En aquest regne s’inclouen un gran nombre d’organismes, de mida petita, sovint mi-

croscòpics, d'estructura senzilla i molt diferents entre si, tant pel que fa a la manera

de viure com a l'organització cel·lular que tenen.

Aquest regne comprèn organismes unicel·lulars i pluricel·lulars , amb cèl·lules, sense

teixits ni òrgans. També hi pertanyen el regne dels protozous i les algues.

Els protozous

Els protozous són organismes microscòpics de formes i mides variables, s’assem-

blen a la dels animals. Les seves característiques són:

Són unicel·lulars. L’única cèl·lula que tenen és capaç de fer totes les funcions

vitals.

Són heteròtrofs. S’alimenten de bacteris, de restes orgàniques i d’altres orga-

nismes microscòpics.

Viuen en medis aquàtics, la majoria són de vida lliure, però n’hi ha que són pa-

ràsits que viuen a l’interior d’altres éssers vius i els poden produir malalties.

Els protozous que viuen surant a la superfície de l’aire formen part del zooplàncton,

que fa d’aliment a molts animals marina. Es classifiquen per la manera de caminar:

Flagel·lats: Es mouen gràcies a unes flagels. N’hi ha de vida lliure i altres que són

paràsits. El tripanosoma causa malaltia de la son.

Ciliats: Es mouen per mitja de cilis. N’hi ha de vida lliure i d’altres de paràsits. El pa-

rameci té dos nuclis i forma de sabatilla.

Rizòpodes: Es desplacen per mitjà de prolongacions de citoplasmes anomenats

pseudòpodes. N’hi ha de paràsits i de vida lliure , com l’ameba.

Esporozous: Són immòbils perquè no tenen estructures de locomoció. Tots són pa-

ràsits. El plasmodi causa la malària.

1. EL REGNE DELS PROTOCTISTS

7. ELS ÉSSERS VIUS MÉS SENZILLS

7/03/20132

1. EL REGNE DELS

PROTCISTS

2. EL REGNE DE LES

MONERES

3. ELS VIRUS

4. ELS MICROORGA-

NISMES I EL SEU PA-

PER EN LA BIOSFERA.

5. LES MALATIES PRO-

DUÏDES PER MICROOR-

GANISMES

6. LA LLUITA CONTRA

LES MALALTIES INFEC-

CIOSES

A FONS

Contingut

FET PER:

NÚRIA PRAT, NÚRIA BELTRAN, ÒSCAR GUTIÉRREZ I TONI SALA

Esporozous

Flagel·lats

Rizòpodes

ciliats

ACTIVITATS

Les algues

Es un grup molt divers. Tenen una cèl·lula molt sembla de les plantes perquè també tenen parets cel3lulars i cloroplasts.

Poden ser unicel·lulars i pluricel·lulars. Els unicel·lulars poden formar colònies, tot i que una sola, pot fer totes les funcions

vitals. Totes les cèl·lules presenten la mateixa aparença i duen a terme les mateixes funcions, i per aquesta raó no

formen ni teixits autèntics ni òrgans.

Són autòtrofes. Es produeixen la matèria orgànica. Tenen clorofil·la i altres pigments que són capaços de captar la llum

solar per dur a terme la fotosíntesi. Segons el tipus de pigment que tenen, es poden classificar en tres grups:

les algues verdes, les algues brunes i les algues vermelles

Són aquàtics. Algunes poden viure a l'escorça dels arbres i a les roques. Les unicel·lulars suren a la superfície de l'aigua

formen part del fitoplàncton.

Algues verdes: El pigment més abundant d'aquestes algues és la clorofil·la, que els dóna el color verd. Poden ser uni-

cel·lulars, com l'euglena, o pluricel·lulars, com l'ulva. Es troben sobre la superfície de l'aigua, arrossegades pels corrents o so-

bre les roques.

Algues brunes: Tenen un pigment groguenc que domina sobre la clorofil·la, i això els dóna el color bru. Se solen trobar a les

costes rocoses i són visibles en la marea baixa. N'hi ha que viuen surant a l'aigua. Poden ser unicel·lulars, com les diatomees,

o pluricel·lulars, com els sargassos.

Algues vermelles: A més de la clorofil·la, tenen un pigment vermell capaç de captar la llum que arriba a les zones profundes

dels oceans, on viuen. Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars, com la coral·lina, que forma part dels esculls de corall.

Página 2 7. ELS ÉSSERS VIUS MÉS SENZILLS

Algues verdes Algues vermelles Algues brunes

1.Quin tipus de cèl·lules tenen els organismes del regne dels protoctists?

Tots els organismes inclosos en el regne dels protoctists estan constituïts per cèl·lules eucariotes i poden ser unicel·lulars

o pluricel·lulars.

2.Esmenta que els protozous utilitzen tres estructures per moure’s.

Els flagel·lats es mouen per mitjà de flagels; els ciliats, per mitjà de cilis; els rizòpodes, per mitjà de prolongacions del

citoplasma anomenades pseudòpodes, i els esporozous són immòbils.

3. Les algues tenen teixits autèntics? Per què?

Les algues no tenen teixits autèntics, per que en les algues pluricel·lulars, totes les cèl·lules presenten la mateixa aparença i

duen a terme les mateixes funcions i per això no tenen ni teixits autèntics ni òrgans.

4.Busca en els conceptes els termes zooplàncton i fitoplàncton.

Zooplàncton: plàncton format per animals petits. Fitoplàncton: conjunt d’organismes aquàtics que suren a l’aigua de llacs i

oceans i fan la fotosíntesi, com les algues i alguns vegetals.

Página 3

2. EL REGNE DE LES MONERES

1.Quin tipus de cèl·lules tenen els organismes del regne dels protoctists?

Tots els organismes inclosos en el regne dels protoctists estan constituïts per cèl·lules eucariotes i poden ser unicel·lulars

o pluricel·lulars.

2.Esmenta que els protozous utilitzen tres estructures per moure’s.

Els flagel·lats es mouen per mitjà de flagels; els ciliats, per mitjà de cilis; els rizòpodes, per mitjà de prolongacions del

citoplasma anomenades pseudòpodes, i els esporozous són immòbils.

3. Les algues tenen teixits autèntics? Per què?

Les algues no tenen teixits autèntics, per que en les algues pluricel·lulars, totes les cèl·lules presenten la mateixa aparença i

duen a terme les mateixes funcions i per això no tenen ni teixits autèntics ni òrgans.

4.Busca en els conceptes els termes zooplàncton i fitoplàncton.

Zooplàncton: plàncton format per animals petits. Fitoplàncton: conjunt d’organismes aquàtics que suren a l’aigua de llacs i

oceans i fan la fotosíntesi, com les algues i alguns vegetals.

El regne de les moneres comprèn microorganismes unicel·lulars i amb cèl·lules procariotes, es a dir, sense nucli

diferenciat.

Pertanyen a aquest regne els bacteris. Hi ha bacteris a tots els llocs del planeta, fins i tot a les zones on no hi pot

viure cap altre ésser viu.

L’estructura dels bacteris

Els bacteris tenen una estructura molt senzilla.

Una cèl·lula bacteriana típica està formada pels elements següents:

La membrana cel·lular. És semblant a la de la cèl·lula eucariota. Regula l'entrada i la sortida de substàncies a

través seu.

La paret cel·lular bacteriana. És l'embolcall rígid que envolta la membrana cel·lular. Dóna forma al bacteri i el

protegeix.

La càpsula bacteriana. Molts bacteris tenen una càpsula més o menys gruixuda envoltant la paret cel·lular.

Serveix de protecció i d'aïllament a determinats bacteris que provoquen malalties.

El citoplasma. Ocupa l'interior cel·lular. És on s'elaboren les substàncies necessàries perquè el bacteri pugui fer

les funcions vitals.

El material genètic. Es troba dispers pel citoplasma, controla i regula el funcionament de la cèl·lula. Al contrari que

en les cèl·lules eucariotes, no està envoltat per cap membrana.

Flagels. Són prolongacions filamentoses que es troben en determinats bacteris i que els serveixen per desplaçar-se.

La nutrició dels bacteris

La majoria dels bacteris són heteròtrofs, és a dir, s'alimenten de substàncies orgàniques provinents d'altres éssers

vius. Segons la manera de viure, hi ha tres grups de bacteris:

*Bacteris paràsits. Obtenen l'aliment d'altres éssers vius, els quals perjudiquen. Els bacteris paràsits poden produir

malalties, com ara la tuberculosi o el còlera.

*Bacteris sapròfits. Viuen sobre matèria orgànica morta o en descomposició. Són descomponedors, és a dir,

transformen les substàncies orgàniques del sòl en substàncies inorgàniques que poden utilitzar les plantes. Hi ha

alguns bacteris sapròfits que tenen un gran interès industrial, ja que es fan servir en l'elaboració de iogurt i formatge

a partir de la llet.

*Bacteris simbionts. Viuen associats a un altre individu, i els dos se'n beneficien. Són bacteris simbionts els que hi ha

a l'aparell digestiu de molts mamífers, on col·laboren en la digestió dels aliments.

També hi ha bacteris autòtrofs, és a dir, capaços de fabricar-se les substàncies orgàniques a partir de substàncies

inorgàniques. Són autòtrofs, per exemple, els cianobacteris.

MONERES

ACTIVITATS

Página 4 7. ELS ÉSSERS VIUS MÉS SENZILLS

5. Quina és la principal diferencia que hi ha entre els organismes del regne dels protoctists i els regnes de

les moneres?

La principal diferencia és que el regne dels protoctists tenen cèl·lules amb organització eucariota, és a dir, amb un

nucli diferenciat, metre que el regne de les moneres tenen cèl·lules d’organització procariota, és a dir, sense nucli

diferenciat

Página 4

3. ELS VIRUS

La mida dels virus és tan petita que únicament es poden observar amb el microscopi electrònic, Els virus no es poden considerar éssers vius autèntics, ja que no duen a terme per si mateixos cap de les funcions vitals. De tota manera, són capaços d'infectar cèl·lules vives. En aquesta circumstància tenen la capacitat de produir còpies de si mateixos L’estructura dels virus

La forma dels virus és molt variada, però tots tenen una estructura bàsica molt simple. Estan formats pels elements

següents:

La càpsida. És un embolcall format per proteïnes que pot adoptar formes diferents.

La coberta externa. Es troba per fora de la càpsida. Només la tenen alguns virus, com ara el de la grip o el que

produeix la sida.

L'àcid nucleic o material hereditari del virus. Es troba a l'interior de la càpsida

La manera de viure dels virus

El virus s'introdueix a la cèl·lula que infectarà a través de la membrana cel·lular. A l'interior produeix nous virus

utilitzant les molècules i els orgànuls de la cèl·lula infectada. Un cop formats, els nous virus trenquen la membrana

de la cèl·lula infectada i queden lliures.

Els virus no es poden considerar éssers vius perquè no tenen estructura de cèl·lula, però es poden reproduir

infectant una cèl·lula.

VIRUS

Página 6 7. ELS ÉSSERS VIUS MÉS SENZILLS

ACTIVITATS

8. Podem observar el virus amb un microscopi òptic?

Si

Per què?

Perquè el virus és de dimensions minúscules

9.Per què es considera que els virus són paràsits obligats?

Els virus no es poden considerar éssers vius autèntics, ja que no duen a terme per si mateixos cap

de les funcions vitals. De tota manera, són capaços d'infectar cèl·lules vives. En aquesta

circumstància tenen la capacitat de produir còpies de si mateixos, és a dir, es poden reproduir.

10. Quina és l’única funció que comparteixen els virus amb la resta del éssers vius?

La reproducció

Página 6

4. ELS MICROORGANISMES I EL SEU PAPER EN LA BIOSFERA

Microorganismes habiten en tots els medis i tenen funcions molt importants en la biosfera.

Es tendeix a pensar que els microorganismes són perjudicials, però en realitat, tot i que n'hi ha que són paràsits i

poden causar malalties, són molt més nombrosos els que resulten beneficiosos, tant per a les persones com per

a la resta de la biosfera.

Els microorganismes beneficiosos

Els microorganismes proporcionen un gran nombre d'utilitats, entre les quals destaquen les següents:

Els microorganismes descomponedors actuen sobre restes d'animals i de vegetals morts, i les transformen en

substàncies inorgàniques que tornen a l'atmosfera o al sòl, de manera que les plantes les poden tornar a utilitzar.

El plàncton, format per microorganismes i altres éssers vius, constitueix l'aliment de molts animals aquàtics

La flora intestinal està formada per un gran nombre de bacteris que viuen a l'interior del tub digestiu dels animals,

on aprofiten algunes restes dels aliments i produeixen vitamines i altres substàncies que són molt útils per a

l'organisme on viuen.

Intervenen en la fabricació d'aliments. Hi ha bacteris que actuen en la formació de iogurt i de formatge a partir

de la llet, o en la transformació del vi en vinagre.

S'utilitzen per obtenir antibiòtics i altres medicaments, amb els quals es poden combatre determinades malalties.

Els microorganismes perjudicials

Tan sols una petita part dels microorganismes són perjudicials, ja que són capaços de produir malalties tant a les

persones com als altres éssers vius. Aquests microorganismes reben el nom de microorganismes patògens.

HI HA MICROORGANISMES PERJUDICIALS, PERQUE TENENE LA

CAPACITAT DE DESCOMPONDRE MOLT MATERILAS

PLACTON, ALGUNS ANIMALS COM LES BALENES S’ALIMENTEN

D’ELLS

Página 8 7. ELS ÉSSERS VIUS MÉS SENZILLS

ACTIVITATS

11.Quina funció te la flora intestinal? Quins microorganismes la formen?

La flora intestinal està formada per un gran nombre de bacteris que viuen a l'interior del tub digestiu dels animals,

on aprofiten algunes restes dels aliments i produeixen vitamines i altres substàncies que són molt útils per a

l'organisme on viuen.

12.Quins microorganismes ens poden causar malalties?

Microorganismes patògens.

13.Com es diuen, en general, els bacteris que produeixen malalties a les persones i als altres éssers vius?

Els microorganismes perjudicials

Página 8

5. LES MALALTIES PRODUÏDES PER MICROORGANISMES

El nostre entorn és ple de microorganismes patògens, capaços de produir malalties. Perquè és pugin desenvolupar els seus

efectes, s’han de introduir dins dels éssers vius.

Les principals vies d’entrada són la pell, a través d’una ferida, la via respiratòria, la via digestiva o per contacte sexual.

La invasió d’un ésser viu duta a terme per un microorganisme patogen s’anomena infecció, i les malalties que es produeixen,

malalties infeccioses.

A l’interior de l’ésser viu, es comencen a reproduir amb una gran rapidesa i causen diversos, entre ells la febre.

Els efectes produïts per la infecció no es manifesten de manera immediata , ha de passar un cert període de temps,

període de incubació, un cop passat aquest període, es manifesten els primers símptomes de la malaltia.

El microorganismes es transmeten per contagi. Hi ha un gran nombre de tipus de contagi, els més freqüents: a través dels

animals, l’aire, de la pell, relacions sexuals, o per ingesta o aliments que estan contaminats.

ALGUNES MALALTIES PRODUÏDES PER MICROORGANISMES

MALALTIES INFECCIOSES

11.Quina funció te la flora intestinal? Quins microorganismes la formen?

La flora intestinal està formada per un gran nombre de bacteris que viuen a l'interior del tub digestiu dels animals,

on aprofiten algunes restes dels aliments i produeixen vitamines i altres substàncies que són molt útils per a

l'organisme on viuen.

12.Quins microorganismes ens poden causar malalties?

Microorganismes patògens.

13.Com es diuen, en general, els bacteris que produeixen malalties a les persones i als altres éssers vius?

Els microorganismes perjudicials

MALALTIA MICROORGANISMES COM ES TRANSME-

TEN

SÍMPTOMES

Refredat Virus Per l’aire Congestió nasal, ester-

nuts, tos i febre

Sida Virus Per transmissió sexual

i/o sanguínia

Debilitat general, dismi-

nució de les defenses.

Pneumònia Bacteri Per l’aire Febre, tos i infecció

pulmonar

Salmonel·losi Bacteri Per aliments contami-

nants

Febre alta, nàusees,

vòmits i diarrea

Còlera Bacteri Per aigües contamina-

des

Nàusees, vòmits, dolor

intestinal i diarrees agu-

des

Malària o paludisme Protozou Per la picada de la fe-

mella del mosquit Ano-

pheles

Mal de cap, vòmits i

febres intermitents

Peu d’aleta Fong microscòpic Per contacte físic, a

través de la pell

Picor i pell clivellada

que es desprèn entre

els dits del peus

Página 10 7. ELS ÉSSERS VIUS MÉS SENZILLS

ACTIVITATS

14. Què és una malaltia infecciosa? Com es transmet?

Una malaltia infecciosa és la invasió d’un ésser viu duta a terme per un microorganisme patogen. Es transmeten principalment a

través dels animals, l’aire, de la pell, relacions sexuals, o per ingesta o aliments que estan contaminats

15. Què és el període de incubació d’una malaltia?

Els efectes produïts per la infecció no es manifesten de manera immediata , ha de passar un cert període de temps, període

de incubació, un cop passat aquest període, es manifesten els primers símptomes de la malaltia.

16. Quina és la via d’entrada en cadascuna de les malalties que conté la taula de la dreta?

El refredat a través de l’aire. La sida a través de la transmissió sexual i/o sanguínia. La pneumònia a través de l’aire. La còlera

a través d’aigües contaminades. La Malària o paludisme a través de la picada de la femella del mosquit Anopheles. El peu d’aleta

a través contacte físic, a través de la pell.

Página 10

14. Què és una malaltia infecciosa? Com es transmet?

Una malaltia infecciosa és la invasió d’un ésser viu duta a terme per un microorganisme patogen. Es transmeten principalment a

través dels animals, l’aire, de la pell, relacions sexuals, o per ingesta o aliments que estan contaminats

15. Què és el període de incubació d’una malaltia?

Els efectes produïts per la infecció no es manifesten de manera immediata , ha de passar un cert període de temps, període

de incubació, un cop passat aquest període, es manifesten els primers símptomes de la malaltia.

16. Quina és la via d’entrada en cadascuna de les malalties que conté la taula de la dreta?

El refredat a través de l’aire. La sida a través de la transmissió sexual i/o sanguínia. La pneumònia a través de l’aire. La còlera

a través d’aigües contaminades. La Malària o paludisme a través de la picada de la femella del mosquit Anopheles. El peu d’aleta

a través contacte físic, a través de la pell.

6. LA LLUITA CONTRA LES MALALTIES INFECCIOSES Algunes de les millors maneres de prevenir les malalties infeccioses són la higiene corporal i el consum d’aliments i begudes en bon estat. La medicina, actualment, disposa de diversos recursos que ens ajuden a prevenir infeccions o superar-les. Entre aquestes mesures destaquen les vacunes i els antibiòtics.

Les vacunes Una vacuna és un preparat que conté microorganismes morts o afeblits d’una malaltia determinada, que ja no té la capacitat de produir-la. Les vacunes no provoquen la malaltia, però permeten que el nostre cos “aprengui” a lluitar-hi. Són un mètode preventiu. Les vacunes tenen una acció protectora que dura tota la vida, tot i que en alguns els efectes que produeixen tan sols dura un temps determinat, i per això s’han de tornar administrar dosis de record.

Els antibiòtics

Els antibiòtics són substancies produïdes per determinats bacteris i fongs, i també sintèticament, que permeten eliminar o impedir el creixement de microorganismes que causen malalties. Els antibiòtics són un mètode curatiu per combatre malalties en els éssers vius. El descobriment dels antibiòtics va significar per a la medicina un dels avenços més importants de la història. El primer antibiòtic va ser la penicil·lina. El va fer Alexander Fleming. Els antibiòtics són substancies que sempre requereixen una prescripció mèdica, perquè tenen molts efectes secundaris. Els antibiòtics no són eficaços contra els virus, tan sols hi ha medicaments que alleugen els símptomes causats per la malaltia.

Vacuna

Antibiòtics Alexander Fleming

Página 12 7. ELS ÉSSERS VIUS MÉS SENZILLS

ACTIVITATS

17. Per què és diu que les vacunes són un mètode preventiu i els antibiòtics són un mètode c uratiu? Per que les vacunes no provoquen la malaltia, però permeten que el nostre cos “aprengui” a lluitar-hi, per això son un mètode preventiu; i els antibiòtics són un mètode curatiu per combatre malalties en els éssers vius. 18. Podríem curar un refredat amb antibiòtics? Justifica la teva resposta. No es podria curar per que el refredat el forma un virus i els antibiòtics no són eficaços amb virus.

Página 12

A FONS

Els líquens

Els líquens són una associació simbiòtica entre una alga unicel·lular i un fong.

Per mitja de la fotosíntesi, les estrelles de mar, les substancies que utilitza el fong per alimentar-se.

El fong, al seu torn, proporciona l’aigua i la matèria inorgànica per que l’alga pugui fer la fotosíntesi.

Els líquens viuen en llocs força inhòspits, sobre les roques, les teulades, els troncs dels arbres, etc.

Poden resistir condicions extremes com la manca d’humitat i llum o el fred i la calor intensos.

Els líquens es fan servir en la producció d’antibiòtics i en la fabricació de pigments, químics i colorants

alimentaris.

TIPUS DE LÍQUENS

Líquens foliacis Líquens crustaci

Líquens fruticulosos