23
El segle XIX El segle XIX espanyol espanyol La crisi de l’Antic Règim La crisi de l’Antic Règim Configuració de l’Estat Configuració de l’Estat liberal liberal 1808 - 1874 1808 - 1874 IES TERRES DE PONENT Mollerussa SEMINARI DE GEOGRAFIA i HISTÒRIA

El segle XIX espanyol

  • Upload
    kevlyn

  • View
    73

  • Download
    0

Embed Size (px)

DESCRIPTION

IES TERRES DE PONENT Mollerussa. SEMINARI DE GEOGRAFIA i HISTÒRIA. El segle XIX espanyol. La crisi de l’Antic Règim Configuració de l’Estat liberal 1808 - 1874. R. Moreno. ÍNDEX. Etapes. Personatges. Fets destacats. JOSEP BONAPARTE. Guerra del francès (independència). Amadeu I. - PowerPoint PPT Presentation

Citation preview

Page 1: El segle XIX espanyol

El segle XIX espanyolEl segle XIX espanyol

La crisi de l’Antic RègimLa crisi de l’Antic Règim

Configuració de l’Estat liberalConfiguració de l’Estat liberal

1808 - 18741808 - 1874

IES TERRES DE PONENTMollerussa

SEMINARI DE GEOGRAFIA i HISTÒRIA

Page 2: El segle XIX espanyol

ÍNDEX

Etapes

Fets destacats

Personatges

Page 3: El segle XIX espanyol

1800 1805 1810 1815 1820 1825 1830 1835 1840 1845 1850 1855 1860 1865 1870 1874

JOSEP BONAPARTE

Guerra del francès(independència)

FERRAN VII

Restauració absolutista

Trienni liberal

Dècada ominosa

REGÈNCIES

M.Cristina Espartero

ISABEL II

Narváez

Governs moderats

Bienni progressista

O’Donnell - Narváez

Governs moderats

Sexenni

Amadeu I

1ª REPÚBLICA

Tornar a l’index

Govern provisional

De la crisi de l’Antic Règim a la configuració de l’Estat liberal- ETAPES -

Page 4: El segle XIX espanyol

1800 1805 1810 1815 1820 1825 1830 1835 1840 1845 1850 1855 1860 1865 1870 1874

JOSEP BONAPARTE

FERRAN VII

Absolutisme Trienniliberal Dècada ominosa

De la crisi de l’Antic Règim a la configuració de l’Estat liberal-FETS DESTACATS-

REGÈNCIES

M.Cristina Espartero

ISABEL II

Narváez O’Donnell - Narváez Sexenni

Go

vern

pro

vision

.

Am

adeu

S

avoia

I República

Tornar a l’index

Constitució de Cadis

Reposició de l’absolutismeManifest dels Perses

Cop d’Estat de Riego

Cent mil fills de St. Lluís

Naixement Isabel II

1ª guerra carlina

Estatut Reial

Constitució progressista

1837

Reformes progressistes. Desamortització de

Mendizábal

Alçaments reialistes

Revolta “La jamància”

Constitució moderada

1845

2ª guerra Carlina

Matiners

DesamortitzacióMadoz

Llei de ferrocarrils

Llei de d’educacióMoyano

Crisi econòmica

Revolució La Gloriosa

1ª guerra de CUBA

3ªguerra carlina

En els requadres blancs i en algunes etapes apareix una mà. Clica per ampliar

Constitució moderada

1869

Constitució republicana

1873

Bienni progr

Constitució 1876

Page 5: El segle XIX espanyol

Tornar a l’esquema

Principis generals: caràcter ideològic

Les Corts El Senat Cap de l’EstatDeclaració de

dretsRelació entre

poders

RelacióEsglésia i

Estat

Tipus de sufragi

Compromís entre liberals i absolutistes.

Controla l’actuació del Rei

Crea la Milícia Nacional en defensa dels principis liberals

Estableix el servei militar obligatori.

Sobirania nacional

Unicameral

Elaboren les lleis.

Pren decisions respecte la successió de la Corona

Tractats internacionals

Fixa les contribucions anuals

Controla l’Exèrcit

Els diputats són per 2 anys i són inviolables.

No n’hi ha Monarquia limitada

El Rei dirigeix el govern (poder executiu)

Intervé en les lleis per iniciativa i per sanció

Posseeix dret de veto ( 2 anys)

Les decisions han de ser refrendades pels ministres

Típicament liberals:

Llibertat civil

Propietat

Igualtat jurídica

Inviolabilitat del domicili.

Llibertat impremta

Dret a l’educació elemental

Garanties penals i processals

Separació estricta de poders

La justícia compet exclusivament als tribunals: Codis civil i penal únics; fur únic; inamobilitat dels jutges...

El Consell d’Estat és l’òrgan consultiu i resol problemes de competències.

La Religió Catòlica com a “única verdadera”

Universal masculí i indirecte

La constitució de Cadis 1812

L’obra de

Cadis:

1. Exemple de constitució liberal inspirada en la Revolució Francesa i en la seva constitució de 1791

2. Accepta el sufragi universal masculí indirecte, la igualtat entre ciutadans, àmplia garantia de drets…

3. Aprova Decrets per instaurar un règim liberal: supressió de senyorius, anul·lació de gremis, Llibertat de treball, abolició de la Inquisició, inici de la desamortització i la reforma agrària…

4. Poca incidència a la pràctica. La guerra va impedir l’aplicació efectiva.

Page 6: El segle XIX espanyol

Tornar a l’esquema

Principis generals: caràcter ideològic

Les Corts El Senat Cap de l’EstatDeclaració de

dretsRelació entre

poders

RelacióEsglésia i

Estat

Tipus de sufragi

Es fonamenta en les lleis tradicionals de la monarquia i rebutja la base liberal.

El seu objectiu: organitzar un règim polític oligàrquic.

No diu res de la sobirania, per tant, per deducció resideix en el Rei

Bicameral:

Procuradores del Reino (cambra baixa) elegits

Funcions consultiva i mig legislativa. No pot debatre assumptes no plantejats per la Corona

Té dret de Petició al Rei.

Les lleis s’han d’aprovar a les dues Cambres i pel Rei.

Próceres del Reino (una mena de Senat) format per nobles en nombre il·limitat.

Els seus membres han de posseir grans rendes i són nomenats per la reina.

Monarquia poc limitada

Convoca, suspèn i dissol les Corts.

Nomena el President de les Corts

•No fa esment a cap mena de drets.

No regula la relació entre les Cambres i el govern., però...

Per dissoldre-les cal la signatura President del Consell de ministres.

No diu res •Censatari i molt restringit per als “Procuradores”

•Nomenament directe de la reina per als “Próceres”

Estatut Reial de 1834(carta atorgada)

Page 7: El segle XIX espanyol

Tornar a l’esquema

Principis generals: caràcter ideològic

Les Corts El SenatCap de l’Estat

Declaració de drets

Relació entre poders

RelacióEsglésia i

Estat

Tipus de sufragi

Pretén trobar un terme mig entre la Constitució de Cadis i l’Estatut Reial.

Consensuada per progressistes i moderats.

Sobirania nacional

Bicameral

Aproven les lleis

Aproven el pressupost anual.

Poden censurar el govern (això actua com a contrapès a la potestat reial de nomenar ministres)

Nomenen el Regent.

No existeix la “moció de censura”, però era una pràctica consuetudinària.

• El Senat és semielectiu

Monarquia limitada.

El Rei dirigeix el govern (poder executiu)

Elaboració de lleis amb les Corts.

Posseeix veto absolut

Convoca, suspèn i dissol les Corts.

Nomena els ministres

• Els mateixos que la de Cadis i una mica ampliats.

Separació de poders

Però atorga majors poders al Rei

No regula el sistema electoral (com la de Cadis)

Fa esment al “poder judicial” i estableix la independència i exclusivitat dels jutges. Jurats Elecció d’ajuntaments

Confessional però més oberta.

Es compromet a mantenir el culte.

Vot censatari directe pel Congrés dels Diputats

Senadors triats pel Rei d’una terna entre els elegits per procediment limitat.

La constitució progressista de 1837

Page 8: El segle XIX espanyol

Tornar a l’esquema

Principis generals: caràcter ideològic

Les Corts El Senat Cap de l’EstatDeclaració de

dretsRelació entre

podersRelació

Església i EstatTipus de sufragi

L’objectiu és fer un règim polític moderat que asseguri el domini polític i social de l’oligarquia.

Consolida l’hegemonia de l’oligarquia agrària i financera i margina la burgesia.

Sobirania compartida entre el Rei i les Corts.

Bicameral

No poden nomenar Regent.

No existeix la “moció de censura”, però era una pràctica consuetudinària.

• El Senat vitalici totalment nomenat pel rei entre altes categories (noblesa, exèrcit, església, alts càrrecs etc)

Incrementa les competències, ara molt més àmplies.

Nomena i separa lliurement els ministres.

Pot dissoldre les Corts a voluntat.

Nomena Cap del Govern a qui vol (independentment de les majories)

• Els semblants als de 1837 (però limitats per lleis posteriors)

Supressió dels jurats, la Milícia i els ajuntaments democràtics.

Se suprimeix l’expressió “poder judicial” i es limita l’autonomia dels tribunals

Nomenen els ajuntaments més grans de 2000 h.

Confessionalitat de l’Estat.

Concordat de 1851

Vot censatari

La constitució moderada de 1845

Tornar

Page 9: El segle XIX espanyol

Tornar a l’esquema

Principis generals: caràcter ideològic

Les Corts El Senat Cap de l’EstatDeclaració de

dretsRelació entre

podersRelació

Església i EstatTipus de sufragi

Pot considerar-se la primera Constitució democràtica.

Sobirania nacional

Bicameral

Congrés dels diputats elegit per sufragi universal i directe sense condicions per a ser elegible.

Posseeix la facultat legislativa.

Ben regulats el calendari de reunions.

Interpel·len i censuren el govern

• El Senat elegit per sufragi universal però amb algunes condicions (tenir 40 anys, haver ostentat un càrrec important, tenir títol superior, ser un gran propietari agrari...)

Monarquia constitucional

Exerceix el poder a través dels ministres, que poden ser censurats per les Corts.

Els semblants als de 1837 (però limitats per lleis posteriors)

Amplia i detallada declaració de drets. I a més, nous:

Inviolabilitat de la correspondència

Llibertat de treball per a estrangers.

Dret de reunió

Drets d’associació

• Estricta separació de poders.

•Descentralització.

• Les Corts són el centre del poder.

• El poder judicial és veritablement independent.

• Judicis per jurats.

• Ajuntaments democràtics

• Llibertat de cultes,

• L’Estat manté el culte i el clergat.

Vot universal (masculí)

La constitució progressista de 1869

Anar a la diapositiva del sexenni democràtic

Page 10: El segle XIX espanyol

Tornar a l’esquema

Principis generals: caràcter ideològic

Les Corts El Senat Cap de l’EstatDeclaració de

dretsRelació entre

podersRelació

Església i EstatTipus de sufragi

Constitució que no es va aprovar.

L’interès més gran és que proposa una estructura federal de l’Estat. Trenca amb el centralisme dels moderats.

S’organitza en règim intermedi entre presidencialista i parlamentari. Sobirania popular.

Hi ha 17 Estats federats i cada un pot fer la pròpia Constitució.

Bicameral El Congrés, amb poders legislatius superiors al Senat

• El Senat: càmara territorial (4 representants per cada Estat)

• No té capacitat legislativa

Té capacitat suspensiva per 1 any.

Controla la constitucionalitat de les lleis.

President de la República elegit de forma indirecta. El President no pot intervenir en la funció executiva, que correspon al govern.

La funció és la de mantenir la unió i l’equilibri entre els Estats de la Federació

Molt semblants als de 1869

• Separació dels tres poders clàssics.

• Afegeix un altre poder: el del President, que anomena “relacional”

• L’Executiu l’ostenta el Govern i el seu president.

• El Govern posseeix capacitat legislativa.

• El poder Judicial és independent, hi ha jurats

• Tracta de forma més democràtica la qüestió religiosa

Vot universal (masculí)

La constitució republicana de 1873

Torna a la 1ª República

Page 11: El segle XIX espanyol

Tornar a l’esquema

Principis generals: caràcter ideològic

Les Corts El Senat Cap de l’EstatDeclaració de

dretsRelació entre

podersRelació

Església i EstatTipus de sufragi

Constitució de caire conservador

Les línies mestres són les de la Constitució de 1845 amb alguns drets de 1869

Estableix un model que permet el predomini del monarca, la corrupció electoral i la fabricació de majories artificials.

Bicameral El Congrés i el Senat posseeixen la potestat legislativa junts amb el Rei.

Les Corts tenen dret de veto, junt amb el Rei.

Són convocades, suspeses o dissoltes pel Rei.

Hi ha diversos tipus de senadors: - Els de dret propi: noblesa, alts càrrecs de l’exèrcit i de l’Església. Tots vitalicis - Nomenats per les corporacions i grans contribuents.

Monarquia poc limitada.

El Rei manté tot el poder executiu.

Dirigeix l’exèrcit

Nomena i separa ministres pels quals és refrendat. Sanciona i promulga lleis

Té dret de veto

Molt semblants als de 1869 però regulats i limitats per lleis posteriors.

Els més importants podien ser suspesos pelñ govern en situacions especials.

• Separació fictícia dels tres poders clàssics.

• Iniciativa legislativa del Rei i les dues cambres.

• Sistema electoral amb petits districtes controlables pels “cacics”.

• Exclusió dels partits no monàrquics.

• Confesionalitat catòlica.

•Tolerància d’altres religions

Sufragi censatari

La constitució de 1876

Page 12: El segle XIX espanyol

El trienni liberal 1820-1823

• El cop d’Estat de Rafael Riego obliga el Rei a acceptar de convertir-se en monarca constitucional.

• En nomena un nou govern •Es proclama una amnistia •Es convoquen eleccions

1. Reformes:

• Restauració Constitució de Cadis

• Llibertat d’indústria i comerç

• Abolició dels gremis

• Supressió règim senyorial

• Disminució de delmes

• Venda de terres de monestirs

• Reforma del sistema fiscal

• Reforma codi penal

• Modernització administrativa

• Creació de la Milícia Nacional

Reformes de liquidació

del feudalisme

Reformes de

liberalitzacióeconòmica

Reformes de modernitzacióadministració

2. Dificultats

• Oposició de la monarquia a totes les reformes

• Conspiració del Rei contra el govern

• Oposició de bona part de la pagesia: els antics senyors són ara els nous propietaris

• Els pagesos perden els seus drets tradicionals i s’empobreixen → oposició als liberals

• Aixecaments de partides absolutistes animades per l’Església i la noblesa tradicional

•Divisió entre els liberals en moderats i exaltats

Tornar a l’esquema

Page 13: El segle XIX espanyol

El carlisme i la 1ª guerra carlina (1833-1839)

• El carlisme representa una de les dues concepcions de la societat de principis del s.XIX, favorable a l’Antic Règim i la seva estructura política, social i religiosa. L’altra ideologia, a la qual s’enfronta, és el liberalisme.

1. Dues concepcions enfrontades:

• Tradicionalista i antiliberal• Pagesia: frustració perquè són expulsats de les terres pel nou sistema liberal.Proletarització

CARLISME

Tornar a l’esquema

• La guerra no va ser només un conflicte dinàstic, sinó, principalment, per com veien i volien el món, perquè tenien…

QUI? Noblesa rural + majoria del clergat + pagesos d’algunes zones

PER QUÈ?

• La qüestió foral• Lema: Déu Pàtria i Furs

LIBERALISME

QUI? Alta noblesa + funcionaris+jerarquia militars + burgesia + bases populars de la ciutat

PER QUÈ?• Noblesa: mantenir el poder econòmic i la propietat• Burgesia: aspira a imposar reformes liberals

• Bases populars ciutadans: millorar la situació de misèria i marginació

2. Desenvolupament de la guerra:

• Implica tota la societat

• 1833. L’aixecament s’inicia a Catalunya. Minoritari al principi. L’exèrcit lleial sufoca la revolta

• 1835. S’estèn a Navarra i P. Basc. General Zumalacàrregui. Els carlins catalans es reorganitzen.

• General carlí Ramon Cabrera té el control de bona part de Catalunya interior, Maestrat i Baix Aragó

• Tàctica de guerrilles. Perpetració d’actes de bandolerisme i delinqüència rural

• 1835. Mort de Zumalacàrregui. L’exèrcit liberal a càrrec del general Espartero acorrala el carlí.

• 1837. Fracàs de l’expedició carlina per assetjar Madrid.

• 1839. Conveni de Bergara: acord entre liberals i carlins. Fi de la 1ª guerra carlina → manteniment de furs i incorporació militar dels carlins

Page 14: El segle XIX espanyol

La 2ª guerra carlina 1846-1849(guerra dels Matiners)

• El carlisme continua sent una força de greu oposició a l’Estat liberal (moderat o progressista)

Causes:

Tornar a l’esquema

• Els aixecaments carlins es van revitalitzar durant l’etapa 1846-1849 a Catalunya

• Crisi agrària produïda per unes males collites seguides Augment del preu del pa

• Crisi cojuntural de la indústria tèxtil Malestar a les ciutats

• Diferència amb la 1ª guerra: ara és un aixecament camperol + revolta de sectors urbans.

Partit Demòcrata

Recolzats pel

Recull les aspiracions democràtiques i republicanes de

les classes populars urbanes

Defensen

• Sufragi universal masculí

• Abolició de les quintes

• Abolició dels impostos de consums

• Reconstitució de la Milícia Nacional

• Reconstitució de llibertats individuals i col·lectives

• Les millores econòmiques + increment de soldats = final de la revolta però NO del problema !!

Page 15: El segle XIX espanyol

Reformes progressistes (1835-1837) .La desamortització de Mendizábal

• Mendizábal i els progressistes assumeixen la tasca de desmantellar les institucions de l’Antic Règim.

Tornar a l’esquema

Reformes

1ª Dissolució del règim senyorial: Els senyors perden les atribucions jurisdiccionals (impartir justícia). Però mantenen la propietat de les terres que els pagesos no poguessin acreditar com a seves.

2ª Abolició del delme eclesiàstic: Significarà la fi de la submissió de la pagesia al domini eclesiàstic. L’Església, però, rebrà compensacions econòmiques de l’Estat.

3ª Desvinculació: Supressió de primogenitures, patronats i fideïcomisos: S’alliberen les terres patrimonials vinculades. Ara es podran vendre sense traves.

4ª Desamortització de terres: • 1836. Mendizábal decreta la dissolució dels ordes religiosos (menys ensenyants i hospitalaris).

• Incauta les terres de les comunitats religioses afectades i són venudes en subhastes públiques.

• Pretén recaudar recursos per: 1. Sufragar la guerra carlina2. Disminuir el dèficit de la Hisenda3. Crear grups socials de compradors que recolzarien el liberalisme.

5ª Altres mesures legislatives: Per aconseguir la liberalització de l’economia (economia capitalista):

• Abolició dels privilegis de la Mesta. • Dret de vallar les terres.

• Llibertat d’arrendaments agraris • Llibertat de preus i de comerç interior.

Page 16: El segle XIX espanyol

Els moderats al poder: Configuració del règim (1843-1868)

• A la caiguda d’Espartero(1843) es proclama reina Isabel II i els moderats protagonitzen un cop d’Estat

Tornar a l’esquema

Característiques del règim

1ª Promulgació d’una nova Constitució (1845) moderada.

2ª Intenta crear un Estat liberal sobre tres eixos:

Centralització

b) Enfortiment dels governadors civils

c) Nomenament d’alcaldes per la Reina

a) Estructura piramidal i jeràrquica. Cada província depèn de Madrid.

d) Reforma fiscal: centralització dels impostos a mans de l’Estat

Unificació

a) Codi Penal de 1851.

b) Projecte de Codi Civil.

c) Competències educatives passen a mans de l’Estat. Plans d’estudis únics per a tot el territori (Llei Moyano)

d) Sistema únic de pesos i mesures. (Sistema mètric decimal)

Control ordre públic

a) Dóna importància cabdal a l’exèrcit i militaritza la vida pública.

b) Predomini dels governadors militars per sobre dels civils, amb poder omnímode: sovint al marge de la Constitució

c) Supressió de la Milícia Nacional

d) Creació de la Guàrdia Civil

Page 17: El segle XIX espanyol

El bienni progressista (1854-1856)

Tornar a l’esquema

Com s’inicia

1854 Pronunciament militar (Vicalvarada) de progressistes + sectors moderats

Manifest del Manzanares

Demanen: • Compliment de la Constitució• Reforma de la Llei electoral• Reducció dels impostos.• Respectar els mereixements dels càrrecs militars i civils.• Disminuir la centralització.• Reconstrucció de la Milícia Nacional

Intenta instaurar els principis progressistes

• Elabora una nova Constitució (1856) que no es va promulgar

• Represa de la desamortització (Madoz)

• Afecta a béns de l’Estat, Església, ordes militars, confraries i principalment dels ajuntaments

• Volum desamortitzat molt superior al de 1837, de Mendizàbal.

• Es pretén obtenir recursos per la Hisenda i inversions públiques

• 1855 Projecte d’ampliació de la xarxa ferroviària (Llei General de Ferrocarrils)

Final

Mesures reformistes no donen solucions a les demandes populars Greu conflictivitat social

Crisi econòmica + Febre groga Aixecaments obrers (1855) Demanen• Reducció d’impostos (consums)

• Abolició de quintes

• Millores dels salaris.

• Reducció de la jornada laboral

Govern aprova Llei del treball = millores laborals i permetia associacions obreres

No acaben les protestes. Al contrari: s’estenen per tot el país amb crema de fàbriques i collites i aldarulls popupalrs.

Dimissió d’Espartero Isabel II confia en O’Donnell

Page 18: El segle XIX espanyol

Els moderats novament al poder (1856-1868). Crisi del moderantisme

Tornar a l’esquema

La reina confia el poder a O’Donnell i el seu partit

• Restableix la Constitució de 1845

• Anul·lació de part de la legislació progressista: - Atura la desamortització - Anul·la llibertat impremta. - Restableix impost dels consums - Etc

Unión Liberal1856

O’Donnell restableix els principis del moderantisme

Es duu a terme una política exterior activa i agressiva per desviar l’atenció dels problemes interns i acontentar l’exèrcit.

Expedició a Indoxina

Intervenció a Mèxic

Intervencionisme a Marroc

1863 El govern unionista no pot fer front a la crisi econòmica

+ l’oposició de republicans, demòcrates i progressistes

Dimiteix O’Donnell

Nomenament de Narváez

Narváez governa de forma autoritària, al marge de les Corts i de tots els grups polítics.

• Autoritarisme• Crisi financera europea (1866)• Incapacitat de resoldre la crisi econòmica

Desig de canvi de règim. Amplis sectors conspiraran per fer caure els governs moderats i la pròpia monarquia d’Isabel II

Page 19: El segle XIX espanyol

El sexenni democràtic (1868-1874) Causes de la revolució

Tornar a l’esquema

Crisi econòmica + crisi política 1860 Greu inestabilitat

1ª Crisi financera • No rendibilitat de les inversions ferroviàries.Fa caure el valor de les accions a la Borsa

• Caiguda de les cotitzacions del Deute Públic.

Crisi Industrial • Caiguda de les importacions de cotó americanes. Degut a la guerra de Secessió.

Augment de preus Contracció demanda Fallida empreses

3ª Crisi de subsistències • Males collites Augmenten els preus de l’aliment bàsic, el blat.

Fam + AturClima de

greu violència

1866 Agost. Pacte d’Ostende:

1868 Setembre. Inici de la revolució “La Gloriosa”

Progressistes

Demòcrates

Unionistes

General Prim

General Serrano

•Fi de la monarquia borbònica•No precisa la forma de govern (Monarquia o República)•Demana el Sufragi universal (m)•Democratització vida política•Abolició de quintes i consums

Crisi política del moderantisme. Actitud antidemocràtica i autoritària del darrer període (1856-1868) del govern de Narváez.

Page 20: El segle XIX espanyol

El sexenni democràtic (1868-1874) Govern provisional (1868-1870)

Tornar a l’esquema

• Presidit pels generals Serrano i Prim posa en marxa un programa de reformes:

Polítiques:

Convoca eleccions a Corts, per primer cop a Espanya per sufragi universal masculí.

Promulguen una nova constitució.

Manté la monarquia, en qui recau el poder executiu. Però ho fa a través dels ministres

Es proclama la independència del poder judicial. Sistema d’oposicions a jutge. Es restableix el jurat.

Econòmiques:

Objectiu principal: reorientar la política econòmica per tal d’implantar definitivament el capitalisme.

Se suprimeixen les contribucions de consums, substituïda per un impost personal i universal.

Venda o concessió de part del patrimoni miner. Per solventar la caòtica situació de la Hisenda

Liberalització dels intercanvis exteriors. Llei de Bases aranzelàries.

Millorar la competència

Tranformar i donar rentabilitat a les estructures comercials i industrials

REFORMES

Però…

Frustració de moltes aspiracions populars1. Amplis sectors no accepten la forma monàrquica

2. Rebutgen el manteniment del culte i del clergat

3. Queda intacte el model socioeconòmic.

Forta conflictivitat social• Es demana el repartiment de terres• Es demana la supressió de consums i quintes

Insurreccions a favor de la República federal

Introducció de les idees Internacionalistes Expansió de l’anarquisme i del socialisme

Page 21: El segle XIX espanyol

El sexenni democràtic (1868-1874) Monarquia d’Amadeu de Savoia (1870-1873)

Tornar a l’esquema

• Victòria electoral dels partits monàrquics Tasca de trobar un nou rei per substituir els Borbons

Amadeu de Savoia • Té una concepció democràtica del paper de la monarquia.• Pertany a una família molt popular artífex de la unificació italiana.

1870 Novembre. Elegit per les Corts

1870 27 de desembre: Assassinat del general Prim, el principal defensor i conseller del nou rei.

OPOSICIÓ A LA NOVA MONARQUIA

1. Els moderats, que són fidels als Borbons

2. L’Església: queixosa del decret que obliga el clergat a jurar la Constitució del 1869

3. Les elits del diner: perquè són contràries a l’abolició de l’esclavitud i la regulació del món del treball.

4. Sectors republicans

5. Carlins

REGNAT AMB DIFICULTATS CONSTANTS

1. Revolta carlina el 1872 ( iniciada al P.Basc i estesa a Navarra i Catalunya)

2. Continua la revolta a Cuba, iniciada el 1868, perquè els sectors econòmics espanyols volen mantenir la situació de control de Cuba.

3. Insurreccions federelistes.

4. Distanciament de la població en general respecte de la monarquia amadeista.

5. Retraïment contra el sistema per part del món obrer

6. Desintegració de la coalició governamental.Resulta

t:

Amadeu I abdica el 10 de febrer de 1873

Page 22: El segle XIX espanyol

El sexenni democràtic (1868-1874) La Primera República (1873-1874)

Tornar a l’esquema

L’ 11 de febrer es proclama la República. La majoria de les Corts és, però, monàrquica.1873

ALGUNES IDEES GENERALS

Neix amb escasses possibilitats d’èxit:• Només n’eren partidaris 70 parlamentaris federals

• Partidaris de: supressió de les “quintes” i consums, abolició de l’esclavitud i del laïcisme de l’Estat.

Rep el suport dePetita burgesia

Classes populars urbanes

Part del moviment obrer i camperol

• Defensen la fórmula federal majoritàriament.

La República és rebuda a Catalunya amb entusiasme:

• S’ocupen les corporacions municipals.

• Es constitueixen Juntes Revolucionàries.

• Es proclama l’Estat Català dintre de la República espanyola.

Estanislau Figueres, primer president, pacifica la situació, dissol les juntes i convoca eleccions.

Eleccions: guanyen els republicans: abstencionisme del 70%

Nova Constitució 1873: semblant a la de 1869

PROBLEMES DE LA I REPÚBLICA

F. Pi i Margall

1. La República va accelerar i animar el conflicte carlí

2. La República es veu incapaç de millorar la situació a la guerra de Cuba, iniciada el 1868. Els funcionaris i les autoritatats espanyoles de l’illa eren hostils al règim republicà.

3. El cantonalisme de zones amb forta implantació republicana: Cartagena, Sevilla, Cadis, Castelló, Salamanca, València…etc

Presidents republicans

Estanislau Figueres Francesc Pi i Margall

Nicolàs Salmerón Emilio Castelar

Castelar, sense majoria a les Corts, governa de forma autoritària. Finalment ha de dimitir.

Per evitar un nou govern d’esquerra: Cop d’estat del general Pavia i la Guàrdia Civil3 gener 1974.

1 desembre 1974. Manifest de Sandhurst

29 desembre 1974. Pronunciamiento de Martínez Campos

Restauració monarquia borbònica. Alfons XII

Page 23: El segle XIX espanyol

La guerra dels Deu Anys (1868-1878). Cuba

Tornar a l’esquema

Inici de la Revolta a Cuba 1868

Causes:

1878 Pau de Zanjón

• Els criolls hisendats cubans encapçalen la revolta

• El poble la recolza en prometre la fi de l’esclavitud

El govern d’Amadeu I vol abolir l’esclavitud i proposa reformes polítiques,

Però !• Oposició frontal dels sectors econòmics i patronals proteccionistes, amb interessos a Cuba.

• Defensen la guerra com a fórmula per imposar els seus interessos

• Defensen el manteniment de l’esclavitud

• Defensen el mercat unitari espanyol

• Defensen el manteniment de la situació cubana sense canvis.

CAUSES