Embed Size (px)
Citation preview
El Timbal revista del Baix Gaià
SETEMBRE/2012
Núm. 75 /
Exemplar gratuït / Des del 1994
El paisatge dantesc de la crisi eco-nòmica que afecta a Catalunya és brutal al Baix Gaià: blocs de pisos abandonats, zones industrials que fan por de veure, camps de conreu deixats i aturats pel carrer espe-rant. Malgrat això hi ha gent valenta que tira endavant amb propostes ago-sarades. Mireu BaixGaià.cat, Spa i Salut ([email protected]), l’Auca Taverna (http://
www.facebook.com/AucaTaverna), el ddT ([email protected]), el Restaurant Bam (977640754), la gelateria Olivier ([email protected]), Royal Dance ([email protected]), Cal Jan (977645325), Gelatiamo (carrer Nou), etc. Aquestes respostes imaginatives necessiten de governs que gestio-
nin l’economia donant l’esquena a les tesis neoliberals. L’economia no es gestiona sola. Cal un preu just pels productes del camp, cal elimi-nar l’economia especulativa, cal una gestió pròpia dels nostres re-cursos (de Catalunya) i cal més Baix Gaià que mai. Si no tenim marca pròpia no existim i els fluxos passen de llarg. I cal mancomunar serveis per tenir més amb els mí-nims de costos possibles.
2
Inauguració de l’exposició de Grop “A la recerca del temps”, a la
Diputació de Tarragona, 27-IV-2012. Presentació dels Estudis Altafullencs núm. 36 a càrrec de
Francesc Farré al local del Centre d’Estudis, 22-IV-2012.
Parades d’entitats i llibreries per Sant Jordi a Torredembar-
ra, 23-IV-2012
Presentació del llibre de partitures Repertori per a gralla
de Josep Mercader Ramon (a) Astó (1886-1964). 1r vo-
lum editat pels Grallers de la Torre. 20-IV-2012
III Marxa per les Terres del Gaià, 28-30 d’abril de 2012
Inauguració de la sala de lectura de cal Cadernal de
Salomó i presentación del segon volum de la història
del Baix Gaià de l’autor altafullenc Salvador-J. Rovi-
ra, 4-V-2012. L’acte va comptar amb una nombrosa
assistència de veïns de Salomó i de la comarca.
Presentació de la Resclosa que recull les ponències de les Ii
Jornades d’Estudi i Difusió de les Terres del Gaià. El volum
ha estat editat perl Centre d’Estudis del Gaià. Vila-rodona,
27 de maig de 2012.
3
Taula rodona sobre les Terres del Gaià. Es va presentar la nova entitat, es
va fer balanç de la III Marxa i es van explicar les darreres novetats de la
lluita pel cabal ecològic. Centre d’Estudis Altafullencs, maig de 2012.
L’Ajuntament de Torredembarra (CIU-PP-
GIT) va penjar la bandera espanyola a la
Festa del Quadre de Santa Rosalia a la plaça
de la Vila. 13-VII-2012.
El torrenc Jofre Borràs va presentar “Un petit
incident” (treball de final de carrera de Direcció
i Dramatúrgia) a l’Institut del Teatre, 31-V-
2012.
Taula rodona del Recercat organitzat per la Coordinadora de Centres
d’Estudis de Parla Catalana a Tarragona. Van intervenir la Lola de Salvem la
Platja Llarga i l’Hèctor de l’Associació Mediambiental la Sínia, entre d’altres.
12-V-2012
El 13 de juny de 2012 va reobrir l’Auca, l’espai de referència dels movi-
ments socials i culturals del Baix Gaià. Aquesta vegada el local s’ubica a la
plaça de la Vila de Torredembarra.
L’Auca va penjar l’estelada per la Festa del
Quadre de Santa Rosalia. 13-VII-2012.
El Timbal et recomana
aquest llibre
4
Neix la secció local de l’Assemblea Nacional Catalana de la Riera de Gaià, 09-VII-
2012
El torrenc Joan Sorauren ha guanyat el Doctor Tour d’skate sub-18. Juliol de 2012.
TERRES DEL GAIÀ L’Associació Aprofitem per difondre la recentment creada Associació, els objectius gene-rals de la qual són: 1.Promoure accions per la protecció, recuperació i millora del patrimoni natural, agrícola, històric i cultural de les Terres del Gaià 2. Afavorir iniciatives locals, unir i desenvolupar la marca Terres del Ga-ià. 3. Vertebrar el territori basant-se en l’aprofitament dels recursos naturals. 4. Fomentar la recerca i al difusió dels valors del nostre patrimoni. 5. Mantenir el cabal ecològic del riu Gaià. 6. Inventariar els valors naturals i patrimonials de la conca del Gaià i el seu estat de conservació per tal de definit amenaces i plans d’actuació. L’Associació vol ser la llavor d’un mo-viment social que reivindiqui, doni a conèixer i treballi en la preservació i el desenvolupament del territori asso-ciat al Gaià. Volem treballar conjunta-ment persones, empreses, associaci-ons, administració. Qualsevol pot ser soci, necessitem mans i caps, imagi-nació i ganes de crear, més que no pas diners per això no tenim instituï-da cap quota de soci. I molta empen-ta!
Conferència sobre la pagesia a Torredem-
barra organitzada per l’Associació de Pro-
pietaris dels Munts. 22-VII-2012. Correllengua 2012 a Baix a Mar, el 28 de juliol.
5
Lluny de ser un escenari de cartró-pedra, aquest nucli conserva aquell aire mari-ner que ens recorda el seu passat pesquer. Fins no fa tant, les barques varaven a la platja i en comptes de trobar enmig de l’aigua l’escultura de Bartolozzi, l’Alfa i Omega, hi havia una mena de petita Torre Eiffel que ajudava a la “màquina” a estirar les barques cap a la sorra. Alguns edificis ens transportaran a l’època sen-se haver de menester gai-res esforços: La Cooperati-va Marítima fundada a fi-nals del segle XIX, l’antiga llotja de subhasta de peix de la dècada de 1920, una antiga casa de pescadors davant del mar i cal Bofill, el xalet d’un metge que va arribar al barri cercant una cura per a la seva malaltia.
Baix a Mar ha tingut molta sort pel fet disposar d’investigadors que han fet un gran esforç per recupe-rar de la memòria històrica dels més grans. A través de llibres i articles, hem pogut conèixer com treballaven els boters, com es feien les nanses, com era la vida quotidiana de les dones, quins exvots de pescadors hi ha a l’ermita de sant An-toni, com era l’escola del barri, quines cançons can-taven els homes a les ta-vernes, quin era el funcio-nament de la Junta Local de Salvament de Nàufrags o com treballaven les remen-dadores de les xarxes de pesca. Darrera de la majo-ria d’aquests treballs hi tro-
bem el Gabriel Comes No-lla. Aquesta vegada Comes ens presenta La Mar dels Pescadors de Baix a Mar (1950-1995), escrit a qua-tre mans amb la biòloga Iris Gual Figuerola, exper-ta en el litoral i el fons marí torrenc. Gual disposa també d’una llarga tra-jectòria en recerca amb propostes tant interes-sants com el llibre submer-gible Peixos i altra vida submarina de Torredemba-rra, escrit conjuntament amb el Jordi Corbera i el Pere Abelló. La Mar dels Pescadors, editat pel Centre d’Estudis Sinibald de Mas, és un bon recull etnogràfic i científic sobre la zona pesquera que va del Port a l’ermita de Berà. Hi podreu llegir el tipus de peix que es pes-cava a cada zona, a cada fondària, els llocs més pro-ductius i la vida submarina en general. Es tracta d’uns coneixement transmesos de pares a fills que s’havien construït a partir de l’experiència de molts anys de treball. Per desen-volupar aquest treball, el Gabriel i l’Iris han realitzat entrevistes als avis del barri. Però cal destacar que també han fet immer-sions per conèixer l’estat actual del fons marí. Una de les curiositats que es descriu amb precisió és l’existència de tres zones rocoses al fons del mar, just davant del nucli de població. Les roques for-
men un conjunt de tres barres pa-ral·leles al litoral. Cadascuna d’elles té un nom popular: l’Antina, la Barra de Tres i el Brut. No cal dir que la seva existència ha facilitat la presència d’una fauna aquàtica força variada.
Són molt interessants les imatges reproduïdes al llibre, la ma-joria d’elles dels propis autors del text. Hi podreu veure “la màquina”, l’arribada d’embarcacions a la platja, el bloc, posidònia, eriçons, escòrpo-res i altres bèsties del mar. Hi des-cobrireu tot un vocabulari que val la pena de conèixer i conservar: les Roquetes, la Barra del Brutet de Clarà, la Punta de la Galera i tantes altres.
La crisi actual del sector és profunda i, per tant, el futur és in-cert. Sembla segur que no tornaran aquells anys en què aquesta vila tenia vuit embarcacions que sortien a la llum i setze bots auxiliars. Més de dos-cents homes hi treballaven directament. I encara hauríem de comptar les persones que tenyien xarxes, les dones que remendaven i les famílies que venien el peix. Co-rrien els anys cinquanta del segle vint. Tot un món que ha desapare-gut del qual només en queden algu-nes barques que es resisteixen a acceptar la minva de peix i el tracte de favor que reben les grans empre-ses multinacionals per part del po-der.
Encara hi ha pescadors a Torredembarra. Els trobareu al Port situat al Roquer, allà on els mapes marquen l’existència del desapare-gut “Cap Gros”. I, per cert, han tor-nat els gussis a la platja de la mà d’una associació local que promou la seva recuperació. Bona lectura i bo-na visita a Baix a Mar. Imprescindi-ble!
La Mar dels Pescadors de Baix a Mar (1950-1995) GABRIEL COMES NOLLA IRIS GUAL FIGUEROLA Torredembarra: Centre d’Estudis Sinibald de Mas, 2011.
La mar dels pescadors Baix a Mar, el barri de pescadors de Torredembarra, és
un lloc de Catalunya que cal visitar. A part de tenir un
espai natural protegit a tocar, els Muntanyans, té uns trets identitaris que són un atractiu per aquells que
anem pel món cercant les coses autèntiques.
Jordi Suñé
Morales
antropologiaimes.blogspot.com
JA PODEU ADQUIRIR EL LLIBRE DEL CONSELL DEL LLOCH DE
LA NOU! El volum, que equivaldria a un llibre d'actes d'avui dia, comprèn el convuls període que va de la Guerra
de Secessió fins la Guerra de Successió i ens narra dades censals, arrendaments i d'altre activitat de la Nou. L'autor ha
fet una transcripció de l'original lliurat per l'alcalde de l'Espluga de Francolí, fent-lo llegible al gran públic amb les seves
traduccions i interpretacions. L'autor del llibre és el Lluís Virgili Virgili. Es pot comprar a l'Ajuntament per 10€.
6
Es vol una Marxa oberta a tothom, i per això s’o-rganitzen els àpats i el dor-mir, tot i que cadascú pot escollir si fa tot el recorregut o alguns trams. Fins ara, sempre s’ha dividit en tres etapes que han anat canvi-ant en les diferents edicions, amb la intenció d’anar trepit-jant el vast territori que s’o-bre a banda i banda del Ga-ià. La sortida, amb certa fres-queta, per no dir directament fred, va ser a quarts de deu del matí. Enguany, la prime-ra etapa era en dissabte, a diferència de les edicions anteriors. Això va facilitar que fóssim una cinquantena llarga de bon començament. Amb bon ritme - tot just ar-rencàvem - vam passar per Sant Gallard i travessant el riu per primera vegada amb una mica de saltiró, cap a Pontils. Aquest cop, amb temps, ens vam permetre el luxe de donar el tomb per la Riera de Biure i arribar-nos a Pontils per la Resclosa que
queda al damunt del po-ble, una birgueria i per-doneu el col·loquialisme. Amb gana ja, cap a Santa Perpètua, on hi ha un dels castells (torre) més antics del país (segle X). L’expedició es va dividir entre els que van seguir la carretera i els agosa-rats que pel camí del riu, van salvar la resclosa i arribaven al poble pels hortets de la part baixa. Bon dinar amb pa amb tomàquet, embotit, ver-mutet, vi del bo...visca els encarregats de la in-tendència ! que, entre altres accions reeixides, van fer un bon arròs a la nit, arribats a la casa de colònies de Querol, des-prés d’una tarda de puja-des i baixades. Al dia següent som-hi ! amb forces i decisió, a afrontar l’etapa més du-ra: vora 30 km des de Querol a Salomó. El pri-mer tram s’allunya molt del riu perquè l’estat dels
camins no permet fer-ho, de mo-ment, d’altra manera. Enfilant-se al Montagut i agafant el GR fins a San-tes Creus, on una parada tècnica al Casalot va permetre fer una cervesa i recuperar l’ànim. En aquest punt s’afegiren caminants amb ganes de menjar el banquet de pollastre que ens esperava a Vilardida. I després, molt de sol per recuperar-se. A la tarda, amb un camí més planer i una bona colla de caminants s’arribava a Salomó cap a les 7 de la tarda. Final de jornada amb una bona dutxa i bon sopar, que els herois i heroïnes que van fer tants quilòmetres van agrair. I ja som a l’últim dia. L’alcalde de Salomó va acomiadar els expedicio-naris que prenien el camí cap a la costa, passant vora el pantà de Rep-sol, que té l’aigua del Gaià segresta-da. En una etapa distesa i amb mol-ta conversa arribàvem al Catllar amb temps per fer una bona fideuà multitudinària i en acabar, desplegar la pancarta “Salvem el Gaià” acom-panyada de les paraules de l’alcalde. A la Torre d’en Guiu, però, no baixa-va l’aigua que ens haguera agradat veure. I després de dinar, amb mol-ta mandra i amb ganes de migdiada al sol, cap a la platja. Ara ja si que ho teníem gairebé fet ! les ganes de veure el mar ens feien oblidar el cansament. Vora la Riera de Gaià ens va venir a trobar l’alcalde d’Alt-ltafulla i de seguida, vam ser al tram final del riu, on tornàvem a veure aigua i gaudir del passeig per una aquesta bonica arbreda. Arribats al mar algun valent s’hi va banyar, val a dir que jovenets. I vam desplegar per últim cop, la pancarta que vol fer reviure el riu. El nostre riu. Esperem, l’any vinent, repetir-ho, amb molts més. I compartir a més del camí, l’estima per aquesta terra. Segueix
Les Terres del Gaià
La III Marxa Terres del Gaià es va fer els dies
28,29 i 30 d’abril, des de Santa Coloma de Queralt, on
neix el Gaià a la Font de Les Canelles, fins al que en
queda de riu, a la desembocadura, a l’alçada de Tama-
rit. La Marxa és una bona manera de reivindicar i donar
a conèixer el territori que travessa el riu Gaià, amb els
seus valors patrimonials i ecològics. L’objectiu, però, no
és tant el de fer un trekking com el d’anar coneixent la
gent i el territori mentre caminem, en un ambient, s’ha
de dir, festiu. Sempre hi ha algú que té alguna cosa per
explicar o per mostrar. La Marxa és decididament inter-
disciplinària!
Maribel
Serra i
Marc Badia
Membres de
Terres del Gaià
Fem els GR del 100tenari de l'AEC (Agrupació Excursionista Catalunya)
El 16 de setembre farem dos trams simultanis del GR92:
Cambrils-Tarragona i La Pobla de Montornès-Tarragona.
A les 13 hores tindrem a punt una paella a l'ermita del Loreto de Tarragona.
Cal inscriure's a l'Associació (977 34 50 40).
Hi ha temps fins el dia 13 de setembre.
PARTICIPA-HI! SERÀ UNA FESTASSA!
7
Una de les primeres expressions col·lectives que es van fer de cara a unir esforços en la lluita per aquests objectius comuns, eren els Fòrums de les Terres del Gaià. Aquestes tro-bades es van celebrar, de manera itinerant, entre els anys 2005 i 2010. En el darrer dels fòrums, cele-brat al Pont d’Armentera, es van assentar les bases de la que, final-ment, esdevindria l’Associació de les Terres del Gaià, recentment consti-tuïda. De manera paral·lela, s’han celebrat dues Jornades d’Estudi i Divulgació de les Terres del Gaià on, a partir de les ponències i comunicacions pre-sentades i discutides en els diferents àmbits d’estudi, s’ha aconseguit re-collir un bon conjunt de reflexions importants al voltant de les Terres del Gaià. Les primeres jornades, van tenir lloc a Santes Creus el 2008. Es van estructurar al voltant tres àm-bits. El primer tractava de la confi-guració del paisatge, la distribució del poblament i l’organització terri-torial. El segon es va centrar en te-mes relacionats amb l’ecologia i la natura. El darrer plantejava els rep-tes de futur i de la participació soci-al.
Les segones jornades es van cele-brar el 2010 a Salomó i, seguint la mateixa estructura de distribuir po-nències i debats en tres àmbits, es va posar èmfasi en aspectes més relacionats amb la conservació del patrimoni, la qualitat medi-ambiental del riu o bé, la participa-ció ciutadana. L’èxit d’assistència fou notable en ambdues jornades. Entre ponents, comunicants, i públic, es comptabilitzaren al voltant de la vui-tantena de persones en cada edició, fet que mostra la rellevància i l’inte-rès dels temes que s’hi tractaren. A més, la qualitat de les comunicaci-ons presentades i el debat que de la seva presentació se’n va derivar van permetre millorar el coneixement de les Terres del Gaià. En els dos casos, una bona part de les ponències i comunicacions pre-sentades a les Jornades, han estat recollides i publicades a la Resclosa, la miscel·lània anual del Centre d’E-studis del Gaià, de Vila-rodona (Alt Camp).
Al dia següent som-hi ! amb forces i decisió, a afrontar l’etapa més dura: vora 30 km des de Querol a Salomó. El primer tram s’allunya molt del riu perquè l’estat dels camins no permet
fer-ho, de moment, d’altra manera. Enfilant-se al Montagut i agafant el GR fins a Santes Creus, on una pa-rada tècnica al Casalot va permetre fer una cervesa i recuperar l’ànim. En aquest punt s’afegiren caminants amb ganes de menjar el banquet de pollastre que ens esperava a Vilardi-da. I després, molt de sol per recu-perar-se. A la tarda, amb un camí més planer i una bona colla de cami-nants s’arribava a Salomó cap a les 7 de la tarda. Final de jornada amb una bona dutxa i bon sopar, que els herois i heroïnes que van fer tants quilòmetres van agrair.
I ja som a l’últim dia. L’alcalde de Salomó va acomiadar els expedicio-naris que prenien el camí cap a la costa, passant vora el pantà de Rep-sol, que té l’aigua del Gaià segresta-da. En una etapa distesa i amb mol-ta conversa arribàvem al Catllar amb temps per fer una bona fideuà multitudinària i en acabar, desplegar la pancarta “Salvem el Gaià” acom-panyada de les paraules de l’alcalde. A la Torre d’en Guiu, però, no baixa-va l’aigua que ens haguera agradat veure. I després de dinar, amb mol-ta mandra i amb ganes de migdiada al sol, cap a la platja. Ara ja si que ho teníem gairebé fet ! les ganes de veure el mar ens feien oblidar el cansament. Vora la Riera de Gaià ens va venir a trobar l’alcade d’Alt-ltafulla i de seguida, vam ser al tram final del riu, on tornàvem a veure aigua i gaudir del passeig per una aquesta bonica arbreda. Arribats al mar algun valent s’hi va banyar, val a dir que jovenets. I vam desplegar per últim cop, la pancarta que vol fer reviure el riu. El nostre riu.
Esperem, l’any vinent, repetir-ho, amb molts més. I compartir a més del camí, l’estima per aquesta terra.
III Marxa Les Bases
Aquesta marxa ha estat la darrera expressió d’un con-
junt de trobades, jornades de debat i d’altres activitats que, en els darrers anys, s’han fet per la recuperació i la
preservació de la zona que s’articula al voltant del riu
Gaià. Associacions culturals, mediambientals, universi-
tats, algunes administracions públiques, i sobretot per-sones individuals, han anat treballant conjuntament so-
bre objectius generals com la recuperació del patrimoni
històric i la preservació medi-ambiental del riu. Un dels
eixos del moviment ha estat, i encara és, la reivindicació del cabal ecològic del riu, la preservació de la llera i la
qualitat de l’aigua, a més de la protecció del territori
contra plans urbanístics agressius.
FESTA MAJOR DE
TORREDEMBARRA
festamajortorredembarra.cat
8
També li diuen que la Caixa respon amb el seu patrimoni. Ara es troba que no pot dis-posar d’aquests cèntims. Ves per on, estaven en “preferents”. A més de pre-sentar una demanda a través d’ADICAE, es planta cada dia davant de la Caixa que l’ha estafat. A la pancarta diu que l’han robat. Els veïns que passen per la vora es paren i li donen ànims. El divendres un grup de joves va anar a fer-li costat. Al diccionari Fabra defineix “Estafa” de la següent mane-ra:”Robar amb engany, ma-les arts/No donar el que hom es compromet a pagar”. Això és el que li ha passat al Joan Torres. Confiava amb una Caixa amb la que havia tre-ballat tota la vida. Confiava que la paraula donada tindria un valor. Ell no podia estar al cas d’un producte dissenyat per arriscar els calés com si fos les Vegas borsàtils. A Catalunya són milers els afectats per aquesta mala pràctica, reconeguda pel ma-teix Banc d’Espanya que mi-
rava cap un altre costat quan succeïa. Ara el Joan Torres confia que la justícia posarà or-dre. A Galícia, Zaragoza i Girona jutges imparcials ja han donat la raó als estafats. Les entitats bancàries hauran de fer front a l’engany massiva-ment realitzat. Per què Espanya és l’únic estat d’Europa on s’ha donat aquesta pràctica fraudu-lenta? Per què els fiscals i polítics es renten les mans? Per què han de ser associacions de con-sumidors les que defensin aquests casos? En Juan Torres seguirà davant l’entitat bancària cada dia (ara amb el nou nom, que és més de dis-seny i ja forma part d’un dels grups més grans de l’Estat espanyol), fins que es faci justícia. L’oligarquia financera i política ens vol fer creure que el deute el van crear les classes treballadores. El deute l’han creat els
gestors de les finances en invertir en promocions immobiliàries que no s’han pogut vendre. El deute l’han creat els defraudadors fiscals i la disbauxa de corrupció política gene-ralitzada. Els banquers que es jubi-laven amb pensions milionàries, etc. Ara toca mostrar el suport aquestes persones que estan patint directa-ment la mala pràctica de les entitats financeres en no informar correcta-ment, en no explicar realment on s’invertien els estalvis i, finalment, en no tornar-los aquests cèntims estalviats al llarg de tota una vida. Amb la crisi no només s’està anant a l’aigua l’Estat del Benestar, també els valors de l’honradesa, de respec-te a la dignitat de les persones. És vergonyós veure com els polítics parlen de recuperar els valors i l’è-tica, mentre protegeixen els ban-quers de l’espoli. El protegeixen amb un rescat injust, perquè el pagarem tots nosaltres quan el que toca es tancar empreses/bancs que ens han arruïnat i nacionalitzar-les perquè torni a córrer el crèdit i els emprene-dors, cooperatives i gent amb inicia-tiva pugui començar un projecte de vida. Aquests dies hem sabut que l’ex-banquer Ruiz Mateos és buscat per estafa als inversors. No s’entén que una bona part de banquers que han realitzat una operació de tal enver-gadura, protegits pel Banc d’Espan-ya, no estiguin en ordre de recerca i captura perquè tornin allò que no és seu.
L’estafa de les preferents
Es diu Juan Torres. Feia 30 anys que tenia compte
d’estalvis amb la Caixa de Terrassa. Un dia entra a
l’oficina per fer les gestions habituals i l’ofereixen canvi-ar els estalvis a un altre compte. Li diuen que tindrà
més interessos. A ell li preocupa si podrà disposar quan
els necessiti. Li diuen que en dos dies pot disposar.
Jordi Roig
Torredembarra
9
"El senyor Juan Torres de Torredembarra ha treballat des de que te 8 anys a la industria metal·lúrgica, tota una vida treballada en els quals ha pogut viure digna-ment. Durant 50 anys ha confiat en l’antiga Caixa d’E-stalvis de Terrassa (ara co-neguda com Unnim). Ha per-dut en la estafa de les prefe-rents tots els seus estalvis i per aquest motiu ja no confia en aquesta caixa . Porta 6 setmanes anant cada dia a les 11h davant de la caixa UNNIM a reivindicar el seu cas. El cas del senyor Juan co-mença l’any 2005 quan en una visita corrent al banc, la senyoreta Dolors Ortiz (treballadora de la suposada caixa) li proposa passar els seus estalvis d’un compte el qual podia posar i treure di-ners sense cap restricció, cap a un altre compte on rebria més interessos i també po-dria fer aquesta mateixa gestió amb l’única condició de que havia d’avisar amb antelació (li van dir que com a màxim trigaria una setma-na en rebre els diners). El van informar de que es trac-tava de productes de la caixa i que per tant no hi havia cap risc inclús li va assegurar que ella mateixa i els seus pares disposaven del mateix producte. No va ser fins al
2012 quan el senyor Juan va rebre una carta on se’l informava de que deixa-ria de rebre els interessos i que no podia rescatar els seus diners. Davant aquesta situació, va anar diverses vegades a recla-mar els seus estalvis i la resposta sempre va ser negativa. La mateixa per-sona que li va vendre flors i violes ara li deia que aquest problema era del Banc d’Espanya, des-prés del Banc Central Europeu... és a dir, ex-culpant-se del que havia venut: fum. El senyor Juan, com mol-tes altres persones, es sent enganyat i traït. Aquest és un cas més que es suma a l’estafa de les participacions prefe-rents, promoguda per bancs i caixes, on s’han vist afectades més de 700.000 famílies. Des de fa dues setmanes, a més, diversos veïns i col·lectius del poble de Torredem-barra fan difusió del seu cas i l'acompanyen els divendres per a fer més pressió, fet al qual, la caixa respon tancant tot i ser dia laborable." Escrit pels indignats que donen suport al Juan
A fons
www.llibrestorrencs.cat
Indignats
que donen
suport al
Juan
Torredembarra
Conegueu totes les excursions
del GATA al web: www.gata.cat
10
Aquí teniu el cens del mes de juny, fet per l’Albert Par-do el dia 29 de juny de 2012, a la desembocadura del riu Gaià. Una de les cu-riositats d’aquest mes, ha estat poder observar els nombrosos polls de fotja. Si l’any passat, celebràvem la primera observació de cria d’aquesta anàtide a la des-embocadura des de l’any d’inici del projecte, l’any 1996, aquest han estat dues les parelles que s’han repro-duit a la desembocadura. També aquest any, i com anem observant els darrers anys, l’oreneta cua-rogenca segueix criant a la desembo-cadura del Gaià, així com en altres punts del curs baix del riu. Com sempre, convidar-vos a visitar el riu i si feu alguna observació que pen-
seu que és interessnt, ens la feu arribar. Tmbé po-deu trobar molta informa-ció a la pàgina web de l’Institut Català d’ornitologia www.ornitologia.org 7 Anas platyrhynchos (ànec collverd) 8 Fulica atra (fotja vul-gar) 1 Gallinula chloropus (polla d’aigua) 2 Larus michaellis (gavià argentat) 3 Larus audouinii (gavina corsa) 26 Columba palumbus (tudó) 7 Columba livia (colom roquer) 5 Streptopelia decaocto tórtora turca) 3 Apus apus (falciot ne-gre)
5 Merops apiaster (abellerol) 1 Upupa epops (puput) 1 Motacilla alba (cuereta blanca) 2 Turdus merula (merla) 1 Cettia cetti (rossinyol bord) 8 Cisticola juncidis (trist) 4 Sylvia melanocephala (tallarol capnegre) 5 Parus major (mallerenga carbo-nera) 3 Aegithalos caudatus (mallerenga cuallarga) 7 Hirundo rustica (oreneta vulgar) 2 Cecropis daurica (oreneta cua-rogenca) 6 Delichon urbica (oreneta cua-blanca) 14 Passer domesticus (pardal comú) 1 Passer montanus (pardal xarrec) 7 Serinus serinus (gafarró) 2 Carduelis chloris (verdum) 11 Carduelis carduelis (cadernera) 5 Pica pica (garsa) 1 Sturnus sp. (estornell)
Cens d’ocells del juny a la
desembocadura del riu Gaià Riugaia.cat
Al juny, tècnics del CRARC estan realitzant el segon cens de tortugues de rierol d’aquest espai natural. Aquest cens, es realitza dins del programa de custòdia que impulsa l’Associació Me-
diambiental la Sínia, per tal de vetllar per la pre-servació d’aquest espai, catalogat dins de la Xarxa Natura 2000. El projecte té el suport del cos del Agents Rurals del Tarra-
gonès, l’Ajuntament de Vespella de Gaià, amb el qual hi ha signat un acord de custòdia i el finançament de Repsol. Durant el mes de setembre, farem una sortida per conèixer més d’a prop el projecte.
Riugaia.cat
Segon cens de tortugues de rierol al torrent de Salomó
La conca del riu Gaià encara avui és plena de valors natu-rals. Dins de la seva variada flora, hi trobem unes plantes excepcionals, fràgils i de creixença i dispersió molt lentes. Les orquídies tenen unes flors petites, però molt diferents a la resta.Estem fent una recerca d’aquestes plantes en terrenys propers a l’àmbit fluvial del curs baix del riu Gaià. Fins ara, i extret de dades d’uns treballs que varem fer entre els anys
1999 i 2001, hem localit-zat una dotzena d’orquídies diferents en-tre espècies i subspècies. A més de conèixer millor la nostra flora local, també volem impulsar la custòdia d’alguna d’aquestes finques on hi trobem orquídies, per tal de preservar-les.Si co-neixeu d’algun lloc on hi ha orquídies o n’heu vist alguna, o voleu fer algu-na sortida de camp amb
nosaltres, us podeu posar en contac-te amb nosaltres a través del correu electrònic: [email protected] La persona que coordina el projecte és en Jordi Brú, que alhora és l’autor de les fotografies que anem publi-cant.
Busquem orquídies
Riugaia.cat
11
De la mateixa manera que a la joventut no li cal empo-lainar-se per fer goig, i, en canvi, sí que li cal fer-ho a mida que es fa gran, i quan les persones arriben a ve-lles és quan més necessiten d’anar ben netes i polides, així també igual els passa a les viles. Hi ha pobles petits que tan sols d’entrar-hi ja et sents acollit, amb sensa-ció de tranquil·litat i benes-tar. En canvi d’altres – poso la nostra vila al davant – comencen a donar mostres de decadència, d’abandó: obres començades i poste-riorment abandonades, ca-ses ruïnoses, portes i fines-tres que reclamen a crits una mà de pintura, places i jardins pendents de rees-tructuració. Ja sé que
aquest no és un bon mo-ment per pensar en obres i potser tampoc de demanar als propietaris que conser-vin els seus edificis en bon estat. Si no se’ls ho va exigir en temps de vaques grasses, per què fer-ho ara? Doncs sí, cal fer-ho. Aquesta vila nostra co-mença a donar greus sen-yals de decadència, co-mença a mostrar les arru-gues i els cabells blancs. Cal dignificar-la, cal tornar-li la gràcia de vila acolli-dora. Es podria començar per utilitzar els espais de-saprofitats, com per exem-ple l’enorme brollador de la plaça de les monges, un desgraciat embalum que no serveix més que per fer mal d’ulls. Ja sé que s’ha
considerat de refer tota la plaça, però penso que amb un pressupost petit es podria convertir el brollador en un parterre de flors, o en un lloc d’esplai infantil, o... Es podria fer una enquesta pública, tal i com es va fer amb el nom de la Biblioteca Mestra Maria Antònia, per tal de re-collir idees per aprofitar aquests llocs. Un altre espai desaprofitat és el que hi ha a la plaça de la vila que durant uns quants anys va servir de peixa-teria i que actualment presenta un aspecte lamentable. Què en podríem fer d’aquell espai que, malgrat estar abandonat, és prou bonic? Una su-cursal de la Biblioteca? O un punt d’informació? Una destinació comer-cial: productes ecològics, artesans? Parades de brocanters? Qualsevol d’aquestes idees – o les que podrien aportar els vilatans - es podria rea-litzar amb un pressupost mínim si l’espai, com suposo, és municipal. Si no ho és, correspon al propietari ocupar-se’n i donar-li un destí, i a l’Ajuntament exigir-ho. Que ser ric no surt de franc, o no hauria de sor-tir-hi.
Espais desaprofitats
Maria-Rosa
Wennberg
Torredembarra
Ara més que mai, ara que el fantasma d’aquesta crisi
profunda plana damunt totes les coses, és quan els
pobles i les viles petites necessiten presentar un aspecte agradable.
Els Nois de la Torre a Roda de Berà, 23-VIII-12
La Torre d’abans
Josep Gual va presentar el 24 d’agost a la sala de plens de
l’Ajuntament el seu llibre Torredembarra. Memòries de la meva
jovetut. El treball ha estat editat per la Biblioteca Mestra Maria
Antònia dins la col·leció La Fàbrica d’Idees.
El Timbal us recomana el Recull
de Treballs 13 del Centre
d’Estudis Sinibald de Mas. (el
campanar, l’educació ambiental,
la topografía mèdica, l’aula
d’acollida, els esquers, la capella
de la Sort, la cantina de l’estació
de tren, els Fontanilles, etc.
12
Centrescènic continua la seva feina docent a la Nova Laik, a Torredembarra. L’escola de Dansa i Teatre ha canviat d’ubicació i, per donar a conèixer les noves instal·lacions, vol convidar a tots els habitants de Tor-redembarra i voltants a la festa d’inauguració al car-rer Reus a partir de les 19h. També us convidem a l’acte de presentació del curs que tindrà lloc el ma-teix divendres 21 de se-tembre, a partir de les 18h a Cal Maiam, al carrer San-ta Rosalia. Després d'haver estudiat les grans possibilitats que tenen els espais de l’antiga fàbrica del carrer Reus, ocupada abans per entitats municipals, i una vegada s’ha arribat a un acord amb els seus propietaris, Centrescènic ha apostat per aquesta nova seu. Així, l’Escola de Dansa i Teatre
s’ha convertit en la primera associació que s'instal·la a la Nova Laik, un espai que es pretén transformar en un centre integral d’arts, cultura i salut. La idea és fer de la Nova Laik un espai dinàmic on les arts, la cultura i la salut siguin el centre de les in-quietuds dels nens, joves i adults de la nostra vila. De la mateixa manera que a la seu anterior, a la Nova Laik s’ofereixen classes de diverses disciplines de dan-sa i salut corporal, com ara dansa clàssica, contempo-rània, jazz, flamenc, ioga, teatre, dansa del ventre, etc. En resum: Tot un món de possibilitats per gaudir d’un cos i una ment més sans!
Centrescènic - Escola de Dansa i Teatre de Torre-
dembarra c/ Reus num. 5 (Nova Laik)
43830 Torredembarra
Tel.: 977.64.57.06 [email protected]
www.centrescenic.com
Centrescènic, a la Nova Laik
M. Creu
Álvarez
www.centrescenic.com
L’escola de Dansa i Teatre ha canviat d’ubicació i,
per donar a conèixer les noves instal·lacions, vol convi-
dar a tots els habitants de Torredembarra i rodalies a la festa d’inauguració al carrer Reus del 21 de setembre.
Ha sortit el Boi Per la festa major de Sant Bartomeu de Roda de Berà, el
Centre d’Estudis Rodencs va presentar un nou número del
Boi, la seva publicació semestral en paper. En aquesta ocasió
hi surten articles de Xavier Güell, Joan Parés, Jesús Cerezo i
Josep M. Nogués. Hi trobareu imatges i informació sobre cas-
tells, les carboneres, el Rafael Ciuró i els renoms. Si voleu
contactar amb el Centre només cal escriure a lesmon-
Julivert va
actuar al
vermut
dels Dia-
bles de
Torredem-
barra el
26 d’agost.
13
L’artista torrenc Morera ha
exposat aquest estiu a
l’hostatgeria de Poblet
Ens escriuen!
Ens encanta intercanviar publica-
cions. Aquests mesos hem rebut La
Veu de l’MDT (defensadelaterra.org)
i l’ONGC d’Acció Solidària-IGMAN
(ongc.cat). Ara que l’Auca torna a
estar oberta les anirem deixant allí
per tal que tothom les pugui llegir.
Reciclem els llibres
L’Auca va ser el punt recollida de
llibres usats de l’ESO per tal de reu-
tilitzar-los a partir de l’intercanvi. La
iniciativa va ser d’una colla de famí-
lies de la Torre.
http://www.folkatr3s.cat
Som un grup de 4 músics entusiasmats
amb la idea de fer música per a ball folk!
grallersdelatorre.grallers.cat
Si voleu banderoles contra Eurovegas en
trobareu a l’Auca Taverna, a la plaça de la Vila de
Torredembarra (facebook.com/AucaTaverna).
Country la
Torre: Dijous a
les 21h a Ona
la Torre
14
BAIX GAIÀ: ORIGEN DEL CONCEP-TE, IDENTITAT COMPARTIDA I PRO-JECTES EN MARXA El proper 28 de setembre tindrà lloc a cal Maiam (carrer Santa Rosalia-Torredembarra) una conferència del Centre d’Estudis Sinibald de Mas (www.sinibald.cat) sobre el Baix Gaià, l’origen del concepte i els projectes mancomunats que hi ha en marxa. A continuación us oferim alguns retalls en exclusi-va.
El Baix Gaià està ubicat al tram final del riu Gaià, aproxima-dament a partir del massís (Renau-Salomó), que apareix després de la plana del Gaià Mig (Vilardida), fins a la costa.
El pic més alt és la Mola (317 m) de la Pobla de Montornès. Altres punts alts són Mas d’en Blanc (254 m) a Vespella i la Plana del Xim (271 m) entre Roda de Berà i Bo-nastre.
Tal com indica Diego López a Geografia del Baix Gaià, “els límits del Baix Gaià són discutibles, cosa bastant freqüent quan es tracta de delimitar territoris que ocupen una posició fronterera entre dues comarques.”
Estem dins del Tarragonès, entre Tarragona i el Vendrell; o, dit d’altra manera, entre l’àrea metro-politana de Barcelona i la zona turís-tico-industrial de Tarragona.
Som 11 pobles: Torredem-barra, Altafulla, Creixell, Roda de Berà, la Riera, el Catllar, Renau, la Pobla, Vespella, Salomó i la Pobla de Montornès. Ja parlarem del Llevant
de Tarragona i de Bonastre. Molt interessant.
A part d’aquests municipis trobem els següents nuclis: Baix a Mar i Clarà, Ardenya i Virgili, Ferran i els Masos de Vespella.
I cal esmentar un poble des-aparegut: Rubials.
El Baix Gaià, aquests pobles, tenen una relació històrica de proxi-mitat, intercanvi comercial, amb un centre clar que ofereix molts ser-veis.
El riu Gaià i el seu litoral associat uneixen aquests pobles, els aproximen i els donen identitat.
El biòleg Toni Bara ha ex-plicat la importància dels ecosis-temes que hi ha al Baix Gaià per la seva elevada heterogeneïtat d’hàbi-
tats, relativament ben conservats. Cal destacar els paisatges agrícoles, ara en clar retrocés.
La franja costanera és molt important i va des de la Punta de la Móra fins a la platja de Roda de Berà, passant per Tamarit, la desembocadura del Gaià, la platja del Canyadell i els Muntanyans de Torredembarra-Creixell-Roda.
Es tracta, doncs, d’una zona de clima mediterrani, que encara conserva espais oberts que no han estat construïts. Això també ha permès l’existència d’un petit percentatge de pagesos, molts dels quals a temps parcial, que treballen la terra de secà i també l’horta. Hi ha cooperatives agrícoles a La Pobla de Montornès, la Nou de Gaià, la Riera de Gaià, Salomó i el Catllar. L’any 1989, encara es conreava el 33% de la superfície del Baix Gaià. Aquests darrers anys, (...)
Baix Gaià: On som?
15
Els pobles del Baix Gaià han tingut una relació històrica i natural continuada, de veïnatge.
Per posar un exemple podrí-em parlar de l’època en que el Gaià era la frontera amb la zona musul-mana i es van construir castells i fortificacions per vigilar i defensar-se de les possibles incursions.
Un altre exemple és la seva pertinença conjunta, a partir del segle XI i fins el segle XVIII, al Penedès.
El Baix Gaià forma part de la Catalunya Nova, vinculada històricament amb el Penedès.
Aquesta vegueria es man-tingué fins l’arribada de Felip V, quan es van substituir les vegueries per corregiments (1716-1833), que-dant la costa del Baix Gaià (Altafulla Torredembarra i Roda) al Corregi-ment de Tarragona i la part interior al Corregiment de Vilafranca. Sem-bla ser que el motiu que va fer in-cloure el nostre tram de costa a Tar-ragona era augmentar els ingressos del corregidor de Tarragona, molt minsos per la petitesa del seu terri-tori i, és clar, no adients a una capi-tal de província.
Amb el temps Torredem-barra va exercir, en certa mane-ra, de capital de la zona: Torre-
dembarra tenia duana marítima (segle XVIII) i, des del 1865, ac-cés a la línia de ferrocarril Tarra-gona-Martorell.
Tal com explica Pere Anguera al llibre Història de Torredembarra (1984): “A començaments del se-gle XX es mantenia la seva condició de capital de rodalia amb notari, oficial de duanes, guàrdia civil, carrabiners, subaltern de marina de guerra i administració de lo-teries.” ORDENAR EL TERRITORI La idea d’ordenar el territori ca-talà en comarques era una vella reivindicació del catalanisme po-lític. Fins que no va arribar la II Re-pública i la recuperació de les insti-tucions pròpies el debat comarcal fou molt ric en propostes.
Però definir una comarca és quelcom complex i no exempt de debats.
Hem recollit desenes de mapes-propostes elaborats des del 1892 fins el 1930. Els debats foren públics i molt interessants. Veiem alguns exemples.
L’any 1909, l’historiador i arqueòleg tarragoní Emili Morera va escriure un dels volums de la Ge-ografia General de Catalunya dirigi-da per Francesc Carreras. En parlar de Torredembarra la descriu com “un centre comarcal dels pobles que té a sos voltants”. (pàg. 889)
El naturalista i escriptor Font i Sagué, a finals del segle XIX, tenia clar que del Gaià en amunt era el Penedès.
El geògraf Pere Blasi, el
1922 i el 1954, va posar Roda de Berà, Torredembarra, Altafulla i Creixell al Penedès.
El 1926, un article del set-manari El Borinot (29-VII-1926) sobre el Penedès, en motiu d’un de-bat sostingut a les pàgines de la Re-vista de Catalunya i La Veu de Cata-lunya, anomena els pobles del Baix Gaià. Per aquest setmanari el límit del Penedès era el riu Gaià.
El geògraf Josep (...)
Baix Gaià: D’on venim?
16
Torredembarrakes 2012
