LA RELIGIÓ A L'ANTIC EGIPTE

El egipcis tenien una religió politeista (politeista: del grec antic πολύς (polys, "molts") i θεός (theós, "deus") como diu la paraula, creien en molts deus

Ra: És el déu més important dels egipcis i es presenta en tres formes: la d’escarbat que simbolitza els Sol naixent, la de disc solar o Sol de migdia i per últim la d’un vell recolzat en un bastó en representació del Sol quan es pon.

AMMÒ: déu antic personificació de l'ocult i del poder crador associat a l'abismo primitiu. Era el protector dels navegants i se li representa amb la pell de color blau. Era conegut com “pare de tots els vents”, “ànima del vent”.

OSIRIS: déu dels morts, que juntament amb la seva germana i esposa Isis, va ser considerat pels antics egipcis un déu molt important. Es representa com un home embolicat en un sudari (llençol que embolicava a la mòmia)

Isis: és la deessa de la maternitat i la fertilitat a l'egipte antic. És una divinitat de la vida, mort i renaixement, així com una de l'Enneada. Més tard, adquiria la deessa Sopdet.

ANUBIS: era el déu de la mort. Se'l representava com un xacal o com un home amb cap de xacal i era l'encarregat de pesar les ànimes (amb Horus) i conduir-les al regne d'Osiris.

Thoth: és el déu lunar d'Hermòpolis, representat com un ibis o un babuí. És l'inventor del calendari de 365 dies, de l'escriptura i del llenguatge. Encarnació de la intel·ligència i de la paraula, coneix les fórmules màgiques a les quals no s'hi poden resistir els déus. Era el patró dels escribes.

Horus: Era el fill d'Osiris, el déu de l'aire i la terra, i de la deesa Isis, Osiris va ser assasinat per el seu germà Seth per a llevar-li el trono. Per a mantindre el seu pder, Seth va tratar d'evitar que Osiris tinguera fills, pero Isis li va amagar el seu embaràs a Seth i va salvar el seu fill.

Hathor: El seu nom significa “el temple de Horus” o “la morada de Horus”, per a identificar-la com la seua mare i, a voltes, la seua dona. Era una divinitat cósmica, deesa nutricia, del amor, de l'alegria, la danca i les arts musicals.

El pilono: Es l'entrada al temple i una pared monumental formada per un alt i ample mur en forma de tronc de piràmide amb una porta central. Representava els acantilats als costas de la vall del Nil.

Pati: Era la zona pública. A ella podia accedir qualsevol persona del poble per a dipositar les ofrenes.

Dependències del déu

Pasada la sala hipòstila trobem una serie de cambres i la sala de la barca sagrada, dependència en la que es situaba la bara que empleaven a les profesons, quant la imatge del déu eixia del temple amb ella. Al final del temple es situa el santuari, una xicoteta estància amb la imatge del déu.

Sala hipóstila: Després del pati s'obria la sala hipòstila. Era un recite de columnes altes i grosses que formaben un bosc de pedra sostenint una cuberta arquitrabada. La funció de la sala era la de saló de recepció del Déu.

L'accés a la sala Ehipóstila estava restringit als alts funcionaris, escribes i gent noble.

Els antic egipcicis creien en la vida darrere la mort. Pensaven que l’ànima del difunt viatjava al Més enllà. Quan una persona moria al l’antic Egipte, el seu cos es conservava per mig del procés de momificació. Pero només el egipcicis més rics, el faraó i la seua familia, podien encarregar la momificació, ja que era un procès molt costos i llarg: el procés eren 70 dies.

Taula d'embalsamar per al tractament dels cosos, primer pas al procés de momificació.

Eines empleades a l'extracció dels organs del difunt a l'antig Egipte per a procedir a la momificació.

DUAMUTEFEn este vaso con

tapa en form a

d e chacal era

guard ad o el

est m ago.ó

AMSETEl h gad o se íintrod uc a en unaíjarra con tapa en

form a d e

cabeza hum ana.

HAPIEste vaso egipcio

con cabeza

d e papi n óconten a en suíinterior los

pulm ones.

KEBSENUFUn vaso con la

cabeza d e halc nóguard aba los

intestinos que se

extraan a los ícad veresá .

GOTS CANOPTES

A continuació el cos era cubert amb natró, una sal que el secava. Aquest tractament durava entre 35 i 40 dies, de forma que el cos estava totalment deshidratat, ja no és descomposava. S’omplia utilitzant limo o serradura procedent del Nil.

.Una vegada realitzats tots estos passos anteriors, el cos s'embolicava en benes impregnades a vegades en resina

El cap de la mòmia es cobria amb una màscara pintada, i en el cas de mòmies reals, la màscara funerària podia ser d'or, com la trobada en la mòmia de Tutankhamon.

Finalment, la mòmia s'introduïa en un o més sarcòfags de fusta o de pedra que s'emmaneguen uns amb altres i s'entregava a la família per a començar amb els ritus funeraris

Qui era el faraó?

El faraó era el rei d'Egipte, i van existir moltíssims al llarg de tota la seua civilització.

Qué significa la paraula faraó?

El faraó residia en un esplèndid palau o per-aa, és a dir, 'casa grande'. I d'esta manera se li cridava faraó.

Títols e insignies realsQuan un faraó era coronat rebia cinc noms que componien el seu títol formal. S'escrivia dins d'un cartutx amb forma ovalada. El que nosaltres usem és el quint, encara que els egipcis empraven el quart. Per exemple, a Tutankhamón li cridaven Nebkheprure

El poder del faraó.

El faraó tenia gran poder i fortuna, però també moltes responsabilitats. Era cap del govern, cap de l'exèrcit i cap religiós

Déu-rei

Va ser considerat com un déu vivent. Com a governant se li igualava al déu real Horus. A vegades se li considerava com a Ra, déu del sol. I després de la seua mort s'identificava amb Osiris, déu dels morts.

Pirámide escalonada de Dyeser

La piràmide és una tomba, concretament la tomba del Faraó

La piràmide de Keops té aproximadament dos milions sis-cents mil blocs de pedra que, generalment, pesa cada un 2 tones.

Les piràmides no estan buides en el seu interior, són construccions compactes de pedra en què hi ha una sèrie de passadissos i una sala que és la cambra del rei, on s'instal·lava el sarcòfag per al faraó.

Canal ascendent: és un canal que porta a la cambra funerària, generalment és davall i estret.

Gran Galeria: va a directament a la cambra del rei. És més ampla i sobretot alta.

Cambra del Rei: és on se soterrava el faraó amb tots els seus tresors, armes i menjar perquè poguera arribar a l'inframón.

Kefren cambra i sarcòfag