14
Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Pla Marcell 1

El Regne Dels Protoctistes

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: El Regne Dels Protoctistes

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació

Institut Pla Marcell

Ciències de la Naturalesa1r de l’ESO

1

Page 2: El Regne Dels Protoctistes

2

Page 3: El Regne Dels Protoctistes

REGNE DELS PROTOCTISTES

Aquest regne es defineix per exclusió, o sigui no per coses que tenen sinó per coses que no tenen. Els seus membres no són ni animals, ni plantes, que tinguin un desenvolupament embrionari, ni són fongs mancats de flagells ni que es formin a partir d’espores, ni són, quant a la seva organització cel·lular, procariòtics. Comprèn els microorganismes eucariòtics i els seus descendents immediats: totes les algues (unicel·lulars i pluricel·lulars), els fongs flagel·lats, els fongs mucosos (mixomicets) i els protozous. És un grup heterogeni: autòtrofs i heteròtrofs, mòbils i sedentaris... Tenen en comú l’aerobiosi, la respiració mitocondrial i que molts presenten flagells en algun estadi de la seva vida.

Les algues

És un grup format per més de 18 000 espècies de morfologia i complexitat molt variada perquè comprèn tant organismes unicel·lulars com pluricel·lulars. Alguns, com l’alga Macrocystis, poden arribar al centenar de metres tot i que les seves cèl·lules no arriben mai a formar teixits. Com les plantes realitzen la fotosíntesi per bé que algunes es nodreixen heterotròficament. Habiten les aigües dolces i salades, els troncs o parets o el sòl sempre que la humitat sigui elevada. N’hi ha que viuen simbiòticament a l’interior d’animals, i d’altres associades amb fongs per formar els líquens. Es diferencien de les plantes perquè els seus gàmetes o espores es formen a l’interior d’estructures unicel·lulars, mentre que a les plantes es formen en estructures pluricel·lulars. La seva classificació es basa en l’estructura cel·lular, la presència de paret, les substàncies utilitzades com a reserva energètica i principalment pels pigments fotosintètics que contenen. La presència d’un pigment o altre determina la fondària en què poden viure.

Figura 1. Macrocystis.

Es reprodueixen asexualment per bipartició, fragmentació o mitjançant espores, i sexualment mitjançant gàmetes. Generalment la reproducció és alternant.

Es classifiquen en part segons els pigments fotosintètics que posseeixen. Aquests poden ser verds (algues verdes), marrons (algues marrons o brunes) o vermells (algues vermelles).

3

Page 4: El Regne Dels Protoctistes

Algues diatomees. Són unicel·lulars. Presenten un estoig de sílice i un pigment fotosintètic groguenc. Formen part del plàncton.

Figura 2. Dibuix de diatomees fet pel naturalista alemany Ernest Haeckel el 1904. 1. Triceratium digitale, 2. Lyrella lyra 3. Lyrella excavata 4. Triceratium mirificum, 5. Triceratium pentacrinus, 6. Actinoptychus constellatus, 7. Aulacodiscus mammosus, 8. Navicula wrightii, 9. Auliscus crucifer, 10. Biddulphia biddulphiana, 11. Auliscus johnsonianus, 12. Auliscus mirabilis, 13. Aulacodiscus grevilleanus, 14. Surirella macraeana, 15. Odontella regia, 16. Asterolampra eximia, 17. Actinoptychus heliopelta, 18. Rutilaria barbadense, 19. Pinnularia sp. 20. Odontella granulata, 21. Triceratium pentacrinus, 22. Triceratium moronense.

Algues verdes. Poden ser unicel·lulars (planctòniques) o pluricel·lulars (bentòniques) i en elles predomina el pigment verd anomenat clorofil·la.

Figura 3. Algues verdes: Closterium sp. , Ulva lactuca i Spirogyra sp.

4

Page 5: El Regne Dels Protoctistes

Algues brunes. Són pluricel·lulars i en elles predominen els pigments marrons. Poden viure fixades al fons (bentòniques) o surant en el mar.

Figura 4. Algues brunes: Fucus vesiculosus i Padina pavonica.

Algues vermelles. Són pluricel·lulars i en elles predominen els pigments vermells. Són bentòniques i algunes acumulen carbonats per la qual cosa contribueixen a formar els esculls coral·lins.

Figura 5. Algues roges: Chondrus crispus i Gelidium sp.

Figura 6. Algues: 1. Spirogyra; 2. Zygnema; 3. Scenedesmus; 4. Closterium;5. Cosmarium; 6. Navicula; 7. Gomphonema; 8. Ulva, i 9. Fucus.

5

Page 6: El Regne Dels Protoctistes

1. Quines característiques tenen les algues?Són un grup molt divers des de unicel·lulars a pluricel·lulars, poden medir més de 100m. No tenen teixits, habiten a llocs humits i aigües de tot tipus.Es nodreixen heterotròficament, és a dir, s'alimenten de les restes d'altres éssers vius.

2. Digues a quin grup pertanyen les algues de la Figura 6?1,2,3,4,5 i 8: Algues verdes6 i 7: Diatomees9: Algues brunes

3. Les diatomees són unes algues unicel·lulars. Per què serveixen? • Per fer la dinamita, va barrejar la nitroglicerina amb terra de

diatomees, i va esdevenir la dinamita. Així la nitroglicerina no explotava amb un cop.

• Són repel·lents de insectes.• Filtrar l'aigua a les piscines.

4. Quines altres aplicacions tenen les algues?• Donar menjar• Tractaments per la pell• Combustible

La marea roja

Les terribles marees roges en les quals moren milers de peixos són produïdes per grans proliferacions d’algues microscòpiques. El verí d'aquestes marees vermelles s'ha atribuït principalment a una espècie, Gonyaulax catanella, i s'ha demostrat que és una toxina nerviosa tan extraordinàriament potent que fou estudiada per la divisió de la guerra química de l'Exèrcit americà. Un gram és suficient per a matar 5 milions de ratolins en 15 minuts.La marea roja és un fenomen natural que es produeix a les aigües marines tranquil·les i càlides. L'alta concentració d'aquests microorganismes planctònics, alguns dels quals produeixen toxines, causa pèrdues econòmiques per a la aqüicultura. Això és a causa de l'acumulació d'aquestes toxines en animals microfiltradors, principalment mol·luscs com el musclo (Mytilus galliprovincialis o Mytilus edulis), la cloïssa (Venerupis sp.), l’ostra (Ostrea gigans) o la petxina de pelegrí (Pecten maximus). Els grups de toxines més importants trobats en aquestes algues són: les toxines amnèsiques, les toxines paralitzants i les toxines gàstriques.

6

Page 7: El Regne Dels Protoctistes

Els fongs flagel·lats

Són microorganismes aquàtics o del s l que tenen una nutrició com els fongs, són paràsits o sapròfits. El seu cos és format per uns filaments anomenats hifes què a diferència dels fongs no són tabicades. Les hifes envaeixen els teixits de l’organisme parasitat o la matèria orgànica de la qual s’alimentaran. El seu mecanisme de nutrició consisteix a l’excreció d’enzims digestius extracel·lulars sobre la matèria orgànica i l’absorció dels nutrients que en resultin. Es reprodueixen asexualment mitjançant espores flagel·lades. Alguns es reprodueixen sexualment mitjançant gàmetes mòbils.En aquest grup trobem Plasmopara viticola el productor del míldiu, una malaltia greu de la vinya, i Phytophtora infestans que causa el podrit de les patates. El segle XIX aquest fong destruí la collita de patates d’Irlanda i d’Alemanya. Es diu que moriren 500 000 irlandesos i que un milió es veieren obligats a emigrar a Amèrica.

Els fongs mucosos (mixomicets)

Són organismes amb un cicle biològic en el qual distingim dos estadis. El primer amb característiques semblants als animals i el segon amb característiques semblants als vegetals. En el primer estadi aquests organismes formen un plasmodi, una gran massa de citoplasma que conté molts nuclis, que canvia de forma, com els protozous Rizòpodes, que es desplaça, que és visible a ull nu i que pot canviar de color. El nom de mucosos els ve perquè el plasmodi és mucós. En aquest estadi s’alimenten per fagocitosi. A la primavera i a la tardor és fàcil veure plasmodis. Quan les condicions es fan desfavorables (temperatura i humitat) cada nucli i la part del citoplasma del seu voltant s’envolten d’una membrana gruixuda i formen un cos fructífer en el qual es formen les espores. Quan les condicions tornen a ser favorables, aquestes espores germinen i donen unes cèl·lules flagel·lades que es fusionen per parells, perden els flagells, el nucli comença a dividir-se i es forma el plasmodi.

Figura 7. Col infectada pel fong Plasmodiophora brassicae productor de la malaltia anomenada hèrnia de la col.

Es coneixen unes 450 espècies. Viuen en llocs humits i ombrívols del bosc, sobre troncs i fulles mortes o altres substàncies orgàniques. Alguns són aquàtics i un petit grup són paràsits de plantes com Plasmodiophora brassicae que produeix la malaltia coneguda com l’hèrnia de la col.

7

Page 8: El Regne Dels Protoctistes

Figura 8. Cicle biològic de Dictyostelium discoideum un fong mucós. No tenen paret cel·lular. A l’estat ameboide (1) s’alimenten de bacteris i d’altres partícules d’aliment. Les amebes s’associen i formen com un moc, el pseudoplasmodi (2), que finalment dóna lloc a un cos fructífer (3).

1 2

3 4

Figura 9. Mixomicets: 1. Dictyostelium discoideum. 2. Diachea leucopodia. 3. Fuligo septica. 4. Trichia decipiens.

Els protozous

8

Page 9: El Regne Dels Protoctistes

Són organismes molt semblants als animals. Es considera que hi ha més de 30 000 espècies. Són heteròtrofs, alguns són paràsits o simbiòtics. Gairebé tots són unicel·lulars, però n’hi ha que formen colònies. Una característica que s’ha utilitzat per classificar-los és la motilitat. Els que presenten motilitat per la presència de flagells donen lloc a dos grans grups: el dels Flagel·lats, si es mouen mitjançant flagells, i el dels Ciliats o Ciliòfors, si es mouen mitjançant cilis, flagells curts que es troben per tota la superfície de l’organisme. Un tercer grup el formen els protozous que es mouen mitjançant moviment ameboideu, s’anomenen Rizòpodes, i el quart grup els protozous pràcticament immòbils que són paràsits i que s’anomenen Esporozous perquè en una part del seu cicle de vida hi ha una fase formadora d’espores.Tenen reproducció asexual i sexual. En algunes espècies es manifesten ambdues, per en general predomina l’asexual. La reproducció sexual es realitza en moments crítics per a la supervivència. Se’ls troba en medis aquàtics, marins o d’aigua dolça, com a paràsits o en simbiosis amb altres organismes. La major part de les espècies són de vida lliure que és condicionada per la llum, per la temperatura, pel pH i per la composició química i la qualitat i quantitat de nutrients del medi.

Classe Flagel·lats. Presenten flagels (estructures allargades, permanents, generalment en nombre d'un, dos o pocs més). Per exemple el Trypanosoma que és responsable de la "malaltia de la son" i que és transmès per la picadura de la mosca tropical Tsé-Tsé.

Figura 10. Protozous flagel·lats: Euglena viridis i Trypanosoma sp. envoltats de glòbuls rojos.

Classe Ciliats. Presenten cilis (estructures similars als flagels però molt més curtes i molt nombroses). Per exemple el Paramecium que és nedador i la Vorticella que viu fixa.

9

Page 10: El Regne Dels Protoctistes

Figura 11. Protozous ciliats: Paramecium i Vorticella.

Classe Rizòpodes. Presenten pseudòpodes (prolongacions temporals de la cèl·lula en forma de falsos peus). Per exemple l'Ameba i l'Entamoeba responsable de la "disenteria amebiana", malaltia pròpia de països del Tercer Món i que es caracteritza per deposicions diarreiques amb sang. Alguns rizòpodes com el foraminífers presenten un esquelet calcari.

Figura 12. – Protozous rizòpodes: Ameba i Actinophrys sol.Classe Esporozous. Es mouen per simples contraccions del cos. Per exemple el Plasmodium que és el responsable de la "malària" o "paludisme" que és la principal causa de mort del món. Aquesta malaltia és pròpia de països del Tercer Món, es caracteritza per sobtats accessos de febres molt altes i és tramés per la picada de les femelles del mosquit Anopheles.

Figura 13. Protozous esporozous: Plasmodium dins d’un glòbul vermell.

10

Page 11: El Regne Dels Protoctistes

Figura 14. Protozous: 1. Vorticella; 2. Halteria; 3. Euglena; 4. Colpidium; 5. Spirostomum; 6. Colpoda; 7. Chilomonas; 8. Paramecium; 9. Euplotes; 10. Blepharisma; 11. Coleps, i 12. Stylonychia.

1. Digues a quin grup pertanyen els protozous de la Figura 14?2-4-5-6-8-9-10-11-12 Flagel·lats1-3-7 Immòbils

2. Quines són les característiques de la malaltia de la son?

3. Quines són les característiques del paludisme?• S'encomana amb la picadura d'un mosquit• El paràsit es diu Plasmodium• Pot arribar a ser mortal

11

Page 12: El Regne Dels Protoctistes

Per acabar

1. Què són els gàmetes?Els gàmetes són cadascuna de les cèl·lules haploides produïdes pels òrgans germinals dels mascles o les femelles en la reproducció sexual

2. Què són les espores?Les espores són les llavors d'algunes plantes o fongs, que volen amb el vent i quan cauen, si la terra és bona, germinen

3. Què és el plàncton?Un conjunt d'éssers vius de diversos tipus

4. Què són les hifes?Són els filaments que formen el miceli dels bolets

5. Què és el pH?És la mesura d'ions d'hidroni en una solució

6. Què és un plasmodi?Són un grup de hemosporidis amb 85 espècies

7. Què són els pseudòpodes?

8. Què són els cilis? I els flagells?Flagell: orgànul amb forma de fuetCili: Constitueixen un fílum del regne dels cromalveolats o dels protoctistes, segons es classifiqui

9. Què són les toxines?Les toxines són unes substàncies del cos humà que son innecessàries i es tenen que expulsar amb l'orina o amb la suor.

12