El fenomen dels incontrolats

  • View
    1.034

  • Download
    16

Embed Size (px)

Transcript

El fenomen dels"incontrolats" a catalunya durant la guerra civil (1936-1939). Estudi tipolgic i comparat dalguns dels protagonistes de la repressi. Carles Roig Prez

LA HISTORIOGRAFIA CLSICA I EL TEMA DELS "INCONTROLATS". LA NOVA BIBLIOGRAFIA SOBRE LA GUERRA I EL TEMA DELS "INCONTROLATS". ELS "INCONTROLATS", TERMES I CARCTER DE LA SEVA REPRESSI. LARQUETIPUS DE L"HOME DACCI" O "INCONTROLAT". EL CAS DE BADALONA: "AUBI, EL GORDO". EL CAS DE LLEIDA: FRANCISCO TOMS FACUNDO EL CAS DE MOLINS DE REI: EL "MARN". EL CAS DE SABADELL: "LINO Y SUS PATRULLAS". EL CAS DE TARRAGONA: JOSEP RECASENS "EL SEC DE LA MATINADA". EL CAS DE TERRASSA: "PEDRO Y SUS CHIQUILLOS". EL CAS DE TORTOSA: "XAPARRO" I FRANCESC BATISTA. EL CAS DE TREMP: MXIMO CID. EL CAS DORRIOLS: EL COMIT ANTIFEIXISTA DORRIOLS. EL CAS DE PUIGCERD: "EL COJO DE MLAGA". EL CAS DE VIC: VICEN COMA "EL COIX DEL CARRER GURB". ALTRES GRUPS I COMITS, UN SIMPLE ESMENT. CONCLUSIONS. NOTES PRESENTACI. Aquest treball ve a representar la quarta envestida que des de diferents aspectes faig al tema dalguns dels protagonistes de la violncia durant la Guerra Civil a Catalunya. El primer cop vaig abordar el tema en un treball de primer cicle universitari, amb un principi desbs biogrfic i de valoraci personal de la figura de Pedro Alcocer Gil, principal protagonista de la repressi a la ciutat de Terrassa durant la Guerra Civil i prototipus d"incontrolat" a la ciutat per alguns autors. El meu inters pel personatge partia de raons familiars, ja que el meu avi patern fou encarregat del sector de Can Niquet de la fbrica txtil SAPHIL de Terrassa, en la que compart una relaci cordial i alhora tensa amb Alcocer. El professor Mart Marn em va fer notar que el fenomen de personatges populars per la seva activitat repressora al qui tothom acusava de la majoria de crims de la ciutat, es repetia en fora poblacions de Catalunya i sem va suggerir que podia seguir el meu estudi per aqu. Fent algun tipus dassaig comparatiu i tipolgic daquests personatges, la qual cosa vaig intentar fer en un altre treball de primer cicle, en el qual vaig plantejar el fenomen sota la denominaci genrica d"incontrolats", no del tot correcta per al tema que tractava, i on vaig plantejar les primeres comparacions entre Aub "El gordo" i Pedro Alcocer. Al segon cicle vaig continuar el treball per una altra assignatura on ja vaig plantejar comparacions entre Pedro Alcocer, Aub "El gordo", "Lino", "El coix del carrer de Gurb" i Francisco Toms Facundo.

Aquest treball de fi de carrera resulta la culminaci de tot aquest procs, en aquest treball segueixo amb les comparacions amb nous personatges populars per la seva activitat repressora, localitzats en base la lectura de diverses monografies locals sobre la Guerra Civil i mitjanant el buidatge de diversos llibres de memries de poltics del perode bsicament. Intentar esbossar una lnia interpretativa prpia, ja que el tema globalment ha estat molt poc tractat i analitzat, limitant-se la majoria dautors a reproduir la visi del testimonis orals i memorialstics dels que visqueren lpoca. Cal tenir en compte que la majoria de personatges que han tractat en les seves memries el tema de la violncia sn elements pertanyents a la burgesia catalanista de lpoca, desbordada i escandalitzada per lallau de violncia i assassinats, i aix ha distorsionat i la imatge daquests personatges. Cal ara analitzar sobre les raons daquesta violncia, els seus suports i sobre les seves diferncies a nivell local i comarcal. Aquest treball no vol ser ms que un treball de compilaci en el que intentar demostrar que he revisat la mxima bibliografia que mha estat possible localitzar sobre el tema, intentant ara exposar-la amb claredat, intentant interrelacionar els diversos punts de vista, oferint una panormica ms o menys completa i coherent que pugui ser til des del punt de vista informatiu al no versat sobre el tema. Finalment, voldria fer patent i agrair els suggeriments intellectuals i recomanacions bibliogrfiques dels professors David Balllester, Joan B. Culla, Joan M. Thoms, Enric Ucelay, Joan Villarroya, del meu director Pere Gabriel, que tant b mha orientat en la meva recerca durant aquests mesos, i finalment molt especialment a Mart Marn del que sempre he rebut un gran suport i mha ajudat en moments de dificultats. Tamb vull fer patent el meu agraiment a lAurora, del servei de prestec interbibliotecari de la Biblioteca Central de Terrassa per haver ats tan diligenment a les meves abrumadores comandes. LA HISTORIOGRAFIA CLSICA I EL TEMA DELS "INCONTROLATS". Durant molts anys ha estat influent una interpretaci sobre la guerra basada en el marxisme no ortodox de poumistes i trotskistes i, paradoxalment, dels mateixos anarquistes. Aquesta interpretaci considera que el juliol de 1936, amb laixecament militar hi hagu lenfonsament de lEstat republic (considerat un estat burgs) i un triomf obrer que gener noves estructures poltiques i noves instncies revolucionries. Les caracterstiques que justifiquen la qualificaci de situaci revolucionria el juliol/agost de 1936 eren: la inoperncia inicial del govern republic i els seus instruments davant els nous poders obrers que don lloc a una dualitat de poders; lenfonsament de lexrcit i, com a alternativa, el sorgiment de les milcies populars; les colectivitzacions en el mn de la producci industrial i agrria. A partir daquestes premisses , el transcurs de la guerra era vist com un procs fora lineal: parallelament a la prdua de la batalla militar davant Franco san produint la progressiva reconstrucci de lestat burgs, el qual pas a pas es torna a imposar dins lEspanya republicana, i va desfer, control i desnaturalitza lobra revolucionria. Es tracta, en definitiva, del fams tema de la revoluci contrarevoluci. En aquest context la principal

fora revolucionria considerada no s una altra que la CNT. Fou la fora dominant el juliol i agost. Impos el Comit de Milcies Antifeixistes i permet lexistncia (ms o menys formal) del govern de la Generalitat. Fou, en fi, la fora bsica dels Comits Locals Antifeixistes. Existeix uns interpretaci alternativa, que sorg amb fora a la dcada dels setanta i que en els darrers temps ha reprs una renovada importncia. Es tracta duna reconsideraci de la guerra elaborada pel republicanisme liberal i catalanista amb llibres i opinions de gent gran dEsquerra Republicana, dEsta Catal, dAcci Catalana i dUni Democrtica. s a dir, duna srie de memries de protagonistes estretament relacionats amb al Generalitat republicana, com s ara Jaume Miravitlles (1972), Frederic Escofet (1973), Manuel Cruells (1978) o Claudi Ametlla (1983, 1984). Aquests reivindiquen el paper de les forces de seguretat lleials en la victria contra els sublevats i hom atribu molt especialment en aquests els sublevats- la responsabilitat ( indirecta almenys) dels crims i de la violncia que imperaren en la reraguarda republicana els primers mesos. Molt explcitament plantej alhora el desbordament del lumpen, un desbordament que, segons aquesta versi, afect tant la Generalitat, com les organitzacions obreres i la mateixa CNT. Les crtiques a les malifetes dels primers dies i mesos sn ferotges i sense matisos. Daltra banda, la reconstrucci del poder de la Generalitat s ara presentat com un intent savi i necessari. Hom introdueix, a ms, com a factor fonamental en tot aquest esquema interpretatiu, la problemtica de la afirmaci nacional catalana en diverses direccions. Per un costat, perqu hom creu que la guerra no fou exactament una qesti catalana; Catalunya shi vei immersa per no en fou responsable i, en qualsevol cas, no fou dentrada una guerra civil catalana. En els anys noranta es formula una interpretaci pretesament nova que implica una clara voluntat de recuperaci i dexoneraci de molts poltics i intellectuals en actiu de passat franquista. Es tracta de difuminar el fet central de laixecament militar contra la legalitat republicana de 1936 mitjanant una argumentaci que situa la discussi en termes duna tragdia que ning (ni la Repblica, ni la dreta i els militars) sab o pogu evitar. Ms en concret i respecte a la situaci catalana, hi ha la justificaci del collaboracionisme amb Franco considerat inevitable-, a causa del desordre i les violncies que la Generalitat de Companys no sab evitar1. Existeix tamb la historiografia franquista, recent sorgida al acabar la guerra, que pretn justificar el cop dEstat del divuit de juliol com un alament nacional davant la situaci poltica i social insostenible provocada per la II Rpublica. Aix la Guerra Civil es converteix en una cruzada per recuperar els autntics valors catlics de la patria. Pels sublevats en les zones on triomfa la legalitat repblicana es produeix una barbarie roja que acaba amb tots els simbols i persones de lordre tradicional. Aquesta historiografia generalitza leufemisme dels "incontrolats" fins abastar tots els acusats de delictes poltics. Representants daquesta linia tenim Francisco Lacruz (1943), Lus Climent (1942) o Jos Monlla (1941,1942). LA NOVA BIBLIOGRAFIA SOBRE LA GUERRA I EL TEMA DELS "INCONTROLATS".

Anant a el ms concret tenim el llibre de Josep M. Sol i Joan Villlarroya2 que feren el primer estudi general i seris de quantificaci i identificaci de vctimes del conflicte a la reraguarda catalana, amb u n resultat total de 8.360 vctimes, desglossades per poblacions. En ell es contenien tamb alguns anlisis i reflexions sobre la magnitud daquesta violncia, tot i les seves mancances segueix sent una obra de referncia bsica. Plantejaren de manera oberta la idea duna veritable guerra civil a Catalunya; provant de manera fefaent que hi havia catalans que premien el gallet i catalans que queien afusellats. La seva recerca arran de terra destudis locals i institucions posa de manifest les contradiccions socials i poltiques que visqueren els catalans de lpoca. Encara que els autors consideren que "la guerra civil fou imposada des de fora"; tot i que "Catalunya la visqu tan intensament com la resta de lEstat" (Pg