EL REI DELS OFICIS:

Una vegada el rei va voler saber quin dels oficis necessitava més

enginy i quin era el que tenia més mèrit de tots, per nomenar-lo rei dels

oficis. Va cridar els set mestres de més

anomenada de cada un dels oficis més

importants i els va requerir perquè cada

un portés una mostra de la seva obra i

l’eina més important de les que

necessitaven. Va convidar-los a un gran

dinar i , un cop van haver menjat, cada

un va presentar la seva feina, ensenyà

l’eina que emprava més per a fer-la i

va explicar les particularitats i

especialitats de l’ofici. El forner va

portar un pa molt ros i la pala que necessitava per a enfornar-lo. El

sabater va portar un parell de sabates molt polides i lluents i l’alena

que gastava per a cosir. El sastre va portar un vestit molt bonic i molt

llampant i les tisores amb què l’havia tallat. El ferrer va portar un pany i

una clau molt bonica i complicada i el mall amb què picava l’enclusa.

El pellaire va portar una pell assaonada molt suau i molt fina i la

ganiveta que emprava per a rebaixar-la i descarnar-la. El fuster va

portar una capseta molt polida i el ribot amb què l’havia polida, i el

mestre de cases, com que no podia portar cap a casa, portà un maó i

la paleta i l’escarpa i explicà com treballava.

Tots set van explicar al rei com havien fet aquella peça de mostra que

portaven, quin paper hi havia jugat l’eina que li ensenyaven i fins a

quantes altres eines havien necessitat per a poder fer allò que li

ensenyaven. El rei, després d’haver examinat totes les mostres i totes

les eines i d’haver-los ben escoltats, li semblà que l’obra de més mèrit

era el vestit fet tot de mà del sastre, sense altra intervenció que una

agulla petita i senzilla mentre que tots els altres, per a aconseguir la

seva mostra, havien hagut de posar en joc un gran nombre d’eines.

Tots els altres van creure que el rei s’havia equivocat i que la pròpia

feina era de més mèrit i de més enginy que la del sastre; però, davant

del parer del rei, ningú no va gosar replicar, i el sastre va quedar

nomenat rei de tots els oficis.

De tots els convocats el ferrer va ésser el que es considerà més

trepitjat, fins al punt que no va sentir-

se disposat a tenir un sastre per rei i

decidí tancar la ferreria i anar-se’n. Al

cap de poc temps, al sastre se li van

desclavar les tisores, al sabater se li va

espuntar l’alena, el pellisser se li va

oscar la ganiveta, al fuster se li

esmussà la fulla de la garlopa i al

mestre de cases se li va escantellar la

paleta. Tots van tenir necessitat del

ferrer, perquè cap no es podia servir

de la seva eina sense el seu ajut. Tots van acudir a exposar les seves

inconveniències al rei, que va trobar-se en un trasbals. Va fer crides

pertot arreu demanant al ferrer que es presentés, que fora atès i

dignificat com es mereixia. Però el ferrer no es presentava; fins que el

rei va manar que fos oberta la ferreria, que s’encegués la fornal i que

acudís tothom que s’hi veiés amb cor per tal de veure si podia suplir el

ferrer i adobar les eines dels altres oficis, perquè cap d’elles no podia

treballar sense l’ajut del ferrer. Cada un dels interessats va intentar i va

provar d’adobar-se la seva eina, però ningú no se’n va pas sortir.

Moltes altres gents de diferents oficis es van presentar per veure si

podien conjurar el conflicte, però tot fou endebades, i com més

anava més complicació es produïa, perquè cada dia que passava

s’esgavellaven noves eines de gents d’altres oficis. Un dia, per fi, va

presentar-se el ferrer, car havien arribat a orelles seves les crides fetes

pel rei. Va adobar les eines de tothom i la pau i la tranquil�litat van

renéixer entre tots els oficis. El rei va convocar els set oficis de l’altra

vegada a un altre àpat fraternal i, davant de tots, va confessar que

havia sofert un error i que la pràctica havia demostrat que tots els

altres oficis són dependents del ferrer, sense el qual no poden trempar

ni adobar les eines quan se’ls malmeten. I , davant de tots els presents,

el rei va nomenar el ferrer rei dels oficis, amb avinença i conformitat de

tothom. El sastre, com a acte de submissió i acatament al rei, se li va

agenollar als peus i amb les tisores va fer set queixals a la part inferior

del davantal de pell que el ferrer portava sempre per treballar per tal

que les espurnes de la fornal no li cremessin la roba. Fins a temps

moderns els ferrers de fornal portaven set queixals a la part inferior del

davantal, que, amés de fer bonic, eren l’ofrena dels sastres i el distintiu

reial entre els altres oficis.

Abans el treball de la fusta, dins del seu immens i variadíssim camp,

formava només un ofici i els fusters tant feien una casa de fusta com

un armari, com un vaixell. L’ofici de fuster era el que requeria més

enginy i el més útil de tots, perquè sabien fer de tot i feien

absolutament de tot mentre fos de fusta.

El rei, admirat de l’enginy prodigiós dels fusters, volgué constituir-los així

en una mena de reialme i anomenar un rei entre ells. Va fer unes grans

crides fent saber la seva voluntat i oferint

el càrrec de rei dels fusters a aquell que

fes al davant seu i de la seva cort una

obra més perfecta i més important. Va

convocar tots els qui volguessin optar al

títol de rei dels fusters. Se’n van presentar

tres, que davant de tot el bo i millor de

la cort i de la gent més sàvia i més

entesa van treballar una pila de dies, fins

a tenir acabada cada un una obra escollida al seu gust. L’un va fer

una escala de cargol, l’altre va fer una barca i l’altre una roda de

carro. Les tres obres van ésser reputades com d’una gran perfecció,

d’un enginy excepcional, d’un mèrit notable, d’una gran utilitat, fins a l

punt que ni el rei ni cap dels seus consellers no van saber pas per quin

dels tres decidir-se, i, després de molt deliberar, el rei els va nomenar

reis tots tres. Com que no era possible la convivència de tres reis, fou

acordat que des d’aleshores els fusters es dividissin les feines i que d’un

ofici en fessin tres: el dels fusters pròpiament dits, que curarien de fer la

fusta necessària per a les cases, els mestres d’aixa o fusters de ribera,

que farien només embarcacions, i els mestres de carros, que només

farien carruatges: i cada un d’aquells tres resis va ésser el rei del seu

ofici. I fou des d’aleshores que un fuster va deixar de fer tota mena

d’objectes de fusta.

Llegenda popular catalana en versió de Joan Amades.

EL REI DELS OFICIS:

-Llegeix amb atenció tot el text i busca els noms dels oficis que van sortint. Els pots subratllar i així et serà més fàcil. -Acaba d’omplir la graella amb totes les dades que et demanen. -Si hi ha algun nom que no coneixes el busques al diccionari o a l’ordinador. -Busca dibuixos o fotografies en algun llibre o si els coneixes els pots dibuixar tu mateix. -Necessitaràs un regle per a fer les línies horitzontal per separar cada ofici. -Dels oficis que han sortit, quin t’agradaria fer quan siguis gran? Per què? - Hi ha algun ofici que no coneguis? Quin?

EL REI DELS OFICIS

Nom de l’ofici

Lloc de treball

Eina o eines

Material que treballa

Obra o treball acabat

Accions o activitats que fa

Altres oficis relacionats

EL REI DELS OFICIS: - Tots els oficis que han sortit a la graella són oficis vells. En aquest full fes el dibuix d’un ofici vell i també d’un ofici nou.