EL BUTLLETÍ de l’amic · 2016. 2. 26. · Construïm grans audiències EL BUTLLETÍ de l’amic Premsa, comunicació, publicitat i màrqueting 26/02/2016 número 170 Subscriu-te

Construïm grans audiències

EL BUTLLETÍ de l’amicPremsa, comunicació, publicitat i màrqueting

26/02/2016

nú

me

ro 170

Subscriu-te aquí aEl Butlletí

Llegeix aquí els números anteriors

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMICmailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIChttp://www.amic.media/noticies/default.php?id=19http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

ACTUALITAT COMUNICACIÓ DIGITAL PUBLICITAT I MÀRQUETING NOVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EL BUTLLETÍ de l’amic

La propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletí són dels seus autors. Els continguts del butlletí són de lliure reproducció, distribució i transformació sempre què es faci constar la font (AMIC) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda d’aquests continguts. D’acord amb la legislació vigent l’incompliment d’aquestes condicions constituiria una infracció sancionable.

ACTUALITATLA PRIMERA: El DOGC publica les millores en les subvencions estructurals per a l’edició de publicacions periòdiques en paper i en catalàD’AQUÍ I D’ALLÀ: El consum mundial de paper va assolir el seu màxim i comença a descendir

COMUNICACIÓ DIGITALBarcelona, una ciutat digital amb algunes mancances

PUBLICITAT I MÀRQUETINGEstudi InfoAdex de la Inversió Publicitària a Espanya 2015: Increment interanual del 4,7 %

NOVES EINESEl Mobile World Congress es queda a Barcelona després d’arribar als 101.000 assistents

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICALes subvencions encobertes

EN PROFUNDITATLA CRÒNICA: Tres periodistes esportius destaquen les dificultats que tenen per accedir a la informacióTRIBUNA: Un estudi analitza la influència dels blocaires en l’àmbit de la comunicacióPETIT REPORTATGE: Com veuen el seu negoci els CEO del sector de l’entreteniment i dels mitjans?ANÀLISI: Jo “whatsappejo”, tu “whatsappeges”…els mitjans “whatsappegen’?DOSSIER: Així serà l’article digital (què t’interessa: local, local, local)OPINIÓ: El president d’InfoAdex, al sector: “2016 i 2017 seran anys de recuperació”

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media



El DOGC publica les millores en les subvencions estructurals per a l’edició de publicacions periòdiques en paper i en catalàPer Àmbit d’Estratègia i Comunicació

Segons l’ordre de la Presidència de la Generalitat 26/2016, de 17 de febrer, han estat aprovades les bases reguladores del procediment per a la concessió de subvencions estructurals per a l’edició de pu-blicacions periòdiques en suport de paper en català o en aranès.

Diu la ordre, en el seu preàmbul, que “Catalunya compta amb un sector privat de la comunicació en llengua catalana i occitana/ara-nesa, sòlid i emprenedor, que contribueix dia a dia a la construcció de l’espai català de comunicació. Aquest sector s’ha d’enfrontar,

tanmateix, a una situació de desavantatge competitiu respecte a d’altres mitjans fets en altres idiomes amb moltes més expecta-tives de mercat. Per aquest motiu, la legislació vigent preveu de forma expressa l’establiment de mesures de foment dels mitjans de comunicació escrits en llengua catalana o occitana/aranesa. Aquestes subvencions contribueixen a protegir les iniciatives d’aquest sector, per tal que no es vegin perjudicades per les forces del mercat, i a garantir el dret a la informació de tots els ciutadans i la consolidació de la identitat nacional del país.”

Dins d’aquest marc general, el Departament de la Presidèn-cia convoca, doncs, una línia de subvencions estructurals per a l’edició de publicacions en suport de paper en català o en aranès en compliment del mandat establert pels articles 7 i 27 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, i l’article 20 de la Llei 35/2010, de l’1 d’octubre, de l’occità, aranès a l’Aran. Aquestes subvencions es regeixen actualment per les bases reguladores aprovades per l’Ordre PRE/110/2015, de 29 d’abril, si bé en el temps transcorregut des de la seva apro-vació han tingut lloc algunes modificacions legislatives que n’han afectat directament el procediment de gestió, alhora que l’experiència en la seva tramitació ha fet necessari introduir al-gunes modificacions en les bases esmentades.

ACTUALITAT/ LA PRIMERA



Modificacions raonadesPel que fa a les modificacions legislatives, cal fer esment, en primer lloc, de l’entrada en vigor de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que obliga les persones sol·licitants de subvencions a subjectar-se a l’esmentada Llei i en particular, als principis ètics i regles de conducta que aquesta determina a l’article 55.2, i més concretament, obliga els beneficiaris de subvencions a infor-mar sobre les retribucions de llurs òrgans directius quan l’import proposat sigui superior a 10.000 euros. D’altra banda, la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, estableix com a requisit de les persones sol·licitants de subven-cions el de no haver estat sancionades o condemnades perquè han exercit o tolerat pràctiques laborals considerades discrimi-natòries per raó de sexe o de gènere, sancionades per resolució administrativa ferma o condemnades per sentència judicial fer-ma, la qual cosa obliga a incloure aquesta previsió a les bases.

Es valora l’esforç de les publicacionsAixí mateix, s’ha volgut valorar l’esforç de professionalització de les revistes de pagament de caràcter local editades per empreses periodístiques que se sotmeten al sistema de dades auditades de justificació de la difusió. Per aquest motiu, s’han introduït algunes

modificacions en el càlcul dels imports de les subvencions atorga-des a les publicacions que es troben en aquest supòsit. En aquest sentit, s’ha afegit a l’import fix ja establert per a les revistes de pa-gament d’abast local editades per empreses periodístiques (315 €) un coeficient de 0,03 euros per exemplar auditat. D’altra banda, s’han modificat els coeficients corresponents a les publicacions setmanals o amb periodicitat més espaiada en el temps d’abast local que són editades per empreses periodístiques, que passa de 100 € per número i 0,05 € per exemplar auditat a 150 € per número i 0,06 € per exemplar auditat. En la mateixa línia, es modifica el coeficient de les publicacions setmanals o amb periodicitat més espaiada en el temps d’abast nacional, que passa de 0,05 € per exemplar auditat a 0,06 € per exemplar auditat.

La darrera novetat que ofereix aquesta ordre de Presidència es produeix en les condicions que han de complir amb caràcter ge-neral totes les publicacions, on s’ha incorporat com a requisit la promoció d’un ús no sexista del llenguatge.

Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC es poden descarregar l’Ordre PRE/26/2016, de 17 de febrer, CLICANT AQUÍ

ACTUALITAT/ LA PRIMERA

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7064/1476166.pdf



Descobreix una altra manera de viure el Bàsquet a ExperienceendesaUn programa de bàsquet, humor i entreteniment conduït per Juanma Iturriaga i Antoni Daimiel, i amb la col·laboració de Javier Coronas i Ana Albadalejo.

Nous capítols tots els dilluns a les 23.00h a www.experiencendesa.com

@colgadosdelaro ExperienceEndesa ExperienceEndesa

Butlletí_delaprensa_188x122_S&S_Endesa2016_CdelAro_P_AD_CAT.indd 1 22/02/16 12:17



El consum mundial de paper va assolir el seu màxim i comença a descendirPer Miguel Ormaetxea / Eco Inteligencia

Ja fa 20 anys que ens “van vendre” l’oficina sense paper i va re-sultar que el consum mundial de paper va créixer immensament en els anys següents: fins el 2013, any en què es va assolir el “pic del paper”, el seu punt màxim a partir del qual el consum mundial està descendint sense parar. El prestigiós rotatiu bri-tànic The Independent va anunciar fa quinze dies que parava les seves rotatives. Nombrosos diaris han renunciat a les seves edicions en paper a tot el món i la tendència s’està accelerant. Hem entrat en l’Economia de la Informació.

John Quiggin, catedràtic d’Economia de la Universitat de Queensland, afirma a Aeon que l’any 2013 es va assolir el “pic del paper”: la producció i el consum mundial van assolir el seu màxim i des d’aleshores estan caient. El “pic del paper” segueix altres punts màxims: el del petroli, en termes de consum per persona, va tenir lloc el 1979, diu Quiggin. El consum de pe-troli per persona és ara molt menor que fa 40 anys. Hem so-brepassat també el pic del carbó i de l’acer. Això significa que l’economia industrial és cosa del passat i hem entrat en una economia totalment nova basada en la informació.

El 2010, Eric Schmidt, de Googlem va estimar que “cada dos dies creem tanta informació com l’acumulada en tot l’any 2003”. Ara estem davant d’una taxa de creixement anual del 50% en el volum d’informació que es genera al món. Quiggin posa en relleu que la informació és ara el principal motor del desen-volupament econòmic, però encara estem tractant aquest nou fenomen amb el llegat intel·lectual dels segles XIX i XX.

Segons l’Associació Mundial d’Editors, WAN-IFRA, la facturació de tots els diaris de paper va ser de 179.000 milions de dòlars el 2014, 92.000 milions procedeixen de les vendes i la resta de la publicitat. El 94% de la facturació total prové del paper i només

ACTUALITAT/ D’AQUÍ I D’ALLÀ



12.000 milions de dòlars provenen de la informació digital. Aquesta clamorosa contradicció està allargant el procés de transició digital als mitjans de comunicació, però l’evidència que el paper està desti-nat a desaparèixer s’està obrint pas entre els experts.

The Independent serà el primer gran diari britànic que es pu-blicarà només online. El 1990 venia 423.000 exemplars diaris de paper i ara amb prou feines arriba als 40.000 exemplars. Un altre diari britànic de qualitat, The Guardian, està en fortes pèrdues i haurà de retallar les seves despeses en 50 milions de lliures en els pròxims tres anys.

La caiguda de The Independent ve acompanyada per nombro-ses desaparicions de diaris impresos als països desenvolupats. A França, tres diaris nacionals en paper han desaparegut en els últims cinc anys. Des del 2012, la premsa de paper està retroce-dint a tot el món les seves vendes entorn del 8-10 per cent anual.

L’evidència de la caiguda del paper s’obre pas fins i tot per a mi-tes del periodisme mundial com és el cas de The New York Ti-mes. Al prestigiós rotatiu nord-americà, amb 164 anys d’història, s’ha obert un període de refundació i reflexió en profunditat. L’editor executiu, Dean Baquet, va dir recentment al personal

que és urgent establir una estratègia clara i compartida, perquè “en provar d’equilibrar el nou amb el vell, reporters i editors de vegades es queden exhausts i confosos”. The New York Times té ni més ni menys que 1.300 periodistes en plantilla, però els màxims responsables del rotatiu han advertit que aquesta xifra és probable que hagi de ser reduïda.

El paper està en retirada a tot el món. Potser la informació impre-sa quedi com un reduït nínxol amb preus de luxe. Mentrestant, les plataformes de consum, Google, Apple, Facebook i Amazon, es converteixen en els grans agregadors de la informació.

El Col·legi de Periodistes lamenta que els mitjans de comunicació públics siguin “moneda de canvi” entre partits políticsEl Col·legi de Periodistes de Catalunya va criticar divendres passat que els mitjans de comunicació públics siguin “moneda de canvi” entre els partits polítics i ha assegurat que el “mer-cadeig” en els repartiments dels càrrecs directius és “inadmis-sible”. En un comunicat, el col·legi recorda que “els mitjans públics han d’estar al servei dels ciutadans i no pas dels par-




tits”. “S’han de desgovernamentalitzar i despolititzar”, ha afegit. D’altra banda, també ha donat suport al rebuig expressat pel Consell Professional de Catalunya Ràdio sobre el procediment utilitzat per al nomenament del nou director de l’emissora i al Consell Professional de TV3, quan va denunciar que els profes-sionals es troben amb “una línia de comandament pervertida” per haver inclòs els directius dels mitjans en les negociacions de govern.

El Col·legi de Periodistes ha assegurat que veu amb “preocu-pació” les queixes expressades a través dels òrgans de repre-sentació de les seves redaccions, a les quals dóna ple suport. A banda de TV3 i Catalunya Ràdio, el col·legi també deixa cons-tància de la situació a TVE, “que porta mesos denunciant una situació insostenible a causa del que han qualificat de profunda degradació ètica i deontològica”.

En el comunicat, el Col·legi de Periodistes ha recordat que els mitjans públics “són un servei essencial en democràcia” i ha reclamat de nou “que els responsables dels mitjans públics s’escullin en base a criteris professionals i no partidistes” i sen-se tenir en compte els cicles electorals. (d’ACN)

Jaume Peral relleva Eugeni Sallent com a director de TV3L’actual cap d’informatius de TV3, Jaume Peral, és el nou di-rector de la televisió. El president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Brauli Duart, va proposar Peral al consell de govern de l’ens per substituir Eugeni Sallent, que va anunciar dilluns que deixava la direcció de TV3. Així, a la reunió del consell de govern de la CCMA, realitzada aquest dimecres, es va concretar el nomenament. Nascut a Figueres el 1960, Peral és llicenciat en Ciències de la Informació i ha treballat a l’agència Efe a Radio Nacional d’Espanya (RNE) a Girona (on dirigia els informatius locals i era delegat gironí als ràdio diaris de Ràdio 4) i a Catalunya Ràdio.

Es va incorporar a la redacció de Madrid de Catalunya Ràdio i després va assumir la coordinació de Catalunya Informació. En-tre el 1993 i el 1995 va dirigir les seccions d’Economia, Societat i Política de Catalunya Ràdio. El 2002 va dirigir provisionalment l’emissora de ràdio i el 2004 es va incorporar a TV3, primer com a cap de comunicació i després com a redactor del programa Parlament. Des del maig del 2012 és el cap d’informatius de TV3. (d’AEC)




122x188 CAT apaisado.indd 1 21/07/15 14:48



Vocento guanya 4,1 milions i entra en beneficis per primera vegada des de 2009

Vocento, el grup editor d’ABC va tancar 2015 amb un benefici net de 4,1 milions d’euros, davant les pèrdues de 22,3 milions registrades en l’exercici anterior. Aquests resultats, segons va informar dimarts la companyia, se sustenten en el manteniment de les seves marques líders, la rendibilitat i la generació de caixa ordinària positiva.

El compte de resultats evidencia una millora de la facturació per publicitat, que va augmentar un 5,5%, fins als 166.645.000, la

qual cosa suposa el segon any consecutiu de millora. A això va contribuir a més no només la publicitat “en línia”, que explica el 80,3% del creixement total, sinó també la publicitat “offline”, que aporta l’altre 19,7% de l’esmentada millora.

Amb això, els ingressos totals d’explotació de Vocento van as-cendir a 467.600.000, un 5,5% menys. Aquest descens es deu a la reducció de la venda d’exemplars, afectada per la recon-versió logística d’ABC a un diari digital 100% a les illes, i a la caiguda (-18,8%) de la partida “Altres ingressos” per la descon-solidació dels resultats de Sarenet després de la seva venda. Així, l’Ebitda comparable de la companyia va créixer un 13,9%, a 50,2 milions, i el resultat d’explotació (Ebit) arriba 27 milions, el doble que el 2014.

Totes les àrees de negoci estan ja en Ebit positiu. En diaris, Vo-cento va consolidar el seu lideratge amb una quota del 24,8% i l’Ebtida va millorar un 11,8%, a 46.600.000. ABC registra un Ebit positiu per primera vegada des de 2006 i enforteix la seva quota, com reflecteix la difusió en venda ordinària a la Comu-nitat de Madrid, on ja ocupa la segona posició. En audiovisual els ingressos van caure un 17,9%, a 47,4 milions, per la menor activitat internacional de les productores i el cessament de dos




canals de TDT, però el resultat brut va créixer un 12,7%, a 12,6 milions . El negoci de classificats va registrar un 24,4% més de facturació, i el seu Ebitda és ja positiu. El deute financer net del grup va baixar 108.800.000, i juntament amb la millora de l’Ebitda va permetre reduir la ràtio de palanquejament de 2,9 a 2,2 vegades l’Ebitda. (d’ABC)

Vocento mou fitxa. Arriba la concentració de diaris?

Vocento, grup de mitjans de comunicació que agrupa el diari ABC i diversos diaris regionals, ha nomenat conseller indepen-dent a Fernando de Yarza, conseller director del Grupo Heral-do, editor del Heraldo de Aragón.

Els inversors es pregunten si aquest nomenament pot suposar un pas previ per a un possible moviment de consolidació entre Vocento i Grupo Heraldo. Vocento ha assenyalat en la seva pre-sentació de resultats que continuarà amb la reducció de costos d’impressió per mitjà de l’eliminació de delegacions regionals del diari. L’empresa ha presentat un ERO per a 31 empleats en CSC Madrid SL, dedicada a serveis administratius i financers.

Grupo Heraldo manté una participació empresarial a Vocento, el que també pot explicar l’entrada de Fernando de Yarza en el Consell d’Administració. Mentrestant, Vocento controla 11 diaris regionals, entre ells El Norte de Castilla, El Diario Basco, Las Provincias o El Diaro Montañés, a més d’El Comercio o l’Ideal.

Un dels objectius de Vocento per als seus diaris regionals, segons ha confirmat la mateixa empresa, és la “protecció de la rendibilitat: increment d’alguns preus de capçalera, conti-nuar amb l’optimització de processos i recursos, sense deixar d’invertir en la qualitat del producte editorial i desenvolupament d’acords comercials selectius amb altres editors que permetin sinergies en ingressos.” (d’El Confidencial)

Els amos italians d’El Mundo es deixen 25 milions d’euros als quioscosRCS Mediagroup, els amos italians d’El Mundo, es van deixar l’any passat als quioscos ni més ni menys que 25 milions d’euros en venda directa d’exemplars per causa, principalment, de la tendència a la baixa del mercat espanyol de premsa. El grup




editor que dirigeix, des d’octubre, Laura Ciolli, acaba d’aprovar els seus resultats preliminars de 2015 amb dades preocupants per a la seva divisió espanyola, amenaçada de fortes retalla-des per al proper trienni. La nota difosa des de Milà no entra en molts detalls però, això sí, atribueix al mercat espanyol la cridanera caiguda dels seus ingressos per venda d’exemplars.

Per aquesta concepte, RCS va facturar 421 milions d’euros du-rant l’últim exercici, 25 milions menys que el 2014. Un descens que tampoc es va compensar amb els ingressos publicitaris, que van caure també un 3,1% fins als 475 milions (16 menys que en 2014). RCS edita, entre altres capçaleres, La Gazzeta dello Sport , Il Corrierre della Sera, el diari esportiu Marca o l’econòmic Expansión.

Les dades comparatives pel que fa a ingressos publicitaris es veuen penalitzades, això sí, pel fet que en 2014 es celebressin dos esdeveniments amb un fort impacte sobre els anunciants: el Mundial de futbol FIFA i l’Expo de Milà. Caldrà esperar fins al març perquè RCS i la seva filial espanyola, Unitat Editorial, concretin les seves xifres en la presentació dels seus resultats definitius de l’any passat. (d’El Confidencial)

Telefónica incrementa la seva participació a Prisa fins al 13,1%

L’operador de telecomunicacions Telefónica ha augmentat la seva participació en el grup de comunicació Prisa fins al 13,1%, segons una comunicació enviada a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). L’augment de la participació (des del 4,9% anterior) és el resultat de la liquidació d’una sèrie d’instruments financers en poder de l’operadora i de la compra addicional de 57.500 accions.

Després d’aquesta operació, el major accionista de Prisa és Rucandio, amb el 17,5% del capital, en virtut d’un acord d’accionistes pel qual s’uneixen les participacions de Rucandio (8,8%) i del grup mexicà Herradura (8,7%). A continuació se si-tuen Amber Capital UK, amb el 15,9% (a la qual se sumen altres participacions a través d’altres societats del grup); Telefónica, amb l’esmentat 13,1%; HSBC, amb el 9,6%; Caixabank, amb el 4,9%, i Banco Santander, amb el 4,6%. En conjunt, aquests accionistes reuneixen més del 65% del capital de Prisa. (de Digimedios)




The New Day arribarà als quioscs del Regne Unit el 29 de febrer

“Ha sortit The New Day, el Nou Dia!”. Aquest inusual crit arri-barà als quioscos i als supermercats britànics el proper dilluns, 29 de febrer, aprofitant que és any de traspàs, i tot i el tanca-ment anunciat de The Independent i dels vents funestos que corren per la premsa escrita. The New Day arriba amb el suport de Trinity Mirror, el més gran grup editorial britànic, propietari del tabloide d’esquerres The Daily Mirror (950.000 exemplars diaris) i de més de 240 diaris locals. Es vendrà al mòdic preu de 25 penics -uns 31 cèntims en euros, aproximadament-, tindrà 40 pàgines i no comptarà amb versió digital.

L’ambició és superar la franja dels 200.000 exemplars i compe-tir amb l’i, el diari low cost i germà menor de The Independent, que ha aconseguit obrir-se un buit propi en els últims sis anys entre els diaris de qualitat i els tabloides. Desafiant als analistes que vaticinen que estem davant l’última ranera de la premsa, The New Day aspira a imprimir un nou gir al diari de tota la vida, adaptat als temps que corren. (d’AEC)

Ten, el nou canal de televisió de Grup Secuoya

Ten és el nom del nou canal de televisió de Grupo Secuoya. El nou suport es planteja com una televisió oberta a les marques, amb les que el canal està disposat a explorar totes les possi-




bilitats. Els seus promotors afirmen que Ten serà una televisió inclusiva, per a tothom i especialment per als joves i les dones.

La proposta de Secuoya es dirigeix a un target format per per-sones d’entre 13 i 54 anys. Aquest grup d’edat consumeix el 50% dels minuts diaris de televisió visionats i suposa el 60% de la població espanyola. Conscient de la sinergia que ha d’haver-hi entre televisió i marques, el nou canal de Secuoya està pen-sat per a un target urbà i de classe mitjana/alta. El nou canal no tindrà informatius, sinó blocs curts de notícies, i tot i que aspira a guanyar-se l’audiència amb contingut propi, inicialment més del 90% de la seva graella serà contingut aliè, per al que està signant acords amb els principals proveïdors.

“Fem televisió només per vendre publicitat”, ha citat Berdonés, president de Secuoyam recordant i subscrivint les paraules pro-nunciades en el seu dia per Mauricio Carlotti, vicepresident del Grup Atresmedia. (de Marketing News)

Indústria anuncia una altra “mudança” de freqüències

Tot just un any després que finalitzés la resintonització de tots els canals de televisió a Espanya (el 31 de març passat), el Mi-nisteri d’Indústria ja està anunciant una nova mudança de fre-qüències audiovisuals gràcies a l’empenta dels serveis mòbils. Així, el ja denominat segon dividend digital (alliberar la banda superior a 700 MHz de l’espectre radioelèctric per a serveis mòbils el 2020) comportarà un nou procés de reantenització a Espanya, com el del 2015.

Segons diverses fonts del Ministeri d’Indústria, aquest segon dividend en la banda de 700 MHz ha obtingut el vistiplau en la recent Conferència Mundial de Radiocomunicacions, i han apuntat que la UE està elaborant la normativa per a la seva har-monització i correcte alliberament. La freqüència de 700 MHz és la que ocupa ara a Espanya la TDT. (d’El Periódico)




Barcelona, una ciutat digital amb algunes mancancesPer Albert Ribas / Comunicació 21

En alguna ocasió Ada Colau ha recordat que ella mai no ha dit que no volgués el Mobile World Congress a la ciutat, sinó que aquest congrés, a banda del seu impacte econòmic, també ha-via de tenir un component més social. Ara, amb la presentació de l’informe ‘L’escletxa digital a la ciutat de Barcelona’ es visua-litza què volia dir l’ara alcaldessa.

I què diu l’informe? Una de les principals conclusions a les quals es pot arribar un cop s’ha llegit el document és que Barcelona és una ciutat on la connectivitat a internet i els usos digitals de la

població són les d’una metròpoli avançada que presenta dades molt bones de connexió a la xarxa però que, al mateix temps, també pateix una sèrie de desigualtats entre la seva població basades en el nivell educatiu, el nivell de renda i l’ocupació.

Segons l’estudi, el 84% dels barcelonins tenen la seva llar con-nectada a internet i el 85,4% es connecten cada dia a la xarxa, majoritàriament a través del mòbil. Uns barcelonins que es di-videixen entre els que tenen un nivell de competències bàsic (20,8%), els que tenen un nivell intermedi (34,7%), els que te-nen un nivell avançat (30,7%), els que no es connecten (9,5%) i els que ho fan de forma molt esporàdica (4,2%).

L’extens estudi també assenyala que “els barcelonins estan per sobre de la mitjana europea, espanyola i catalana pel que fa a connectivitat, capital humà i ús d’internet”. I és que en el cas de la Unió Europea, amb dades del 2014, hi havia un 81% de llars connectades, tres punts per sota de Barcelona. Una altra dada positiva en el cas dels barcelonins també es pot veure en l’ús regular d’internet (persones que es connecten almenys un cop a la setmana), que és del 89%, una xifra molt superior a la de Catalunya (79%), la de la Unió Europea (75%) i la d’Espanya (71%). En la mateixa línia, la xifra de 7,8% de barcelonins que

COMUNICACIÓ DIGITAL



no han utilitzat mai internet és un percentatge molt bo si es com-para amb la Unió Europea (16,4%) o amb Catalunya (15,6%).

Mapa de les desigualtatsLes desigualtats apareixen quan, per exemple, s’analitzen les xifres en funció dels barris. A Torre Baró (Nou Barris), un dels barris amb la renda més baixa de la ciutat, només el 62% de les famílies tenen accés a internet a casa. A l’altre extrem hi ha les Corts, on el percentatge és 34 punts més alt (96%). Aquestes diferències s’accentuen si ens fixem en els majors de 65 anys, ja que en els barris que estan per sota de la mitjana de renda, el 53% dels majors de 65 anys no tenen internet, mentre que als barris de renda alta el percentatge és del 12%.

Aquesta relació encara és més clara quan les xifres es miren a partir del nivell educatiu. El 97% dels que tenen un nivell d’estudis alt es connecten a internet cada dia, mentre que en el cas dels que tenen menys estudis, la xifra baixa al 67%. En canvi, on no hi ha desigualtat en l’accés a la xarxa és entre ho-mes i dones, que presenten unes xifres molt similars.

El director de l’informe, Cristóbal Zamora, explica que l’estudi mostra que “Barcelona està per davant de la mitjana catala-

na i espanyola i és capdavantera en l’àmbit europeu en con-nectivitat, però si mirem al detall veiem que hi ha escletxes en l’accés”. Zamora considera que una de les grans conclusions d’aquest estudi és el fet que, “veient que el 90% utilitza internet a diari, el debat ha de ser com la gent fa servir internet”. Per últim, el director de l’informe també remarca la necessitat de fer passos endavant en la “sensibilització respecte temes de seguretat com ara amb les contrasenyes”.

Una altra de les veus expertes en la qüestió és Miquel Vidal, enginyer de telecomunicacions i electrònica i col·laborador en diverses ocasions en l’Informe de la Comunicació de l’InCom UAB, que explica a aquesta publicació que l’informe mostra que “Barcelona és una ciutat sobre connectada” i atribueix l’escletxa digital existent a una qüestió que “té més a veure amb l’interès de la gent, tot i que és evident que aquest interès també està condicionat pel nivell educatiu”. “Actualment la principal bretxa digital és la motivacional”, assegura.

Vidal també considera que la millor manera de reduir l’escletxa digital és “fer créixer la motivació de la gent, per exemple a través de cursos, demostrant les utilitats d’internet”. En relació amb les diferències a l’accés a internet entre els barris rics i




els pobres, Vidal ho considera un problema pel fet que “avui dia, per coses com trobar feina, és indispensable tenir internet”. “L’accés a la xarxa hauria de ser considerat un bé de primera necessitat més per les administracions, com ja ho és l’aigua, la llum o el gas”, conclou Vidal.

Eldiario.es llança un projecte amb The Guardian i reforça la seva àrea de Màrqueting

Eldiario.es ha tornat a trencar el seu sostre d’audiència segons les últimes dades de Comscore de desembre 2015, amb un creixement del 42,3% i una audiència de 5.965.000 usuaris

únics. El mitjà dirigit per Ignacio Escolar ha estrenat 2016 amb el llançament d’un projecte en col·laboració amb The Guardian: la nova secció d’Internacional de eldiario.es compta ja diària-ment amb els millors articles de la informació global del diari britànic traduïts a l’espanyol a The Guardian. eldiario.es (http://www.eldiario.es/theguardian/)

Per afrontar aquesta nova fase de creixement que està expe-rimentant el mitjà i els reptes que això suposa, eldiario.es ha reforçat les seves àrees de captació de soci, desenvolupament de producte i publicitat amb la incorporació de Esther Alonso, com a directora de Màrqueting i Desenvolupament, i Pablo Bue-no, com a director de Branded Content. (de Màrqueting Directo)

Google reparteix els primers 27 milions d’ajuts a la premsa europea

Google atorgarà 27.302.816 euros a 128 projectes d’innovació en l’àmbit digital impulsats per diaris de 23 estats europeus. El director general de la companyia nord-americana, Sun-dar Pichai, va anunciar dimecres aquest repartiment de fons, que surten de la Digital News Initiative (DNI), una plataforma


http://www.eldiario.es/theguardian/



creada l’abril de l’any passat per tancar l’enfrontament sor-git entre el cercador i els editors de diaris europeus arran de l’anomenada taxa Google, un cànon que els mitjans exigien al gegant d’internet com a compensació per l’ús dels seus contin-guts. Aquests 27,3 milions corresponen a la primera ronda de finançament impulsada per la DNI, que tindrà una dotació total de 150 milions d’euros durant tres anys.

Entre els mitjans beneficiats per la subvenció de Google n’hi ha vuit d’espanyols, que es repartiran 2.543.670 euros, gairebé un 10% del total. De fet, només Alemanya -amb 4,9 milions d’euros i el Regne Unit- amb 2,8 rebran més diners. De moment, el cercador no ha detallat quins són els projectes als quals ator-garà finançament perquè “encara no s’ha comunicat la notícia a tots els receptors”, però sí que avança que un dels mitjans escollits és Eldiario.es, que té intenció de crear “un nou sistema de finançament periodístic” consistent a “identificar grups espe-cialitzats d’audiències i convidar-los a finançar històries espe-cífiques o a col·laborar econòmicament en àrees de cobertura importants”. (d’Ara)

Facebook segueix manant a les xarxes socials i Samsung ven majoria de dispositius

Segons l’últim estudi de l’agència We Are Social, cada dia prop de la meitat de la població dedica un mínim de dues hores diàries a les xarxes socials. L’estudi no només se centra en les xarxes tradicionals sinó que també mesura l’impacte de les eines de comunicació amb les que hem substituït les trucades de veu com Whatsapp o Line.

Pel que fa a les marques més venudes, Samsung és la que con-trola la majoria de vendes de dispositius seguida de Huawei. El cas de la marca xinesa és el més notori donat el seu gran crei-xement respecte a l’any 2013.




Facebook, amb els seus més de 1.500 milions d’usuaris actius al mes, ocupa un lloc preferent en el consum de xarxes socials. A més, l’empresa amb les seves compres estratègiques durant els últims anys (Instagram amb 400 milions d’usuaris actius i WhatsApp que acaba de superar els 1.000 milions) s’ha assegurat un domini total de l’esfera social. I a diferència d’altres plataformes que encara no han après a obtenir beneficis de les seves audiències milionàries, Face-book tanca l’últim trimestre de 2015 amb 1.000 milions de dòlars de beneficis. El seu major competidor, Twitter encara genera pèrdues.

La revolució tecnològica és imparable i en aquest cas li ha tocat a la indústria de les telecomunicacions amb la notícia de la des-aparició de les targetes SIM. El xip físic que posseeix les dades de cada client i que l’identifica davant la xarxa de l’operador desapareixerà per deixar pas a la ESIM o SIM virtual. Les por-tabilitats exprés, la fi del ‘roaming’ o la possibilitat de venda de serveis per part dels fabricants, seran alguns dels principals canvis després de la desaparició de les targetes físiques.

I seguint amb els mòbils, Kantar Worldpanel COMTECH, ha pu-blicat les seves últimes dades de quota de mercat de sistemes operatius i smartphones en els principals mercats europeus (Alemanya, Gran Bretanya, França, Itàlia i Espanya).

Centrant-nos en el nostre país, hi ha un clar domini d’Android que ha aconseguit en 2015 fer-se amb el 88,8% del total de nous smartphones venuts. El sistema operatiu d’Apple, iOS, ha anat augmentant la seva penetració trimestre a trimestre durant el 2015, però en aquest quart trimestre perd quota respecte al mateix període de 2014 a Espanya, amb un 0,7% menys de penetració. (d’Y Media)

Facebook anuncia que Instant Articles estarà disponible per a editors el 12 d’abril

Facebook ha anunciat que Instant Articles estarà disponible per a tots els editors a partir del 12 d’abril, en la conferència F8. Un post de Josh Roberts, Product Manager, explica la presentació




a la conferència F8 de Facebook, sobre l’obertura del progra-ma Instant Articles a tots els editors, sigui quina sigui la seva mida i a tot el món. “Fins a la data hem estat treballant amb diversos centenars d’editors de tot el món per “construir una experiència de lectura molt més ràpida i immersiva per a la gent a Facebook. Al mateix temps que rebíem l’opinió dels editors i realitzàvem millores, hem construït paral·lelament eines per obrir Instant Articles de forma massiva“.

“Hem creat Instant Articles per resoldre un tema concret: el temps de càrrega elevat en els webs mòbils suposa una mala experiència per a la gent que llegeix notícies en els seus te-lèfons. Això impacta als editors de qualsevol mida, especial-ment a aquells que tenen una audiència amb problemes de connexió. Per tant, el nostre objectiu des del principi ha estat obrir Instant Articles a tots els editors, perquè tots els editors puguin arribar a les seves audiències a Facebook de forma fàcil i ràpida “.

Els mitjans de comunicació i els periodistes són una part inte-gral de Facebook, i hi ha el compromís d’oferir productes que aportin la millor experiència possible als editors i els seus lec-tors. “Amb Instant Articles els editors tenen el control complet

sobre l’aparença de les seves històries, estadístiques i anuncis. A més, tenen la possibilitat de portar els seus propis anuncis de venda directa, quedar-se amb el 100% dels guanys i seguir les estadístiques dels anuncis mitjançant els seus propis sistemes de mesurament de publicitat, així com la de monetitzar el con-tingut mitjançant Facebook Audience Network. A més, els edi-tors poden utilitzar els seus propis sistemes d’analítica web per seguir el trànsit dels articles i dels proveïdors externs. Tot això poden fer-ho accedint a un ampli ventall d’eines multimèdia per crear històries interactives i dinàmiques, que es carregaran rà-pidament a Facebook des de qualsevol lloc del món en què es trobin els lectors“.

Formar part d’Instant Articles és més fàcil per als editors, grà-cies a un sistema basat en eines que ja fan servir. Instant Ar-ticles utilitza l’idioma del web i treballa amb els sistemes de gestió de continguts de l’editor. Així mateix, hem documentat un estàndard obert que és fàcil d’adoptar per als editors “.

L’objectiu de Facebook és connectar a la gent amb les històries, publicacions, vídeos i fotos que més els interessen. Instant Ar-ticles possibilitarà a qualsevol editor explicar grans històries, que es llegeixin ràpid i per a audiències de tot el món. Amb




Instant Articles els editors poden mantenir el control sobre l’experiència dels lectors, la publicitat i la informació. (de Pro-grama Publicidad)

Naciódigital encapçala l’audiència digital catalana al gener

Les dades auditades per OJD Interactiva consoliden a NacióDi-gital com a líder dels mitjans digitals en català després d’ocupar el primer lloc durant un any El mitjà associat a l’AMIC segueix encapçalant el rànquing de mitjans digitals en català encara que es queda a molt poc de superar el seu rècord d’audiència, situat en els tres milions que va aconseguir el mes de setembre passat. En total ja són dotze mesos seguits els que NacióDigital es con-verteix en el diari digital més llegit en llengua catalana, segons les darreres dades publicades per OJD Interactiva. El gener de 2016 NacióDigital ha aconseguit un total de 2.944.000 usua-ris únics, una audiència que representa un 20,62% més que el mes anterior i un increment interanual del 45,1%. Tot i això, el

record històric se situa en un total de 3.052.327 usuaris amb 23.831.649 pàgines vistes aconseguit al setembre de 2015. Per darrera de NacióDigital, es mantenen l’Ara i Vilaweb, i elMón que passa a ocupar la quarta posició superant al Punt Avui. La tensió generada per la incertesa política a Catalunya, a cau-sa de les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP (amb el pos-terior nomenament de Carles Puigdemont com a nou president de la Generalitat), ha estat un dels principals motius d’aquest augment de l’índex d’audiències de la premsa digital. Tothom volia estar al cas de l’última hora i els mitjans digitals, amb la immediatesa de les seves noticies, han arrossegat moltes per-sones cap a les seves plataformes. (de Redacció AMIC)

ElMón.cat creix un 80% en audiència i se situa en 4a posició al rànquing de mitjans digitals en catalàElMón.cat, mitjà digital associat a l’AMIC, ha incrementat la seva audiència en gairebé un 80% al llarg del passat mes de gener arribant fins al milió i mig de navegadors únics segons les últimes dades auditades per OJD Interactiva.




En concret, ElMón.cat ha obtingut un total de 1.493.595 usuaris únics, amb un creixement del 79,19% i es posiciona en el quart lloc del rànquing de mitjans digital en català auditat per OJD Inte-ractiva. En tan sols un any, ElMón.cat ha aconseguit passar dels 322.921 del gener del 2015 fins al milió i mig al gener d’enguany.

Però altres mitjans que pertanyen al Grup Totmedia (com Va-devi.cat, TotSantCugat.cat, ViaEmpresa.cat i Be Negre) també han obtingut excel·lents resultats. Tot Sant Cugat ha obtingut 76.465 usuaris únics amb un creixement del 24,63% i es manté líder dels mitjans digitals al municipi de Sant Cugat i en tot el Vallès Occidental. Via Empresa, per la seva banda, ha aconse-guit 54.609 usuaris únics amb un creixement del 64,77% con-vertint-se en un referent i líder a nivell català de la informació únicament empresarial en català, amb més de 40.000 usuaris únics en relació al seu immediat perseguidor.

D’aquesta manera l’Associació de Mitjans d’Informació i Comu-nicació (AMIC) ha pogut situar a tres associats entre els quatre primers llocs del rànquing de mitjans digitals en català enca-pçalat per NacióDigital amb prop de tres milions de navegadors únics, seguit de l’Ara.cat amb un total de dos i mig, i ElMón.cat, en quarta posició, amb un milió i mig. (de Redacció AMIC)

Els ingressos del digital Crític van superar els 87.000 euros el 2015

L’any passat el diari digital Crític (“Periodisme d’Investigació”) va tancar l’exercici amb uns ingressos de 87.236 euros, en el seu primer any d’activitat complet, segons una informació enviada als seus subscriptors i publicada també al seu web. Com el mitjà va te-nir uns fastos de 95.734 euros, les pèrdues operatives van ascen-dir a 8.497 euros, una quantitat bastant inferior als 15.000/20.000 euros de pèrdues previstos en els seus pressupostos.

Dels ingressos, el 53% va correspondre a les subscripcions, seguit pel desenvolupament de projectes per a tercers (21%),




la publicitat (16%) i el contingut patrocinat (8%). El 2% restant va correspondre a una subvenció i a les vendes de revistes. Dins del pla de negoci de Crític es contempla els subscriptors com la principal font de finançament del projecte. A finals d’any comptava amb 1.225 subscriptors, el 75% d’ells anuals, segons les dades aportades per la revista. Pel que fa a les despeses dels salaris van ser el 52% del total, seguit pel pagament a les col·laboracions (17%), la infraestructura i despeses generals (12%), el desenvolupament de projectes (9%), la elaboració del Dossier Crític (7%) i la promoció del projecte (3%).

Crític, un mitjà especialitzat en periodisme d’investigació, va aparèixer en la segona meitat de 2014 i s’organitza en una coo-perativa (Crític, Societat Cooperativa Catalana Limitada) de tres socis treballadors (Roger Palà, Sergi Picazo i Joan Vila). Ells te-nen el 60% dels vots de l’assemblea de la cooperativa. El 40% restant està en mans d’uns 60 col·laboradors que han aportat un total de 65.000 euros a la cooperativa. (de Digimedios)

L’Independent de Barberà renova la seva imatge

L’Independent de Barberà, publicació associada a l’AMIC, renova la seva imatge amb l’objectiu d’oferir als seus lectors un mitjà més visual, còmode i atractiu visualment. El tret de sortida dels princi-pals canvis que s’han realitzat a l’Independent de Barberà es van fer a partir del seu número 276. El més destacat que ha variat en la publicació és passar del paper habitual dels diaris a un format més semblant a les revistes amb un tacte més suau, d’aquesta manera aposten fort per un disseny més visual i amb més color. Una altra modificació que cal destacar són les dimensions del diari que passen de 29 x 40 centímetres a 24 x 31 atorgant així als lectors un format més còmode per a la lectura i el seu trans-port. L’Independent manté les seves principals seccions amb




especial atenció al ple municipal així com tota l’actualitat de la vila vallesana, apostant fort per les entrevistes, sense oblidar el seu teixit social i els esports, el plat fort del menú. (de Redacció AMIC)




Estudi InfoAdex de la Inversió Publicitària a Espanya 2015: increment interanual del 4,7 %Per Àmbit d’Estratègia i Comunicació

Ahir, dijous, a l’Auditori Blanquerna, de Barcelona, es va fer la presentació de l’estudi anual sobre inversió publicitària d’Infoadex, un parell de setmanes després que fos presentat, també a Barcelona, el d’Arce Media. Segons aquest estudi, el 2015 la inversió real estimada del mercat publicitari es va situar en 11.742,2 milions d’euros, el que representa un creixement interanual del 4,7%.

Els mitjans convencionals van arribar aquest any els 5.016,7 milions d’inversió, un 7,5% més que el 2014. La Televisió conti-nua sent el mitjà en el que més confien els anunciants, superant els dos mil milions d’euros i concentrant el 40% de la inversió. Digital es consolida com a segon mitjà en inversió i obté un creixement interanual per sobre del 16%. Cinema continua la seva ràpida recuperació (+ 35,5% el inversió vs. 2014), si bé continua suposant una part molt petita de la inversió.

Distribució i restauració manté el seu lloc com a sector que més inversió publicitària realitza i Automoció es col·loca com a se-gon amb un 9,6% més d’inversió que l’any passat.

La inversió en mitjans no convencionals va créixer aquest any un 2,8%, assolint aconseguir els 6.725.000 d’euros.

PUBLICITAT I MÀRQUETING



Inversió en mitjans convencionalsLa inversió real estimada en mitjans convencionals va arri-bar als 5.016,7 milions d’euros durant l’any 2015, fet que su-posa un increment del 7,5% respecte al passat any, que ve de la mà d’un increment generalitzat en la inversió en tots els mitjans.

La Televisió un any més es manté com el primer mitjà per volum d’inversió, superant els 2 mil milions de euros (+ 6,4% vs 2014) i un 40% de quota. Paper destacat ha tingut la TV de pagament, que arriba als 72 milions d’inversió i un creixement de més del 20% respecte a 2014, situació que estimem continuarà en 2016 lligat al creixement del consum i la major l’oferta del pagament gràcies a l’entrada de les Telco. en el mercat. Les nacionals en obert concentren el 90% de la inversió del medi (1.805,1 milions d’euros) i creixen un 6% respecte al passat any. Igual que en 2014 és el grup Mediaset el que més inversió ha rebut (873 milions d’euros) si bé Atresmedia creix gairebé 8% i es col·loca a poc més d’un punt de quota que el seu rival.

Internet consolida la seva segona posició per volum d’inversió (1.249,8 milions d’euros) amb un creixement del 16% el 2015 i ja arriba al 25% de la inversió. El medi fix continua acapa-

rant més del 90% de la inversió, mentre que la inversió en digital mòbil, tot i que creix un 19%, es manté en el 8% de quota del medi.

Diaris, el tercer mitjà en inversió, s’ha mantingut estable en 2015 i arriba als 659 milions d’euros. Mateixa situació amb la resta de mitjans escrits. Les revistes han aconseguit captar 255 milions d’inversió, mantenint el 5% de quota total, i els suplements mantenen els 38 milions de l’any passat.

La Ràdio, manté la bona salut d’anys anteriors i rep en 2015 una inversió de 454.400.000 d’euros, fet que suposa un 8% més que l’any passat. La inversió de exterior en 2015 ha es-tat de 327.400.000 d’euros, un 4% més que la destinada l’any passat, destacant l’increment de la inversió en lones i transport.

El Cinema, el mitjà amb menor volum d’inversió, ha mantingut l’espectacular evolució de l’últim període, arribant als 22 milions d’euros el 2015, fet que suposa un creixement de + 35,5% el respecte al passat any.




Inversió per sectors i anunciantsEl primer sector per volum d’inversió en 2015 és Distribució i restauració, amb una quota de mercat de gairebé el 11%, seguit per Automoció amb el 10,2% de la inversió controlada i un crei-xement de gairebé el 10%. Finances es col·loca com a tercer sector per volum d’inversió i creix un 7%. Dins el top 10 sectors, Bellesa i higiene i begudes són els únics mercats que baixen la seva inversió, mentre que Alimentació és el que més creix.

Lleugers canvis en el rànquing d’anunciants respecte al passat any. Es mantenen els quatre primers anunciants del rànquing i Línia Di-recta puja al Top5, superant els 54 milions d’euros d’inversió. Per la seva banda, Loteries i Apostes de l’Estat surt del Top 20 anunciants i deixa pas a Coca Cola que supera els 28 milions d’inversió.

La suma de la inversió publicitària dels vint primers anunciants de 2015 suposa el 22,9% del total de la inversió publicitària controlada.

Inversió en mitjans no convencionalsLa inversió real estimada en mitjans ‘below the line’ es va situar el 2015 en 6.725,5 milions d’euros, fet que suposa un creixe-ment interanual del 2,8%. El mailing personalitzat reté la major partida d’inversió. 1.995 milions d’euros (30% del total), seguit de PLV i màrqueting telefònic.

Fires i exposicions és el mitjà no convencional que més ha cres-cut en 2015 mentre que són les accions purament offline (bus-tiada, animació a PdV, regals i targetes de fidelització físiques) les que deixen escapar aquest any inversió dels anunciants.Els lectors d’El Butlletí poden accedir a un complet resum de l’Estudi d’Inversions Publicitàries d’Infoadex, només cal CLICAR AQUÍ


http://www.amic.media/media/files/file_352_927.pdfhttp://www.amic.media/media/files/file_352_927.pdf



Kantar i Comscore presenten Cross Media Audience Measurement (CMAM)

Kantar i Comscore han anunciat un pla que tindrà a Espanya com a país pilot a nivell global per al mesurament en conjunt de la televisió, Internet i continguts mòbils. L’eina, presenta-da a AEDEMO, a Girona, tindrà com a nom Cross Media Au-dience Measurement (CMAM) i serà una eina de mesurament crossmedia, com explicava Eduard Nafría, director general tèc-nic i director comercial de Kantar Media durant la presentació. Aquest sistema de mesurament inclou la televisió lineal, la no lineal, el vídeo digital i la navegació per pàgines web i aplica-cions mòbils, és a dir, el que s’ha vingut a denominar el “total media”, explicava Eduard Nafría.

El resultat seran mesuraments de continguts en totes les pla-taformes d’una manera homogènia. En paraules de Nafría, “qualsevol contingut audiovisual, és a dir, el vídeo nadiu digital. Aquest contingut és per defecte consumit fora de la televisió, però també es pot fer a través de la televisió tradicional gràcies a la Smart TV. La tercera fase serà la total view, el mesurament de l’audiència no només de continguts audiovisuals, i serà per a finals d’any. Una integració que donarà com a resultat el major panell de mesurament de continguts i que serà una eina clau en el mesurament dels resultats i planificació de campanyes pu-blicitàries en diferents canals i formats, és a dir, el mesurament cross media. (de Programa Publicidad)

Conflicte pel nou conveni de Publicitat

L’Associació Empresarial de Publicitat s’ha dirigit als seus so-cis comunicant-los que “Els sindicats CCOO i UGT s’han negat finalment al fet que es solucioni de comú acord l’error en el text del Conveni Col·lectiu de Publicitat que fixa una jornada de 37,5 hores setmanals, en lloc de 39, tot i que mai es va aprovar aquesta reducció per la part empresarial.”




Davant aquesta situació, la junta directiva de l’Associació ha decidit adoptar per unanimitat les següents mesures:

- Obrir conflicte col·lectiu davant el SIMA (Servei Interconfede-ral de Mediació i Arbitratge).- Si no es resol el conflicte, denunciar el conveni.- Iniciar la negociació d’un nou conveni, obligatòria després de la denúncia.- Preparar-se per proporcionar informació sobre els procedi-ments a seguir a aquells socis que desitgin iniciar un procés de desvinculació del conveni per causes objectives, o estiguin inte-ressats en negociar un conveni d’empresa o possibles mesures per pal·liar l’impacte de la nova jornada.

D’altra banda, l’associació anuncia que es durà també davant el SIMA la modificació de l’article 38 del Conveni sobre la forma d’absorbir la pujada de taules pactada i que els sindicats volen deixar a la interpretació de la Comissió Mixta cas per cas. En aquest punt, el criteri que recomana l’associació és el d’absorbir la pujada en el complement voluntari habitual (si existeix) i no tocar altres complements com el d’antiguitat, ajudes per a men-jar i altres específics. (d’Àmbitd’Estratègia i Comunicació)

Mediaset i Atresmedia copen el 85% de la publicitat a TV

La inversió publicitària a la televisió va créixer el 2015 per se-gon any consecutiu fins a arribar l’any passat uns ingressos de 2.011 milions d’euros, un 6,4 per cent més respecte a l’any interior. Tot i que la televisió no és el mitjà on més ha crescut la inversió publicitària, sí que és el que acumula un major ni-vell d’ingressos, segons es desprèn de l’informe de la inversió publicitària a Espanya presentat ahir per Infoadex i que obre aquesta secció de Publicitat i Màrqueting d’El Butlletí de l’AMIC.

Les televisions es van fer en 2015 amb el 17,12 per cent del pastís total de la inversió publicitària al nostre país, que va as-cendir als 11.742.000 d’euros. De nou, com és precedent des de la major fusió entre canals del sector, Mediaset i Atresmedia lideren la facturació publicitària aconseguint tan sols aquests dos grans grups el 85,5 per cent de la quota d’inversió publicitària. Així, Mediaset va obtenir l’any passat uns ingressos de 873 mi-lions d’euros, un 4,4 per cent més que el 2014, acaparant una quota de mercat del 43,4 per cent, mentre que el seu principal competidor, Atresmedia, va facturar 846 milions d’euros. (d’AEC)




La publicitat nativa avançarà un 156% en el pròxim lustre

Això suposa que l’any 2020 la publicitat nativa ja representarà el 52% de la publicitat digital a Europa, impulsada per l’augment de l’ús de smartphones i tablets per al consum de continguts. Una gran part d’aquest voluminós creixement es concentrarà en els mòbils, amb gairebé nou mil milions d’euros en inversió publicitària per al 2020 (enfront dels 1.500 milions de 2015), segons preveu un estudi realitzat per Yahoo i Enders Analysis.

Així mateix, el creixement de la publicitat nativa serà d’un 300% durant els pròxims cinc anys, arribant a un nivell d’inversió de 6.300 milions d’euros. A més, el consum de vídeo digital, en alça, collirà més del doble de la inversió en formats d’anuncis de vídeo in-stream, passant de 2,4 mil milions d’èuros de 2015 fins dels 5,1 mil milions d’euros en 2020. L’informe, que ras-treja la publicitat digital a 19 països europeus, recomana l’ús de la publicitat nativa als editors com una forma de diferenciar les seves ofertes, i a anunciants i agències per obtenir un ma-jor rendiment i eficiència de les seves inversions publicitàries. (d’Ipmark)

Google elimina els anuncis de la dreta en els resultats de recerques

Google està escometent canvis en el seu servei d’AdWords. El gegant tecnològic està eliminant progressivament els anuncis que habitualment se situaven a la columna de la dreta de les pàgines de resultats de cerques. Ara, es poden veure fins a quatre anuncis patrocinats a la part superior de la pàgina i al-tres tres anuncis addicionals a la part inferior dels resultats de cerques.

Aquest canvi, produït a nivell mundial, no és el primer que es-comet Google darrerament en el seu servei d’AdWords. Pre-cisament, en el passat mes de desembre, la tecnològica ja va començar a inserir aquests quatre anuncis pagats a la part su-perior dels resultats de cerques. Això va ser una gran notícia per a les marques que inverteixen en SEM, ja que augmenta considerablement la seva visibilitat; però no ho va ser tant per al posicionament SEO, que s’ha vist relegat quatre llocs més avall. (de Dircom Fidencial)




Endesa es queda amb CaratCarat seguirà sent l’agència de mitjans responsable del compte d’Endesa a Espanya. La companyia energètica ha donat per conclòs el procés de selecció de partners que va iniciar a fi-nals de 2015 i ha optat per no canviar de col·laborador habitual en aquest terreny, ja que l’agència de mitjans de Dentsu Aegis presta aquest servei des de 2011, sortint igualment triada des-prés d’un altre procés de revisió en 2014.

De la mà amb Comunica + A, l’agència responsable de la creati-vitat i estratègia, Carat ha treballat en les últimes campanyes de la companyia energètica. Endesa es troba entre les 30 firmes espanyoles més valorades (font Interbrand) amb un valor de 336 milions d’euros.

En els últims dos anys la marca ha incrementat notablement la pressió publicitària en els mitjans. Segons les dades actua-litzades d’Infoadex en 2014 va destinar 18,8 milions d’euros a Espanya ha publicitar-se en els mitjans convencionals locals, un 180% més un any abans. (d’El Publicista)

Nia, immobiliària del Grup BBVA, tria a l’agència digital / Drygital

Drygital s’encarregarà a partir d’ara de les estratègies i l’assessorament en les xarxes socials i del pla de continguts de la divisió immobiliària del Grup BBVA, en aquests moments en què el sector immobiliari es troba en ple creixement al nostre país, tal com s’ha assenyalat en l’informe de situació Immobi-liària a Espanya de BBVA Research i Real Estate.

L’agència triada serà la responsable de establir una nova estra-tègia de comunicació en social mitjana i de gestionar la conver-sa de la marca amb els seus seguidors. Es tracta d’una estratè-gia que es basa en els continguts, tenint una forta implicació en les xarxes socials amb una gran presència analítica.

L’objectiu de / Drygital és oferir una informació útil per al públic de Nia, posicionant a la marca en la ment de els consumidors aconseguint ser un referent en el sector immobiliari. (de Dir-comfidencial)




Campanya “vintage” de Banc Sabadell

Davant d’un mercat bancari caracteritzat per l’aparició d’innombrables nous productes que ofereixen tota mena de ser-veis i solucions, Banc Sabadell prefereix apostar per unes versió actualitzada i millorada del seu Compte Expansió. Per promocio-nar-ho, l’anunciant ha estrenat una campanya que inclou televisió, ràdio, premsa i Internet, obra de la seva agència habitual, SCPF. Aquest treball, anomenat “El Museu dels Vells Temps”, es recolza en un concepte ja introduït en l’anterior campanya: “Nous Temps”.

La campanya presenta certs conceptes encara vigents en el mer-cat (com els diners físic o les contrasenyes) amb productes o ser-veis més moderns com el gestor personal més accessible, Instant Money o la identificació per empremta digital. (de Marketing News)

IberCaja llança Hipoteques a Mida

IberCaja ha posat en marxa una campanya publicitària per anunciar el llançament de Hipoteques a Mida, un nou produc-te de finançament per a l’adquisició d’habitatge dissenyat per donar resposta a les necessitats dels clients. La campanya ha estat realitzada per l’agència Darwin & Co. La campanya s’està difonent en televisió, ràdio, premsa, internet i en les sucursals. De la planificació i compra de mitjans se’n fa càrrec Y Media.

La comunicació gira al voltant del concepte d’especialistes en finançament d’habitatge que s’ha plasmat en el lema “La seva casa és com vostè i ara la seva hipoteca també”. Darwin & Co va començar a treballar per a l’entitat financera l’estiu passat, després d’un procés de selecció entre tres agències. (d’Ipmark)

Aegon ho dóna tot pels fills en la seva última campanya

Sota el lema “Per un fill ets capaç de qualsevol cosa. Fins a la més assenyada”, Aegon ha posat en marxa la seva quarta cam-panya nacional de publicitat, amb la qual busca promocionar els




seus assegurances de vida i reforçar la posició de la marca al sector. La campanya és obra de l’agència Kitchen. Seguint el fil argumental de les campanyes prèvies de l’asseguradora, Aegon utilitza la proximitat i un to positiu per ressaltar els avantatges i la protecció que una assegurança de vida brinda al nucli familiar.

José Ramón Azurmendi, director de màrqueting estratègic i clients d’Aegon Espanya, afirma que la nova campanya és una forma de conscienciar sobre la necessitat de protegir el futur dels éssers estimats. La campanya, que unifica comunicació online i offline, s’està difonent en televisió, ràdio, mitjans online i premsa. (d’El Publicista)

Multiópticas defensa els avantatges d’utilitzar ulleres

Multiópticas realitza la campanya “Mejor Con Gafas”, una cam-panya que gira al voltant d’un vídeo per internet que en tres dies ha aconseguit superar les 112.000 reproduccions a Facebook i les 23.000 a YouTube.

Per reforçar l’acció, la marca està elaborant un estudi que con-tinuarà al llarg de les properes setmanes a les seves xarxes socials. Mitjançant una sèrie de continguts, s’involucrarà als se-guidors dels seus diferents canals amb l’objectiu de conèixer la percepció general associada a les ulleres. (de Control)

Contrapunto BBDO comença a treballar per a Bosch

L’agència treballarà per Bosch després d’un procés d’alineació internacional. Mitjançant la coordinació de l’oficina de BBDO Ber-lín per a la regió Europa i Global. Contrapunto BBDO gestionarà els projectes a nivell local així com l’adaptació del treball interna-cional. (d’AEC)




El Mobile World Congress es queda a Barcelona després d’arribar als 101.000 assistentsPer Josep Ma Berengueras / El Periódico

El Mobile World Congress es queda a Barcelona. Així ho ha anun-ciat la GSMA, organitzadora de la cita, després d’informar que l’edició de la fira d’aquest 2016 ha batut el rècord d’assistents, fins a aconseguir la presència de 101.000 congressistes.

L’increment dels participants ha sigut d’un 6% respecte a l’última edició, ha informat la GSMA, que a més ha confirmat

que el Mobile World Congress del 2017 tindrà lloc a Fira Gran Via del 27 de febrer al 2 de març del 2017.

“El Mobile World Congress ha batut un rècord significatiu en aquesta edició del 2016 superant els 100.000 visitants per pri-mera vegada”, ha apuntat John Hoffman, conseller delegat de la GSMA, en una nota. “L’edició d’aquest any del Mobile World Congress ha incorporat una àmplia diversitat d’esdeveniments que han permès cobrir una gran quantitat de sectors. Això va en línia amb el caràcter expansiu que té la indústria del mòbil per tot el món. Una vegada més, hem pogut gaudir d’un esdeveni-ment molt estimulant, amb conferenciants de primer nivell i amb presentacions de productes que marcaran les tendències en la indústria d’ara endavant”, ha afegit.

L’organització, en la seva nota, no esmenta els problemes en el transport conseqüència de la vaga de transport, però sí que agraeix -com acostuma a fer cada any- al Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme del Govern d’Espanya, a la Generalitat de Catalunya, a la ciutat de Barcelona, a la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat, a Turisme de Barcelona, a la Fira de Barcelona, a la Fundació Mobile World Capital Barcelona “el seu suport continu”.

NOVES EINES



També han batut rècord aquest any el saló paral·lel de “start-ups” 4YFN, que ha rebut 12.500 visitants i 500 ‘start-ups’ de tot el món, i l’ESL Expo Barcelona, que la GSMA ha acollit a Barce-lona per primera vegada: una fira d’esports electrònics que va rebre la visita d’unes 4.000 persones.

Els números del Mobile World CongressL’edició del 2016 del Mobile World Congress ha reunit més de 2.200 expositors que han donat a conèixer les últimes no-vetats en productes i serveis en els 110.000 metres quadrats d’exposició. Més de 3.600 mitjans internacionals i analistes de la indústria han format part de l’esdeveniment i han informat de les múltiples novetats que s’han donat a conèixer durant el congrés. El Programa Ministerial de la GSMA ha batut un nou rècord d’assistència, amb delegacions que representen 137 països i 31 organitzacions internacionals.

Aproximadament el 55% dels assistents d’aquest any són alts càrrecs directius, incloent-hi més de 5.000 consellers delegats, i un 21% dels assistents són dones. L’increment del nombre de visitants provocarà també un impacte econòmic més gran del previst, que era d’uns 460 milions d’euros per a 95.000 assis-tents.

La Generalitat presenta l’App per a mòbils “Visit Catalonia”

El conseller d’Empresa i Coneixement, Jor-di Baiget, va presentar dimecres en el marc del Mobile World Congress l’aplicació per a mòbils “Visit Catalonia”. Es tracta de la primera aplicació amb informació turística creada des de la Generalitat, i la que conté més referències turístiques sobre Catalunya a nivell mundial. La presentació es va fer al Hall Congress Square, stand CS70 del Mo-bile World Capital. Durant la presentació es

va facilitar als assistents tota la informació sobre l’aplicació, que està disponible tant per Android com per iOS.

Visit Catalonia t’ofereix les propostes més dinàmiques i origi-nals per gaudir de la teva visita a Catalunya. Et proposa un ventall d’experiències amb les millors ofertes vinculades a la gastronomia, l’enoturisme, les activitats a la natura, les vacan-ces amb família, grans icones i grans rutes, senderisme i ciclo-turisme, accessible, reunions, ciutats i pobles amb encant.

NOVES EINES



A Visit Catalonia podràs buscar entre més de 13.000 registres, que inclouen hotels, monuments, municipis o rutes turístiques. En l’aplicació trobaràs els millors consells per gaudir d’unes vacances a l’estil mediterrani a la costa catalana, propostes d’escapades per desconnectar a Catalunya, les estades més originals per gaudir de la natura, l’aventura, la muntanya i l’entorn rural, i una selecció d’itineraris per descobrir un petit país amb una gran cultura. Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden accedir al Visit Catalonia CLICANT AQUÍ (d’AEC)

Un nou moneder virtual i una moneda per al comerç català

Enric Duran (el Robin Hood dels bancs) i Hervé Falciani van ser ahir la presentació d’un moneder i una moneda virtuals, amb una clara finalitat social. A l’acte, celebrat al Col·legi de Periodistes de Catalunya, Vicent Nos, representant d’Enteropy Factory; Álvaro Gijón, conseller delegat de Chip-Chap, i Jordi Alcaraz, cofundador de Bitchain, van introduir l’aplicació per a mòbil Chip-Chap: un nou moneder virtual que és el “més complet fins al moment”. L’app per-met acumular bitcoins, la moneda virtual més utilitzada, i d’altres com ara faircoins, promoguda per Duran, i fer-ne transferències.

La diferència amb altres moneders digitals és que amb aquest es poden canviar monedes virtuals per d’altres de convencionals i viceversa, i ingressar i treure diners amb diferents sistemes de pagament. Els portaveus van defensar els avantatges d’aquest ti-pus de moneda: zero comissions i descentralització de l’economia. Martí Olivella, un dels promotors d’Eurocat, el projecte de moneda catalana virtual que podria ser utilitzada al nou moneder, va pre-sentar la iniciativa nascuda com a resposta a un sistema financer que té “defectes socials dramàtics”. (d’El Punt Avui)

Nova app de Balaguer Televisió

Balaguer Televisió, mitjà associat a AMIC, creix a passes de gegant i mira cap al futur. Enguany celebra el quart aniversari i, per celebrar-ho, ha estrenat una aplicació disponible a l’App

NOVES EINES

http://www.androidpit.es/aplicacion/air.com.catalunya.visit



Store d’Apple i el Google Play d’Android. El mitjà s’ha proposat fer més accessibles els continguts per tal de poder-se obrir a noves audiències. L’App de Balaguer Televisió, creada per la companyia Comp-saOnline, permet accedir a tots els continguts que es publiquen a la web, a l’hora que permet compartir les noticies a les xarxes socials. A més, també té l’opció de rebre notificacions Push de les notícies més destacades. La posada en marxa d’aquesta aplicació servirà al canal per consolidar l’estratègia empresarial, precisament després de va-lorar positivament els últims resultats de l’OJD. L’informe del mes de gener dóna un total de 18.000 usuaris únics. La següent fita que s’ha proposat Balaguer Televisió és la posada en marxa d’una aplicació per a Smart TV. (de Redacció AMIC)

Llancen una nova eina d’anàlisi de perfils influents en les Xarxes Socials

Press Cutting Service, agència especialitzada en el monitoring, control i anàlisi de notícies, ha innovat en aquest competitiu

sector en incorporar als seus serveis el seguiment i categoritza-ció dels perfils més influents en les xarxes socials.

Preguntes com quants seguidors té?, quin és el seu engage-ment o nivell de reacció amb els seus seguidors?, quina afi-nitat tenen tant el influencer com el seu públic amb els valors de la marca?, quina és la freqüència d’actualització dels seus perfils i canals de comunicació? o com valorar la riquesa i la qualitat de continguts?, són només alguns dels factors que des d’aquesta agència s’han plantejat a l’hora de desenvolupar una metodologia que parteix de l’anàlisi exhaustiu dels continguts i el seguiment personalitzat a les principals xarxes socials com Facebook, Twitter, Youtube, Instagram, Google + i Pinterest.

El resultat és la creació d’un programari informàtic que té en compte les 10 variables més rellevants i que identifica els prin-

NOVES EINES



cipals influencers de cada sector i la seva posició relativa res-pecte als perfils top en moda, bellesa, turisme, esports, alimen-tació, videojocs... etc. Es tracta per tant, d’una nova eina que serveix per agilitzar les decisions dels responsables de comuni-cació i màrqueting a l’hora d’establir aliances que proporcionin visibilitat a la marca i aconsegueixin l’èxit de les seves estratè-gies de comunicació. (d’Espacio Dircom)

Google Translate supera les cent llengües

Google Translate, l’eina de traducció automàtica del cercador californià, ha superat aquesta setmana la xifra de cent llengües amb possibilitats de traduir. En concret, ha arribat a les cent tres llengües gràcies a la introducció de l’amhàric, el cors, l’escocès, el frisó, el quirguís, el hawaià, el kurd, el luxemburguès, el sa-moà, el sindi, el paixtu, el xhosa i el xona.

Des d’ara, doncs, es poden traduir paraules, texts i pàgines web també en aquestes llengües, algunes de molt minoritàries i unes altres amb milions de parlants, tot i que sovint les traduc-cions són poc acurades.

Google Translate va néixer ara fa deu anys, el 2006, amb tra-duccions entre l’anglès i l’àrab, el rus i el xinès. (de Vilaweb)

Torna a la xarxa Sci-Hub, la plataforma gratuïta d’articles científics

Sci-Hub, la gran plataforma d’articles científics gratuïts que llui-ta per la llibertat de coneixement, torna a ser consultable. La web ha reaparegut amb un nou domini després de ser tancada el mes d’octubre passat, quan l’editorial Reed-Elsevier, una de les principals del sector, va demandar-la per infracció de drets d’autor. El nom del domini original, Sci-hub.org, va ser retirat per les autoritats. Ara ha reaparegut amb un nou domini, Sci-hub.io, i ofereix més de 47 milions d’articles d’investigadors.

NOVES EINES



Què és Sci-Hub?.- La pròpia web es defineix com el primer lloc pirata del món que ofereix accés públic a desenes de milions de treballs d’investigació, sense cap tipus de cost. La investiga-dora i fundadora de Sci-Hub, Alexandra Elbakyan, creu que el coneixement no pot estar limitat, que no pot haver-hi una barre-ra econòmica que deixi fora a aquells que no poden permetre, tant si busquen informació científica per treball o per aprenen-tatge propi. I així neix Sci-Hub, un web des de la qual es pot accedir a més –ull!- de 47 milions de documents científics. Com ho ha aconseguit? la veritat és que el sistema de Sci-Hub és molt enginyós i efectiu.

Quan algú fa una cerca a Sci-Hub, el primer lloc en el qual la web mira a veure si hi ha el contingut és LibGen (també conegut com Library Genesis), que és un altre motor de cerca que porta des de 2012 recopilant articles científics. Fins aquí tot normal, ja que Sci-Hub fa servir LibGen com un repositori, però la part interessant no és aquesta. Gran part dels articles d’aquesta mena que es publiquen a tot el món són protegits per barreres de pagament i no es poden consultar gratuïtament. Reed-Else-vier, Taylor & Francis, Wiley-Blackwell, Springer i Sage són les cinc grans editorials que controlen més del 50% de les publica-cions científiques des del 2006, segons un estudi de Plos One.

Sci-Hub s’alimenta de dues fonts. D’una banda, Library Ge-nesis, una biblioteca digital en què els usuaris pengen tota mena de documents, com ara llibres, articles, guies… D’una altra, Sci-Hub se sosté per la solidaritat de molts investigadors que cedeixen les seves claus d’accés a les grans editorials. (de Prozesa)

NOVES EINES



Les subvencions encobertesPer Àlex Gutiérrez / diari Ara

Llegeixo a El Confidencial: “El Mundo demana 70 milions pels seus canals de TDT i negocia amb Secuoya i Discovery”. El diari, com és normal en aquests casos, no registra la notícia. I poden apostar que, si tanquen l’operació i decideixen explicar-ho als seus lectors, no anunciaran el preu de la venda.

Una de les pluges fines però constants que ha de suportar la premsa en català és el fet que la Generalitat la subvenciona. Els mitjans de Madrid ometen el detall que si l’Estat no dóna ajuts directes és perquè la Unió Europea només permet subvencions per a llengües minoritzades. I, evidentment, el govern central té un munt de maneres alternatives d’afavorir econòmicament un grup mediàtic o un altre. És el cas de les llicències de TDT, que en cas

d’El Mundo van ser concedides de franc i ara -meravelles de la llei espanyola de l’audiovisual, que permet revendre l’ús sobre un bé públic com són les ones potser el diari en traurà, clinx-clinx, 70 quilos nets, ja que se li van concedir les llicències graciosament.

Per apamar-ho una mica, està bé comparar-ho amb les famoses subvencions als mitjans en català (que des de fa anys es donen se-guint una fórmula proporcional a la difusió, de manera que la capa-citat de pressió de la Generalitat, en aquest punt concret, és molt re-duïda). L’any passat, per exemple, es van donar uns 7 milions a tots els mitjans privats en català. Per tant, els 70 milions que potser ara ingressa El Mundo supera els ajuts a totes les ràdios, televisions, diaris, setmanaris, revistes, portals digitals i publicacions gratuïtes en català durant tota una dècada. Ho dic per contextualitzar preven-tivament, que ja veuran que mai passen gaires setmanes sense un article sobre la Generalitat i els mitjans en català.

El Festival Gollut de Ribes de Freser obre convocatòria

Fins al dia 19 de març es poden presentar treballs audiovisuals a la tercera edició del Festival Gollut, que organitzen els Amics

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA



del Cinema de la Vall de Ribes. El certamen s’ha especialitzat en l’audiovisual i la fotografia socialment compromesa. Enguany, el festival canvia de dates i tindrà lloc entre els dies 18 i 26 de juny propers, amb seccions de documental, curt documental, curt de ficció i reportatge de fotoperiodisme. Es manté el premi al millor cineasta jove, i per primera vegada també s’institueix un premi a la trajectòria d’un fotògraf reconegut, paral·lel al premi a la trajectòria d’un cineasta que ja es va concedir en l’edició anterior.(d’El 9 Nou)

L’alguerès torna a la televisióCatalan TV, la televisió de l’Alguer, va estrenar el passat 4 de febrer un nou programa en català que vol retratar i divulgar la vida treballadora i productiva a la ciutat catalana de Sardenya. Es tracta de Miques de vida algueresa, un espai conduït per Miquel Serra, amb la direcció de Roberto Lampis i les imatges i el muntatge de Paolo Calaresu.

Cada setmana el programa proposa descobrir les tradicions i els costums de l’Alguer d’abans i l’actual a través de les diver-ses professions dels seus habitants. Al llarg dels episodis, mari-ners, orfebres, cuiners, botiguers i altres professionals oferiran una mirada diferent sobre l’Alguer que recupera la memòria del passat amb la voluntat de projectar-la cap al present i el futur. Tant el presentador com els personatges entrevistats fan un re-trat actual de la ciutat sarda, parlant sempre en català propi de l’Alguer. L’espai té per objectiu mantenir viva la llengua catalana i que l’alguerès entri a les cases a través d’una finestra privile-giada com és la televisió. Si els lectors d’El Butlletí volen com-pletar la informació sobre l’Alguer i el català i fer-se una idea de l’estat de la qüestió, CLICAR AQUÍ (de Lliureimillor.cat)

Efe posa en marxa un servei de notícies de RSC

L’agència Efe ha posat en marxa un servei per a abonats cen-trat en la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) i la Respon-sabilitat Social Empresarial (RSE) on publicarà informacions sobre les accions que desenvolupen organismes i companyies per a l’impuls social, ambiental i econòmic.


http://prosodia.upf.edu/coalgueres/ca/algueres.html



D’aquesta manera, l’agència agrupa les notícies que ja difonia a través de canals com efeempresas.com o de les seccions de societat i economia. Amb aquesta iniciativa, Efe persegueix augmentar el nombre d’informacions que difon sobre aquesta temàtica. (de Comunicació 21)

Convocat el 2n Premi Periodístic Concha García Campoy

L’Acadèmia de les Ciències i les Arts de Televisió ha posat en marxa la convocatòria de la segona edició del Premi Periodístic Concha García Campoy, el qual busca reconèixer trajectòries professionals o treballs de qualsevol gènere que traslladin a la societat “amb rigor, ètica i compromís” històries relacionades amb la investigació, la divulgació científica o la salut.

Els guardons, que no tenen dotació econòmica, consten de quatre categories: televisió, ràdio, premsa escrita i periodisme digital. Els treballs han d’haver estat publicats o emesos durant l’any 2015, i el termini per presentar-s’hi finalitza el 4 de març. (d’AEC)




Tres periodistes esportius destaquen les dificultats que tenen per accedir a la informacióPer Periodistes.org

La Setmana dels Rahola ha tancat la seva quarta edició, la més ambiciosa, amb la taula rodona “De la zona mixta als followers. La relació entre els periodistes i els esportistes d’elit”, en què s’ha parlat sobre el contacte cada cop més distant entre els pro-tagonistes i els periodistes, i sobre l’activitat a les xarxes socials i el seu ressò. L’acte, que ha tingut lloc a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, ha comptat amb la participació de Laura Brugués, periodista de TV3 que segueix el dia a dia del Barça; Marc Mundet, periodista de RAC1 expert

en bàsquet; Ivan San Antonio, redactor especialista en informa-ció sobre el Barça al diari Sport, i Xevi Masachs, periodista de L’Esportiu, que ha moderat l’activitat

Amb la Sala de Graus plena a vessar, els periodistes han parlat àmpliament sobre l’abisme que s’ha obert darrerament entre els mitjans de comunicació i els esportistes d’elit –s’han centrat so-bretot en el primer equip del Barça de futbol- i, en aquest sentit, San Antonio ha recordat que “els mitjans van començar a ser vistos per un problema al Barça amb l’arribada de Guardiola”. Assumint que podria ser criticat per les seves paraules, “perquè per a molta gent, Guardiola és Déu”, el periodista de l’Sport ha afirmat també que “em dol molt com Guardiola ens ha utilitzat per al seu benefici personal”.

Marc Mundet ha considerat que el FC Barcelona “no té necessi-tat de comunicar”, perquè ja acapara la majoria de la informació que s’ofereix a Catalunya, i ha recordat que, en el bàsquet o en altres clubs de futbol, “la situació és totalment diferent”.

Els tres protagonistes han coincidit a assenyalar que blindar els jugadors perquè els periodistes no hi tinguin accés és un pro-blema i també “un error”. Segons Ivan San Antonio, “controlar

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA



la informaci�

Documents

EL BUTLLETÍ de l’amic · 2016. 2. 26. · Construïm grans audiències EL BUTLLETÍ de l’amic Premsa, comunicació, publicitat i màrqueting 26/02/2016 número 170 Subscriu-te