Vet aquí que una vegada un nen que es deia Joan. Era molt tímid, tenia els ulls

de color marró, deu anys, el cabell de color negre, era alt, més alt que la seva

mare, prim, tenia molts amics, vivia a Mèxic en la península del

Yucatan.

Un dia el Joan i els seus amics volien anar d’excursió a la

muntanya per buscar fòssils de dinosaures i peixos perquè

estaven molt il·lusionats estudiant en l’escola el passat del

nostre planeta. Els seus amics es deien Joana, Àlex, Pablo,

Maria, Pau i Pol. Abans de anar-se’n van demanar permís a les

seves mares si podien anar a la muntanya. Totes van dir que si.

Van preparar les motxilles i van marxar.

Caminant xino xano

van arribar a la

muntanya que era

molt alta, amb un

bosc espès i humit.

Hi havia també moltes coves, algunes eren molt fondes i molt fosques.

Després de caminar una bona estona van tenir una bona sorpresa. En Pol que

anava caminant al davant de tots es va aturar i va cridar:

- Mireu, mireu!! Quines petjades més grans!.

- Seguim-les!. Va proposar la Joana.

Tots hi van estar d’acord i les van anar seguint fins arribar a la boca d’una cova

molt fosca. Amb les seves llanternes i una mica nerviosos van entrar i uns

metres després es van trobar un ....... DINOSAURE!!.

Al veure'l es van espantar i van fugir cames ajudeu-me!

Corrents, corrents en Joan va caure a terra. El dinosaure anava corrents

darrere d'ells. Llavors, va agafar-li la motxilla que portava el Joan i es va menjar

els entrepans que hi portava a dins.

En Joan es va quedar bocabadat! El dinosaure només tenia gana!

Quan va acabar-se de menjar els entrepans, el dinosaure es va aixecar i va

anar a buscar unes fulles per donar-li al Joan com a agraïment. A partir d’aquí,

es van fer molt amics i van decidir anar a buscar cadascú als seus amics per

presentar-los.

I, dit i fet, en Joan va anar a buscar els seus amics i el dinosaure als seus

amics dinosaures.

I a dins la cova, es van estar explicant històries: de que s'alimentaven els

dinosaures, a què jugaven, que feien els humans, què menjaven, ... i van estar

parlant i parlant i jugant.

Quan es va fer fosc, els dinosaures van portar sobre el seu llom als nens i

nenes cap a casa seva.

A l'endemà, els nens i les nenes van explicar als seus companys de classe la

seva aventura i tots es van quedar amb la boca oberta.

Vet aquí un dinosaure, vet aquí un infant que aquest conte ja ens l'hem menjat!