Click here to load reader

Els regnes cristians hispànics power point

  • View
    2.700

  • Download
    1

Embed Size (px)

Text of Els regnes cristians hispànics power point

  • 1. Els regnes cristians hispnics IES PORT DALCDIA Curs 2011-2012Prof. ngela Melis

2. INTRODUCCI CONCEPTUAL Reconquesta: procshistric iniciat el 722(Batalla de Covadonga)per mitj del qual elsregnes cristians de laPennsula Ibrica varenconquerirprogressivament lAl-ndalus, i es pot donarper finalitzat el 1492 ambla conquesta del regnenassarita de Granada. 3. EVOLUCI DELS SEGLES Fins el s. X iniciativa i lhegemonia poltiques a laPennsula correspongueren als musulmans. A partir s. X fins a final del s. XV la supremacia fou delsregnes cristians. Aquests regnes mantingueren unes complexes relacions entre si mateixos i amb els musulmans, caracteritzades per lalternana de pactes i enfrontaments. Evoluci poltica territoris cristians clara tendnciacap a la unificaci dels diversos regnes. Des del s. XIII, la situaci poltica va estar dominada per dues grans entitats: Corona de Castella Corona dArag 4. RECERCA DELSCONCEPTES:MudixarMossrabMuladEscola deTraductors deToledo 5. LA PENNSULA IBRICA:TROBADA DE CULTURES 6. TRES CULTURES Regnes Cristians convivncia de cultures+ pobles + religionsdiferents perodes depau i perodesdenfrontament: Cristians Musulmans Jueus 7. TRES CULTURES Moltes obresfilosfiques icientfiques dautorsgrecs i llatins arribena Europa a travs dAl-ndalus perqu havienestat tradudes a lrab. 8. TRES CULTURES Inters dels pasos europeusper conixer les obresdautors grecollatins creaci descoles detraductors a lEspanyacristiana: Escoles punt de trobada cultural entre rabs, jueus (coneixedors de lrab i del llat) i cristians treballaven en un ambient de tolerncia. Traducci de textos: Literaris Medicina Matemtiques Astronomia Escola ms destacada Escola de Traductors de Toledo. 9. TRES CULTURES CRISTIANS: Eren el grup dominant. 10. TRES CULTURES JUEUS: Ciutats Al-ndalus hi vivien minories jueves. Quan els reis cristians varen ocupar els territoris andalusins, els membres de les comunitats judaiques es varen quedar a les ciutats conquerides i es convertiren en metges, prestadors, consellers, cientfics i traductors al servei dels nous monarques cristians. Comunitats jueves vivien en barris separats jueries o calls: Sinagoga, centre doraci i culte. Jueus pagaven impostos especials a la tresoreria reial i tenien autonomia administrativa i judicial. 11. TRES CULTURES MUDJARS: Sn els musulmans quehabitaven als territorisgovernats per reis cristians. Nombre de mudjars moltelevat durant tota lEdat per no tenien lleis niautoritats prpies que enregulassin la permanncia niles condicions de vida. Situaci mudjars a partir dels. XIII va empitjorar varenemigrar al Regne nassarita deGranada. Durant lEdat Moderna varenser obligats a convertir-se alcristianisme i varen seranomenat moriscos. 12. ART MUDIXAR 13. ART MUDIXAR Fenomen artstic depervivncia de larthispanomusulm a laEspanya cristiana. Art mudixar estilartstic que sedesenvolupa en elsregnes cristians de laPennsula, per queincorpora influncies,elements o materialsdestil hispanomusulm. 14. ART MUDIXAR s un fenomenexclusivament hispnicque t lloc entre elssegles XII i XVI, com amixtificaci de lescorrents artstiquescristianes (romniques,gtiques i renaixentistes) imusulmanes de lpoca. Decoraci t un deutegran amb lart musulm. 15. ART MUDIXAR Art mudixar constade: Elements estructurals especfics torres- campanar repeteixen els esquemes dels minarets musulmans. Elements constructius i decoratius: s dels materials pobres ma, guix i cermica Utilitzaci darcsdinspiraci islmica: arc deferradura Utilitzaci de les cobertesde fusta Tendncia a lhorror vacuii 16. ART MUDIXAR Exemples: Santa Maria la Blanca (Toledo) Catedral de Terol Torre de San Martn (Terol) 17. ESGLSIA DE SANTA MARIA LA BLANCA (TOLEDO) 18. CATEDRAL DE TEROL 19. TORRE DE SAN MARTN (TEROL) 20. ART MOSSRAB 21. ART MOSSRAB Esglsies cristianesconstrudes a lpocadel s. IX a XI en elterritori dAl-Andalus art mossrab s unart cristi, per enriquitamb nombrososelements de influnciamusulmana. 22. ART MOSSRAB Caracterstiquesconstructives: Planta: forma de creu (smbol cristi). Accs a linterior: porta lateral no hi ha faana principal. s de larc de ferradura de tipus califal. Sobrietat decorativa exterior. s de la columna com a suport i capitells corintis. 23. ART MOSSRAB Exemples: Esglsia de San Miguelde la Escalada Esglsia de Melque(Toledo) 24. ESGLSIA DE SAN MIGUEL DE LAESCALADA 25. ESGLSIA DE MELQUE (TOLEDO) 26. ART MOSSRAB: ELS BEATUS Beatus: Comentaris al llibre de lApocalipsis. El primer va ser escrit per un monjo anomenat Beato de Libana daqu ve el nom. Caracterstiques: Ingenutat i policromia Absncia de volum No hi ha sensaci despai Gran detallisme en els temes ornamentals, vegetals i animals Gran desplegament imaginatiu en la decoraci de les orles i les vestiments dels personatges 27. LA CORONA DE CASTELLA 28. FORMACI DE LA CORONA DECASTELLA Corona Castella + Corona Lle unir i separar diverses vegades. 1230 uni definitiva en la persona de Ferran III funda corona de Castella Regne de Castella es va anarimposant com el ms poders: 1085 Alfons VI pren Toledo. Vall del Tajo cau en poder castell. Derrota musulmana a las Navas de Tolosa (1212) Ferran III i Alfons X conquereixen quasi tota Andalusia. Segle XII Castella = prdua de Portugal. 29. Govern a la Corona de Castella Corona de Castella nicestat, amb mateixosinstitucions i una mateixallei. Monarquia a Castella vatenir un carcter menysfeudal que a la CoronadArag i el rei possea podersms extensos: Rei castell tenia ms poder que els altres reis peninsulars tenia uns poders ms amplis que en altres regnes hispnics tenia potestat per: Elaborar lleis Declarar la guerra Jutjar 30. Govern a la Corona de Castella Corts castellanes: modelautoritari en qu el reiprocurava exercir el seupoder sense limitacions: Varen ser un rgan amb funcions consultives o daprovaci dels designis reials no podien legislar. Facultat ms important capacitat daprovar o negar nous imposts sollicitats pel monarca. A poc a poc, la noblesa i el clergat varen deixar dassistir-hi, perqu estaven exempts de pagar els imposts que shi aprovaven. 31. Govern a la Corona de Castella En el segle XII, els reisde Lle (1188)convocaren el primerparlament europeu: lesCorts: Reunien a la noblesa,clergat i representants deles ciutats. Les Corts aprovaven elsimpostos que podiencobrar la monarquia, perno aprovaven les lleis,que eren facultat del rei. 32. ECONOMIA A LA CORONA DECASTELLA Economia basada en: Agricultura Ramaderia Ramaderia: Ramaderia ovina depenia essencialmentde la cria dovellamerina llana daltaqualitat: Exportada a altres pasos. Destinada a la indstria txtil. 33. ECONOMIA A LA CORONA DECASTELLA Ramaderia ovina va impulsarlenriquiment dels granspropietaris de bestiar (ordresmiliars, monestirs, consells inobles) a costa delsagricultors, que van veure comes frenava el creixement de laproducci agrcola,fonamentalment cerealstica. Ramats transhumants circulaven per una xarxa decamins carrerades recorrien la Pennsula de norda sud. 34. ECONOMIA A LA CORONA DECASTELLA Ramaders aplegatsen assemblees (mestes)per resoldre qestionsde lofici: Ramaderia pertanyiamajoritriament a lanoblesa castellana i perdefensar els seusintressos se va fundarlHonrado Consejo de laMesta. 35. ECONOMIA A LA CORONA DECASTELLA 1273: rei Alfons X va reconixer lHonradoConsejo de la Mesta: Aquest organisme apleg els ramaders amb finaliTatdorganitzar la transhumncia i daconseguir lescarrerades (el privilegi de pas dels ramats per lesterres, en detriment dels agricultors). Durant lhivern els ramats es traslladaven cap a les pastures meridionals (Andalusia). Durant lestiu els ramats es traslladaven cap a les septentrionals (cap el nord). Li va atorgar privilegis llibertat perqu el bestiarpasturs a les terres dels pagesos. La Mesta va tenir gran poder. 36. ECONOMIA A LA CORONA DE CASTELLA Les rutes de la llana: Llana de la Corona de Castella: Noms una petita part dela llana que es produa aCastella es quedava alregne per als teixidors deles ciutats. Una part importantsexportaven a les ciutatstxtils dels Pasos Baisos,sobretot a Bruges, on erafilada, teixida i on tambes confeccionava. 37. ECONOMIA A LA CORONA DECASTELLA Corona de Castella vamantenir una economiaexterior basada en laimportaci de productesmanufacturats i enlexportaci de matriesprimeres (llana i ferrofonamentalment). Aix va dificultar eldesenvolupament de lesmanufactures i de lartesania ialhora que obstaculitzava elnaixement duna burgesia quepogus servir de contraps alpuixant poder de la noblesa. 38. ECONOMIA A LA CORONA DE CASTELLA Venda de llana i teixitselaborats fa queartesania i comertenguin un grandesenvolupament. Comer de la llana concentrat a Burgos, i des dall es transportava als ports del mar Cantbric per enviar-la cap a Flandes per via martima. Aix va reactivar la vida comercial de la Meseta del Nord auge econmic provoca laparici de fires i mercats: Medina del Campo 39. CULTURA A LA CORONA DE CASTELLA Castella mostresimportant dart romnic: Sant Martin de Frmista (Palncia) San Isidoro de Lle Catedral de Santiago de Compostella prtic de la Glria (mestre Mateo). Art gtic catedralssegle XIII: Catedral de Lle Catedral de Burgos Catedral de Toledo 40. LA CORONA DARAG 41. FORMACI DE LA CORONA DARAG Corona dArag es vacrear en el segle XII 1137 matrimoni de: Peronella: hereva dArag Ramn Berenguer IV: comte de Barcelona Primer rei el seu fillAlfons I. 42. FORMACI DE LA CORONA DARAG Corona dArag es va expandir per laPennsula Ibrica menys que la Corona deCastella: Segle XII Alfons I el Bataller conquereix les terres de la vall de lEbre. Segle XIII Jaume I el Conqueridor pren les Balears, Valncia, Alacant i Mrcia. A partir del segle XIII important expansi per la Mediterrnia: Final segle XIII i segle XIV Pere el Gran i els seus successorsvan conquerir Siclia, Sardenya i Npols. 43. GOVERN A LA CORONA DARAG Corona dArag era una associaci

Search related