56
1 ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

  • Upload
    others

  • View
    4

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

1

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA

PROGRAMA ELECTORAL

Març de 2015

Page 2: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

2

ÍNDEX

Presentació .................................................................................................................................................................................................... 3 Un full de ruta per Terrassa ............................................................................................................................................................................ 4

D’on venim... ......................................................................................................................................................................................................... 4 On som.................................................................................................................................................................................................................. 4 Cap on anem... ...................................................................................................................................................................................................... 5

Radiografia bàsica de Terrassa ....................................................................................................................................................................... 6

Demografia ........................................................................................................................................................................................................... 6 Societat ................................................................................................................................................................................................................. 7 Activitat econòmica .............................................................................................................................................................................................. 9 Mercat de treball ................................................................................................................................................................................................ 10 Finances municipals ............................................................................................................................................................................................ 12

Programa electoral 2015-2019 ....................................................................................................................................................................... 13

Governança ......................................................................................................................................................................................................... 13 Gestió eficient, eficaç i útil dels recursos públics. ........................................................................................................................................... 13

Organització de l’administració local transparent, professional i orientada al ciutadà. ................................................................................ 14

Mitjans per millorar l'associacionisme, a l’abast de la ciutadania. ................................................................................................................ 15

Mecanismes de democràcia directa i participativa. ....................................................................................................................................... 15

Progressivitat i equitat en les polítiques fiscals municipals. ........................................................................................................................... 16

Un ajuntament compromès amb el procés cap a la independència del nostre país. ..................................................................................... 17

Economia ............................................................................................................................................................................................................ 18 Un teixit industrial divers i competitiu, i una oferta de sòl industrial suficient. ............................................................................................. 18

Un pol d'atracció comercial, turística i d'hostaleria. ...................................................................................................................................... 19

Una economia de serveis diversificats i avançats. ......................................................................................................................................... 20

Oportunitats de feina estable i de qualitat per a tota la població. ................................................................................................................ 21

Terrassa, centre de producció de coneixement i recerca, i un campus universitari prestigiós. ...................................................................... 22

Cap a un nou model econòmic. ...................................................................................................................................................................... 22

Territori ............................................................................................................................................................................................................... 24 Supeditem el creixement a la qualitat urbana, i refem el teixit urbà abans de créixer cap enfora. ............................................................... 24

Som conscients de l'escassedat del sòl, i desenvolupem un model urbà dens. .............................................................................................. 25

Habitatge de qualitat i assequible per a tota la població. ............................................................................................................................. 26

Un model de mobilitat basat en el transport públic i en un model viari en xarxa i ben dimensionat. ............................................................ 27

Defugim l'especialització funcional, i promovem la compatibilitat d'usos i la pluralitat de centralitats. ...................................................... 28

Eficiència en despesa energètica, i conservació i millora del patrimoni natural i històric. ............................................................................. 28

Persones ............................................................................................................................................................................................................. 30 Uns serveis socials i sanitaris universals, eficients, eficaços i basats en la prevenció. ................................................................................... 30

Una xarxa educativa equilibrada, no segregadora i defensora de l'excel·lència. ........................................................................................... 31

Planificació de serveis i equipaments d'acord amb criteris d'intergeneracionalitat, proximitat i equitat. ..................................................... 33

Mecanismes de prevenció de l'exclusió social basats en el treball en xarxa i la concertació. ........................................................................ 33

Integració dels nouvinguts assegurant la convivència amb els autòctons, evitant la guetització i intervenint en la gestió dels fluxes

migratoris....................................................................................................................................................................................................... 34

Planificació i manteniment de l'espai públic, al servei de les persones. ......................................................................................................... 35

Prevenció de l'incivisme i la inseguretat, i mecanismes de repressió adequats per fer-hi front si apareixen. ................................................ 36

Transversalitat de les polítiques de foment de la igualtat pel que fa al gènere, l'edat, l'origen i la diversitat funcional. .............................. 37

Cultura a l'abast de tothom en circuits de formació, sensibilització, producció i consum. ............................................................................. 38

Recursos per al desenvolupament de productors culturals excel·lents. ......................................................................................................... 40

Normalització de l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits de la vida pública. ....................................................................................... 40

Terrassa es reconeix en la catalanitat de les seves celebracions festives i les potencia. ................................................................................ 41

L'esport, una escola de civilitat, una font de salut i un element d'identitat. .................................................................................................. 43

Annex: Avaluació de l’acompliment del pla de mandat municipal 2011-2015. ............................................................................................... 45

RESUM GENERAL ................................................................................................................................................................................................ 45 GOVERNANÇA ..................................................................................................................................................................................................... 46 ECONOMIA ......................................................................................................................................................................................................... 48 TERRITORI ........................................................................................................................................................................................................... 51 PERSONES ........................................................................................................................................................................................................... 54

Page 3: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

3

Presentació Trenta-set anys d’ajuntaments democràtics ens han aportat una evident i profunda transformació de les nostres ciutats. Terrassa n’és un clar exemple. Aquest avenç, aquesta transformació, no amaga els dèficits que encara tenim. Prop de quatre dècades després, i immersos en una crisi profunda de models ─econòmic, financer, social, ambiental i també de model polític─, es fa necessari, urgent i indispensable adaptar la política, el projecte i el model de ciutat a la complexitat de les noves realitats. És l’hora de plantejar-nos nous reptes, d’acord amb els canvis que es van produint a la nostra societat. Terrassa és la ciutat on vivim, on dormim, en molts casos hi treballem, on intentem anar al cinema o a sopar, on els nostres fills van a l’escola, on plorem, on riem (en definitiva, on passem la major part del nostre present) i on volem passar la major part del nostre futur. Terrassa és un projecte en construcció, un projecte viu que reinterpreta la realitat diàriament. Una ciutat que transforma amb molta rapidesa la seva estructura social i econòmica. El procés de globalització econòmica, primer, i la immigració i la llarga crisi, després, han comportat i comporten canvis importants a la ciutat. I hem de saber donar respostes. Hem d’estar preparats per fer front a les noves situacions i als problemes d’una societat cada cop més complexa. Un atur elevat i estructural, un creixement desmesurat de la ciutat, la gestió de l’espai públic, l’envelliment de la població, els joves i les seves demandes i necessitats, el paper dels serveis socials, el paper de l’educació, les polítiques de seguretat, d’habitatge i de comunicacions i infraestructures, la nova realitat econòmica, la recerca d’un nou model productiu capaç de reduir la taxa d’atur, l’aposta per infraestructures del coneixement, suposen desafiaments de present i de futur molt importants. Volem, per necessitat, però també per convenciment, seguir impulsant polítiques per a les persones, insistint en la inclusió, en les polítiques socials, en el desenvolupament sostenible, en la convivència i en la identitat municipal i de país. Seguim apostant per una economia diversificada ─amb apostes sectorials concretes─, intensiva en coneixement, i sostenible socialment i territorialment. No volem ser la segona ciutat de Catalunya en nombre d’habitants, volem ser la primera en qualitat de vida. I per això hem d’adequar discursos i projectes, i cal que vetllem per tal que la modernitat, l’eficiència, la transparència, l’agilitat administrativa, la proximitat, la informació, la comunicació i l’eficàcia i la confiança siguin els valors que l’actuació municipal transmeti a la ciutadania. Treballem, doncs, per un model propi de ciutat, basat en els principis de llibertat, d’igualtat, d’inclusió, de civisme, de sostenibilitat i d’identitat. Volem una ciutat inclusiva i cívica des de la complexitat social, competitiva des de la diversitat econòmica, i catalana des de la voluntat de voler ser i participar.

Page 4: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

4

Un full de ruta per Terrassa

D’on venim... Terrassa, a principis dels 80 i com la gran majoria de les grans ciutats del país, era una ciutat molt més grisa i molt més trista. Una ciutat que reflectia tant a nivell urbanístic com social la seva condició de ciutat derrotada, perduda després de 40 anys de franquisme. Una ciutat que no sabia ni podia digerir uns creixements demogràfics desmesurats i que feia de la seva desestructuració urbanística una de les seves principals característiques. Dèficits de serveis, problemes d’integració i poca consciència ciutadana eren una constant que s’agreujava amb la crisi industrial i un atur asfixiant. Aquest és el punt de partida, i convé no oblidar-ho. Sobretot per valorar on som ara. Important recordar-ho, perquè tot i que l’administració va tenir el seu paper en aquesta transformació, la realitat i per sort, és que hi havia una societat civil que tenia la voluntat i la determinació de superar aquella situació i volia refer-se. Aquesta voluntat era força transversal i patrimoni d’un ampli ventall de ciutadans de diferents sensibilitats, enquadrats en el moviment veïnal, cultural, polític i sindical. Segurament podríem coincidir en que tot aquest procés hauria pogut anar molt més lluny, si totes aquestes energies que naixien de la ciutadania més compromesa, s’haguessin canalitzat cap a la voluntat de canvi real, de transformar la ciutat, i no només urbanísticament com es va fer, prioritzant sectors pels quals el canvi no era l’objectiu sinó el camí per seguir manant. Els primers ajuntaments democràtics van crear els serveis bàsics que calen per fer possible el funcionament quotidià: polítiques de serveis urbans, asfaltat de carrers, dotació de clavegueram, enllumenat públic, construcció de voreres, escoles... Mica en mica, Terrassa canviava de cara i començava a semblar una ciutat de veritat. Però les ciutats són sobretot les persones, la seva gent. Han passat trenta-cinc anys d’ajuntaments democràtics. Cal reconèixer la feina ben feta. Avui Terrassa és una ciutat més optimista, més endreçada, més bonica. Però aquest avenç i aquesta transformació, no pot permetre el cofoisme ni el maquillatge en els dèficits que encara tenim.

On som...

Terrassa ha multiplicat per 4 la seva població en els últims 60 anys. I, a més a més, ho ha fet en onades sobtades. Si el 1950 només érem 58.000 habitants; el 1970, n’érem 138.000; el 1990, 160.000 i avui en som més de 215.000. Que el Vallès sigui una de les comarques més habitades del país, amb una forta pressió urbana i industrial; que el nostre terme municipal sigui ampli i la seva situació geogràfica privilegiada (porta d’entrada a l’àrea metropolitana pel sud; porta d’entrada a la Catalunya central, pel nord); eix de pas i un entorn natural vast i protegit; hi deuen haver tingut alguna influència. Però també ho ha propiciat una voluntat política de lluitar per esdevenir la segona ciutat de Catalunya en nombre d’habitants, com si això, per definició, hagués de ser positiu, partint de la confusió reiterada entre creixement urbanístic i demogràfic amb creixement del benestar i millora de la qualitat de vida. Vivim un moment ple d’incerteses i dubtes que ens encamina cap a un escenari dinàmic des de tots els punts de vista: econòmic, social, polític. És difícil encarar tots aquests reptes de futur, de canvi, sense reticències per part d’aquells que sempre han fet les coses igual i es pensen que només es poden fer d’una manera. Abans de la crisi, l’any 2007, en època de bonança econòmica, Terrassa registrava un 11% de persones en risc d’exclusió social, un col·lectiu que sumava prop de 22.000 persones. A finals del 2014, després de sis anys llargs de crisi, la xifra ha crescut fins a les 39.000, prop d’un 20% de la població. Una xifra que, malauradament, no contempla també totes les persones que viuen diferents situacions de vulnerabilitat. És un percentatge de vulnerabilitat social elevadíssim, una situació social difícil de gestionar.

Page 5: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

5

Una ciutat que exclou una part dels seus ciutadans de l’accés a la igualtat d’oportunitats, que ha tancat indústries per fer pisos i no les ha traslladat a cap altre lloc, que té un 40% dels seus adolescents sense estudis mínims és un ciutat amb un problema crònic, que ve d’una gestació llarga, que no és només conjuntural. Són signes que plou sobre mullat. La crisi només ha agreujat uns símptomes estructurals preexistents.

Cap on anem...

Anem a construir una ciutat protagonista del moment històric que vivim, sobirana de les seves pròpies decisions, que faci del benestar, la reindustrialització, la millora en educació i la independència del país els eixos principals de les seves polítiques. Cal cimentar les bases per realitzar canvis de llarg abast. I això només és possibles des de la complicitat amb els actors socials, volent participar del moment crucial en que es troba Catalunya, des d’una acció política municipal pròpia del s. XXI; més relacional, més consensuada, més facilitadora. Anem cap a una ciutat que exerceixi la seva sobirania econòmica i laboral, donant suport i buscant recursos per a la creació de noves empreses. Una ciutat amb veu pròpia en el grup de grans ciutats del país per poder atraure inversions de qualitat que garanteixi un teixit econòmic amb més treball i sous dignes. Anem cap a una ciutat que exerceixi la seva sobirania ambiental amb un lideratge en la gestió del cicle integral de l’aigua, amb un replantejament seriós i definitiu de cap on anem i de com hem de fer la recollida de residus i la seva gestió, deixant en l’oblit el caos i les precipitacions dels últims mesos. Anem cap a una ciutat que exerceixi la seva sobirania ciutadana amb l’objectiu de sortir el més junts possible de la crisi, amb inclusió social. Caldrà asseure’s i tornar a llegir el planejament urbanístic (POUM) per esbossar una ciutat més ajustada a la realitat que tenim i a les necessitats actuals i futures que res tindran a veure amb les de principis dels dos mil. Hem d’obrir portes i finestres, ventilar, deixar entrar aire fresc i airejar la imatge d’un ajuntament reclòs dins del propi terme municipal, que es mira el melic, que s’estructura en compartiments estancs, parcel·lats, massa especialitzats i poc resolutius, que segmenten la població a l’hora de fer política. Anem cap a una ciutat que exerceixi la seva sobirania nacional. Una Terrassa protagonista, activa, implicada, necessària i indispensable en l’assoliment de la independència de Catalunya. La sobirania del país comença a Terrassa, i ja no hi ha marxa enrere.

Page 6: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

6

Radiografia bàsica de Terrassa

Demografia Piràmide d’edats comparada. 2011 (esquerra) vs. 2014 (dreta)

Evolució dels contingents de població per edats i total. 2011 vs. 2014

Moviment de la població. De 2010 a 2013.

Població estrangera. Evolució 2011-2014 per edats. En nombre absolut (esquerra) i en % sobre població total (dreta).

Page 7: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

7

Societat Evolució de les llars. 2001-2011. Per nombre de membres (esquerra) i total llars (dreta).

Tipologia de les llars. Cens INE 2011.

Esquerra, distribució població estrangera per barris. En vermell, >15%. Dreta, distribució població major de 65 anys per barris. En vermell, >24%.

Page 8: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

8

Població major de 16 anys per nivell d’instrucció i franja d’edat. Any 2014. Esquerra, dones. Dreta, homes.

Evolució de la renda bruta familiar disponible. Gràfic esquerra, barra blava, en € per habitant i any. Línia vermella, en índex en relació al valor mitjà de Catalunya (=100). Gràfic dreta, evolució de la font d’origen de la renda, en %.

Indicadors d’atenció social

2012 2013

2014 (fins

octubre)

Persones ateses als serveis socials bàsics 29.685 31.913 28.380

Import ajuts econòmics concedit 672.548,51 907.351,06 708.503,17

Expedients RMI vigents 1.078 1.284 1.427

Import RMI total 593.837,91 627.363,03 n.d.

Persones usuàries dels SSAD 4.495 4.419 4.436

Persones usuàries d'ajut a domicil i 1.354 1.308 1.264

Persones usuàries de teleassistència 3.877 3.801 3.871

Persones usuàries d'àpats a domicil i 300 243 220

Persones ateses a l 'ANDANA 208 172 192

Persones ateses al REBOST n.d. n.d. 12.040

Nombre de lots entregats n.d. n.d. 22.708

Nombre de persones ateses per primer cop n.d. n.d. 3.596

Page 9: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

9

Activitat econòmica Evolució, d’esquerra a dreta, del nombre d’empreses, assalariats i autònoms amb ocupació localitzada a la ciutat de

Terrassa entre 2011 i 2014 per grans sectors. Dades INSS del 4t trimestre de cada any.

Població segons hagin tingut o no alguna relació laboral d'ocupació, en percentatge. MCVL. Terrassa. 2013.

Nombre mitjà anual de persones afiliades a la Seguretat Social residents a Terrassa. 2012-2014.

Ambdós sexes

Amb alguna relació laboral d’ocupació

Ocupació 41,18

Ocupació/Sense relació amb la SS 10,24

Ocupació/Desocupació 3,72

Ocupació/Sense relació amb la SS/Desocupació 7,6

Ocupació/Pensió 1,99

Ocupació/Pensió/Sense relació amb la SS ..

Ocupació/Desocupació/Pensió ..

Ocupació/Desocupació/Pensió/Sense relació amb la SS ..

Sense relacions laborals d’ocupació:

Desocupació 3,31

Desocupació/ Sense relació amb la SS 4,35

Desocupació /Pensió ..

Desocupació/Pensió/ Sense relació amb la SS ..

Pensió 26,17

Pensió/Sense relació amb la SS 0,7

Total 100

Page 10: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

10

Mercat de treball Evolució de l’atur registrat a Terrassa per grans grups d’ocupació. Gener 2011-gener 2015.

Atur registrat a Terrassa per sexe, edat i antiguitat de la inscripció a l’OTG. Gener 2015.

Evolució de la cobertura de les prestacions d’atur a Terrassa. Gener 2011-gener 2015. A l’esquerra, beneficiaris en nombre absolut. A la dreta, percentatge de cobertura de prestacions sobre el total d’aturats.

Sexe EdatFins a 3 mesos

De 3 a 6 mesos

De 6 a 9 mesos

De 9 a 12 mesos

De 12 a 15 mesos

De 15 a 18 mesos

De 18 a 21 mesos

De 21 a 24 mesos

Més de 24 mesos

Total

Menors de 20 111 42 15 16 9 8 3 1 4 209

De 20 a 24 314 114 40 27 23 11 13 7 38 587

De 25 a 29 327 154 73 39 27 24 20 17 77 758

De 30 a 34 385 202 105 61 46 42 39 38 115 1.033

De 35 a 39 417 243 127 91 87 56 40 50 252 1.363

De 40 a 44 424 219 137 102 71 70 46 38 349 1.456

De 45 a 49 255 166 113 100 77 91 47 73 543 1.465

De 50 a 54 197 155 94 74 69 71 57 61 565 1.343

De 55 a 59 115 103 82 65 80 56 51 45 741 1.338

De 60 a 64 62 52 37 43 46 32 33 33 319 657

Més de 64 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Total 2.607 1.450 823 618 535 461 349 363 3.003 10.209

Menors de 20 86 36 12 9 3 2 2 1 2 153

De 20 a 24 247 113 46 30 27 22 10 9 42 546

De 25 a 29 316 197 89 61 42 34 28 28 104 899

De 30 a 34 362 176 109 107 72 63 48 28 178 1.143

De 35 a 39 398 225 152 100 75 73 84 63 341 1.511

De 40 a 44 320 204 137 85 73 66 52 56 426 1.419

De 45 a 49 252 171 93 79 68 63 68 62 543 1.399

De 50 a 54 163 145 80 77 54 56 48 73 629 1.325

De 55 a 59 121 79 57 68 61 61 44 51 1.062 1.604

De 60 a 64 60 58 33 38 47 45 32 46 728 1.087

Més de 64 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Total 2.325 1.404 808 654 522 485 416 417 4.055 11.086

Total 4.932 2.854 1.631 1.272 1.057 946 765 780 7.058 21.295

Home

Dona

Page 11: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

11

Estimació de l’evolució del volum de població activa no afiliada a la SS ni inscrita a l’atur, en nombre de persones. Desembre 2012-desembre 2014. Càlcul a partir de la metodologia XODEL.

Contractació laboral efectuada a Terrassa. 2011-2014, per grans grups d’ocupació (CNO a 1 dígit). En groc,

contingents de més de 3.000 contractes temporals a l’any. En vermell, de més de 1.000 contractes indefinits a l’any.

Contractació efectuada a Terrassa. 2011-2014 per tipus de contracte.

Indefinit Temporal Indefinit Temporal Indefinit Temporal Indefinit Temporal

Directors i gerents 87 51 80 34 88 48 113 30

Professionals científics i intel·lectuals 468 3191 449 4095 410 3225 510 3973

Tècnics i professionals de suport 588 2965 457 2695 496 2993 619 3124

Empleats d'oficina, comptables i administratius 501 2644 498 2375 559 2342 781 2395

Trebal ladors de restauració, personals i venedors 1337 10015 1140 8749 1191 7756 1419 9575

Trebal ladors act. agrícoles, ramaderes i pesqueres 2 74 10 53 13 28 8 43

Artesans, treballadors indústries i construcció 1125 3010 761 2538 970 2418 1374 2896

Operadors d'instal·lacions i màquines, i muntadors 183 1307 257 1193 207 1136 286 1212

Ocupacions elementals 1060 9735 1098 9617 1291 9371 1411 9406

Ocupacions militars 0 1 0 1 0 1 0 16

TOTAL 5351 32993 4750 31350 5225 29318 6521 32670

2011 2012 2013 2014

Page 12: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

12

Contractació laboral agregada 2011 a 2014. A l’esquerra, taxa de temporalitat per sexe i edat. A la dreta, nombre absolut de contractes per sexe i edat.

Finances municipals

Page 13: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

13

Programa electoral 2015-2019

Governança

La governança és l'estructura de les relacions que s'estableixen entre diferents actors per a la presa de decisions en els afers col·lectius. La governança inclou el sistema de regles formals i informals que regeixen les relacions entre els actors així com la definició d’aquests actors (poders públics, agents socials i econòmics). La governança no només descriu un esquema de funcionament, sinó que el terme també s’utilitza per fer referència a que les decisions que es prenguin serveixin per formular polítiques ben orientades en benefici de la ciutadania. La governança és, doncs, el compromís amb la pròpia ciutat i amb el país. És una acció deliberada de participació de la comunitat per millorar-la i formar-ne part activament. I per fer que la ciutadania se senti partícep d’aquest projecte cal fer que l’administració torni a ser propera, transparent, clara. Ens cal apropar l’administració a la ciutadania, perquè se la senti seva, perquè se la faci seva, perquè és seva. Perquè l’administració, igual que la ciutat, és propietat dels ciutadans i les ciutadanes. Perquè l’administració no és l’objectiu en si mateix, és l’eina indispensable per garantir la igualtat d’oportunitats. I per aquest motiu l’hem d’organitzar millor. Volem els millors, i cal que estiguin en els millors llocs. Per això, sovint cal un esforç de flexibilitat, que no de flexibilització: amb mentalitat oberta per descobrir que, de vegades, haver-ho fet sempre igual no vol dir que sigui la millor manera. Innovar, descobrir, conèixer i aprendre són mots que han d’estar lligats intrínsecament a l’administració pública.

Gestió eficient, eficaç i útil dels recursos públics.

Cal restringir despeses, fent una lectura ambiciosa i imaginativa dels programes que fa l’ajuntament i analitzant detalladament la seva utilitat. Cal incrementar els ingressos, per la via de la negociació amb les administracions de nivell superior, però sobretot millorant els ingressos propis i consolidant una gestió patrimonial orientada a l’obtenció simultània de liquiditat i rendibilitat social. I, per descomptat, cal aprofundir en la millora de l’eficiència de l’administració local, fent més amb menys. -Unificarem les eines diagnòstiques i prospectives de l’administració local, per millorar la capacitat de planificació estratègica i evitar la reiteració d’estudis parcials. Tindrem permanentment actualitzada la diagnosi de les necessitats de la ciutat, i millorarem les eines de gestió de la informació municipal simultàniament com a element d’eficiència i com a eina diagnòstica: quadres de comandament integrals, i sistematització global dels processos de planificació, anàlisi i avaluació estratègica. -Realitzarem anàlisis detallades de cost econòmic i benefici social de tots els serveis municipals actualment existents, i proposarem la reconversió o el tancament dels serveis obsolets o innecessaris des del punt de vista social. -Aplicarem criteris de transversalitat per a la compactació de serveis municipals, reduint l’excessiva atomització existent i alleugerint l’estructura directiva. -Evitarem les duplicitats en la prestació de serveis, tant entre diferents administracions com a l’interior de la pròpia organització municipal. -Continuarem el procés de racionalització del holding municipal, reduint el nombre d’empreses, organismes autònoms i patronats municipals al mínim imprescindible. -Aplicarem criteris d’economia d’escala a la política de compres de l’administració local, per tal d’aconseguir majors estalvis en la compra de béns, serveis i subministraments. -Intensificarem l’aplicació de criteris d’austeritat en el consum de materials fungibles, les despeses de protocol i representació, els contractes de consultoria i assistència i les despeses de publicitat, propaganda i correu.

Page 14: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

14

-Posarem en marxa un pla de viabilitat econòmica de l’acció de govern municipal per al mandat 2015-2019, que contempli les opcions d’endeutament a llarg termini i de realització patrimonial per finançar inversió, fixi objectius anualitzats d’ingressos i despeses per a tot el mandat i estableixi els programes d’actuació de l’administració local amb la corresponent proposta de dotació econòmica plurianual per a cadascun d’ells. -Impulsarem un pla de reorganització de la plantilla i del catàleg de llocs de treball de l’administració local, per concretar i temporalitzar els processos de compactació o tancament de serveis i la corresponent reubicació dels treballadors afectats. En paral·lel, impulsarem un nou procés de valoració de llocs de treball amb criteris d’equitat i transparència, i elaborarem un pla de contenció de la plantilla municipal a llarg termini. -Elaborarem una anàlisi detallada dels serveis impropis (competència d’altres administracions) prestats per l’Ajuntament de Terrassa, i del seu cost, per tal de negociar amb les administracions responsables de la prestació d’aquests serveis el corresponent rescabalament econòmic.

Organització de l’administració local transparent, professional i orientada al ciutadà.

Cal que els electes recuperin la seva funció d’interlocutors de la ciutadania, d’antenes de detecció de noves problemàtiques i necessitats, de constructors de futurs possibles, d’agents de canvi social... Alhora, cal que els electes tinguin la valentia suficient com per saber dir “no” a les demandes irresponsables o egoistes que massa vegades formulen els segments ciutadans menys compromesos amb l’interès general. Cal, en definitiva, potenciar la funció política i relacional dels regidors, en detriment de l’excessiu tancament al despatx i en detriment del freqüent atrinxerament de l’electe en un mer rol de tècnic, d’especialista en temes concrets. Cal simplificar al màxim els mecanismes de relació de l’ajuntament amb la ciutadania i amb les empreses, i diferenciar clarament la relació política de l’administrativa. En aquest sentit, cal facilitar els espais d’anàlisi, debat i reivindicació ciutadana, mitjançant una major accessibilitat dels electes i una absoluta transparència informativa de la gestió municipal. I també cal facilitar els mecanismes de relació administrativa, aprofundint en les possibilitats de l’administració electrònica, multiplicant els canals d’accés dels ciutadans a l’administració i acostant l’administració al territori. -Promourem una redefinició de l’estructura orgànica municipal, reduint el nombre d’àrees de gestió i de regidories delegades, i limitant al màxim el nombre d’electes amb dedicació exclusiva. -Avançarem en la definitiva transversalització de l’organització municipal, reconvertint les actuals regidories i serveis vinculats a factors estructurals de les persones (sexe, edat, lloc de naixement) en programes orientadors de la prestació de serveis personals, de la planificació territorial i en general de totes les polítiques públiques. Incorporarem, per tant, la perspectiva de gènere, de les diferents etapes del cicle vital o de la variabilitat cultural en el disseny i en la pràctica de tota l’acció municipal. -Promourem una redefinició de l’estructura territorial municipal, potenciant el paper dels districtes com a prestadors de serveis i reconvertint el seu actual rol reactiu (de mer receptor de demandes ciutadanes i de gestor de conflictes) en planificador i proactiu. -Impulsarem un model de presa de decisions més àgil, reduint el nombre de membres de la junta de govern local, i establint espais periòdics de coordinació entre la direcció política i la direcció tècnica de l’ajuntament. -Promourem, paral·lelament, un reforçament dels espais deliberatius, atorgant majors competències al ple municipal i delimitant amb major claredat les atribucions delegades a la junta de govern. -Impulsarem les modificacions del ROM que siguin necessàries per facilitar una major agilitat i utilitat dels plens municipals, així com per promoure la participació de la ciutadania als mateixos. -Actualitzarem i simplificarem els sistemes de comunicació entre ciutadania i ajuntament, i potenciarem encara més l'administració electrònica. -Simplificarem i agilitzarem al màxim els procediments de sol·licitud de llicències de diferents tipologies, i establirem una carta de compromisos pel que fa als temps de resolució dels expedients. -Avançarem en l’accessibilitat universal de l’administració, tant dels seus espais físics com virtuals, i els dotarem progressivament dels mitjans per poder atendre a persones cegues i sordes i garantir la seva autonomia en la seva relació amb l’ajuntament. -Avançarem cap a un “Ajuntament sense papers” on totes els tràmits s’originin a través de plataformes digitals i el recorregut administratiu dins la casa també estigui dins un entorn digital, per tal de disminuir els costos econòmics i ecològics i poder donar respostes més àgils. -Millorarem i impulsarem el web de Dades Obertes municipal per promoure la participació i l’interès de la ciutadania en els afers públics, així com l’accés a la tota la informació relativa a l’activitat municipal.

Page 15: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

15

-Promourem l’aprofitament de les xarxes «Wi-Fi» municipals per proporcionar l’accés als serveis i als tràmits municipals, així com per

universalitzar l’accés a internet.

Mitjans per millorar l'associacionisme, a l’abast de la ciutadania.

La història de la ciutat de Terrassa del darrer segle no s’entendria sense l’àmplia i diversa xarxa associativa existent. Els moviments culturals, cívics, esportius o veïnals han estat decisius en la configuració de la ciutat, i en l’estructuració de les seves xarxes socials bàsiques. Des de ja fa anys, però, assistim a un creixent procés d’atomització i afebliment del teixit associatiu. A banda dels motius generals, de caire estructural, que expliquen aquest fet, com ara el creixent individualisme de les societats actuals, la creixent segmentació de la ciutadania (que abona el creixement exponencial d’associacions ultraespecialitzades però petitíssimes quant a socis, capacitat i representativitat) o la dificultat de substitució generacional dels dirigents de les entitats històriques i més generalistes, la pròpia acció de govern municipal ha contribuït, en no poques ocasions, a desmobilitzar les entitats, a suplantar-ne algunes funcions des de l’administració i a establir-hi relacions de caire clientelar en alguns casos. Cal redreçar aquesta situació, posant a l’abast de les entitats les eines necessàries per tal que recuperin la seva potència històrica, la seva capacitat de convocatòria i la seva autonomia. -Desenvoluparem un espai virtual d’eines de gestió per a entitats. -Potenciarem la consolidació de xarxes ciutadanes per facilitar l'accés gratuït a internet, i per potenciar la cultura cooperativa en la construcció de coneixement i l'aprofitament de recursos de les TIC. -Fomentarem la coresponsabilitat de les entitats, i facilitarem eines de formació i reciclatge per tal que les que ho desitgin puguin millorar la seva capacitat econòmica i de gestió. -Fomentarem decididament el voluntariat, i construïrem conjuntament amb les entitats que ho desitgin un pla de captació d’associats i de difusió de les seves activitats. -Estudiarem la viabilitat de transferir al teixit associatiu la gestió de determinats serveis voluntaris, vinculats al lleure, l’esport, la cultura o el foment de la convivència. -Promourem la cooperació entre entitats, tant des del punt de vista material (cessió o aprofitament d’espais i infraestructures) com des del punt de vista de l’oferta d’activitats i serveis. -Donarem suport a les entitats en el seu creixement més enllà de la ciutat, facilitant processos d’incorporació a entitats de segon nivell (federacions, coordinadores, etc) i acompanyant les entitats que ho desitgin en projectes de difusió d’àmbit supralocal.

Mecanismes de democràcia directa i participativa.

Cal millorar la participació de la ciutadania en la governança de la ciutat: la majoria dels ciutadans i, en menor mesura, el teixit associatiu, desconeixen les possibilitats de participar, influir i implicar-se en els afers de la vida pública local, més enllà de les relacions habituals de sol·licitud d’informació o la formulació de queixes i suggeriments. Es fa evident, doncs, la necessitat d’augmentar i garantir la presència de la xarxa associativa de la ciutat en els diversos espais i processos de participació, així com la necessitat de promoure i potenciar la presència d’aquells grups socials que no acostumen a participar o desconeixen les possibilitats de participació, com per exemple les persones nouvingudes, la gent més jove o la ciutadania no organitzada. Tanmateix, en l’actualitat hi ha una sensible manca d’interrelació dels diferents òrgans de participació que ja existeixen, i això dificulta l’aprofitament i la racionalització de la participació de les entitats, que massa vegades perceben com a inútil la seva presència en estructures de participació de caire deliberatiu, i senten que “només s’hi va a escoltar”. Cal, doncs, revisar i revitalitzar alguns dels òrgans existents, reduir-ne el nombre total, completar-ne alguns d’àmbits temàtics i avançar en la recerca de nous mètodes de participació més àgils i propers. -Elaborarem una agenda participativa de mandat, en la qual s’especificaran els temes que es volen treballar de forma participativa, que difondrem i actualitzarem periòdicament. -Realitzarem accions formatives entorn de la participació ciutadana per als electes i tècnics municipals, i per al teixit social.

Page 16: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

16

-Donarem més protagonisme social als òrgans de participació, incrementant-ne la presència en els mitjans de comunicació i Internet. -Crearem una base de dades, un Registre Ciutadà en què els ciutadans, a títol individual, s’hi puguin inscriure per participar en els diferents òrgans i processos. Aquest registre ha de ser divers pel que fa als diferents sectors de la població (edat, sexe, territori, etc.) i ha d’assolir un nombre de persones adherides suficient com per garantir la seva represantativitat estadística. -Promourem la interacció amb la ciutadania utilitzant les TIC, mitjançant un sistema telemàtic permanent de consulta, deliberació i suport a la presa de decisions. -Afavorirem la coordinació entre les diferents àrees municipals que gestionen consells, mitjançant la creació d’una Comissió Tècnica de Consells Municipals per tal d’establir circuits i canals d’informació entre els diferents òrgans estables de participació. -Regularem la iniciativa dels processos participatius que es proposin per part d’actors socials i ciutadans, per tal que es puguin dur a terme amb el suport de l’Ajuntament. -Impulsarem fórmules innovadores de funcionament en els processos, òrgans i mecanismes, que s’adaptin a la realitat quotidiana de les persones i a les seves necessitats de conciliar la vida familiar i laboral, el temps personal i el de participació en la vida comunitària de la ciutat. -Impulsarem el reconeixement dels grups no formalment constituïts, a fi i efecte que gaudeixin de les mateixes oportunitats que les entitats amb personalitat jurídica a l’hora de desenvolupar les seves activitats i esdevenir interlocutors de l’administració. (JERC) -Incorporarem la visió dels joves i infants al disseny de l’espai públic, la mobilitat, l’urbanisme, la seguretat, i en general a tots els aspectes de la ciutat, mitjançant la potenciació dels consells sectorials de joves i infants, i el foment de la seva independència de criteri i del seu rol d’interlocutor de l’administració. (JERC) -Modificarem el Reglament de Participació Ciutadana per tal d’adaptar-lo a les noves necessitats de la governança local.

Progressivitat i equitat en les polítiques fiscals municipals.

Cal implementar polítiques fiscals flexibles i progressives, ajustades a les necessitats de la ciutat i que assoleixin un compliment homogeni per part de la ciutadania, així com desenvolupar models de taxes ajustats als criteris d'equitat, progrés i sostenibilitat. A aquest efecte, aplicarem una congelació general d’impostos, taxes i preus públics durant l’exercici fiscal 2016, amb l’objectiu de redefinir i actualitzar durant el mateix any un nou model de política fiscal municipal. -Consolidarem un model de taxes equilibrades entre el cost real dels serveis, les necessitats canviats dels seus usuaris i la seva capacitat econòmica. -Mantindrem permanentment actualitzats els padrons fiscals per tal de garantir l'acompliment eficaç de les obligacions tributàries per part de tothom. -Implementarem, en la mesura de les possibilitats legals, mesures de progressivitat i equitat de la política fiscal, vinculades a la renda de cada contribuent. -Impulsarem, per imperatiu legal, un procediment de valoració col·lectiva de caràcter general del valor cadastral dels béns immobles de la ciutat, amb el doble objectiu d’acostar-los al seu valor real de mercat i de racionalitzar i moderar l’impacte d’aquest procés sobre l’IBI. -Estudiarem l’aplicació de mesures de flexibilització i abaratiment de les zones blaves, en funció de la seva utilitat real i de la pressió que exerceixen sobre veïns i veïnes de les zones on s’han implantat. -Estudiarem la implantació d’un sistema de preu variable del bitllet d'autobús urbà, vinculat a la renda. -Aplicarem una bateria d’incentius al reciclatge de residus per la via de les bonificacions a la taxa de recollida d’escombraries i altres residus sòlids urbans. -Realitzarem una revisió a la baixa de la taxa de gestió de residus que abonen el petit comerç i els serveis en funció del residu efectivament generat. -Ampliarem el ventall de bonificacions fiscals per a la creació de nova activitat econòmica, amb especial èmfasi en les persones emprenedores. -Ampliarem el ventall de bonificacions, amb sensibilitat als costos fiscals diferencials de les famílies nombroses i les persones que viuen soles. -Aplicarem una política prudent de la retirada de vehicles per part de la grua municipal, i en qualsevol cas aquesta es farà amb finalitats no recaptatòries.

Page 17: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

17

-Estudiarem la implantació de mesures de fiscalitat tova i d’acompanyament a la creació de noves empreses, i vincularem en la mesura que ho permeti la normativa la fiscalitat municipal als resultats econòmics de l’empresa i al seu grau de responsabilitat social. -Millorarem la informació a la ciutadania sobre la taxa per tinença d'animal de companyia. -Millorarem la transparència i la pedagogia en relació al cost dels serveis municipals.

Un ajuntament compromès amb el procés cap a la independència del nostre país.

Anem cap a una ciutat que exerceixi la seva sobirania nacional. Una Terrassa protagonista, activa, implicada, necessària i indispensable en l’assoliment de la independència de Catalunya. La sobirania del país comença a Terrassa, i ja no hi ha marxa enrere. -Impulsarem l’adhesió de Terrassa a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) -Promourem i donarem suport a les campanyes que puguin realitzar-se per assegurar el caràcter plebiscitari de les properes eleccions catalanes. -Liquidarem tots els impostos que abona l’Ajuntament a l’Agència Tributària de Catalunya. -Donarem suport a les accions que el Parlament de Catalunya pugui prendre per constituir la República Catalana. -Impulsarem la creació de l'Assemblea Catalana de Càrrecs Electes, organisme encarregat d’assegurar la governabilitat del país i procedir a la Declaració d’independència dels representants del poble de Catalunya, en el cas que l’autonomia catalana sigui suspesa pel govern espanyol.

Page 18: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

18

Economia

La nostra economia està en un moment de transformació profunda, de la qual la llarga crisi iniciada el 2007 n’és la manifestació més dolorosa i visible, però no l’única. En aquest sentit la ciutat s’ha de marcar els reptes de la diversificació, la competitivitat i la internacionalització, i fer-ne el seu desenvolupament local. La globalització econòmica ens marca els reptes d’afrontar la nova terciarització amb l’augment d’uns serveis de qualitat, la transformació de la indústria cap a les noves realitats del mercat, el manteniment dels centres de decisió i del màxim possible de llocs de treball industrials, l’impuls del tercer sector econòmic per afrontar els nous reptes socials i la consolidació de la societat del coneixement i la informació. És en aquest sentit que el model de competitivitat empresarial ja no pot pivotar més en la precarietat laboral, sinó en la qualitat de les empreses i el treball. Volem una ciutat complexa, on convisquin diverses maneres de guanyar-se la vida, i també de viure-la, evidentment. Ens cal indústria, comerç, serveis. Ens cal turisme, investigació, tecnologia. Ens cal universitat, formació professional, talent. Ens cal treball i treballadors i treballadores. Ens cal emprenedoria i grans empresaris. I això només és possible si la ciutat és atractiva, no només des del punt de vista financer, econòmic, que també, sinó sobretot des dels serveis que oferim que ens diferencien de la resta: una ciutat per la qual es pot caminar, una ciutat amb escoles de primera, una ciutat amb equipaments de benestar, una ciutat amb cultura i amb oci.

Un teixit industrial divers i competitiu, i una oferta de sòl industrial suficient.

La reindustrialització de la ciutat és una de les grans assignatures pendents en el procés de gestació i consolidació del model econòmic postcrisi. El manteniment de centres de producció al territori, i l’aposta per les activitats industrials d’alta intensitat tecnològica, són dues de les prioritats principals en la lluita per una ocupació estable i de qualitat que redueixi significativament l’atur. Tanmateix, cal assegurar l’ocupabilitat de la força de treball local en aquest nou context, apostant decididament per una formació professionalitzadora i de qualitat per a tothom. -Potenciarem el Parc Científic i Tecnològic Orbital 40, i buscarem fórmules de complementarietat d'aquest pol de desenvolupament econòmic amb l'espai de Torrebonica. -Formularem, d'acord amb el conjunt de municipis de l'àmbit, una proposta estratègica que permeti posar en valor el potencial d’implantació d’activitats econòmiques i productives, del conjunt de poblacions de l’Àmbit Territorial B30. -Impulsarem el desenvolupament de noves àrees industrials, amb especial incidència a les zones dels Bellots, Palau Sud, PCTT Orbital 40 i espai de Torrebonica, i compatibilitzarem els usos industrials i terciaris amb el manteniment dels espais d’horta i conreu. -Mantindrem un inventari permanentment actualitzat del sòl i sostre industrial disponible, i establirem acords de col·laboració amb els propietaris del mateix i amb els operadors immobiliaris per a la mobilització d’aquest actiu ciutadà i per a la recerca d’empreses disposades a utilitzar-lo. -Intensificarem la recerca d'empreses industrials d'alt i mitjà valor afegit interessades a instal·lar-se a la ciutat. -Racionalitzarem la distribució de mercaderies per la ciutat des d’un Centre d’Activitats Logístiques, que alhora ha d'esdevenir un nou pol de creació d'ocupació. -Racionalitzarem la gestió del patrimoni municipal en sòl urbà, tant pel que fa a la compra de sòl i sostre industrial i residencial, com pel que fa a la venda o realització patrimonial dels elements actualment innecessaris o obsolets. -Impulsarem nous projectes de codesenvolupament, tot implicant en el procés les empreses, els col·lectius d’immigrants i les ONG de Terrassa, i prioritzant els països d'origen majoritari dels nouvinguts a Terrassa. -Millorarem l’actual concepció dels polígons industrials, amb major implicació de l’Administració en el seu manteniment i gestió, amb major implicació de les empreses amb la ciutat i amb una estratègia potent i consensuada de captació d’empreses complementàries, generació d’economies d’escala i oferta de serveis, amb el convenciment que els poligons també són ciutat, també són espai urbà.

Page 19: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

19

-Intensificarem la col·laboració públic-privat en les accions de suport al teixit empresarial, i implantarem espais de planificació conjunta i prestació col·laborativa de serveis per part de l’administració local, les organitzacions empresarials i els agents socials. -Consolidarem un equip d’agents qualificats, tant públics com privats, per a donar suport a les PIMES en àrees com el foment de l’activitat exportadora, les inversions tecnològiques, la transferència de tecnologia, la cooperació empresarial i la captació de subvencions i programes públics per a fomentar la qualitat i el disseny industrial. -Promourem un servei d’assessorament i informació per a les empreses per tal de potenciar l’adopció de tecnologies no agressives i d'estalvi energètic cap al medi ambient i facilitar la captació d’ajuts públics en aquest sentit. -Recercarem, en l’àmbit de la Unió Europea, ajuts a les zones dependents o amb forta presència de sectors en recessió (tèxtil, confecció, ...), per a la modernització del sector i la diversificació productiva del territori. -Elaborarem estudis en l’àmbit local per a la detecció permanent d’oportunitats de negoci. -Promourem el reciclatge de directius i comandaments mitjans de PIMES en tecnologies i tècniques de gestió innovadores.

Un pol d'atracció comercial, turística i d'hostaleria.

El comerç ha continuat la seva accelerada transformació durant els darrers anys. A l’igual que el conjunt de l’economia, s’ha vist afectat pels fenòmens de concentració empresarial i la globalització. En aquest context general, fenòmens nous o que tot just eren incipients fins fa ben poc, són totalment rellevants a hores d’ara. Alguns dels més destacats, amb clara incidència a la nostra ciutat, són el creixement de les àrees comercials perifèriques dedicades a comerç excepcional (mobles, bricolatge, automoció, material per a la construcció) i el mal repartiment de l’oferta comercial en el territori, amb zones molt actives comercialment al costat de barris sense pràcticament dotació comercial. Per altra banda, l’estructura associativa en els eixos comercials encara és de caire més reivindicatiu que proactiu, amb una dependència excessiva de les subvencions públiques, poc professionalitzat i amb un projecte poc definit. Cal impulsar polítiques de millora d’aquesta realitat. -Impulsarem un procés de participació per consensuar un nou Pla estratègic de comerç. -Potenciarem l’establiment de comerç de proximitat a zones imfradotades: Vilardell, Torre-sana, Montserrat, Can Parellada, Segle XX, Ègara, Can Jofresa, Guadalhorce, Can Palet II, Xúquer i la Cogullada. -Modificarem en la mesura de les possibilitats legals el planejament urbanístic de noves àrees urbanes residencials amb una important dotació de metres dedicats a activitat econòmica (especialment comerç) per incorporar-hi la planificació de la mida dels locals, el destí d’ús d’aquests locals i el grau de concentració o dispersió dels mateixos. -Potenciarem els eixos comercials existents als barris de Sant Pere, Ca n’Anglada, Sant Pere Nord, per tal que esdevinguin polaritats comercials de ciutat, amb identitat pròpia i un grau d’atracció superior al del barri o districte. -Potenciarem la funció social que realitza el comerç de proximitat i el valor integrador que té a Ca n’Aurell, Can Palet, la Maurina, Roc Blanc, Can Roca, Can Boada, Torrent d’en Pere Parres, Can Tusell, Vallparadís, Escola Industrial i Cementiri Vell. -Potenciarem el model comercial català basat en l’oferta de proximitat i en petites i mitjanes empreses autòctones establertes en trama urbana amb elevada densitat d’establiments. -Prestigiarem el comerç de Terrassa com un símbol de qualitat i tracte professional, fomentarem l’atenció al client en català i vetllarem pel compliment de la normativa pel que fa a retolació i etiquetatge. -Treballarem, en col·laboració amb els operadors, per fer que el comerç de Terrassa esdevingui un valor que asseguri la capitalitat de la ciutat dins de l’àrea metropolitana i especialment en la comarca del Vallès on s’integra. Ha de ser referent de compres per una població que supera les 400.000 persones en la seva àrea d’influència més directa. -Promourem que la població que ha escollit viure a la nostra ciutat, triï com a primera opció de compra, comprar a Terrassa, per evitar les fugues i fidelitzar els ciutadans a la seva ciutat. -Assegurarem l’equilibri entre oferta i demanda i entre formats en tot el territori. -Millorarem la competitivitat de la petita empresa familiar a partir de facilitar eines com la formació, la innovació i el treball associatiu. -Estimularem noves estratègies de participació i de coresponsabilització de l’empresari comercial en els entorns de decisió política.

Page 20: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

20

-Millorarem l’atracció dels eixos comercials de la ciutat a partir d’afavorir la introducció de locomotores comercials, fomentar i millorar el mix comercial de serveis i d’oci, i la promoció d’esdeveniments culturals. -Organitzarem una Regidoria de Comerç amb capacitat d’interlocució i treball transversal entre els agents econòmics (comerç i serveis) de la ciutat i els àmbits d’afectació directa d’aquests: urbanisme, mobilitat, medi ambient, obres públiques, neteja i via pública, consum, cultura i turisme. -Treballarem per la implicació dels agents econòmics en el seu entorn, a partir del foment de la coresponsabilizació, la clarificació dels drets i deures dels diferents actors i la participació proactiva del comerç, per assolir una maduració del teixit associatiu que permeti el diàleg i el treball en comú. -Farem una clara aposta per tal que els nostres mercats municipals, els existents i els nous que es puguin crear, siguin punt de referència per a la venda de productes de comerç just, productes biològics i productes amb denominació d’origen de la zona, que afavoreixi un consum responsable del que l’entorn més pròxim produeix. -Accelerarem la transformació dels mercats municipals en centres alimentaris moderns i competitius que contribueixin a dinamitzar l’entorn comercial de la zona on s’ubiquen. -Potenciarem els itineraris a peu, seguint en la línia de treballar a favor d’un comerç de proximitat, que millori la mobilitat i connecti diferents eixos comercials -Treballarem, conjuntament amb Comerç Terrassa Centre, en la millora del centre de la ciutat, buscant connexions amb altres eixos comercials. Treballarem per un comerç actiu, atractiu, amè i accessible en busca d’un model compartit d’excel·lència entre l’ajuntament i la gerència de Comerç Terrassa Centre. -Treballarem, conjuntament amb les Associacions de Concessionaris dels Mercats Municipals, en la millora de la gestió d’aquest mercats.

Una economia de serveis diversificats i avançats.

Terrassa té un teixit econòmic format bàsicament per microempreses, que en una proporció elevada són treballadors autònoms. Més enllà del comerç, l’hostaleria i els serveis bàsics a la persona (perruqueries, estètiques, etc) i a l’empresa (gestories, auxiliars de processos diversos), hi ha una gran exhuberància de professionals vinculats al sector auxiliar de la construcció (electricistes, guixaires, llauners, pintors, fusters, muntadors de mobles, etc) que han patit serioses dificultats a partir de l’aturada del sector immobiliari. -Facilitarem la generació de processos de concentració empresarial, per possibilitar el naixement d’empreses amb major capacitat inversora i de tresoreria, major resistència a les dificultats conjunturals i millor competitivitat, en paral·lel a un procés de diversificació i millora de l’oferta de serveis, amb major protagonisme d’aquells amb alt valor afegit. -Apostarem pel foment de l’economia social, particularment del cooperativisme, que pot ser una fórmula possibilista per iniciar aquest processos. Alhora, l’elevada concentració d’oferta universitària hauria de facilitar el desenvolupament d’empreses de serveis especialitzats, orientats a la indústria, amb un alt component d’innovació i coneixement. -Impulsarem l’economia social i cooperativa, de forma destacada, entre els emprenedors joves. (JERC) -Fomentarem el turisme cultural i natural, aprofitant el significatiu patrimoni històric de la ciutat, la seva potència cultural i la proximitat del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, que hauria de complementar el conjunt de nínxols de mercat on la ciutat pot guanyar competitivitat, riquesa i generació d’ocupació. -Situarem, en aquest panorama d’oportunitats, en un lloc destacat el sector sociosanitari, un dels de major generació d’ocupació a Terrassa, i apostarem fermament per la formació en aquest àmbit com a opció de recol·locació de persones amb difícil ocupabilitat, en paral·lel amb el creixement que des de les darreres modificacions legislatives en matèria social experimenten i experimentaran els serveis d’atenció a les persones. Això sense oblidar, per descomptat, el potencial del futur desenvolupament del pol de coneixement i serveis sanitaris de Torrebonica. -Impulsarem els projectes d’emprenedoria vinculats als estudiants i titulats recents de les diferents especialitats universitàries i de formació professional existents a la ciutat, en cooperació amb el món acadèmic i les organitzacions empresarials. -Donarem un especial suport a l’emprenedoria jove, no només com a via d’auto-ocupació individual, sinó com a prioritat estratègica per al impuls d’un nou model productiu basat en el valor afegit, la qualitat, la innovació i la sostenibilitat. (JERC) -Fomentarem l’impuls d’iniciatives de capital risc i capital llavor vinculades a l’economia social i a les organitzacions empresarials. Estudiarem, així mateix, la viabilitat de constitució d’un fons local de capital risc de titularitat público-privada, adreçat al finançament d’empreses innovadores.

Page 21: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

21

-Estudiarem la viabilitat d’implicar l’administració local en el finançament dels projectes d’emprenedoria que siguin d’interès públic o estratègic, i millorarem els instruments financers de suport a projectes empresarials juvenils. (JERC) -Promourem l’increment de l’oferta d’assessorament i informació per a les microempreses, tant des dels serveis públics de promoció econòmica com des de les organitzacions empresarials. -Optimitzarem els recursos i atractius turístics existents, aprofitant totes les sinèrgies que la dinàmica econòmica i cultural de la ciutat poden generar. -Millorarem les infraestructures, serveis i instruments de comercialització i gestió relacionats amb el turisme. -Apostarem per la consolidació dels productes i propostes turístiques ja en funcionament i la recerca de nous productes adaptats a les noves tendències de demanda turística. -Treballarem per detectar i fer emergir ocupacions actualment situades a l’economia informal, mitjançant accions de regulació de la intermediació en aquest àmbit (taulells d’oferta i demanda a diferents serveis i equipaments, web específic, etc) i incentivant la seva transformació, quan sigui possible, en llocs de treball amb tots els seus drets.

Oportunitats de feina estable i de qualitat per a tota la població.

Cal una nova definició de les polítiques actives d’ocupació amb més concertació i adequació a les noves realitats, donant atenció als col·lectius amb majors dificultats d’accés al mercat laboral (joves, dones, immigrants, discapacitats, majors de 45 anys) i planificant els dispositius d’acompanyament a la inserció amb la flexibilitat suficient com per atendre els canvis de perfil sobtats de la població aturada. -Potenciarem l’OESST (Observatori econòmic i de la sostenibilitat de Terrassa), i promourem la realització de projectes d’anàlisi i investigació en cooperació amb el món acadèmic i empresarial. -Promourem l’actualització periòdica d’un estudi socioeconòmic global de l’estructura econòmica municipal. -Promourem l’actualització periòdica d’un estudi de necessitats formatives i de qualificació dels treballadors en el sectors econòmics amb més potencial de desenvolupament en el territori. -Promourem l’actualització periòdica d’un estudi de nous jaciments d’ocupació en el municipi. -Promourem l’actualització periòdica d’una bateria d’indicadors econòmics, per tal de preveure les oscil·lacions conjunturals i establir mesures correctores en el termini més breu possible. -Promourem des de l’administració local, en cooperació amb les organitzacions empresarials i sindicals, la realització de plans agrupats de reciclatge de treballadors, per tal de facilitar a les PIMES l’accés als fons dedicats a la formació contínua. -Buscarem la implicació del sector empresarial en els processos d’inserció dels aturats, mitjançant l’aportació de llocs de pràctiques i noves contractacions. -Impulsarem accions formatives especifiques per a la reconversió de col·lectius d’aturats de sectors concrets d’activitat, en els que difícilment es tornarà a generar ocupació, per tal de millorar-ne la seva ocupabilitat i assegurar-ne així, la seva transició laboral cap a sectors emergents i arrelats a l’activitat econòmica del seu territori. (JERC) -Fomentarem la cultura emprenedora i estimularem la presència de nous centres d'emprenedoria. -Fomentarem la formació i l’ús de les TIC per a potenciar la informació entre la població amb nivells formatius més baixos i evitar l’escletxa digital entre els que tenen i no tenen accés a les TIC. Impulsarem les acreditacions TIC de la Generalitat de Catalunya -les ACTIC- per tal d’uniformitzar els nivells de competències de la ciutadania. -Posarem en marxa un projecte de transformació de l’Escola de la Llar per tal que esdevingui el nucli que impulsi i desenvolupi les polítiques municipals de formació permanent d’adults. -Donarem suport a la implantació de plans d’igualtat a les empreses. -Potenciarem l’ocupació femenina en els sectors tradicionalment masculinitzats, i viceversa. -Impulsarem la formació professional, dual, ocupacional i contínua, i en diversificarem i augmentarem les especialitats d’acord amb les necessitats de l’estructura econòmica local, potenciant especialment la formació contínua com a instrument d’adaptació dels treballadors i de les treballadores a canvis de tipus conjunturals i/o estructurals. (JERC)

Page 22: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

22

-Estudiarem la viabilitat d’implantar accions de promoció econòmica i ocupació territorialitzades i més ajustades a les necessitats de cada districte.

Terrassa, centre de producció de coneixement i recerca, i un campus universitari prestigiós.

La ciutat compta amb un dels campus universitaris més potents del país, amb un gran potencial d’equips de recerca, així com amb prestigioses institucions i empreses punteres en l’àmbit de la R+D+i. Cal potenciar la interrelació entre tots aquests agents, i facilitar la transferència de coneixement al món productiu i a la societat en general. Així mateix, l’actiu de milers d’estudiants universitaris que passen uns anys de la seva vida a la ciutat és un element a potenciar, tant per al desenvolupament d’activitats econòmiques associades a facilitar la seva estada, com per a la captació i retenció de talent i per a la millora del capital social de la ciutat. -Donarem suport a la investigació sobre temes d’interès mutu Administració-Universitat-Empresa, tant de naturalesa tècnica com social, i enfortirem les relacions entre els agents existents per tal d’afavorir la innovació i la recerca. -Generarem un model de difusió del coneixement (des dels àmbits universitat, de la R+D+i, de la transferència tecnològica…) que en millori l’accés en igualtat de condicions de tots els agents socials i econòmics, i de la ciutadania en general. -Desenvoluparem un projecte de captació i retenció de talent. -Afavorirem en el territori el desenvolupament de centres tecnològics per a promoure la innovació, la recerca aplicada, la transferència tecnològica i l’estímul a la creació d’empreses generadores de coneixement, tot millorant les plataformes existents. -Potenciarem el caràcter innovador i l’efecte d’arrossegament sobre el conjunt de l’economia local que comporten el PCTT Orbital 40 i el futur centre de Torrebonica. -Apostarem per una universitat oberta per a tothom, joves i grans amb ganes d'aprendre, donant suport a les iniciatives de formació universitària per a sèniors.

Cap a un nou model econòmic.

La crisi sistèmica del capitalisme, i els processos de concentració de capital i de presa de decisions que el món ha experimentat en els darrers anys, ha tingut conseqüències locals profundes, com ara la pràctica desaparició del sector financer tradicional, la creixent precarització del mercat de treball, el creixement de les pràctiques d’externalització productiva que transformen en autònoms antics treballadors assalariats, despullant-los de capacitat de negociació col·lectiva, i l’empobriment significatiu de capes cada cop més àmplies de la població. La destrucció del contracte social implícit que, al final de la 2a Guerra Mundial, va donar lloc a l’estat del benestar a diferents països d’Europa, pot donar lloc al naixement d’una nova edat del capitalisme salvatge si no s’hi posa aturador. En aquest sentit, i des del món local, cal posar tots els recursos disponibles al servei de la formalització i consolidació d’un nou model econòmic basat en la cooperació, i en la recuperació del concepte d’economia com a tècnica facilitadora de la satisfacció de les necessitats de tota la població. -Impulsarem el desenvolupament a la ciutat dels principis de l’economia del bé comú, donant suport al Camp d’Energia EBC-Terrassa com a espai deliberatiu i de participació, promovent el desenvolupament participatiu de l’índex del bé comú municipal, promovent el coneixement de l’EBC en empreses privades i ONG, realitzant el balanç del Bé Comú Municipal, i contribuïnt a la creació d’una regió del bé comú, en cooperació amb els municipis veïns, singularment el de Rubí. -Intensificarem el suport municipal a aquells projectes afavoridors de la producció i consum Km 0. En aquest sentit, promourem el coneixement mutu entre empreses de la ciutat per tal d’afavorir relacions de cooperació entre elles i per densificar la xarxa de clients i proveïdors de proximitat. -Continuarem el suport municipal a la xarxa d’horts urbans, i donarem suport a tots aquells projectes defensors del model de sobirania alimentària. Promourem la utilització temporal dels solars públics i privats inactius per a la realització de projectes de caràcter social, adaptats a les necessitats de cada districte, d’acord amb veïns i propietaris. -Impulsarem l’adopció de mesures adreçades a assolir la sobirania energètica al municipi, promovent la instal·lació d’equips i tecnologies de caràcter renovable per a l’autoconsum energètic, en col·laboració amb aquells actors privats que ho desitgin. -Donarem suport de manera prioritària al desenvolupament de projectes d’economia social i cooperativa a la ciutat. -Estudiarem la viabilitat de la creació d’una cooperativa de crèdit local, coordinada amb instruments de banca ètica de caràcter supralocal, adreçada a pal·liar les disfuncions financeres originades pel col·lapse del sistema bancari tradicional.

Page 23: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

23

-Analitzarem la viabilitat de la implantació d’un projecte local de moneda social complementària de l’euro, amb l’objecte d’enfortir la xarxa d’intercanvis locals, regularitzar part de l’economia informal i afavorir la quota de mercat dels establiments locals en les despeses quotidianes. Tanmateix, s’estudiarà la possible integració de la moneda social amb altres iniciatives i projectes, com ara el Banc del Temps o determinades prestacions de caràcter social. -Destinarem el 5% dels ingressos propis municipals, en el període 2016-2019, per a la creació i gestió d’un pla de xoc adreçat a minimitzar els estralls de la crisi a la ciutat. Aquest pla de xoc tindrà tres línies de treball complementàries: increment dels ajuts socials d’urgència i de lluita contra la precarietat en l’habitatge, formació bàsica de caràcter professionalitzador que asseguri uns estàndards mínims d’ocupabilitat a tota la població, i suport i finançament a la creació de projectes d’economia social i cooperativa.

Page 24: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

24

Territori

Volem una ciutat compacta i sostenible, una ciutat en què prevalgui la qualitat sobre la quantitat. Una ciutat que opti pels desenvolupaments interns, per la rehabilitació, la recomposició i la redefinició per sobre dels creixements externs, amb noves construccions. Una ciutat que sàpiga que els recursos són escassos i que els optimitza: menys expansió, més densitat; menys despesa, més aprofitament. Una ciutat que prioritzi el transport públic en totes les seves versions: ferrocarril, autobús i tramvia. Una ciutat en què el comerç i l’habitatge s’entronquin i donin vida als carrers. On es pugui arribar a peu a tot arreu, i en poca estona. Al forn de pa i al centre d’atenció primària. A l’escola i al local de copes. Al restaurant i a la biblioteca. On per anar a comprar no ens calgui agafar el cotxe. En definitiva, que no hàgim de fer malabarismes per aconseguir conciliar els múltiples espais de la nostra vida: familiar, laboral i individual.

Supeditem el creixement a la qualitat urbana, i refem el teixit urbà abans de créixer cap enfora.

Terrassa es troba afectada, per efectes locals i regionals, per la dispersió de la urbanització que planteja reptes i problemes en el camp de la funcionalitat urbana, de l’equilibri social i del medi ambient. Per fer front a aquests problemes calen polítiques integrades a escala metropolitana que frenin les tendències actuals que porten a una urbanització difusa, especialitzada i segregada. Per aconseguir la ciutat compacta, complexa i integrada cal vertebrar la ciutat metropolitana, assegurar-ne l’accessibilitat exterior, garantir la seva funcionalitat interna, defensar el dret de tots els ciutadans a l’ús del territori i protegir la qualitat ambiental. Per avançar en aquesta direcció cal que Terrassa, juntament amb Sabadell, Granollers, Mataró, Vilanova, Vilafranca i Martorell, assumeixi un paper de lideratge incrementant la seva implicació en l’estudi, discussió i gestió dels temes metropolitans. Terrassa es presenta, avui, com un nucli dotat de centralitat i personalitat urbanes suficients com per articular un espai econòmic comarcal i regional. La nostra situació geogràfica, amb unes millores en les comunicacions, permet que la nostra ciutat pugui jugar un paper de lideratge. Tanmateix cal corregir un seguit de mancances i defectes S'han de superar les realitzacions puntuals aïllades i desconnectades. La visió global de la ciutat (plantejada en el POUM) s'ha de conjuminar amb les propostes de detall en cada barri. Cal que l'urbanisme esdevingui una eina per a la igualtat de serveis i oportunitats, i per al foment de la diversitat ciutadana. Des d'aquesta perspectiva, considerem necessària la redacció de plans integrals en tots els barris, que més enllà de les propostes urbanístiques incloguin propostes socials, que incorporin noves centralitats com a inductores de reactivació del comerç dels barris, la distribució territorial dels serveis i polítiques d'habitatge que tallin amb l'actual tendència a la segregació social i d'edats per barris. -Promourem una estreta col·laboració urbanística, en el planejament i la gestió, amb els municipis veïns de Viladecavalls, Vacarisses, Rellinars, Matadepera, Sabadell i Rubí. Especialment cal coordinar-se en la delimitació i tractament dels corredors verds, polígons industrials, polígons residencials, serveis supramunicipals i xarxa viària. -Estudiarem, conjuntament amb Sabadell, la possibilitat d’aprofitar la ronda oest d’aquest municipi com a infraestructura viària alternativa al vial est que preveu el POUM de Terrassa. -Potenciarem tots els fronts i accions per aconseguir que Terrassa sigui capital, tant en el marc de la regionalització de Catalunya, com en una possible revisió del mapa comarcal. -Elaborarem un programa de Política Integral a nivell comarcal de coordinació entre els diferents municipis implicats en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. -Apostarem pel desenvolupament de l’Eix de la riera de Rubí, que faciliti la resolució del continu urbà entre Terrassa, Sant Quirze del Vallès i Rubí, així com amb Matadepera pel que fa a la riera de Les Arenes. -Buscarem fórmules que permetin executar la proposta de connexió entre el Parc de Vallparadís i el futur parc lineal de la Riera del Palau a través de l’ordenació i reurbanització dels espais lliures i viaris de Can Jofresa, així com la connexió del Parc de Vallparadís amb la finca municipal de can Casanoves. -Impulsarem el planejament urbanístic del sector de Palau Nord, resolent l’articulació amb l’actual final de la Rambleta i la futura prolongació de la Rambla cap al sud de la ciutat fins a connectar-la amb les Fonts.

Page 25: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

25

-Impulsarem la regeneració urbanística del nord de ca n'Anglada i de l'eix de l'avinguda del Vallès-riera de les Arenes. -Revisarem el Pla Integral del Centre Històric de la Ciutat amb criteris d’ampliació en la zona de l’eixample de la Creu Gran i altres zones del Quadrat Central. -Augmentarem els carrers per a vianants, i potenciarem els eixos carrer Sant Pere / Esglésies de l'Antic Poble de Sant Pere, Camí Fondo / Carrer del Nord / Plaça Vella / Vapor Gran / Plaça Nova / Plaça Torres Segle XXI. -Impulsarem la connexió de la ciutat amb els diferents camins de caràcter històric que l’envolten, utilitzant eixos per vianants o carrils bici quan sigui possible. -Impulsarem l’ampliació de la xarxa de carrils bici de la ciutat. (JERC) -Impulsarem una decidida política de rehabilitació i dignificació del centre. -Impulsarem l’establiment de criteris i normes per a la protecció de la fauna silvestre protegida que viu i cria a la ciutat (orenetes, falciots, xoriguers, llangardaixos, rats-penats, etc) durant l’execució d’obres. -Promourem una política d'habitatge juvenil que inverteixi l'actual procés accelerat d'envelliment del centre de Terrassa. (JERC) -Afavorirem aquelles operacions de rehabilitació que incloguin habitatge social, a partir de l’aprofitament dels elements de patrimoni industrial existents. -Vetllarem per la revitalització de la rambla d’Egara, un cop consolidada la seva renovació. -Impulsarem la completació del processos de configuració del Campus Universitari sobre els barris de Vallparadis, Escola Industrial i Cementiri Vell. -Realitzarem les actuacions necessàries per resoldre les llicències d’Obres Menors en un màxim de quinze dies. -Realitzarem les actuacions necessàries per resoldre les llicències d’Obres Majors en un màxim de tres mesos. -Els Consells Municipals de Districte participaran en la gestió del manteniment de la jardineria, enllumenat, mobiliari urbà i asfaltat del seu districte.

Som conscients de l'escassedat del sòl, i desenvolupem un model urbà dens.

Malgrat la grandària del terme municipal de Terrassa, és imprescindible mantenir els actuals espais de masses forestals existents i potenciar-ne la seva conservació (en aquells de propietat pública) i fer-la complir en els de propietat privada, així com mantenir i conservar els camins i corriols de l'entorn rural i forestal, com a element integrador de l'activitat humana en aquest medi natural i preservar el patrimoni històric que representen. Cal garantir i potenciar l'anella verda de la ciutat i garantir una transició funcional i paisatgística urbà-rural-natural al servei i mesura de les persones. Som partidaris d’un desenvolupament sostenible, i, per tant, considerem necessari establir limitacions a les possibilitats de creixement demogràfic per la via de la limitació de l’increment de l’oferta d’habitatge. Aquest plantejament és clau, ja que és aquesta limitació el que ha de permetre que la intensitat dels creixements demogràfics sigui igual a la intensitat del desenvolupament de les infrastructures i serveis (de tots tipus: sanitaris, educatius, socials, culturals) garantint així tant la integració dels nous terrassencs, com l’assoliment d’uns estàndards mínims per al conjunt de la ciutadania. Són també aquests creixements limitats els que permeten una menor pressió sobre els espais no urbanitzables i les infrastructures viàries, i permeten avançar, en conseqüència, cap a un model de ciutat compacta, complexa, diversa i sostenible. I, finalment, aquesta limitació en el creixement demogràfic i residencial en paral·lel a una decidida política d’increment del sòl industrial disponible i de foment de la instal·lació de nou teixit empresarial de sectors d’alt i mitjà valor afegit és el que ha de permetre la generació d’un mercat de treball local amb prou robustesa i capacitat d’absorció de la mà d’obra actualment excedentària. -Promourem l’expansió del Parc de Vallparadís cap al Sud, i millorarem la connexió funcional entre aquest pulmó verd i el conjunt de la ciutat, cercant les fórmules perquè esdevingui un eix cívic i econòmic alhora que un espai de lleure.

Page 26: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

26

-Millorarem les connexions per a vianants i vehicles entre Can Palet i el Segle XX. -Cercarem fórmules per reactivar l’activitat comercial i cívica a la carretera de Montcada. -Impulsarem la regeneració urbana del Segle XX a partir dels teixits preexistents al barri. -Potenciarem el desenvolupament de les Àrees Centrals de Millora Urbana d’AEG, Vapor Cortés, Glòries Catalanes, Pont Aurell Armengol i Industrial Freixa, bo i cercant fórmules que en possibilitin la viabilitat econòmica i en redueixin l’increment total d’oferta residencial. -Prioritzarem la connexió del futur Parc de Sant Pere Nord – AEG per l’eix del carrer Provença. -Cercarem fórmules per a la revitalització del teixit urbà de Can Palet.

Habitatge de qualitat i assequible per a tota la població.

L’esclat de la bombolla immobiliària ha posat de relleu que s’ha construït en excés, i amb tipologies d’habitatge poc demandades. L’enorme oferta d’habitatge buit actualment existent a la ciutat s’ha d’anar metabolitzant progressivament, i cal per tant una aturada tècnica d’alguns anys en la construcció d’habitatge nou. Al costat d’aquesta realitat dolorosament actual, cal tenir present que les generacions del baby boom dels anys setanta ja s’han emancipat, i que les generacions posteriors són molt menys nombroses. Aquesta esperada reducció de la demanda d’habitatge per motius demogràfics s’uneix a la dràstica reducció dels moviments migratoris que ha ocasionat la situació de crisi econòmica. Cal promoure, atès aquest estat de coses, el manteniment i la rehabilitació de l’habitatge existent, i cal endegar accions decidides per posibilitar l’accés a l’habitatge del prop del 30% de la població que actualment, segons tots els indicadors, està exclosa del mercat lliure per motius de renda. -Revisarem els paràmetres de creixement previstos al POUM per tal d'adaptar-los a la realitat actual, limitant en la mesura del possible la creació de noves zones residencials. -Estudiarem la viabilitat de reduir l'edificabilitat de les zones amb instruments de planejament aprovats però pendents de desenvolupament, especialment als àmbits nordoest i est de la ciutat. -Replantejarem les àrees centrals de millora urbana pendents d'execució, per tal de reduir la seva edificabilitat, promoure la mixtura de tipologies de tinença i afavorir l'heterogeneïtat social dels seus futurs habitants. -Redactarem una proposta de reordenació urbanística del front est de la Rambleta. -Aprovarem el Pla Local d'Habitatge 2016-2021, fent especial incidència en la producció d'habitatge assequible en règim de lloguer social, i en la conversió de part de l'habitatge existent en parc de lloguer. -Potenciarem la rehabilitació d'habitatges, especialment dels que estan desocupats, i promourem la seva incorporació al mercat de lloguer assequible. -Consolidarem i ampliarem el servei d’intermediació d’habitatges de lloguer, amb la gestió integrada de la Borsa Jove d’Habitatge i la Borsa de Lloguer Social. -Impulsarem l’establiment de contractes de masoveria urbana que permetin assolir acords entre propietaris d’habitatges que no estan en condicions òptimes i joves que poden dur a terme les tasques de rehabilitació. (JERC) -Analitzarem la viabilitat de substituir l'habitatge existent, a les zones urbanísticament més degradades i socialment més vulnerables, per habitatge digne i assequible disseminat pel conjunt de la ciutat, amb l'objecte d'evitar la consolidació de zones d'exclusió social. -Proposarem canvis d'usos urbanístics, a les zones afectades per substitució d'habitatge precari, per tal d'incrementar el sòl destinat a activitat econòmica, equipament i zona verda. -Intensificarem les polítiques de foment de la rehabilitació d’habitatges, de millora de la seva eficiència energètica i la instal·lació d’ascensors. -Explorarem la viabilitat de gestionar des de l’ajuntament el parc d’habitatge de protecció oficial actualment pertanyent a ADIGSA. -Donarem continuïtat a l’OFIMEH, servei d’acompanyament i suport a les persones que es veuen afectades per processos d'execució hipotecària o desnonament per impagament de lloguer.

Page 27: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

27

-Iniciarem un procés de negociació amb les entitats financeres i els operadors immobiliaris titulars d'habitatge buit a la ciutat, per tal d'incorporar part d'aquests habitatges al parc de lloguer social, sense renunciar a l’aplicació de mesures coercitives en cas que la negociació no doni fruits. -Estudiarem la viabilitat de l'aplicació de les mesures de gravació fiscal que permeti la legislació vigent, per tal de desincentivar el manteniment d'habitatge buit amb finalitats especulatives. -Estudiarem mesures per impulsar una mancomunació de serveis domèstics (rentadores, assecadores, wi-fi, etc.) i d’altres usos en el parc d’habitatges de protecció oficial, per tal de reduir les despeses necessàries i així facilitar els processos d’emancipació. (JERC)

Un model de mobilitat basat en el transport públic i en un model viari en xarxa i ben dimensionat.

Cal avançar decididament en l’increment dels desplaçaments en transport públic i a peu, en detriment dels desplaçaments en vehicle privat. La millora del transport públic ferroviari que ha experimentat Terrassa és una oportunitat per aprofundir en aquest model de substitució. Alhora, l’encara elevada autocontenció de la ciutat pel que fa a mobilitat obligada, juntament amb la seva grandària, fan de Terrassa un territori especialment adient per ser recorregut a peu. No obstant aquesta aposta decidida pels modes de transport no contaminant, cal assegurar una correcta gestió del trànsit i l’aparcament, atesa la grandària del parc mòbil existent, i cal millorar sensiblement les connexions interurbanes, atesa la deficient connexió de transport públic interurbà encara existent entre Terrassa i moltes de les principals zones d’activitat econòmica de l’entorn metropolità. -Reclamarem davant les administracions competents la millora i la completació de les vies de comunicació amb les ciutats i poblacions del sistema urbà de Terrassa. -Reclamarem davant les administracions competents la completació de la xarxa d’estacions de tren, amb la construcció de la nova estació de Can Boada (RENFE) i del Segle XX/La Cogullada (FFCC Generalitat) -Impulsarem el desenvolupament del nou Passeig de Ponent. -Millorarem la connectivitat interior dels barris i zones urbanes de la ciutat consolidada, pensant tant en el transport privat com en els desplaçaments a peu. -Promourem els desplaçaments a peu dins del nucli urbà. (JERC) -Acabarem el procés d’aprovació del nou Pla de Mobilitat Urbana redactat en el mandat 2011-2015 i n’iniciarem l’aplicació. -Estudiarem la viabilitat del rescat de la concessió dels autobusos urbans, i la prestació del servei mitjançant un model d’iniciativa i gestió pública. -Promourem la intermodalitat en el transport públic, adaptant els itineraris de les línies de bus urbà a la nova configuració d'estacions de tren, i incorporant la construcció d'aparcaments dissuassoris a les proximitats dels punts nodals de la xarxa de transport públic. -Promourem l'equitat en el transport públic, mitjançant la racionalització de les exempcions i bonificacions en els títols de transport en funció del nivell de renda dels usuaris. -Analitzarem la viabilitat de posar en marxa un servei de transport públic capilar amb vehicles elèctrics lleugers de lloguer, complementari de la xarxa intermodal bus-tren, pensat per facilitar la mobilitat obligada als polígons industrials i altres zones poc cobertes per la xarxa de transport. -Analitzarem la viabilitat d’introduir a la ciutat un transport de capacitat mitjana (tramvia o similar) aprofitant els estudis existents. -Redactarem un nou reglament municipal del servei d’auto-taxi, per tal d'impulsar la complementarietat d'aquest mode de transport amb la resta del transport públic, i possibilitat una major oferta de transport adaptat. -Impulsarem la implantació de noves formes de transport: punts de recàrrega de vehicles elèctrics, sistemes de carsharing i introducció de complementarietats entre el transport públic i els plans de mobilitat de les empreses de Terrassa que en disposen per imperatiu legal. -Millorarem les condicions de seguretat als carrers per reduir el nombre i la gravetat dels accidents: pla de millora de passos de vianants, increment de zones de pacificació del trànsit (zones 30 i zones 10). -Reduirem la circulació de camions de més de 3,5 Tm per la xarxa secundària i local de la ciutat. -Fomentarem l’estacionament de camions d’un determinat tonatge separat de les zones de residència.

Page 28: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

28

-Impulsarem la realització d’un pla de mobilitat al Campus universitari que permeti reduir el nombre de desplaçaments en vehicle privat. -Impulsarem l’increment del nombre d'empreses que disposen de pla de mobilitat propi, i en fomentarem la complementarietat amb els plans de mobilitat públics. -Millorarem l’accessibilitat als polígons industrials amb transport públic, bicicleta i a peu. -Consolidarem la figura del gestor de mobilitat als polígons industrials. -Actualitzarem i millorarem el Pla Municipal de reserves d’aparcament per a persones amb discapacitat i el reglament de reserves personalitzades, ajustant-lo a les necessitats i disminuint l'ús fraudulent. -Realitzarem un estudi sistemàtic i permanent de l'accidentalitat, per tal de reduir-la. -Habilitarem als centres d’ensenyament de titularitat pública espais -interiors- per aparcar bicicletes, facilitant així que els joves es desplacin al centre d’estudi amb bicicleta. (JERC) -Fomentarem, mitjançant campanyes a instituts i escoles i entre els i les joves en general, l’ús de transport públic i sostenible. (JERC) -Promourem, a través de la creació d’una borsa de mobilitat, els sistemes per compartir vehicle privat, per tal de disminuir el trànsit en àrees amb molta afluència d’automòbils i emissions contaminants. (JERC) -Emplaçarem a l'ATM a col·locar Terrassa dins la zona 2 del sistema tarifari integrat, ja que suposa un greuge comparatiu pels terrassencs i terrassenques amb la resta de ciutats del Vallès Occidental que formen ja actualment part de la zona 2. (JERC)

Defugim l'especialització funcional, i promovem la compatibilitat d'usos i la pluralitat de centralitats.

El centre de Terrassa s’ha fet petit: només cal passejar-se pel carrer sant Pere un dissabte a la tarda per adonar-se d’això. I alhora, i paradoxalment, el pas pel carrer sant Pere a partir de les deu de la nit ens evoca poderosament la imatge d’una ciutat deserta. Aquesta tendència a la concentració funcional i horària en espais molt reduïts, conseqüència també en part de l’atractivitat que Terrassa exerceix sobre bona part de la comarca, desertifica els barris i simplifica en excés la ciutat. Cal impulsar el desenvolupament dels eixos cívics, comercials i d’oci que despunten tímidament a diversos àmbits de la ciutat, assegurar la seva complementarietat i facilitar la connexió entre els diferents eixos cívics i comercials a partir de les diverses avingudes. -Impulsarem la definició de noves centralitats urbanes (singularment als eixos de la Maurina, Francesc Macià, l'anella d'avingudes i Les Arenes) i plantejarem un tractament urbanístic específic en cada cas, que promogui la pluralitat d'usos i reforci els usos cívics i comercials. -Estudiarem la viabilitat d'extensió de l'illa central de vianants, i l'aplicació de règims de mobilitat similars a les àrees de nova centralitat. -Potenciarem l’Antic Poble de Sant Pere com espai artesanal i artístic. -Impulsarem la millora del eixos comercials (vianalització, aparcament, enllumenat, mobiliari urbà) al carrer Núria (La Maurina), Ca n’Anglada, Sant Pere Nord i Sant Pere (carrer Ample-carretera de Matadepera-Mercat del Triomf) -Estudiarem la viabilitat de fer arribar el parc del Nord (Torrent de les Bruixes) fins al carrer Ample. -Estudiarem fórmules per promoure la intensificació de l’activitat comercial a l’àmbit nord de la Rambla, avinguda Josep Tarradellas i avinguda Abad Marcet, per tal de connectar l’àmbit Terrassa Centre amb Sant Pere i la Rambla Francesc Macià. -Estudiarem fórmules per perllongar l’eix cívic i comercial de la Font Vella i l’Avinguda Jacquard cap als barris de l’Escola Industrial i ca n’Anglada.

Eficiència en despesa energètica, i conservació i millora del patrimoni natural i històric.

La defensa del medi és un dels principals referents d'aquesta proposta. Aquest concepte, però, cal entendre'l en la seva globalitat, ja que els problemes ambientals incideixen en tots els aspectes de l'activitat i el desenvolupament humans i, per tant, no poden ser considerats dins d'una única sectorial de la política. És per això que aquesta proposta d’accions en l’àmbit del medi ambient s'ha d'entendre com el marc necessari de tota activitat humana,

Page 29: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

29

definida aquesta dins un model global de desenvolupament sostenible que sigui més respectuós amb l'entorn i que pugui garantir la solidaritat entre generacions. Aquests objectius passen per un ús més racional de les disponibilitats del medi, la capacitat de renovació dels recursos i per una ordenació del territori que afavoreixi un desenvolupament social i econòmic més equilibrat i adequat a cada regió i municipi. Amb la voluntat de participar activament en la construcció d'aquest model alternatiu, considerem els ajuntaments com un element clau pel fet de ser el nivell d'administració més proper al ciutadà. Això els permet ser més sensibles a les seves necessitats i, alhora, tenir més capacitat d'implicar els ciutadans en la preservació del propi entorn. És en aquest sentit i sota aquesta visió global del medi ambient que cal impregnar tota acció política en qualsevol dels diferents àmbits de l'actuació municipal a Terrassa. Les competències que tenen assignades els ajuntaments en matèria de medi ambient són limitades i a vegades disperses, però també és cert que queda un ampli marge d'actuació per als responsables municipals amb iniciatives per els problemes ambientals. Volem potenciar al màxim el grau competencial que ens permet la legislació actual. -Completarem i millorarem l’estructura d’espais lliures de la ciutat prevista en el POUM, i impulsarem el desenvolupament del parc territorial de can Casanoves. -Promourem els usos agraris del sol periurbà, especialment el conreu de les finques en guaret en el Parc Agroforestal de Terrassa (PAT), i promourem la consolidació d’una xarxa d'horts urbans. -Redactarem un nou Pla Especial de Protecció del Patrimoni, actualitzarem el Catàleg d'edificis protegits i impulsarem la redacció d’un Catàleg dels arbres d’interès del termes municipal, acompanyat d’una normativa que faciliti la seva protecció. -Revisarem el Pla d'Acció Ambiental. -Desenvoluparem el model de gestió de residus, amb l’objectiu d’augmentar els índexs de recollida selectiva, i consolidar les polítiques de reutilització i minimització, i posarem en marxa instruments per incrementar el percentatge de recollida selectiva en origen dels residus municipals. -Impulsarem l’aprovació definitiva del Pla especial urbanístic d'ordenació i gestió de l'Anella verda de Terrassa, i n’iniciarem l’aplicació i execució. -Desplegarem les mesures contemplades en el Pla d'Acció d'Energia Sostenible (PAES) per assolir l'objectiu d'un 20% de reducció de gasos d'efecte hivernacle abans del 2020 a la ciutat. -Ceidrem l’ús de sostre municipal per instal·lar plaques solars fotovoltaiques. -Promourem la creació del parc solar de Terrassa, que dotarà d'energia renovable l'enllumenat públic de la ciutat. -Continuarem amb la renovació de les instal·lacions de climatització dels equipaments públics prioritzant les calderes de biomassa. -Estudiarem la viabilitat d'alimentar les nostres calderes de biomassa amb estella procedent de la gestió dels boscos públics municipals. -Impulsarem un model de tractament integral del cicle de l'aigua (abastament, distribució, sanejament, depuració i reciclatge) d’iniciativa i gestió pública. -Reforçarem les mesures de control i eficiència per millorar l'estalvi d'aigua en el reg i en les instal·lacions municipals. -Renovarem paulatinament la flota de vehicles municipals per vehicles elèctrics o vehicles millorats ecològicament. -Potenciarem la producció agrícola ecològica i de productes autòctons de caràcter comarcal, contribuint així a enfortir la marca Terrassa Gastronòmica i a generar sinergies amb el conjunt de la comarca per a la promoció i comercialització d’aquests productes. -Reforçarem els equips de manteniment de l'entorn per millorar la qualitat ambientals dels espais periurbans. -Incorporarem la figura de l'agent energètic en els equipaments municipals per millorar-ne l'eficiència energètica i l'estalvi. -Impulsarem la recuperació de l'agricultura i la ramaderia a la finca de Torrebonica, així com la preservació dels seus valors paisatgístics.

Page 30: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

30

Persones

Volem una ciutat inclusiva. Una ciutat en què la convivència sigui una responsabilitat compartida, no la d’uns quants. Una ciutat en què els usos de l’espai públic siguin compartits i assumits per tothom. Una ciutat en què els conflictes, que evidentment existeixen, siguin resolts pacíficament i a través del diàleg. Una ciutat responsable i solidària amb els més febles. Una ciutat on tothom pugui trobar el seu espai sense que això impliqui una lluita fratricida. Tenim els espais públics suficients perquè tothom pugui trobar un lloc on se senti còmode, i n’estem obrint molts més. L’espai públic no es limita, però, a carrers, places i patis. Espai públic també són parades d’autobús, andanes de tren i equipaments cívics.

Uns serveis socials i sanitaris universals, eficients, eficaços i basats en la prevenció.

El present i el futur de les polítiques socials municipals han d’encarar una sèrie de reptes a partir d’un nou model de treballar, universal i integral, que aconsegueixi consolidar un sistema on la planificació estratègica sigui la base. Es centra en un canvi de lògica en el plantejament de l’atenció social que comporta el pas de la perspectiva individual a la comunitària, de la promoció de l’assistencialisme a la de l’autonomia, d’un enfocament centrat en els problemes econòmics a un enfocament multidimensional, de la reacció a l’acció estratègica i anticipadora, d’entendre les conseqüències a centrar-se en les causes, de l’especialització i segmentació a la transversalitat i coordinació multinivell, i que possibilita avançar cap a la coresponsabilització, la participació i la sensibilitat de les particularitats territorials i de col·lectius. Es preveu l’homogeneïtzació dels territoris de cobertura de cadascun dels equips bàsics d’atenció social amb els de les àrees bàsiques de salut, per possibilitar una millor planificació i coordinació. Així mateix, s’aprofundeix en una reorientació del treball d’aquests equips bàsics vers una perspectiva comunitària, així com vers una major responsabilització de l’usuari en la resolució de les seves dificultats. Aquesta reorganització dels serveis bàsics s’acompanya d’un procés de redimensionament i actualització dels projectes socials adreçats respectivament a infància i família, problemàtiques socioresidencials, discapacitat i dependència, així com d’una millora en la qualitat i la prestació de serveis específics (SAD) i especialitzats (EAIA). Aquests serveis, en aquelles prestacions que estan subjectes al pagament de taxes i preus públics, es presten amb criteris de màxima eficiència, i es cobren amb criteris de progressivitat i equitat social: ningú s’ha de quedar sense servei per manca de recursos, però cal evitar les situacions de barra lliure. La planificació i posta en funcionament de les noves àrees bàsiques de salut també és el punt de partida per al desenvolupament i millora de projectes basats en la prevenció i en l’orientació comunitària, que focalitzin la seva actuació amb criteris proactius i se centrin en el treball de col·lectius poblacionals amb majors riscos de salut. Es tracta de millorar la coordinació entre les actuacions realitzades pels proveïdors de serveis de salut al territori amb les que es realitzen des de l’ajuntament per tal d’incrementar-ne l’impacte, es tracta de donar un pas substantiu en termes de prevenció i detecció precoç. I es tracta de fer això a Terrassa, una ciutat amb un gran potencial per esdevenir capdavantera en la nova economia del coneixement, on el cluster sanitari serà un dels pilars de generació de nova riquesa, i on recentment hem adquirit la finca de Torrebonica com a primer pas per consolidar un pol de coneixement, producció i tecnologia, un pol de formació universitària en especialitats vinculades a la salut i un pol d’atenció sociosanitària d’alta qualitat. -Desenvoluparem el Punt municipal d'atenció a les discapacitats. -Efectuarem la revisió i actualització del Pla local de serveis socials per al periode 2015-2019. -Millorarem el catàleg de serveis socials, amb especial atenció a les necessitats derivades de les situacions de dependència. -Desenvoluparem accions de suport i acompanyament a les persones cuidadores de persones dependents. -Millorarem la prestació del servei de transport adaptat. -Impulsarem nous programes de suport a la supressió de barreres arquitectòniques a l'interior dels domicilis de persones discapacitades. -Millorarem l’activitat de lleure i oci per a infants amb discapacitat.

Page 31: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

31

-Impulsarem la creació d'espais de respir per a familiars de persones amb discapacitat. -Desenvoluparem un programa d'atenció socioresidencial de caràcter integral. -Desenvoluparem un projecte d’atenció educativa a l'alberg nocturn de baixa exigència (ANDANA). -Desenvoluparem un programa d'infància i família de caràcter universal i transversal amb especial atenció al desenvolupament de recursos deficitaris (centres oberts, esplais diaris i escola de família). -Millorarem l’atenció domiciliària adreçada al treball de suport socio-educatiu a famílies. -Reclamarem a la Generalitat de Catalunya la construcció de la residència i centre de dia per a gent gran de Sant Pere Nord. -Impulsarem la construcció de noves residències, en règim de concertació amb la Generalitat, per part d'entitats i empreses. -Impulsarem la construcció de nous centres de dia, en règim de concertació amb la Generalitat, per part d'entitats i empreses. -Estudiarem la viabilitat econòmica d'una residència i centre de dia per a gent gran de titularitat municipal. -Impulsarem la creació de llars assistides per a menors sota mesura de protecció, de grandària limitada, com a alternativa a l'actual model de CRAE. -Millorarem la dotació de professionals de l'EAIA, amb l'objectiu de consolidar un tercer equip i millorar la capacitat d'atenció a la infància en risc greu. -Acordarem amb tots els agents de la xarxa social la millora contínua del protocol de ciutat de prevenció del maltractament infantil. -Acordarem amb tots els agents de la xarxa social l'establiment i aplicació d'un protocol de ciutat de prevenció del maltractament a la gent gran. -Millorarem el model d’atenció integral a les dones en situació de violència i els seus fills tot creant indicadors de qualitat dels serveis i amb la formació continuada dels diferents professionals que intervenen. -Treballarem per la continuitat i millora del centre de Planificació Familiar de l'Ajuntament de Terrassa i del CST apostant decididament per una política d’educació en la sexualitat afectiva dels i les joves, posant al seu abast tota la informació sobre mètodes anticonceptius i hàbits per desenvolupar una sexualitat saludable, tot trencant tabús i estereotips de gènere en les relacions sexuals. (JERC) -Reclamarem a la Generalitat de Catalunya la construcció del nou CAP de Can Roca. -Reclamarem a la Generalitat de Catalunya la construcció del nou CAP de l'Avinguda Barcelona. -Reclamarem a la Generalitat de Catalunya l'ampliació del CAP Sud. -Reclamarem a la Generalitat de Catalunya el desdoblament del CAP Rambla, per acabar amb la congestió que pateix actualment. -Desenvoluparem l'espai de Torrebonica com a centre de coneixement, recerca, innovació i prestació de serveis en el camp de la salut, i en potenciarem simultàniament els valors mediambientals. -Impulsarem l’arranjament d’itineraris segurs a peu i en bicicleta entre la trama urbana, l’àmbit de Torrebonica i l’Hospital de Terrassa. -Millorarem la connexió en transport públic entre la trama urbana, l’àmbit de Torrebonica i l’Hospital de Terrassa, mitjançant l’establiment de busos llançadora entre els punts nodals de la xarxa ferroviària, les principals parades de bus i aquest complex sanitari i de coneixement.

Una xarxa educativa equilibrada, no segregadora i defensora de l'excel·lència.

Apostem per la municipalització del sistema educatiu. En aquest sentit, i seguint els principis de subsidiarietat i d’apropament dels serveis públics al ciutadà, com a mesura de gestió més democràtica i eficaç, proposem una progressiva assumpció de competències en la planificació i gestió de l’educació per part de l’ajuntament. Mitjançant la delegació de competències i la transferència dels recursos adequats, les administracions locals han de poder gestionar les infrastructures i els diferents serveis educatius, tot potenciant l’autonomia dels centres escolars i aportant solucions efectives a les seves necessitats d’acord amb els corresponents projectes educatius. Això ha de permetre, entre d’altres, planificar l’oferta escolar a nivell municipal, impulsar programes d’intervenció socioeducativa, establir criteris propis d’admissió d’alumnes, així com la gestió, ja ara, de l’ensenyament infantil,

Page 32: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

32

l’educació de les persones adultes i els programes de qualificació professional inicial i, progressivament, del conjunt de l’ensenyament obligatori. Cal vetllar, així mateix, per a la igualtat d’accés de tots els ciutadans i ciutadanes a una educació pública de qualitat i gratuïta, i més encara tenint en compte les circumstàncies en què es troba actualment el món de l’educació. Finalment, considerem que l’educació en el lleure és un instrument de primer ordre per potenciar la funció educativa de l’entorn, i cal contribuir de manera decidida al seu enfortiment. -Treballarem per aconseguir el traspàs de les escoles bressol de titularitat de la Generalitat, gestionar l’oferta educativa del 0-3 i vetllar per la qualitat pedagògica de tota l’educació ofertada en aquest cicle, mantenint el seu caràcter educatiu. Flexibilitzarem els serveis educatius per als infants de 0-3 anys per ajustar-los a les necessitats familiars i laborals. -Potenciarem nous serveis socioeducatius per als infants de 0-3 anys i les seves famílies: espai familiar, espai nadó, activitats per a pares i mares. -Reclamarem la transferència al municipi de la titularitat de les escoles públiques d’educació d’adults, mitjançant el traspàs de competències amb les corresponents dotacions pressupostàries i materials. -Reclamarem la gestió municipal de les beques de menjador i ajuts de materials escolar, vetllant perquè tots els centres que ho necessitin disposin dels serveis de transport i menjador, amb qualitat. -Revisarem el mapa escolar de l’ensenyament obligatori, assegurant una oferta suficient de places públiques en totes les zones de la ciutat, promovent l’existència de centres integrats de titularitat pública en les mateixes condicions que els ja existents de titularitat privada, determinant els itineraris educatius dels alumnes des dels 3 fins als 18 anys en cada zona escolar, en centres integrats, o garantint la coordinació organitzativa i pedagògica entre centres diferents. -Actualitzarem periòdicament el mapa escolar a partir del coneixement de la realitat des de l’OME i amb la participació del Consell Escolar Municipal, en coresponsabilitat amb el Departament d’Ensenyament, per tal d'evitar la segregació escolar per motius socials, econòmics o culturals. -Promourem un pla municipal d’itineraris segurs i vigilats que facilitin els desplaçaments a peu, de casa a l’escola, als escolars de la ciutat. Aquest pla ha de contemplar la problemàtica d’itineraris i horaris d’entrada i sortida dels centres educatius, facilitar-ne la coordinació entre els diferents centres, i buscar solucions imaginatives i funcionals per millorar aquesta mobilitat i fer-la més segura. -Vetllarem per la qualitat i la innovació de les escoles d’educació especial de la ciutat; aprofitant i potenciant l’experiència i la professionalitat acumulades pel col·lectiu de professorat d’aquests centres. Vetllarem especialment pels de titularitat municipal: Fàtima i El Pi. -Planificarem i gestionarem programes d’acolliment i atenció educativa a l’alumnat de famílies immigrants, amb coordinació amb altres serveis educatius, i donant suport als centres educatius que acullin aquest alumnat. Evitarem la concentració d’alumnat immigrant i vetllarem perquè es distribueixi entre els centres públics i concertats de cada zona. -Des del Consell de la Formació Professional, promourem la comunicació entre els centres, les empreses i les administracions per tal d’ajustar l’oferta de formació professional a les necessitats locals del mercat de treball. Promourem una oferta àmplia, diversificada i ajustada a la demanda del mercat, de cicles formatius de grau mitjà i superior, i impulsarem la formació professional dual. -Impulsarem la planificació i renovació progressiva del mapa escolar de la Formació Professional mitjançant acords i compromisos entre l’Administració educativa, l’Ajuntament, els Gremis, empresaris, agents socials i centres educatius, per a dur a terme les propostes. -Promourem, així mateix, una oferta àmplia i diversificada de programes de qualificació professional inicial. -Promourem l’elaboració d’un Pla d’Usos i Serveis, en col·laboració amb les AMPA i altres entitats, per als centres escolars de la ciutat, en resposta a la necessitat d’obrir-se al seu entorn i de ser focus de serveis a la comunitat. Aquest pla contemplarà la gestió de programes de compra de llibres de text i material didàctic, en tant aquests no siguin gratuïts, la gestió de serveis escolars (menjadors, horaris d’acollida al matí i la tarda), l’obertura de serveis educatius a la comunitat (biblioteca, accés a les TIC, esport), i l’oferta d’activitats extraescolars de caràcter formatiu, lúdic o esportiu, per a l’alumnat en horari no lectiu i en períodes vacacionals. -Iniciarem una nova etapa del Projecte de Ciutat Educadora, participatiu, amb perspectiva transversal i integral que superi projectes antics i defineixi noves línies estratègiques a la llum de les necessitats socials de la ciutat i els nous reptes, i que integri els diferents plans educatius d’entorn actualment existents. -Potenciarem les activitats educatives complementàries, difoses a través de la guia d’activitats i serveis educatius, per tal de fomentar l’educació cívica i d’arrelar les escoles al territori. -Treballarem per coordinar i dinamitzar l’actuació de les persones que representin el municipi en els consells escolars de centre i fomentarem els intercanvis entre elles. Volem estendre aquests representants municipals també als centres escolars privats sostinguts amb fons públics.

Page 33: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

33

-Fomentarem l’associacionisme juvenil als centres educatius en defensa dels drets de l’alumnat i n’incentivarem la participació en els consells escolars. S’haurà de mantenir un contacte permanent amb els diferents col·lectius de joves, organitzant activitats a les escoles i instituts per donar a conèixer els drets de l’alumnat. (JERC) -Donarem suport a la renovació pedagògica, als moviments que la promouen, a les associacions de professorat, d’alumnes i de centres; i a l’organització de jornades, setmanes de l’ensenyament, escoles d’estiu, etc. Suport i col·laboració amb l’Associació de Mestres Alexandre Galí, de llarga tradició en la renovació escolar a Terrassa. -Reconeixerem les entitats d’educació en el lleure com a interlocutors en l’àmbit educatiu, i promourem la seva participació en el disseny de les polítiques infantils i juvenils. -Valorarem i potenciarem les entitats d’esplai de Terrassa pel desenvolupament d’activitats extraescolars i serveis educatius a infants i joves, tenint en compte el bagatge educatiu i professional que les entitats poden proporcionar, prioritzant-les davant d’altres ofertes. -Donarem un suport especial a les entitats que, per la seva ubicació o especificitat, treballen per combatre les desigualtats socials. -Impulsarem el reconeixement de l’actuació amb joves de 12 a 18 anys dins les entitats d’esplai i estudiarem la dotació de partides pressupostàries conseqüents a les necessitats del col·lectiu. -Crearem una borsa de classes de repàs, i dinamitzarem un sistema d’intermediació per posar en contacte els estudiants que necessiten classes de repàs per millorar l’aprenentatge amb aquells que no poden compatibilitzar l’estudi i la feina, per tal posar en contacte diferents generacions d’estudiants i contribuir a resoldre dues necessitats que es complementen. (JERC) -Durem a terme anualment unes jornades d'acollida a tots els estudiants universitaris i de FP foranis que estudiÏn a la ciutat, per donar a conèixer els serveis bàsics i les zones de lleure i d'oci de que poden gaudir a Terrassa.

Planificació de serveis i equipaments d'acord amb criteris d'intergeneracionalitat, proximitat i equitat.

Tot i que s’ha avançat força en l’execució del Pla d’Equipaments Cívics 2009-2018, i s’estan resolent molts dels dèficits històrics de la xarxa d’equipaments de la ciutat, pel que fa al seu nombre, característiques i dotacions, encara cal avançar en fórmules de cogestió, programació conjunta i progressiva incorporació de criteris d’intergeneracionalitat i interculturalitat a la gestió dels equipaments, promovent el treball en xarxa i la cogestió amb les entitats cíviques, defugint la utilització privativa d’aquests espais i incorporant-hi criteris de rendibilitat social. -Reclamarem a la Generalitat de Catalunya la construcció del Casal intergeneracional de Can Parellada-Les Fonts. -Impulsarem la cogestió de la xarxa d'equipaments cívics de la ciutat entre Generalitat, Ajuntament i entitats ciutadanes. -Realitzarem les obres d'ampliació del Centre Cívic Alcalde Morera. -Projectarem i estudiarem la viabilitat econòmica de les obres d'ampliació del Casal cívic de can Boada. -Projectarem i estudiarem la viabilitat econòmica de les obres d'ampliació i reforma del Casal cívic d'Ègara. -Desplegarem el Pla d'equipaments cívics 2009-2018 en els aspectes de millora de la programació, del model de gestió i de la dinamització comunitària.

Mecanismes de prevenció de l'exclusió social basats en el treball en xarxa i la concertació.

La ciutat s’ha de dotar d’un marc estratègic, el Pla local d’inclusió social (cal aclarir que el PLIS 2011-2015 no s’ha executat i ha quedat obsolet), d’actuació de totes les iniciatives dins l’àmbit local adreçades a afeblir i prevenir els factors d’exclusió social, alhora que a fomentar l’optimització del benestar conjunt de la població. Això requereix treballar des de la planificació, i dotar de sentit estratègic les diverses accions inclusives existents al municipi. Cal oferir una perspectiva integral tant des del punt de vista de l’individu com de la comunitat; és en aquest punt on recau el pes d’un model de gestió pública descentralitzat i universal, on es vetlli per la coherència i la coordinació entre tots els elements per tal de potenciar-ne la seva eficàcia i la seva eficiència en termes de governança com a principi d’actuació. La governança suposa el reconeixement de la necessitat de cooperació dels diversos actors socials en la planificació i execució de les polítiques socials. Implica treballar amb criteris relacionats amb la democràcia participativa i amb un model de gestió pública multinivell; amb la preeminència d’allò relacional en termes d’interacció i cooperació; amb

Page 34: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

34

la perdurabilitat de la interacció integral entre els actors fonamentals en la consecució de la inclusió (sector públic, sector privat, tercer sector i ciutadania); i amb l’establiment de mecanismes de consens, coordinació i relació directa amb les preocupacions dels ciutadans, en termes de transparència, eficàcia i responsabilitat pública. Es proposa promoure mesures per a la inclusió social mitjançant un model d’intervenció en xarxa de tots els agents del municipi, especialment de l’administració local, i generar un instrument que ajudi a concretar mesures i a establir mecanismes de cooperació entre l’administració i la població per tal d’arribar al desenvolupament de programes i accions en base a unes línies estratègiques compartides. Per evitar que els efectes socials de l’actual model de ciutat aprofundeixin en les desigualtats existents, cal establir una sèrie de línies estratègiques, enteses com les línies mestres del PLIS. Cal orientar l’acció per actuar efectivament sobre aquells problemes que es manifesten en l’actualitat per incidir-hi en paral·lel al canvi de model que està vivint la ciutat i que viurà en els pròxims anys. -Redactarem i desenvoluparem el Pla local d’inclusió social (PLIS) 2015-2019. -Incorporarem les polítiques inclusives com a element transversal de l’agenda política. -Aplicarem els principis de la governança en el disseny i execució de les polítiques socials locals. -Establirem mecanismes de coordinació, coneixement i comunicació entre els diferents actors (públics, privats i tercer sector) que impulsen accions inclusives. -Impulsarem el desenvolupament de programes adreçats a prevenir el sobreendeutament familiar. -Promourem l’enfortiment i l’empoderament de les xarxes socials bàsiques. -Situarem la prevenció de la vulnerabilitat i l’exclusió al centre de les polítiques municipals. -Crearem instruments de cooperació público-privada per a l’execució d’accions inclusives.

Integració dels nouvinguts assegurant la convivència amb els autòctons, evitant la guetització i intervenint en la

gestió dels fluxes migratoris.

La immigració esdevé un tema estratègic que no només afecta a la inserció social dels nouvinguts, és a dir, a la integració de les persones immigrants en la nostra societat en el marc del respecte pels principis i valors democràtics, amb igualtat de drets i deures i amb igualtat d'oportunitats, sinó que també té uns impactes sobre el conjunt de la ciutadania. Ens trobem davant d'un fenomen social que té repercussions sobre el conjunt de tota la ciutat, ja sigui en l'àmbit demogràfic, econòmic, social, cultural i convivencial. L'arribada de persones nouvingudes, i sobretot d'una manera tan important i sostinguda com hem tingut aquests darrers anys, canvia les dinàmiques de les societats, estableix nous reptes i problemàtiques, noves percepcions i noves sensibilitats. En conseqüència, l'objectiu ja no és només la integració de les persones nouvingudes, sinó la construcció d'un nou model social basat en la ciutadania, la convivència i la integració social. Els programes i les actuacions que realitzem amb l'objectiu d'integrar a les persones nouvingudes són fonamentals, però la immigració, entre d'altres aspectes, pot agreujar encara més determinats dèficits que la nostra societat del benestar ja tenia. En aquest sentit, és molt important la gestió de determinades actuacions en l'àmbit de l'habitatge, l'ensenyament, la prestació de determinats serveis socials, l'activitat econòmica i comercial, la seguretat ciutadana, i, fins i tot, les polítiques d'inserció laboral. En un context d'alentiment econòmic, els recursos no s'incrementen, però sí les necessitats, amb la qual cosa, es generen situacions de percepcions negatives en determinats sectors de la població que poden produir, en determinades circumstàncies, el trencament del model convivencial i de la inclusió social. -Revisarem el Pla estratègic de ciutadania per al periode 2015-2019, tot adequant-lo a les noves necessitats derivades de l'evolució del fet migratori. -Desenvoluparem, en col·laboració amb el tercer sector, els instruments necessaris per rebre i acollir les persones nouvingudes responent a les seves necessitats bàsiques amb els recursos normalitzats i/o específics de temporalitat limitada, acomplint la Llei d’Acollida.

Page 35: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

35

-Incrementarem, en col·laboració amb el CNL, l'oferta de cursos de català de nivell inicial i bàsic. -Emetrem en el termini indicat i assegurant que es compleixin els requisits establerts, els informes de competència municipal: disponibilitat d’adequació de l’habitatge per al reagrupament familiar i l’informe d’arrelament. -Desenvoluparem accions per al suport al reagrupament tot donant respostes concretes a les necessitats específiques dels diferents perfils demogràfics de les persones que arriben. -Valorarem l’ús i impacte de la població estrangera i autòctona als diferents serveis municipals per a diversificar, si escau, la tipologia de les persones usuàries en cas de sobrerepresentació d’algun col·lectiu i/o adaptar els pressupostos i la definició d’aquests serveis a la nova realitat. -Vetllarem per trencar els estereotips racistes, rumors i falses afirmacions, aportant informació clara i transparent sobre els serveis públics al conjunt de la ciutadania. (JERC) -Desenvoluparem instruments que promoguin un entorn favorable per a una bona convivència als espais d’ús comú, més enllà de la coexistència entre autòctons i nouvinguts. -Treballarem per millorar el capital social de totes les persones de Terrassa, a partir del reforç i foment de noves xarxes socials entre persones de diferents origens. -Introduïrem mecanismes correctors que incideixin en un assentament heterogeni de les persones estrangeres en el conjunt del territori, per tal d’evitar la consolidació de ghettos ètnics. -Fomentarem el paper del teixit associatiu terrassenc en l’establiment i el reforç d’espais de convivència i participació entre autòctons i migrants, per tal de facilitar i millorar la integració social, i com a eina per trencar els estereotips racistes a totes les franges d’edat. (JERC)

Planificació i manteniment de l'espai públic, al servei de les persones.

L’espai públic ha d’estar net, ben conservat, sense alteracions en els serveis i el mobiliari urbà, lliure de pintades, correctament senyalitzat, i absolutament accessible. És responsabilitat compartida de l’administració i de la ciutadania tenir-lo i mantenir-lo així, i assolir aquest objectiu és un senyal de civisme altament valorat per tothom. Alhora, l’espai públic ha esdevingut, progressivament, un lloc de pas més que un lloc de trobada i relació social. Cal recuperar aquesta funció cívica del carrer, generant una ciutat més amable, segura i acollidora. -Dissenyarem un protocol de manteniment urbà àgil i efectiu, que asseguri la ràpida reparació i reposició dels elements malmesos. -Intensificarem les accions de millora de l’accessibilitat en l’espai públic, i inclourem criteris d’accessibilitat universal en el disseny dels nous espais urbans. -Garantirem una adequada senyalització de passos deprimits, passos de vianants i guals, per facilitar la circulació amb cadires de rodes. Incrementarem la vigilància i la sanció de la indisciplina viària per garantir una bona mobilitat a les persones discapacitades. -Promourem l’accessibilitat als nous comerços i serveis, donant àmplia informació en tramitar l’autorització municipal de les possibilitats i les bonificacions existents. -Promourem la millora de l’accessibilitat dels establiments existents, mitjançant la recerca d’accions concertades amb els gremis i associacions empresarials de la ciutat. -Impulsarem accions adreçades a millorar la polivalència de l’espai públic, incorporant en el seu disseny i renovació criteris de satisfacció de les necessitats dels diferents grups de població, segons edat, sexe, mobilitat i tipologia d’ús de l’espai públic. -Realitzarem una anàlisi dels usos socials de l’espai públic, adreçats a identificar llocs disfuncionals o percebuts com a conflictius, i proposarem un pla de mesures correctores. -Proposarem mesures d’adaptació temporal i periòdica d’espais de pas com a espai de trobada i relació social, en aquelles zones de la ciutat més deficitàries quant a places i espais relacionals. -Posarem en marxa un pla de progressiva actualització i millora de la senyalització de la ciutat, informativa, d’itineraris i viària. -Promourem accions de foment de la coresponsabilitat de la ciutadania en l’adequat manteniment de la neteja i l’equipament de la ciutat, i impulsarem projectes d’autogestió veïnal per a la cura de l’espai públic. -Crearem una xarxa de patis oberts per fomentar que els infants i joves juguin als patis de les escoles en horari no lectiu (JERC).

Page 36: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

36

Prevenció de l'incivisme i la inseguretat, i mecanismes de repressió adequats per fer-hi front si apareixen.

Per bé que l’incivisme acostuma a ser una conseqüència derivada de determinades disfuncions socials, i que per tant cal posar tots els esforços en la prevenció mitjançant el desenvolupament d’un model de ciutat més just i inclusiu, i accentuar els mecanismes de prevenció mitjançant el treball socioeducatiu i el reforç del desenvolupament comunitari, no és menys cert que les societats complexes (i Terrassa no n’és una excepció) porten aparellades algunes dosis d’egoisme, de manca de respecte pel bé comú o directament de comportaments delictius. Per tant, i en paral·lel amb un treball constant i sistemàtic de prevenció, detecció i correcció dels elements socials generadors d’incivisme, cal disposar dels mecanismes de protecció de la comunitat necessaris per garantir una ciutat segura i cívica. Terrassa és una ciutat inclusiva en la que hi viuen i conviuen persones de diferents procedències però amb un mateix denominador comú: tothom forma part d’allò que denominem la ciutat. La nostra ciutat. Aquesta s’ha anat vertebrant al llarg dels anys mercès a les diferents onades migratòries que hi ha hagut combinat amb períodes d’estancament en el creixement de la població. Volem una ciutat que sigui socialment justa, equilibrada en drets i deures, amb igualtat d’oportunitats i que esdevingui una ciutat segura. Sense seguretat no hi ha convivència ni exercici de la llibertat. La seguretat ciutadana no només és un concepte jurídic, doncs va molt més enllà d’una concepció estrictament policial, aprofundint en els diversos estaments socials i garantint el funcionament de l’Estat del Benestar. Terrassa és una ciutat que està considerada segura d’acord amb les dades de comissió de delictes. Ara bé, tal i com ens mostren els resultats de l’enquesta que ERC-MES ha realitzat recentment, l’incivisme i la convivència intercultural, constitueixen dos dels factors avaluats com a problema per la ciutadania. Per tant caldrà desenvolupar les polítiques de seguretat tenint en compte aquesta percepció que certament té una base real i que afecta a la convivència i benestar de la població. Tanmateix, la participació dels ciutadans i ciutadanes en els afers relacionats amb la seguretat, constitueix un àmbit de participació que enriqueix la coresponsabilitat cívica dels ciutadans vers l’administració local. -En correspondència amb les competències de la Junta Local de Seguretat, millorarem l’eficiència en la coordinació amb la resta de cossos de seguretat. -Dotarem al Consell Municipal de Seguretat Ciutadana de més atribucions per poder garantir la implicació de tots els sectors ciutadans en l’elaboració de propostes en matèria de prevenció, actuació i coordinació policial. -Incrementarem la dotació de policia de barri/districte com a policia més propera als ciutadans i primer nivell operatiu en la detecció de comportaments i actuacions il·lícites. -Incrementarem la formació policial en l’àmbit de la perspectiva de gènere i incrementarem la coordinació amb els diferents cossos policials, estament judicial, fiscalia i serveis socials per tal de, en el marc de les seves competències, protegir els drets de les persones que pateixen maltractaments. -En l’àmbit educatiu i de sensibilització, incrementarem la presència policial a les escoles i centres de secundària i alhora desenvoluparem campanyes de sensibilització per fomentar els bons hàbits en la conducció tant de vehicles turisme com de motocicletes i ciclomotors, així com dels propis vianants. -En l’àmbit de securització dels vianants, desenvoluparem actuacions inclusives d’acord amb el Pla d’Accessibilitat i alhora revisarem i millorarem (quant a les condicions d’accés, d’il·luminació, de visibilitat, de senyalització, etc) els passos protegits i refugis de vianants a la ciutat. -En l’àmbit de circulació, estudiarem i durem a terme, si s’escau, les zones de velocitat limitada a (Zona 30) en aquells espais urbans on les intensitats de trànsit i els fluxos de vianants requereixin l’aplicació d’aquesta mesura. -En l’àmbit preventiu de l’accidentalitat, incrementarem els controls en ciclomotors, motocicletes i turismes quant a les condicions de seguretat dels mateixos i també respecte dels controls d’alcoholèmia i demés substàncies que impedeixen una conducció normalitzada.

Page 37: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

37

-Desenvoluparem, en el marc de la Taula de la infància, i en col·laboració amb Mossos, Fiscalia de Menors, DGAIA i Serveis Socials, programes de prevenció en situacions de vulnerabilitat infantil. -En l’àmbit de la contaminació acústica i més enllà de les actuacions a requeriment prèvia denúncia de particulars, incrementarem els controls sonomètrics especialment centrats en els ciclomotors i motocicletes per tal de reduir-ne els efectes. -En l’àmbit de l’alimentació, desenvoluparem accions d’inspecció i control especialment en la venda ambulant no permesa amb motiu de celebracions culturals i/o festives. -Incrementarem els controls mediambientals, perseguint comportaments nocius per a la salut pública, així com també en el medi periurbà i forestal del terme municipal. -Participarem en els programes de control i supervisió per prevenir la mutilació genital infantil en determinats col·lectius. -Incrementarem, de manera significativa, les accions de sensibilització als casals i centres de dia de la gent gran a fi i efecte d’ensenyar hàbits d’autoprotecció per a la gent gran: A la llar, a la via pública, en els creuaments en via urbana, etc. -Formarem i especialitzarem una unitat policial en el coneixement i actuació dirigida a la gent gran, en correspondència amb les unitats especialitzades de mossos d’esquadra i d’altres serveis municipals per tal de poder intervenir immediatament en casos de maltractaments, de mobbing immobiliari, problemes de convivència amb els veïns, etc.. -Desenvoluparem, conjuntament amb les entitats ciutadanes, programes de sensibilització pro-actius en favor del civisme i la convivència, ja sigui en l’espai públic, com en les comunitats de veïns. Tot això en el marc del desenvolupament de la Nova Ordenança de Convivència. -Possibilitarem la realització de serveis a la comunitat substitutoris de les sancions per infracció de l’ordenança de bon govern, implantarem mesures alternatives a la sanció pecuniària en infraccions de menors per consum d’estupefaents, i intensificarem la col·laboració amb les altres administracions en l’execució de mesures penals alternatives. -Incrementar la formació en matèria de diversitat cultural als agents i comandaments del cos de policia local per tal de millorar les seves capacitats alhora d’interrelacionar-se amb col·lectius de diversa procedència que viuen a la ciutat. -Formarem i capacitarem als agents de policia més especialitzats per tal de poder participar en processos de mediació en la resolució de conflictes. -Explorarem la possibilitat de planificar les polítiques de seguretat ciutadana coordinadament amb els ajuntaments veïns. -Redactarem Plans sectorials de seguretat: poligons industrials, zones comercials i zones residencials. -Garantirem la suficiència de la plantilla de la Policia Municipal perquè sigui adequada a les necessitats reals de la ciutat. -Millorarem l'Espai Drets, lloc web de lluita contra la discriminació.

Transversalitat de les polítiques de foment de la igualtat pel que fa al gènere, l'edat, l'origen i la diversitat

funcional.

Els àmbits municipals que poden intervenir davant de la desigualtat són múltiples i diversos: serveis socials, habitatge, treball, salut, educació, seguretat, participació ciutadana… Per poder desenvolupar correctament polítiques d’igualtat de deures i de drets, haurem de poder treballar des de tots els àmbits d'actuació del municipi que ho requereixin, haurem de poder donar respostes a demandes i resoldre situacions de conflicte des d'una perspectiva integral i multidisciplinar. El concepte de transversalitat s’introdueix en la cultura organitzativa de l'Ajuntament amb l'objectiu de canviar el concepte d'administració excessivament fragmentada, vertical, amb mancances de visió estratègica, d'avaluació i sobretot, de coordinació. Sens dubte, s'ha de continuar aprofundint el camí iniciat, impulsant la transversalitat com a metodologia de treball i d’organització. Tot i que el que entenem per serveis personals tradicionals (cultura, treball, educació, esport, benestar social…) juguen un paper molt important en el disseny i desenvolupament de les polítiques d’igualtat, no podem perdre de vista, que l’habitatge, el disseny d’espais públics, la seguretat ciutadana, la mobilitat…, són també serveis adreçats a les persones. I, per tant, també han de jugar un paper imprescindible. L’urbanisme, la seguretat ciutadana o la mobilitat, fan o no fan integració social, ajuden o no a la convivència, i milloren o no la qualitat de vida individual i col·lectiva.

Page 38: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

38

La transversalitat vol trencar amb una concepció de l’administració local com a estricte productor de serveis sectorials. I vol donar una visió estratègica tenint en compte dos principis que fan que el món local tingui una posició privilegiada: el principi de territori i el principi de proximitat, que fan que les necessitats i els interessos de les persones siguin més tangibles, així com també la participació dels mateixos ciutadans i ciutadanes, de les entitats i del conjunt d’institucions públiques i privades en un projecte de ciutat. -Impulsarem la reconversió organitzativa de l’ajuntament, mitjançant la transformació de les actuals regidories i serveis vinculats a factors estructurals de les persones (sexe, edat, lloc de naixement) en programes orientadors de la prestació de serveis personals, de la planificació i gestió territorial i en general de totes les polítiques públiques. Incorporarem, per tant, la perspectiva de gènere, de les diferents etapes del cicle vital o de la variabilitat cultural en el disseny i en la pràctica de tota l’acció municipal. -Crearem els programes transversals de Polítiques de gènere, Usos del temps, Infància, Joventut, Gent gran, Immigració, Discapacitats i Inclusió, i dissoldrem els serveis actualment existents relatius a aquests àmbits, bo i reincorporant els programes i els professionals afectats en els àmbits sectorials més propers. -Mantindrem les regidories vinculades als àmbits esmentats, amb funció d’impuls polític i interlocució amb la ciutadania, però sense funcions executives des del punt de vista de l’atribució de competències funcionals o orgàniques. -Impulsarem la modificació de les bases d’execució del pressupost, a fi i efecte de dotar aquests programes i garantir de forma imperativa la seva execució i aplicació des de la resta de classificacions orgàniques pressupostàries. -Impulsarem la creació de taules transversals de coordinació tècnica, d’àmbit territorial de districte, per al disseny, execució i seguiment de programes d’intervenció territorialitzats.

Cultura a l'abast de tothom en circuits de formació, sensibilització, producció i consum.

La cultura és l’aspecte més rellevant de la nostra vida col·lectiva. L'activitat cultural és allò que dóna personalitat a una població i, de totes les accions de la persona, la que més ajuda a l’alliberament de la consciència individual i col·lectiva. La cultura, doncs, és un bé individual i col·lectiu i, malgrat la seva dimensió universal, només pot desplegar totes les seves potencialitats en un entorn de proximitat. Per això, el paper dels ajuntaments és clau pel que fa a les funcions, les competències i fins i tot pel que fa al finançament dels serveis culturals bàsics d’atenció directa als ciutadans. I aquest paper clau que, en l’actualitat, desenvolupen les polítiques culturals en la integració social, en el desenvolupament econòmic i en la transmissió de la informació i el coneixement, es veurà seriosament compromès si no és possible trencar les inèrcies heretades. Des dels ajuntaments, la tasca de suport a les activitats culturals pot suposar un impuls a l’acció de les entitats i els organismes promotors i, al mateix temps, una millora per a la vida col·lectiva de la ciutadania. En aquest sentit, cal bandejar opcions de caràcter dirigista (l’ajuntament com a motor i protagonista de l’activitat cultural sempre acaba per tenir efectes socialment paralitzadors) o d’altres clarament absentistes (l’ajuntament subvenciona acríticament les propostes culturals que li arriben des d’entitats o empreses). La cultura ha de ser un element integrador, que posi en contacte col·lectius provenint de realitats culturals diverses i, alhora, actuï com a font d’arrelament nacional, amb la llengua catalana com a vehicle lingüístic. Ha de ser un element de realització personal, vehicle de coneixement i creativitat, de ciutadania, identitat i capacitat crítica. Cal, doncs, prioritzar aquelles activitats on els ciutadans tenen un paper actiu i participatiu. La cultura ha de ser també un element de dinamització social. Per això la política cultural ha de potenciar l’associacionisme i la participació, treballant conjuntament amb entitats locals i buscant la coordinació amb d’altres regidories. La cultura és també un dret democràtic que ha de ser a l’abast de tothom. Això es tradueix, per exemple, en entrades bonificades a persones menys afavorides, serveis gratuïts de biblioteca i d'arxiu, organització d'actes populars i establiment generalitzat de convenis amb l’associacionisme local. -Desenvoluparem les línies de treball que proposa el Llibre blanc de la cultura a Terrassa, com a instrument de planificació estratègica de les polítiques culturals a la ciutat. -Establirem els mecanismes, d’acord amb les directrius marcades pel Llibre blanc, de transferència de recursos i de seguiment periòdic d’activitats dels equipaments, centres i entitats que efectuïn tasques d’interès públic o que ofereixin recursos i serveis en règim de substitució de la iniciativa municipal.

Page 39: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

39

-Incentivarem la col·laboració públic-privat en temes d’innovació, creativitat i renovació, així com les accions realitzades per a potenciar la recerca o innovació en el camp cultural. -Impulsarem la descentralització de la programació cultural ja consolidada per tal de normalitzar-la en tot el territori de la ciutat. -Promourem l’optimització i maximització dels usos dels equipaments culturals de la ciutat, omplint-los d'activitat cultural i posant-los a disposició de la ciutadania i dels artistes i entitats per a les seves creacions. -Incentivarem la col·laboració entre entitats per a la realització de projectes culturals que combinin disciplines i/o objectius de les diferents entitats intervinents. -Promourem la programació d'espectacles i activitats culturals que visualitzin l'existència de la diversitat afectiva, sexual i d'identitat de gènere. -Donarem suport al festival TNT, el festival de Jazz i el festival de circ com a festivals de projecció nacional, potenciant la participació i involucració de diferents col·lectius de creadors, entitats i equipaments de la ciutat. -Incrementarem la coordinació de les programacions d’arts escèniques dels diferents equipaments público-privats de la ciutat, fent una presentació conjunta dels principals espais de referència. -Incrementarem la coordinació de les programacions d’arts visuals dels diferents equipaments público-privats de la ciutat, fent una presentació conjunta dels principals espais de referència. -Facilitarem un acord que permeti formar una gran col·lecció d’art terrassenc a partir de la confuència de diferents fons público-privats de la ciutat i mostrar-la en diferents espais apropiats especialmente pensats per a aquest objectiu. -Prioritzarem la programació de propostes culturals locals de qualitat i d’altres propostes culturals catalanes, sense desatendre poder veure propostes diferencials vingudes d'altres territoris. -Promourem i prioritzarem les propostes cultural col·laboratives entre institucions, entre departaments del mateix consistori, entre entitats i institucions públiques, entre diferents entitats. -Treballarem per potenciar l’atractivitat turística de les nostres propostes culturals més rellevants: Festa Major, Festival de Jazz, Fira Modernista, diades castelleres... -Potenciarem la presència de la cultura popular, el jazz i del circ en diferents propostes culturals de ciutat: festa major, festa de sant jordi, fira modernista... -Dotarem de contingut cultural altres propostes ciutadanes per contribuir a incrementar la seva atractivitat i mostrar el nostre potencial cultural: promoció comerç, mitja marató, fira santa llúcia... -Dinamitzarem el patrimoni cultural de Terrassa i potenciarem propostes que enllacin la cultura immaterial amb els elements més destacats del patrimoni immobiliari de la ciutat. -Treballarem per millorar la coordinació i col·laboració entre els diferents museus de la ciutat: Museu de Terrassa, MNATEC, Museu Tèxtil. -Actualitzarem l’exposició permament de la història de la ciutat i la ubicarem en un espai més cèntric. -Crearem un espai d’acollida i un centre d’interpretació de la Sèu d’Ègara. -Impulsarem l’ampliació dels fons custodiats a l’Arxiu Històric de Terrassa procurant incorporar els de les entitats més representatives per asegurar la seva correcta conservació i custòdia (p.e. arxiu de Caixa Terrassa) -Atorgarem protagonisme en els esdeveniments ciutadans a les entitats per a la gestió d’espais i la programació d’activitats durant aquests esdeveniments. -Establirem línies de finançament i bonificació, cara a garantir la universalitat de l’accés als espectacles, pensant en els sectors socials més desafavorits i en coordinació entre la iniciativa pública i la privada. -Millorarem el carnet jove de Terrassa, facilitant l’accés del jovent a la cultura a partir de descomptes significatius en la compra d’entrades. (JERC) -Continuarem impulsant la recuperació de la memòria històrica mitjançant el suport a projectes i activitats que hi contribueixin. -Redactarem en un termini no superior a dos anys un Pla General de Museus que prevegi les inversions a realitzar en el proper decenni. -Potenciarem la línia de projecció exterior que contempla Terrassa com a un espai privilegiat per explicar i comprendre els processos d’industrialització, i implicarem decididament el conjunt dels museus en aquesta línia.

Page 40: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

40

-Continuarem els programes de foment de l’ús de les biblioteques municipals a través d’activitats que en fomentin l’ús per part del jovent, i vetllarem per l’adequació dels horaris de la biblioteca a l’horari estudiantil. (JERC) -Crearem un espai on el jovent pugui estudiar en condicions òptimes, tenint en compte els horaris flexibles i adaptats als períodes d’exàmens i l’accés a internet de banda ampla. (JERC) -Incrementarem la col·laboració amb les entitats de cant coral de la ciutat, i promourem l’establiment de sinergies i espais de col·laboració entre elles.

Recursos per al desenvolupament de productors culturals excel·lents.

No n’hi ha prou amb impulsar eines per incrementar el consum cultural entre la població. Cal, sobretot, posar els mecanismes necessaris per generar nova creació, en les arts plàstiques, escèniques i visuals, en la literatura i en la música. Cal que hi hagi un ventall de recursos que afavoreixin la igualtat d’oportunitats en l’accés a la formació i la creació artística, i cal afavorir l’acostament dels productes culturals al territori, en paral·lel a la recerca de l’excel·lència i la consolidació d’activitats i expressions culturals punteres a nivell nacional. -Consolidarem el Centre d’Arts Escèniques de Terrassa com a centre de projecció nacional dins la xarxa de centres públics. -Treballarem per consolidar el Teatre Principal com un equipament de referència a nivell nacional. -Ampliarem l'oferta d'espais expositius de titularitat pública, amb fórmules de cost reduït, amb especial atenció a nous artistes locals i emergents. -Incrementarem l’oferta de places de l’Escola de Música per aconseguir que els estudis musicals arribin a més ciutadans, tot optimitzant els recursos disponibles. -Reorganitzarem l’Escola d’Arts Aplicades per aconseguir uns estudis artístics que siguin referent obligat en la creació local i millorarem l’oferta formativa, complementària a l’actual oferta de Cicles Formatius. -Donarem suport a la creació artística mitjançant la dotació de premis i bosses d’estudi i de treball per als nous valors en les diferents disciplines. -Impulsarem la realització de programes de difusió i sensibilització en coordinació amb escoles i entitats, i amb especial incidència a la xarxa d’equipaments cívics. -Facilitarem l’accés del jovent a la història local, mitjançant el foment d’activitats de caràcter intergeneracional que incideixin en l’intercanvi de coneixement entre grans i joves, en la recuperació de la memòria històrica i en l’elaboració de productes relacionats amb la història de la vida quotidiana local del darrer segle. (JERC) -Donarem suport al cinema no comercial com a mecanisme temporal de substitució de la manca d’iniciativa privada, tant en el vessant de consum com de producció. -Continuarem donant suport al cinema català i al doblatge en aquesta llengua, mitjançant una oferta estable de cinema en català que contribueixi a canviar a mig termini els criteris lingüístics de les companyies distribuïdores. -Promourem la creació autònoma i les fórmules culturals alternatives, i establirem línies estables de diàleg amb els programadors i operadors d’aquests sectors. -Estudiarem la viabilitat de creació d’un Centre d’avanguardes artístiques, espai de formació, creació i producció cultural per a creadors emergents.

Normalització de l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits de la vida pública.

La llengua catalana és un element central d’identitat nacional i de creació de cultura pública comuna, un vehicle de construcció de civilitat i de comunicació. Des de l’administració local cal promoure decididament la normalització de l’ús de la llengua catalana, i contribuir al seu coneixement generalitzat i a l’increment del seu ús social. -Elaborarem, en coordinació amb el CNL, un pla de suport a la normalització lingüística de la vida ciutadana en tots els àmbits. -Incrementarem l’oferta de cursos de català per a adults en tots els nivells.

Page 41: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

41

-Realitzarem campanyes específiques per incrementar l’ús dels recursos d’aprenentatge del català per part dels terrassencs desconeixedors de la llengua catalana, amb especial incidència en els nouvinguts i en les persones arribades a Terrassa durant les onades migratòries de mitjans del segle passat que no hagin incorporat encara el català a les seves capacitats comunicatives. -Donarem suport a l’edició de productes culturals en català. -Establirem un sistema d’incentius a les empreses locals que apliquin plans de normalització lingüística interna, així com de retolació, etiquetatge i comunicació exterior en català. -Promourem la normalització lingüística en els mitjans de comunicació locals, especialment la premsa escrita. -Incrementarem l’ús del català en el propi ajuntament, en el programari informàtic i en l’atenció al públic. -Promourem i ampliarem l'abast del programa de parelles lingüístiques. -Donarem suport als projectes i iniciatives que promoguin el coneixement i l’ús del català a la ciutat, i realitzarem accions de discriminació positiva envers aquelles entitats i activitats que tinguin el català com a llengua d’ús preferent. -Vetllarem per l’acompliment estricte de les disposicions legals en matèria lingüística en tots els àmbits. -Promourem l’eliminació, al nomenclàtor i al conjunt d’elements de la via pública, de totes les referències a personatges de caràcter antidemocràtic, especialment del periode franquista. (JERC)

Terrassa es reconeix en la catalanitat de les seves celebracions festives i les potencia.

Les festes del cicle de l’any, des del Carnestoltes fins a Reis passant per la Festa Major, són l’expressió local de la nostra catalanitat, allò que fa que Terrassa tingui una personalitat pròpia i distintiva. Alhora, les celebracions festives d’arrel popular o tradicional, per les seves característiques i estructura, són un espai de construcció de comunitat, de celebració col·lectiva, on s’enforteixen les xarxes socials i es genera un espai de reconeixement de l’altre. Són un dels elements que diferencien una ciutat, un sistema complex generador de relacions i oportunitats, d’un mer assentament urbà, una massa invertebrada de llocs que acullen activitats inconnexes. Cal, per tant, afavorir l’organització i el desenvolupament de les nostres festes com a element fort de construcció de ciutat, de comunitat, i com a element de foment de les relacions socials. -Incrementarem el suport municipal a l'organització d’actes de cultura popular catalana, amb especial atenció als que promouen el coneixement de la diversitat dels Països Catalans o difonen l’ús i el coneixement de la llengua. -Impulsarem la cogestió i la coorganització de les festes del cicle de l’any amb comissions cíviques o entitats ciutadanes, generalitzant la fórmula que ja s’aplica amb el Carnestoltes o la Cavalcada de Reis. -Impulsarem la redefinició i millora del Jove Tu També Pots (JTTP), assegurant la seva complementarietat amb el conjunt de la programació de la Festa Major de la ciutat i estabilitzant el suport municipal a la seva organització, amb el consens de tots els actors implicats. (JERC) -Establirem un sistema d’ajuts a línies d’investigació sobre tradicions populars i vida quotidiana, especialment del període industrial. -Impulsarem l’edició de publicacions que difonguin aquest patrimoni. -Donarem suport al manteniment i creació d’imatgeria popular. -Donarem suport a l’organització de les festes del cicle de l’any per part de la societat civil, mitjançant un adequat finançament i l’adopció de fórmules de gestió participatives. -Generalitzarem els convenis de col·laboració amb les diferents entitats del sector, donant-los suport en tot allò que realitzin que es consideri d’interès públic d’acord amb les directrius pactades amb tots els implicats, reconeixent especialment aquelles entitats que treballen tot l’any, que ofereixen la seva obra a la ciutat i aquelles que són referents en el seu àmbit. -Donarem suport a la investigació, la difusió i la publicació en temes de cultura popular i tradicional. -Donarem suport a l’organització de les festes d’abast territorial limitat, previ pacte amb els sectors implicats de llur reordenació i racionalització. -Donarem suport a la difusió i intercanvi de formes de cultura popular forànies, en la línia d’afavorir el diàleg intercultural i millorar els lligams d’amistat de la ciutat amb ciutats estrangeres.

Page 42: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

42

-Promourem la difusió de les formes de cultura popular dels Països Catalans, com a vehicle per a fer visible socialment aquesta realitat cultural i lingüística sovint amagada i minoritzada. -Impulsarem la creació d’un centre vertebrador i aparador de la cultura popular i tradicional catalana de la ciutat, on s’hi pugui exposar el bestiari i la imatgeria popular, i on les entitats d’aquest sector puguin desenvolupar projectes de creació, difusió, formació i investigació.

Page 43: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

43

L'esport, una escola de civilitat, una font de salut i un element d'identitat.

La cultura de l'esport i de l’activitat física és força arrelada a Terrassa, com a tot Catalunya, però les noves modes de lleure han portat a un descens en la pràctica esportiva i a una menor implicació de les associacions de pares i mares de les escoles. Hi ha, en aquest sentit, un dèficit de plataformes cohesives de l'esport en general que permetin una gestió coordinada i una planificació estratègica compartida de l’activitat esportiva a Terrassa, i no hi ha una diagnosi completa de la situació, potencialitats i necessitats d’aquest sector d’activitat. Sector que, per altra banda, és un nínxol de mercat poc explorat del que no es coneixen les repercusions econòmiques multisectorials que podria generar. -Impulsarem la realització d’una diagnosi global del sector esportiu de la ciutat, tant públic com privat. -Promourem la redacció d’un pla estratègic de l’esport, amb la participació de tots els agents implicats. -Elaborarem una guia esportiva del municipi, on es recullin tots els clubs, entitats i associacions esportives de Terrassa. (JERC) -Rendibilitzarem les inèrcies positives dels clubs esportius de la ciutat per tal d’explorar la viabilitat d’una estructura col·laborativa entre els mateixos amb els beneficis i avantatges de les economies d’escala. -Apostarem per l’esport com a font de salut i de lleure, promovent la seva pràctica tant a nivell competitiu com a nivell lúdic, i regulant i potenciant la seva prescripció per part del sector sanitari com a element preventiu de primer nivell. -Fomentarem l’activitat física i l’esport en col·lectius com la tercera edat, els aturats, les persones amb discapacitat física o intel·lectual, així com l’ús de l’esport com a mitjà d’integració i establiment de vincles de les persones nouvingudes. -Impulsarem l’esport de base com a referent de l’esport català, i donarem a la formació esportiva un caràcter prioritari a l’oferta d’oci i lleure. -Donarem suport a les entitats que treballen l’esport infantil com element educacional, i crearem una convocatòria de premis a l’esport infantil. -Impulsarem la dotació de beques i ajuts econòmics a esportistes i entitats, mitjançant un sistema d’acreditació de mèrits i potencialitats consensuat amb tots els actors implicats. -Realitzarem una diagnosi sobre l’ús de l’espai urbà per part de col·lectius de patinadors, corredors, etc. per preveure la creació i/o adaptació de nous espais esportius d’ús lliure. (JERC) -Potenciarem els valors de l’esport en l’educació dels infants i promourem que les entitats els posin en pràctica: respecte, fair-play, tercers temps… -Promourem l’educació dels públics dels esdeveniments esportius per què participin activament dels valors de l’esport. -Promourem l’ús de les bicicletes en el transport dins de la ciutat i la creació de vies verdes que uneixen de forma segura les principals ciutats del Vallés. -Promourem l’ús de la Rambla com a via per a la pràctica esportiva en familia en determinades franjes horaries els dies festius. -Potenciarem l’ús dels parcs de la ciutat com a espais per a la pràctica esportiva en contacte amb la natura. -Fomentarem el coneixement de l’entorn natural de la ciutat per a la realització d’activitas físico-esportives en el medi natural de forma lliure i espontània o organitzada. -Revisarem el Pla d’Equipaments Esportius i establirem un pla de millora i condicionament dels equipaments esportius de titularitat pública, en la mesura de les disponibilitats pressupostàries, per incrementar la seva qualitat i confortabilitat per a tots els tipus d'usos. -Proposarem la reordenació i objectivació de les concessions de gestió d'equipaments esportius de titularitat pública a operadors privats, de forma participativa i consensuada amb els clubs i entitats. -Donarem suport a les entitats i clubs esportius que aspirin a ascendir a categories superiors, en la realització de projectes i estudis de viabilitat. -Crearem una borsa de sponsors, per facilitar el contacte entre les empreses i els clubs i generar un marc de col·laboració permanent.

Page 44: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

44

-Crearem, consensuadament, un barem de qualitat de les entitats esportives per establir l'ordre de prelació en la borsa d'sponsors, la utilització d'equipaments esportius i la concessió de subvencions. Aquest barem tindrà en compte paràmetres d'organització interna de les entitats, de foment de l'esport de base, de implicació en la vida associativa del barri o de la ciutat, de resultats esportius, de fair play o de promoció esportiva, entre d'altres, a fi i efecte de primar les entitats i clubs que treballin més i millor per potenciar l'esport i la ciutat. -Potenciarem l'arribada de nous esports a la ciutat, mitjançant col·laboracions amb les diferents federacions i contribuint a fer de la nostra ciutat un pol encara més important dins el món esportiu català. -Organitzarem biennalment unes jornades de l'esport terrassenc, on entitats i clubs esportius podran intercanviar idees, projectes, formes d'organització interna i experiències, a fi i efecte de facilitar la transferència de coneixement, la formació de directius i la difusió de bones pràctiques.

Page 45: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

45

Annex: Avaluació de l’acompliment del pla de mandat municipal 2011-2015.

RESUM GENERAL

ÀmbitObjectius no

acomplerts

Objectius

acomplerts

només

parcialment

Objectius

assolits

Objectius no

mesurablesÀmbit

Objectius no

acomplerts

Objectius

acomplerts

només

parcialment

Objectius

assolits

Objectius no

mesurables

Governança 14 9 4 5 Governança 43,75% 28,13% 12,50% 15,63%

Economia 23 12 11 20 Economia 34,85% 18,18% 16,67% 30,30%

Territori 12 20 7 6 Territori 26,67% 44,44% 15,56% 13,33%

Persones 7 15 9 18 Persones 14,29% 30,61% 18,37% 36,73%

Total 56 56 31 49 Total 29,17% 29,17% 16,15% 25,52%

Page 46: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

46

GOVERNANÇA Avaluació de l’acompliment del pla de mandat municipal 2011-2015 en matèria de governança.

Línia 3: Una ciutat més protagonista en el procés de renovació de la nostra democràcia, tot incorporant la diversitat i la riquesa de la nostra societat i restablint la confiança en la política amb més participació i més transparència.

Objectius estratègics Objectius operatius Valoració Observacions

Millora de la qualitat en la presa de les decisions públiques, tot desenvolupant

l'aplicació del Pla Estratègic de Participació Ciutadana aprovat en el

mandat 2007-2011.

-Elaborar el nou Reglament de Participació Ciutadana.

El nou reglament no s’ha aprovat. Segueix vigent el de 1994. http://goo.gl/THQV0Y

-Introduir aquelles modificacions i actualitzacions al Registre Municipal d'Entitats i crear el Registre Municipal de Participació de la Ciutadania, per afavorir els processos de participació i implicació ciutadana, a títol individual i col·lectiu, en la presa de decisions públiques.

No s’ha implementat cap nova mesura en aquest sentit.

-Revisar i millorar el funcionament i composició dels diferents consells de Districte perquè puguin tenir més rellevància i decisió en els temes importants de l'agenda de govern, tot millorant la seva visibilitat i el seu reconeixement entre la ciutadania.

No s’ha implementat cap nova mesura en aquest sentit.

-Crear el Consell de Ciutat, com a màxim òrgan de participació i consulta, on es puguin debatre aquells assumptes d'àmbit de ciutat i d'especial rellevància, amb la finalitat d'avançar en la millora de la presa de decisions.

El Consell de Ciutat no s’ha creat.

-Redactar el Llibre Blanc de la Cultura a Terrassa. El Llibre Blanc s’ha presentat el 20/02/2015. http://goo.gl/cd4UKB

-Millorar i impulsar nous mecanismes de participació ciutadana en totes les actuacions derivades de les polítiques mediambientals. Reorganitzar, dinamitzar i fer més visible el treball del Consell Municipal de Medi Ambient per tal que esdevingui un òrgan participatiu, de debat i consens en les polítiques de sostenibilitat de la ciutat.

No hi ha hagut canvis significatius en l’organització del CMMA al llarg del mandat. http://goo.gl/le2fP3

Enfortiment del teixit social i la xarxa ciutadana.

-Donar suport al teixit associatiu a través de la posada en funcionament del Servei d'Entitats, tot facilitant la formació de les entitats en aquells temes indispensables per al seu desenvolupament i projecció externa, les seves gestions i les actualitzacions normatives, entre altres.

El Servei d’entitats no s’ha creat com a tal. S’ofereix de forma asistemàtica formació per entitats i la mateixa cartera de serveis que el mandat 2007-2011.

-Executar accions de difusió entre la ciutadania dels objectius, finalitats i activitats que porta a terme el teixit associatiu de la nostra ciutat, facilitant la presència de les entitats associatives als mitjans de comunicació municipals i fomentant els espais de trobada entre entitats i ciutadania.

Hi ha un espai de difusió d’entitats al “Visquem Terrassa”, sense criteris explícits d’ordre, prelació ni objectius. Risc de clientelisme.

-Implementar les accions que marca el Pla d'Equipaments Cíivics, comptant amb la disponibilitat pressupostària, per tal de millorar i optimitzar la gestió de la xarxa d'Equipaments Cívics municipals per tal que aquestes infraestructures esdevinguin una eina encara més eficient per a impulsar la dinamització de les entitats associatives, les xarxes ciutadanes i el teixit social en el seu conjunt.

La darrera modificació operativa del PEC data de 20/03/2011. No hi ha cap rastre documental que mostri la implementació del pla. http://goo.gl/pzRvQi

Replantejar l'organització social dels temps a la ciutat davant de l'actual conjuntura econòmica, per tal de generar un futur proper amb més

benestar personal i social.

-Desenvolupar l'aplicació del Pla Estratègic dels Usos i la Gestió dels Temps a Terrassa.

L’informe de resultats del Pla d’octubre de 2014, denota la seva manca d’utilitat pràctica i el seu biaix ideologitzant. http://goo.gl/uUx87l

-Crear el Banc del Temps, amb una sucursal a cadascun dels districtes de la ciutat.

S’ha implementat amb la col·laboració de l’Associació Salut i Família. Hi ha una total manca d’informació sobre el seu impacte real. http://goo.gl/rRaByM

-Formar part de la Xarxa de Ciutats Europees en Usos del Temps.

Acció sense impacte real. http://goo.gl/0PoQP4

Incrementar l'audiència dels mitjans de comunicació municipals per tal d'oferir a la ciutadania uns canals d'informació constants, fiables i objectius per a viure al dia la realitat quotidiana de Terrassa

des de la proximitat.

-Aprofitar el nou àmbit de cobertura que l'emissió en TDT proporciona a Canal Terrassa Vallès per fer créixer l'audiència i la presència informativa d'aquest canal de televisió a tota la comarca del Vallès Occidental.

Objectiu no assolit. Cobertura territorial limitada. http://goo.gl/uKxLKg

-Acostar la ciutadania als mitjans de comunicació, tot potenciant les fórmules d'interactivitat i participació que permeten les xarxes socials i les noves tecnologies d'informació i comunicació.

Hi ha dubtes sobre l’impacte real de la mesura, atesa la manca de disponibilitat de dades d’audiència. http://goo.gl/wuA8lx

-Avançar especialment en l'obertura de la ràdio a la ciutat i a la comarca, tot posant algunes franges horàries a disposició dels col·lectius i entitats que vulguin col·laborar-hi amb programes i espais propis.

Es detecta un escàs nombre de col·laboradors externs a la graella de programació.

-Explorar noves fórmules de captació de recursos propis de tots els serveis que presta la Societat de Comunicació - televisió, ràdio, cinema…- per tal de millorar-ne la sostenibilitat i disminuir l'import de les aportacions econòmiques municipals.

L’aportació municipal a la Societat de Comunicació (cap. IV) passa de 1,426 M€ el 2012 a 1,436 M€ el 2015, en termes de pressupost inicial.

Incrementar l'eficàcia i l'eficiència de la comunicació institucional cada cop més basada en les noves tecnologies, per tal

de garantir que el flux constant d'informació de l'Ajuntament arribi a tots els ciutadans i ciutadanes amb puntualitat i de manera clara i útil.

-Consolidar un sistema integrat de comunicació institucional basat en diferents canals, eines i suports, que ofereixi una xarxa completa de comunicació que arribi a tots els sectors de la població.

Tot i que la pretensió d’arribar “a tots els sectors de la població” és incomprovable, l’Ajuntament ha consolidat la seva presència a tots els canals.

-Sistematitzar l'ús de les noves tecnologies (internet, xarxes socials) per tal d'oferir una informació més àgil, directa i especialitzada, que permeti arribar de manera més eficaç a sectors concrets de la ciutadania amb interessos informatius específics.

Idem que element anterior. “Eficàcia” incomprovable, millora de diversitat de canals i suports mesurable.

-Dur a terme campanyes institucionals per a projectar la imatge de la ciutat tant a nivell intern com de cara a l'exterior. En concret i com a més

Actuació erràtica, no definida, d’impacte no mesurable i sense perspectives de planificació a curs termii.

Page 47: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

47

destacades: una campanya de llarga durada basada en la projecció dels valors de la ciutat i una campanya específica per a la promoció i suport del comerç de Terrassa.

-Explorar la possibilitat d'ús dels diversos elements de la via pública per a difondre la comunicació institucional, tot consolidant-los com espais permanents d'informació municipal i contribuint alhora al seu manteniment.

Suports publicitaris centrats en els mateixos elements que a l’inici del mandat.

Continuar desenvolupant un model d'organització accessible, orientada a la

ciutadania, capaç de respondre amb més agilitat i més eficientment als problemes i reptes col·lectius de la

societat sota criteris de sostenibilitat i trasparència i sobre la base de

l'aplicació de les TIC, tant a nivell de ciutat com a nivell de gestió

administrativa.

-Estendre l'administració electrònica a la majoria dels tràmits i serveis per tal de facilitar encara molt més a la ciutadania l'accés a l'Ajuntament.

En el mandat 2011-2015 el catàleg de tràmits disponibles on line i el seu nivell d’utilització han experimentat un increment exponencial.

-Implantar a tota l’organització municipal un sistema d'avaluació que permeti valorar objectivament la nostra gestió.

Quadres de comandament integrats inexistents. Mancances en els àmbits de planificació, anàlisi i avaluació estratègica. Dificultats per explicitar i seguir la missió, visió i objectius dels diferents àmbits i serveis municipals.

-Ampliar l'ús de les noves tecnologies de forma generalitzada a la nostra gestió per tal de millorar encara més l'eficàcia i l'eficiència dels serveis.

Millora significativa. Dificultats puntuals en la gestió integrada d’expedients, en el Programa de gestió tributària, en l’aplicatiu AVANTE, en el manteniment i actualització de la base cartogràfica municipal, i en la compatibilitat interadministrativa. http://goo.gl/v7MduS

-Completar el procés d'integració d'organismes autònoms i societats municipals per tal d'adaptar millor la nostra organització als canvis, les necessitats ciutadanes i l'entorn econòmic.

Tan sols s’ha dissolt el PAME al llarg del present mandat.

-Impulsar un model de ciutat que apliqui les noves tecnologies més avançades per a fer més àgil i propera la relació dels ciutadans amb l'Ajuntament i la resta de la ciutat.

-El portal Open Data té un bon nivell de desenvolupament. -Els indicadors concrets de fiscalització de l’acció de govern municipal no estan disponibles. -El projecte Smart Energy es troba en un estat de desenvolupament molt incipient.

-Continuar treballant amb l'objectiu d'introduir criteris de sostenibilitat ambiental en el funcionament general de l'Ajuntament i en la presa de decisions respecte tots els projectes, programes i activitats que es realitzin.

Mesures concretes no implementades.

Consolidar unes finances municipals equilibrades i sostenibles, orientades a

garantir els recursos per atendre les necessitats de la ciutat, tot potenciant mesures per a l’optimització i millora

dels mitjans posats a l'abast del conjunt de l'organització municipal amb una

visió integradora dels serveis, receptiva a les necessitats de la ciutadania i amb

un alt nivell de transparència i proximitat en la rendició de comptes

-Estendre els efectes del Pla d'Eficiència, Innovació i Austeritat més enllà de la seva vigència, tot establint com a permanents els principis i objectius en els que es basa.

L’aplicació tout court de mesures d’eficiència, si no van acompanyades d’una priorització estratègica de la utilitat global de l’actuació municipal, és un apriorisme ideològic neoliberal i poca cosa més...

-Mantenir el rigor aplicat en l'elaboració dels pressupostos municipals, fent-ne un seguiment permanent per tal de detectar possibles desviacions i establir les mesures més adients en cada moment per garantir l'equilibri financer.

Aplica el raonament anterior. Així mateix, la comparativa entre pressupost inicial i liquidat de 2012 i 2013 mostra sensibles modificacions de crèdit, ús excessiu de vinculació entre partides i altres pràctiques no excessivament “rigoroses”.

-Posar a l'abast de la ciutadania informació periòdica sobre l'evaluació de l'activitat municipal i els seus resultats.

-El portal Open Data té un bon nivell de desenvolupament, tot i que està aturat a 145 Datasets des de gener de 2014. -Els indicadors concrets de fiscalització de l’acció de govern municipal no estan disponibles.

Mantenir polítiques fiscals flexibles i progressives, ajustades a les necessitats de ciutat i que assoleixin un compliment homogeni per part de la ciutadania, així

com desenvolupar models de taxes ajustats als criteris d'equitat, progrés i

sostenibilitat

-Consolidar un model de taxes equilibrades entre el cost real dels serveis i les necessitats canviats dels seus usuaris.

S’ha treballat gairebé en exclusiu en els estudis de costos dels serveis, i no en la seva utilitat i en l’adequació de la pressió fiscal a la capacitat econòmica del ciutadà.

-Actualitzar permanentment els padrons fiscals per tal de garantir l'acompliment eficaç de les obligacions tributàries per part de tothom.

-Cal millorar la gestió de la informació tributària i ampliar els objectes tributaris a analitzar. -Cal vetllar especialment per la bona implementació de la regularització cadastral en curs.

-Ampliar el sistema d'ajuts econòmics i bonificacions per a millorar més l'equitat i la justícia social dels impostos, les taxes i els preus públics.

-S’ha treballat en exclusiva en l’aplicació de protocols casuístics de caràcter assistencial, i no en una planificació universal de caràcter redistributiu i basat en l’equitat.

Resum del grau d’acompliment d’objectius del mandat 2011-2015. Àmbit: Governança.

Objectius no acomplerts: 14

(43,75%)

Objectius acomplerts només parcialment: 9 (28,13%)

Objectius assolits: 4 (12,50%)

Objectius amb resultats no mesurables: 5 (15,63%)

Page 48: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

48

ECONOMIA Avaluació de l’acompliment del pla de mandat municipal 2011-2015 en matèria d’economia.

Línia 1: Una ciutat proactiva en la dinamització econòmica, l'enfortiment del seu teixit industrial i de serveis i la transformació del seu model productiu per a generar més i millor ocupació.

Objectius estratègics Objectius operatius Valoració Observacions

Accelerar la reactivació econòmica per generar ocupació

-Desenvolupar la concertació i cooperació amb els agents econòmics i socials. Mancomunar actuacions per ajudar a créixer empreses existents, crear-ne de noves i captar inversions i projectes exteriors singulars.

-Es desenvolupa el procés de diagnosi i llançament de la PAPPISIT, però no hi ha resultats mesurables. http://innointegra.cat/index.html http://goo.gl/8r45nm

-Creació del Consell pel Desenvolupament Econòmic de la Ciutat, com a òrgan de participació i concertació amb visió global i integradora del conjunt de polítiques adreçades a l'activitat econòmica.

-El Consell no s’ha creat. Ha estat substituït per un Comitè de Coordinació de Promoció Econòmica i

Innovació del qual no es troben pràcticament traces documentals.

-Promoure, davant les administracions supramunicipals, simplificacions, millores de procediments i facilitats pel sector empresarial.

-S’ha realitzat un procés de Simplificació del

procediment d'accés al Viver industrial, de serveis i

del Qu4drant.0, que no té res a veure amb l’enunciat inicial de l’objectiu.

-Promoure acords amb les organitzacions empresarials i les entitats financeres per a millorar el suport financer a empreses i persones emprenedores. Treballar a la cerca d'altres vies de finançament.

-S’ha signat un conveni amb la Fundació ASCA, però no hi ha cap resultat tangible amb entitats financeres ni empresarials.

-Fomentar el desenvolupament i realitzar el seguiment de la Declaració de Terrassa per a la Reactivació Econòmica i l'Ocupació.

-Aquesta declaració s’ha inclòs en el desenvolupament del Pacte Local per l’Ocupació, declaració de principis sense efectes pràctics. http://goo.gl/hySHQ1

Completar i millorar espais, infraestructures i serveis per acollir

noves activitats econòmiques

-Promoure el desenvolupament de les infraestructures i serveis del Parc Científic i Tecnològic Orbital 40.

-El projecte evoluciona molt lentament i amb pocs resultats tangibles. Els elements de difusió estan obsolets. http://www.orbital40.com/ca/index.php

-Desplegar i potenciar l'activitat del PCTT Orbital 40 conjuntament amb la UPC i el Centre Tecnològic Leitat.

-El pla estratègic de desenvolupament del Parc acabava la seva vigència el 2014 i no s’ha actualitzat. Tanmateix, no hi ha valoració pública de l’estat d’acompliment del pla ni dels seus resultats.

-Millorar infraestructures i serveis als Polígons d'Activitat Econòmica i sòl industrial.

-No hi ha hagut actuacions tangibles.

-Millorar la promoció exterior de l'oferta de sòl industrial i la coordinació amb propietaris i promotors privats.

-No hi ha actuacions tangibles. http://www.terrassa.cat/ca/promocioindustrial

Enfortir el teixit industrial associat a la innovació i el coneixement

-Identificar oportunitats de reconversió professional i impuls a l'inici de l'activitat en col·laboració amb centres acadèmics i empreses existents en els sectors de l'eficiència energètica i la rehabilitació del parc immobiliari.

-Sense resultats tangibles.

-Promoure la contractació de professionals dels nous sectors relacionats amb l'eficiència energètica i l'ús intensiu del coneixement, així com la creació de microempreses del sector.

-Sense resultats tangibles.

-Impulsar l'activació de grups de recerca dels centres tecnològics i connexió amb empreses de l'entorn per a desenvolupar productes i activitats de la nova economia.

-Projecte iniciat, encara sense resultats tangibles. http://goo.gl/pEyrMA

Millorar i fer més accessibles els serveis públics locals orientats a

empreses i persones emprenedores

-Reorganitzar i integrar els diferents serveis municipals d'atenció a l'empresa i les persones emprenedores en un únic servei multicanal (presencial, telefònic, xarxa) per tal de millorar el suport i reduir el temps de tramitació de llicències d'activitat econòmica.

-S’ha constituït l’OAE el maig de 2013. http://www.terrassa.cat/ca/oae

-Completar la revisió i simplificació de la tramitació administrativa pel desenvolupament d'activitats i la seva gestió 100 % online a la seu electrònica.

-Tota la cartera de serveis de l’OAE és accessible on line. Veure enllaç anterior.

-Reforçar serveis i ampliar espais de suport a l'emprenedoria, tenint en compte la perspectiva de gènere, en coordinació amb les organitzacions empresarials i la Universitat, tot obrint vivers municipals a projectes emprenedors orientats també des de CECOT, Cambra i Universitat.

-Sense resultats tangibles.

-Posar en marxa i dinamitzar el viver "Valor de l'Emprenedoria" al Vapor Gran per a empreses innovadores i esperonar la seva implantació al parc científic tecnològic Orbital 40.

-L’oferta d’espais de viver s’ha consolidat. http://goo.gl/Ezd4LT

-Oferir activitats i eines que fomentin la cultura emprenedora i facilitin la col.laboració i sinergies entre persones emprenedores, tenint en compte les diferències de gènere.

-L’oferta d’activitats i eines s’ha executat. L’impacte de les mateixes no s’ha mesurat.

-Promoure accions de millora a la consolidació empresarial.

-Acció sense resultats tangibles.

Promoure una economia sostenible i diferents formes d'economia social i

innovació per generar noves oportunitats d'ocupació

-Impulsar la creació de xarxes i partenariats entre empreses i centres de recerca amb la dinamització dels clústers definits al Pla de la Innovació.

-Sense resultats tangibles.

-Promoure la igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes a les empreses del municipi, quant a l'elaboració i implimentació de Plans d'Igualtat.

-Acció no executada.

-Consolidar les Agrupacions d'Empreses Innovadores (AEI) existents a la ciutat per afavorir sinèrgies i potenciar l'activitat.

http://goo.gl/zZRPPr A la ciutat (març 2015) hi ha domiciliades 2 AEI, la del cluster de foodpackaging i la del cluster de fotònica. La presència d’empreses locals en totes dues AEI és marginal.

-Fomentar el cooperativisme, la innovació social i la potenciació de les xarxes del tercer sector.

http://goo.gl/ygL6Pl Accions simbòliques sense resultats tangibles.

Page 49: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

49

A Terrassa s’han creat 4 cooperatives en el present mandat: http://www.mesmes.cat/ http://goo.gl/DR5iEI http://goo.gl/P0jyw4

-Aplicar clàusules socials en la contractació pública i promoure la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) entre el sector privat.

-Clàsules socials a la contractació pública, instrucció de serveis aprovada novembre 2014. http://goo.gl/rqxkmD -Foment RSE sector privat no mesurable.

-Promoure i donar suport a les iniciatives d'economia verda i sostenible per generar noves oportunitats d'ocupació.

-Acció no executada.

Integrar el dret a la igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes en

l'ocupació

-Garantir una presència equilibrada de dones i homes en els diferents programes i actuacions de foment de l'ocupació que es portin a terme.

-Equilibri assolit en plans d’ocupació i accions formatives.

-Afavorir l'accés de les dones als llocs directius i de comandament mitjançant la millora de les seves competències de lideratge, comunicació i negociació.

-Impacte no mesurable.

-Promoure una major diversificació professional de les dones en el mercat de treball i l'eliminació de la segregació horitzontal, establint mesures per facilitar la incorporació de les dones en els sectors tradicionalment masculinitzats, així com d'homes en sectors principalment feminitzats.

-Impacte marginal.

-Portar a terme actuacions adreçades a les dones amb dificultats específiques d'inserció laboral, donant prioritat a l'atenció d'aquelles dones que pateixen o han patit violència masclista.

-Impacte no mesurable de forma desagregada.

Potenciar la formació, capacitació i acreditació professional, amb

perspectiva de gènere i enfortir els serveis públics municipals per

l'ocupació

-Ajustar l'oferta formativa a la demanda del mercat laboral d'acord amb els agents socials i els centres formatius.

-No s’han detectat canvis de caràcter estratègic en l’oferta formativa, ni reglada ni FOAP.

-Potenciar la formació ocupacional i la seva coordinació amb la Formació Professional i la convalidació de cursos per a possibilitar la millor qualificació possible dels i les joves en situació d'atur.

-No s’han detectat canvis de caràcter estratègic en l’oferta formativa, ni reglada ni FOAP.

-Impulsar programes de formació i treball a empreses de la ciutat en condicions favorables a l'empresa i a la requalificació del treballador i treballadora, amb seguiment i acreditació dels centres d'FP.

-Acreditació per competències i formació in

company, no implementat. -L’oferta de FP Dual en el curs 2014-15 és de 4 cicles formatius. http://goo.gl/rDookq

-Potenciar els serveis locals com a agències d'ocupació pública que concerta i coordina serveis amb els agents socials i econòmics.

-Es presten serveis a usuaris finals, però la concertació i coordinació de serveis (PPP) d’ocupació és molt deficitària.

Dinamitzar el comerç i fomentar la seva funció com a articuladors de

qualitat de vida a la ciutat i element d'atractivitat i desenvolupament

econòmic i d'ocupació

-Redefinir i millorar les relacions Administració - Comerç: integrar el Servei de Comerç amb els serveis de suport a les empreses i gestionar des del servei de Comerç també l'obertura d'establiments comercials.

-Integració del Servei de Comerç a l’OAE, implementat.

-Dinamitzar el comerç i reforçar la competitivitat de les empreses del sector comercial, tot estimulant els processos cooperatius que facin atractiu el sector tant per a l'activitat ja existent com pels nous operadors.

-Impacte no mesurable.

-Impulsar la definició de millores urbanístiques, de mobilitat i seguretat dels eixos comercials, els consolidats i els nous pols d'activitat comercial.

-Impacte no mesurable.

-Impulsar un model de mercats municipals més competititu i adeqüat a la realitat social del moment.

-Acció no implementada.

-Definir i executar, d'acord amb els implicats, actuacions especials de dinamització dels espais comercials de la Rambla i el Vapor Gran per afavorir la seva consolidació i obtenir els rendiments socials de les inversions fetes.

-Més enllà de tasques diagnòstiques, no hi ha hagut cap resultat pràctic.

-Promoure l'aprovació del projecte de llei dels APEU (Àrees de Promoció de els Economies Urbanes) que permeti dotar a les zones comercials de la ciutat d'un model de gestió territorial del comerç d'excel.lència, professionalització i cooperació públic/ privat.

-Llei no aprovada.

Fomentar un consum responsable i defensar els drets de les persones consumidores

-Millorar la informació i formació a les persones consumidores de forma preventiva, amb campanyes de foment del consum responsable i de la prevenció davant sectors i/o productes de risc.

-Millora dels punts d’atenció http://www.terrassa.cat/ca/consum

-Revisar els procediments del servei de consum per a un ús intensiu de les TIC i completar la seva tramitació electrònica.

-Hi ha hagut millores però els procediments encara no són 100% on line.

-Fomentar i potenciar la mediació i l'arbitratge com a eina de resolució de conflictes entre persones consumidores i proveïdores.

-Increment sostingut dels processos de mediació i arbitratge.

Impulsar el Turisme com a promoció exterior i font de nova economia

-Impulsar l'oferta turística de la ciutat i promoure la col.laboració públic - privada així com les sinèrgies entre els sectors implicats per obtenir avantatges i generar activitat econòmica.

-Veure pàgina 24 de la preavaluació del Pla de Mandat: http://goo.gl/HyOLsm

-Reforçar específicament l'oferta de turisme cultural i industrial i la seva connexió amb l'activitat econòmica.

-Elaborar, amb el suport de la Diputació de Barcelona i el Consell Comarcal, un Pla de Desenvolupament Turístic de Terrassa alineat amb l'estratègia provincial i la difusió de la marca "Costa Barcelona" que millori el posicionament de la ciutat.

Presentada la primera fase del Pla a desembre de 2014. Pendent d’implementació. http://goo.gl/qSfVtn

-Treballar dins la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya, per tal que, sense renunciar al seu lideratge, es posicioni com a xarxa d'interès nacional amb la participació de la Generalitat i les quatre diputacions provincials en el seu finançament i impuls.

La Xarxa no ha aconseguit el suport de les administracions supralocals. http://www.xatic.cat/

Potenciar el Campus com a element de captació, formació i retenció de talent vinculant-ho a dinàmiques

econòmiques i innovació de la ciutat

-Impulsar la dinamització i promoció del Campus Universitari de Terrassa per a consolidar-la com a segona ciutat universitària.

-Impacte no mesurable.

-Promoure la integració del Campus Universitari de Terrassa en diverses xarxes universitàries d'abast

-El Campus mostra un bon nivell de presència a les xarxes internacionals, tot i que és dubtós que això

Page 50: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

50

europeu i estatal per tal de fer benchmarking i millorar la nostra situació competitiva.

es degui a l’acció municipal. http://goo.gl/PBXGDQ

-Promoure, conjuntament amb la Universitat, el PCTT i el Parc Audiovisual de Catalunya, una titulació pròpia de caràcter transversal a les diverses disciplines de l'àmbit TIC/Audiovisual, i que conformi un referent de la nova economia de la ciutat.

-Títol nou no assolit.

-Fomentar la recerca universitària i la col.laboració universitat-empresa per a finançar, desenvolupar i aplicar innovacions als processos productius de la industria local.

-Impacte no mesurable. -Bloc “Innovem Terrassa” inactiu des de 2013. http://blogs.terrassa.cat/innovem/

-Dinamitzar i vehicular les actuacions de reconeixement de Terrassa com a Ciutat de la Ciència i la Innovació.

-Impacte no mesurable. http://goo.gl/4RkywU

-Desenvolupar les accions derivades de la participació de Terrassa com a membre de la Comunitat de Ciutats Ariane (CVA) conjuntament amb els sectors acadèmics i industrials de l'aeronàutic.

-Impacte no mesurable. http://www.ariane-cities.com/

-Executar activitats de difusió del coneixement adreçats al món educatiu de secundària, batxillerat i universitat i a la ciutadania en general, lliures d'estereotips sexistes, que afavoreixin el posicionament de la ciutat per l'aprofitament de la transmissió d'aquest coneixement a la ciutadania.

-67 activitats de Mostra del Coneixement dutes a terme amb l'assistència de 4.451 persones. -12 Conferències de divulgació del coneixement adreçades a la ciutadania amb 1241 assistents. -2 cursos de Mostra d'Estiu amb 72 assistents.

Projectar i posicionar la ciutat a l'exterior i potenciar el seu lideratge

nacional i europeu

-Millorar el posicionament de la ciutat a l'escenari internacional, fer el seguiment de polítiques públiques, analitzar la participació en xarxes i projectes i fomentar agermanaments i les col·laboracions bilaterals.

-Impacte no mesurable.

-Apropar el procés d'integració europea a la ciutadania i fomentar el coneixement i la participació a la realitat europea.

-Impacte no mesurable.

-Potenciar la participació de Terrassa en xarxes i en organismes internacionals que ampliïn el ventall de les nostres actuacions i ens permetin incidir en les polítiques públiques que es desenvolupin en organismes supramunicipals.

-Impacte no mesurable.

-Augmentar les intervencions a l'Euroregió Pirineus-Meditarrània i potenciar les sinèrgies amb els diferents serveis municipals. Així com Eurocities per fomentar la cohesió territorial amb la col·laboració amb els municipis del sistema urbà de Terrassa.

-Intervenció significativa a com a sistema urbà a ACTE i CASCADE. http://www.acte.net/ http://blogs.terrassa.cat/internacional/?p=631

-Elaborar i desenvolupar un Pla de Projecció Exterior de la Ciutat que doni a conèixer tots els actius de Terrassa i consolidi la marca de Ciutat de la Ciència i la Innovació.

-Mesura no implementada.

-Promoure la realització d'actes i esdeveniments, com el desenvolupament del projecte "Terrassa Ciutat del Bàsquet Català 2012" per a visualitzar la importància històrica i actual dins del món de l'esport.

-Terrassa, ciutat organitzadora del "Special Olympics 2014", objectiu no assolit.

Posicionar el Parc Audiovisual de Catalunya com un dels referents més

destacats del país en el seu sector, impulsant així la seva sostenibilitat

econòmica i la cració de nous llocs de treball

-Esdevenir un centre de transferència acadèmico-empresarial, tot reforçant les activitats formatives destinades a tot l’espectre d’alumnat i la ciutadania locals, així com les interrelacions amb els agents professionals del sector.

-L’activitat es centra en l’ús del Parc Àudiovisual per part de l’ESCAC. Incongruència entre formulació d’objectiu i execució.

-Promoure i difondre el coneixement del Parc Audiovisual, tant pel que fa a la seva vessant de centre de producció i provisió de serveis, com de motor local d’indústria.

-Mesura no implementada.

-Consolidar la participació ciutadana, mitjançant el fet audiovisual, en el procés de creació i desenvolupament de productes audiovisuals de consum.

-Impacte no mesurable.

-Incentivar vocacions incipients, alhora que assessorar i promoure projectes d’emprenedoria que contemplin un valor diferencial, ja sigui per la seva viabilitat industrial i econòmica, o bé es signifiquin com a proposta innovadora que explori nous segments de mercat.

-Impacte no mesurable. Campus Filmax no executat.

Enfortir les indústries creatives que tenen presència a la ciutat de Terrassa oferint eines per a la consolidació dels

seus projectes empresarials

-Desenvolupar el Pla de dinamització econòmica del patrimoni històric i artístic, a partir de la candidatura per obtenir la declaració de la Seu d'Ègara Patrimoni de la Humanitat.

-Declaració Seu d’Ègara patrimoni de la humanitat no assolida. http://goo.gl/YSyiuQ -Pla de dinamització presentat febrer 2015, no implementat. http://goo.gl/U3pDzB

-Crear un centre de producció artística multidisciplinar a l'equipament sociocultural de l'Acondicionament i l'actual centre de producció d'Arts Escèniques.

-L’acció s’ha limitat al dimensionament inicial de la proposta.

-Possibilitar l'expressió de capacitats creatives i de desenvolupament personal de la població juvenil, donant suport a la creació de projectes desenvolupats per homes i dones joves.

-Impacte no mesurable.

Participar en el disseny, elaboració i desenvolupament del Projecte

Torrebonica

-Promoure la posada en marxa del Campus Universitari en Ciències de la Salut als espais de Torrebonica, conjuntament amb el Consorci Sanitari i la Fundació Sant Llàtzer, en sinèrgia amb altres projectes de la ciutat i amb els proveïdors de serveis de salut de la ciutat.

-Projecte pràcticament inactiu. http://goo.gl/D2yQbk http://goo.gl/ctEH2u

Resum del grau d’acompliment d’objectius del mandat 2011-2015. Àmbit: Economia.

Objectius no acomplerts: 23 (34,85%)

Objectius acomplerts només parcialment: 12

(18,18%)

Objectius assolits: 11 (16,67%)

Objectius amb resultats no mesurables: 20 (30,30%)

Page 51: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

51

TERRITORI

Avaluació de l’acompliment del pla de mandat municipal 2011-2015 en matèria de territori.

Línia 4: Una ciutat que aposta per l’equilibri territorial i per una mobilitat, infraestructures i equipaments de qualitat i sostenibles, amb voluntat de consolidar les capacitats de Terrassa en el marc de la cooperació territorial.

Objectius estratègics Objectius operatius Valoració Observacions

Treballar per la consolidació d'una regió metropolitana equilibrada i

competitiva. El desenvolupament del Pla Territorial Metropolità de

Barcelona i el sistema urbà de Terrassa

-Consolidar les ciutats de l’Arc Metropolità de Barcelona en el context de xarxes de ciutats de la Regió metropolitana. Contribuir al desenvolupament del model establert al Pla Territorial metropolità de Barcelona.

-No es realitza activitat en aquest fòrum des de 2013. http://www.arcmetropolita.org/inici.cfm

-Reforçar el paper de Terrassa com a ciutat líder i dinamitzadora del seu sistema urbà consolidant els seus eixos metropolitans de desenvolupament. L’eix e9.

-La iniciativa dels municipis entorn l'Eix E9 està inactiva des de 2010. http://goo.gl/EPDnHU

-Participar en el procés de revisió del Pla Territorial General de Catalunya.

-L’Ajuntament participa en els espais de deliberació i debat de la nova llei del territori i del PDU metropolità amb un perfil eminentrment tècnic. No es disposa d’informació sobre la capacitat d’influència político-institucional de la ciutat. http://goo.gl/t2XGmq http://goo.gl/HuA8xi

Adaptar el Programa d'Actuació Urbanística Municipal (PAUM) a la situació d'avui i dels propers anys.

Ajustar els instruments de desenvolupament i les condicions

normatives.

-Garantir la reprogramació dels nous sectors de creixement que ja disposen de les figures de planejament aprovades.

-Palau Sud-Can Guitart -Segle XX (Gasòmetre i PMU Sta. Eulàlia) -PMU Vapor Cortès

-Estimular la creació de nou sòl per a la implantació d’activitats productives i vetllar per a que les activitats que es vulguin implantar a la nostra ciutat o aquelles que necessitin créixer ho puguin fer. Fomentar una ciutat amb barreja d’usos i tramitar les modificacions normatives de regulació dels usos productius i comercials en adaptació al nou context legal.

-No hi ha hagut nous desenvolupaments industrials ni adaptacions significatives de la trama urbana, llevat de l’àmbit Mútua-Vallparadís-FGC.

-Adaptar les reserves de sòl per a l’habitatge protegit en les seves diverses modalitats.

-Sense canvis en relació al mandat 2007-2011.

-Mantenir i garantir la capacitat de disposició de sòl per a dotacions i equipaments.

-Totes les figures de planejament aprovades preveuen reserves de sòl per a dotacions i equipaments.

Millorar la governança de l'espai públic com a lloc de convivència i

proximitat atenent el manteniment funcional de la ciutat consolidada i

garantint el principi de disseny universal des de la perspectiva de

l'accessibilitat, el gènere, la igualtat d'oportunitats...

-Desenvolupar el model de ciutat impulsat pel POUM dins de l’urbanisme cívic, sostenible, transparent, participatiu i amb perspectiva de gènere. Creació de taules específiques de disseny de l’espai públic incorporant la perspectiva de gènere i edat.

-S’ha iniciat el procés de reflexió a l’entorn de la millora del Vapor Gran. Sense realitzacions de caràcter pràctic.

-Consolidar un ús més eficient de l’espai públic i dels equipaments. Implicar als veïns i veïnes en la conservació i manteniment de la qualitat de l’espai públic.

-Implementació del programa “Barris en marxa”. http://www.terrassa.cat/terrassa-ciutat-viva -Pla de millora zones blaves http://goo.gl/hpnavk -Marge de millora en l’execució de mesures concretes.

-Impulsar una campanya per a la millora del paisatge urbà. Avançar per aconseguir una ciutat inclusiva, una ciutat per a tothom i sense obstacles a la via pública.

-Millores punutals en accessibilitat. http://urgell.terrassa.cat/mapGIS/?modul=PUiT

-Proposar i impulsar el "Pacte per l’accessibilitat universal", “2015, Terrassa sense Barreres Arquitectòniques”. En aquest marc, revisar i actualitzar el Pla d’Accessibilitat i crear la figura del “tutor” de l’accessibilitat per a garantir la màxima coordinació entre les diferents actuacions públiques i privades.

-Proposta de Pla d'accessibilitat en revisió. -Consolidació de la Comissió d’accessibilitat com espai de representació, debat i treball. -Creació de la figura del ‘tutor’ amb l’obertura de l’Oficina Tècnica per a la promoció de l’accessibilitat

Programar noves etapes del procés de transformació urbana que garanteixin la continuitat del model impulsat pel

POUM per donar continuitat al procés de reurbanització de la ciutat interior

-Promoure el programa per a la reordenació dels carrers adjacents al tram central de la Rambla. Obrir un procés participatiu per a definir les condicions d’aquesta transformació, redactar projectes i programar les fases d’actuació.

-Pendent millores d’accessibilitat a vianants al carrer Arquímedes.

-Iniciar el programa per a la transformació de les antigues travessies urbanes de les carreteres, entre d’altres la Ctra. de Rubí.

-Pendent resoldre responsabilitats sobre els trams urbans de les carreteres de Rellinars, Martorell i Castellar.

-Adaptar l’Avinguda del Vallès, en el seu tram de Can Parellada, a les noves necessitats comercials i residencials. Pont d’Itàlia.

-Pont d’Itàlia, acció no iniciada.

-Desenvolupar un programa que permeti millorar les condicions d’urbanització de determinats eixos urbans que sense ser eixos comercials d’alta densitat reuneixen unes característiques singulars, d’amplada i posició urbana. Donar continuïtat al programa de renovació de la urbanització dels carrers de l’eixample de la Creu Gran. Completació del procés de transformació del carrer Provença.

-Eixample Creu Gran no executat. -2a fase carrer Provença (de Rambla Fc Macià a Av Bèjar) en curs de realització.

-Adequar la Plaça dels Drets Humans com a ‘Mirador de Vallparadís’ de manera que expliqui i promocioni el propi Parc.

-Completat procés de redisseny de la plaça en relació a aquesta funcionalitat. http://goo.gl/S2l6Zd

Pel dret a l'habitatge. Una política d'habitatge adaptada a les necessitats socials d'avui i d'un futur pròxim que

sigui capaç d'intermediar entre el conjunt d'agents implicats

-Aprofundir en la gestió i qualitat del manteniment del Registre únic de sol·licitants d’habitatge a Terrassa i reforçar la finestreta única a l’Oficina local d’habitatge.

Gestió del Registre de sol·licitants d'HPO i tramitació dels procediments d'adjudicació dels habitatges de lloguer social, tant del parc públic com de promotors privats que ho han sol·licitat.

-Fomentar la rehabilitació del parc d’habitatges amb l’assessorament als propietaris i a les seves comunitats. Tramitar els ajuts públics en matèria d’habitatge prèviament conveniats amb la Generalitat i altres ajuts que es prevegin en els nous Plans d’habitatge estatal i autonòmic.

-Impacte intens a les zones beneficiàries dels Plans de Barri. Molt escàs al conjunt de la ciutat.

-Mantenir l'aposta de continuïtat dels plans integrals derivats de la Llei de Barris.

-Actuacions urbanístiques en marxa. -Actuacions de caràcter socioeconòmic tenen

Page 52: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

52

impacte dubtós.

-Prioritzar el Pla d'Esponjament de la zona nord del barri de Ca n'Anglada i iniciar, conjuntament amb la Generalitat de Catalunya, la seva execució.

-S’ha completat el buidat i reallotjament del segon dels tres edificis contemplats en la primera fase de l’esponjament. -S’han iniciat les treballs d’enderroc del segon edifici. -S’estan realitzant els treballs d’adquisició, tapiat i reallotjament dels habitatges del tercer edifici contemplat en la primera fase de l’esponjament.

-Potenciar la tasca informativa i d'assessoria del servei Jove d'Habitatge i forçar la tasca de l'Oficina Municipal d'Emancipació.

-Impacte no mesurable.

-Promoure el servei de l'Oficina d'Intermediació Hipotecària amb l'objectiu de donar suport a les famílies que corren el risc de perdre el seu domicili.

-Es consolida l’Oficina i inicia suport a municipis de l’entorn, a més de la pròpia ciutat.

-Disposar d'una bossa d'habitatges per fomentar el reallotjament dels afectats per la crisi hipotecària. Loguer social i ajustat. Mantenir el programa de Mediació per al lloguer social des del qual es gestionen una mitjana de 800 habitatges.

Total expedients ajuts al pagament de lloguers 2014: 1.342 Expedients d'ajuts d’urgència especial 2014: 192 Mediació Total contractes vius a 31/12/14: 650 (664) % ocupació mediació a 31/12/2014: 97’8% Mesa d’emergència: Total contractes vius a 31/12/14: 21 Habitatge buit entitats financeres: Núm expedients HADI oberts: 973 Núm habitatges cedits: 189 Núm multes 2014: 48

Per una mobilitat més segura i sostenible i amb una perspectiva de gènere. La seguretat com a prioritat

irrenunciable en el disseny de les noves mesures de planificació de la

mobilitat. Davant la incertesa energètica, menys consum i més net.

-Revisar el Pla de Mobilitat per adaptar-lo a la legislació vigent.

-Realitzades únicament les tasques de diagnosi.

-Apostar pel transport públic, fomentar els recorreguts a peu i amb bicicleta i promoure l’ús de vehicles energèticament més eficients. Revisió de la xarxa de línies del transport públic urbà.

-Pendent resoldre concessió del servei d’autobús urbà, i adaptació de la xarxa a l’entrada en servei de la perllongació dels FGC.

-Garantir una oferta pública per a cada transport més democràtica i equilibrada. Apostar pel model de mobilitat on les formes de desplaçament tenen un menor consum energètic, contribuint a la reducció de l’ús del vehicle privat millorant la qualitat de l’aire, contaminació acústica i sinistralitat als carrers de la nostra ciutat. Pla de promoció de la bicicleta.

-Impacte no mesurable.

-Continuar estenent les Zones 30 a tots els barris de la ciutat.

Aprovat i adjudicat el Projecte per a la implantació de zones 30 al Centre, Segle XX, Vallparadís i Can Palet.

-Amb l’objectiu de reduir encara més els accidents de trànsit a la ciutat, especialment els de les motocicletes, revisar el Pla de Seguretat Viària.

-Revisió pendent, vinculada a l’evolució del Pla de Mobilitat.

-Garantir una mobilitat més igualitària entre homes i dones, prenent en consideració els itineraris quotidians relacionats amb l'organització de la vida personal, associativa, familiar, domèstica i laboral.

-Impacte no mesurable.

-Promoure l’aparcament per a residents en els barris amb major dèficit residencial, si cal aprofitant solars buits i en expectativa de consolidació. Implementar zona blava d’aparcament en aquells eixos comercials amb dèficit d’aparcament de rotació comptant, sempre, amb el consens entre les associacions de veïns i les de comerciants.

-Pla de millora zones blaves http://goo.gl/hpnavk -Millora senyalització accés pàrkings. -Pendent implementació solars buits com a aparcaments temporals.

Posar en valor el verd urbà i el nostre patrimoni natural amb l'Anella Verda

de Terrassa com a element de projecció interna i externa que

expressi la voluntat de lideratge de la ciutat en la recuperació i promoció

dels entorns naturals.

-Definir i iniciar l’execució del Pla de l’Anella Verda de Terrassa un element de projecció interna i externa dins la voluntat de lideratge de la ciutat en les polítiques de recuperació i promoció dels nostres entorns naturals. Impulsar dins d’aquest model el desenvolupament dels parcs periurbans contemplats al POUM. Posar en valor la riquesa del patrimoni natural de Terrassa com element d’interès i de potenciació del turisme sostenible i la dinamització econòmica.

-S’han realitzat totes les activitats necessàries per dur a terme la redacció, tramitació i aprovació de tots els Plans i projectes previstos. http://goo.gl/253pKw

-Impulsar la gestió integral de les finques municipals tot definint els usos possibles que possibilitin la recuperació de l’activitat agrícola i hortícola, el conreu de productes autòctons i impulsar un projecte d’educació ambiental relacionat amb la pagesia i els hàbits alimentaris saludables.

S'ha treballat en trobar una fórmula de gestió de l'explotació de les finques municipals, en relació amb el pla de l'Anella Verda, i disposar d'una proposta més concreta per a la finca de Can Casanoves durant el 2014 i per a la de Mossèn Homs al 2015, però no s’ha resolt. S’han fet les tasques de manteniment dels espais agrícoles de la finca de Can Casanoves. S’ha realitzat la redacció definitiva i el procés de sorteig públic per adjudicar les parcel·les buides dels d’horts municipals de Can Casanovas i Mossèn Homs. S’ha fet el seguiment de l’explotació agropecuària de la finca de Can Viver de Torrebonica i de la finca de gestió municipal de Mossèn Homs.

-Elaborar un Programa d’horts urbans que tingui per objectiu crear una xarxa ciutadana d’espais verds productius i que integri les actuacions en l’àmbit de la horticultura urbana i periurbana de Terrassa.

-S’ha consolidat el programa amb 8 horts en funcionament. http://goo.gl/9JRLJS

Més reciclatge, menys residus i millora de la recollida selectiva.

-Revisar el model de gestió de residus i intensificar-ne les mesures de reducció i prevenció. Revisar el Pla local de residus per adaptar-lo als nous objectius plantejats i a la normativa vigent. Revisar l’Ordenança municipal i adaptar-la.

-S’ha fet la Diagnosi i part del document del Pla, i s’ha iniciat el procés participatiu i recull de propostes. -La revisió de l’OM no s’ha iniciat. -No hi ha hagut actuacions amb impacte.

-Continuar desenvolupant campanyes d’informació i educació ambiental per conscienciar de la necessitat i dels beneficis de reduir i separar selectivament els

-Impacte no mesurable.

Page 53: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

53

residus domèstics i comercials.

Per avançar en l’estalvi i l’eficiència energètica i en la utilització d’energies

renovables

-Continuar executant el Pla d’acció d’energia sostenibles de Terrassa (PAES) 2009-2020 per a contribuir a la reducció del canvi climàtic i a l’eficiència energètica. Avaluar bianualment el pla. Elaborar i executar Plans d’Estalvi i eficiència energètica als edificis municipals i l’enllumenat públic d’acord amb els objectius del PAES.

-Impacte estimat: http://goo.gl/szmco5

-Impulsar i reforçar el paper de l’Agència Local d’Energia i Canvi Climàtic com a organisme que lideri i coordini totes les actuacions municipals, empresarials i ciutadanes en aquesta matèria.

-Impacte no mesurable: http://goo.gl/JriObI

-Promoure l’aprofitament energètic de la biomassa dels espais forestals de la ciutat i recolzar les iniciatives empresarials relacionades.

-Impacte mínim, 1 caldera de biomassa a Can Palet de vista Alegre.

-Analitzar i promoure experiències d’altres països sobre Barris i Polígons industrials verds que incorporin criteris de sostenibilitat ambiental i energètica. Posicionar Terrassa com a referent de ciutat sostenible.

-Acció no executada.

Per una millor gestió del cicle de l'aigua

-Analitzar i definir quina és la modalitat de gestió òptima del cicle de l’aigua a la nostra ciutat i quines han de ser les millores de qualitat necessàries en el futur.

-S’ha finalitzat el treball de revisió tècnica i sanitària de l’inventari de béns revertibles. Inici estudi explotació del servei. S’han iniciat estudis econòmic-jurídics sobre la finalització de la concessió.

-Continuar amb les polítiques i conscienciació ciutadana del consum responsable d’aigua per tal d’avançar en el compliment de la Directiva de l’aigua de la Unió Europea que situa l’objectiu de mantenir els nivells de consum domèstic al voltant dels 100 litres / habitant i dia.

-Les dades indiquen que s’han mantingut els nivells de consum d’aigua domèstics per sota dels 100 l/persona/dia. http://goo.gl/vk1RUv

-Planificar l’ús d’aigües regenerades per a l’ús industrial i per a usos municipals de rec i neteja.

s’ha realitzat un estudi inicial de contaminació per nitrats de les fonts naturals i un inventari de recursos hídrics locals, també en aigües regenerades, en l'àmbit del Pla de l'Anella Verda amb l'objectiu de potenciar el reg agrícola en el terme municipal.

Millorar la qualitat ambiental del municipi per millorar la qualitat de

vida dels ciutadans i ciutadanes

-Aprovar un Pla d’acció en matèria de protecció acústica i desenvolupar les accions prioritàries pel compliment dels objectius de qualitat establerts per a cada zona. Aprovar una nova Ordenança contra el soroll i les vibracions de Terrassa, adaptada al nou marc normatiu.

S’ha aprovat el Pla de Reducció del Soroll 2014-2018. S’ha constituït la ponència ambiental que desenvoluparà el pla de reducció del soroll conjuntament amb el pla de la millora de l’aire de Terrassa. S’ha redactat l’ Ordenança de sorolls i vibracions, PENDENT D’APROVACIÓ.

-Aprovar un nou Pla d’actuació per la millora de la qualitat de l’aire a Terrassa pel període 2012-2015 i desenvolupar les accions prioritàries pel compliment dels objectius de reducció de la contaminació atmosfèrica i millora de qualitat de l’aire.

-Pla redactat, pendent d’aprovació.

-Continuar fomentant la cultura i el compromís ciutadà per la sostenibilitat tot mantenint i adequant les accions d'educació, informació, comunicació i sensibilització. Impulsar i ampliar la Xarxa d'Escoles per la Sostenibilitat de Terrassa (XEST).

-Impacte no mesurable.

Resum del grau d’acompliment d’objectius del mandat 2011-2015. Àmbit: Territori.

Objectius no acomplerts: 12 (26,67%)

Objectius acomplerts només parcialment: 20

(44,44%)

Objectius assolits: 7 (15,56%)

Objectius amb resultats no mesurables: 6 (13,33%)

Page 54: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

54

PERSONES Avaluació de l’acompliment del pla de mandat municipal 2011-2015 en matèria d’atenció a les persones.

Línia 2: Una ciutat capdavantera en la defensa dels drets socials, liderant polítiques contra l’exclusió social i la pobresa. Una ciutat compromesa amb el benestar de les persones i en la generació d’oportunitats per a fer possibles els seus projectes d’emancipació i desenvolupament al llarg de la vida, reforçant alhora l’educació, la cultura, la salut, l’esport i els serveis socials, com a pilars fonamentals de l’equitat social.

Objectius estratègics Objectius operatius Valoració Observacions

Enfortir les polítiques actives contra l’exclusió social, la pobresa i a favor de la transformació social, preservant les

polítiques de benestar social com a pilar fonamental de l’equitat social.

-Adequar el Pla Local de Serveis Socials (PLASS) a l’actual situació social i pressupostària. Realitzar el seu desplegament per tal de consolidar el nou model de proximitat i atenció territorial.

-Retard en la implementació del Pla, que hauria hagut de reprogramar-se el 2013. -El Pla s’ha implementat parcialment des del punt de vista quantitatiu, però no des del punt de vista de la metodologia d’intervenció.

-Dinamitzar el Pla Local d’Inclusió Social (PLIS) com a instrument de participació i de compromís de les diferents entitats i associacions (sector privat, sector públic i tercer sector) per desenvolupar accions contra les amenaces d’exclusió i de desigualtats socials.

-El PLIS no s’ha implementat.

-Desenvolupar els instruments de prevenció més adequats per tal de fer front a les noves situacions d’emergència social provocades per la crisi econòmica, i particularment la crisi hipotecària..., i minimitzar el seu impacte sobre milers de famílies afectades. Establint acords mancomunats (amb entitats del tercer sector, administracions i usuaris afectats) per identificar la dimensió social i els seus efectes. Impulsant l’Oficina d’intermediació hipotecària i la Comissió de seguiment, enfortint l’Alberg per les persones sense sostre, i el Rebost, com a Banc d’aliments.

-Des del vessant reactiu els dispositius d’emergència han respost adequadament. -Des dels vessants de planificació, proactivitat i treball en xarxa hi ha dèficits significatius.

-Perseverar en la implementació de la Llei d’Autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, d’acord amb la concurrència de les altres administracions competents.

-Des del punt de vista de les obligacions legals s’ha complert escrupolosament. -Des del punt de vista de la universalització de l’atenció, el RD 20/2012 ha suposat un entrebanc important.

-Potenciar els òrgans de participació ciutadana: Consell Municipal de Benestar Social, i les comissions i grups de treball que se'n deriven.

-Instruments de participació obsolets i inoperants, en part com a conseqüència del retard en l’aprovació del nou Reglament de Participació ciutadana.

-Continuar amb el desplegament de la Llei de la infància impulsant el desenvolupament dels drets i oportunitats de la infància i l’adolescència.

-Millores discretes en la coordinació SEBAS-EAIA. -Es constitueix la Taula tècnica d’atenció a la infància. -El Punt de Trobada ha experimentat millores.

-Enfortir els serveis de suport a la infància i les famílies, atesa la situació de crisi actual mitjançant la cooperació amb les entitats del tercer sector.

-Queda pendent l’establiment d’un model global d’intervenció.

-Defensar el sistema sanitari de salut pública, garantint la qualitat i l’equitat en l’accés al sistema, en tots els àmbits que l’Ajuntament tingui competències i representació.

-Impacte no mesurable.

-Vetllar perquè no es produeixin desigualtats ni discriminacions en matèria de salut, identificant i prioritzant les actuacions vers els col·lectius de risc d’exclusió social.

-Impacte no mesurable.

Reforçar l’educació com a pilar d’equitat social, i com a principal garantia d’un

veritable instrument d’igualtat d’oportunitats

-Prioritzar les actuacions per una més i millor educació, a tots els nivells formatius, com a garantia de progrés i d’igualtat d’oportunitats. Avançar en la revisió i actualització de l’oferta d’ensenyaments professionals, en funció de les necessitats productives i socials, amb la intenció d’unificar i de donar coherència als tres tipus d’oferta, reglada, ocupacional i contínua.

-S'ha fet un estudi amb la diagnosi de la situació de la formació professional a la ciutat, però no s’han implementat mesures concretes. -S’han aplicat mesures de petit format per a l’optimització, fonamentalment en el vessant assistencial, de la resta de nivells educatius. -S’han iniciat mesures de racionalització i optimització de recursos a les diverses escoles municipals.

-Apostar per equipaments educatius de qualitat i per a tothom, demanant a la Generalitat el compliment dels seus compromisos, tant pel que fa als centres de primària, com dels de secundària, així com també el finançament de les places d’escoles bressol municipals, el sosteniment dels ensenyaments artístics i professionals i la millora del finançament de l’educació especial.

-S’ha fet tasca de pressió institucional i de millora de la planificació, amb resultats discrets no atribuïbles a l’Ajuntament.

-Aprofundir en els nivells de coresponsabilitat en la gestió i treball conjunt amb l’entorn, i fomentar la participació de la comunitat educativa local i la transparència.

-Els plans educatius d’entorn mostren dèficits significatius.

Reforçar àmbits com la salut i l’esport com a pilars de la cohesió, el benestar

l’equitat social

-Facilitar l’accés als programes esportius a tota la ciutadania garantint la igualtat d’oportunitats als col·lectius amb majors dificultats.

-Projecte executat sense incidències remarcables.

-Racionalitzar la xarxa d’equipaments esportius municipals, revisant el Pla d’Equipaments Esportius i les demandes de la ciutadania i equilibrant l’oferta de serveis existents.

-Revisió no iniciada.

-Promoure l'esport femení i afavorir l'accés i la participació de les dones en les diverses disciplines esportives.

-Impacte no mesurable.

-Fomentar la participació i la relació amb les entitats i amb els agents del sector esportiu de la ciutat en la organització d’activitats, la gestió d’equipaments i l’anàlisi del sector.

-Reunions amb totes les entitats gestores d'equipaments esportius municipals cedits en gestió. -Inici de tasca relacional amb entitats ciclistes, d’atletisme, futbol i hoquei.

-Promoure hàbits saludables, propiciant la salut comunitària i fomentant d’educació, prevenció i

-Projecte executat sense incidències remarcables.

Page 55: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

55

formació en l’àmbit de la salut, a través del desenvolupament de programes específics, i amb especial atenció als col·lectius en situació de major vulnerabilitat.

Potenciar mesures per la integració, la convivència i la participació de les persones immigrades, que implicaran una adaptació mútua (amb responsabilitats bidireccionals) i requeriran un exercici actiu de corresponsabilitat per part de la ciutadania

-Elaborar un nou pla director en base a l’avaluació realitzada al Pla Estratègic de Ciutadania 2009-11, adaptant-lo a les noves realitats i necessitats.

-Pla director no elaborat.

-Fomentar la convivència en els territoris amb major risc de vulnerabilitat, amb els objectius de reforçar la gestió de les comunitats de veïns i enfortir el capital social de les persones. Tot sobre la base d’uns valors comuns, afavorint fórmules per a la coresponsabilització i el compromís de la ciutadania, generant dinàmiques que enforteixin les xarxes socials i amb una metodologia que fomenti el voluntariat i la cultura de la mediació.

-L’absència de pla director dificulta el correcte aliniament i transversalitat dels programes de foment de la convivència.

Desenvolupar polítiques de Joventut des d’una visió integral i integradora, que traspassin empoderament als i les joves, i facilitin la seva emancipació i el foment de la seva implicació i participació, fomentant posicions de compromís davant el seu entorn habitual i en tots els àmbits necessaris per assolir major autonomia

-Afavorir l’empoderament dels i les joves per tal que siguin els protagonistes de la seva transició a la vida adulta (avui extraordinàriament condicionada per les elevades taxes d’atur juvenil i la manca d’habitatge accessible), desenvolupant la seva capacitat de decidir sobre tot allò que els afecta i condiciona el seu entorn, les seves relacions i les seves possibilitats de desenvolupament personal i col·lectiu.

-Impacte no mesurable.

-Facilitar, d’acord amb el Pla Local de Joventut 2012-2015, l’emancipació dels i les joves com la capacitat d’aconseguir la seva màxima autonomia, per a que puguin afrontar i assolir el seu projecte de vida, amb la major qualitat possible i en igualtat d’oportunitats. De noves oportunitats per la seva formació, reduint la taxa de desocupació juvenil.

-Impacte no mesurable.

-Proporcionar en igualtat de condicions per a qualsevol infant i jove a tots els barris de la ciutat, les eines i l’atenció necessàries per atendre les seves necessitats més específiques en el temps de lleure, en coordinació amb les famílies i la comunitat educativa.

-El projecte dels Casals d’Estiu s’ha desenvolupat sense incidències remarcables.

Situar les persones com a eix central de les polítiques municipals tot enfortint les polítiques d’igualtat d’oportunitats i la defensa dels drets de totes les persones al llarg de la vida

-Difondre els valors dels drets civils i els mecanismes de garantia contra la discriminació, principalment per raó d’orientació sexual, d'origen i de religió o creences, millorant els instruments de comunicació i els actes commemoratius més significatius.

-Impacte no mesurable.

-Fomentar l’envelliment actiu i saludable obrint camins per augmentar les relacions amb diferents col·lectius de la ciutat, evitant així l’exclusió social i familiar de les persones grans, impulsant l’oferta d’activitats dels casals, centres cívics, biblioteques, equipaments esportius, etc., i de programes específics adreçats al perfil actual dels nous jubilats. El Pla Global de la gent gran serà el document marc que marcarà les directrius.

-Activitats desenvolupades sense un marc orientador i de planificació de caràcter general. -El Pla Global de la Gent Gran, que data de 2005, ha quedat obsolet com a instrument de planificació.

-Donar recolzament a les entitats de gent gran, a través del Consell Municipal de la Gent Gran, com a eix central, cercant la seva implicació i la seva participació en projectes, programes i activitats a nivell de ciutat.

-Elevat risc de clientelisme polític en la seva configuració actual.

Apostar per la cultura com a inversió en coneixement i com element de transformació social i generadora de valors i riquesa

-Enfortir la democràcia cultural i el treball cultural comunitari.

-Impacte no mesurable.

-Vetllar perquè, en les manifestacions culturals de qualsevol mena, no es reprodueixin estereotips i valors sexistes.

-Impacte no mesurable.

-Visibilitzar les aportacions de les dones, des de la seva diversitat, al patrimoni i a la cultura de Terrassa.

-Impacte no mesurable.

-Preservar i difondre el Patrimoni material i immaterial terrassenc cercant complicitats amb la resta d'institucions del país.

-Casa Alegre de Sagrera i Sala moncunill, no executat. -Arxiu Històric Comarcal, executat.

-Estimular la participació de les persones grans en les activitats culturals, l'aprenentatge de les noves tecnologies i l'educació.

-Impacte poblacional mínim.

-Promoure el català com a llengua de relació entre tots i tots el àmbits, com a element cohesionador, d’identitat i d’integració. Desenvolupant els projectes formatius i les diferents iniciatives (parelles lingüístiques, voluntariat per l’extensió de la llengua) que promoguin el coneixement i l’ús del català.

-Projecte no executat.

-Desenvolupar un programa de manteniment dels edificis històrics de titularitat municipal (xemeneia de la Bòbila Almirall, lluernari del Mercat de la Independència, coberta de la Sala Muncunill, coberta de l'edifici consistorial, Condicionament Terrassenc, Casa Alegre de Sagrera...)

-Projecte no executat.

-Elaborar el Pla de Mandat 2012-2015 amb perspectiva de gènere. Desplegar el Reglament Municipal per a la igualtat de Gènere. Implementar el Pla d'Igualtat de Gènere a l'Ajuntament de Terrassa.

-Impacte no mesurable.

Consolidar la ciutat de Terrassa com una de les ciutats capdavanteres, en les polítiques de gènere i com un model de les polítiques municipals, avançant cap a la igualtat efectiva entre els homes i les dones. Així mateix, continuar treballant per l’eradicació de la violència masclista

-Treballar per combatre les desigualtats de gènere realitzant accions de formació i sensibilització (ciutadania, gent jove, personal docent...) per la promoció d’uns nous rols de gènere i d’una educació no sexista. Contribuir a visualitzar els sabers i les experiències femenines.

-Impacte no mesurable.

-Promoure la participació social de les dones en tots els àmbits de la ciutat i enfortir el teixit associatiu femení.

-Impacte no mesurable.

-Afavorir la inclusió social de les dones en situació de vulnerabilitat, especialment amb dones que pateixen violència masclista, dones immigrades, dones gitanes, dones vídues i dones amb discapacitat.

-Impacte no mesurable.

-Realitzar actuacions i establir mesures de sensibilització, molt especialment en l’àmbit

-Impacte no mesurable.

Page 56: ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES …...ELECCIONS MUNICIPALS 2015 – ERC-MES TERRASSA PROGRAMA ELECTORAL Març de 2015 2 ÍNDEX Un full de ruta per D’on

56

educatiu, per a prevenir actituds i comportaments sexistes que poden derivar en relacions abusives i situacions de violència en l’àmbit de la parella.

-Coordinar i realitzar activitats formatives als equips de professionals dels serveis de l’Ajuntament i de la ciutat que intervinguin en actuacions de prevenció o atenció de les dones que pateixen violència masclista en l’àmbit de la parella.

-Projecte executat sense incidències remarcables.

-Atendre i recuperar a les dones que pateixen violència masclista de forma immediata i directa, cobrint les necessitats més urgents quan es consideri convenient, mitjançant els serveis municipals que intervenen en l’atenció a les dones que pateixen violència masclista. Aplicar les mesures i pautes d’actuació recollides en el Protocol per a l’Abordatge Integral de la Violència Masclista en l’Àmbit de la parella.

-Projecte executat sense incidències remarcables.

-Promoure el Pacte per la Diversitat Sexual. -Pacte aprovat el mes de febrer de 2015.

Continuar desenvolupant, malgrat l'actual conjuntura econòmica, les polítiques de Solidaritat i Cooperació amb els territoris més necessitats del món, tot incrementant l'eficàcia i la coordinació dels diferents agents implicats

-Impuls del Consell Municipal de Cooperació al Desenvolupament com a eina de participació ciutadana en la política de cooperació.

Participació de 53 entitats ciutadanes al Consell. Realització de dues subcomissions per a debatre els formularis de petició i justificació dels projectes de cooperació, i per establir línies comunes en l'àmbit de l'educació per al desenvolupament. S'ha redactat, amb el suport i la participació de les entitats, el nou Pla Director.

-Foment de les accions de sensibilització ciutadana envers la solidaritat i la cooperació alhora que dur a terme accions que treballin en la millora de la cooperació.

-Impacte no mesurable.

-Enfortiment institucional a través d’un disseny de cooperació internacional amb d’altres actors supramunicipals que transfereixi coneixements i experiència.

-Projecte executat sense incidències remarcables.

-Desenvolupament de polítiques públiques encaminades a l’impuls i la potenciació d’accions que fomentin la Pau i els Drets Humans al territori, conjuntament amb els actors internacionals.

-Impacte no mesurable.

Desenvolupar la seguretat a la nostra ciutat des de la justícia i la sostenibilitat, tenint en compte els riscos i els conflictes produïts socialment i comptant amb una ciutadania compromesa amb els assumptes col·lectius, cívica i solidària

-Millorar la resposta envers els ciutadans garantint rapidesa, eficiència i simplicitat.

Les atencions a demandes telefòniques continuen en paràmetres d'atenció correctes llevat de les hores puntes que es prioritzen: el criteri és perill a persones i bens, gestió del trànsit i convivència. Es disposa d’un document de diagnosi, anàlisi de processos i propostes de millora del Servei. Renovació parcial de la flota de vehicles (10)

-Avançar en la construcció d'un model de seguretat pública des de la proximitat apropant les polítiques als problemes i conflictes.

-Impacte no mesurable.

-Elaborar el Pla d'Actuació contra l'incivisme. -Pla no elaborat.

-Elaborar la nova Ordenança de Bon Govern i Convivència Ciutadana.

-Ordenança aprovada octubre de 2014, recorreguda al TSJC. http://goo.gl/FpeOMD

-Continuar impulsant la conscienciació ciutadana respecte la tinença responsable d'animals domèstics i revisar l'ordenança que la regula.

-Impacte no mesurable.

Resum del grau d’acompliment d’objectius del mandat 2011-2015. Àmbit: Persones.

Objectius no acomplerts: 7 (14,29%)

Objectius acomplerts només parcialment: 15

(30,61%)

Objectius assolits: 9 (18,37%)

Objectius amb resultats no mesurables: 18 (36,73%)