4

De què parlarem?

Què et suggereix aquesta representació?

Segons la teva opinió, quin missatge globaltransmet la il·lustració?

Podries destacar alguns detalls concrets de laimatge i explicar com els interpretes tu?

De qui depèn el benestar de tota la humani-tat? Qui se n’ha de responsabilitzar i pot fer-ho?

Com es pot garantir la vigència dels dretshumans en qualsevol indret del món? Se t’acudeixen algunes propostes per aconseguir-ho?

Sents una especial inquietud per algun pro-blema actual de la humanitat? En quin t’agradaria comprometre’t per contribuir a solucionar-lo o millorar-lo?

CIUTADANIA EN ACCIÓQuè és la Ciutadania en acció?

L’assignatura que ara comences té com aobjectiu desenvolupar el teu esperit cíviccom a membre actiu de la societat en quèvius i de la qual formes part.

En aquest llibre, la matèria de Ciutadaniano es planteja com una mera transmissió deconeixements teòrics sobre l’esperit cívic ila ciutadania. Aquí et proposem aprendred’una manera pràctica, portant a l’acció elsconeixements que assoleixis al llarg del curs.Per això l’anomenem Ciutadania en acció.

Et convidem a comprometre’t amb la matè-ria. És més, et demanem que intervinguis, através d’un treball en grup que sigui com-promès i alhora ref lexiu, per millorar el teuentorn habitual i la comunitat on vius.

Es tracta d’un treball que et serveixi per mi-llorar la comprensió crítica del món quet’envolta i incrementi el teu raonamentmoral a partir d’un aprenentatge pràctic pera la vida de la comunitat, consolidant va-lors com la llibertat, la igualtat, la solidari-tat, el respecte a un mateix i a la naturalesa,la participació i la responsabilitat.

5

Què és l’aprenentatge-servei?

L’aprenentatge de què et parlem revertirà en un serveia la societat; aquesta és la raó per la qual aquest mè-tode s’anomena també aprenentatge-servei (ApS).

Es tracta d’una manera d’aprendre que no només exigeix saber, sinó també comprometre’s amb realitatso problemes que han de millorar en la teva comunitat,i orientar les teves energies, els teus coneixements, lateva creativitat i la teva originalitat cap a la recerca desolucions o millores possibles.

Els joves sou compromesos, audaços, rebels davant lesinjustícies i teniu il·lusions i força per millorar la socie-tat que els menys joves han anat construint. Per això,Ciutadania en acció t’ofereix l’oportunitat de contri-buir, a petita escala, a fer un món una mica millor pera tots, a construir el vostre propi futur a través delsvostres projectes.

El llibre de text i les exposicions del vostre professor oprofessora us aportaran coneixements que sustentaranel vostre projecte i conceptes clau de ciutadania comaquests: persona, dignitat humana, comunitat, societat,convivència, llei i justícia, vida humana, igualtat-equi-tat, ecologia, bé comú, distribució de la riquesa, dretsde la infància, etc.

No n’hi haurà prou concebent i elaborant un projecteque us motivi. A més, serà imprescindible posar-lo enmarxa experimentant-ne l’aplicació en un àmbit con-cret i, posteriorment, avaluar-ne els resultats.

Et proposem que posis en pràctica una acciópersonal i superis el marc del treball a l’aula.La realització d’un servei t’oferirà una oportu-nitat òptima de redescobrir el valor de la soli-daritat i, al mateix temps, de desenvolupar lateva pròpia personalitat.

Abans de seguir et proposem una pregunta perquèreflexionis:

Intueixes quins poden ser alguns dels avantatgesd’aprendre mitjançant aquesta manera activa, inno-vadora i compromesa?

6

Quin mètode d’aprenentatge i treball farem servir?

Has nascut en societat i és en ella on seràs capaç de desenvolupar, si t’ho proposes, les teves capaci-

tats i ideals. En la integració de tots els aspectes de la teva vida –personal, familiar i cívica– trobaràs

la teva identitat.

S’esmenten tot seguit les condicions generalsque, en tot cas, han de complir les diferentspropostes dels projectes de Ciutadania enacció:

Aprenentatge a partir de la pròpia ex-periència: vivenciar i experimentar per-sonalment el projecte, la seva posada enmarxa i els seus resultats.Aprenentatge actiu i participatiu: ac-tuar i intervenir en l’entorn pròxim.Activitat amb projecció social: afavorirels destinataris del projecte.Participació cívica: comprometre’s, desen-volupar i optimitzar les teves actituds cíviques.Treball cooperatiu: treballar responsa-blement com a membre de l’equip.Utilitat per a la comunitat de laqual formes part: aula, escola, família,barri, veïnat, biblioteca, associació, equipesportiu, grup d’amistats, etc.Aproximació testimonial: inclourecom a mínim una entrevista (documen-tal o testimonial) a alguna persona rela-cionada amb la problemàtica que abordael projecte en alguna de les seves fases i que es detallen més endavant.

1. Projectes de Ciutadania en acció

Per començar aquest itinerari d’aprenen-tatge-servei haureu d’elaborar grupalmentun projecte de Ciutadania en acció. Se uspresentaran algunes propostes, però cadaequip podrà proposar un projecte diferentsi té especial interès per als seus membres, sireuneix els requisits necessaris de l’aprenen-tatge-servei i té relació amb el temari deCiutadania. L’aprovació dels projectes va acàrrec del docent.

L’aprenentatge-servei t’exigirà la participació activa,la reflexió crítica i la investigació realitzada en grup.

7

2. Dossier

El dossier és un sistema d’aprenentatge i d’avaluació individual que es materialitza enuna carpeta de recopilació dels teus apre-nentatges, en què mostres l’aplicació pràc-tica dels coneixements que vas adquirintde Ciutadania.

La seva característica principal és que nomésconté activitats en què demostres que sapsaplicar en la pràctica els coneixements ievita les activitats estrictament teòriques.Una altra característica del dossier és quepreveu que el professor o professora puguirevisar-lo i orientar-te personalment al llargde la seva elaboració mitjançant el segui-ment i l’avaluació continuada, de maneraque aconsegueixis els millors resultats possi-bles.

3. Quina dinàmica de treball seguirema l’aula?

Exposició de continguts de Ciutadaniaper part del docent.

El tipus d’aprenentatge que et proposemt’exigirà que reflexionis sobre el que fas,com ho fas i els resultats que aconse-gueixes.

Treball en grup en-torn del projecte de Ciutadania en acció.

Revisió i assessorament grupal dels pro-jectes per part del docent. Treball individual de l’alumne en l’elabo-ració del dossier.

4. Com s’avaluarà aquesta assignatura?

El professor o professora concretarà els cri-teris d’avaluació que aplicarà i que giraranentorn de la consideració qualitativa dels aprenentatges de cada alumne valorant:

a) El projecte grupal de Ciutadania enacció.

b) El dossier individual de l’alumne.c) Les entrevistes grupals d’assessorament

i orientació de projectes.

Esteu llestos?

Ens posem en marxa?

Som personesUNITAT 1 La persona

UNITAT 2 La vida en societat

UNITAT 3 La dignitat de totes les persones

BLOC

1

10

El dossier individual

Activitats inicials

Per començar l’assignatura et proposemuna activitat individual que t’ajudarà a ferel primer pas de Ciutadania en acció ique hauràs d’arxivar ja al dossier indivi-dual.

1. Elabora en un document digital una re-presentació gràfica lliure assenyalanttotes les comunitats de què formes partde manera natural i voluntària. Ordena-les de més petita a més gran, sense obli-dar representar la teva persona.Procura que la imatge sigui agradable iclara, i que contingui algun elementoriginal o creatiu. Imprimeix-la per ar-xivar-la com la primera fitxa del teudossier.

2. Cada persona és única i irrepetible. És important que et coneguis bé i sàpi-gues quins són els teus punts forts i els teus punts dèbils. Contesta el qües-tionari d’autoconeixement de la pàgina 21.

3. Fes l’activitat número 1 de la pàgina 20.

4. Explica amb paraules teves el que ésper a tu l’amistat. Menciona les duescaracterístiques d’aquesta relació a lesquals concedeixes més valor.

5. Elabora una definició personal de dig-nitat humana.

6. Què entens per solidaritat? Posa unexemple d’una acció solidària a la tevaaula.

7. Relaciona els conceptes de les dues co-lumnes de l’exercici número 1 de la pà-gina 40.

8. Pren nota de la bibliografia, la documen-tació i les consultes que hagis fet a Inter-net per elaborar el bloc I del teu dossier.

Preguntes per reflexionar

Em sento personalment compromèsamb el projecte que farem? Estic a gust en el meu grup de tre-ball? Sóc f lexible? Cedeixo en les mevesconverses i punts de vista? Busco elconsens?Valoro i respecto les aportacions delsmeus companys i companyes?Considero important la meva aportació?Compleixo els terminis i el calendaripactats amb el meu equip?Hi ha altres observacions que vulguistraslladar al teu professor o professoraa través del dossier?

El primer que has de fer quan comencis una activitat al dossier és escriure el teu nom i els teus cognoms, i deixar un espai on apuntaràs, al final, el nombre total d’hores de feina.

11

1,2,3GUIA DE TREBALL GRUPAL. PRIMERA FASE DEL PROJECTE

1. Crear i proposar al professor els equips de treball de tres alumnes.

• Elegir, definir i presentar la proposta.• Justificació del projecte:

a) Denominació, logo o eslògan. b) Finalitat. c) Objectius.d) Destinataris o beneficiaris. e) Emplaçament i context. f) Anàlisi i reconeixement del lloc, entitat o grup social a què vagi adreçat.g) Possible bibliografia, documentació, estudi de dades…

3. Aprovació de projectes per executar-los per part del docent.

4. Diagnosticar la situació i planificar la intervenció o l’acció.

• Treball de diagnòstic i documentació.• Detall de les activitats d’indagació.• Distribució de tasques entre els membres del grup.• Calendari de treball i de reunions del grup.• Previsió de materials i recursos necessaris.• Esquema del treball.

5. Interrogants per reflexionar.

• Què sabem?• Què volem saber?• On trobem la informació? Quan la busquem? Quin dia compartim la informació?• A qui adrecem la nostra acció? Per què? Què ens impulsa a aquesta acció?• Quines dificultats podem trobar?• Com arxivem la informació?

6. Fonts consultades per a aquesta fase (bibliogràfiques, electròniques, etc.).

7. Lliurament de la 1a fase del projecte en la data prevista.

OBSERVACIONS

• Abans, durant i després d’aquesta fase es podrà sol·licitar assessorament al docent. • S’ha de recordar que en alguna de les fases s’ha d’incloure una entrevista com a mínim.• El projecte s’ha de presentar seguint l’ordre de la guia i atenent a la correcció formal. • Pot il·lustrar-se amb imatges, gràfics, taules, reportatges, fotos, figures, etc., però aquests recursos

no han de substituir el text explicatiu.

2. Presentar la proposta de projecte de Ciutadania en acció.

1LA PERSONA

1. Qui sóc jo? (o sigui, tu)

2. La personalitat3. El respecte

De què parlarem?

En aquesta primera unitat parlarem de tu. Sí, de tu. Per sabercom és la persona humana començarem mirant-nos a nosal-tres mateixos per descobrir que cada un i cada una, com ahome o com a dona, tenim una personalitat pròpia, diferentde la resta, que ens fa únics i irrepetibles.

Com que sempre haurem de viure en relació amb els altres,començant per la pròpia família, hem de fer un esforç per en-tendre la seva personalitat; així, encara que siguem diferents,podrem tractar-nos amb respecte, que és el mínim necessariper fer possible la convivència.

U

Quins objectius aconseguirem?

aReconèixer i acceptar la pròpia identitat, i endescobrirem les característiques bàsiques.

aEntendre que la personalitat és allò que et fadiferent de la resta, i que està en continu procés deconstrucció.

aDetectar comportaments propis de l’adolescència idesenvolupar l’autoestima.

aValorar la importància de la nostra dimensió sociali de la necessitat de conèixer i respectar lapersonalitat dels altres.

aApreciar el valor del respecte com a primerfonament de la convivència humana.

aReconèixer la família com el primer àmbit de larelació social.

Projecta les teves competències

Competència social i ciutadanaaAdquirir habilitats per viure en societat.aReforçar l’autonomia, l’autoestima i la identitat

personal.aPrendre consciència dels propis pensaments, valors,

sentiments i accions.a Interioritzar els valors de respecte en l’àmbit

personal i social.

Competència d’autonomia i iniciativa personal

Qüestionari d’autoconeixement.

Vídeo introductori.

14

LA PERSONA

1. Qui sóc jo? (o sigui, tu)

La pregunta del títol et pot semblar una mica absurda;et poses davant d’un mirall, t’assenyales i dius: «sóc jo».Fàcil! Però amb aquest exercici només has associat lateva cara amb el teu nom: t’has presentat, però no t’hasconegut.

Si et vols fer soci d’un club esportiu, et demanaran elnom, una fotografia i algunes dades més (edat, adreça,lloc de naixement, etc.), però aquella fitxa segueix senseexplicar qui ets tu: la realitat de cada persona és extra-ordinàriament complexa. Pensem-hi.

Ets únic/a

Al món no hi ha dues persones iguals: ningú no és comtu, ningú no ho ha estat mai i ningú no ho serà en el

futur. Encara que tinguis una germana bessona o un germà bessó saps prou bé queno sou iguals: us confon la gent que no us coneix, però tu no et confons mai, sem-pre saps que ets tu. Per què la natura es pren la molèstia de fer individus únics? Perquè no ens fa amb un mateix motlle com nosaltres fem els ninots de joguina? Totstenim el valor d’una peça única i irrepetible.

Ets dona o ets home

Els éssers humans som éssers sexuats. El nostre sexe és una característica de tota lapersona que implica, evidentment, els òrgans sexuals però també els músculs, el sis-tema ossi, el cervell, la química hormonal del nostre cos, el seu desenvolupament,etc. Totes i cadascuna de les nostres cèl·lules porten la marca del nostre grup en eldarrer cromosoma: X o Y.

Psicològicament també trobem aspectes que ens dife-rencien: les nostres maneres de raonar, de sentir o d’ex-pressar emocions són diferents. No és estrany quehomes i dones afrontem de manera diferent un pro-blema personal o la planificació d’un viatge o un esde-veniment esportiu. Aquestes diferències són una fontd’enriquiment i complementarietat en la convivènciahumana.

Ets en un moment d’una història

Arribem al tema de l’edat. Pel que estem tractant és unpunt crucial. Si preguntem «qui ets?» a una persona devuitanta anys, podrà relatar-nos la seva biografia i pro-bablement serà conscient que la major part ja està es-crita. En el teu cas no. Tens tot el futur per decidir, el teudiari personal té encara una pila de pàgines en blanc.Per això la pregunta «qui ets?» necessita alhora unaaltra pregunta: «qui vols ser?».

Ningú no pot decidir el teu futur per tu. Necessites temps i aprendre a decidir el millor per a tu i per tu mateix.

Quan una persona mira en el seu inte-rior, la primera pregunta que formulaés: «Qui sóc jo?». És l’experiència dela pròpia singularitat: som únics i irre-petibles.

La diferenciació sexual.

15

1

U

Ser lliures significa assumir creativamentels obstacles, les dificultats i les pròpies

limitacions. L’ésser humà està cridat asuperar-se a si mateix.

Activitats

Ets lliure

L’ésser humà tria, fins a cert punt, el seu destí. El gat neix gat i sempre es com-portarà com un gat. El conill neix conill i sempre es comportarà com un conill.L’home neix, i de gran és pagès o metge, generós o egoista, heroi o covard, un santo un criminal… No ho sabem. Forma part de la meravella de la persona el fet queestà per definir: és lliure.

I en l’ús d’aquesta llibertat és com t’estàs definint des de ja fa bastant temps. Iprincipalment ho fas per dos mecanismes que actuen conjuntament: la voluntatde distingir-te de (diferenciar-te, apartar-te, dir que no) i la voluntat d’identificar-te amb (admirar, imitar, dir que sí).

Normalment tendim a distingir-nos dels nostres pares perquèhan estat els protagonistes de la nostra infància. Com que ja nosom nens, necessitem oposar-nos a tot allò que representa l’edatinfantil i els pares cauen de ple en aquest territori: abans tenien sem-pre raó, ara no entenen res. Això és el que diem, però quan no ens sentningú no ho pensem exactament així.

Ets complex

Ets el que et vas fent, el que vas vivint. Cada dia que vius passa aformar part de tu, sigui com sigui aquell dia, i et vas construint apartir de, per exemple, el que has fet i el que vols fer, les tevesvirtuts i els teus defectes, el que dius i el que calles, el teu cosi el teu esperit, el que reps i el que dónes, etc. Si hi penses,podràs allargar la llista de parelles contràries que et defi-neixen.

Aquests aspectes, entre d’altres, són els que ens caracteritzen com a éssers hu-mans. Ja veus que, quan ens posem a pensar en nosaltres mateixos, apareixen unmunt d’aspectes que no havíem vist al principi. És com mirar al cel de nit; al capd’una estona veus moltes més estrelles que al principi, i en tots dos casos ens que-dem bocabadats. És l’efecte que provoquen les coses meravelloses.

1. Indica quines d’aquestes afirmacions expliquenquè és la llibertat.a) No fer cas de les normes o prohibicions.b) Agafar les regnes del propi destí.c) Ser responsable dels propis actes i madurar

com a persona.d) «Passar» dels meus pares i fer el que em vingui

de gust.

2. Ordena la frase següent.per la qual cosa s’ha de rebutjar tot el que imposi/ tant una vida marcada com una vida / Cadascúpot escollir la direcció de la seva vida / sense lí-mits i sense traves.

3. Indica quin mecanisme predomina en cadas-cuna d’aquestes accions: la distinció o la iden-tif icació.a) Enganxar un pòster del teu ídol musical a la

teva habitació.b) Vestir segons l’estil d’un grup deter-

minat.c) Utilitzar un vocabulari que només el meu

grup entén.

Fes les activitats 1 i 2 de la pàgina 20.

Cantares, d’Antonio Machado.

Serrat canta a Machado.

16

Fotograma de High School Musical 3,dirigida per K. Ortega el 2008. El quemillor defineix la persona és la seva ca-pacitat de donar-se als altres. El jo noté sentit sense el tu. Només en la vidafamiliar i comunitària l’ésser humà potarribar a ser qui és.

LA PERSONA

2. La personalitat

Fem servir la paraula personalitat, en general, per referir-nos a allò distintiu i propique et fa diferent de la resta i que és teu, tan teu que mai ningú no t’ho podràtreure. No parlem d’un tatuatge, que és més de la persona que l’ha fet que de quiel porta, sinó de:

• Unes maneres habituals de fer, de respondre a les situacions: amb timi-desa, agressivitat, alegria, ironia, compassió… Quan algú no té una manera prò-pia de fer, diem que no té personalitat.

• Una consciència creixent del propi jo com a subjecte de la meva vida: etstu, i saps que ets tu en tot moment. Implica reflexionar sobre les nostres decisionsi actuacions, ja que amb elles podem créixer interiorment i exteriorment.

• Una realitat dinàmica, en construcció: tu no estàs acabat ni ho estaràs mai.Una cadira s’acaba, però una persona no, sempre pot avançar.

La veritable personalitat exigeix la coherència enfront d’un projecte de vida. És propid’una personalitat aconseguida marcar-se màxims morals, i preguntar-me si una ac-tuació em millora o m’envileix.

L’adolescència

Tenint en compte la teva edat és normal que apareguin comportaments propis del’adolescència, els quals et poden originar més d’un conflicte:

• Afirmació del jo, que comporta una tendència a la soledat, un gust per l’extra-vagància en el vestir, el comportament, la manera de parlar, una identificació ambel grup, etc.

• Rebel·lió contra el sistema de valors dels adults, com si tot anés contra la ri-quesa del jo que acabes de descobrir, tot atempta contra la independència queestrenes.

• Sentiment d’incomprensió, ja que encara et tracten com el nen o la nena queja no ets ni vols ser.

Malgrat les dificultats, l’adolescència és una època de la vida que es pot viure moltpositivament i amb un nivell raonable de tranquil·litat.

Qui són els altres? (o sigui, també tu)

Oi que algun cop has sentit allò que «els altres, no els acabes de conèixer mai?».La resta de les persones són essencialment com tu: únics i irrepetibles, homes odones d’una determinada edat amb els seus problemes, somnis, aspiracions, con-tradiccions, errades…

Als altres no els acabes de conèixer mai, sortosament! Vol dir que també estan enconstrucció, també volen ser d’una determinada manera, tot i que no sempre elssurti bé. Sovint apliquem als altres etiquetes simplificadores que no fan en absolutjustícia a la seva riquesa com a persones: «és un iaio», «és un repel·lent» i moltesd’altres que més d’una vegada són directament un insult. Realment creus quepodem definir una persona amb una sola paraula?

Característiques d’una vidaautèntica (E. Rojas).

17

1

U

4. Completa el text següent.Parlem de personalitat per fer referència a allòdistintiu i (...) que ens fa (...). Es tracta d’unesmaneres d’ésser, d’una especial (...) del propi joque es caracteritza per ser una realitat (...), maiacabada.

5. Posa algun exemple dels comportaments propisde l’adolescència.

6. Indica quines de les afirmacions següents són cer-tes i corregeix les falses.a) Hi ha persones que no necessiten els altres.b) Naixem biològicament immadurs i vulnera-

bles.c) Necessitem els altres per desenvolupar les ca-

pacitats pròpies dels éssers humans.d) Les relacions humanes ens impedeixen ser ve-

ritablement lliures.

Fes les activitats 3 i 4 de la pàgina 20.

Activitats

Voluntaris en un camp de treball en benefici de la sevacomunitat. L’experiència social comença en la infantesa,però dura tota la vida. Implica un aprenentatge continu

gràcies al qual podem desenvolupar-nos com apersones.

La dimensió social de l’home es projecta des de la infantesa i al llarg de la seva vida en l’àmbit d’un conjunt de grups molt

diferenciats, des de la família, la colla d’amics, el grup de veïns, etc.

Som socials per naturalesa

Necessitem els altres per esdevenir autènticament humans.Naixem especialment desvalguts, necessitats d’una mare —com a mínim— que ens alimenti i ens doni escalfor. Soml’animal que té un període de dependència dels altres mésampli, la infància més llarga, el que neix més immadur.

La relació amb els altres és necessària, però no és fàcil.Sabem que el somriure del nadó respon a una necessitatbiològica de ser acceptat pel grup, el qual podria caure en latemptació de desprendre’s d’un element tan ingrat. Així ma-teix, trets físics de la nostra expressió —alçada de les celles,rictus de la boca— no són totalment genètics sinó que elnadó els imita dels primers rostres que veu: si s’assembla alsadults serà més fàcil que l’acceptin.

A tu mateix segur que no t’agrada sentir-te marginat; somcapaços d’estar sols, i de vegades és bo, però ens agradamolt tenir amics i amigues amb qui compartir la vida.

Pensa en les persones del teu voltant i veuràs que gairebétotes tenen algun àmbit de relació social: l’escola, el club, lallar de jubilats, la família, el veïnat…

Si alguna persona de les que coneixes trobes que està moltsola, de ben segur que una mica de companyia la faria feliç.

Aquesta «dependència» dels altres té també un altre sentit:per realitzar-me plenament com a persona haig d’obrir-meals altres, entregar les meves millors capacitats perquè elsque són al nostre voltant també siguin feliços. La plenitudde la persona consisteix en el do lliure i gratuït als altres.

Descobreix a Millor, impossible el secret de la felicitat.

18

LA PERSONA

El respecte a totes les persones serà uncontingut present al llarg de tot el llibre.Si incorporem el respecte com un valorfonamental de la nostra personalitat, millorarem com a persones i contribuirem a millorar la societat.

Tota persona, pel simple fet de ser-ho,exigeix que es reconegui el seu valorabsolut. Tenim el deure de respectar

i cuidar la vida dels altres, més enllà detota circumstància (intel·ligència, sexe,

salut, ètnia…).

3. El respecte

Per poder viure amb altres com jo, cal que els altres puguin viure amb mi sense gairemolèstia. Aquesta observació tan senzilla és el fonament de la convivència humana.Això és el mínim. El que és desitjable és que ens respectem perquè som persones,perquè reconeixem en els altres una cosa irrepetible, única i d’un valor que passasobre tots els altres.

Cal, doncs, com a mínim, ajustar el nostre comportament, i autocontrolar-nos entots els àmbits:

• Respecte sexual. La sexualitat humana té un component afectiu que ens dife-rencia dels animals. Les relacions sexuals són relacions entre persones, no entrecossos. No és propi de l’ésser humà utilitzar l’altre com a objecte i prou. Per tant,qualsevol relació sexual ha de ser decidida lliurement i responsablement pels dosmembres de la parella. Per això, la unió sexual exigeix una entrega recíproca queimpliqui una veritable unió personal. Per tant, cal un compromís lliure i durador.

• Respecte verbal. Evidentment, cal tractar les altres persones amb un llenguatgeque faciliti la convivència. No només no s’ha d’agredir —insultar—, sinó que amés s’ha de saludar sempre i mantenir aquelles normes mínimes —«si us plau»,«gràcies», «perdó»…— que ens van ensenyar de petits i que fan més amable laconvivència.

• Respecte mental. Hem de saber conviure amb cultures i creences, costums i ma-neres de pensar diferents de la nostra, i fins i tot obrir-nos-hi amb afany de com-prendre-les.

• Respecte pels objectes. Propis, de la comunitat o d’un altre. Respectar els ob-jectes és també una manera de respectar els altres: tenir cura del llibre que t’handeixat i tornar-lo, però també respectar el carrer del teu municipi, el bosc, la platja,l’escola, etc.

Respectar les persones no vol dir estar d’acord amb tot el que diuen o el que fan:puc criticar idees que em semblin errònies però respectant qui les diu; puc estar encontra dels robatoris i jutjar una conducta, fins i tot sancionar-la, però sempre res-pectant la persona que l’ha comès.

Valorem els nostres professors?

19

1

U

Grup familiar, de Henry Moore, segle XX.La família és la primera comunitat de vida

que neix de la unió d’un home i unadona. A través d’ella es transmeten elsvalors que fonamenten i sostenen una

societat.

Activitats

La família

El primer àmbit de relació amb els altres és la família. Dins el si d’una famíliaaprenem unes normes i unes maneres de fer que, per més que potser ara co-mencis a posar en dubte, et marcaran com a part de la teva personalitat.

La família és la unió d’una dona i un home amb la finalitat de compartirla vida i ser una llar afectiva per als seus fills. Els usos, els costums i lesnormes familiars s’han anat flexibilitzant cap a més naturalitat en eltracte, menys rigidesa en les normes, menys autoritarisme del pare i un respecte més gran vers la dona i els fills.

Avui dia, la diversitat d’entorns familiars és un tret característic del nos-tre temps i, a més de la família convencional, trobem situacions vitalscom ara famílies monoparentals, famílies reagrupades a l’entorn de novesrelacions dels pares, etc. El que és important, però, és que la famíliapugui complir eficaçment les seves funcions: viure l’amor de parella i sereducadora dels fills.

És lògic que els pares vulguin saber moltes coses de tu i, per respectei també per amor, cal que no visquin en la ignorància, ja que t’estimen.D’altra banda, ells també han de comprendre que ja no ets un nen ouna nena i que l’àmbit de la teva intimitat ha crescut. O sigui, que so-vint ens molesten les preguntes dels pares i a ells els angoixen elsnostres silencis.

Entre tots hem de buscar maneres de dialogar que siguin respec-tuoses amb els desitjos i les necessitats tant de pares com de fillsi mai, mai, hem de deixar de banda el diàleg.

7. Indica a quin tipus de respecte fa referència cadaexpressió (sexual, verbal, mental o a objectes) i siindica una actitud responsable o irresponsable.

8. Escriu les definicions de respecte en el seu sen-tit mínim i màxim, i compara-les.

9. Indica les frases que expliquen què és la família.a) És el primer àmbit de relació amb altres per-

sones.b) És una forma d’organització de la societat

com qualsevol altra.c) És la unió d’un home amb una dona per com-

partir la vida.d) La seva finalitat és l’amor dels esposos i

l’educació dels fills.

Fes les activitats 5, 6 i 7 de la pàgina 20.

Sexual Verbal MentalA

objectes

Els immigrants no tenen res a ensenyar-nos.

Perdoni, em deixa passar, sisplau?

M’és igual el que diguin, hollenço a terra. Ja ho netejaran!

El sexe és una activitat biològicamés, com menjar o respirar.

A la família hi descobrim l’amor veritable (E. Rojas).

Descobreix a Buscant enNemo el costat més humà de la vida.

20

Activitats1. Troba cinc característiques de la persona a la

sopa de lletres següent:

2. Pensa en dos personatges dels quals voldriesdistingir-te i dos més amb els quals t’identi-fiques. Explica’n els motius: quines són lescaracterístiques que t’atreuen o que rebut-ges?

3. Fes una redacció descrivint-te tu mateix: elteu aspecte físic i la teva personalitat.

4. Pensa en els diferents àmbits socials delsquals formes part. Després, il·lustra-ho.

6. Digues si et semblen certes o falses les afir-macions següents.a) Les relacions sexuals són una activitat biològica

com qualsevol altra.b) Les persones ens hem de respectar, perquè si no

ho fem ens poden castigar.c) No és important com diem les coses, cadascú

ha de poder parlar com vulgui.d) Quan algú opina de manera diferent a la nos-

tra, ens falta al respecte.e) Al nostre país és freqüent que una dona co-

bri menys que un home per fer la mateixafeina.

7. Pregunta als pares i, si pots, als avis, quinessemblances i diferències veuen en les rela-cions familiars d’ara i les que hi havia quanells tenien la teva edat: usos, costums, nor-mes, etc. Escriu aquesta informació i la va-loració que fan d’aquests canvis i la que enfas tu.

—Per què, Joan, per què? —li preguntava la seva mare—. Per què és tan dur ser com la resta dela bandada, Joan? Per què no deixes els vols rasos per als pelicans i els albatros? Digues: per quèno menges? Fill, no ets res més que os i plomes!

—Tant me fa ser només os i plomes, mare. Solament vull saber què puc fer en l’aire i què no pucfer, i res més. Vull saber-ho.

—Mira Joan —li digué el seu pare amb certa tendresa—. L’hivern s’apropa. Hi haurà pocs vaixells,i els peixos de superfície se n’hauran anat a les profunditats. Si vols estudiar, estudia sobre la menjai com aconseguir-la. Això de volar és molt bonic, però els vols no fan bullir l’olla, saps? No oblidisque la raó per la qual tu voles és per poder menjar.

En Joan assentí obedientment. Durant els dies successius, intentà de comportar-se com les altresgavines; ho intentà de veritat, trinant i barallant-se amb la bandada prop del moll i dels vaixells depesca, llançant-se sobre un tros de pa i algun peix. Però no va reeixir.

Richard Bach, Joan Salvador Gavina.

5. Llegeix el text i contesta les preguntes.

• Descriu l’actitud de la mare, del pare i d’en Joan.

• Per què creus que en Joan no va reeixir en l’intent de ser com els altres?

• Pots pensar alguna situació de conflicte que hagis viscut similar a la de la història?

X A L L I U R E Y I P U

O T G I J A B D A V N U

V S E X U A D A L I D K

I N L O K U D T C A S L

C O M P L E X A Z M O M

21

1Projecta les teves competènciesQüestionari d’autoconeixement

No hi ha cap prova psicològica que et digui quiets, com a molt, un qüestionari et pot mostrarcom ets en certs aspectes i en un moment concretde la teva vida. Et pot ajudar a pensar i donar-te al-guna indicació útil. El qüestionari que et proposem aquí té nomésaquest valor indicatiu. És una prova per mesurar elgrau aproximat d’autoestima, com et perceps a tumateix. Una bona autoestima pot ser un factormolt important en el desenvolupament social iprofessional d’una persona. Contesta les preguntes en un paper atorgant unapuntuació entre 1 (mai o totalment en desacord) i4 (sempre o totalment d’acord). Respon amb sin-ceritat i després suma els punts de cada ítem:

1. Fer amics em costa més que a la majoria de lagent.

2. Normalment em costa trobar alguna cosa interes-sant o divertida per dir.

3. M’agradaria aprimar-me o canviar alguna part delmeu cos.

4. La societat només em tindrà en compte si sóc unapersona rica, guapa o molt intel·ligent.

5. Només sé que he fet una bona feina quan veig laqualificació que he rebut.

6. Si em mostro tal com sóc, només agradaré a lameva àvia.

7. Quan crec que agrado a algú, m’esforço a semblarmillor.

8. Si no faig el mateix que els altres, probablementem quedaré penjat.

9. Si necessités ajuda en algun aspecte personal, nosabria a qui recórrer.

10. Si algun dia quedo malament davant els altres, emrespecten menys.

11. Sé que mai seré una persona que aconsegueixigrans fites.

12. Si no puc fer una cosa a la perfecció, no valla pena ni intentar-ho.

13. Si em mostro en desacord amb algú, desprésaquesta persona no tindrà un bon conceptede mi.

14. Amagar-se d’un problema equival a fer-lo desaparèixer.

15. Si demà canviés d’escola, ningú no em troba-ria a faltar.

Valora els resultats

De 56 a 60 punts. Has de buscar ajuda, la teva autoestima és molt baixa. Segurament tens moltes cosesbones que ara no ets capaç de veure. Deus passar unamala època.

De 45 a 55 punts. La teva autoestima és baixa. Lavisió que tens de la teva persona és bastant negativa.Pensa que ets un tresor igual que la resta dels teus com-panys i companyes; fixa’t en les coses bones de la ma-teixa manera que et fixes en les dolentes. Pensa quehem d’aprendre a conviure amb els nostres defectes i li-mitacions; tots en tenim, però això no ens fa menys va-luosos.

De 31 a 44 punts. Mira en quins ítems t’has valoratpitjor; són aspectes que pots millorar. No vol dir ne-cessàriament que hagis de canviar maneres de fer, pot-ser només cal que canviïs la teva manera de veure-ho id’apreciar-ho. Parla’n amb algú de confiança.

De 20 a 30 punts. Felicitats, tens un concepte alt detu mateix. T’ajudarà a encarar els reptes de la vida saberque ets una persona capaç i valuosa.

De 15 a 19 punts. Vigila que no tinguis una imatgede tu mateix desmesuradament positiva, tots tenimalgun defecte. Potser no tothom pensa el mateix de tu.