������������ ����������� ��� ���

������ ���������

marjal

30 Unitat 2

El relleu i els continents

2

CONTINGUTS

1. La formació dels continents

i del relleu

2. El modelatge del relleu

3. Àfrica

4. Àsia

5. Amèrica

6. Oceania. L’Antàrtida

7. Europa

8. L’Espanya peninsular

9. L’Espanya insular

10. Comunitat Valenciana

AMPLIA I DESCOBREIX

L’Himàlaia: una serralada mítica

RESPON� Digues si les afirmacions següents són vertaderes o

no i explica per què.

— El relleu és una cosa estàtica perquè des que es va

originar no ha canviat.

— L’aigua, la temperatura, el vent... són agents que

modifiquen el relleu. L’ésser humà, en canvi, no el

pot modificar.

Coneixement i interacció amb el món físic

• Identificar i descriure els principals elements del relleu.

• Localitzar en un mapa els principals elements del relleu

mundial, europeu, espanyol i valencià.

Tractament de la informació i competència digital

• Utilitzar buscadors d’internet per a obtindre informació, i

processar-la de manera crítica i reflexiva.

Aprendre a aprendre

• Elaborar esquemes a partir de la informació d’un text.

• Elaborar croquis d’un paisatge.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Una roca de 9 km de contornLa muntanya Uluru, també coneguda com a Ayers Rock, és

una formació rocallosa d’arenisca situada al centre d’Austràlia.

És un dels monòlits més grans del món, ja que té 9 km de con-

torn i 348 m d’alçada. S’erigeix sobre una immensa planície

desèrtica, en la qual destaca el seu perfil, accentuat per la in-

tensitat del seu color.

31El relleu i els continents

Muntanya Uluru (Austràlia).

32 Unitat 2

L’escorça és la capa més superficial de la Terra i està consti-

tuïda per continents i fons oceànics. La distribució dels

continents i el relleu de la superfície terrestre i dels fons

marins han anat variant amb el pas del temps.

1.1. La formació dels continentsLa distribució dels continents i dels oceans ha anat variant.

L’explicació d'aquest fet es troba en l’anomenada teoria de

la deriva continental i en la teoria de la tectònica de pla-

ques, que ha integrat l’anterior.

— El 1912, Alfred Wegener plantejà la seua teoria de la de-

riva dels continents, segons la qual els continents van

estar units en el passat, fa uns dos-cents milions d’anys,

en un únic bloc de terra anomenat Pangea. Aquest bloc

únic va començar a trencar-se en fragments o plaques,

que es van anar desplaçant molt lentament i això pro-

vocà la gradual separació o deriva dels continents.

— A mitjan segle xx, es plantejà la teoria de la tectònica

de plaques, segons la qual la litosfera està fragmentada

en diverses plaques rígides, les anomenades plaquestectòniques. Aquestes plaques, que corresponen aproxi-

madament a un continent, subcontinent o oceà, floten

sobre el mantell i es desplacen lentament, a una mitja-

na de cinc centímetres per any. Aquest moviment es

continua produint en l’actualitat.

1.2. La formació del relleuPodem definir el relleu com les desigualtats que hi ha a la

superfície terrestre.

El relleu actual és el resultat d’uns agents interns o forma-

dors i d’uns agents externs o modeladors. Aquest pro-

cés de formació del relleu s’anomena orogènesi. Aquest

nom prové del grec, óros, que significa ‘muntanya’ i gènesi,‘principi o naixement’.

Els agents interns estan causats per l’energia interna de la

Terra. Són la tectònica de plaques, els plecs, les falles, els

volcans i els terratrèmols.

1. La formació dels continents i del relleuPLEC

FALLA

Mentre estem ací asseguts, els continents caminen a la de-

riva, com fulles en un estany. Gràcies als sistemes de localit-

zació per satèl·lit podem veure que Europa i Amèrica del

Nord s’estan separant aproximadament a a la velocitat que

creix l’ungla d’un dit... uns dos metres en una vida humana.

Traducció de B. Bryson, Una breve historia de casi todo.

RBA, 2004.

La deriva dels continents

Quins són els efectes de la tectònica de plaques sobre la

superfície terrestre?

2. Llig el text de la pàgina anterior i explica com la tecnolo-

gia actual ha permés confirmar la teoria de la deriva dels

continents. A quina velocitat es desplacen?

3. Explica què és un plec i què és una falla.

4. Fes un dibuix en el qual expliques les diferents parts d’un

volcà.

5. Quines diferències hi han entre un terratrémol, un sisme

submarí i un tsunami? Quines escales es poden utilitzar

per classificar-ne la magnitud i la intensitat?

6. Per què diem que els terratrèmols tenen efectes devasta-

dors sobre els éssers vius?

Explica el significat de l’afirmació següent .

«No es pot evitar que hi haja un terratrémol o una erupció

volcànica, però sí es pot procurar que els seus efectes des-

tructius siguen mínims».

7.A

1.R

AC

TIVITA

TS

33El relleu i els continents

Plaques, plecs i falles

Les plaques tectòniques originen alguns dels principals ele-

ments del relleu terrestre: la separació de plaques genera

dorsals oceàniques* o, si és en un continent, rifts*; el xoc de

plaques dóna lloc a fosses marines o serralades, i el moviment la-

teral provoca grans falles que es converteixen en zones d’activi-

tat sísmica i volcànica.

A una escala menor, la força de l’energia interna de la Terra es pot

plasmar en les deformacions i les fractures de la superfície:

— Si la pressió es produeix sobre roques amb una elevada plas-

ticitat, s’origina un plec o ondulació dels estrats de roques.

— Si la pressió actua sobre materials rígids, s’origina una falla o

fractura en la qual els dos blocs de materials resultants es des-

placen l’un respecte de l’altre.

Volcans i terratrémols

Les manifestacions més espectaculars de l’energia interna de la

Terra són els volcans i els terratrèmols.

Els volcans són obertures o clevills de l’escorça terrestre a través

dels quals ix material de l’interior de la Terra, com lava, gasos,

cendres i fragments de roca. L’eixida de material rep el nom

d’erupció volcànica. En solidificar-se, aquests materials poden

formar diferents paisatges o fins i tot illes, com en el cas de les

illes Canàries.

Els terratrémols o sismes són moviments subterranis bruscos

provocats pel fregament de les plaques que causen ruptures en

l’escorça terrestre. Si es produeixen davall de la mar, s’anomenen

sismes submarins* i poden provocar una onada gegant o

tsunami.

Si els terratrémols són molt violents, provoquen canvis impor-

tants en el relleu i tenen conseqüències fatals per als éssers vius.

L’aparell utilitzat per a registrar la intensitat de les ones sísmiques

causades per un terratrémol és el sismògraf. Les dues escales

més utilitzades per a mesurar la seua intensitat són l’escala de

Richter i l’escala de Mercalli. La primera mesura en graus la

magnitud de la quantitat d’energia alliberada en el punt d’origen

(hipocentre). Comprén dels 0° als 9°. La segona mesura la intensi-

tat dels efectes destructors del sisme sobre la superfície terrestre.

ERUPCIÓ VOLCÀNICA

TERRATRÉMOL

Punt de l’interior de la Terra on s’inicia el terratrémol que genera les ones sísmiques.

Punt de la superfície terrestre alqual arriben les ones sísmiques.

El magma rep les pressions provocades pel moviment de les plaques i, através de la ximenera, ix pel cràter.

Els materials expulsats sóngasos, cendres i lava o ma-terial incandescent.

RIU DE LAVA CRÀTER

CON

XIMENERA

MAGMA

EPICENTRE

HIPOCENTRE

34 Unitat 2

2.1. Com es modela el relleu?Com hem vist, els anomenats agents externs modelen el re-

lleu, mitjançant l’erosió*, el transport i la sedimentació dels

materials. Els principals agents externs són:

— L’aigua. És l’agent extern més actiu.

• Les ones i els corrents marítims actuen sobre el litoral:

desgasten els penya-segats, transporten arena, formen

golfs...

• L’aigua de la pluja excava la superfície de les roques; es

filtra, dissol les roques i forma coves. També pot dissoldre

i arrossegar determinats components dels sòls.

• Els rius excaven valls i canons i arranquen materials, es-

pecialment en el curs alt, que es depositen en el curs baix

i formen planes al·luvials i deltes.

• El gel. L’aigua depositada als clevills o els forats de les ro-

ques, en gelar-se, augmenta de volum i exerceix una

pressió sobre les roques que pot provocar que es tren-

quen.

— El vent transporta partícules, per exemple d’arena o argila,

que impacten sobre les roques i en van polint i arredonint

la superfície. A més, pot formar grans acumulacions de ma-

terials, com és el cas de les dunes dels deserts.

— La vegetació excava amb les seues arrels els sòls i les ro-

ques, i ajuda així a disgregar-los. No obstant això, no hem

d’oblidar que la vegetació és també la principal protecció

contra l’erosió de sòls i vessants, ja que mitiga l’efecte ero-

siu de l’aigua i del vent.

— La temperatura també influeix en els processos d’erosió.

Per exemple, la dilatació produïda per la calor del dia i la

contracció que provoca el fred durant la nit tenen com

a conseqüència l’esquerdament de les roques.

2. El modelatge del relleu

Els éssers humans i la seua acció sobre el relleuEls éssers humans han transformat des de sempre el medi en el

qual han viscut. A mesura que s’han produït avenços tècnics,

aquesta transformació ha sigut més gran.

La construcció de ciutats, carreteres, aeroports i altres infraes-

tructures, així com l’explotació de pedreres i mines, la construc-

ció de pantans o de ports, el desviament de rius... són exemples

de com l’ésser humà modifica el medi de manera directa.

Però també pot influir-hi de manera indirecta. Així, per exem-

ple, la desforestació provoca un augment de l’erosió i, a més, la

falta de vegetació repercuteix de manera negativa sobre la pro-

ducció d’oxigen, les pluges i les temperatures.

Grand Canyon del Colorado (Estats Units).

Penya-segat a la Costa Brava.

Dessert de Tadrart Acacus (Líbia).

35El relleu i els continents

8. Recorda què vol dir orogènesi.— Pots deduir què significa orografia? Si necessites ajuda,

pots consultar un diccionari.

Resumeix en un esquema els principals agents externs i

interns que intervenen en la formació i el modelatge del

relleu.

Observa les fotografies de diferents accidents de relleu

de la pàgina anterior i valora quin factor extern ha influït

principalment en la seua configuració.

— Explica de quina manera actua cada factor extern.

11. Per què pot dir-se que l’ésser humà és també un agent

modelador del relleu?

— Quines conseqüències pot tindre aquest fet?

12. Defineix els termes següents: cap, muntanya, península,

ria i vall. Consulta un atles i busca cinc exemples de ca-

dascun d’aquests accidents del relleu a Europa.

13. Observa la fotografia i identifica les formes de relleu que

hi apareixen.

10.A

9.R

AC

TIVITA

TS2.2. Les principals formes del relleu

Cap. Porció de terrade la costa que entraen la mar.

Plana. Superfície plana o amb poques ondulacions.

Altiplà. Plana elevadasobre el nivell de la mar.

Muntanya. Elevació natu-ral del terreny de gran altura.

Serralada. Sèrie de muntanyesunides entre si.

Golf. Entrada de la maren la costa. Les badiestenen forma arredonida isón més xicotetes.

Península. Terra en-voltada de mar per totesbandes, menys per una.

Istme. Porció estreta de terraque uneix una península amb la resta del territori.

Illa. Porció de terra envoltada d’aigua.

Arxipèlag. Conjunt d’illes relati-vament pròximes i que tenen algu-na relació entre si.

Ria. Entrada de la maren el tram final d’un riu.

Vall. Depressió o zona de menor al-titud, entre muntanyes. Pot haver sigutcausada per un riu o una glacera.

36 Unitat 2

El continent africà té part del seu territori a l’hemisferi nord

i una altra part a l’hemisferi sud. Té una extensió de

30 249 096 km2, per aquest motiu és el tercer continent

més gran del món.

L’equador travessa el continent africà aproximadament per

la meitat, motiu pel qual la major part del seu territori es

troba a la zona tropical.

3.1. El relleu africàEl relleu africà es caracteritza fonamentalment per la

presència d’altiplans que ocupen bona part de la seua ex-

tensió, solcats de cubetes o zones enfonsades de grans di-

mensions en les quals s’han depositat sediments, i fosses o

enfonsaments provocats per la fractura del terreny.

Les principals unitats del relleu africà són:

— L’altiplà septentrional, en el qual es troben el gran de-

sert del Sàhara i les cubetes del llac Txad i dels rius Nil i

Níger. Al nord-oest es troba la serralada de l’Atles, for-

mada per muntanyes joves que superen els 4 000 m.

— L’altiplà sud-oriental, en el qual es troba la fossa tectò-

nica més gran del món: la vall del Rift. És una vall estre-

ta i molt profunda, de més de 4 000 km d’extensió, que

forma part de la regió dels Grans Llacs.

A la zona de la vall del Rift es localitzen les cimes més

elevades del continent, d’origen volcànic, com és el cas

del Kilimanjaro (5 895 m).

— L’altiplà meridional,, en el qual es localitzen els de-

serts de Namíbia i de Kalahari, i les muntanyes Dra-

kensberg.

— La cubeta del Congo, que està situada a la part occi-

dental de la zona equatorial del continent.

3.2. Costes i illesLa costa és fonamentalment poc retallada, i la plana lito-

ral que s’estén entre els oceans i els altiplans és molt es-

treta.

Hi destaquen alguns accidents com ara el golf de Guinea,

a l’Atlàntic, la península de Somàlia, a l’Índic, i el cap de

Bona Esperança, el punt més meridional del continent.

Entre les illes, sobreïxen Madagascar, Zanzíbar, les illes

Maurici i Reunió, i els arxipèlags de les Comores i les Sey-

chelles, a l’oceà Índic. A l’oceà Atlàntic es troben l’illa de Ma-

deira, les illes Canàries i l’arxipèlag de Cap Verd.

3. Àfrica

Desert de Kalahari (Botswana).

La muntanya Kilimanjaro (Kenya).

Platja Font de la Plata (illes Seychelles).

37El relleu i els continents

Resumeix en un esquema, seguint el model de la pàgina

53, les principals unitats del relleu africà i situa-les en un

mapa mut.

15. Completa l’afirmació següent amb tres adjectius que et

permeten definir com és el relleu africà.

«El relleu africà és ...................................................... , .................................................... i

......................................................... .»

16. Amb l’ajuda del mapa polític d’Àfrica de l’annex cartogrà-

fic, digues en quins països es troben els accidents geo-

gràfics següents.

17. Com són les costes africanes? Quins accidents del litoral

s’hi poden destacar?

18. Per quins països africans passa la línia de l’equador? I les

línies dels tròpics?

Fixa’t en les fotografies de la pàgina anterior i inventa’t

una història que tinga lloc en els tres escenaris naturals

que hi apareixen. Si necessites més informació, pots con-

sultar una enciclopèdia.

19.A

Ahaggar - Atles - Drakensberg - Kilimanjaro

Sàhara - vall del Rift

14.R

AC

TIVITA

TS

0 500 1 000 1 500 2 000 km

N

MAR MEDITERRÀNIA

Estret de GibraltarI. Madeira

I. Canàries

OC

EÀ

A

TL

ÀN

TI

C

Golf deGuinea

I. Ascensió

I. Bioko

Desertde Kalahari

Cap de Bona Esperança

Can

al d

e M

oçam

bic

Mad

agas

car

I. MauriciI. Reunió

I. Comores

OCEÀ ÍNDICKilimanjaro

5 895 m

Kenya5 199 m

MassísEtiòpic

I. Socotra

Desertde Núbia

Desertde Líbia

A t l e s

MAR

RO

JA

CapGuardafui

Golf d´Aden

Cap Bon

I. Seychelles

PENÍNSULADE SOMÀLIA

Massísde Tibesti

Massísd´Ahaggar

Massísde l´Adamaua

Mun

tany

es

Muc

hing

aVa

ll d

el R

ift

Muntanye

sD

rake

nsbe

rg

S À H A R A

Toubkal4 165 m

CapBlanc

CapVerd

Golfde Sirte

CubetadelNil

Cubetadel Txad

Cubetadel Congo

I. Zanzíbar

Cubetadel Níger

Golf deBenguela

Desert

de Nam

íbia

Tròpic de Càncer

Tròpic de Capricorn

Equador

0º

10º

20º

30º

20º

40º

10º0º 20º 40º 50º30º 60º10º20º

10º

30º

38 Unitat 2

L’Àsia és un continent massís, en un dels extrems del qual

es troba Europa, de la qual està separada per les munta-

nyes dels Urals i el Caucas.

És el continent més gran, amb 44 032 038 km2, i el més po-

blat. Al seu territori es troben grans contrastos geogràfics i

paisatgístics. Així, algunes zones, com ara l’Àsia monsònica,

són conegudes per les pluges torrencials, mentre que d’al-

tres, com ara la península Aràbiga, destaquen per ser zones

desèrtiques.

4.1. El relleu asiàticA l’Àsia es troben les màximes altituds de la Terra, entre les

quals destaca l’Everest, i també les depressions més pro-

fundes, com la mar Morta.

Les principals unitats del relleu asiàtic són:

— Les planes: destaca la Gran Plana Siberiana, que està

situada al nord del continent. També hi ha altres planes

importants d’origen fluvial, com la del Iang-Tsé (la Xina)

i la del Ganges (l’Índia).

— Els altiplans centrals, com ara l’altiplà del Tibet, el

més elevat del món, i el de Pamir. En aquesta zona cen-

tral elevada també es troba el desert de Gobi i l’altiplà

de Mongòlia.

— Les depressions, algunes de les quals estan ocupades

sovint per mars interiors i llacs, i situades a la zona cen-

tral del continent. Les més importants són la depressió

de la mar Càspia, la de la mar d’Aral i la de la mar Morta,

que és la més profunda de la Terra, ja que es troba a 395

m davall del nivell de la mar.

— Les muntanyes joves, que s’estenen d’est a oest per

l’Àsia central. Són serralades molt elevades, com

l’Himàlaia. Les serralades orientals s’estenen de nord

a sud a l’oceà Pacífic, formant arxipèlags com els del

Japó i les Filipines.

4.2. Costes i illesLes costes del nord de l’Àsia solen estar cobertes de gel bona

part de l’any. Les de l’est i el sud són retallades i hi abunden

les penínsules, com les de Kamtxatka i Corea, a l’est, o les

d’Aràbia, de l’Hindustan, d’Indoxina i de Malacca, al sud.

A l’oceà Índic es troben el golf Pèrsic i el de Bengala.

La costa està envoltada per moltes illes. La majoria són d’o-

rigen volcànic i s’hi produeix una important activitat sísmi-

ca. Destaquen, entre les de majors dimensions, els arxipè-

lags del Japó i les Filipines, d’origen volcànic, situats a

l’oceà Pacífic, i altres illes, com les de Java, Sumatra, Borneo

i Sri Lanka, a l’oceà Índic.

4. Àsia

Paisatge pla a Cambodja.

Serralada de l’Himàlaia.

Altiplà de Mongòlia.

39El relleu i els continents

Resumeix en un esquema, seguint el model de la pàgina

53, les principals unitats del relleu asiàtic i situa-les en un

mapa mut.

21. Busca els topònims següents en el mapa i digues de quin

accident geogràfic es tracta.

22. Una riba de la mar Roja banya el continent asiàtic. Quin

continent banya l’altra riba?

23. Com són les costes del continent asiàtic? Hi ha diferèn-

cies entre les costes del nord i les de l’est i el sud?

24. Quina característica té bona part de les illes asiàtiques?

Quins són els arxipèlags més extensos?

Elabora un programa per a un viatge turístic per una illa

o arxipèlag del continent asiàtic.

— Has d’informar de les principals característiques del

relleu que es trobaran en el viatge.

— Pots destacar també tots aquells aspectes geogràfics

que consideres interessants.

25.AAleutianes - Altai - Bengala - Sri Lanka

Fuji Yama - Kurils - Okhotsk - Pèrsic

Sumatra - Urals - Zagros

20.R

AC

TIVITA

TSCercle Polar Àrtic

20º

0º

140º20º

120º100º80º

20º

0º

20º

40º60º80º80º

80º 100º120º

140º

160º180º

160º

60º40º

20º

0ºEstret de Bering

Terra del Nord

Altiplà de laSibèria Central

Planade la

Sibèria Occidental

S I B È R I AP

EN

ÍNS

ULA

DE

KA

MT

XA

TK

A

Fuji Yama3 376 m

M O N G Ò L I A

Desert de Gobi

Everest8 848 m

Cap Comorín

MA

NX

ÚR

I A

P E N Í N S U L AD ´ A R À B I A

Desertd´Aràbia

Canalde Suez

Golf deBengala

Cap Lopatka

PENÍNSULADE COREA

PEN

ÍNSU

LA

DE M

ALA

CC

A

GolfPèrsic

PENÍNSULA

DE

L´HINDUSTAN

Altiplàd´Anatòl ia

CAU

CA

SEl Taure

PENÍNSULAD´INDOXINA

Golf deSiam

Golf deTonquín

ARXIPÈLAGJAPONÉS

ARXIPÈLAG M

ALAI

MAR DE LA SIBÈRIAORIENTAL

MARD´ARAL

MAR DEBERING

MAR DELJAPÓ

MAR DE LAXINA

ORIENTAL

MAR DECÈLEBES

MAR NEG

RA

MAR D´ARÀBIA

MAR D

E LA

XINA M

ERID

IONAL

MAR DE TIMOR

MAR DE JAVA

MA

RM

EDITERRÀN

IA

MA

RR

OJ

A

MARD´OKHOTSK

MA

RC

ÀS

PIA

I. Sakhalin

Hokkaido

I. Andaman

I. Nicobar

Ryukyu

I. Maldives

I. Socotra

I .K

urils

Borneo Cèlebes

Java

Sumatra

Bali Timor

Ceilan

Taiwan

Hainan

Illes de laNova Sibèria

I .A

l eu

tian

es

I. Lacadives

Honshu

F i l i pi n

es

Munta

nyes

Birranga Muntanyes

de Txerski

Altiplàdel Tibet

Se

rrala

da

de

l Za

gro

s H

I MÀ L A I A

Se

rra

lad

ade

lsU

rals

Serralada

Altai

Altiplàde Pamir

Altiplàde l´Iran

Plana del Ganges

Planadel Iang-Tsé

Muntanyes

Stanovoi

Vall

de l´I

ndus

OC

EÀ

PA

CÍ

FI

C

OCEÀ GLACIAL ÀRTIC

OC

E ÀÍ N D I C

0 1 000 2 000 3 000 4 000 km

N

40 Unitat 2

El continent americà s’estén des de l’oceà Glacial Àrtic fins a

l’oceà Glacial Antàrtic. Les seues costes est i oest estan banyades,

respectivament, per l’Atlàntic i el Pacífic.

El seu ampli territori, de 42 217 063 km2, té una forma molt allar-

gada que pot dividir-se en dos subcontinents: Amèrica del Nord

i Amèrica del Sud, units per l’istme d’Amèrica Central. També for-

ma part del seu territori Groenlàndia, la segona illa més gran del

món després d’Austràlia.

5.1. El relleu americàEl relleu americà té una distribució similar als dos subcontinents,

amb tres grans unitats de relleu:

— Una llarga línia de muntanyes situada a l’oest, des d’Alaska

fins a la Terra del Foc. Les serralades més importants són: al

nord, les Muntanyes Rocalloses; al centre, la Sierra Madre, i,

al sud, els Andes, on es troba el pic més alt d’Amèrica, l’Acon-

cagua (6960 m).

Aquestes serralades són muntanyes joves formades pel xoc

de dues plaques tectòniques que provoquen una gran activi-

tat sísmica a la zona.

— Els massissos* muntanyosos de la zona atlàntica, que són

muntanyes més velles i menys elevades que les de l’oest. Al

nord es troba la serralada dels Apalatxes i, al sud, el massís de

la Guaiana i l’altiplà del Brasil, que més que muntanyes són

antics escuts* que s’han elevat per moviments interns.

— Les grans planes, que ocupen la part central, entre la línia de

muntanyes de l’oest i les de l’est. Aquestes planes estan recor-

regudes per grans rius, com el Mississipí, al nord, i l’Amazones,

al sud.

Cal destacar també que la part central del continent és una zona

amb nombrosos volcans, molts dels quals estan actius. Per la

seua altitud, destaquen el Popocatépetl (5 452 m) i l’Orizaba

(5700 m), els dos a Mèxic.

5.2. Costes i illesLes costes americanes són, en general, molt accidentades.

Al litoral àrtic hi ha diverses penínsules i illes, com ara Reina Isa-

bel, Victòria, Baffin...

Al nord del litoral atlàntic destaquen la península del Labrador,

que tanca la badia de Hudson, i la península de Florida. En

aquesta àrea es troben les grans illes de Terranova i Groenlàndia.

Al litoral atlàntic de l’Amèrica Central es troben el golf de Mèxic i

la península de Yucatán, així com nombroses illes: Cuba, Jamai-

ca, Puerto Rico...

A l’extrem sud del continent es troba l’illa de la Terra del Foc i el

cap d’Hornos.

A l’oceà Pacífic destaquen la península d’Alaska i la de Califòrnia.

5. Amèrica

Llac Moraine al Parc Nacional de Banff, a les muntanyes Rocalloses (Canadà).

La gran plana de la Pampa (Argentina).

Illa de la Terra del Foc (Argentina i Xile).

41El relleu i els continents

AC

TIVITA

TS

Resumeix en un esquema, seguint el model de la pàgina

53, les principals unitats del relleu americà i situa-les en

un mapa mut.

27. Busca en el mapa els topònims següents i digues quins

accidents geogràfics són: Atacama, Bahames, Carib, Mato

Grosso, McKinley, Ojos del Salado i Pampa.

28. Busca en el mapa l’estret de Bering. De quin continent se-

para Amèrica aquest estret?

29. Imagina’t que has de fer un viatge, en línia recta, des del

mont Roraima fins al mont McKinley.

— Indica quins són els principals accidents geogràfics

que trobaries pel camí.

Fixa’t per on passen les línies de l’equador i dels tròpics, i

explica quines deuen ser les zones més càlides del conti-

nent. I les més fredes? Per què?

30.A

26.R

MUNTANYES

RO

CA

LLOS

ES Serra

lada dels Apalatxe

s

Sierra Madre

LA GRANPLANA

McKinley6 194 m

SE

RR

ALA

DA

DE

LS

AN

DE

S

Massís dela Guaiana

Altiplà

del Bra

sil

Altiplà de

Mato Grosso

Roraima2 180 m

Desertd´Atacama

Ojos del Salado6 863 m

Aconcagua6 960 m

Popocatépetl5 452 m

Orizaba5 700 m

Plana

Amazònica

Terra del Foc

PA

TAG

ÒN

IA

PAMPA

PENÍNSULADEL LABRADOR

ALASKA

G R O E N L À N D I A

PENÍNSULADE FLORIDA

PENÍNSULADE CALIFÒRNIA

PENÍNSULADE YUCATÁN

JamaicaHispaniolaI. Antilles

I. Bahames

Cuba

I. Baffin

I. Ellesmere

I. Victòria

Terranova

I. Malvines

I. Aleutianes

Puerto Rico

(I. Galápagos)

I. Geòrgies del Sud

I. Hawaii

Nova Escòcia

Illes de la Reina Elisabet

Arx. de Colón

O C E À G L A C I A LÀ R T I C

Golfd´Alaska

Badia deBaffin

Golfde Mèxic

Cap San Lucas

Punta Barrow

Est

ret

de

Dav

is

Badiade HudsonE

stre

t d

e B

erin

gM

AR

DE

BE

RIN

G

CapSão Roque

Istme de Panamà

MAR CARIB

Cap d´HornosEstret de Drake

OCEÀ GLACIAL ANTÀRT IC

Estret de Magallanes

OC

EÀA

TLÀN

TIC

OC

EÀ

PA

CÍ

FI

C

Cercle Polar Àrtic

Tròpic de Càncer

Tròpic de Capricorn

Equador

Concadel Mississipí

N

0 3 000 4 000 5 000 km2 0001 000

80º

60º

40º

20º

0º

20º

40º

60º

160º 120º140º 100º 80º 60º 40º 20º

42 Unitat 2

Oceania és un continent format per un conjunt de més

de vint mil illes, la majoria d’origen volcànic o coral·lí,

disperses a l’oceà Pacífic. Oceania té una extensió de

8942252 km2.

A Oceania podem destacar:

— Austràlia, l’illa més gran del món. El relleu d’Austràlia es

caracteritza pel predomini de les planes i les terres

desèrtiques. A l’est destaquen les muntanyes de la

Gran Serralada Divisòria.

— Altres illes grans. Al sud d’Austràlia destaquen les illes

de Tasmània, que es considera una prolongació de la

Gran Serralada Divisòria, i de Nova Zelanda, país for-

mat per l’illa del Nord i l’illa del Sud, dividides per l’estret

de Cook.

Al nord d’Austràlia es troba Nova Guinea, que és la

tercera illa més gran del planeta, després d’Austràlia i

Groenlàndia.

— Els xicotets arxipèlags dispersos per l’oceà Pacífic. S’a-

grupen en tres grans conjunts: la Micronèsia, situada al

Pacífic central; la Polinèsia, situada a la zona més orien-

tal del Pacífic, i la Melanèsia, entre la Micronèsia i Aus-

tràlia.

• Les xicotetes illes de la Micronèsia i la Polinèsia.

Algunes illes són d’origen volcànic i tenen altituds

elevades; en algunes encara hi ha volcans actius,

com a Hawaii. També són molt freqüents els anome-

nats atols, esculls o barreres de corall que solen tin-

dre una forma circular o el·líptica, amb una llacuna

interior d’aigua salada.

• Les illes de la Melanèsia. A aquestes illes hi ha una

gran activitat sísmica, per aquest motiu es coneixen

com el «cinturó del Pacífic». Açò passa perquè estan si-

tuades en una zona en què entren en contacte dues

plaques tectòniques. El relleu d’aquestes illes és de

formació recent.

6. Oceania. L’Antàrtida6.1. Oceania

110º 120º 130º 140º 150º 160º 170º

30º

20º

10º

0º

30º

40º

20º

10º

0º

10º

50º

Puntjak Djaja5 030 m

Muntanyes MacDonnell

Muntanyes Musgrave

Gran Desertde Victòria

Gran Desertde Sorra

GR

AN

SERR

ALA

DA

DIV

ISÒ

RIA

AlpsAustralians

Alps Merid

ionalsMt. Ruapehu

2 797 m

Bougainville

M A R D E LC O R A L L

MAR DETASMÀNIA

Gran BadiaAustraliana

MAR DE TIMOR

OCEÀÍNDIC

ME

LA

N

ÈS

IA

P O L IN

ÈS

IA

CapNaturalista

Golf deCarpentària

Muntanyes Hamersley

Cap York

Gran ConcaArtesiana

ILLESSALO

MÓ

Estret de Cook

NovaGuinea

TimorI. de la Sonda

Cèlebes

I. MoluquesBorneo

I. PALAUM I C R O N È S I A

I. CAROLINESILLES

MARSHALL

I. GILBERT

I. NAURU I. Phoenix

I. ELLICE

I. SAMOA

I. TONGAI. FIJI

SantaIsabel

Malaita

GuadalcanalSan Cristobal

NovaIrlandaArxipèlag

de BismarckNovaBretanya

Arxipèlagde la Louisiade

I. Trobriand

EspírituSanto NOVES

HÈBRIDES

NovaCaledònia

I. Norfolk

I. Kermadec

I. Nord

Tasmània

I. Chatham

N O VAZ E L A N D A

I. Sud

I. Wallisi Futuna

A U S T R À L I A

Equador

ILLES MARIANNES

Maui

Hawaii

Oahu

Kauai

ILLES HAWAII

OC

E ÀP A C Í F I C

Í N D I C

Tròpic de Capricorn

O C E À

I. TOKELAU

I. COOK

ES

PÒ

RA

DE

S E

QU

AT

OR

I AL

S

POLINÈSIA FRANCESA

I. TU

AM

OT

Ú

I. AUSTRALS

I. DE LASOCIETAT

I. MARQUESES

0 1 000 1 500 3 000 km500

N

43El relleu i els continents

31. Observa el mapa d’Oceania i classifica els arxipèlags se-

güents segons pertanyen a la Micronèsia, la Melanèsia o

la Polinèsia.

Llig atentament el text següent.

«Per als europeus, Oceania representa els confins de laTerra. Hi ha influït que Austràlia fóra l’últim continent aser descobert, si n’excloem l’Antàrtida; a més, Nova Ze-landa se situa als antípodes* de la península Ibèrica. Laimatge que els occidentals han tingut d’aquestes terres

està molt relacionada amb alguns identificadors del pai-satge: les barreres coral·lines, les illes volcàniques, deter-minades espècies vegetals, determinades espècies de lafauna, etc.».

— Per què, per als europeus, Oceania representa els con-

fins de la Terra?

— Quina imatge tenen els europeus d’Oceania?

33. Per què l’Antàrtida és un continent deshabitat?

Explica les principals característiques del relleu de l’An-

tàrtida.

34.R

32.A

Carolines - Fiji - Mariannes - Marqueses - Marshall

Nova Caledònia - Salomó - Samoa - Tonga

AC

TIVITA

TS

Té una extensió de 14 107 637 km2. Per les seues extremes

condicions climatològiques, ja que està permanentment

gelat, és un continent deshabitat. Actualment només s’hi

localitzen algunes bases científiques.

És el continent amb l’altitud mitjana més elevada del pla-

neta: es creu, perquè no està completament explorat, que

és d’uns 2600 m. El centre del continent està constituït

per un altiplà de quasi 3200 m d’altitud, recobert per una

gruixuda capa de gel. En sobreïxen algunes cimes, com el

mont Vinson (5140 m), el mont Sidley (4181 m) o l’Erebus

(3794 m).

A l’Antàrtida hi ha enormes glaceres* que descendeixen

lentament de les muntanyes fins a la mar i que han anat

erosionant les serralades del continent. La glacera Lambert

és la més gran del món.

A mitjan segle xx es van descobrir al subsòl de l’Antàrtida

jaciments minerals (carbó, ferro, molibdé, or i urani), la qual

cosa va fer que diversos estats reclamaren el continent per

motius econòmics. Però el tractat de Washington o An-

tàrtic, de 1959, va declarar el continent territori internacio-

nal i va limitar-hi l’activitat humana a la investigació cientí-

fica amb finalitats pacífiques.

6.2. L’Antàrtida

Roald Amundsen al Pol Sud.

L’exploració de l’AntàrtidaEntre 1772 i 1775 el britànic James Cook

va navegar al voltant de l’Antàrtida per

primera vegada, però els exploradors no

es van endinsar en aquest continent fins

al segle xx. El 1911, es van organitzar dues

expedicions simultànies per arribar al Pol

Sud: l’expedició del noruec Roald

Amundsen va ser la primera d’aconse-

guir-ho, per davant de l’expedició britàni-

ca de Robert F. Scott.

44 Unitat 2

El continent europeu està situat a l’hemisferi nord i consti-

tueix una gran península a l’extrem occidental del continent

asiàtic.

Europa, amb 10 396 421 km2 d’extensió, és el segon conti-

nent més xicotet, després d’Oceania.

7.1. El relleu europeuEl relleu del continent europeu és predominantment pla i

té una altitud mitjana baixa, de només 340 m.

Les principals unitats de relleu europees són:

— Els altiplans i els massissos antics. Al nord d’Europa,

Gran Bretanya i la península Escandinava, no trobem

grans altures, ja que són muntanyes velles que van estar

cobertes de gel durant milers d’anys i que han patit una

intensa erosió. Entre les muntanyes velles destaquen la

serralada dels Urals, el massís Central Francés i les serra-

lades Escandinaves.

L’altiplà més important és el de la península Ibèrica (la

Meseta), que té una altitud de 600 m sobre el nivell de la

mar i està dividida pel Sistema Central.

— Les planes centrals. Bona part del territori continental

està ocupat per la Gran Plana Europea que, en forma

de mitja lluna, s’estén des del nord d’Alemanya fins a

Rússia.

Les zones més baixes són les depressions dels Països

Baixos i la desembocadura del Volga a la mar Càspia. En

el cas dels Països Baixos, un terç del país està davall del

nivell de la mar i s’han construït nombrosos dics* per a

controlar les aigües de la mar i guanyar terreny.

— Les serralades alpines. A Europa no hi ha serralades

de gran altitud, encara que cal destacar el Caucas, els

Alps i els Pirineus, formats per muntanyes joves situa-

des al sud del continent. Les cimes més altes són l’El-

brus (5 642 m), al Caucas, i el Montblanc (4 807 m), a la

serralada dels Alps.

7.2. Costes i illesLa costa del continent europeu és molt irregular, amb

nombroses penínsules i golfs profunds.

Destaquen les penínsules de Kola, Escandinàvia i Jutlàn-

dia, al nord; la de Bretanya, a l’oest, i la Ibèrica, la Itàlica i la

Balcànica, al sud.

També forma part d’Europa un important nombre d’illes,

entre les quals destaquen Gran Bretanya, Irlanda i Islàn-

dia, a l’oceà Atlàntic. A la mar Mediterrània es troben

Còrsega, Sicília, Sardenya, Creta, Xipre i l’arxipèlag de les

Balears. Les illes de la mar Egea són nombroses i de di-

mensions xicotetes.

7. Europa

Les Dolomites, als Alps italians.

Paisatge de Yorkshire (Regne Unit).

Costa de Cornualles (Gran Bretanya).

45El relleu i els continents

Resumeix en un esquema, seguint el model de la pàgina

53, les principals unitats del relleu europeu i situa-les en

un mapa mut.

36. Observa el mapamundi de l’annex cartogràfic i explica

per què alguns autors afirmen que Europa pot conside-

rar-se un subcontinent dins del continent asiàtic.

37. És molt elevada l’altitud mitjana del continent europeu?

Per què?

38. Com són les costes europees?

— Observa el mapa i digues on se situen les costes més

retallades i on les més lineals.

Traça una línia imaginària de Reykjavík, la capital d’Islàn-

dia, a Atenes, la capital de Grècia.

Imagina’t que has de fer un viatge entre les dues capitals

i digues quins són els principals accidents geogràfics que

te trobaries pel camí.

— Utilitza el mapa polític d’Europa de l’annex cartogràfic

i indica també en quins estats es troben aquests acci-

dents geogràfics.

39.A

35.R

AC

TIVITA

TS

PENÍNSULADE KOLA

PENÍNSULADE

CRIMEA

B a l c a n s

À F R I C A

PENÍNSULA IBÈRICA

PENÍNSULADE

JUTLÀNDIA

PENÍNSULADELS

BALCANS

PENÍNSULAITÀLICA

I. Canàries

Teide3 715 m

C A U C A S

À S I A

MAR NEGRA

MARDEL

NORD

MARDE

NORUEGA

MARBÀLTICA

O C E ÀA T L À N T I C

I. Balears

Còrsega

Sardenya

Sicília

Creta

I. del Canal

I. Òrcades

I. Hèbrides

I. Shetland

I. Fèroe

MAR DE BARENTSZ

MAR ADRIÀTICA

MARTIRRENA

MARJÒNICA

MAR CANTÀBRICA

CapFinisterre

Canal de St. Jordi

Canal del Nord

Gol

f de

Bòt

nia

Cap Nord

Cap Mizen

Punta de Sant Mateu

Canal de la Mànega

Estret de Gibraltar

Gotland

G. de Finlàndia

MAR

BLA

NC

A

MAR DEMÀRMARA

MARD’AZOV

Bòsfor

Punta Anamur

Estr. de

Kertx

Xipre

MAR

EGEA

RodesC. Matapan

Islàndia

Malta

LAPÒNIA

Cap daRoca

BRETANYA

MAR

CÀSPIA

Serralad

ad

elsU

rals

A LP S

PE

NÍN

SU

LA

ES

CA

ND

INA

VA

PIRINEUSSistema Central

Sistema Ibèric

MassísCentral

Carpats

Al t i p l à

Rus

Cad

enaP

enina

Altures delDonets

Alps Dinàrics

Monts TatraSudetsMuntanyes Metal·líferes

A p en

i ns

Sistema Bètic

Serr

alad

esEs

cand

inav

esSerr. Cantàbrica

G R A NP L A N

AE

UR

O

PE

AA

ltur

esde

l Vol

ga

M

AR

M E D I T E R R À N I A

Dep

ress

ió

de la

Càs

pia

Mulhacén3 479 m

Aneto3 404 m

Etna3 323 m

Mont Blanc4 807 m

Gerlachovsky2 655 m

Paringul Mare2 518 m

Olimp2 919 m

Grossglockner3 797 m

Pelvoux4 103 m

Ben Nevis1 344 m

Galdhopiggen2 469 m

Kebnekaise2 117 m

Hvannadalshnúkur2 119 m

Elbrus5 642 m Bazardjuzju

4 466 m

Illes

Brit

àniq

ues

Vesuvi1 282 m

N

0 750 1 000 km500250

58 º

50 º

42 º

34 º

56 º 64 º48 º40 º32 º24 º16 º8 º0 º8 º16 º24 º32 º40 º 66 º

50 º

42 º

58 º

34 º

46 Unitat 2

La península Ibèrica està situada a l’extrem sud-occidental

del continent europeu i només els 14 km de l’estret de Gi-

braltar la separen de l’Àfrica.

8.1. El relleu peninsularEl relleu peninsular és molt accidentat. Hi destaca especial-

ment l’elevada altitud mitjana, 660 m, molt superior a l’eu-

ropea i només superada per la de Suïssa. Aquesta altura és

deguda a l’existència de la Meseta, que ocupa gran part del

territori amb una altitud de 600 m, i a les serralades amb ci-

mes que superen els 3 000 m d’altitud.

Les principals unitats del relleu són:

— La Meseta, un altiplà que ocupa la zona central.

— Els relleus interiors són el Sistema Central, que traves-

sa la Meseta d’est a oest i la subdivideix en la Subme-

seta Nord i la Submeseta Sud, i els monts de Toledo,

que la travessen i separen les conques dels rius Tajo i

Guadiana.

— Els relleus perifèrics que circumden la Meseta. Al nord,

es troben les muntanyes de Lleó i la serralada Cantàbri-

ca; a l’est, el Sistema Ibèric, i, al sud, Sierra Morena.

— Els relleus exteriors són el massís Galaic, les muntanyes

Basques, els Pirineus, el Sistema Bètic i el Sistema Medi-

terrani.

— Les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir són fosses

en forma triangular, la primera oberta cap a la Mediter-

rània i la segona, cap a l’Atlàntic.

8.2. Les costesEspanya té molts quilòmetres de costa i, com que diverses

cadenes muntanyenques es troben prop de la costa,

aquesta és en part accidentada.

Les costes cantàbriques són les més accidentades. Hi

abunden els penya-segats, i les platges solen ser xicotetes.

Les costes atlàntiques tenen dos trams: la costa atlàntica

gallega i la costa atlàntica andalusa.

— Al nord-oest, a Galícia, la costa és molt retallada i la mar

penetra formant ries.

— A la costa atlàntica del sud-oest, la costa és baixa i les

platges són extenses i d’arena fina. Alguns terrenys

baixos són envaïts per l’aigua de la mar i formen zones

pantanoses que s’anomenen aiguamolls*.

Les costes mediterrànies són, en general, rectilínies, enca-

ra que hi ha excepcions, com ara la Costa Brava, situada al

nord del litoral mediterrani, i algun tram de la costa anda-

lusa, com ara la zona del cap de Gata.

8. L’Espanya peninsular

Picos de Europa (Cantàbria).

Paisatge de la Meseta (Zamora)

Platja del Monsul, al cap de Gata (Almeria).

47El relleu i els continents

Resumeix en un esquema, seguint el model de la pàgina

53, les unitats principals del relleu peninsular i situa-les

en un mapa mut.

41. Localitza en el mapa les cimes següents i digues a quin

sistema muntanyós pertanyen.

42. A què es deu l’elevada altitud mitjana de la península Ibè-

rica?

43. Explica què vol dir la frase:

«A la península Ibèrica les principals unitats del relleu te-

nen una disposició perifèrica.»

Observa en el mapa la costa de Galícia i la costa de Valèn-

cia. Quines diferències hi observes?

44.A

Aneto - Mont Perdut - Mulhacén

Peñarroya - Almanzor - La Sagra

Torre Cerredo - Veleta

40.R

AC

TIVITA

TS

CapOrtegal

Rías Altas

Rías

Baixas

Cap dePeñas

Cos ta Ve rd a

Cap d’Ajo

Cap de Creus

Costa

Bra

va

Costa Daurada

Cos

ta d

els

Taro

nger

s

Golf deValència

Cap de Formentor

I l l es B a le a r s

Capde la Nau

Cap de Gata

Cap de Palos

Cap Trafalgar

Costa del Sol

Cos

taB

lanc

a

Es t r e t d e G i b r a l t a rPta. d’Europa

Pta. Almina

Illa d’Alborán

I. Chafarinas

Golf deBiscaia

Golf deLleó

Golf deCadis

Costa

de la

Llum

CapFinisterre

Delta de l’Ebre

10º 8º 6º 4º 2º 0º 2º 4º

42º

40º

38º

36º

42º

40º

36º

N

Menorca

MallorcaEivissa

Formentera

M A RM

ED

I TE

RR

ÀN

I A

F R A N Ç AMAR CANTÀBRICA

A N D O R R AP

OR

TU

GA

L

M A R R O C

OC

EÀ

AT

LÀ

NT

IC

A L G È R I A

MassísGalaic

Muntanye

s deLle

óSERRALADA CANTÀBRICA

Tier

rade

Cam

pos

SubmesetaNord

Serrade la

Demanda

Picos de EuropaMuntanyes Basques P

I R I N E U S

Siste

ma Mediterr

aniDepressió de l’Ebre

El M

aest

rat

S. d’Albarrasí

Serralada de Conca

SISTEMA

IBÈRIC

SISTEMA CENTRAL

S. de Guadarrama

S. de Gredos

S. de GuadalupeMonts de Toledo

SubmesetaSud

S i e r r a M o r e n a

S. de Segura

Sierra Nevada

SISTEMA BÈTIC

Depressió del Guadalquivir

S. de Gúdar

La Manxa

Torre Cerredo2 648 m

Moncayo2 313 m

Mont Perdut3 355 m Aneto

3 404 m

Pica d’Estats3 143 m

Torre de Cadí2 561 m

Peñarroya2 019 m

P. d’Almanzor2 592 m

La Sagra2 381 m

Mulhacén3 479 m

Puig Major1 445 m

Veleta3 392 m

Illes Canàries Lanzarote

FuerteventuraTenerife

La Palma

La Gomera

El HierroGran Canària

Teide3 715 m

2 423 m

1 487 m1 949 m1 501 m

807 m

670 m

0 300 km200100

48 Unitat 2

9.1. Les illes Balears

Les illes Balears són la part emergida de la prolongació

del Sistema Bètic i estan formades també per materials

més antics, que són especialment visibles a l’illa de Me-

norca.

L’arxipèlag està format per cinc illes i nombrosos illots, i

presenta escasses elevacions:

— A l’illa de Mallorca destaquen tres unitats de relleu: la ser-

ra de Tramuntana, amb la cima del Puig Major (1445 m);

les serres de Llevant i la depressió central, en la qual des-

taca el Puig de Randa (549 m).

— Menorca és una illa plana. L’elevació més destacada és

el Toro (378 m).

— Eivissa i Formentera formen les Pitiüses. El relleu d’Ei-

vissa es caracteritza per turons i pujols de poca altura,

arredonits per l’erosió, i amples valls. Formentera és una

illa plana formada per dos xicotets massissos, la Mola i

Puig Guillem.

Les costes de l’arxipèlag balear són de diferents tipus: en

general, predominen les costes altes i rocalloses, amb pe-

nya-segats i cales, però també hi ha zones de costes baixes

i rocalloses, així com extenses platges d’arena fina que for-

men dunes en la part interior.

També podem destacar la presència d’albuferes*, com la

de la badia d’Alcúdia, a Mallorca, o la d’Es Grau, a Menorca.

9.2. Les illes Canàries

L’arxipèlag canari és d’origen volcànic i està situat a l’oceà

Atlàntic. En produir-se la separació de les plaques africana

i sud-americana, es van obrir clevills a la superfície terrestre

que van permetre l’eixida de material volcànic, el qual, en

contacte amb l’aigua marina, es va solidificar.

L’arxipèlag està format per set illes principals i sis illots. Les

illes Canàries són l’única zona d’Espanya que actualment

presenta activitat volcànica.

L’origen volcànic del relleu canari ha donat lloc a diverses

formes de relleu característiques:

— Els lajiales, terrenys volcànics de superfície llisa.

— Els malpaíses, terrenys de superfície rugosa, aspra i ne-

grosa.

— Els roques, elevacions solitàries formades per material

que va tapar un conducte d’eixida de la lava.

— Les calderes, depressions de forma circular envoltades

de muntanyes.

La costa canària és predominantment alta i escarpada, amb

penya-segats; les platges solen estar situades a la desem-

bocadura dels barrancs i són amples i arenoses.

A l’illa de Tenerife es troba la cima més alta d’Espanya, el

Teide, de 3715 m.

9. L’Espanya insular

Parc nacional de Timanfaya (Lanzarote).Platja a la zona del cap Formentor (Mallorca).

49El relleu i els continents

Digues quines són les principals característiques del re-

lleu de les illes Balears.

Explica el procés de formació d’origen volcànic de les illes

Canàries.

— Quines són les formes de relleu característiques d’ori-

gen volcànic d’aquest arxipèlag?

Observa atentament les dues imatges de la pàgina ante-

rior i descriu el tipus de paisatge que es mostra en cadas-

cuna.

— Digues de quin tipus de costa es tracta.

— Identifica-hi algunes de les formes de relleu d’origen

volcànic.

47.A

46.R

45.R

AC

TIVITA

TS

El Teide és un volcà format a partir d’erupcions successives.

Menorca

Mallorca

EivissaCabrera

Formentera

el Toro357 m

Sa Talaiassa475 m

Puig Major1 445 m

Sant Salvador509 m

Badiad’Alcúdia

Badiade Palma

Cap de Formentor

Capd’Artrutx

Cap deBarbaria

Punta Grossa

Punta de ses Portes

M A RM

E DI T E

RR

ÀN

IA

Cap de saCavalleria

Cap de ses Salines

Serra de Tramuntana

Serr

es d

e Ll

evan

t

I l l e s B a l e a r s

2º 3º 4º1º

40º

39º

N

0 90 km6030

Jandía807 m

Pic delas Nieves

1 949 m

Teide3 715 m

Garajonay1 487 m

Malpaso1 501 m

Roque de losMuchachos

2 423 m

Peñas delChache670 m

Lanzarote

Fuerteventura

Gran Canària

Lobos

Punta de la Rasca

Punta de Maspalomas

Punta deJandía

La Bocaina

Las Cañadasdel Teide Vall

d’Agaete

Massís deBetancuria

Massís deTimanfaya

Punta de Sardina

O C E À A T L À N T I C

I l l e s C a n à r i e s

Punta d’AnagaMassísd’AnagaTenerife

La Gomera

El Hierrro

La Palma

Graciosa

Alegranza

Punta de la Restinga

Punta de Fuencaliente

Caldera deTaburiente

Punta de TenoVall de

la Orotava

Punta de Guanche

Badiad’Àvila

Punta Pechiguera

Punta del Corralejo

Punta de la Ballena

Roque del OesteRoquedel Este

Punta del Roque

Punta de la Aldea Punta delMatorral

Montaña Clara

Dorsal de laEsperanza

Barranc deGuayadeque

Barranc delInfierno Caldera de

Bandama

0 80 km

N

14º15º16º17º18º

29º

28º

El rellleu de la Comunitat Valenciana destacapel contrast que hi ha entre l’interior i la costai entre les zones de muntanya i de plana. El li-toral pla, ocupat per cultius de regadiu i nuclisde població més grans, oculta freqüentmentla diferència existent amb les terres munta-nyoses de l’interior de la Comunitat.

10.1. El relleu interiorLa muntanya mostra dos conjunts fonamen-

tals de relleu: al Nord de la Comunitat, la serra-

lada Ibèrica que domina des de Morella fins al

riu Xúquer i al Sud les serralades Bètiques.

L’altura mitjana del nostre territori arriba als

500 m d’altitud, encara que cap pic supera els

2 000 m. En la serralada del Maestrat es troba

la muntanya més emblamàtica de la Comuni-

tat Valenciana, el Penyagolosa de 1 813 m d’al-

tura, considerada popularment la més eleva-

da, però el punt més alt de la Comunitat és

el pic de Calderón de 1 836 m situat al Racó

d’Ademús, província de València.

Les planes són d’origen al·luvial, és a dir, són el

producte del pas dels rius i del depòsit dels

materials que han anat transportant i sedi-

mentant. Ocupen menys espai que les zones

muntanyoses i són molt fèrtils, la qual cosa fa

que siguen molt valuoses per a l’agricultura.

En les planes és molt freqüent trobar aigua-

molls *, com a conseqüència de les filtracions

de les aigües, tant subterrànies com maríti-

mes.

10.2. El relleu de costaA la costa s’alternen les zones de penya-se-

gats i rocoses, com els caps de Cullera, la Nau,

Sant Antoni i el penyal d’Ifac, amb les zones

arenoses, més extenses. També destaquen

les costes de cordó litoral, que tenen una bar-

rera d’arena paralel·la a la costa, com la marjal

de Castelló, l’ Albufera de València i el Fondo

d’Elx. Les platges poden ser d’arena, com la

costa del golf de València, molt valorades pel

turisme, o de cantals, com la província de Cas-

telló.

A la Comunitat Valenciana pertany l’arxipèlag

dels Columbrets a la província de Castelló i l’i-

lla Plana o de Tabarca a la província d’Alacant.

10. Comunitat Valenciana

50 Unitat 2

Serra del Maestrat

Mola d’Ares1 318 m

Penyagolosa1 813 m

Espadà1 099 m

Calderón1 839 m

Serra de Martés

La Planad’Utiel

Caroig1 126 m

Serra Grossa

Serra d’Aitana

Aitana1 558 m

Montcabrer1 389 m

Serra de laCarrasqueta

Serra deCrevillent

Maigmó1 296 m

Els Ports

L'Horta

Serra de Maigmó

La Marina

Racód’Ademús

Vall d

e Cof

rent

s

Atalaya1 157 m

Martés1 086 m

Riberadel

Xúquer

Serra de Mariola

Foia deBunyol

Serra del Desertde les Palmes

La Pl a

na de C

as t el l ó

Serra d'EspadàSerra d'Utiel

Capd’Orpesa

Golfde València

Cap de Cullera

Columbrets

Cap deSant Antoni

Cap dela Nau

Penyal d’Ifac

Punta de la Bombarda

Badia de Benidorm

Cap de l’Horta

Golf d’Alacant

Cap de Santa Pola

Illa Plana o de Tabarca

Cap Cerver

Cap Roig

Puntade

Capicorb

L’Albufera

Badia d’AlteaM

AR

ME

DI

TE

RR

ÀN

IA

N

0 50 km25

Escriu el nom i l’altura de cadascun dels pics de la Comu-

nitat Valenciana en ordre creixent.

Busca els següents topònims en el mapa i digues quin ac-

cident geogràfic és.

Entra en la pàgina web de la Conselleria de medi ambient

de la Comunitat Valenciana, selecciona les illes Colum-

brets, i dins de la secció medi ambient, tria la informació

sobre la vegetació i fauna i fes un resum sobre això.

— http://parquesnaturales.gva.es/espnaturales.htm

50.@

Orpesa - Penyagolosa - Calderón

Columbrets - Atalaya - Utiel - Ifac

Carrasqueta - Altea - Tabarca - Alacant

49.A

48.R

AC

TIVITA

TS10.3. Illes de la Comunitat

ValencianaLes illes Columbrets es troben a només 52 km de la costa

de la província de Castelló, enfront del cap d’Orpesa. Estan

formades per quatre grups d’illes diferents. Destaca l’illa

Major o Montcolibre, que té forma de ferradura.

És un dels arxipèlags més interessants de la Mediterrània

occidental, tant pel seu origen volcànic, com per les pobla-

cions d’aus que hi niuen. Per això, aquestes illes han sigut

declarades parc natural.

L’aïllament de les illes ha provocat l’aparició d’espècies que

només existeixen en aquestes, com la sargantana dels Co-

lumbrets. A més, també són importants les aus marines.

Antigament hi destacava la gran quantitat d’escurçons,

però van ser exterminats al llarg del segle passat.

L’abundància de riquesa submarina és aprofitada pels pes-

cadors, que utilitzen mitjans artesans. Són abundants els

meros, les escórpores, les cabres i les llagostes.

Una altra illa de la Comunitat Valenciana és l’illa Plana o de

Tabarca, situada només a 4 km del cap de Santa Pola. A l’i-

lla hi ha poca vegetació, a causa de l’escassetat de pluja i

dels vents forts. Pel que fa a la fauna, destaquen les aus

acuàtiques, sobretot la gavina argèntia. En les aigües prou

càlides, viuen espècies interessants com ara l’eriçó, l’estrela

de mar, el mero, la llagosta o la tortuga careta. Antigament

s’hi podia trobar la foca mediterrània, però el 1 925 va de-

saparéixer l’últim exemplar. L’activitat tradicional són les

salines.

51El relleu i els continents

Illot Churruca

Illot Cerquero

Illot del Bergantí

Illot la Foradada

Illot BauzàIllot laFerrera

Columbret Gran

Illot la Senyoreta

Illot Montcolibre

Illot Mascarat

IIlot ValdésIllot Navarrete

Illot Pedra Joaquim

IIlot Méndez Núñez

N

1000 m0 500

Illes Columbrets (Orpesa, Castelló).

52 Unitat 2

AMPLIA I DESCOBREIXL’Himàlaia: una serralada mítica

El ieti

La llegenda més popular associada a l’Himàlaia és, sens dubte, la del ieti o «abominable home de les neus». Els testimonis

d’alguns xerpes i escaladors parlen d’unes enormes petjades o de la trobada a les altures amb un ésser de gran envergadu-

ra, bípede i cobert de pèl. Per a alguns investigadors podria tractar-se d’un primat especialment adaptat a les dures condi-

cions del lloc. Uns altres han aventurat que podria ser d’algun ésser anterior a l’Homo sapiens sapiens en l’escala evolutiva. Per

a uns altres, el ieti és poc més que una al·lucinació produïda per la falta d’oxigen.

A la serralada de l’Himàlaia hi ha les cimes més

altes de la Terra, catorze de les quals superen els

8000 m d’altitud; la més alta de totes és l’Eve-

rest, amb 8850 m. L’Himàlaia està situat a l’Àsia;

els seus 2500 km de longitud i 350 km d’am-

plada recorren el Pakistan, l’Índia, el Nepal, el

Tibet, la Xina i Bhutan. A les seues munta-

nyes naixen rius tan importants com l’Indus

i el Ganges.

Com es va formar?

L’Himàlaia és la cadena muntanyenca més jove del

planeta. Fa uns cinquanta milions d’anys, la placa

continental índia va xocar amb la placa continen-

tal euroasiàtica. Com a fruit del xoc, es va produir

un gran plegament que va elevar la mar que ocu-

pava la zona i va donar origen a la serralada.

Com que es continua produint fricció entre les

plaques, la serralada creix uns dos mil·límetres

a l’any a la cima de l’Everest i es desplaça cap

al nord uns dos centímetres a l’any.

Viure a l’Himàlaia

L’Himàlaia és, per als pobles que hi

habiten, una divinitat o bé la residèn-

cia dels déus. Així, l’Everest és consi-

derat «la deessa del cel» o «la deessa

mare del món». La duresa de les

seues condicions climàtiques, el fet

que encara hui se’n desconeguen

molts dels racons o la quantitat de

morts entre els muntanyencs que han

intentat escalar-lo ha donat origen a

històries i llegendes que tenen l’Himàlaia

com a escenari.

Les expedicions d’escaladors i la seua repercussió

mediàtica han popularitzat alguns aspectes de la

vida dels habitants d’aquestes muntanyes.

Segur que has sentit a parlar dels xerpes, els

portadors acompanyants dels escaladors

que suporten amb una major facilitat la

falta d’oxigen de les altures. De fet, els

xerpes, el nom dels quals significa ‘gent

de l’est’, són un poble acostumat a co-

merciar d’una vall a una altra. Els iacs

són el seu mitjà de transport, uns mamí-

fers de pèl llarg que poden arribar a pesar

quasi 1000 kg i que tenen una gran resis-

tència.

Dels xerpes es diu que saben parlar a la mun-

tanya i que creuen que poden determinar

quan la muntanya els serà propícia per a iniciar

l’ascensió a les cimes.

53El relleu i els continents

SÍNTESI• Per a resumir la primera part de la unitat, pot ser útil l’esquema següent.

• Per a resumir l’estudi dels continents, t’oferim aquest model d’esquema que pots adaptar i completar en cada cas.

Aiguamoll. Terreny baix i pantanós inundat per les ai-gües de la mar.

Albufera. Llacuna situada prop de la costa, en una zonade terres baixes, formada per l’entrada d’aigua de la mari separada d’aquesta per un banc d’arena.

Antípoda. Lloc de la Terra que està situat diametralmentoposat a un altre.

Dic. Mur construït per tal de contindre l’aigua.

Dorsal oceànica. Serralada submarina que solca les pla-nes abissals i que pot sobreïxir de la mar, donant lloc a illes.

Erosió. Desgast produït a la superfície terrestre pelsagents externs naturals (aigua, vent...) o per l’acció hu-mana.

Escut. Massa de roques d’una gran antiguitat que consti-tueix el nucli del continent.

Glacera. Massa de gel acumulada en la part alta de lesmuntanyes.

Massís. Relleu muntanyenc i d’altiplans amb límits bendefinits.

Sisme submarí. Moviment sísmic que afecta les aigüesde la mar i en provoca una agitació violenta.

Rift. Fissura en la superfície continental en forma devall produïda per la força divergent d’una placa tectò-nica.

VOCABULARI

són

són

Tectònica de

plaques

Continents

Plecs, falles,

volcans i terratrémolsAigua,

vent,

vegetació,

temperatura

EL RELLEU

Agents formadors

Agents modeladors

expliquen la formació de

Depressions/

planes

..................................................................

................................................................

Muntanyes

(cimes)

..................................................................

................................................................

Altiplans..................................................................

................................................................

Caps..................................................................

................................................................

Golfs..................................................................

................................................................

Illes..................................................................

................................................................

........................

Relleu

Costes

54 Unitat 2

AC

TIV

ITA

TS INVESTIGA: Formes de relleu espectaculars

1. El relleu terrestre és estàtic o varia al llarg del temps? Per què?

2. Observa els mapes de relleu de la unitat i completa el quadre següent amb els accidents geogràfics més destacats.

3. Un croquis és un dibuix esquemàtic que tan sols representa les línies principals i prescindeix dels detalls. Per als geògrafs, el

croquis és útil a l’hora d’analitzar paisatges, formes de relleu, etc.

— Fixa’t en la fotografia i completa el croquis que se n’ha fet.

— En la imatge apareix una vall, una muntanya i una serralada. Situa aquestes formes del relleu en el croquis i defineix-les.

4. Elabora un esquema amb les principals unitats de relleu de la Comunitat Valenciana.

Àfrica

Serralades i cimes

Amèrica Àsia Oceania Europa

Planes i depressions

Illes

Penínsules

TREBALLA LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

1. Algunes formes de relleu són espectaculars per la seua configuració i dimensions, pel paisatge en què es troben, etc.

— Formeu grups de treball i prepareu una animació informàtica (tipus PowerPoint) sobre algun dels accidents geogràfics se-

güents:

— En l’animació han d’aparéixer la localització geogràfica, algunes imatges il·lustrati-

ves i una explicació breu sobre les característiques de l’element treballat. Podeu con-

sultar algunes webs, com les que s’indiquen.

Grand Canyon del Colorado - volcà Etna - vall del Rift

península de Kamchatxa - Ayers Rock

Buscadors

http://es.wikipedia.org

http://www.google.es

http://maps.google.es

@

55El relleu i els continents

Explica quins són els agents formadors i els agents modeladors del relleu. Després, observa atentament la imatge i enu-

mera els principals agents que han degut d’influir en el modelatge del relleu que es mostra.

En un mapa mut de la península Ibèrica, situa les unitats del relleu següents: Pirineus, depressió Central, Picos de Europa,

golf de València, delta de l’Ebre, Sistema Bètic, cap de la Nau,Penyagolosa.

Classifica les unitats de relleu següents segons el continent a què pertanyen i situa-les en el mapa.

Digues a quins continents

pertanyen les illes i els arxipè-

lags següents, i situa’ls en el

mapa.

a) Nova Zelanda

b) Islàndia

c) Sicília

d) Antilles

e) Japó

f) Madagascar

g) Illa Victòria

h) Illes Filipines

i) Nova Guinea

j) Java

4

1. Muntanyes Rocalloses

2. Desert del Sàhara

3. Pirineus

4. Península dels Balcans

5. Desert de Gobi

6. Urals

7. Península de Somàlia

8. Himàlaia

9. Gran Desert de Victòria

10. Península del Labrador

11. Península Aràbiga

12. Península Ibèrica

13. Andes

14. Estret de Bering

15. Golf de Mèxic

16. Cap de Bona Esperança

17. Golf de Bengala

18. Caucas

19. Península Escandinava

20. Serralada Divisòria

3

2

1

AVALUACIÓ