredosi.Segonsl’InformedeSalutdeCataluna2012,enaquellany,7.103personessegueixenprogramesdetrac-tamentsubstitutiuambmetadonaientornde1.500personesvaniniciartractamentenelscentresdelaxarxad’atencióalesdrogodependències.

Gràfic 1: Inicis de tractament segons droga principal que motiva el tractament (12.579 casos notificats)

45%

22%

12% 13%

5% 3%

Alcohol Cocaïna Heroïna Cànnabis Tabac Restadrogues

Tant l’ús intensiu com el compulsiu són definits en la ClassificacióInternacionaldeMalaltiesdel’OrganitzacióMundialdelaSalutcomunsíndromededependènciaenelqueesprodueixundesigintensolasensaciódecompulsiódeconsumirunasubstància,dificultatsperacontrolaquestconsum,unestatd’abstinènciafisiològicquanesredu-eixofinalitzaelconsum,tolerància,abandonamentprogressiud’altresfontsdeplaerod’interessos,ipersistènciaenelconsummalgratlesconseqüènciesnegativesobvies(OMS,1992).

Aquestaclassificaciódelspatronsdeconsumresultaútilentantqueenspermetcridarl’atenciósobredosaspectescabdals.Enprimerlloc,ésevidentquenototselsconsumsdedroguessónproblemàtics;


11

alcontrari,existeixenconsumsquecomportenpocsriscosperalaper-sona.Elsefectesiriscosassociatsal’úsdedroguesdepenendediver-sosfactorsentreelsqualsdestaquenlapròpiasubstància,coméscon-sumida,lapersona,comconsumeixielcontextenelqueelconsumesrealitza(Zinberg,1984;Newcombe,1992).

Ensegonlloc,icontradientlestesisquedurantanysvanfonamen-tarijustificarlabasedelapolíticarepressivaverslesdrogues,hihaevidències empíriquesquemostrenqueno sempre esprodueixunaprogressiólinealcapapatronsdeconsummésproblemàtics.S’acceptaquenomésunapartdelsques’inicienenelconsumd’unasubstànciaacabaranpresentantpatronsdedependència,totiqueaquestapro-porciódependràdeltipusdesubstànciaconsumida(Anthony,WarneryKessler,1994)idelapròpiapersona.

Aquestfetésrellevantatèsquefinsfabenpocsanys,lesaproxima-cionsiabordatgessobreelconsumacceptavenl’anomenada“Hipòtesis de l’Escalada”unateoriaformuladaaladècadadelsanys50perDeniseKandelqueafirmavataxativament,queelconsumdedrogueslegalséslaportad’entradaalconsumdedroguesil·legals;ique,pertant,exis-teixunencadenamentbioquímicpelquall’úsd’unessubstànciesportanecessàriamentalconsumd’unesaltresdemajorcapacitataddictiva.

Gràfic 2: Evolució de la prevalença del consum diari d’algunes dro-gues entre la població de 15 a 64 anys (%). Catalunya 1997-2011

TabacAlcohol

CànnabisTranquil·litzants

Somnífers

40

30

20

10

0

1997 1999 2001 2003 2005 2007 2009 2011

Font:EDADES(Catalunya)1997-2011,PNSD.

Alllargdelsanysiarreldemoltesinvestigacionsiestudisaquestaformu-lacióvaanarevolucionantcapaplantejamentsqueconsideravenaquestsseqüènciad’estadisdeconsumentermesdeprobabilitatmésquenopas


12

decausalitat.Pertant,isegonsaquestsplantejaments,elconsumd’unadrogaprèvianoimplicanecessàriamentpassaraconsumirlessegüentsdrogues,peròsíqueenelgrupd’aquellsqueconsumeixencànnabishihapocsqueprèviamentnohaginconsumittabacialcohol.Elmateixsucce-eixenelgrupdelsqueconsumeixenaltrestipusdedroguesil·legals:hihapocsquenohaginconsumitprèviamenttabac,alcoholicànnabis.

MalgratlesimprecisionsideficiènciesdelaHipòtesisdel’Escalada,lessevesformulacionsvanquallardemaneramoltimportantivanfona-mentar,enbonapart,algunesdelesteoriesimodelsd’abordatgeactuals.

Atalld’exemple,unavegadaques’iniciaelconsum,ladependènciadelacocaïnatendeixaaparèixerdeformamésprecoçiexplosivaquelad’altressubstàncies,ambun5-6%delsconsumidors/esdecocaïnaquepresentencriterisperaundiagnòsticdedependènciaenelprimeranydeconsum.Als 10anysdeconsum,el 15-16%deconsumidors/espresentencriterisperaldiagnòsticdedependència.Pelquefaal’alco-holielcànnabisaquestspercentatgessóndel12-13%i8%respectiva-ment(WagneryAnthony,2002).

3. Models d’abordatgeEls models teòrics subjacents en l’abordatge al fenomen de les drogo-dependèncieshanevolucionatmoltalllargdeltemps.Diversosautorsiinvestigadorshanproposatclassificacionsiestructuresques’hancons-truïtparal·lelamental’evoluciósocial,culturalipolíticaihanconstituïtlabase,isovintl’origen,delfomentdeplantejaments,propostesireformespolítiquesiestratègiespúbliquesenl’àmbitdelesdrogodependències.

Sialsanys60esparlavadel’existènciadetresmodelsd’intervenció:eljurídic,elsanitariielpsicosocial,enelqueeljurídiceraelmodeldomi-nantielsdosdarrerstenienunainfluènciaresidual;avui,aquestaprepon-derànciahabasculatcapaposicionamentsméssanitarisimedicalitzats.

Elmodel ètic-jurídic,quevacaracteritzarladècadadelsanyscin-quanta,seixantaisetanta,enteniaelfenomendelconsumdedroguescomunadecisiódel’individudesviadaimoralmentincorrectaquenodepenia,encapcas,dedeterminantssocialsd’entornidecontext.Enaquestsentit,elroldel’Estatesfonamentaenl’impulsdemesureslegis-lativesipolicialsrepressivesorientadesalaregulaciódelaproducció,vendaiconsumdedroguesconsideradesculturalmentil·legals(noalesinstitucionalitzadesiques’inscriuenenelcodicultural).Aquestsistemadecreencesipràctiquesenténquelafinalitatdel’Estatidelesinstituci-onsésassolirunmónlliurededroguesiunésserhumàabstinent.


13

Des del model jurídic se sosté la denominada “guerra contra lesdrogues”, promoguda pels Estats Units i formalitzada en successivesConvencionsÚniquesdelesNacionsUnides.Aquestmodels’hamostratpocogenseficaçal’horad’eradicarlesdroguesielseuconsum.Percon-tra,hadonatllocaconseqüènciesnegativesdirectamentatribuïblescomsónlacreaciód’uncomerçil·legalcontrolatperbandescriminals,unadis-minuciódelaqualitatdelesdroguesquesuposaunriscperalasalutdelespersonesquelesusen,unaugmentdelacriminalitatespecialmentaleszonesproductoresidetràfic,unaugmentenlespràctiquescorruptesieldeterioramentdelsentornsurbansiambientals,entrealtres.

Comarespostaaaquestcontextescomencenagenerarpropos-tesalternatives,novespràctiquesd’intervencióorientadesapreveniriareduirlaincidènciaielsefectesperjudicialsassociatsalconsumdedrogues.Escomencenaarticularposicionamentsteòricsipràcticsquereivindiquenl’efectedelsdeterminantssocialsidesalutenl’origendel’úsiabúsdedrogues.

Sorgeixenmodelscomelsocioculturalielpsicosocialque,malgratlesdiferènciesiposicionaments,enalgunscasos,antagònics,entenenlesaddiccionscomaquelcommésqueunadecisióestrictamentper-sonaldel’individuientenenqueelpaperdel’Estathadedesenvoluparpropostesalternativesalespràctiquesprohibicionistesipunitives.

Elmodel socioculturalesbasaenlapreeminènciaiinfluènciadelcontext social en les persones. Entén que l’addicció es produeix perlainfluènciadelcontextipelsefectesiconseqüènciesdirectesdelespolítiquesd’ocupació,d’habitatge,d’educació,etc.Aixídoncs,elsfac-torsclausquedeterminenelconsumdesubstàncies,segonsaquestaperspectiva,estrobenenelmarclegislatiu,institucional,social,cul-tural ipolíticdelpaísnoenunadecisió lliurei individualde laper-sona.Elconsumdedroguesés,peramoltsciutadans,unarespostaalliberadora de les tensions i conflictes que els provoca el contextsocialenelqueviuen.Aixídoncs,lapersonaaddictaésunavíctimadelseuentorn,unsubjectepassiuenfrontafactorsexterns,incapaçdeferfrontalasevaproblemàticajaquelasoluciónoméspassaperlatrans-formaciódelcontextidelesestructuressocials.

Pelquefaalesrespostesd’intervencióelmodelsocioculturaloptaperallunyarl’individudelseuambientapartirdelasevaincorporacióenprogramesresidencialsencomunitatsterapèutiquesallunyadesdel’àmbiturbà.Nomésambeldistanciamentdel’individudelseuentorn,aquestseràcapaçderefer-seiabandonarelconsum.


14

Elmodel psicosocial o biopsicosocial treballalaglobalitatdelapersonadeformaintegralicomunitària.Ésconegutcomelmodeld’in-tervencióintegralque,adiferènciadelmodelsociocultural,enténlapersonacomunaconstrucciódesistemesindissociables:biològic,psi-cològicisocial;aixídoncs,qualsevolintervencióambl’individuhadecontemplarlavinculaciód’aqueststresestructuresperaserrigorosaireeixida.Aquestmodelglobalabordaelconsumdedroguescomunfenomencompleximultifactorialques’explicaperlaconjunciódetresfactors:lanaturalesadel’individu(ambatencióalessevescaracterís-tiquessociodemogràfiques,factorsopredisposiciógenètica,motiva-cionsdelconsum,estatdesalutgeneral,entred’altres);lasubstànciaconsumidaenel seuampleespectre (tipusdesubstància,quantitatconsumida,freqüènciadeconsum,viadeconsum,etc.);elcontextenelques’inscriul’individutantpelquefaal’entornmésproper(família,amistats,agentsvinculats,etc.)comalmésestructural(arquitecturalegislativa,política,socioeconòmica,etc.).

És per aquest anàlisi tan complet que el model biopsicosocialassenyalaelmillorcamíenl’abordatgedelfenomendelesdrogues.Éselgarantdel’atencióglobaldel’individudesdeladimensiósocialalasanitària; implementant mesures orientades a millorar la qualitat devidade lespersones iafavorint la seva implicacióeneldisseny, con-ceptualitzacióiimpulsderespostes.Elmodelrequereixl’articulaciódepropostespúblico-privadesestructuradespergarantirunaatencióinte-gral. El paper de l’administració és central, però també, l’experiènciailesprovesdemostrenquelesONGielsgrupsdelasocietatcivilsónactorsimportantsperlaprestaciódeserveisdetractament,quepodenanardesdeladesintoxicaciófinsateràpiespsicosocialsogrupsd’ajudamútua.Lavinculacióterritorialilaflexibilitatdelasevaintervencióhanesdevingutcabdalsenladeteccióiatenciód’unarealitatfluctuant.

Malgrataquestmodelesreconeixcomelméscomplet,desdefatempselmodeldominantenl’abordatgedelfenomendelesdrogode-pendèncieséselmodel mèdic-sanitari,quecomprènl’addicciócomunamalaltiaquetél’origenenlesinteraccionsqueesprodueixenentrela bioquímica humana i les característiques farmacològiques de lesdrogues.Aquestarquetipmenystéelsdeterminantssocialsdelasalutil’atenciópsicològicailaintervenciósocialéssecundàriailimitada.Promoula“medicalització”comaúnicarespostaalfenomenireivin-dicalaresponsabilitatdel’estatenl’atenciód’aquestessituacionsenelsserveispropisdelsistemasanitarii/oenlanecessitatd’impulsar-nedenousidemésespecialitzats.


15

L’origenmulticausalde lesdrogodependències i lesdiversesàreesi facetes personals que solen estar afectades, fan necessari plantejarun abordatge del problema des d’una perspectiva integral i integra-dora,queposienjocdiferentsdisciplinesprofessionals,demaneraquepuguincontemplarelsaspectesbiològics,psicològics,socialsiocupa-cionalsdecadapersonaafectada.Enaquestabordatgeinterdisciplinaris’uneixen les aportacions de diferents àrees professionals, de maneraquenoesplantegenintervencionscompartimentades,sinóques’articu-lenenunprocésdinàmic,flexibleipersonalitzat,capaçd’acomodaralesnecessitatsdecadaindividuialesdiferentssituacionsqueesplantegenen lesdiferents fasesdelprocésd’intervenció,mitjançantunsistemadeavaluaciócontínuadelpacientidelessevescircumstàncies,tenintencomptequelamilloradecadascunadelesàreesafectadesinfluiràpositivament,demaneradirectaiimmediata,alaresta.

Siobservar ladrogodependènciacomamalaltiavaserunavençpertaldecontrarestarl’estigmaicriminalitzaciódelconsumdedro-gues,calservigilantenunexcéshegemònicdescriptiudelarealitatdeconsums,ienunexcésdemedicalitzacióiabordatgefarmacològicqueoblidarialadimensiómulticausaldelaproblemàticadrogodependent.Elrecursfarmacològicéssovintperalgunespersoneselrecursestabi-litzadornecessaripeldesenvolupamentdeltractament,perònosufici-entosubstitutoridelaintegralitatdel’abordatge.

Lapsiquiatriaclàssica,enuninterèscreixentidediscurshegemò-nicverslatemàticadelesdrogodependències,perdrialaperspectivad’abordatgeholísticnecessariversaquestàmbit.Calcomprendrequelespersonesnosónnomésprocessoscientíficsenelmarcdecatego-riesdiagnòstiques,sinóquesónunconjuntd’elementstantsocials,comculturals,físics,etc.

Enunaconsulta,FrancoBasagliaexplicavacom“elsserveispsiqui-àtricsdecaràcterpreventiu,aixícomesprojecteniactuenavui,que-deninseritsenlalògicaeconòmicaqueharespostalamalaltiamen-talamblasegregació”.D’aquestamaneraexplicariacomlesrespostesaltractamentdelesmalaltiesmentalsvandirectamentrelacionadesamb la situació política i econòmica del territori. En aquest sentitenténquepertànyera les classesmésdesfavoridespotgenerarunadependènciadelesinstitucions,quenointentenguarirsinóconvertirlamalaltiaenunfetirreversible.

Així,seriainteressantmillorarlarelacióentreelciutadàilasocie-tatjaqueéslamaneradedonarvaloral’ésserhumàinoalamalaltia.D’aquestamaneraespodriaindividualitzarlesnecessitatsdelapobla-cióioferirelquelapersonanecessitaentotselsnivells.


16

Model

s d’A

bord

atg

e Posi

cionam

ent

vers

les

cause

s del

consu

m

El p

aper

de

l’est

at

Posi

cionam

ent

ètic

Consi

der

aci

ó d

e la

per

sona a

ddic

taR

espost

es a

l fe

nom

en

Crí

tiques

Mo

del

èt

ic-j

urí

dic

Elc

on

sum

de

dro

gu

esé

su

nad

ecis

ióq

ue

pre

nl’

in-

div

idu

alm

arg

ed

efa

cto

rs

de

risc

.Aq

ues

tad

ecis

ióe

sco

nsi

der

am

ora

lmen

tre

pro

-va

ble

.No

té

enc

om

pte

els

d

eter

min

an

tss

oci

als

de

la

salu

t.

Lar

esp

on

sab

i-li

tat

de

l’est

at

esli

mit

aa

la

reg

ula

ció

de

la

pro

du

cció

,ven

da

ico

nsu

md

ed

rog

ues

.

Les

dro

gu

esie

lseu

co

nsu

mé

sin

acc

ep-

tab

le.T

an

mate

ix

les

dro

gu

esq

ue

es

pre

tén

eli

min

ar

són

le

sn

oin

stit

uci

o-

nali

tzad

es,l

esq

ue

est

rob

enfo

rad

el

con

text

cu

ltu

ral.

Lap

erso

naa

dd

icta

és

cu

lpab

led

ela

se

vas

itu

aci

ó.

Imp

uls

de

mes

ure

sle

gis

lati

ves

ip

oli

ci-

als

rep

ress

ives

qu

ed

ificu

ltin

lap

rod

uc-

ció

,trà

fic

ico

nsu

m

de

dro

gu

esq

ue

es

con

sid

eren

il·l

egals

.Es

vola

sso

lir

un

m

ón

sen

sed

rog

ues

iu

né

sser

hu

mà

ab

stin

ent.

Mo

del

sim

pli

sta

iu

nid

imen

sio

-n

al.E

lse

sfo

rço

sre

pre

ssiu

so

rien

tats

als

co

nsu

mid

ors

d

ificu

lten

les

mes

ure

sd

esa

lut

pú

bli

ca

per

ar

edu

ir

l’VIH

/SID

A,l

es

mo

rts

per

so

bre

-d

osi

sialt

res

con

seq

üèn

cies

.

Mo

del

m

èdic

o

san

itari

L’ad

dic

ció

és

un

am

ala

ltia

q

ue

tél’

ori

gen

en

les

inte

-ra

ccio

ns

qu

ees

pro

du

ei-

xen

en

tre

lab

ioq

uím

ica

hu

man

aile

sca

ract

erís

ti-

qu

esfarm

aco

lòg

iqu

esd

ele

sd

rog

ues

.No

té

enc

om

pte

el

sd

eter

min

an

tss

oci

als

de

las

alu

t.

L’est

at

no

po

tli

mit

ar-

sea

le

gis

lar

ip

enar

el

con

sum

de

dro

-g

ues

sin

óq

ue

ha

d’a

ten

dre

aq

ues

tfe

no

men

en

els

se

rvei

ssa

nit

ari

so

cre

ar

serv

eis

tera

pèu

tics

es

pec

ífics

.

Lap

erso

naa

dd

icta

és

un

ap

erso

na

mala

ltajaq

ue

l’ad

dic

ció

és

ori

gi-

nad

ap

erp

roce

s-so

sfi

sio

lòg

ics

o

met

ab

òli

cs.É

sp

er

aix

òq

ue

lap

erso

na

ésc

on

sid

erac

om

u

ns

ub

ject

ep

ass

iu

ila

so

luci

óp

roce

-d

eix

ún

icam

ent

de

lam

edic

inai

tecn

olo

gia

.

Pro

gra

mes

de

tract

am

ent

basa

ts

fon

am

enta

lmen

ten

lap

resc

rip

ció

de

fàrm

acs

.

Mo

del

sim

pli

sta

iu

nid

imen

sio

-n

al.E

lco

nsu

m

de

dro

gu

esé

su

nfet

co

mp

lex

qu

en

op

ot

ser

ab

ord

at

sen

se

con

tem

pla

rel

co

nte

xts

oci

al

il’e

stru

ctu

ra

soci

oec

on

òm

ica

iel

sasp

ecte

sp

sico

lòg

ics

icu

ltu

rals

de

l’in

div

idu

.


17

Model

s d’A

bord

atg

e Posi

cionam

ent

vers

les

cause

s del

consu

m

El p

aper

de

l’est

at

Posi

cionam

ent

ètic

Consi

der

aci

ó d

e la

per

sona a

ddic

taR

espost

es a

l fe

nom

en

Crí

tiques

Mo

del

so

ci-

ocu

ltu

ral

L’ad

dic

ció

es

pro

du

eix

per

la

infl

uèn

ciad

elc

on

text

.Le

sp

rob

lem

àti

-q

ues

ass

oci

ad

es

al’

ocu

paci

ó,

l’hab

itatg

e,la

d

iscr

imin

aci

ó,

l’ed

uca

ció

,etc

.só

ne

lsfact

ors

cl

au

sals

qu

als

l’E

stat

had

’ori

en-

tar

las

evaa

ctu

-aci

óp

era

evi

tar

els

con

sum

sp

rob

lem

àti

cs.

Elc

on

sum

de

dro

-g

ues

és

lar

esp

ost

a

alli

ber

ad

ora

qu

em

olt

sin

div

idu

sp

ren

ene

nfr

on

td

ele

ste

nsi

on

sp

rovo

-ca

des

pel

co

nte

xt

soci

al.

Lap

erso

naa

dd

icta

és

un

av

ícti

mad

el

con

text

so

ciali

cu

ltu

ral.L

ap

erso

na

ésu

ns

ub

ject

ep

ass

iujaq

ue

la

ún

icas

olu

ció

és

la

tran

sfo

rmaci

ód

el

con

text

.

Aïl

lar

l’in

div

idu

del

se

uc

on

text

ap

art

ir

de

pro

gra

mes

res

i-d

enci

als

en

co

mu

ni-

tats

ter

ap

èuti

qu

es

situ

ad

ese

ne

spais

allu

nya

tsd

el’à

mb

it

urb

à.

Inco

ncr

eció

(“e

lp

rob

lem

aé

sla

so

ciet

at”

)i

maxi

mali

sme

(“ca

lcan

viar-

ho

to

t”).

Mo

del

p

sico

soci

al

Vis

ióg

lob

ali

in

teg

rad

ora

d

elfen

om

en.E

nté

ne

lco

nsu

md

ed

rog

ues

co

mla

in

tera

cció

co

nst

an

ten

tre

3d

imen

sio

ns:

su

bst

àn

cia

(it

ot

elq

ue

l’en

volt

a),

in

di-

vid

u(en

to

tel

seu

co

nju

nt)

iel

co

nte

xt(en

sen

tit

mic

ro

im

acr

o).

Res

pon

sabilit

at

inte

gra

lde

l’est

at.

Lares

post

ade

l’est

ath

ade

ser

glo

bal

i,p

ert

ant,

h

ade

des

envo

-lu

par

est

ratè

-gie

sd’a

ten

ció

so

ciosa

nit

àrie

sid

esi

stem

es

de

gove

rnan

ça

qu

efa

ciliti

nla

co

ord

inac

ióe

ntr

ediv

erso

ssi

stem

es

resp

on

sable

s.

Rec

on

eix

qu

eel

co

nsu

md

edro

gu

es

hafo

rmat

ifo

rmarà

part

de

lav

idad

el’é

sser

hu

mà.A

tès

qu

eaqu

est

con

sum

po

tpro

voca

rpro

ble

mes

,es

pla

nte

jal’

obje

ctiu

de

min

imit

zar

els

uso

spro

ble

màti

cs

sen

sep

osi

cio

nar-

se

dir

ecta

men

tco

ntr

a

elc

on

sum

en

si

mate

ix.

Lap

erso

na

addic

ta

noé

scu

lpab

len

ivíc

-ti

ma.

És

un

indiv

idu

am

bd

rets

,qu

eh

a

pre

sle

sse

ves

dec

i-si

on

sen

un

con

text

ie

nu

nm

om

ent

en

elq

ue

inte

racc

ion

en

mú

ltip

les

det

er-

min

ants

soci

als,

fa

rmac

olò

gic

si

indiv

idu

als.

Eli

ndiv

i-du

oé

sco

nsi

der

at

un

su

bje

cte

acti

u,

resp

on

sable

del

seu

pro

cés

de

millo

ra.

Imp

uls

d’a

ccio

ns

d’a

ten

ció

so

cio

san

i-tà

riaid

eg

ove

r-n

an

çap

art

icip

ati

va

invo

lucr

an

tale

sfa

míl

ies

iat

ots

els

ag

ents

im

pli

cats

.

Cals

egu

ir

avan

çan

ten

la

co

mp

lexi

tat

d’a

qu

est

mo

del

d

eco

mp

ren

sió.

Ite

nir

més

pre

-se

nt

lad

imen

sió

cu

ltu

ral.


18

4. Intervenció en drogodependències

Tractament i reducció de danysAtèslacomplexitatdelconsumdedrogues,durantelsúltims60anysungrannombred’abordatgess’hanposatenpràcticais’hanavaluatextensament en diferents contextos socials i culturals. No tots ellss’hanfonamentatenelrespectealsdretshumansienelprincipifona-mentaldel’elecciópersonalal’horad’ingressaronoenunprogramadetractament,decomplir-loodecontinuar-hi.Defet,undelsprinci-pisbàsicsperal’eficàciadelstractamentséslalliuredeterminacióilamotivació,tanmateixavuiendia,algunspaïsossesegueixenaplicantsistemesdecàstigireclusióbasatsenunaconcepciódelictivadelcon-sumipertantenelcontrolpolicialcomamètoded’abordatge.

Enqualsevolcas,aCatalunyaningúdubtequeoferirtractamenta les personesdependentsde les drogues representauna estratègiaeficaç. Només una minoria de totes les persones que consumeixendrogues desenvolupen patrons de consum dependents i requereixenuntractament.Unaminoriaque,amés,sesolconcentrarenelscol-lectiusiterritorismésmarginals,onsónmésalteslestaxesdetraumaemocional,pobresaiexclusiósocial.Segonsl’últimInformeEuropeusobreDrogueslesdadessobreelsconsumidorsquevaniniciartracta-mentperdrogodependènciesal2011detotaEuropademostrenquelamajoriad’ellsestavenensituaciód’aturygairebéundecadadeunodisposavad’habitatgeestable.Siobservemlesdadesdelespersonesquehaniniciattractamentl’any2012(SIDC,2012)nomésel30%dispo-sendefeina.Aquestadadaésmoltinferiorenelcasdelespersonesqueinicientractamentperheroïnaicànnabis,quesesituenrespec-tivamentenun14.3%iun19.3%.Sibé,labaixataxad’ocupaciódelsilesconsumidoresd’heroïnas’explicaperlasituaciódemarginalitatdelconsum,enelcasdelcànnabis,lajoveedatdelespersonesqueini-cientractamentdeterminatambélataxa,degutalesaltestaxesd’aturjuvenilaCatalunya.

Enqualsevolcas,unprimerpasdel’abordatgeésassegurarlaiden-tificació de les persones dependents a través d’una àmplia xarxa deserveisderivadorspreparatsperavaluardeformaràpidalescircums-tànciesdelapersonaiorientar-laaltipusdetractamentmésadequat,al’horaquedesenvoluparunaxarxad’atenciódiversificadabasadaenl’evidènciadelstractamentsinoenelsprejudicisideològics,interessospolíticsoexigènciesprofessionalsquetantesvegadeshandeterminatisegueixendeterminantl’abordatgedelfenomen.


19

Enlarecenthistòria,elconsumdedroguesvaarribaraserlapri-meracausademortaEspanyaentreels jovesde lesgransciutatsaprincipisdelsanysnoranta.L’abordatgeatravésdelstractamentsori-entatsaladesintoxicació,comaprocésderetiradadelasubstància,esdevinguereninsuficientsiineficaçosdavantl’epidèmiadelconsumd’heroïna,queenaquellaèpocaarribàaserundelstresprincipalspro-blemesquedetectalapoblació,juntamentambl’aturielterrorisme.Totiaixòelstractamentsdemantenimentambmetadonanos’intro-dueixenfinsunsanysdesprésdegutalesrestriccionslegals,malgratserunadelesintervencions,quecombinadesambl’atenciópsicoso-cial,demostravenmésefectivitatperreduirlamortalitat,lesinfecci-ons ielsproblemessocialsassociatsalconsumde l’heroïna (Brugal,M.T,etal.2000).Ésdoncsil·lustratiuqueenalgunscasoslespolíti-quesperreduirelconsumpodenaugmentarelriscassociat(morta-litat, delinqüència,..), com quan només s’ofereixen serveis dirigits al’abstinència.

Elconceptede“reducciódedanys”sorgeixelsanys80comaestra-tègiaperrespondreaaquestsproblemesassociatsalconsum,iespeci-almental’epidèmiadelaVIH/Sidaentreelsusuaris/àriesdedroguesperviainjectada.L’objectiudeixad’estarenfocatal’abstinència(plan-tejant-lacomaopció),iesparteixdelaideaquemoltespersonescon-tinuaranenelconsum,béperquènoestanencondicionsderealitzaruntractamentdedesintoxicació,perquènos’apropenonocontactenambserveissanitaris,obéperquèsimplementnovolenabandonar-lo.

Laimplantaciódeprogramesdirigitsalareducciódedanysampliales intervencionsa tots elsmomentsdel procésde consum i de lescaracterístiquesifactorsdelconsumidelpropiconsumidor.Esdefi-neix doncs, com a principal alternativa als abordatges més reducci-onistesdirigitsadisminuirlafreqüènciaoincidènciadelconsumdesubstànciestòxiques,is’enténcomtotesaquelles“polítiques,progra-mesipràctiquesorientadesprincipalmentareduirlesconseqüènciesadverses sanitàries, socials i econòmiques derivades del consum dedroguespsicoactiveslegalsi il·legals,sensereduirnecessàriamentelconsumdedrogues”(ReducciódeDanysInternacional-HRI).Ésuncon-ceptequeenglobatantalasalutpúblicacomalsdretshumans,unaestratègiafortamentarreladaalhumanitarismequerebutjatottipusdediscriminació, estereotip i estigmatitzaciódel consumidor, i quecontrastaamblesarrelsbasadesenlaprohibiciódelenfocamentscen-tratsenl’abstinència.


20

L’avaluaciódelsserveisdereducciódedanyshaestatexhaustiva,ilasevaimplantacióesfonamentaenprovesempíriquesqueresponenaunamoltbonarelaciócost-eficàciaenaspectestantcabdalscomlaprevenciódelcontagidemalaltiesdetransmissiósanguíniaol’accésal’atenciódelasalutdelapoblacióenconsumactiu.Ésdoncsunabordatgequegaran-teixnonomésunimpacteprovatenlapersonaconsumidora,sinótambéenlasevafamília/entornpròximienlacomunitatengeneral.

Actualment l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomanal’úsdediversesintervencionssimultàniament, jaqueesmaximitzenelsresultatssanitarisisocialsbuscats.

Principals progra-mes de REDUCCIÓ DE DANYS

Descripció Objectius

Programad’intercanvideXeringues

Subministramentd’equipsesterilitzatsperalainjecció

Reduirlamorbimortalitat

DisminuirlatransmissiódelainfeccióperVIH,VHByVHCdesde,entreicapelsusuaris/àriesdedrogues

Incrementarlapresadeconsciènciadelsusuaris/àriessobreelsriscosidanysassociatsalsseusconsums(sobredosi,accidents,comorbilitatpsiquiàtrica,etc.)

Disminuirelsriscosidanysassociatsal’úsdedrogues,aixícomlesconductessexualsderiscentreelsconsumidorsdedrogues.

Augmentarlaqualitatdevidadelsusuarisdedrogues.

Afavorirl’accessibilitatdelsusuarisdelaxarxaassistencialilacomunitatdeserveis.Incrementarlaretencióalstractaments.

Espaisperalconsumdedrogues

Centressupervisatsonlespersonespodenconsumirlessevespròpiesdrogues(viainjectadaofumada)

Programesdemantenimentambmetadona

Opiacidesubstitucióques’administraperviaoral,ambunavidamitjanallargaiquebloquejal’eufòriaqueesbuscaambl’heroïna.

Prevenciódesobredosis

Tallerseducatiusapersonesusuàries,familiarsoamicssobrelaprevenciódelessobredosisiladistribuciódenaloxona,unfàrmacqueanul·lalacrisirespiratòriaquepotconduiralamort.

Prevenció,deteccióitractamentdeVIHiETS

Tallersdesalutsexual,distribuciódepreservatius,sistematitzaciódeprovesdedeteccióitractamentdelVIH.

Elsprogramesdereducciódedanysnos’implantenaCatalunyafinselsanys90.Intervencionsbàsiquesiimplantadessónelsprogramesd’in-tercanvide xeringues, espaisde consumdedrogues, els tractaments


21

desubstituciód’opioidesambmetadonaobuprenorfina,elsprogramesdeprevenciódesobredosi,entrealtres.Capd’aquestsprogramesactuacomacompartimenttancatiexcloent,sinóquelespersonesenfanúscomplementàriaisimultàniament:usuarisdeprogramesdemetadonaparticipenentallersdesexeseguroprevenciódesobredosis,etc.

Tot iaixò,undelsprogramesambmésevidènciesd’eficàciaqueaCatalunyaencaranos’haimplantatés ladispensaciód’heroïna.Esdirigeixapoblacióconsumidorad’opiacisresistentalavinculaciódelsprogramesambmetadonaiconsisteixenl’administracióambulatòriad’heroïnaoraloinjectada.Aquestprogramaaconsegueixaltsíndexdevinculaciósanitàriadelapoblacióusuàriaigaranteixelcontrolsani-taride la substància,amésde ser l’estadiprevialsprogramesambmetadona.

Lesmilloresaportadespelsabordatgesdereducciódedanys(RDD)tantentermesdesalutcomdequalitatdevidaperalapoblaciódro-godependent,reduintlamortalitatilacomorbiditatenaquestapobla-ció, disminuint la problemàtica delinqüència i conflicte en l’espaipúblic iaportantmilloresen lescondicionsdevidade lespersones,hancontribuïtdeformadeterminantiambàmpliaevidènciaacumu-ladaenlamillorad’aspectesdelasalutpúblicailaseguretat.

Eltractamentdemantenimentambmetadonaésl’abordatgefar-macològicméseficaçdeladependènciad’heroïna,peròcomqualsevolintervenció terapèutica té limitacions.Ungrup significatiudepaci-entscontinuaambelconsumactiud’heroïnamalgratrebreeltracta-mentambmetadona.Enaltrescasoséselconsumdesubstànciesnoopioides, com la cocaïna, el problema que complica seriosament elmaneigd’aquestsusuaris.

Ampliar els programes substitutius, especialment pel que fa elsquees realitzenambprescripcióde lamateixaheroïna,presentsenpaïsos comHolandaoSuïssadesde famoltsanysambampliaevi-dència,haestatunalimitacióidesavantatgeimportantenl’atencióapoblacióensituaciódemarginalitaticronicitatdeconsumproble-màtic.Larespostas’hacanalitzatperl’importantaportaciódelsserveisd’atenciódebaixaexigènciaambelsespaisperaconsumsupervisats.Arabé,particularitatsdemillorad’atencióipronòsticdelsusuarishau-rienestatpossiblesambelrecursdesubstitucióperheroïna,queper-metenafirmarque:

■■ Pot efectuar un programa de dispensació d’heroïna intravenosasensequeapareguicapproblemalogísticinsalvable,semprequeesdisposidelsmitjansnecessaris;


22

■■ L’administració sanitàriament controlada d’heroïna injectable éssegura;

■■ Elspacientsaconsegueixenmantenir-seenunadosiestabled’he-roïnainjectable;

■■ La dispensació mèdicament controlada d’heroïna injectable pre-senta una elevada taxa de retenció en el programa, disminueixsignificativamentelconsumdesubstànciespsicoactivesnopres-crites,redueixl’activitatdelictivaimilloral’estatdesalutilainte-graciósocial.

DiferentsassaigsclínicsaleatoritzatsrealitzatsaSuïssaiHolanda,corro-borenaquestesdades.Defet,jafaanysqueaSuïssaaquestsprogramesjanotenenuncaràcterexperimental isónconsideratscomunaalter-nativaterapèuticamés.Elspacientstractatsambheroïnainjectable(lamajoriavanrebretambé,almenysenalgunaocasió,metadonaosulfatdemorfinaoral),enunassaigsuís,vanpresentar,encomparacióambelgrupcontroltractatambmetadona,unsnivellssignificativamentinfe-riorsdeconsumd’heroïnaibenzodiazepinesnoprescrites.Elspacientstractatsambheroïnatambévancometremenysdelictescontralapro-pietativanpresentarmésmilloresrespectealasalutmentalielfuncio-namentsocial.Undobleassaigholandèsvaavaluarl’efectedelaco-pres-cripciód’heroïna.Ésadir,l’eficàciadeltractamentdemantenimentambmetadonacombinatambheroïnainhaladaoinjectable,encomparacióamb el tractament de manteniment estàndard únicament amb meta-dona.L’anàlisiperintenciódetractamentvamostrarquelaco-prescrip-ciód’heroïnaerasignificativamentmésefectivaqueeltractamentestàn-dardtantenl’assaigambheroïnainhaladacomeneld’heroïnainjectable.

Salvartravesidificultatsperpodercomptarambunrepertoriderecursosfarmacològicsidetractamentcomserienelsdedispensaciód’heroïnacontinuasentrellevantperunapartdepoblació,quejusta-menteslaqueestrobaenmajorvulnerabilitatimarginalitat,ires-pectelaqueelsaspectesdeseguretatimpactenenmajorproporció.

Xarxa d’Atenció a les Drogodependències de CatalunyaElqueavuiconeixemcomlaXarxad’AtencióalesDrogodependènciestéelsseusorígensenlesiniciativesdelesentitatsmunicipals,provincialsid’entitatssenseànimdelucrequecreenlesprimeresrespostesd’assistèn-cia,insercióiprevenció.Noésfinsl’any1985ques’aprovalaLleidepre-vencióiassistènciaenmatèriadesubstànciesqueestreballaenelcon-juntdemesuresdelPlacatalàdedrogodependènciesiesplanificalaXarxa


23

d’AtencióalesDrogodependències(XAD),ahoresd’araintegradafuncio-nalmentenlaXarxadeSalutMental,quetéperobjectiuassegurarlacon-tinuïtatd’atencióenl’àmbitsocialisanitari,elsmecanismesd’inserciósocialilaboralievitarl’exclusiósocialdelsdrogodependents.

Actualment, Catalunya compte amb un mapa de recursos amplienelsqueelsCentresd’AtencióiSeguimentambprogramesdetrac-tamentidereducciódedanysensónelcentredesdelquals’articulenlarestadedispositiuscomlesComunitatsterapèutiques,lesUnitatsHospitalàries de desintoxicació, els Hospitals de Dia, les Unitats dePatologiaDual,elsCentresd’integraciósocial (centresdediaipisosterapèutics)olesUnitatsdecrisi.Eldesenvolupamentdelaxarxas’harealitzatenunmarcdeconsenspolíticestablequehapatitpuntualsdesequilibris, especialment amb la planificació i implantació de lessalesdeconsumsupervisatiperlafortaoposicióveïnalenterritorisconcretsdelaciutatdeBarcelona.

Principals dispositius de la XAD

Unitats Hospitalàries de Desintoxicació (UHD)

Unitatsd’ingréshospitalaridecurtaestadadirigidesainiciartractamentsdedesintoxicacióomantenimentambagonistes/antagonistesopiacisdedrogodependentsquehafracassatenunmitjàambulatori.

Unitats de Patologia Dual

Unitatd’hospitalitzacióespecíficaperl’atencióapersonesambpatologiadualdirigitapersonesqueperlessevescaracterís-tiquesclíniquesoperlapresènciadetrastornsgreusdelcom-portamentnopuguinseradequadamentatesosenlesxarxesassistencialsdesalutmentalodedrogodependències.

Comunitats Terapèutiques

Serveisd’acollimentresidencialdecaràctertransitoriqueproporcionenalespersonesl’acolliment,lacura,lavidacomu-nitàriaielseguimentnecessarisperfacilitar-loslaintegraciósocial.

Centres de Dia Serveisd’acollimentdiürnquedesenvolupenactivitatsd’in-serciósocialcomplementàriesalsprocessosdetractamentterapèutic.Inclouenprogramesdecaràcterocupacional,d’ensenyamentprelaboralilaboralid’adquisiciód’hàbitsideresponsabilitats.

Centres d’Aten-ció i Seguiment (CAS)

Centredetractamentambulatoriperalespersonesquepateixenproblemesperl’ús,abúsodependènciaatottipusdedrogues,exceptetabac.Ofereixeninformació,orientacióiuntractamenttenintencompteeltipusd’addiccióilessevescon-seqüènciesanivellorgànic,psiquiàtric,psicològic,comporta-mentaliladesestructuraciódel’entornsocial,familiar,laboral,queaixòcomporta.Elsprogramesd’intervencióesrealitzendesd’unabordatgemèdici/opsiquiàtricespecialitzat,psicolò-gicisòcioeducatiu.


24

Mésenllàdemalestarspsicològicsimancancespersonalsd’origenopelcursd’unllargconsumdedrogues,mésenllàdefeixuguesmot-xillesdeproblemàticajudicialodesalutodel’afeblimentdelesrela-cionsfamiliars,moltespersonesviuenenunarealitatdepobresaqueelssituaenunencaramajordesavantatgeperalainclusió.Unapartimportantpateixenexclusiósocialiprecarietatextrema.

La continuïtat d’atenció social i l’adequació de recursos per al’atencióiacompanyamentalainclusiósocialdelapoblaciódrogode-pendentcomprèndesdel’atencióanecessitatsbàsiques,suportsòcio-familiaroserveisd’inserciólaboral.Tanmateix,sovintlavisiómèdicadelesdrogodependèncieshadeixateldesenvolupamentdelsabordat-gessòciolaboralsenunasegonalínia,enmoltscasossupeditatsalafinalitzaciódelasuperaciódeladrogodependènciaoalatinençad’ha-bitatgeestable.Aquesta lògicapotexclourejustamenta lapoblacióqueméshonecessita,iqueperllargsprocessosdemarginalitatdifí-cilmentesvinculenalsrecursosnormalitzatsperalarecercadefeinao l’accésa l’habitatge.Éspertant important laposadaenmarxadeprojectescoetanisalsprocessosderecuperaciódeladependènciaques’adaptinenespaiirecursosalperfildelapoblaciómésdesafavoridasocialment.

Ara, quan les dificultats i pobresa en la població general deCatalunya és més present, és quan les mancances de recursos desuportsocialiacompanyamentalainclusióenaquestscol·lectiusestrobamésfaltar,jaque:

■■ Elsprocessosd’atencióilafavorableevolucióverselcanviiauto-nomiaesdificulteniallarguen.

■■ L’accésarecursosdesegonnivelldelaxarxaperatencióespecia-litzadaesmenorpermancaderecursospelcopagament.L’accésalaRMI,queerarecursalainclusióatravésd’accésarecursos,s’hareduïtdràsticament.

■■ L’accés a l’habitatge i el treball es per a molts un miratgedesmotivador.

■■ Les oportunitats de suport en un context de competitivitat derecursossocials limitatsicadavegadamésescassoselssituaendesavantatge.


25

Recursos d’àmbit assistencial de la XAD de Catalunya

Prevenció i reducció dels riscosLaprevenció,literalment,esdefineixcoml’acciód’evitarquequelcomesprodueixii,enl’àmbitqueensocupa,esrefereixatotaquellconjuntd’accionsqueesdesenvolupenabansqueelsdanysapareguin.Enl’àm-bitdelespolítiquessobredroguesencaixaenl’anomenada“reducciódelademanda”quetécomafinalitat“entrenaralsindividuspertalque,sielshiofereixendrogues,lesrebutgindetalmaneraqueaquestfetcontribueixiareduirlademandadedroguesquecirculenenelmer-catenunacomunitat,regióopaísdeterminat(Becoña,2002,p.68).

Engenerallaprevenciós’emmarcaenunconjuntmésamplid’ac-cionsdesalutpúblicamitjançant lesqualsespreténpropiciarestilsde vida positius, saludables i autònoms a través de l’assoliment decerts objectius de l’Estratègia Nacional sobre Drogues 2009-2016: (1)Promoureunaconsciènciasocialsobrelaimportànciadelsproblemesrelacionatsamblesdrogues,sobrelapossibilitatreald’evitar-losi laimportànciadequèlasocietatenelseuconjuntsiguipartactivade

CAS63

Reducció de Danys16 Calor i Cafè

12 Sales de Consum11 Equips de carrer6 Unitats Mòbils Comunitats

Terapèutiques16

(332 places)

Hospital de DiaUnitat de Crisi

Unitat de Patologia

Dual6

UHD11

(34 llits)

Centres d'Integració Social30 Centres de dia i

Programes de reinserció comunitària 111 places

de pisos


26

lasolució;(2)Augmentarlescapacitatsihabilitatspersonalsderesis-tènciaal’ofertadroguesialsdeterminantsdelscomportamentspro-blemàticsrelacionats;i(3)Ajornarl’edatd’inicidelcontacteamblesdrogues.Amés, per aquellespersonesque consumeixendrogues esbuscareduirolimitarelsdanysproduïtsalasevasalut.Endefinitiva,laprevencióbusca “ajudarals i les jovesaajustar lasevaconducta,capacitatsibenestarenàreessotmesesamúltiplesinfluènciescomlesnormessocials,lainteraccióambelsiguals,lescondicionsdevidaielsseuspropistretsdepersonalitat”(EMCDDA,2013).

Lesestratègiespreventivessóndiferentsenfunciódelgraudevul-nerabilitatquetélapersonaogrupdedesenvoluparproblemesderi-vatsdel’úsdesubstàncies.Així,existeixenquatregranstipusd’estra-tègies: la prevenció universal, la selectiva, la indicada i l’ambiental.Laprevenciódeltipusuniversals’adreçaatoteslespersonesqueresi-deixenenunaàreageogràficadeterminada(unpaísperòtambéunacomunitat individual o un centre educatiu), independentment delseunivell de vulnerabilitat.De fet, assumeixque totes les personescomparteixenelmateixgrauderisc.Aquesttipusdeprevencióbuscareduirelscomportamentsderiscrelacionatsambl’úsdedroguespro-porcionant-los-hi lescompetènciesnecessàriesperaevitaroposter-garl’inicicomsifosuna“vacunaconductual”.Elsprogramesdepreven-cióuniversalqueesrealitzenméssovintsónelsdesenvolupatsenelscentreseducatiusadreçatsapares,elsd’ocialternatiuilescampanyespublicitàries.

Laprevencióselectivas’orientaagrups,famíliesocomunitatscon-cretesquetenenunmajorriscquelarestadelapoblaciódedesenvo-luparproblemesrelacionatsambl’úsdedrogues.Aquestincrementdelriscpotserdeguttantacaracterístiquespersonalscomafactorssoci-als,demogràficsi/oambientals.Exemplesd’aquesttipusd’intervenci-onssónlesadreçadesalsfillsifillesdepersonesconsumidoresproble-màticsdedrogues,menorsinternatsencentresdeprotecció,jovesqueassisteixendemanerahabitualaespaisd’ocinocturnrelacionatsamblamúsicaelectrònicaielball.

Entercer lloc, laprevenció indicadapretén identificaraaquellespersonesconsumidoresambproblemespsicològicsodeconductaquepodenconduiraunasituaciód’abúsdedroguesiintervenirambellesamb programes específics. En aquests casos l’objectiu no és neces-sàriamentel fetdeprevenirelconsum,sinódisminuir la freqüènciadeconsumi/oprevenircertsconsumsderisc,evitarproblemàtiquesassociadesiimpedirelpasaunadependènciadelasubstància.


27

Finalment,lesestratègiesambientalsbusquenalterarelsentornsculturals,socials,físicsi/oeconòmicsimmediatsenelsqueviuenlespersones.Parteixendelapremissaqueelconsumdedroguesnotéaveurenomésambfactorsindividualssinóquetambéestàinfluïtperlaconfluènciacomplexadefactorscontextualsentreelsqueestan,perexemple,lesactitudssocialsd’aprovacióodesaprovaciódel’úsdedro-gues,leslleissobrelamatèria,lapublicitat(perexempledebegudesalcohòliques),oladisponibilitatdedrogues.

S’hatreballatmoltenelsúltimsanysambl’objectiud’avaluarlesdiferents polítiques i programes preventius i determinar quines sónles que produeixen els millors resultats esperats. Per això l’enfoca-mentutilitzathaestatelderecollir lesevidènciescientífiquesapor-tadesperestudisbendissenyatsielaborarrecomanacionsiguiesdebonespràctiquespelseudesenvolupament.Així,perexemple,sabemquelesintervencionsmotivacionalsbreussóneficacesencertsgrupsde població (prevenció selectiva i indicada) mentre que les campa-nyespublicitàriesatravésdelsmitjansdecomunicaciósónineficacesal’horadeprevenirelconsum.Peralgunesintervencions(perexem-ple,lesintervencionsparentals)elsresultatsencaranosóndefinitiusi end’altres intervencionsencaranoesdisposadeprou informació.Existeixenintervencionsque,totiassolirresultatsmodestos,resultencost-efectivesatèsqueinclòsunalleudisminucióenl’úsdedroguesperpartdecertsgrups(perexemple,elsmenorsd’edat)produeixbene-ficissubstancials(Strangetal.,2012).

Per criteris d’eficiència considerem que és necessari orientar lesaccionspreventivescapapoblaciódemajorrisc(prevencióselectivaiindicada).Aquestesaccionshandetenirencompte,nonoméslasubs-tànciaqueesconsumeix,sinóalapròpiapersonaielcontextespecíficenelqueestroba.Und’aquestscol·lectiussónelsjoves.Elconsumdedroguesésunarealitatperamoltsd’ells.Formapartdelsseushàbitsd’ocinocturn,ambunrolfacilitadori/opotenciadordelaexperiènciarecreativa.Elgrupd’igualsesconverteixenfontd’informaciósobrelessubstàncies,sobreelsseusriscosisobrecomconsumir-les.Pertant,lesestratègiespreventivesbasadesenlapromociódel’abstinèncianofuncionenenellsi,enmoltesocasions,aquestesestratègiesbasadesenelrecursdelaporoenunaexageraciódelsriscosnotrobareflexenlessevesexperiènciesamblesdrogues.

Lareduccióderiscosidanysenpoblaciójoveconsumidoradedro-guesbuscaentrarencontacteambellaatravésdediferentsestratè-gies.Desdefinalsdelsanysnoranta,aEuropahanaparegutdiferents


28

iniciativesqueesdesplacenallocsdetrobadadelsjovesielsapropeninformacióadaptada,objectivaid’utilitatsobreelsriscosdelessubs-tànciesqueconsumeixenisobreestratègiesperabordarunconsumdemenorrisc.Aquestesiniciativesestanendegadesperigualsproce-dentsdelsmateixosespaisiconeixedorsdelesrealitatssobrelesqueintervenenidotatsd’unacredibilitatquenotenenaltresagentspre-ventius.Amés,aquestsprogrameshanincorporataccionsatravésdelestecnologiesdelainformacióicomunicacióadaptantelscontingutsiformatsalsnousmitjansutilitzatspelsjoves.

Una menció especial mereixen els serveis d’anàlisis de substàn-cies operats per aquests projectes. A través de d’anàlisis, entren encontacteamblapoblaciójoveambunrecursmoltadaptatalessevesnecessitats i interessos (conèixer la composició de les drogues queconsumeixen), permeten la monitorització dels mercats de drogues(pelquefaalapuresaiadulteracions,peròtambépelquefaanovessubstàncies i formats) i formen part de sistemes d’alerta precoç. AEspanyalesorganitzacionsambserveisd’anàlisiestanincorporadesenel“SistemadeAlertaTempranaEspañol”delMinisterideSanitatque,alasevavegada,informaalSistemad’AlertaEuropeu,icontribueixalagranbasededadeseuropeaperal’intercanviràpidd’informacióentreorganitzacionsquetreballenencontextosrecreatiusd’ocinocturn.

5. Drogues i crisi avuiElPlanNacionalsobreDrogas realitzabianualmentduesenquestesori-entadesaconèixerlaprevalençadelconsumd’alcoholialtresdroguesentre la població del conjunt de l’Estat Espanyol. Aquestes són l’En-questa Estatal sobre Usos de Drogues en Estudiants d’EnsenyamentSecundaride14a18anysatotl’EstatEspanyol(ESTUDES),il’EnquestaenpoblacióGeneralsobreAlcoholiDroguesaEspanyaresidentenllars(15-65 anys). Els últims resultats d’ambdues enquestes mostren unaestabilitzaciódelconsum,onnosemblaevidenciar-sequelacrisiesti-guimodificantsignificativamentelsnivellsdeconsumdedrogues.

Noobstant,ambduesenquestesestanorientadesarecollirdadesentornalsperíodesdeconsum(algunavegadaa lavida, l’últimanyi l’últimmes)peròencanvinoentrenaanalitzar lesrelacionsentreelsfactorsderiscielconsum,isemblenserpocsensiblesenladetec-ciódepossiblesnousescenarisderivatsdelcontextsocialieconòmicdel moment. Malgrat no disposar d’instruments prou sensibles per


29

detectarelspossiblesefectesdelacrisienelconsumdedrogues,exis-teixenraonsperpensarqueelcontextactualdecrisiestàtenintunimpactenegatiuielpronòsticnoésprecisamentesperançador;empit-joramentdelsfactorsestructuralsdevulnerabilitatieldeterioramentdelacapacitatderesposta.

Enrelacióalsefectesdelacrisitrobemperspectivesd’anàlisibendiverses.Existeixunalecturaorientadaaladisminuciódelesdespe-sesdedicadesalconsum,comaconseqüènciadelareducciódelpoderadquisitiudelapoblacióambdificultatsperasortirdel’atur([Costa,deGraweiReuter(2011)].Unposicionamentquesituariaelscontex-toseconòmicsrecessiuscomaefectespreventiusdelconsum.Davantd’aquestposicionamentnomésvoldríemafegirquesiesdonéselcas,nohauríemd’abaixarl’alertajaquesotalamateixalògicauncopsupe-radalasituaciódeprecarietateconòmicaespodrienrecuperarlespau-tesdeconsumanteriors.

Però més enllà d’aquesta lectura, l’experiència d’intervenció enl’àmbitdedroguesensfapensar,talicomapuntenBretteville-Jensen(2011)queels contextosde crisi s’adaptena ladisminuciódelpoderadquisitiudelsconsumidors/esabaratintlessubstànciesifent-lesmésassequiblesacol·lectiusafectatspersituacionsdeprecarietateconò-mica.Hihanombrososestudisqueapuntenunaugmentdelconsumenaquestsperíodes.

Arkes (2011) i Chalmers i Ritter (2011) analitzen l’impacte que lestaxesd’aturtenenenelconsumdecànnabisaHolandaiAustràlia,res-pectivament.Elsresultatsdelarecercad’Arkesconclouenquetantenadolescentscomenjovesadults,elconsumdecànnabisesveuincre-mentat a mesura que també ho fa l’atur. Els motius que assenyalad’aquestaugments’expliquenper l’atraccióquepotgenerar laventail·legaldecànnabisencontextoseconòmicsrecessius.

Enaquestalíniaelgovernespanyolvarevelarquel’any2013s’haviaduplicateltràficdedroguesalterritori,degutaladuraciódelacrisi.Pelquefaalacocaïnael2013esvanconfiscar14,9tonesfrontles6,9del2012ilesconfiscacionsdehaixixvanaugmentarun30%,itotiquelameitatvanentrarpermar, larestavaserintroduïdaperterraperpersonesquepractiquenellapetitacompra-venta.Apartird’aquestalecturapodríemapuntaraquelaventail·legaldesubstànciespotesde-venirunpold’atraccióperapersonesensituaciódevulnerabilitateco-nòmica,queveuenenelpetittràficunasortidaeconòmicaencontex-tosdecrisi.


30

Pelquefaalconsumtambéobservemcanvisenrelacióalessubs-tàncies.Enlatascadiàriaenelterritoris’hadetectatunaugmentdelconsumd’heroïnaperpartdeconsumidorshabitualsdecocaïnainjec-tadadegutaquèelsefectesdel’heroïnasónmésestablesilaintensi-tatenladespesaseredueix.Aixímateix,tambéenelconsuminjec-tatesdetectal’úsdenovessubstànciesderivadesdelescationes,quetenenunmenorcost,totiqueaugmentenelriscenelconsum.Fetquetambés’observaenunúsmésrecreatiu,ons’haaugmentatelconsumd’amfetaminesispeedcomasubstitutsdelacocaïna.Finalment,enl’anàlisidesubstàncies,lairrupciódeleslegalhighs(droguesnofisca-litzadesenelsregistresdeNacionsUnides)potrespondrenonomésal’interèsdelconsumidorensortejarlafiscalitzaciósinótambéalseubaixpreu.

Enqualsevolcaselquecostamésdemesurarésladimensiósub-jectiva de la crisi sobre les persones. Paul Lasarfeld, Marie Johada iHansZeiselvanobsequiar-nosambunagranobramestratituladaLosparados de Marienthal, on s’exposaven les nefastes conseqüències del’atursobrelaidentitatdelespersonesaturades.Elretratmésdurdeladepressiódelsanys30quemalauradamentavuiésvigentamoltís-simesllarsdelnostrepaís.Lapèrduadeconfiançaenunmateix,l’ac-ceptacióresignadadelapèrduadelescondicionsdevidaanteriorsala crisi; sentir-se abandonat/da, inútil socialment, humiliat. Aquestterribledramahumàdescritelsanysposteriorsdelcrackdel29estàtambé fent estralls els darrers anys en els nostres pobles i ciutats.Experiències psicològiques negatives que avui sabem que inclouenmajorssimptomatologiesdepressivesentrelespersonesquepateixenl’atur i laprecarietat laboral, i també,majorsprobabilitatsd’alcoho-lismeidependènciaapsicofàrmacs[(Dooley,CatalanoiHough,1992);(Ezzy,1993,);(Jin,Sha,Svoboda,1995).

En relació al consum d’alcohol si comparem dades de l’EstudiScreen2006il’EstudiIMPACT2010enelquemesurenl’impactedel’ac-tualcrisieconòmicaenlaprevalençadelstrastornsmentalsmésfre-qüentsenl’atencióprimàriaobservemunincrementrelatiudedepen-dènciad’alcoholdel11,6%iun4,5%del’abúsdelamateixasubstància.

En l’àmbitde la salutmental semblaquehihamésunanimitaten afirmar que les recensions econòmiques exerceixen un impactenegatiuperfactorsvinculatsprincipalmenta l’atur[ (Stuckler,Basu,Suhrcke, 2009); (Chen, 2012)]. Tot i així acostumen ser estudis cen-trats en la depressió, i no tan en l’abús de substàncies. No obs-tant si que observem un augment de la prescripció de tractaments


31

psicofarmacològicscomarespostaasimptomatologiesdemalestar.Elconsumdefàrmacshipnosedantshapassatdel5,1%al2005aun11,4%al2011 (EDADES2011),convertintaquestadrogaen lamésutilitzada,perdavantdelcànnabis.

AltresdadesdereferènciapodrienserlesquerecullIMSHealthqueinclouenelnombredemedicamentsvenutsatravésdemajoristesalesoficinesdefarmàcia.Segonsaquestesdadesveiemcomal2009esvanvendreaEspanya123,708milionsd’envasosdepsicofàrmacs,ial2012untotalde128,796milions,produint-seunaugmentdel4%.

Finalment,tothomsapquelaculpadelacrisieconòmicamalgratnoestarsituadaenlapoblacióesquil’estàpagant,inonomésenter-mesdecostejareldeuteproduïtperbancsigovernssinotambéatra-vésd’unapèrduaenrecursosd’educació,desalutidebenestarsocialoriginatperunareducciódepressupostosperaquestesprestacions.

Finsara,ladespesatotaldesaluts’hareduïtun15%enCatalunya.Pelquefaaaspectesreferitsadroguesaixòesreflexaen:

■■ Unareducciómoltimportantentotal’activitatpreventiva,sobre-totaquellaquedepeniadepressupostosd’àmbitmunicipal.

■■ Activitatsqueproporcionenatenciódirectaalsindividushanestatprioritatsobrealtresactivitatsques’hanreduïtdeformamoltsig-nificativacomlaformaciódeprofessionals,lainvestigacióolapro-ducciódematerialseducatius,entrealtres.

■■ MalgratquefinsaraaCatalunyanos’hantancatcentresd’atenció,algunsserveishanreduïthoresd’oberturai/ohanreduïtenperso-naliactivitat.Peraltrapart,s’haaplaçatl’oberturadenousserveisquehavienestatprojectats.Lamilloradel’eficiènciadelscentresiunaltcompromísdelstreballadorsdelsserveisigerentshacom-pensatl’impactedellareducciód’inversiópressupostaria.

Elsistemad’informaciósobredrogues(admissióiatencióendrogues,centresdetractamenticentresdereducciódedanys,enquestessobreelconsum,indicadorsdemorbiditatilamortalitat,admissiód’emer-gènciaalshospitals,etc.),nohaestatcapaçdedetectarcanvisimpor-tantsdesdelcomençamentdelacrisi,peròaixòpodriaserdegutaqueelsistemanoéscapaçdesupervisarelscanvisendesenvolupament,iquelatransformacióvaaunritmelent.


32

6. ConclusionsEnunmomentenquècadacopmésesdemanal’avaluaciódelsresul-tatsenlaintervencióenmatèriadedrogues,mésconstànciatenimdel’àmpliaevidènciadelfracàsdelaprohibiciódecertesdroguesenelmarcdelesconvencionsinternacionals.Notansolselsobjectiusdiri-gitsalareducciódelconsumialadisminuciódelmercatdedroguesil·lícitesnos’hanacomplert,anselcontrari,s’hanampliatelscostosaddicionalspelbenestarilaseguretatdelasocietatengeneralidelsilesafectadesenparticular.

Igualquetotconsumdedroguescomportariscos, lespolítiquestambépresentenriscosdemostrar-seinefectivesenelseuspropòsits,ocomportarconseqüènciesnegativesqued’antuvienelseudissenyiimplementaciónos’havienprevist.

LapròpiaUNODreconeixalgunsdelefectesnegatiusques’handes-près de les convencions internacionals de la política prohibicionista,aquella que es va anomenar de “guerra contra les drogues”, centradaespecialmentenaspectesdecontroldel’oferta.Aixíassenyalaque:

■■ S’hacreatunmercatnegrecriminal-deproporcionsconsiderables.

■■ Eldesplaçamentdelapolítiquesaunainversióprioritàriaencon-trold’ofertairepressióquehacomportatunaassignaciód’escas-sosrecursoscapalasalut.

■■ Unefectedeldesplaçamentdelaproducció,deltrànsitidelsubmi-nistramentconstantcomaresultatdelssistemesdepersecucióifiscalitzaciódelmercatil·legaldedrogues,inod’eliminació.

■■ Eldesplaçamentdelconsumasubstànciesdiferents.

■■ L’estigmaidiscriminaciódelespersonesqueusendrogues,impe-dintodificultantaeltractament.

Aquestesconseqüènciesnegativesesmentadesespodenpresentardemaneradiversapelquefaaintensitaticruesasegonsterritorisopaï-sos,jasiguipelseuemplaçamentenelmarcgeopolíticdemercatsiguerraalesdrogues,laseveritatdelespròpieslleisi/oladisponibi-litatderecursospúblicsd’atencióalapoblacióambproblemàticadedrogues.Tanmateix,atotarreuespotconstatarelfracàsielsefectesnegatiusd’aquestespolítiques,ambconseqüènciesnegativescom:

■■ L’amenaça a la salut pública i la propagació de malalties imortalitat.

■■ Lageneraciódedelinqüència,corrupcióienriquimentcriminal.

■■ Lapèrduaenelreconeixementirespectededretshumans.


33

■■ Lapromociódel’estigmailadiscriminaciódeconsumidors.

■■ Eldesaprofitamentd’importantssumesd’inversió,quanencertspaïsosleseconomieshanestatsoscavades.

■■ L’obstaculitzaciódeldesenvolupament,l’afeblimentdelaseguretatiunincrementdelconflicteencertsterritoris.

■■ Ladesforestacióicontaminacióenzonesproductores.

Aixídoncs,laconstataciódelfracàsidelsefectesnegatiushaportatquecadavegadahihagiméspersonesd’àmbitsdiversos(expertsenrecerca,prevencióoatenció;personesderenompolític;professionalsdelajudi-caturaodelmónpolicial,etc.)ques’inclinindemaneramésinsistentaobrirdebatiproposarpolítiquesalternativesquetinguinencompteelcontextlocal,culturalidenecessitatsdelsterritorisons’apliquen,senseobviarperaixòladimensiódelfenomenenunmónglobalitzat.

Diferències sustancials

Unespropostesalternativesdepolítiquesque siguinfiscalment res-ponsablesiredueixindeformadràsticaelnivelld’encarceramenticri-minalitzacióexistentenpoblacióconsumidoraorelacionadaambelpetittràficodelictefuncional.Unespolítiquesqueesfonamentinenevidència,iestiguinbasadesenlasalutpúblicaielsdretshumans.

Ésentantquelespolítiquesesre-considerinalallumdelresultatsobtingutsalllargdelsdarrers40anysd’implementació(ConvencióÚnicad’estupefaentsde1961)queexistiranméspossibilitatsdejugarafavordelespersonesidelescomunitatsensituacióderisc,vulnerablesi/oafecta-des,iaaportarseguretat,benestarimilloraenlasalutpública.

CONVENIS INTERNACIONALS

PRINCIPIS DE L’ESTAT DE DRET

POLITIQUES PÚBLIQUESREPRESIÓ, SALUT, SOCIAL, PREVENCIÓ I REDUCCIÓN

DE DANYS,...

DRETS HUMANS

PRINCIPIS DE L’ESTAT DE DRET

POLITIQUES PÚBLIQUES SALUT, SOCIAL,

REDUCCIÓ DE DANYS, PREVENCIÓ, SEGURETAT I REGLAMENTACIÓ....


34

La millora en abordatges preventius i la qualitat d’atenció i salutpública,comtambédeseguretat,passaperdeixardesituarlespolítiquesrepressives, centradesen lapersecuciódemercats incontrolats id’unacriminalitatcadavegadaméspoderosa,comaopcióúnicaiprincipiori-entador.Esrequereiximaginariassajaralternativesqueprenguincomaprincipidirectordelespolítiquesdedrogueselsdretshumans.

Nomésaixíéspossiblereconèixeriassajarpolítiquesalternativesqueredueixin lacàrregarepressivadecontrolde l’oferta iconsum, ipermetinre-assignardemaneradiferent lesprioritatsd’inversióafa-vorint àmbits més propis de l’atenció social, la salut i la prevenció.Avui,ladespesaenpolítiquesrepressivesdecontroldel’ofertarepre-sentamésdel70%(dadesEMCDDA),ques’aplicaatravésd’actuacionsdesancióalsconsumidorsipenalitzacióaproveïdorsitraficants.Larestadeladespesa,esdistribueixdemaneradescendentsegonsordred’inversióenassistència,organització,prevenció,investigacióicoope-racióinternacional,ireducciódedanys.

Unare-assignacióderecursosquehauriadepassarperestablirnovesprioritatspolítiquesiavançarenpropostesalternatives,comperexemple:

DonarimpulsprioritarienprogramesdeReducciódeDanys,jaquenosolscomptemambl’evidènciaquemillorenaspectesdesalutpúblicaenpoblaciódestinatària,sinóquetambécontribueixendemaneramoltsignificativaenlamilloradeseguretatdel’espaipúblicilacomunitat.

Avançarenpropostesalternativesderegularitzacióqueesdesple-guenmitjançantreglamentacióinormativa,peròaunmenorcostqueelsmecanismesderepressióicontrolpenalclàssics.

Així,situarelsDretsHumansenelvèrtexorientadordelespolí-tiquesenllocdelesactualsconvencionsinternacionalsdeprohibiciói repressió,nonomésensdóna lapossibilitatd’aplicarpolítiquesdemajoratenciósocialidesalutenlapoblacióafectadaipolítiquesdeprevencióverselconjuntdelapoblació,sinóquetambéenspotapor-tarmajors índexdeseguretaten l’espaipúblicreduintunmercat il-legalenmansdelesorganitzacionscriminals.

Les polítiques de regulació de drogues, especialment pel que esplantejaenl’actualitatsobreelcànnabis,técomavoluntatpermetreelsEstatsprendrecontroldelsmercatsdesregularitzatsiactualmentenmansdelstraficantsimàfies.Elcontrolenaspectescomlaproduc-ció,ladistribucióil’accésacertessubstàncies.

Mostrad’aquestprocésotrànsitverslaregulació,ienconcretpelquefaaspectesreferitsalcànnabis,és:


35

■■ 2008:UNODCReconeixperprimeravegadaquelaGuerracontralesdrogueshageneratconseqüènciesnegativesnoprevistes.

■■ 2009: Publicació de l’informe de les Comissió LlatinoamericanasobreDroguesiDemocràcia.

■■ 2011:AugmentsostingutdemortsassociadesalaGuerracontraelnarcotràficaMèxic.

■■ 2011:InformeComissióGlobalsobrePolítiquesdeDrogues.Debatdepresidents.

■■ 2012:ColoradoiWashingtonalsEUAvotenperlaregulaciódelcànna-bis.Mésde20EstatsaUSAcomptenambdispensarisd’úsmedicinal.

■■ 2013: L’OEA (Organització d’Estat Americans) publica “Informesobre el problema de las drogas en las Amèricas”. Document ons’explorenescenarispossiblesdepolítiquesalternatives.

■■ 2013Uruguaiaprovaunalleideregulacióglobaldelcànnabis.

Elsantecedentsenpolítiquesderegularitzaciódecànnabiselstenimenl’oberturadelscofee-shopsaHolandafamésde30anysperaunaccésalconsumrecreatiu.Otambéantecedentsderegularitzacióésl’accésaheroïnacomafàrmacdetractament,atravésdeladispensa-ciócontroladaaaddictes,queesdónaperexempleaSuïssadesdefamésdevint-i-cincanys,iavuienaltrespaïsoseuropeus.

Pelquefaal’experiènciaholandesaderegulacióal’accésalcànnabisatravésdelscofee-shops,malgratlaimportantlimitaciódenohaverregu-latlaproducció,hamostratavantatgesenaspectesimportantscom:

■■ Laprevalençadelconsumdecànnabiss’hamantingutenlamit-janadeconsumeuropeu.

■■ Elconsumnoésobservatcomadesviacióopartdesubcultures.

■■ Elscostosdecriminalitzacióipenalssobre lapoblacióconsumi-dorasónmoltmenors.

■■ Unaseparaciódemercats:elmercatdelcànnabisrespecteaaltressubstànciesil·legalsdemajorrisc,coml’heroïna,lacocaïna,etc.

Avui els referents de processos reguladors són especialment algunsestats d’Amèrica del Nord (Colorado, Washington) i Uruguai. Als dosEstatsdelsEEUU,apartird’unamajoriadevotaunaesmenapresen-tadas’haimplementatunprocésreguladorqueactualmentautoritzaunnúmerofinitdellicènciesproductivesidedispensació.Enelcasd’Uru-guais’haaprovatunaLlei(2013)iunreglament(2014)queregulatotalacadenademercatdesdelaproduccióal’adquisiciódecànnabisatravésdediferentscanals(farmàcies,clubsdefumadorsoautocultiu).


36

Enlaproximitatdelanostrerealitat,tenimelsprocessosreguladorsiniciatsaCatalunyaiaPaísBascaquestsdosdarrersanysrespecteelsClubsdefumadorsdecànnabis.Unprocésreguladorquepretén:

■■ Aportar seguretat jurídica al consumidor de cànnabis quan,malgrat el consum de drogues està despenalitzat des del 1974 aEspanya,noexisteixenvieslegalsd’aprovisionamentquenopassinpelmercatil·legali,pertant,depatirelriscdesersancionatopro-cessatperinfraccions.

■■ Posarordreaunaugmentdescontrolatdeclubsdeconsumqueapro-fitantel camíd’autogestió iniciatper consumidors fapropdedeuanys,hanproliferatdemaneraexageradaenciutatscomBarcelonaambuninterèsocultpropidelacomercialitzaciódelasubstancia.

■■ Millorarpossibilitatsd’abordatgedesalutpública,idereduccióderiscsidanysenconsumidorsqueacudeixenaaquestsclubs.

És evident que en bona part les propostes de regulació de droguess’estàcentrantenelsmercatsdelcànnabis.Aquestfetresponamoti-vacions diverses 1) És una substància amb un grau de risc menor odèbil en comparació a d’altres substàncies, 2) correspon al grup depoblaciómésamplideconsumidorsdedroguesil·legals,3)estractadel major mercat que s’associa al tràfic i a la criminalitat; 4) i, perúltim, és on es concentra la major part de la despesa del sistemarepressiu,jaqueésonméss’acumulenlessancionsipenesenrelacióalconsumitràficdedroguesil·legals.

Lasegüenttaulaensmostraladistribuciódedenúnciesidetenci-onsassociadesalconsumi/otinençadedroguesenespaispúblicsodedetencionsreferidesadelictescontralasalutpúblicaal’Estatespa-nyol.Comveiem,ladistribuciómajoritàriacorresponapoblaciócon-sumidoraoqueesrelacionaambelmercatdecànnabis.

Gràfic 3. Distribució de les detencions i les denúncies per tipus de substàncies (%) Espanya

7,16 2,8 4,6 1,3 3,4 0,9

34,5

11,5

50,3

83,5Detencions

Denúncies

Opiacis Cocaínics Cannàbics Estimulants Altressubstàncies


37

Peraltrapart,segonsindiquenlesestadístiquesdelMinisteridel’In-terior,elnombrededetingutsrelacionatsambdroguesil·legalsalllargdelsanysnos’hareduït,aquestesmantéestableoaugmentaindepen-dentmentalacapacitatdel’acciópolicialdecontroldel’oferta,odel’augmentdepenesquehaginpogutserintroduïdesenelcodipenal.

Així també, observem que el nombre de consumidors sancionatsi decomisos de drogues no deixa d’augmentar de manera sostingudaal llargdelsanys.Elsmercatdedroguesnoesredueixsinóelcontrari(majoritàriamentdecànnabis),il’efectedissuasoridelconsumopràcti-quesassociadesaaquestperlaviadelasanciónoesmostraútilmalgratampliardanysmoralsoeconòmics.Afirmaríemque les sancions refe-ridesacànnabisalllargdelsanysnohandeixatd’augmentardeformasostingudadesde l’aprovacióde laLleideSeguretatCiutadana1/92, iqueelperfildesancionatssegonsdadesdelmateixMinisteri(AnuarioEstadístico2012)ésunhome(94%)espanyol(87,6%)id’edatscompresesentreels19y25anys(46,6%).Estemdoncsdavantd’unapolíticaquebàsi-camentoperacastigantapoblaciómoltjoveisenserecursos.

Talcommostraelgràfic, l’opcióde laregulaciódesubstàncies,ambl’objectiudecontrarestarelsefectescol·lateralsnegatiusde lespolí-tiquesactualsderepressió,proposaunaopcióméscentradarespectelesposicionsderadicalitatquebasculenentrelaprohibiciótotalolapromociócomercial.

Ultraprohibició Regulació legal Promoció

comercial

Regulació lleu del mercat

Dan

ys s

ocia

ls i

de

salu

t

Prohibició amb reducció de danys/despenalització


38

Elsextrems,quevénenaassociar-seamercatsnoregulatsienqueexisteixuninterèsdelucre,jasiguiatravésdemercatsil·lícits(guanydediners,elseublanqueigipossiblereinversiófinanceraoenàmbitsd’economiaespeculativa),ojasiguiatravésd’unapromociócomercialdevenda,comvaserelcasdel’alcoholoeltabac,comportasempreunincremententermesdedanyssocialsidesalut.

Gràfic 4. Dades estadístiques de la lluita contra la droga a Espanya (2001-2011)

Font:AnuariEstadístic2012Ministeridel’Interior

En el punt mig, trobaríem el punt òptim de regulació on el factorimpulsoresl’”èticadel’eficàcia”onlespolítiquessóntantètiquescomefectives.Laregularització,comamodeldemercatsregulats,aportaposicionspragmàtiquesderespostaialavegada,desplegauncontrolestricteonnoexisteix.

Apuntaríemperaltrapart,queaixícomladespenalitzaciódedro-guesquehanincorporatforçapaïsosenelsdarrersanyshaestatunaaposta clara per reduir danys penals i nivells d’encarcerament difícil-mentsosteniblesdesd’unadimensiódemínimsètics.Lareducciódedanysdesplegadaatravésderecursosdiversosd’atencióalconsumidoren diferents països, sobretot europeus, va suposar un pas importantenl’èticadelrespectededretshumansilaprotecciódelasaluticon-dicionsbàsiquesdevidade lapoblaciódrogodependent.No tansolsfouintegrarunaperspectivaàmpliadepolítiquesdesalutpúblicaperalareduccióendanyssocialsidesalutassociatsalconsum,sinóquetambérepresentarespectelaprohibicióunavençenuncontinuapro-pamentacondicionsdemajorcontroliseguretatenl’accésalessubs-tànciesicontextsdeconsumpropisd’unaregulació.AixíobservaríemlaReducciódeDanyscomeltrànsitlògiciseqüencialqueprecediriaun

2001

500.000

400.000

300.000

200.000

100.000

2005 2009 2011

Detinguts

Denunciats

Decomisats


39

reconeixementmésampliendrets,ilapossibilitatapartird’unmercatreglamentat,depoderenmésamplitudreduirdanyssocialsidesalut.

Les entitats dedicades a aspectes de prevenció i/o d’atenció depoblacionsafectades,olesquetreballenenaspectesdejustíciaidretshumans, o sigui en cooperació i desenvolupament de comunitats oterritoris,entrealtres,elscorresponserpartícepseneldebatsobrelespolítiquesdedrogues.Contribuirenpolítiquesmésjustes,enelmarcdelrespectededretshumans,quegaranteixinlaproteccióimilloradelasalutpública,laprotecciódelapoblaciójoveimésvulnerable,ilareducciódelsnivellsdedelinqüència,corrupcióiviolència,ésavuiuntrajectedetrànsitcadavegadamenyspossibled’obviarosilenciar.

Perúltim,feresmentque,lesposicionsd’immobilismeoderetro-césversposicionsméspunitives,sancionadoresielnoreconeixementovulneraciódedretsdelespoblacionsconsumidores,iqueavuise’nspresentaenformadeproposteslegislativesperpartdelgovernd’Espa-nya,ésunviatgesensesentit.Elgraud’evidènciaacumulatdefracàsdelspostulatsdeprohibicióirepressiódefa40anysdifícilmentpotseremmuditonegatenuncontextmundialcoml’actualenques’estanproduintcanvis, icertspaïsossesentenlegitimatsàmpliamentpelsaltscostosdepatimentquepresenten.

L’avançenpolítiquesdesalutpúblicaireducciódedanysenpaï-soseuropeusquepermeterenreduirlaincidènciaenproblemàtiquesdesalut,és,enrealitat,l’estadiprevidetrànsitnecessariicomplemen-tariperunaregulacióresponsableentermesdeprotecciódelasalutpública.S’hanreduïtelsllindarsdepatimentdelpassat,peròaixònoensexcusad’unaparàlisicomplaententrajectequeavuis’obre.Certsparadigmesdescriptiusid’abordatgedelfenomendedroguessorgitsdelògiquespròpiesdeldiscursidelapolíticahegemònicadelaprohi-bicióestanavuifortamentqüestionatsperpartd’uncadavegadamésamplinombred’expertsirepresentants,tambédesdellocsiterritorisdistantsidiversos,ienunapropostad’opinióenmajoriessocialsquefaescassamenttresanysenalgunspaïsoseraimpensable.


40

7. Referències bibliogràfiques■– Anthony,J.C.;Warner,L.A.,yKessler,R.C.(1994). “Comparativeepidemiology of dependence on tobacco, alcohol, controlledsubstances, and inhalants: basic findings from the NationalComorbidity Survey”. Experimental and Clinical Psychopharmacology,2,3,244-268.

■– Arkes,J. (2011). “Recessionsandtheparticipationofyouthintheselling and use of illicit drugs”. International Journal of Drug Policy,22,5,335-340.

■– Arza,J.iCarrón,J.(2014).“Lainfluenciadelossistemasymodelosdecreenciasenlaevolucióndelaspolíticassobredrogodependen-cias”.Dianova,25,63-70.

■– Becoña,E.(2002).Basesteóricasquesustentanlosprogramasdepreven-cióndedrogas.Madrid:PlanNacionalsobreDrogas.

■– Bolton, W. i Oatley, K. (1987). “A longitudinal study of socialsupportanddepressioninunemployedmen”.PsychologicalMedicine,17,453-460.

■– Bretteville-Jensen, A. L. (2011). “Illegal drug use and the eco-nomic recession: what can we learn from the existing rese-arch?”InternationalJournalofDrugPolicy,22,5,353-359.

■– Brugal, M.T., Manzanera, R., Torralba, L., Armengol, R., Solanes,P.,Villalbí,J.R.(2000).“Afrontarlosestragosdelaheroína:evalu-acióndediezañosdeunprogramaintegralenBarcelona”GacetaSanitariaVolume14,Issue1,2000,58–66.

■– Campbell,A. iKnowles,S. (2007). “AconfirmatoryfactoranalysisoftheGHQ-12usingalargeAustralianSample”.EuropeanJournalofPsychologicalAssessment,28,2-8.

■– Comas, D. (2010). “Modelos de intervención en adicciones: Lalógicadelaspolíticassobredrogas”.RevistaAsociaciónProyectoHombre,72,15-21.

■– Chalmers,J.,iRitter,A.(2011).“ThebusinesscycleanddruguseinAustralia:evidencefromrepeatedcross-sectionsofindividualleveldata”.InternationalJournalofDrugPolicy,22,5,341-352.

■– Costa,C.,deGrauwe,P., iReuter,P. (2011). “Economic recession,druguseandpublichealth”.InternationalJournalofDrugPolicy,22,5,321-325.

■– Dooley, D., Catalano, R. i Hough, R. (1992). “Unemploymentand alcohol disorder in 1910 and 1990: Drift versus social causa-tion”.JournalofOccupationalandOrganizationalPsychology,65,277-290.


41

■– Duncan,D.F.,yGold,R.S.(1982).Drugsandthewholeperson.NuevaYork:JohnWiley&Sons.

■– Fletcher,A.;Calafat,A.;Pirona,A.,yOlszewski,D.(2010).“Youngpeople,recreationaldruguseandharmreduction”.AT.RodhesyD.Hedrich(Eds.),EMCDDAMonographs.HarmReduction:evidence,impactsandchallenges (pp.357-376).Luxemburgo:OficinadePublicacionesdelaUniónEuropea.

■– EMCDDA(2013).EuropeanMonitoringCentreforDrugsansDrugAddiction.Disponibleahttp://www.emcdda.europa.eu/topics/prevention

■– García,A.,iSánchezM.(2005)Drogas,sociedadyeducación.EDITUM.

■– GlobalComissiononDrugs (2011). Guerraa lasdrogas: Informede laComisiónGlobaldePolíticasdeDrogas.OpenSocietyInstitute.

■– Lazarsfeld, P., Jahoda, M. i Zeisel, H. (1996). Los Parados deMarienthal.Madrid,LaPiqueta(Edicióoriginal:1933)

■– Newcombe, R. (1992). “The reduction of drug-related harm: aconceptual framework for theory, practice and research”. A P. A.O’Hare, R. Newcombe, A. Matthews, E. C. Buning, y E. Drucker(Eds), The reduction of drug-related harm (pp. 1-14). Nueva York:Routledge.

■– Paul, K.I. i Moser, K. (2009). “Unemployment impairs mentalhealth:Meta-analyses”.JournalofVocationalBehavior,74,264-282.

■– OMS (2008) “Hacia una visión global del consumo de alcohol,tabaco,cannabisycocaína:HallazgosdelasencuestasdelaOMSsobresaludmentalanivelmundial”

■– Reinarman, C. (2007) “Cannabis policies and user practices:Marketseparation,price,potency,andaccessibilityinAmsterdamandSanFrancisco”

■– Rolles,S.,Murkin,G.,Powell,M.,Kushlick,D.,Slater,J.(2012)ThealternativeWorldDrugReport-Countingthecostofthewarofdrugs.UK

■– Soriano,R. (2010). “Cuatro fórmulasdeposicionamiento frentealasdrogas”.Tsnova,1,23-32.

■– Strang, J.; Babor, T.; Caulkins, J.; Fischer, B.; Foxcroft, D., yHumphreys, K. (2012). Drug policy and the public good: evi-dence for effective interventions. Lancet, 379, 71-83. Disponible ahttp://www.correlationnet.org/images/stories/pdfs/p_correla-tion_lll/newsletter3/agencia_catalonia_spain.pdf

■– MinisteriodelInterior(2012)AnuarioEstadístico.

■– UnitedNationsOfficeonDrugsandCrime(2008)AnnualReport.


42

■– TRANSFORMDrugpolicyFundation(2012)Terminandolaguerracon-tralasdrogasUK

■– Wagner,F.A.,yAnthony,J.C.(2002).“Fromfirstdrugusetodrugdependence: developmental periods of risk for dependenceupon marijuana, cocaine, and alcohol. Neuropsychopharmacology”,26,479-488.

Barcelona,juny2014.

Dipòsitlegal:B13.937-2014

Edita:Taulad’entitatsdelTercerSectorSocialdeCatalunya

Rocafort242bis2n08029Barcelona

T933105707www.tercersector.cat

Encol·laboracióamb:

Enconveniamb:

Documents

Drets Humans i polítiques de drogues: noves propostes de ... · Drets Humans i polítiques de drogues: noves propostes de regulació 7 Taula 1. Evolució de la prevalença de consum