ELS JOCS TRADICIONALS - bcn. 07-08/   ELS JOCS TRADICIONALS Els jocs populars han nascut

  • View
    215

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of ELS JOCS TRADICIONALS - bcn. 07-08/   ELS JOCS TRADICIONALS Els jocs populars han nascut

  • ELS JOCS TRADICIONALS Els jocs populars han nascut als pobles, al carrer, com el seu nom b indica i arrelen en la

    base de la convivncia i les relacions humanes. Sn identitat collectiva i fills del seu

    temps, ens parlen dun moment histric determinat, amb unes caracterstiques socials

    definides. Aix, molts jocs sn testimonis dun temps de postguerra i pobresa, que forma

    part de limaginari collectiu davui. Els jocs que els/les alumnes van tenir l oportunitat de

    practicar en sn un bon exemple, la majoria fets amb materials senzills i objectes

    quotidians.

    Recordar i reviure la tradici pot alhora compensar limpacta de les noves tecnologies i la

    globalitzaci que malgrat alguns avantatges, ha desdibuixat els referents populars

    deixant-nos abocats a un escenari desarrelat dels propis orgens i costums.

    Els jocs sn llenguatge, demanen duna expressivitat psicomotora i afectiva alhora que

    lestimulen, sn creativitat i ritual, estan fets sobre uns esquemes bsics que shan de

  • respectar i que alhora sn molt necessaris per les rutines que els infants precisen; al

    mateix temps sn vius, elstics i permeten el canvi, lexploraci, les variants.

    Latzar i es present en menor o major mesura per tamb es requereixen habilitats.

    Proporcionen un plaer innat, ja s sabut que molts animals tenen aquesta mateixa facultat i

    la practiquen. Sn tamb aprenentatge impulsat duna forma natural i ldica. Els jocs en

    general, i els jocs tradicionals en particular, ens ofereixen moltes raons perqu en

    continuem preservant els seus valors intrnsecs i s per aix que val la pena que des de

    lescola que s mbit de cultura i identitat, els seguim cultivant. La jornada esportiva ens

    va permetre fer-ho i comptar amb la presncia i experincia davis i vies que els van

    jugar, qui millor per fer-nos partcips de la riquesa que contenen. De ben segur van poder

    rememorar aquelles hores de joc amb els amics i evocar els carrers de la infncia. Ara ens

    s a tots plegats ms difcil, poca ciutat resta sense edificar.

    Aquesta doble naturalesa del joc, que per una banda ens recorda el nostre passat i per

    laltra ens projecta cap al futur, a tot el que encara ens manca per ser, per saber, la

  • converteix en una eina de gran valor per educar als nostres infants que precisen de lligams

    afectius forts per seguir aprenent.

    La finalitat del joc s senzillament jugar, per lacci de fer-ho aporta plaer i benestar, la

    millor manera per afrontar les frustracions que el joc com la vida tamb comporten. Aix

    que no s massa agosarat concloure dient que el joc s vida i viure s jugar o en la mateixa

    direcci el joc del nen s la cultura de ladult com deia D. W. Winnicott, que va dedicar

    la seva vida als infants.

    Slvia Estany Dalmau

  • JOCS DE LA MEVA INFNCIA

    Per comenar, la meva infncia es situa als anys 40-50, o sigui tot just acabada la guerra

    civil.

    A diferncia dara, no tenem televisi, ni Play- Station ni ordinadors, ni res del que avui

    distreu a la canalla, que representen els nostres nets. L nica cosa que ens igualava a ells,

    eren les ganes de jugar, i aix s que ho fiem b, encara que sense tot el que he dit que no

    tenem, encara que sembli mentida.

    Avui, la majoria de jocs son individuals. Agafes una maquineta, i au ! a prmer botons. I aix

    ho pots fer assegut al sof de casa.

    Abans, si et quedaves a casa no podies fer res, per tant havies de sortir al carrer, on ja

    tesperaven els amics, per desenvolupar els nostres jocs.

    Perqu entengueu com de fcil era jugar al carrer, tamb aclarir que la majoria dels

    carrers eren de terra. Encara no shavien asfaltat. Un exemple : Al darrera de la meva

  • escola, que aleshores sanomenava Escuela Municipal 26 de enero ja hi havia la muntanya.

    El que avui coneixem com el carrer Alt de Pedrell el feien servir els soldats de cavallaries

    per les seves prctiques.

    Amb aquestes condicions, all ms natural s que la majoria de jocs, fossin de grup. I

    tamb, parlo com a noi, la majoria eren pensats per a nois. Les noies no podien participar-hi

    per raons de discriminaci de lpoca, que no s ara el moment dexplicar.

    Tamb jugvem a futbol, com els infants dara, per ho fiem al mig del carrer. Encara que

    sigui inimaginable els partits de futbol sorganitzaven al carrer Arag, entre Dos de Maig i

    Cartagena. Curis !

    Escrit per lavi Joan Canal

    Ex-alumne de lescola

  • A QU JUGAVEN ELS NOSTRES AVIS

  • Esteve Vilanova i Cots

  • JOCS TRADICIONALSJOCS TRADICIONALSJOCS TRADICIONALSJOCS TRADICIONALS A qu jugaven els nostres avisA qu jugaven els nostres avisA qu jugaven els nostres avisA qu jugaven els nostres avis

    Bales Saltar pilota Lo Contrario

    Plantats

    Encostalado 4 Cantonades Mocador Xarranca

    Carrera xapes Palets

    Picar Cromos Patacons

    Tirar Cromos Dibolos Disbarats Blit

    Anell Picapedrell Cordes

  • Nom joc:

    BALES CANICAS

    Material: Bales de diferents materials o colors (cada una pot tenir punts o valor diferent

    Com es juga:

    1. Al terra es fa un cercle (flendi), cada participant posa tres bales dins del cercle. Els participants des de el flendi tiren la bala a la lnea, el que queda ms a prop comena el joc. T que procurar amb una tirada desplaar bales del flendi i ell no pot caure a flendi. Si cau, per la partida. Cada bola que fa desplaar el que juga se la queda. Les bales tenen segons el seu color un valor.

    2. Cada jugador tiene una bola de cristal. El juego consiste en que con tu bola le das tres veces a cada bola de los dems y cuando se haya conseguido esto hay que meter tu bola en un agujero que se ha tenido que hacer en la tierra. Cada vez que consigues meter la bola en el agujero queda elimininado el que le has tocado las bolas. Gana el que queda el ltimo.

    3. Es feien dos grups. Cada nen t la seva canica i es tracta de tocar una canica que fa de

  • pilota. s com un partit de futbol, per els jugadors son caniques. Es definia el terreny de camp i les porteries.

    4. Lo primero que se establece es un campo de tierra no muy grande dividido en dos partes, marcando una raya por la mitad. Se forman dos equipos y ponen las canicas dentro de su campo. Empieza un equipo, cada jugador tiene que arrodillarse con su canica y lanzarla con la mano, utilizando los dedos pulgar e indice hacia otra canica del campo contrario. Si logra darle a la canica del contrario se queda con ella y sigue jugando. Si no toca al equipo contrario. La partida se gana cuando uno de los equipos se queda con todas las canicas del contrario.

    Proposta del avi den Daniel Duran, de lIvan Sermanoukian i de lavia de la Elisenda Martoress Nom dels avis: Eusebio, Mireia i Benito Molina Joan Canal (ex-alumne)

  • Nom joc:

    SALTAR LA PILOTA

    Material: Pilota

    Dani

    Com es juga: Els participants es posen en fila davant duna paret a una distncia duns 3 4 metres. El primer de la fila tira la pilota contra la paret i quan la pilota torna, lha de saltar abans que toqui a terra. El segon de la fila agafa la pilota i la torna a tirar. Si el que tira la pilota no la salta, queda eliminat Proposta de lvia de la Marina Saro Nom de l via: Nieves

  • Nom joc:

    LO CONTRARIO Material:

    Una tiza, para pintar un rectngulo en el suelo donde puedan entrar los nios. En un lado se pintar la letra A

    (agua) y en el otro la T (tierra)

    Gonzalo Sanchez

    Com es juga: Los nios entraran dentro del rectngulo en fila india. El monitor se pondr delante y con voz enrgica dir tierra. (los nios tienen que saltar al lado contrario, agua). Los nios que salten al lado de tierra se eliminan. Vuelven a entrar al rectngulo. El monitor dir: arriba y los nios se agachan. Cuando se diga abajo (los nios se han de quedar de pie). As varias veces. El juego finaliza cuando quedan uno o dos nios. Proposta de lvia de la Elsa Kubala Nom via: Mercedes Madridejos

  • Nom joc:

    PLANTATS

    Material: -

    Com es juga: Un nen o nena corre per agafar els altres. Quan lagafa el porta a una mena de pres amb un vigilant, els altres han dintentar salvar-los picant la m i vigilant que no els agafin. Proposta del avi den Joan Ros Nom via: Rosa Maria

  • Nom joc:

    ENCOSTALADO Material:

    un saco o bolsa de fibra que llegue hasta la cintura

    Moly Castro

    Com es juga: El juego consta, en que la persona se mete dentro del costal (bolsa de tela o fibra que d hasta la cintura) y se trata de saltar hasta llegar a la meta trazada y sin caerse. Proposta de Carmen Acosta

  • Nom joc:

    LES QUATRE CANTONADES

    Espai: Quatre cantonades

    Com es juga: 1. Es posen quatre jugadors, un a cada cantonada i laltre es colloca al mig. El del mig

    compte fins a tres i els quatre canvien de cantonada. El del mig ha de treure-li el lloc a un altre. El que es queda sense lloc perd i es posa al mig.

    2. El del mig ha de tocar a un dels quatre que estan a les cantonades quan canvien de lloc a la veu de Ja. Al que toca es posa al mig.

    Proposta de l via de la Sandra Sanchez Ballester , den Pol