El fenomen dels incontrolats

  • Published on
    26-Mar-2015

  • View
    1.011

  • Download
    16

Embed Size (px)

Transcript

El fenomen dels"incontrolats" a catalunya durant la guerra civil (1936-1939). Estudi tipolgic i comparat dalguns dels protagonistes de la repressi. Carles Roig Prez

LA HISTORIOGRAFIA CLSICA I EL TEMA DELS "INCONTROLATS". LA NOVA BIBLIOGRAFIA SOBRE LA GUERRA I EL TEMA DELS "INCONTROLATS". ELS "INCONTROLATS", TERMES I CARCTER DE LA SEVA REPRESSI. LARQUETIPUS DE L"HOME DACCI" O "INCONTROLAT". EL CAS DE BADALONA: "AUBI, EL GORDO". EL CAS DE LLEIDA: FRANCISCO TOMS FACUNDO EL CAS DE MOLINS DE REI: EL "MARN". EL CAS DE SABADELL: "LINO Y SUS PATRULLAS". EL CAS DE TARRAGONA: JOSEP RECASENS "EL SEC DE LA MATINADA". EL CAS DE TERRASSA: "PEDRO Y SUS CHIQUILLOS". EL CAS DE TORTOSA: "XAPARRO" I FRANCESC BATISTA. EL CAS DE TREMP: MXIMO CID. EL CAS DORRIOLS: EL COMIT ANTIFEIXISTA DORRIOLS. EL CAS DE PUIGCERD: "EL COJO DE MLAGA". EL CAS DE VIC: VICEN COMA "EL COIX DEL CARRER GURB". ALTRES GRUPS I COMITS, UN SIMPLE ESMENT. CONCLUSIONS. NOTES PRESENTACI. Aquest treball ve a representar la quarta envestida que des de diferents aspectes faig al tema dalguns dels protagonistes de la violncia durant la Guerra Civil a Catalunya. El primer cop vaig abordar el tema en un treball de primer cicle universitari, amb un principi desbs biogrfic i de valoraci personal de la figura de Pedro Alcocer Gil, principal protagonista de la repressi a la ciutat de Terrassa durant la Guerra Civil i prototipus d"incontrolat" a la ciutat per alguns autors. El meu inters pel personatge partia de raons familiars, ja que el meu avi patern fou encarregat del sector de Can Niquet de la fbrica txtil SAPHIL de Terrassa, en la que compart una relaci cordial i alhora tensa amb Alcocer. El professor Mart Marn em va fer notar que el fenomen de personatges populars per la seva activitat repressora al qui tothom acusava de la majoria de crims de la ciutat, es repetia en fora poblacions de Catalunya i sem va suggerir que podia seguir el meu estudi per aqu. Fent algun tipus dassaig comparatiu i tipolgic daquests personatges, la qual cosa vaig intentar fer en un altre treball de primer cicle, en el qual vaig plantejar el fenomen sota la denominaci genrica d"incontrolats", no del tot correcta per al tema que tractava, i on vaig plantejar les primeres comparacions entre Aub "El gordo" i Pedro Alcocer. Al segon cicle vaig continuar el treball per una altra assignatura on ja vaig plantejar comparacions entre Pedro Alcocer, Aub "El gordo", "Lino", "El coix del carrer de Gurb" i Francisco Toms Facundo.

Aquest treball de fi de carrera resulta la culminaci de tot aquest procs, en aquest treball segueixo amb les comparacions amb nous personatges populars per la seva activitat repressora, localitzats en base la lectura de diverses monografies locals sobre la Guerra Civil i mitjanant el buidatge de diversos llibres de memries de poltics del perode bsicament. Intentar esbossar una lnia interpretativa prpia, ja que el tema globalment ha estat molt poc tractat i analitzat, limitant-se la majoria dautors a reproduir la visi del testimonis orals i memorialstics dels que visqueren lpoca. Cal tenir en compte que la majoria de personatges que han tractat en les seves memries el tema de la violncia sn elements pertanyents a la burgesia catalanista de lpoca, desbordada i escandalitzada per lallau de violncia i assassinats, i aix ha distorsionat i la imatge daquests personatges. Cal ara analitzar sobre les raons daquesta violncia, els seus suports i sobre les seves diferncies a nivell local i comarcal. Aquest treball no vol ser ms que un treball de compilaci en el que intentar demostrar que he revisat la mxima bibliografia que mha estat possible localitzar sobre el tema, intentant ara exposar-la amb claredat, intentant interrelacionar els diversos punts de vista, oferint una panormica ms o menys completa i coherent que pugui ser til des del punt de vista informatiu al no versat sobre el tema. Finalment, voldria fer patent i agrair els suggeriments intellectuals i recomanacions bibliogrfiques dels professors David Balllester, Joan B. Culla, Joan M. Thoms, Enric Ucelay, Joan Villarroya, del meu director Pere Gabriel, que tant b mha orientat en la meva recerca durant aquests mesos, i finalment molt especialment a Mart Marn del que sempre he rebut un gran suport i mha ajudat en moments de dificultats. Tamb vull fer patent el meu agraiment a lAurora, del servei de prestec interbibliotecari de la Biblioteca Central de Terrassa per haver ats tan diligenment a les meves abrumadores comandes. LA HISTORIOGRAFIA CLSICA I EL TEMA DELS "INCONTROLATS". Durant molts anys ha estat influent una interpretaci sobre la guerra basada en el marxisme no ortodox de poumistes i trotskistes i, paradoxalment, dels mateixos anarquistes. Aquesta interpretaci considera que el juliol de 1936, amb laixecament militar hi hagu lenfonsament de lEstat republic (considerat un estat burgs) i un triomf obrer que gener noves estructures poltiques i noves instncies revolucionries. Les caracterstiques que justifiquen la qualificaci de situaci revolucionria el juliol/agost de 1936 eren: la inoperncia inicial del govern republic i els seus instruments davant els nous poders obrers que don lloc a una dualitat de poders; lenfonsament de lexrcit i, com a alternativa, el sorgiment de les milcies populars; les colectivitzacions en el mn de la producci industrial i agrria. A partir daquestes premisses , el transcurs de la guerra era vist com un procs fora lineal: parallelament a la prdua de la batalla militar davant Franco san produint la progressiva reconstrucci de lestat burgs, el qual pas a pas es torna a imposar dins lEspanya republicana, i va desfer, control i desnaturalitza lobra revolucionria. Es tracta, en definitiva, del fams tema de la revoluci contrarevoluci. En aquest context la principal

fora revolucionria considerada no s una altra que la CNT. Fou la fora dominant el juliol i agost. Impos el Comit de Milcies Antifeixistes i permet lexistncia (ms o menys formal) del govern de la Generalitat. Fou, en fi, la fora bsica dels Comits Locals Antifeixistes. Existeix uns interpretaci alternativa, que sorg amb fora a la dcada dels setanta i que en els darrers temps ha reprs una renovada importncia. Es tracta duna reconsideraci de la guerra elaborada pel republicanisme liberal i catalanista amb llibres i opinions de gent gran dEsquerra Republicana, dEsta Catal, dAcci Catalana i dUni Democrtica. s a dir, duna srie de memries de protagonistes estretament relacionats amb al Generalitat republicana, com s ara Jaume Miravitlles (1972), Frederic Escofet (1973), Manuel Cruells (1978) o Claudi Ametlla (1983, 1984). Aquests reivindiquen el paper de les forces de seguretat lleials en la victria contra els sublevats i hom atribu molt especialment en aquests els sublevats- la responsabilitat ( indirecta almenys) dels crims i de la violncia que imperaren en la reraguarda republicana els primers mesos. Molt explcitament plantej alhora el desbordament del lumpen, un desbordament que, segons aquesta versi, afect tant la Generalitat, com les organitzacions obreres i la mateixa CNT. Les crtiques a les malifetes dels primers dies i mesos sn ferotges i sense matisos. Daltra banda, la reconstrucci del poder de la Generalitat s ara presentat com un intent savi i necessari. Hom introdueix, a ms, com a factor fonamental en tot aquest esquema interpretatiu, la problemtica de la afirmaci nacional catalana en diverses direccions. Per un costat, perqu hom creu que la guerra no fou exactament una qesti catalana; Catalunya shi vei immersa per no en fou responsable i, en qualsevol cas, no fou dentrada una guerra civil catalana. En els anys noranta es formula una interpretaci pretesament nova que implica una clara voluntat de recuperaci i dexoneraci de molts poltics i intellectuals en actiu de passat franquista. Es tracta de difuminar el fet central de laixecament militar contra la legalitat republicana de 1936 mitjanant una argumentaci que situa la discussi en termes duna tragdia que ning (ni la Repblica, ni la dreta i els militars) sab o pogu evitar. Ms en concret i respecte a la situaci catalana, hi ha la justificaci del collaboracionisme amb Franco considerat inevitable-, a causa del desordre i les violncies que la Generalitat de Companys no sab evitar1. Existeix tamb la historiografia franquista, recent sorgida al acabar la guerra, que pretn justificar el cop dEstat del divuit de juliol com un alament nacional davant la situaci poltica i social insostenible provocada per la II Rpublica. Aix la Guerra Civil es converteix en una cruzada per recuperar els autntics valors catlics de la patria. Pels sublevats en les zones on triomfa la legalitat repblicana es produeix una barbarie roja que acaba amb tots els simbols i persones de lordre tradicional. Aquesta historiografia generalitza leufemisme dels "incontrolats" fins abastar tots els acusats de delictes poltics. Representants daquesta linia tenim Francisco Lacruz (1943), Lus Climent (1942) o Jos Monlla (1941,1942). LA NOVA BIBLIOGRAFIA SOBRE LA GUERRA I EL TEMA DELS "INCONTROLATS".

Anant a el ms concret tenim el llibre de Josep M. Sol i Joan Villlarroya2 que feren el primer estudi general i seris de quantificaci i identificaci de vctimes del conflicte a la reraguarda catalana, amb u n resultat total de 8.360 vctimes, desglossades per poblacions. En ell es contenien tamb alguns anlisis i reflexions sobre la magnitud daquesta violncia, tot i les seves mancances segueix sent una obra de referncia bsica. Plantejaren de manera oberta la idea duna veritable guerra civil a Catalunya; provant de manera fefaent que hi havia catalans que premien el gallet i catalans que queien afusellats. La seva recerca arran de terra destudis locals i institucions posa de manifest les contradiccions socials i poltiques que visqueren els catalans de lpoca. Encara que els autors consideren que "la guerra civil fou imposada des de fora"; tot i que "Catalunya la visqu tan intensament com la resta de lEstat" (Pg. 6); sense qestionar, per, que hi hagu una guerra civil: "durant el perode revolucionari i al llarg de tota la guerra a Catalunya es viu una veritable guerra social i una veritable persecuci religiosa." (Pg. 460). Els autors addueixen que al repressi la iniciaren els militars insurrectes sublevant-se contra el govern legtim i que el nombre de vctimes de la repressi a la reraguarda catalana s en general fora inferior al que es produ a les provncies ocupades pels franquistes. Adduint tamb, que la majoria de vctimes de la repressi a la zona nacional no sn obra d"incontrolats", sin de condemnes a mort imposades oficialment, i que aquesta s una diferncia substancial entre ambdues repressions. Sol i Villarroya creuen que a la Catalunya republicana la repressi fou en general obra d"incontrolats" o de membres de les organitzacions ms extremistes que, desprs dhaver estat venut lalament militar, sapoderaren del carrer. Mai no fou ni ordenada ni impulsada des del govern de la Generalitat, que sempre va actuar per salvar el major nombre possible de perseguits. Els autors dediquen un captol del seu estudi als protagonistes de la violncia i els assassinats sota el ttol genric de Els "incontrolats" (Pgs. 59-81), que t el seu valor per ser lnic que tracta el tema de manera ms o menys amplia, on exposa que el terme noms s correcte per Barcelona i les poblacions del seu extrarradi, per on acaben incloent-hi tota una srie de referncies i informacions sobre personatges i comits daltres parts de Catalunya famosos per la seva activitat repressora. Pels autors, els "incontrolats" sn fonamentalment producte de la situaci revolucionaria que es vivia a Barcelona i el seu extrarradi industrial: homes amb escassa conscincia poltica i socials, sorgits com a subproducte dun mn urb i industrial generador de misria i de marginaci, que han aparegut a totes les revolucions contempornies dEuropa. Homes pels qui, intuitivament, la destrucci de vides, desglsies, de les cases dels rics i de tota la simbologia urbana que records el vell mn esdevenia una necessitat per a construir una nova societat. La seva interpretaci sobre el fenomen est basada en les reflexions dels testimonis memorialstics ms variats, la gran majoria per, de burgesos catalanistes esparverats davant lincontenible onada de violncia i dassassinats, i en les nombroses informacions orals recollides al llarg de tot el territori catal. La parcialitat daquests testimonis junt amb que lobjectiu bsic de Sol i Villarroya fou quantificar el nombre de vctimes i no pas averiguar ni estudiar qui exercia la violncia, fa que en lestudi sigui aquest un tema tractat de forma tangencial, resultant aix que no acaben

destar clars els termes. Sembla que Sol i Villarroya no acabin de tenir tesis prpies sobre aquest tema, ja que no sacaben de mullar, simplement recullen les percepcions de la burgesia esparverada de lpoca, que mostren el seu horror de classe, i acaben presentant aquests personatges com a semi-delinqents producte de les circumstncies. Cal dir tamb que les tesis de Sol i Villarroya sn les que recullen la gran majoria de manuals sobre histria de Catalunya o sobre el perode de la Guerra Civil a Catalunya quan fan referncia al tema del "incontrolats". Desprs trobem les noves monografies locals de la Guerra civil dels ltims anys on apareixen ms ben referenciats aquests protagonistes de la violncia. Amb casos concrets i noms i cognoms. Enric Ucelay-Da Cal en el seu estudi sobre letapa republicana a Catalunya dedica algunes pgines fora ms suggerents a les motivacions i raons de la repressi: "Catalunya es va caracteritzar per una mplia repressi classista, on es venjaven les iniquitats de la lluita social des del 1917 o dhuc abans [] ; la revoluci social era entesa com una transformaci basada en una suposada destrucci del vell ordre, que es concretava sobretot en lEsglsia. Una repressi de classe, dirigida abans que res contra els smbols de lopressi: les esglsies, les presons [] . Per tamb smbols personals eren eliminats: no la burgesia, o el Burgs amb majscula, sin aquell burgs, aquell patr especfic que havia coms tal o tal acte brutal, real o imaginat. [] Davant lonada dassassinats, [], la burgesia i dhuc bona part de la petita burgesia van percebre un terror de classe. [] lopini catalana moderada es va sentir abruptament alienada, empesa, en molts caso s sense gaire entusiasme, cap al cant feixista. Es ms, aix es forava el cicle de la repressi incontrolada, en demostrar-se que els burgesos eren, en efecte, enemics de la Repblica. El terror de lestiu del 1936 recollia, per tant, no solament la tradici popular (les cremes eclesials), sin que tamb projectava de manera caricaturesca o intensificada elements diversos de la prctica quotidiana de la lluita de classes recent (el fams cotxe fantasma del comenament de 1934 esdevingu, per exemple, els incontrolats). [] Des del punt de vista burgs era com un malson anticipador, en el qual amenaces mig vistes esdevenien realitat en despertar."3 Estic fora dacord amb aquest...