11

EL LLATÍ , LA MARE DE TOTES EL LLATÍ , LA MARE DE TOTES LES LLENGÜES…ROMÀNIQUESLES LLENGÜES…ROMÀNIQUES

Gramàtica Històrica I PAC 2

UOC 2006-07/ 1

Vicent Pastor i Briones vpastorb@uoc.edu

AVE CAESAR,

ROMANITZATUR

I TE SALUTANT!

22

L’AUCA DEL TIO BATISTEL’AUCA DEL TIO BATISTE

El tio Batiste era un carreter molt ben plantat d'un poble de la Marina Alta,Dénia, de gran tradició comercial. Fill i nét de mariners acostumats a viatjar a terres llunyanes, havia canviat, però, la barca pel carro i així recorria tota la comarca. Tenia un amor en cada poble. De les relacions, unes esporàdiques i d'altres més llargues, li van néixer un bon grapat de fills (com per a fer un equip de futbol) que s'assemblaven entre ells d'allò més. Els fills, també de tarannà inquiet, emigraren cap a altres terres fora de la comarca. Alguns segles més tard el cognom del tio Batiste, Sendra, s'havia extés arreu del país. Moltes generacions després, un descendent tafaner del fundador de la dinastia es va entestar a comprovar si tots aquells Sendra que hi havia escampats per tot el món tenien res a veure entre ells. Tots havien sentit parlar del tio Batiste però ningú tenia clar com era aquell avantpassat. Calgueren moltes comunicacions, molts e-mails amb fotografies, una prova d'ADN a la què, divertits, es van sotmetre vora mil Sendra per poder demostrar de manera inequívoca el parentiu entre les diferents branques d'una família, fruit d'un prolífic carreter del temps de la picor.

33

És clar que, després de tantíssims anys, hi existien moltes diferències físiques entre ells (el barreig amb altres famílies era molt fort en algunes indrets) però un bon fisonomista, assessor de la sèrie CSI Las Vegas, es va encarregar d'elaborar una llarga llista de trets fàcials i genètics compartits que deixaven ben a les clares l'origen comú de tan nombrosa descendència.

Bé, si analitzem aquesta paràbola carretera, ens adonarem que canviant alguns noms, com ara tio Batiste per llatí vulgar, descendents per llengües romàniques, prova d'ADN per reconstrucció filologicocomparativa del llatí vulgar o barreig per contactes amb altres llengües i intervenció del substrat, etc. podríem obtenir una breu però il·luminadora història de com un ens viu es transformà en onze descendents distints i relacionats alhora. Benvinguts, doncs, al paritori romànic.

44

LA TORRE DE BABELLA TORRE DE BABEL

De la babèlica confusió de les llengües va

derivar

55

LLENGÜES ITÀLIQUES > LLENGÜES ITÀLIQUES > LLENGÜES ROMÀNIQUESLLENGÜES ROMÀNIQUES

66

QUÉ VÉNEN ELS ROMANS!QUÉ VÉNEN ELS ROMANS!ROMANITZACIÓ: procés d'adaptació dels pobles dominats per Roma a la

seva cultura.

CRONOLOGIA DE LA ROMANITZACIÓ : PRESTIGI I RESISTÈNCIA Quan els romans arribaren a Empúries el 218 aC no tenien gaires

pretensions de restar-hi. La seva missió estrictament comercial consistia a foragitar els cartaginesos per aconseguir el domini del comerç mediterrani. Al acabar les guerres púniques el 206 aC amb la victòria dels romans, aquests van copsar la importància estratègica i econòmica que aquella vora mediterrània tenia. Aleshores van decidir iniciar la conquesta. Tot i que és ben cert que el prestigi de la potent cultura romana va enlluernar els indígenes ibèrics, tampoc cal pensar que el seu va ser un agradós passeig militar. Els diferents focus de resistència van retardar la romanització de la península i al mateix temps van afaiçonar de manera distinta aquest procés i el llatí que s'hi parlaria posteriorment: Indíbil i Mandoni, Viriat o Corocottali van fer front durant un llarg temps a les legions romanes.

Mandoni,qué vol aquest paio romà?

77

En altres casos, com ara els bascos, la tascaromanitzadora no fou possible o molt lleugera.De tota manera, segle i mig després, en tempsde Juli Cèssar i August, la península ja estavasotmesa al jou romà i, un segle més tard, a mitjan segle IdC era una més de les províncies romanes, dividida en realitat en tres províncies: laTarraconense, la Bètica i la Lusitània.

Vini, vidi, vici.Hispania romana est!

Rosa, rosa, rosam, rosae, rosae, rosa!

88

Mapa de l’expansió de l’imperi Mapa de l’expansió de l’imperi RomàRomà

• Any 133 AC (vermell)• 44 AC (taronja)• 14 DC (groc)• 117 D (verd).

99

TERRA VELLA, LLAVOR NOVATERRA VELLA, LLAVOR NOVALlavor llatina en sól indoeuropeu ( o preindoeuropeu). Els nutrients propis del terreny en cada contrada on s’implantà el llatí van anarcondicionant la posterior evolució d’aquest en el camí cap a la transformació en romanç. En el cas de la Tarraconense, el substrat era bàsicament indoeuropeu. Tot i que de les llengües ibèriques a penes si queda res en el català actual, no hem de menystenir la influència d’aquelles sobre el futur romanç català. Podem parlar, si més no, de mots com per exemple esquerre, estalviar, bassa,sargantana, pissarra, socarrar o carrasca que els nostres avant-passats preromans van aconseguir de fer passar pel garbell romànic. Més tard, quan la llengua anava adquirint la seva fesomia romànica,altres invasions també hi van deixar la seva empremta. Parlem dels visigots o francs i dels àrabs, aquests últims fonamentalment a les terres del sud del domini català on van fer fora durant un temps el primitiu romanç, el mossàrab, fins que la reconquesta militar va dur de nou una llengua romànica a aquelles terres. En aquests casos, hom parla d’influència del superestrat.

1010

LLATÍ VULGAR vs LLATÍ CLÀSSICLLATÍ VULGAR vs LLATÍ CLÀSSIC

Després de inacabables reflexions els estudiosos s’han limitat a distingir entre llatí parlat i llatí escrit com a criteri bàsic per diferenciar el vulgar del clàssic.

Si hem de fer cas al que la història ens ha deparat en aquest combat entre el llatí culte i urbanita i el llatí col·loquial i camperol, només cal dir que el primer es considera una llengua morta i del segon ja hem vist la prolífica descendència que hem heretat en tota la Romània lingüística, la vella i la nova Romània transatlàntica. El llatí que es parlava a Catalunya esdevingué amb el temps un llatí força innovador si el comparem amb el que es parlava a la Bètica, més escolar i amb un tarannà marcadament conservador.

1111

EL LLATÍ VULGAR, LA GRAN EL LLATÍ VULGAR, LA GRAN HERÈNCIA ROMANAHERÈNCIA ROMANA

La llengua que els romans van deixar aquí no era ben bé el llatí clàssic escrit i conservador que era l'orgull de l'imperi Romà sinó més aina el seu equivalent parlat i popular que van dur els legionaris, comerciants, etc. que s'hi establiren. D'aquest llatí vulgar derivarien en realitat totes les llengües romàniques, entre elles el català.

Aquest llatí col·loquial no va arrelar de la mateixa manera en els diferents dominis de l'imperi. Alguns factors expliquen la diversitat posterior de la Romània lingüística:

1) Les llengües de substrat (preindoeuropees o indoeuropees) que s'hi parlaven abans de l'arribada del llatí

2) L'extracció social dels colonitzadors 3) La cronologia de la romanització i la intensitat d'aquesta 4) La procedència geogràfica dels pobladors 5) La situació geogràfica respecte a Roma

RETRAT-TIPUS DEL COLONITZADOR ROMÀ EN TERRES CATALANES: soldat veterà llicenciat o mercader, procedent del Migdia de la Península Itàlica, parlant d'un llatí que va modernitzant-se amb el pas del temps, que arriba a unes terres de llengua indoeuropea en una fase primera primerenca de la colonització, tot i que hi troba més resistència que no esperava.

1212

LES INVASIONS BÀRBARES: LES INVASIONS BÀRBARES: campi qui pugui!campi qui pugui!

Tots els imperis tenen un naixement discret, unaèpoca de domini arrabassador i, també,un declivi.Una conjunció de factors històrics, socials i políticsvan conduir al desmembrament de l’imperi Romà ide retruc al desmembrament del llatí vulgar que jacomençava a evolucionar de manera distinta, tot depenent dels indrets on es parlava: podem parlard’anarquia militar, crisi econòmica, conflictivitatsocial i de les nombroses invasions dels poblesdel nord europeu que, l’imperi Romà, a la llarga, no va poder integrar.

1313

LA METAMORFOSILA METAMORFOSI

Tot i que la Tarraconense encara mantenia uns lligams sòlids amb Roma, a la fi cada ú seguiria el seu camí amb el seu substrat, les seves circumstàncies particulars i amb la consciènciacada cop més feble d’estar parlant la llengua declinada dels romans. Dins el conjunt del que anomenem la vella Romània las transicions entre les llengües romàniques van ser suausexceptuant el francés dins el grup occidental, el castellà dins la iberoromània i, a l’altra banda de l’àmbit romànic, el romanés que va tenir una evolució molt particular.

1414

EL LLATÍ DE CATALUNYAEL LLATÍ DE CATALUNYAI tu de qui eres, bonico? Aquest és el quid

de la qüestió quan es parla del català? Fill

del llatí vulgar,sí…però, en quina divisió jugues,

en l’occidental o en l’oriental? Ah, l’occidental i,

en quin equip, el gal·loromànic o l’iberoromànic?

No seràs una llengua pont,oi? Mire, senyora,

m’han volgut francesos i espanyols, però pareix

que darrerament la meva filiació ha deixat de

ser motiu de discussió… En general, jo li he de

confessar que m’atreu més el nord dels Pirineus.

Vive la

Gallie!

1515

CATALONIA IS DIFFERENTCATALONIA IS DIFFERENT El diasistema del llatí del qual procedeix el català és

diferent de l’anomenat llatí hispànic. El català, l’occità i el francés es remunten a un diasistema que anomenem llatí gàl·lic. Ara podem fer una xicoteta comparació de vocabulari per comprovar el que suara hem dit:

CASTELLÀ CATALÀ

metus > miedo pavore > por

fervere > hervir bullire > bullir

comedere > comer manducare > menjar

fabulare > hablar parabolare > parlar

quaerere > querer volere > voler

1616

PARAULES, PARAULES, PARAULESPARAULES, PARAULES, PARAULES

llitlietlitcamacamademanardemandardemanderperguntarpreguntarresresriennadanada munyirmólzermoudreordenharordeñarmatímatinmatinmanhamañanaguatllacalhacaillecodornizcodornizblatblatblétrigotrigopudirpudirpuerfederheder

CatalàOccitàFrancésPortuguésCastellà

Per comprendre millor el biaix gal·loromànic del lèxic català, feu una

ulladeta a aquest quadre comparatiu amb els representants iberoromànics:

1717

WWR o la world wide romanizationWWR o la world wide romanization

ROMÀNIA NOVA

ROMÀNIA VELLA

Com podeu observar,el llatí ha viajat molt i molt lluny. A hores d’ara les llengües romàniques tenen més parlants fora d’Europa que en el seu lloc de naixement.

1818

DES D’ADAM I EVA…DES D’ADAM I EVA…PROTOLLENGUA

NOSTRÀTIC

INDOEUROPEU

LLATÍ

LLENGÜES ROMÀNIQUES

ORIENTALS OCCIDENTALS

IBEROROMÀNIA

GAL·LOROMÀNIA

CATALÀ

1919

GLOSSARIGLOSSARI• ADSTRAT: • CARTAGINESOS:• DIASISTEMA:• FRANCS:• GAL·LOROMÀNIA:• IBERS:• IBEROROMÀNIA:• OCCITÀNIA:• ROMANITZACIÓ:• SUBSTRAT:• SUPERESTRAT:

NOTA: Activitat pensada per interactuar amb els alumnes al llarg de l’exposició per tal d’omplir amb les aportacions

col·lectives i les aclaracions del professor les diferents definicions. Assegurem així una major implicació de l’alumnat, trencant el ritme de l’exposició en alguns punts per evitar que aquesta els resulte monòtona. Els alumnes, en grups de quatre, prepararan un mapa conceptual en diapositiva única en power point. Del treball de contrast entre els diferents mapes confegits se’n extraurà un de defiinitiu que s’incorporarà a la lliço del professor que es distribuïrà als alumnes com a material de revisió de cara al final de l’avaluació.