Embed Size (px)
Citation preview
LA RUTA DELS
PEBRASSOS EIVISSENCS
Marta Cabrera Vega
Sònia Cardona Ferrer
Nieves Tobaruela Mendoza
Coneixement del Medi Natural i la seva Didàctica (22022)
UIB (seu Eivissa)
Jose González De Alaíza García
2/02/2012
2
INDEX
Pàg.
1. Justificació teòrica:..............................................................................03
2. Els bolets................................................................................................05
3. La nostra illa.........................................................................................17
4. Receptes amb pebrassos.......................................................................19
5. Aplicació didàctica a l’aula..................................................................23
6. Conclusió...............................................................................................33
7. Bibliografia...........................................................................................34
8. Annexos.................................................................................................36
3
1. JUSTIFICACIÓ TEÓRICA
A continuació, presentem un projecte d’investigació en el qual hem realitzat una recerca
i posterior anàlisi i documentació sobre un tema que suscita un gran interès entre els
amants d’espais naturals com ara el camp o el bosc; ens referim als bolets. D’aquesta
manera, hem realitzat un anàlisi exhaustiu sobre els bolets que creixen a l’illa d’Eivissa,
per tal de conèixer i aprendre una mica més sobre les característiques pròpies d’aquest
tipus de fong, de vegades tan desconegut com ocult es troba.
Com ja sabem, l’àrea del Coneixement i l’Entorn, és un dels tres àmbits més importants
presents al BOIB núm. 92 EXT 2/07/2008 del Currículum d’Educació Infantil de la
Comunitat Autònoma de les Illes Balears. És per aquest motiu, que creiem que l’estudi i
coneixement del medi natural resulta indispensable en infants d’edat infantil i primària,
ja que li permet conèixer característiques pròpies del seu context més pròxim per tal de
poder generalitza-ho a altres situacions més llunyanes, ampliant així els seus
coneixements al respecte.
Per tant, hem elegit la temàtica dels bolets per al nostre projecte d’investigació, ja que
creiem que aquesta és una situació ideal per treballar de manera lúdica i significativa
amb els més petits aspectes tan importants i alhora interessats com ara:
- Conèixer la situació geogràfica d’Eivissa.
- Aproximar-se la cultura Eivissenca.
- Conèixer i valorar un aliment que creix a la nostra illa així com les seves
característiques; en quina època creixen, quins són verinosos i quins no, quins
utensilis s’empren per recollir-los, etc.
- Realitzar activitats esportives i que desenvolupi les habilitats motores a l’aire lliure.
- Aproximar-se a la natura, descobrir el plaer per aquesta, i reconèixer i valorar els
recursos que ens aporta.
4
Per tal d’abordar la temàtica dels bolets, realitzarem un estudi sobre aspectes com ara:
què són, quins tipus hi ha i quines característiques els defineixen; què els diferencia
d’altres fongs, quins són verinosos i comestibles, i cóm saber reconèixer-los; quina és
l’època de recollida i quines condicions atmosfèriques afavoreixen la seva proliferació;
on els podem trobar i quines rutes hi ha, entre d’altres. A més a més, cal destacar que
per tal d’ampliar les nostres fonts d’informació, realitzarem una entrevista a un pagès
autòcton de l’illa per tal que ens mostri la seva experiència i coneixements sobre el tema
en qüestió.
Un altre punt present al nostre treball, al qual cal donar una especial consideració, és
aquell en que analitzem de manera concreta un tipus de bolet molt característic de la
nostra illa, on podem trobar-lo més especialment, i el qual ha estat molt perseguit i
valorat generació rere generació; els pebrassos Eivissencs.
Com ja sabem, els pebrassos són el tipus de bolets que podem trobar en major quantitat
a l’illa i que, a més a més, per les seves característiques, en fan d’ell un menjar exquisit
preparat de diverses formes diferents. És per això, que al nostre treball hem realitzat un
apartat on presentem diverses receptes per elaborar un menjar saborós i nutritiu amb
aquest ingredient.
I per últim, també podreu trobar un darrer apartat en el qual descrivim un seguit
d’activitats per tal de realitzar una aplicació didàctica d’aquest projecte d’investigació
per tal que els infants s’enriqueixin d’una temàtica tan interessant i controvertida com
aquesta. Cal destacar, que totes aquestes propostes estaran emmarcades dins d’un
projecte de treball, per tal que aquestes estiguin relacionades i contextualitzades, dotant-
les així de sentit i significat.
En definitiva, esperem que aquest treball en serveixi en primer lloc a nosaltres mateixes
per tal d’apreciar, conèixer i valorar la pròpia cultura i elements present en el nostre
medi natural, per tal de poder transmetre-s’ho als infants de manera que es puguin
enriquir d’aquest projecte d’investigació a partir de les propostes plantejades en
l’aplicació didàctica realitzada.
5
2. ELS BOLETS
QUE SÓN ELS BOLETS?
Segons el diccionari de la Real acadèmia espanyola un bolet és qualsevol espècie de
fong, comestible o no, amb forma d’ombrel·la, sostinguda per un pedicel o peu.
Amb la finalitat d’ampliar la reduïda explicació de la Real acadèmia espanyola, podem
afegir dir que aquests éssers vius no tenen fulles, clorofil·la, tall ni arrels. Encara que a
l’antiguitat es classificaven en el regne vegetal, al veure les seves peculiaritats, els
científics van decidir separar-los en un regne independent, el regne fungui. En funció de
la seva grandària podem dividir en dos grups :
- Els micromicets: són de caire microscòpic.
- Els macromicets: són els grans fongs dintre dels quals engloben tots aquells que es
poden recol·lectar.
Aquests es reprodueixen a gràcies al carpòfor, el seu òrgan reproductor, el qual porta
l’himeni, la part fèrtil d’aquests. Quan els bolets arriben a la maduresa, l’himeni.
Aquests està constituït per làmines en el cas dels xampinyons, alvèols en el cas de les
colmenilles o els tubs en els bolets. aquests propaguen milers d’espores, les quals quan
es donen el grau de temperatura i d’humitat adequada formen per davall terra la xarxa
anomenada miceli, la qual assegura la seva supervivència.
Un aspecte fonamental a destacar és que els fongs resulten determinants en quant a la
contribució del manteniment de l’equilibri biològic de la natura, ja que aquests es dedica
a degradar nombrosos residus orgànics del sòl orgànic gràcies a la seva riquesa en
enzimes.
6
UTENSILIS DE RECOL·LECCIÓ.
Les setes formes part de la natura i com ja hem dit amb anterioritat, resulten un element
de vital importància per a l’adequat funcionament d’aquesta. Per aquest, els
recol·lectors d’aquests fongs hem de ser el màxim respectuosos possible amb el medi
ambient. Les dues eines bàsiques per a una correcta recollida són les següents:
- Navalla boletera: eina idònia per recol·lectar els bolets. Aquestes presenten una
forma convexa i posseeixen un petit pinzell per netejar la terra del capell. Aquestes
resulten vitals per no danyar el misceli a l’hora de la recollida, ja que permet tallar-
la en comptes d’arrancar-la. Aquest ganivet fa possible extraure-la a diferents
altures, ja que segons el nostre propòsit, en resultarà necessari que aquest estigui
més o menys a prop del sòl.
- Cistella de vímet: utensili especialment indicat per efectuar la funció de recipient
de les setes ja collides, doncs permet que dintre de la cistella i gràcies a la lliure
circulació de l’aire, els bolets continuen repartint les seves espores, mentre el
boletaire continua amb la seva recerca.
EFECTES I BENEFICIS DELS BOLETS.
Els bolets sempre han estat un ésser viu que ha interessat i ha despertat la curiositat de
l’ésser humà. Ja des de l’antiguitat, els nostres avantpassats ja en sabien de la seva
existència i dels seus possibles efectes verinosos. Mentre que alguns pobles les temien
en gran mesura, altres en consumien en grans quantitats, investigant així quines eren
tòxiques i fins i tot mortals de les quals no ho eren.
Cal destacar que encara que en puguem trobar milers de tipus al món, sols un centenar
d’aquestes són adequades en quant a gust, grandària i no toxicitat per ser menjades. A
banda del tipus de nutrició diferent i peculiar que comporten, tenen altres tipus de valor,
tal i com l’econòmic (sobretot pel tipus de cultiu, menys que de les salvatges),
l’industrial i el farmacèutic (cura, antibiòtics...). Alguns exemples són l’ús de l’
7
Amadon hirsutos ( Inonotus hirsutos) la qual s’usa pels ebenistes per donar color amb
una tonalitat marró esplèndida la fusta, per encendre i mantenir una foguera i per tallar
hemorràgies. A més a més, altres espècies com el Políporo d’alerce (Polyporus
officinalls) encara s’empra per combatre els suors intensos, mentre que el llesquer de
l’abedul (Piptoporus betulinus) tallat en rodanxes i ben aixafat serveix per a pol·lir el
metall i afilar els petits instruments de joieria.
No oblidem que també trobem fongs de perjudicials, tal i com els que ataquen les
plantes cultivades, les quals són molt menys resistents que les salvatges. Una altre
conseqüència negativa d’altres tipus de fongs com la sèrpula (Gyrophana lacrymans) la
qual es manifesta damunt fusta tal i com les bigues formant-li al damunt plaques
blanques i arrugades, les quals destrueixen aquest material a gran velocitat.
Un altre exemple de paràsit danyí són els anomenats P.Sulphureus que són un tipus de
políper que ataca als arbres fruitals i del bosc, els quals rosseguen el tronc fins al cor
d’aquests enderrocant-lo. No obstant, cal destacar que els vegetals no són els únics
perjudicats per aquests éssers vius, altres com els animals i les també es veuen atacades
per aquestes, ja que els provoquen micotoxicosis, micosis (peixos) i intoxicacions. Per
finalitzar aquest repès parlarem de l’afectació dels insectes a causa d’aquests paràsits els
quals els ocasionen fins i tot la mort.
NORMES PER RECOLLIR ELS BOLETS ADEQUADAMENT
Degut a la creixent afició de les persones a recollir fongs com activitat d’oci i com a
font d’ingressos, les autoritats d’alguns indrets han establert una sèrie de normes per
protegir aquest regne, degut a la seva importància dintre dels ecosistemes. Així doncs,
independentment de que aquestes normes estiguin legislades en la comunitat en que es
visqui, es necessari respectar-les, ja que són essencials per tenir cura de la natura. Són
les següents:
- Evitar deixar residus
- No encendre foc al bosc ni fumar
8
- Respectar la vida vegetal: hem d’evitar tallar fulles, rames, flors, agafar fruits que
l’humà no menja, entre d’altres.
- Respectar la vida animal: hem d’interferir en la menor mesura del possible en la
vida de la fauna, evitant agafar nius, portar música amb un volum molt elevat.
- Limitar al màxim l’ús dels vehicles motoritzats (sols en carreteres o vies
adequades per aquests).
- Recollir els bolets adequadament: hem d’emprar les eines adequades, tallant-les,
fent tot el possible per no danyar el miceli i procurant no aixecar la fullaraca ni
aixecar la terra, ja que l’excés de calor perjudica als fongs.
- Recollir sols les setes conegudes com a comestibles: les setes verinoses també
resulten importants per a la conservació del medi ambient. Hem de agafar les que
estem segurs que són comestibles evitant fer malbé les que no ho són.
- No recollir els bolets poc desenvolupats
- Emprar cistelles de vímet en comptes de bosses de plàstic o cap altre tipus de
recipient, es necessari emprar aquest tipus de contenidor, ja una vegada collits els
fongs, les espores que quedin dintre del cistell aniran esparcint-se pel bosc.
- Ser prudents i respectuosos amb la natura: aquest fet resulta vital, ja que sinó
mostrem aquest tipus d’actitud, la riquesa que presenten els boscs no es podran
mantindre en el futur.
EINES PER DISTINGIR ELS TIPUS DE FONGS
Degut als possibles efectes negatius tal i com intoxicacions o fins i tot la mort, tal i com
ja hem mencionat, resulta de vital importància comptar amb una sèrie d’estratègies i
eines suficients que ens habiliten per ser capaços d’aprendre a realitzar aquestes
distincions. Aquests criteris ens poden ser de gran utilitat si volem prevenir possibles
efectes nefastos i verinosos d’aquestos éssers vius tots aquests aspectes provenen de la
botànica i són els següents:
Caràcters microscòpics: aquest consisteix en l’apreciació de la forma, del
aspecte i de la grandària de les espores. Aquestes apreciacions resulten essencials
9
per una correcta classificació de les espècies. Aquest caràcter és estudiat pels
científics als laboratoris i no es pot detectar en una primera ullada
Caràcters organolèptics: aquest caràcter es basa en la distinció del tipus de
bolets en base a quatre dels nostres sentits bàsics: la vista, l’olfacte, el tacte i el
gust. Gràcies a aquests podrem observar i determinar el color, l’aroma que
desprenen, el sabor que tenen i la seva consistència. Cal destacar que la variable
color sovint es veu afectada i modificada, provocat per factors com l’edat, els
individus i l’ecologia ambiental (humitat, temperatura, natura del substrat..). per
aquest motiu hem de tenir especial precaució a l’hora d’identificar-les, sobretot si
es fa en vistes al consum.
Caràcters macroscòpics: aquest caràcter és fàcilment observable i engloba els
aspectes de la forma, l’ornamentació que porta el peu (anell, volva...), el capell
(escames, fibrilles...) el carpòfor i la part fèrtil dels fongs (l’himeni). Gràcies a
aquests trets podem distingir amb major fiabilitat els tipus de fongs comestibles
dels tòxics o dels mortals.
Per poder examinar els bolets en base a aquests caràcters, prèviament hem de conèixer
la morfologia i els trets i variacions que presenten o poden presentar aquests éssers.
D’aquesta manera serem capaços d’analitzar de forma més profunda les característiques
d’aquests. Els principals trets de diferenciació dels bolets en quant a les parts dels quals
estan formats són els següents:
10
El capell
És la part superior del bolets davall del qual es desenvolupa l’himeni, part vital de la
seta, ja que és l’encarregada de la reproducció a través de les espores, per aquest motiu,
moltrs especialistes creuen que es troba situada en la part interior del capell, per tal
d’estar en la major mesura del possible protegida. Aquest ubicat de forma diferent en el
capell, tal i com les seves làmines.
Així doncs, el capell inicialment presenta una forma esfèrica o concexa, però a mesura
que va creixent, va obrint-se i adoptant una forma més aplanada o fins i fins i tot arriben
a enfonsar-se de la part central. És molt important pel reconeixement dels fongs fixar-se
en dos aspectes del capell; el marge i la cutícula. Hem de tenir en compte els detalls que
presenta el marge, el qual es troba a la part inferior del capell o la textura de la cutícula
la qual pot ser llisa, brillant, viscosa, entre d’altres.
Tipus de capell
11
Tipus de marge del capell
Tipus de superfície de la cutícula
Tipus de làmina de l’himeni
12
Disposició de les làmines
El peu
El peu és la part situada al davall del capell, el qual el sosté. Aquest presenta una gran
varietat en quant a les variables de forma i grandària. A més a més, resulta de gran
importància tenir en compte la consistència d’aquest, si es granular, fibrós o si presenta
anells. El peu consta d’un gran nombre de parts les quals hem de tenir en consideració,
tal i com la seva base, que pot estar enterrada i ens indicarà com es fixa al sòl. A més a
més, quan desenterrem el bolet, una espècie de funda, ens hem de fixar si te volva, ja
que la gran majoria de les espècies mortals solen tenir-la, essent un indicador de gran
valor.
Tipus de volva
13
Tipus de peu i anells
Tipus de base
14
CARACTERISTIQUES PRINCIPALS DELS FONGS:
1- Boletals:
La part fèrtil (làmines o tubs) en els individus adults es separa molt fàcilment del
capell rascant amb l’ungla.
Són espècies amb tub i peu central (bolets); encara que alguns tenen làmines
clarament decurrents.
2- Russulals:
Fongs de carn fràgil com el guix i no fibrosa com la resta de grups.
3- Tricholomatals:
Carn de textura fibrosa.
Làmines unides al peu (no lliures), decurrents, escotades o adnates.
Làmines blanques o pàl·lides.
Absència de volva i anell en la majoria.
Peu i capell no separables.
4- Pluteals:
Carn de textura fibrosa
Làmines rosàcies en el fong adult.
Absència d’anell.
5- Cortinarials:
Carn de textura fibrosa.
Peu i capell no separables.
Làmines adherents al peu (no lliures) però no decurrents.
Làmines acolorides en la maduresa.
6- Agaricales:
Carn de textura fibrosa.
Capell i peu més o menys separables
Les lamines perduren blanques o es tornen negres a la maduresa.
15
7- Gasteromycetes:
Fongs que abans del seu desenvolupament tenen una forma esfèrica en estat jove i
estan més o menys enterrats.
En el curs del desenvolupament, la forma pot quedar esfèrica o evolucionar cap a
formes molt distintes, sense incloure tubs o làmines.
8- Aphyllophorals Phragmopbasidiomycetes:
Fongs en embut, o amb plecs espaiats i decurrents baix el capell, similars a làmines i
més o menys marcats.
Fongs no viscoses de forma coral·loide.
Fongs que formen costres damunt de la fusta o damunt del sòl.
Fongs amb pors davall del capell i creixen sobre la fusta.
Fongs gelatinosos o elàstics que creixen sobre la fusta.
9- Ascomycetes:
Poden tenir formes molt diverses tal i com d’esponja, d’orella de llebre, de copa,
d’arbust, entre d’altres. Aquestes no adopten forma de globus durant la seva
joventut (excepte les trufes).
Totes aquestes són les classificacions específiques establertes pels científics per tal
d’ubicar-los i organitzar-los en funció de les seves característiques i similituds, però
des de la perspectiva del consumidor, el qual els vol emprar amb finalitats culinàries,
organitzaríem aquests éssers en tres grans grups:
1. Fongs comestibles: aquests tipus de bolets són adequats pel consum, ja que
no resulten tòxics i tenen unes qualitats gustatives agradables al paladar.
2. Fongs tòxics: aquests tipus de bolets provoquen enverinaments més o menys
greus. Aquests provoquen intoxicacions les quals es fan visibles ràpidament, des
dels primers moments de la digestió, alguns des quals requereixen
hospitalització. Alguns dels contratemps que poden provocar aquests tipus son
16
gastroenteritis, al·lucinacions, vòmits i fins i tot comes profunds. Altres tipus
sols resulten indigestos si se’ls consumeix en grans quantitats.
3. Fongs mortals: aquests tipus de fongs resulten especialment tòxics, ja que la
ingestió d’aquests causen la mort degut a la seva elevada toxicitat. Any rere any
augmenta i es modifica la llista, ja que encara que en tenim dades de gran part
dels bolets verinosos, sovint es coneix la toxicitat d’altres espècies a causa dels
accidents que aquests provoquen. Una característica que propicia la mort del
consumidor una vegada els ha ingerit és la lenta aparició dels efectes del verí en
el cos, ja que una vegada es fan presents ja és massa tard i han atacat
irrevocablement el fetge, els ronyons, el sistema nerviós i la sang.
17
3. LA NOSTRA ILLA
ELS POBLES DE LA NOSTRA ILLA
18
ELS NOSTRES BOLETS
A la nostra illa, trobem una varietat molt ampla de bolets, que podem trobar en
qualsevol poble dels que hem vist abans.
*Veure fotos dels nostres bolets al CD que adjuntem en el treball.
ELS PEBRASSOS
Els pebrassos són un tipus de bolet molt comú a la nostra illa i que agrada molt. El nom
científic és lactarius sanguifluus, i es troben dins els Russulals. Hi ha una expressió
molt eivissenca: “(a)nem a buscar pebrassos”, que ens mostra com antigament només
s’agafava aquest bolet que es sabia que era bo per menjar. Avui en dia, comença a
estendre’s l’expressió per anar a buscar qualsevol tipus de bolet, encara que, com ja hem
esmentat, abans només s’agafaven pebrassos i per això aquesta expressió.
I aquests són els nostres estimats pebrassos!
19
4. RECEPTES AMB PEBRASSOS
Internet està farcit de delicioses receptes per fer amb bolets. Nosaltres hem seleccionat
unes quantes però també deixem l’adreça d’altres pàgines interessants com ara:
- http://www.tv3.cat/pprogrames/cdb/cdbSeccio.jsp?seccio=receptes
- http://mas.regio7.cat/bolets/receptes.html
- http://www.gustperlacuina.com/2007/07/receptes-de-bolets.html
- http://www.bolets.info/receptes-bolets-setas-seta
En primer lloc, comentarem la recepta que una companya nostra té al seu bloc de cuina:
http://xocolatadesfetaimes.blogspot.com/2010/12/tartaletes-despinacs-i-salmo-i-de.html
Tartaletes d'espinacs i salmó i de bolets amb gambetes
Ingredients (4 persones)
- Base de pasta brisa (la podeu fer vosaltres
també)
- 200gr d'espinacs
- 100gr de salmó
- 50gr de bolets
- 4 gambes
- 2 cullerades de filadèlfia
- 2 ous
- Sal
Com ho fem?
Per a les tartaletes d'espinacs i salmó:
Bullim en una olla els espinacs. Mentrestant, en un bol, batem l'ou i una cullerada de
filadèlfia. Tallem el salmó a trossets petits i l'aboquem a la mescla. Quan els espinacs
estiguin cuits, els traiem l'aigua i els aboquem també a la mescla. Ho barregem tot.
Triem uns motllos i els untem amb manteja o oli. Posem la massa brisa i farcim amb els
espinacs i el salmó.
20
Per a les tartaletes de bolets amb gambetes:
En una paella, sofregim les gambetes i els bolets. En un bol batem l'ou i la cullerada de
filadèlfia. Quan les gambetes i els bolets estiguin fets, els aboquem a dintre i repetim el
procés de la pasta brisa i el farcit.
Enfornem durant uns 20 minuts a una temperatura de 180º.
A continuació, presentem una recepta de fideus amb bolets del següent bloc de cuina:
http://recetastrucosytips.blogspot.com/2010/11/receta-de-fideos-con-setas-niscalos.html
Fideus amb bolets
Ingredients
- 500 gramos de fideos
- 150 gramos de bolets
- Oli d’oliva
- Sal
Com ho fem?
1. Posar la pasta a bullir en un cassó amb agua i sal.
2. Una vegada que els fideus siguin bullits, escórrer i reservar.
3. Apart, fregir els bolets a una paella amb oli d’oliva.
4. Posar al plat barrejant els fideus amb trossos de bolets.
5. Amanir amb l’oli resultant de fregir els bolets.
Si es desitja, es pot afegir nata o una altra.
21
Finalment, presentarem dues receptes del següent bloc: http://annafs-
cuinafcil.blogspot.com/
Sípia amb pebrassos
Ingredients:
- 1k de pebrassos
- 1k de sípia
- 1 ceba
- Un raig de vi blanc
- 3 grans d’all
- Una llesqueta de pa torrat
- Ametlles
Com ho fem?
En una cassola, sofregir els rovellons nets amb la ceba tallada ben petita. Salem. Quan
ja esta fregidet, afegim la sípia tallada a trossos i ho deixem fer uns minuts més. Fem
una picada amb els alls, el pa i les ametlles, afegim el vi blanc a la cassola i la picada.
Deixem que redueixi i rectifiquem de sal.
“Tigres” amb pebrassos
Ingredients:
- 1k de musclos
- 200gr de gambes pelades
- 150gr de pebrassos
- 50 gr de farina
- 1 ceba
- 200ml de llet
- Julivert, alls, oli d’oliva
Per arrebossar: pa ratllat i 2 ous batuts
22
Com ho fem?
Netegem els musclos i els fem obrir el vapor. Els traiem de la closca (que les
reservarem). Els piquem a trossets, juntament amb les gambes. Posem la ceba i un all
picats a sofregir amb oli d’oliva. Afegim els musclos i les gambetes. Deixem que es
fregeixin una mica. Reservem.
Fem fregir els bolets en una altra paella amb oli d’oliva, una mica de julivert, sal i un all
sencer que després retirarem. Els piquem ben petits.
Els ajuntem a la paella del sofregit dels musclos i les gambes. Afegim al farina i la llet
poc a poc (si ja queda bé de consistència, no cal que lo posem tota). Remenem,
rectifiquem de sal i ho posem en un plat perquè es refredi.
Netegem molt bé una part de les closques dels musclos (més o menys la meitat) i les
omplim amb la barreja anterior. Els passem per ou i pa ratllat i els fregim amb oli
abundant.
Si en tenim masses, podem congelar-los abans de fregir-los.
I nosaltres també vàrem cuinar! Aquests varen ser els resultats!
23
5. APLICACIÓ DIDÁCTICA A L’AULA
En aquest apartat, pretenem descriure un seguit d’activitats dirigides per a infant del
cicle de 3-6 anys d’Educació infantil amb les quals pretenem realitzar una aplicació
didàctica on emmarcaríem el nostre projecte d’investigació sobre els bolets, per tal que
els infants s’enriqueixin i gaudeixin d’aquesta pràctica en l’àmbit educatiu.
Cal destacar que, degut a la nostra filosofia pedagògica de caire constructivista, les
activitats proposades estarien englobades en un projecte sorgit d’una qüestió o un dubte
que hagués suscitat la curiositat i motivació dels infants. En aquest cas, plantejarem una
situació fictícia, en la que el pare d’en Jordi va portar un dia pebrassos a casa seva,
degut a que era l’època de recollida, amb la qual cosa al dia següent en Jordi ho va
comentar a classe, despertant així l’interès de la resta dels seus companys sobre aquest
tema.
Així doncs, arrel d’una situació espontània sorgida a l’aula, la mestra va aprofitar
aquesta situació per treballar amb els infants el tema dels bolets i tots els aspectes que
s’hi puguin relacionar de manera transversal. A més a més, cal destacar, que degut al
seu origen compartit, les activitats estaran íntimament lligades i interrelacionades per tal
de dotar-les de continuïtat i d’un major significat. A continuació, mostrem més
detalladament l’aplicació didàctica a l’aula proposades per treballar la temàtica dels
bolets amb els infants.
24
INVESTIGUEM SOBRE ELS BOLETS!
Nom de l’activitat: Investiguem sobre els bolets!
Destinataris: Infantil de 2n Cicle d’Educació infant, concretament per nens
d’infantil de 4-5 anys.
Objectius i continguts
- Fomentar l’aprenentatge autònom a partir de la recerca i selecció de material.
- Aproximar-nos als bolets i conèixer els seus trets més característiques.
- Aprendre a respectar les opinions dels altres.
- Aprendre a generar preguntes i relacionar conceptes.
Descripció de l’activitat
Aquesta activitat, consisteix en que els infants facin una recopilació de tota la
informació que trobin sobre bolets, ja sigui a través de llibres, revistes, contes, receptes
de cuina, vídeos, etc. Aquesta recerca, es farà a dins de l’aula amb els material que
disposem (biblioteca, ordenador amb Internet, etc.), però també a casa amb la
col·laboració dels pares o qualsevol altre adult.
D’aquesta manera, els infants podran donar resposta a les primeres qüestions
plantejades durant l’assemblea del dia anterior com ara; què son els bolets, quin tipus
n’hi ha, quines són les seves característiques, etc. per tal d’anar construint nous
esquemes de coneixements. A més a més, la mestra portarà per a les següents sessions
material audiovisual adaptat a la edat dels infants per tal de mostrar-los aspectes
vinculats amb la temàtica. Cal destacar que tot aquest procés es documentarà amb
càmeres de fotos i vídeos.
Orientacions per a la seva realització
Aquesta activitat es realitzarà prèviament havent realitzat un assemblea en la qual el
grup hagi decidit per majoria el tema sobre el qual volen plantejar el seu projecte
d’investigació.
D’altra banda, en quant a les agrupacions que es duran a terme durant el procés de
recerca d’informació en el moment d’aula, cal mencionar que seran per grups de 4-5
25
infants en cadascun dels quals tractarem que hi hagi un infant que presenti major
facilitat per la lectura o interpretació de textos senzills.
Recursos necessaris
Els materials que necessitarem per a la realització d’aquesta activitat, seran:
- Paper i llapis.
- Llibres, revistes, contes, etc.
- Ordinador amb Internet.
- Càmera de fotos i vídeo.
EL PAPÀ D’EN JORDI ENS VISITA!
Nom de l’activitat: El papà d’en Jordi ens visita!
Destinataris: Infantil de 2n Cicle d’Educació infant, concretament per nens
d’infantil de 4-5 anys.
Objectius i continguts
- Ampliar els nostres coneixements envers els bolets.
- Fomentar el gust per aprendre allò que desconeixem.
- Relacionar els conceptes presentats amb els nostres coneixements previs.
- Conèixer les característiques físiques del bolets i diferenciar-les dels pebrassos.
- Mostar interès i gust per l’aprenentatge de coneixements vinculats amb la temàtica.
Descripció de l’activitat
En aquesta sessió, acollirem a la nostra aula a un invitat molt especial; el pare d’en
Jordi, el qual s’ha ofert a venir per explicar-nos algunes curiositats sobre el bolets, ja
què és un gran entès sobre el tema. Cal destacar, que justament aquesta visita coincideix
amb el dia del protagonista, què és el seu fill amb la qual cosa l’infant al igual que la
resta d’infants estan molt contents i entusiasmats.
Els infants també aprofitaran per demanar-li al pare d’en Jordi aquell qüestionari de 10
preguntes que vam confeccionar a la darrera sessió, per tal d’ampliar els seus
coneixements previs i/o modificar-los en cas que siguin erronis. D’aquesta manera, els
26
infants podran assabentar-se de l’existència d’un tipus de bolet en concret que creix amb
major mesura a la nostra illa; els pebrassos.
A més a més, el nostre invitat portarà alguns dels llibre de la seva col·lecció on hi
apareixen imatges de cadascun dels tipus de bolets que hi podem trobar a l’illa. Aquest
interessant llibre també mostra totes les zones on hi creixen amb més abundància els
pebrassos a la nostra illa, juntament amb les rutes que s’han de seguir per arribar-hi.
Orientacions per a la seva realització
La mestra concertarà una tutoria amb el pare prèviament per tal de comentar-li la idea
d’explicar davant la classe qüestions referents al tema que ens ocupa. A més a més,
prepararien de manera conjunta les qüestions que es tractaran durant la sessió, així com
els materials que emprarà, i la temàtica a tractar.
Recursos necessaris
Els recursos tant materials com humans que necessitem per aquesta segona proposta són
els següents:
- Pare d’en Jordi.
- Qüestionari confeccionat el dia anterior sobre els dubtes que tenim.
- Llibre que portarà el pare sobre els bolets.
- Càmera de vídeo.
EN BUSCA DELS PEBRASSOS EIVISSENCS!
Nom de l’activitat: En busca dels pebrassos eivissenc!
Destinataris: Infantil de 2n Cicle d’Educació infant, concretament per nens
d’infantil de 4-5 anys.
Objectius i continguts
- Mostar gust per l’aprenentatge de conceptes vinculats amb la temàtica.
- Desenvolupar sensibilitat davant els éssers vius.
- Respectar el medi ambient.
- Conèixer la geografia de les nostres illes.
- Aprofundir més envers els bolets.
27
- Conèixer altres plantes, arbres i flors i distingir-les dels bolets.
Descripció de l’activitat
Amb motiu de la visita del pare d’en Jordi a l’aula a on ens va mostrar el seu magnífic
llibre amb els tipus de bolets que hi podem trobar a l’illa, així com les rutes de les zones
on hi creixen amb major abundància, anirem d’excursió a la plana de Santa Eulària, on
hi ha una de les rutes més importants de la nostra illa per trobar bolets.
Durant aquest recorregut pel camp, i en companyia d’alguns dels pares i mares dels
infantis, un guia turístic de l’ajuntament de Santa Eulària, ens durà per les diferents
zones i ens anirà explicant aspectes relacionats amb els bolets; on creixen, en quina
època, quan els recullen, quina utilitat té, quin ambient/condicions necessita, etc.
D’aquesta manera, pretenem aproximar-nos a aquest aliment però també conèixer el
medi en que es trobem, la natura, així com la importància del respecte i cura d’aquesta.
Després, ens aturarem en una plana on podem trobar el riu i s’explicarà als infants
perquè no té aigua i com és que tenim un riu a l’illa, mentre esmorzem. Aquest
aprenentatge no pretén presentar-se als infants de manera aïllada i tancada, sinó que serà
una conversa agradable sorgida de la curiositat dels infants.
Finalment l’autobús que ens va portar fins aquí, també ens recollirà i ens endurà de
retorn fins al col·legi. Cal destacar que durant tota l’excursió, s’hauran fet fotos i vídeos
per tal de documentar i deixar constància de tot el que hem vist i els aprenentatges i
coneixements que ens han aportat.
Orientacions per a la seva realització
La mestra es posarà en contacte prèviament amb l’ajuntament de Santa Eulària, per tal
que un monitor ens faci de guia durant l’excursió. També contractarem l’autobús per
anar i tornar del municipi.
Recursos necessaris
Els recursos tant materials com humans que necessitem per aquesta proposta són els
següents:
- Autobús.
28
- Guia
- Algun pares i mares dels infants.
- Càmera de fotos i vídeo.
CUINANT PEBRASSOS!
Nom de l’activitat: Cuinant pebrassos!
Destinataris: Infantil de 2n Cicle d’Educació infant, concretament per nens
d’infantil de 4-5 anys.
Objectius i continguts
- Mostrar una actitud favorable envers l’alimentació i tractar de tastar o fins i tot
menjar els bolets.
- Conèixer la importància d’una cura personal i una alimentació rica i variada.
- Mostrar interès per l’aprenentatge d’activitats vinculades amb les tasques de la llar
com ara cuinar.
- Conèixer els utensilis propis per a l’elaboració del menjar.
- Emprar de manera responsable els utensilis.
- Desenvolupar capacitats relacionades amb el procés d’elaboració d’un menú.
Descripció de l’activitat
Per a la realització d’aquesta proposta, tindrem una visita molt especial a la nostra aula;
la Rosa, què és la mare d’una de les nenes de la nostra classe (la Maria). La Rosa és una
molt bona cuinera que té un prestigiós restaurant a la zona. És per això, que s’ha ofert
voluntària per donar-nos unes classes de cuina. D’aquesta manera, aprofitarem per
cuinar els bolets que vam agafar el dia anterior durant l’excursió que vam fer a la plana
de Santa Eulària. El menú que elaborarem serà sofregit de bolets amb piment verd i ous.
Els infants participaran de manera activa en tot el procés. D’aquesta manera,
s’aproximaran als aliments i utensilis (sempre preservant la seva seguretat física) i
fomentar el gust per l’alimentació sana i equilibrada. Aprofitarem per presentar-los la
piràmide d’alimentació. Cal destacar que tot aquest procés es documentarà amb càmeres
de fotos i vídeos.
29
Orientacions per a la seva realització
La mestra es posarà en contacte amb la Rosa per convidar-la a l’aula per fer un menú
amb bolets.
Recursos necessaris
Els recursos tant materials com humans que necessitem per aquesta proposta són els
següents
- La mare de la Maria; la Rosa.
- Els bolets més els ingredients necessaris.
- Una cuina.
- Utensilis de cuina.
- Càmera de vídeo.
INVENTEM HISTÒRIES!
Nom de l’activitat: Inventem històries!
Destinataris: Infantil de 2n Cicle d’Educació infant, concretament per nens
d’infantil de 4-5 anys.
Objectius i continguts
- Potenciar les habilitats expressives y comunicatives de la llengua oral, així como
ampliar i enriquir el vocabulari.
- Afavorir la capacitat imaginativa, creativa y lúdica, y desenvolupar el pensament
abstracte.
- Afavorir i impulsar el gust per la lectura incorporant-la com una alternativa més
d’oci i temps lliure.
- Identificar les distintes partes d’un text (desenvolupament, nus y desenllaç) per tal
d’elaborar una historia o conte, així com aprendre a descriure personatges y
situacions on es desenvolupin.
- Conèixer e identificar fòrmules pròpies dels contes que marquen l’inicio (hi havia
una vegada...), que plantegen un conflicte (però de sobte..!) i que marquen un final (i
conte contat, conte acabat. Si no és mentida, serà veritat.)
30
Descripció de l’activitat
Gràcies a tots els aprenentatges adquirits durant la proposta de l’excursió, juntament
amb tot el que vam visualitzar (arbres, animals, bosc, bolets, flors, etc.), en aquesta
proposta que es realitzarà a classe, els infants podran deixar volar la seva imaginació per
tal d’inventar un conte o història de manera conjunta sobre els bolets.
A continuació, els infants confeccionaran les disfresses dels seus protagonismes (ja
siguin persones, animals, vegetals o ésser inventats) per tal de fer una representació
teatral que tindrà lloc al final del nostre projecte. Cal destacar que tot aquest procés
d’elaboració de les disfresses també es documentarà a partir d’imatges sobre el procés.
Orientacions per a la seva realització
Per tal d’orientar i guiar el conte que han d’inventar els infants, la mestra donarà un
seguit d’estratègies i formules pròpies de les narracions de contes com ara “va ser una
vegada...”, “en un temps molt llunyà...”, “però de sobte..”, “finalment...”, “i conte contat
conte acabat si no és mentida, serà veritat”, entre d’altres.
A més a més, la mestra prèviament haurà informat a les famílies perquè els nens portin
avui a la classe els materials necessaris per fer les disfresses.
Recursos necessaris
- Materials per confeccionar les disfresses.
- Càmera de fotos i vídeo.
LA NOSTRA EXPERIÈNCIA AMB ELS PEBRASSOS!
Nom de l’activitat: La nostra experiència amb els pebrassos!
Destinataris: Infantil de 2n Cicle d’Educació infant, concretament per nens
d’infantil de 4-5 anys.
Objectius i continguts:
- Desenvolupar les capacitats de síntesis per tal de mostrar de manera abreujada tots
els aprenentatges adquirits.
- Desenvolupar les capacitats expressives per tal de transmetre i narrar els
aprenentatges assolits.
31
- Mostrar el gust i l’entusiasme per contar i explicar els nous aprenentatges
incorporats.
- Ser conscients i valorar els nous aprenentatges en ver els bolets, en ralació amb els
coneixements previs abans de portar a terme aquest projecte.
Descripció de l’activitat
Per aquesta darrera proposta tindrà lloc al pati del centre i es realitzarà a final de curs.
Aquest serà un dia de portes obertes, ja que es realitzarà un encontre on estaran
convidats tots els pares dels infants, així com altres centres educatius. Durant aquest dia,
els nostres alumnes mostraran davant tothom tots els aprenentatges adquirits al llarg de
les propostes mostrades anteriorment sobre els bolets. Algunes des les actuacions que es
faran són les següents: mostraran els murals amb totes les imatges realitzades del procés
d’aprenentatge dut a terme sobre els bolets; faran una petita exposició parlant sobre els
coneixements que han adquirit; també faran una obra de teatre sobre el conte que van
inventar a la proposta i disfressats amb les disfresses que van confeccionar; i finalment,
tots podrem tastar el menjar tan bo que vam fer amb la mare de la Maria per tal de
degustar els bolets de la nostra illa.
Orientacions per a la seva realització
- La mestra realitzarà les invitacions perquè tothom s’assabenti del gran dia.
- Elaborarà juntament amb els infants els murals amb totes les imatges presses a les
diferents propostes.
- Prepararan una petita exposició amb tots els aprenentatges adquirits.
- Es faran assaigs de l’obra de teatre del conte que van inventar amb les disfresses.
Recursos necessaris
- Invitats: pares i mares dels infants, així com altes centres.
- Mural amb les imatges.
- Disfresses per a l’obra de teatre així com elements per a l’escenari.
- Menjar preparat amb la Rosa.
- Càmera de fotos i vídeo.
32
Per últim, cal destacar que el tipus d’avaluació que es durà a terme seguirà la filosofia
constructivista en la qual estan basades les nostres propostes. Per tant podem dir que
seran de tipus processual, és a dir, es tindrà en compte el procés més que no pas el
resultat. Així doncs, es farà una avaluació procedimental, conceptual i actitudinals,
tenint en compte els objectius plantejats a cada activitat per veure si s’han assolit o no.
Tota la documentació realitzada a partir d’imatges i vídeos quedaran serviran com a
punt de referència per tal de plasmar tota aquesta experiència i situacions viscudes, i
ajudar en l’avaluació. A més a més, també es realitzarà una autoavaluació el propi
mestre per tal de saber si s’ha ajustat a les necessitats dels infants, si han estat adequats
els materials i recursos emprats, si s’ha adaptat i ha respectats les necessitats i els ritmes
individuals de cada infants, així com les propostes realitzades, entre d’altres.
33
6. CONCLUSIÓ
A mode de reflexió grupal, podem dir que gràcies a l’elaboració i confecció d’aquest
projecte d’investigació sobre els bolets a la nostra illa, ens ha permès conèixer més en
profunditat un tema molt present a la nostra illa i que desconeixíem per complet.
Per tal de confeccionar-ho, hem hagut de fer una recerca àmplia i exhaustiva a través de
material bibliogràfic, pàgines webs, documents, articles, i revistes entre d’altres. Tota
aquesta informació ens ha servit per ampliar els nostres coneixements previs i poder
modificar molts prejudicis i falsos mites que teníem envers els bolets. A més a més,
gràcies al fet d’haver anat a cercar-los al bosc durant l’època de recollida, vam poder
veure de primera mà tot el procés que s’ha de seguir fins a poder posar-los damunt la
taula per gaudir d’un aliment realment exquisit. També, hem pogut apreciar de ben prop
els diferents tipus que ens podem trobar a l’illa i reconèixer-los segons el que havíem
vist prèviament als llibres i pàgines web sobre trobades en relació al tema.
D’aquesta manera, hem adquirit una gran quantitat d’aprenentatges i coneixements com
ara saber com reconèixer els bolets dels pebrassos, quines condicions atmosferiques
necessiten, on els podem trobar i en quina època, com els podem agafar, quins són
verinosos i quins comestibles, entre d’altres.
D’altra banda, gràcies a l’aplicació didàctica a l’aula, hem pogut desenvolupar alhora
que adquiríem una gran quantitat d’estratègies i eines per treballar a l’aula d’infantil
amb els més petits. Creiem fermament que aquest projecte podrà enriquir molt als
nostres futurs alumnes, ja que no només és un tema interessant i la ordre del dia, sinó
que està carregat d’aprenentatges i coneixements significatius no només sobre aspectes
relacionats amb els bolets, sinó també sobre la zona geografia en que viuen així com la
importància de la cura i respecte als éssers vius i el medi ambient.
En definitiva, creiem que aquest ha estat un projecte molt enriquidor i amb el qual hem
gaudit molt realitzant-lo, ja que amés d’aprendre molt coneixements que desconeixíem,
hem pogut compartir temps amb les nostres famílies les quals ens han ajudat a la recerca
i recollida dels bolets.
34
7. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
Bibliografia:
- Documental “El mundo de las setas” de Planeta de Agostini, produït per Jose Ria i
dirigida per Roberto Lotins. Capítols 1,2,3,4,5,6 i 7.
- L. La Chiusa “El gran libro de las setas de España y Europa” Ed. De
Vecchi.(2007)
- Obra col·lectiva de Losange “Setas de Europa”. Tikal ediciones.
- “Gran enciclopedia de Setas”. Ed. Servilibro.
- SIQUIER, Josep Ll.; CONSTANTINO, Carles “Els bolets de les Balears”. Ed.
Micobalear, C.B. Volum 1 i 2.
- LAMAISON, Jean-Louis; POLESE, Jean-Marie “ Atlas il·lustrado de las setas”.
Susaeta ediciones.
- GERHARDT, Ewalt “Guia de los hongos de España y Europa” Ediciones Omegas.
(2009).
- PASCUAL, Ramon “Setas, guia del buscador” Ed. Geo/Estel Guias . Volum 6
(2006).
- DÄHNCKE, Rose Marie. Guia de la naturaleza Everest “Setas”.Ed. Everest S.A.
(1984).
- “Setas Ibéricas”. Ed. Planeta de Agostini (2009).
Webgrafia:
- Botanica online; El mundo de las plantas. “¿Cómo recoger las setas?”. A la xarxa:
http://www.botanical-online.com/setas/recogersetas.htm
- Asociación Vallisoletana de Micología. “Morfologia de las setas”. A la xarxa:
http://www.asociacionvallisoletanademicologia.com/elmundodeloshongos/0525159
e6314abd0b.html
- Miguel A. Vadayo Rodriguez & Valle Rodríguez Féliz. Ceip “Manuel Pérez”,
Bollullos del Condado (Huelva). “El fascinante mundo de las plantas”. A la xarxa:
http://www.juntadeandalucia.es/averroes/manuelperez/udidacticas/plantas/castellano
/hongos/setas/setas.htm
35
Imatges webgràfiques:
- Ibiza Spotlight. “Pueblos de Ibiza”. Imatge del mapa d’Eivissa. A la xarxa.
http://www.ibiza-spotlight.es/pueblos_e.htm
- Imatges de l’illa d’Eivissa per municipis. A la xarxa:
http://www.jdiezarnal.com/public/ibiza.html
- Solo Ibiza. Turismo a Santa Eularia des Riu. “Iglesia de Puig de Missa”. A la xarxa:
http://www.soloibiza.com/turismo/iglesia-puig-missa.asp
- Natura y Educación. Fortificaciones Ibiza; castillos de Baleares.
http://www.naturayeducacion.com/castillos/espana/baleares/Ibiza/ibiza.asp
- Ibiza y Formentera. “Ruta de las Iglesias de Ibiza”. A la xarxa:
http://www.ibizaformentera.com/Ibiza/Iglesias-de-ibiza.html
- Ritmo Cars; todo sobre las Baleares. “Una ruta por las iglesias de Ibiza”.
http://www.ritmocars.com/blog/una-ruta-por-las-iglesias-de-ibiza/166/
36
8. ANNEXOS
Annexos 1:
El tema dels bolets és molt vigent avui en dia. A la nostra illa, aquests darrers anys, la
seva recerca i la cuina d’aquests està agafant força i està en auge entre els illencs. A
continuació presentem uns cartells que hem vist molt als comerços i entitats de l’illa
(com a la nostra universitat) convidant a un curs de reconeixement dels bolets,
aprenentatge per distingir-los, com agafar-los, etc.
Annexos 2:
A més a més, presentem la entrevista on-line que es va fer al Diario de Ibiza al micòleg
Jaume Espinosa, autors dels cursos dels cartells abans exposats. Aquesta entrevista la
podeu trobar a:
- Diario de Ibiza, Editorial prensa Ibérica. “Entrevista chat con el experto en
micología, Jaume Espinosa”. [10/11/2010]. A la xarxa:
http://comunidad.diariodeibiza.es/entrevista-chat/1853/cultura/Entrevista-chat-con-el-
experto-en-micologia,-Jaume-Espinosa/entrevista.html
