Els Efectes Especials - Treball de Recerca - Lluis Castellet

LLUÍS CASTELLET BALCELLS

2n BTX. A

TUTOR: XAVIER DAMUNT

IES CARLES VALLBONA

2013-2014

LA VERITAT

DELS EFECTES ESPECIALS

TREBALL DE RECERCA

LA VERITAT DELS EFECTES ESPECIALS Pàgina 2

Índex

Portada 1

Índex 2

Hipòtesi 4

Que son els efectes especials? 5

Tècniques 5

Tipus d’efectes especials 6

Efectes visuals 7-11

Efectes mècanics

Efectes de so

Efectes de maquillatge

Història dels efectes especials

12

13

14

Tecnologia 15

16-18

Els 3 més destacats 19

Avió que s'estrella

Drones disparant

Stop motion

Hancock i "el meu doble"

20-24

25-26

27-28

29-33

Projectes de vídeo

Conclusió 34

Webgrafia

35

Programes utilitzats

36


Hipòtesi

- Necesito estudis i material específic per crear efectes especials?

Parcialment, ja que amb imaginació i un ordinador, podem crear efectes especials molt reals i

d’aplicació a qualsevol mitja: cartells, presentacions digitals (power point), anuncis publicitaris,

flayers, curtmetratges, llargmetratges, vídeo clips, etc.

- Puc arribar a saber quins efectes especials s'apliquen al cinema?

Si, crec que estudiant diferents efectes de diverses pel·lícules podré arribar a "descobrir" quins

efectes i tècniques s'apliquen a les pel·lícules, i saber quin s'utilitza en cada moment.

Si, però seran dels més senzills, ja que per accedir a fer explosions, trets, etc. es

necessita un equip especialitzat (en detonacions, per exemple), o maquetes les quals seran

trencades per la gravació, etc.

Els efectes especials, avui en dia, si han de ser molt espectaculars, requereixen uns

recursos econòmics elevats.

- Es poden generar efectes especials sense recursos econòmics?

- Que és un bon efecte especial?

Aquell que es fa invisible a l'ull del espectador i està totalment integrat a l'escena on es realitza.


Que son els efectes especials?

Els efectes especials (en anglès - special effects, SFX, SPFX o FX) són utilitzats en la indústria

del cinema o de la televisió per a aconseguir escenes que no es poden realitzar per mitjans normals.

N'hi ha de diversos tipus i han evolucionat molt en la història del cinema, avui dia els més coneguts són els efectes generats mitjançant ordinadors, també anomenats efectes digitals.

La fase de la producció en què es realitzen els efectes digitals es denomina postproducció, que consisteix en la manipulació de material digital per a produir efectes digitals i edició en el material.

També s'utilitzen quan la generació de l'efecte per mitjans normals és massa cara o perillosa, com explosions, escenes de risc, etc. Així mateix, també s'utilitzen per a millorar elements en pel·lícules que ja s'han realitzat, per mitjà de la inclusió, extracció i millora d'objectes dins d'una escena.

Tècniques

Existeixen moltes tècniques d'efectes especials, que van des d'efectes tradicionals en sales de teatre, passant per tècniques clàssiques de filmació inventades a principis del segle XX, tals com fotografia d'imatges aèries, fins a les tècniques gràfiques d'ordinadors moderns.

Sovint s'utilitzen diferents tècniques en conjunt en una escena o presa per a aconseguir l'efecte desitjat.

Amb freqüència els efectes especials són "invisibles", és a dir, l'audiència no s'adona que es tracten d'efectes especials. Un exemple d'això són els escenaris de pel·lícules històriques on l'arquitectura i voltants són recreats per mitjà d'efectes especials.

Sala de postproducció.

Escena “Guerra Mundial Z”, l’abans i el després.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Efectes_especials

http://ca.wikipedia.org/wiki/Postproducci%C3%B3%3e

http://ca.wikipedia.org/wiki/Llengua_anglesa

http://ca.wikipedia.org/wiki/Cinema

http://ca.wikipedia.org/wiki/Televisi%C3%B3

http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_del_cinema

http://ca.wikipedia.org/wiki/Postproducci%C3%B3

http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Efectes_digitals&action=edit&redlink=1

http://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XX

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ordinador


Tipus d'efectes especials

Els efectes especials es divideixen en tres tipus: En primer lloc els efectes òptics, anomenats també efectes visuals o fotogràfics, que consisteixen en la manipulació d'una imatge fotografiada o d'una pel·lícula.

El segon tipus són els efectes mecànics, anomenats també efectes pràctics o físics, que es realitzen durant el rodatge en viu de la pel·lícula. (Aquests inclouen ninots mecànics, escenografia, pirotècnia, pluja artificial, etc.) i en tercer lloc: els efectes de so.

1. Efectes visuals(de l'anglès Visual effects o VFX):

Són la manipulació d'imatges o fotogrames de pel·lícula, vídeos de manera i format digital.Per efectes visuals, s'entén normalment la integració de material rodat amb imatgesgenerades per ordinador o altres elements (com efectes pirotècnics o maquetes) per a crear

ambients o escenaris que semblen realistes, però serien massa perillosos, costosos o

simplement impossibles de rodar.

Com a resultat, obtenim una imatge generada per ordinador (CGI de l'anglès Computer-generated imagery), que es el resultat de l'aplicació de la infografia i més específicament, dels gràfics 3D generats per ordinador en l'art, els videojocs, les pel·lícules, els programes i anuncis de la televisió, els simuladors i la simulació en general, i també en els mitjans impresos.

Tècniques visuals/digitals:

Fons croma (Croma key):

Consisteix en rodar un element o personatge en un fons blau o verd. Posteriorment es substitueix el color solgut (verd o blau) per una imatge. En temps real aquesta tècnica es realitza mitjançant maquinari especialitzat, com per exemple els mapes del temps.

Exemple de fons de croma (Croma Key). Exemple presentador dels mapes de temps.


http://www.cfidarren.com/r-studio5.htm

http://juangarciachoraeducation.blogspot.com.es/

http://ca.wikipedia.org/wiki/Infografia

http://ca.wikipedia.org/wiki/Gr%C3%A0fics_3D_per_ordinador

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ordinador

http://ca.wikipedia.org/wiki/Art

http://ca.wikipedia.org/wiki/Videojoc

http://ca.wikipedia.org/wiki/Pel%C2%B7l%C3%ADcula

http://ca.wikipedia.org/wiki/Televisi%C3%B3

http://ca.wikipedia.org/wiki/Simulador

http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Croma_key&action=edit&redlink=1


• Creació de personatges per ordinador (personatges virtuals):

Constituit en diverses fases:

- Disseny dels personatges, mitjançant tècniques de dibuix (esbós).

- Creació del model, desenvolupament infogràfic (3D) dels volums, com si es tractés d'una escultura virtual.

- Creació de materials i textures (fusta, vidre, etc), és a dir el comportament de la llum pel que fa a l'objecte.

- Creació del setup del model tridimensional, una mena d'esquelet o estructura interna que facilita l'animació. Per acabar: animació, il·luminació i moviments de càmera i render.


http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Personatges_per_ordinador&action=edit&redlink=1

http://ca.wikipedia.org/wiki/Esb%C3%B3s

http://ca.wikipedia.org/wiki/Infografia

http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Renderitzat&action=edit&redlink=1


• Morph o Morphing:

Consisteix en la metamorfosis d'un element a un altre, mitjançant la selecció de punts comuns o l’origen i la destinació, entre d'altres. Normalment es utilitzat per modificar la cara de les persones i/o animals per a transformar-les en d'altres (una sola cara).

• Maqueta:

Sistema Zoptic: consisteix en un projector i en una càmera, però la peculiaritat resideix enquè el zoom de la càmera està sincronitzat amb el del projector. D'aquesta forma, quan elzoom de la càmera s'apropa, el del projector també s'apropa i viceversa (donant lasensació de moviment).S’utilitzen les maquetes i/o robots per simular l'aspecte i el comportament d'éssers vius.(coneguda com a tècnica animatrònica).



* Frame: El quadre (o frame, de l'anglès) és la unitat mínima, en forma d'imatge estàtica, en què espot descompondre una seqüència de vídeo. El seu mostreig es realitza cada determinat temps demostreig Ts (temps entre quadres consecutius).

Rotoscòpia:

Consisteix en calcar els fotogrames d'una imatge real en moviment per tal de convertir-la en una animació. Per obtenir aquest resultat primerament s'ha d'obtenir el vídeo que s'utilitzarà com a referència, creant una gravació idònia adaptada al resultat que vulguis obtenir. És ideal gravar davant d'un fons pla. Un cop adquirit el material original s'ha d'importar al programari en el qual es vulgui treballar, i a continuació, només cal passar-lo frame* a frame i anar repassant l'animació.

Stop motion:

Consisteix en capturar fotografies consecutives d'un objecte movent-lo una mica entre fotografia i fotografia de manera que visualitzant-les ràpidament sembla que l'objecte es mogui. Així doncs, l'stop-motion es fa servir per a produir moviments animats de qualsevol objecte, tant sigui rígid com moldejable: joguines, blocs de construcció, ninots articulats o personatges creats amb plastilina,etc. Podríem definir l'stop-motion com una animació en estat pur, degut a què es construeix el moviment fotograma a fotograma; manipulant l'objecte o el ninot amb les pròpies mans; de manera progressiva, cap endavant, sense cap mena de possibilitat de retrocés.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fotogrames

http://ca.wikipedia.org/wiki/Frame

http://ca.wikipedia.org/wiki/3D


*Frame: El quadre (o frame, de l'anglès) és la unitat mínima, en forma d'imatge estàtica, en què espot descompondre una seqüència de vídeo. El seu mostreig es realitza cada determinat temps de mostreig Ts (temps entre quadres consecutius).

Match moving (Motion tracking):

Consisteix en la inserció de gràfics creats per ordinador en un vídeo amb la posició correcta, escala, orientació i moviment en relació als objectes presents en l’escena mitjançant els moviments de càmera (es rastreja el moviment d'una càmera a través d'una escena de manera que un moviment de càmera virtual idèntic pugui ser reproduït en un programa d'animació 3D).

Bullet time (Efecte bala):

Consisteix en una extremada ralentització del temps per a permetre veure moviments o

successos molt veloços (com el recorregut d'una bala). L'Efecte bala està creat a partir d'una

sèrie de càmeres col·locades cadascuna apuntant un plànol diferent i amb escàs espai entre

elles. Són fotografiades amb molt poca diferència temporal (desenes de segon) i al ser

reproduïdes a 24 fotogrames (frames) per segon s'aconsegueix la sensació “efecte bala”.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fotograma


Go motion (variant de l’Stop Motion):

Consisteix en introduir motion blur (o distorsió) per moviment en els fotogrames que en un altre

cas apareixen perfectament definits. El go motion va ser dissenyat per simular el realisme de les

imatges preses de forma tradicional.

Motion blur: és un efecte òptic o una distorsió de la imatge que es produeix en observar

objectes en moviment a causa de la velocitat de l'objecte o a un temps llarg d'exposició.

Diferents mètodes per obtenir aquest motion blur (o distorsió) en go motion:

Vaselina en l'objectiu: Aquesta tècnica, bàsica però eficaç, s'aconsegueix

aplicant vaselina abans de cada tret en la lent de la càmera per crear un efecte

borrós. (Imatge 1)

Colpejar el model: Consisteix en colpejar suaument o agitar el model abans de

prendre el quadre(fer la imatge) per produir un lleuger efecte borrós. (Imatge 2)

Agitar la base: Consisteix en agitar la base sobre la qual descansa el model

durant el temps d'exposició que crea un lleuger i realista efecte de desenfocament.

(Imatge 3)

Imatge 2.

Imatge 1.Imatge 3.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Vaselina


Efecte vertigen (retrozoom):

Consisteix en combinar un zoom cap enrere (Zoom-out) amb un desplaçament cap endavant, o al

revés, un zoom cap endavant (Zoom-in) combinat amb un desplaçament cap enrere. En

compensar els dos efectes, l'objecte principal manté la mateixa mida en l'enquadrament, i només

canvia la perspectiva amb què es veu el fons.

Zoom-in amb un desplaçament cap enrere:

Consisteix en fer un zoom-in i alhora desplaçar la càmera cap enrandara per pogué aconseguir aquesta perspectiva. Els objectes segueixen al mateix lloc, però la vista es veu llunyana.

Zoom-out amb un desplaçament cap endavant:

Consisteix en fer un zoom-out i alhora desplaçar la càmera cap endevant per pogué aconseguir aquesta perspectiva.Els objectes segueixen al mateix lloc, però la vista es veu propera.


2. Efectes mecànics

Es realitzen durant el rodatge en viu de la pel·lícula. Aquests inclouen

ninots mecànics. maquetes, escenografia i pirotècnia.

A més, també podem considerar com a efectes mecànics: la pluja, els trets, les

destruccións de muralles, cotxes, etc.

Destrucció d’un cotxe, juntament

amb tot l’equip de rodatge,

artificiers,etc.

Maqueta de la coneguda

pel.lícula “Tiburón”.

Destrucció d’un moll pescador.


2. Efectes de so

Es realitzen a postproducció, on un tècnic afegeix sons pre-gravats a la composició que s’ha rodat prèviament.

A les pel·lícules, molts dels efectes són invisibles, i només es poden identificar per mitjà dels efectes de so: una explosió, un tret, el so de la pluja, gent rient, ocells cantant, una porta que s’obra, etc.

Tècnic de so.

Panell de control dels efectes

de so.

Llista de diversos sons

pre-gravats llestos per ser afegits a la

composició.


2. Efectes de maquillatge (de l’anglès Special Makeup Effects)

Sovint es realitzen maquillatges que necessiten volum o produir impressions exactes, això moltes

vegades no es pot assolir amb clar-foscos, la base del maquillatge teatral i social, per tant es fa

necessari crear diferents coses, com poden ser pròtesis, màscares i/o màscares amb

mecanismes (animatronica).

La diferència bàsica entre les pròtesis i les màscares és que les primeres estan dividides en

diverses parts i/o solament modifiquen una zona petita (exemple: un nas), així també aquestes

necessiten major habilitat i temps per a la seva aplicació, el guany implícit és assolir que no es

perdi la gesticulació de l'actor.


Tecnologia:

Els elements tecnològics importants per a la realització d'efectes digitals podem distingir-los en

dos grans grups, maquinari i programari:

Maquinari:

Destaca el scanner, l'estació de treball i la registradora. El scanner és fonamental en els

efectes digitals, ja que amb ell digitalitzem les imatges; això ens permet introduir a l'ordinador

la informació que estava a la pel·lícula(grabada) a l'ordinador per al seu posterior tractament.

Un altre element maquinari important és l'estació de treball, que són ordinadors especialitzats

en el tractament d'imatges. Part d'aquest equip ho formen també, els perifèrics, ja que la

digitalització en resolució cinematogràfica necessitan una gran capacitat d'emmagatzematja.

Per acabar tenim la registradora, el funcionament de la qual és l'invers al del scanner,

converteix les imatges digitalitzades en fotogrames d'una pel·lícula.

Programari:

Destaca el programari 3D, programes de composició digital, chromakeyers

(cromes), paletes gràfiques (programes de retoc fotogràfic). Consta de paquets

d'animació que consisteixen en un o diversos mòduls amb els quals es pot modelar, animar

i donar aparença real a un objecte/personatge. Amb els compositors podem barrejar imatges

de manera digital sense pèrdua d'imatge. També tenim tots els programes d'edicició de video, per poguer montar totes les animacions, fotos, etc.. en una sola secuencia.Aqui tenim captures dels diferents programes que s'utilitzen avui en dia:

http://ca.wikipedia.org/wiki/3D

http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Composici%C3%B3_digital&action=edit&redlink=1

http://ca.wikipedia.org/wiki/Senyal_RGB

http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Composici%C3%B3_digital&action=edit&redlink=1


Història dels efectes especials:

1856: Oscar Rejlander va crear el primer “truc fotogràfic” del món mitjançant la combinació de

les diferents seccions de 30 punts negatius en una sola imatge.

1895: Alfred Clark va crear el primer efecte especial cinematogràfic. Durant el rodatge d'unarecreació de la decapitació de Maria, reina d'Escòcia, Clark va donar instruccions a l’actora deque avances fins al bloc on l’anaven a decapitar. En el moment que el botxí tenia la destral aprop del cap de Maria, Clark va deixar de gravar (va tallar la seqüència).Així doncs, tenia totsels actors al seu lloc quiets. Va col·locar un maniquí de Maria al lloc on hi havia l’actora, vareinicia el rodatge,i això va permetre que el botxí acabes de decapitar a Maria (que era unmaniquí). Així doncs es va poder crear aquest “truc de parada” gràcies al canvi de seqüència.

1896: Georges Méliès (mag francès) va descobrir accidentalment el mateix "truc de parada."

Segons Méliès, la seva càmera es va encallar durant el rodatge d'una escena a un carrer de

París. Quan es va projectar la pel·lícula, es va trobar que el "truc de parada" havia causat que

un camió es convertís en un cotxe fúnebre, els vianants van canviar de direcció, i un grup

d’homes es va convertir en dues dones. Méliès, es va inspirar per desenvolupar una sèrie

de més de 500 curtmetratges, entre els anys 1914, en el procés de desenvolupar o

inventar tècniques com ara les exposicions múltiples, fotografia time-lapse, dissolucions, i

pintats a mà de color. La seva pel·lícula més famosa, Le Voyage dans la lune (1902), una

paròdia capritxosa de Jules Verne De la Terra a la Lluna, va comptar amb una combinació

d'acció real i animació, i també va incorporar extenses miniatures i la pintura mate de

treball.

1910-1920: Les principals innovacions en efectes especials van ser les millores en el “tir de

mate” de Norman Dawn. Amb el tir mate original, es van col·locar peces de cartró per

bloquejar l'exposició de la pel·lícula. Dawn combina aquesta tècnica amb el "tir de vidre", on

en lloc d'utilitzar cartró per bloquejar certes àrees de l'exposició de la pel·lícula, es pinta

simplement certes àrees negres per evitar qualsevol llum d'exposició. De la pel·lícula

parcialment exposada, es projecta en un cavallet un sol marc, on es dibuixa el mate.

Mitjançant la creació del mate d'una imatge directament de la pel·lícula, es va fer

increïblement fàcil de pintar una imatge respectant l'escala i la perspectiva (el principal

defecte de la presa de vidre).



1920-1930: Les tècniques d'efectes especials van ser millorades i refinades per la indústriadel cinema . Juntament amb els avenços de maquillatge , es van poder crear màscaresfantàstiques que s'ajustaven perfectament a l'actor, hi ha mesura que avançava la ciènciade materials, les màscares i els maquillatges d’horror van desenvolupar-se rapidament i vanaconseguir semblar reals. Diverses tècniques poc desenvolupades , com el " truc deparada", totalment original a les imatges en moviment va anar-se desenvolupant cada copmés, com l’animació , creant la il·lusió de moviment que es va aconseguir amb dibuixos( com per exemple Winsor McCay a “Gertie el dinosaure” ) i amb els models tridimensionals(com per exemple Willis O'Brien a “El món perdut i King Kong” ) . A més , el repte desimular espectacle en moviment va impulsar el desenvolupament de l'ús de les miniatures.Batalles navals podien ser representades amb els models d'estudi .

Els tancs i els avions podrien ser volats (i estavellats) sense risc de posar en perill laintegritat física.

1930-1970: Es van desenvolupar nombrosos efectes especials que augmentariendràsticament el nivell de realisme assolible en les pel·lícules de ciència ficció. El treball pionerde directors com Pavel Klushantsev seria utilitzat per les pel·lícules més importants en lespròximes dècades. Una de les pel·lícules que va tenir un cost molt elevat en efectesespecials , “ Una odissea de l'espai” , dirigida per Stanley Kubrick , va reunir al seu propi equipd'efectes especials ( Douglas Trumbull , Tom Howard , amb Pedersen i Wally Veevers ). Enaquesta pel·lícula , les miniatures de les naus espacials eren molt detallades i acuradamentfotografiades per a una profunditat realista del camp . Els trets de les naus espacials es vancombinar mitjançant rotoscòpia* dibuixada a mà i el treball del control de movimentcontrol·lat , assegurant que els elements es combinessin amb precisió a la cambra. Unsorprenent retrocés a l'època del cinema mut , però amb resultats espectaculars. Les escenesen entorns de gravetat zero es van organitzar amb cables ocults , trets de miralls , i conjuntsrotatoris de gran escala. El final, un viatge a través del paisatge al·lucinògena, va ser creat perDouglas Trumbull utilitzant una nova tècnica anomenada deformació.

* rotoscòpia: és una tècnica d'animació que consisteix en calcar els fotogrames d'una imatge

real en moviment per tal de convertir-la en una animació. D'aquesta forma es transmet la

naturalitat de moviments, expressions, llums, ombres i proporcions pròpies d'una filmació.

Paisatge d'Una Odissea de l'espai.Exemple d'explosió controlada sense riscos.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Animaci%C3%B3

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fotogrames



1970-2014: Aquest dècada va presentar dos canvis profunds en el comerç dels efectes

especials. El primer va ser econòmic: durant la recessió de la indústria a finals de 1960 i

principis de 1970, molts estudis van tancar. Molts tècnics es van convertir en treballadors

independents o van fundar les seves pròpies companyies d'efectes especials, i van

especialitzar-se en algun efecte en particular: òptic, animació, etc, El segon es va precipitar

per l'èxit en les llistes de dues pel·lícules de ciència ficció i fantasia en 1977: De George

Lucas, “Star Wars” va marcar el començament d'una era de pel·lícules de fantasia amb

efectes especials molt costosos i impressionants. Aquest mateix any, la pel·lícula “Trobades

Properes”, d’Steven Spielberg va presumir d’un final amb impressionants efectes especials a

mans del veterà Douglas Trumbull . A més de desenvolupar el seu propi sistema de control

de moviment, Trumbull també va desenvolupar tècniques per a la creació intencional

"flamarada de la lent " (les formes creades per la llum que es reflecteixen en les lents de

cambra) per proporcionar formes indefinibles de la pel·lícula de plats voladors. Aquestes dos

pel·lícules van impulsar la creació de molts efectes i un enorme grau de refinament de les

tècniques existents, a part del desenvolupament de noves tècniques com la CGI ( Imatges

generades per ordinador, de l'anglès Computer-generated imagery ). La composició digital

permet molt més control i llibertat creativa de la composició òptica , i no es degrada la imatge

com en processos analògics ( òptics ). Les imatges digitals ha permès als tècnics, crear

models molt detallats. L'ús més espectacular del CGI ha estat la creació d'imatges

fotogràficament realistes en les creacions de fantasia. Les imatges poden ser creades en un

ordinador utilitzant les tècniques dels dibuixos animats o els models d'animació. El 1993,

l'stop-motion animat en el que treballen per aconseguir els dinosaures realistes de “Jurassic

Park” d’Steven Spielberg, van ser una nova formació en l'ús dels dispositius d'entrada

d'ordinador. Altres exemples emblemàtics inclouen un personatge compost per trossos

trencats d'una finestra de vidre de colors a “Young Sherlock Holmes”, un personatge que

canvia de forma a “Willow”, un tentacle d'aigua a “L'abisme” , el T-1000 de Terminator a

“Terminator 2: Judgment Day”, onades de exèrcits de robots, éssers fantàstics de la

trilogia de Star Wars i El Senyor dels Anells, i el planeta Pandora d’Avatar .

Tècnic movent una maqueta d'Star Wars.Maqueta del T-1000 de Terimator 2.


Els 3 més destacats: aquí tenim un recull dels efectes mes destacades i impactants durant tota la historia dels efectes especials:

-L’espai i les naus/robots d’Star Wars: George Lucas fou el pioner en crear aquest espai que sembla real amb conjunt de totes les maquetes de naus i robots, que avui en dia segueixen sent impressionants.

-Metall liquid a Terminator 2: El robot T-1000, surt diversos cops a la pel·lícula patint diverses deformacions, cops, etc. i en una de les escenes finals, surt que és desfà en metall liquid. L’equip va haver de dissenyar i realitzar diverses maquetes per fer que sembles real, i el resultat ve ser genial.

-Matrix: és una de les pel·licules amb més efectes especials realitzats, i alhora nous en aquest món. Les tres pel·licules han aconseguit crear uns efectes especials pioners i molt reals.


Avió que s’estrella:

1. Primer de tot, s’exporta el vídeo que prèviament s’ha gravat.

2. Rastregem el vídeo per trobar tots els punts 3D i en seleccionem un. (Motion track).

Aquest punt seleccionat sempre estarà fixa en el mateix lloc.


3. En tercer lloc, exportem el vídeo amb el punt seleccionat (motion track) i l’importem al

programa 3D, on un cop allà, es crearà el model 3D de l’avio, s’afegiran les textures i capes

per donar-ne forma, es retocarà l’espai i el seguiment que ha de fer l’avió i per acabar,

s’aplicaran il·luminacions (del sol) i reflexos (de l’avió).


4. Per acabar, exportarem el restreig de l’avió, amb les seves capes, il.luminasions,etc. al

programa principal, on afagirem una saturació a l’avió, acabarem de polir el seu recorregut,

s’afagira una correcció del color de fons, s’aplicaran diverses capes (explosions, fum,etc.),

s’afagiran els sons corresponents (explosions, motors, impacte,etc.) i per acabar es

renderitzara el video.



Mapa de totes les capes aplicades al vídeo:

Captura de tots els efectes que s’han utilitzat per crear el vídeo i la seva composició:


Drones disparant:1. Primer de tot, s’exporta el vídeo que prèviament s’ha gravat.

2. Desprès, importem el video dels drones.

3. Apliquem un Chroma Key per fer desaparèixer el fons verd, i obtenim el vídeo principal amb el

vídeo dels drones sobreposat.

ELS EFECTES ESPECIALS Pàgina 26

4. Per acabar, afegim els trets, impactes de bala, sang, il·luminació de l’explosió i dels trets, una

correcció de color al vídeo principal, i motion blur als drones perquè es creï més efecte de

moviment.

Sense correcció de color. Amb correcció de color.


Stop Motion:

1. Primer de tot, es realitzen totes les imatges.

2. S’exporten totes les imatges al programa d’edició on un cop allà, s’ajuntaran i es

renderitzaran per donar forma al vídeo final.


Totes les imatges del projecte.

Procès de renderització.


Hancock i “el meu doble”:

1. Primer de tot, s’exporta el vídeo que prèviament s’ha gravat.

2. Apliquem la correcció de color, i tot seguit començem a generar els efectes especials.

Sense correcció de color.

Amb correcció de color.


1. Apliquem tots els efectes que necessitem per a realitzar el vídeo: trets, sang,

explosions, sons, etc.

2. Ajuntem els efectes en una sola composició, renderitzem el vídeo i obtenim els

resultats finals.

3. Aqui tenim diverses progressions dels efectes. (Abans/Després)

Fotograma principal amb la correcció de color.

Apliquem la capa que prèviament hem editat.

Apliquem motion blur per crear l'efecte de moviment.


Fotograma principal amb la correcció de color.

Apliquem els models 3D del terra. (1)

Apliquem els models 3D del terra. (2)


Abans. Després.

Abans. Després.


Captura de tots els efectes que s’han utilitzat per crear el vídeo i la seva composició:

Maquetes de l'explosió del terra.

LA VERITAT DELS EFECTES ESPECIALS PÀGINA 34

Conclusió

Les preguntes plantejades en el desenvolupament d'aquest treball ens porten a afirmar que utilitzant

recursos propis com la imaginació i l'ajuda d'un suport tecnològic com l’ordinador podem realitzar tot

un seguit d’efectes especials, bàsics, sense la necessitat de fer els estudis especialitzats en aquesta

matèria.

Òbviament, per dur a terme els efectes especials que veiem a les pel·lícules d’avui en dia, que són

d’un nivell extremadament complex, cal fer els estudis especialitzats i utilitzar les eines específiques

del sector: generació d’espais virtuals, animació 2D-3D, modelació 3D, sistemes de realització,

integració de multimèdia, efectes especials 3D, etc. i saber aplicar aquests coneixements amb les

tècniques tradicionals, les clàssiques i arribar fins l’actualitat on tot es treballa amb ordinador o suport

digital. Cal saber aplicar de forma mesurada i proporcionada els efectes visuals, mecànics, de so i

maquillatge.

Qualsevol dels tipus d’efectes comporten recrear una situació en un entorn concret i sempre seguint

les instruccions marcades pel guió/director. Hi ha tot un treball previ abans de crear l’efecte final, que

comporta: recerca, materials, proves, escenaris, etc. Això comporta molt temps de feina, ja que per

aconseguir un efecte especial es necessita la intervenció de molts especialistes: tècnics de croma,

morphing, rotoscòpia, dissenyadors gràfics, grafistes digitals, animadors 3D, tècnics d’integració

multimèdia, tècnics d’efectes especials, etc.

Per això podem afirmar que a major pressupost de la pel·lícula millor resultat dels efectes especials

utilitzats i sempre fidels al guió de la mateixa.

A nivell personal he aprés a identificar cadascun dels efectes especials i totes les tècniques aplicables

a les pel·lícules, també la importància de col·laborar i el treball en equip necessari per portar-les a

terme.

Per acabar, he fet aquest treball basat en els efectes especials perquè he donat forma a uns

pensaments/idees d’una manera virtual i fent-los reals sense cap risc ni perill de persones i objectes

que s’hi veuen reflectits (vídeo) i també per demostrar que no hi ha límits a la imaginació.

Pots crear des de un simple croma o arribar a dissenyar tot un conjunt de naus i planetes imaginaris

increïbles, explosions, morts, zombies, personatges magnífics, etc. i arribar on la teva imaginació et

porti.

Crec que aquest treball de recerca m’ha ajudat a aclarir el meu futur i arribar a ser el millor

professional d’efectes especials.


Programes utilitzats:

1. Adobe After Effects: Animació 3D.

2. Sony Vegas: Edició de vídeo.

3. Adobe Premiere: Edició de vídeo.

4. Adobe Acrobat:

Edició de PDF’s.

5. Adobe Photoshop:

Disseny gràfic.

6. Cinema 4D:

Models 3D.

7. Gyazo:

Captura d’imatges.

8. Microsoft Word:

Processador de text.

9.Magic Bullet Looks: Correcció de color i

edició d’imatge.


Webgrafia

Viquipèdia: “Efectes Especials”, http://ca.wikipedia.org/wiki/Efectes_especials [18/9/13]

Ecu Red: "Efectos Especiales", http://www.ecured.cu/index.php/Efectos_Especiales [18/9/13]

Viquipèdia: "Special Effects" , http://en.wikipedia.org/wiki/Special_effect [20/9/13]

Viquipèdia: “Efectos Especiales", http://es.wikipedia.org/wiki/Efectos_especiales [27/9/13]

Mey Producciones: "Efectos", http://meyproducciones.com/?p=13836 [27/9/13]

Viquipèdia: “Postproducció”, http://ca.wikipedia.org/wiki/Postproducció [28/9/13]

Ecu Red: "Postproducción", http://www.ecured.cu/index.php/Posproducción [28/9/13]

Viquipèdia: "Bullet Time", http://en.wikipedia.org/wiki/Bullet_time [28/9/13]

Viquipèdia: "Dolly Zoom", http://en.wikipedia.org/wiki/Dolly_zoom [29/9/13]

Viquipèdia: "Match Moving", http://en.wikipedia.org/wiki/Match_moving [29/9/13]

Viquipèdia: "Stop Motion", http://en.wikipedia.org/wiki/Stop_motion [28/9/13]

Youtube: "Terimator 2 Making Off", https://www.youtube.com/watch?v=jHVtDQoSPdU [7/10/13]

Youtube: "Star Wars Making Off", https://www.youtube.com/watch?v=5GYmhP4vFA4 [7/10/13]

Youtube: "Star Wars Making Off", https://www.youtube.com/watch?v=DdE0kzbUTr8 [7/10/13]

Youtube: "Matrix Making Off", https://www.youtube.com/watch?v=9e9RW32LxUo [7/10/13]

DetonationFilms: "Pack d'efectes" http://www.detonationfilms.com [8/10/13]

Footage Create: "Pack d'efectes" http://footagecrate.com [8/10/13]

GR Sites: "Sound Effects", http://www.grsites.com/archive/sounds/ [8/10/13]

RodyPolis: "Pack d'efectes", http://www.rodypolis.com/ [8/10/13]

Youtube: "Avió que s'estrella", https://www.youtube.com/watch?v=851vP2NvdlA [9/10/13]

Youtube: "Drones disparan", https://www.youtube.com/watch?v=Xo1z4Wd-1hI [9/10/13]

Youtube: "Stop Motion", https://www.youtube.com/watch?v=MkZFnVwbVpE [9/10/13]

Youtube: "Hancock i el meu doble", https://www.youtube.com/watch?v=_ji8Hlx08W0 [9/10/13]

Documents

Els Efectes Especials - Treball de Recerca - Lluis Castellet