Presentacin de PowerPoint

El Linx NrdicPer Roger Serrano Bernat

NDEX1- INTRODUCCI2-DESCRIPCI3-LHBITAT4-ALIMENTACI5-REPRODUCCI6-ESTAT DE CONSERVACI7-AMENACES I PROTECCI8-BIBLIOGRAFIA

Descripci (1)El linx nrdic s lespcie ms gran del gnere Linx.El seu cos que va dels 80 als 129 centmetres i una alada a les espatlles duns 70 centmetres.La cua fa entre 15 i 25 centmetres de longitud, amb la punta de color negre.Els mascles pesen generalment entre 18 i 30 quilograms i les femelles uns 17,6 quilograms.

Descripci (2)Durant l'estiu, el linx nrdic t un pelatge relativament prim de color vermells o marr, que tendeix a ser ms brillant en els individus que viuen ms al sud. A l'hivern aquest s substitut per un pelatge ms gruixut de pl seds que varia entre el gris plata i el marr grisenc. Les parts inferiors, inclosos el coll i la barbeta, sn de color blanc durant tot l'any, el pelatge es troba gaireb sempre esquitxat de taques negres.T unes potes poderoses, amb grans peus palmats i peluts que actuen com a raquetes de neu.

LhbitatEl linx nrdic habita en llocs que fa molt fred o en pasos amb boscos que proporcionen un munt damagatalls i oportunitats daguaitar.Tendeix a ser menys com a les zones on els llops sn abundants, ja que sha registrat que ataquen i fins i tot es menja el linx.

AlimentaciEl Linx nrdic caa llebres, conills, rosegadors, tetranids, senglars, isards, guineus, cabriols i rens.Ladult necessita consumir entre 1 i 2 kg per dia, fet que fa que pugui trigar diversos dies en consumir algunes de les seves peces ms grans.

ReproducciLa temporada de reproducci daquesta espcie comena al gener i sallarga fins labril.Les femelles prenyades construeixen caus protegits per branques.El perode de gestaci t una durada entre 67 i 74 dies, desprs del qual la femella dna a llum entre 1 i 4 linxs.En nixer les cries pesen entre 240 i 430 gr. Son cegues i estn desvalgudes i tenen un pelatge llis de color marr grisenc, que adquereix la coloraci dadult al voltant de les onze setmanes dedat.

Estat de conservaciDurant les darreres dcades, el nombre dindicis de la seva presncia al Prepirineu catal han anat en augment i a partir de la recerca cientfica que sha dut a terme per part de nombrosos investigadors al conjunt de Catalunya, hi han dades prou fiables per assegurar-ne la presncia al Prepirineu central entre les comarques del Bergued, Solsones i Alt Urgell.

LC (RISC MNIM)

Amenaces i protecci

Bibliografia