Valls 1 octubre 2017 N. 922

Pg/ Caputxins 24 Tel 977600349 WWW. parroquialledovalls.cat

AL DAVANTNOSTRE

Un dia, Jesús va pronunciaraquestes dures paraules contraels dirigents religiosos del seupoble: «Us dic amb tota veritatque els publicans i les dones demala vida us passen al davantcap al Regne de Déu» Mt 21,32.Fa uns anys vaig poder compro-var que l’afirmació de Jesús noés una exageració. Un grup deprostitutes de diferents països,acompanyades per algunes Ger-manes Oblates, van reflexionarsobre Jesús amb l’ajuda del meullibre Jesús. Aproximació histò-rica. Encara em commou la for-ça i l’atractiu que té Jesús per aaquestes dones d’ànima senzillai cor bo. Rescato alguns delsseus testimonis:«Em sentia bruta, buida i pocacosa, tothom em feia servir. Araem sento amb ganes de continu-ar vivint, perquè Déu coneix béel meu sofriment […] Déu és adins meu. Déu és a dins meu.Déu és a dins meu. Aquest Jesúsm’entén …!». «Ara, quan arriboa casa després de la feina, emrento amb aigua molt calentaper arrencar de la meva pell labrutícia i després reso a aquestJesús perquè ell sí que m’entén iconeix bé el meu sofriment […]Jesús, vull canviar de vida, gui-a’m, perquè només tu coneixesel meu futur».«Jo demano a Jesús tot el diaque m’aparti d’aquesta formade vida. Sempre que em passaalguna cosa jo el crido i ellm’ajuda. Ell és a prop meu, ésmeravellós […] Ell em porta ales seves mans, ell carrega ambmi, sento la seva presència».«A la matinada és quan més

parlo amb ell. Ell m’escolta mi-llor, perquè en aquesta hora lagent dorm. Ell és aquí, no dorm.Ell sempre és aquí. Amb la por-ta tancada m’agenollo i li de-mano que em mereixi la sevaajuda, que em perdoni, que jolluitaré per ell».«Un dia, jo estava asseguda a laplaça i vaig dir:“Oh, Déu meu,¿serà que jo només serveixo pera això? ¿Només per a la prosti-tució?” […] Llavors va ser elmoment en què vaig sentir mésDéu duent-me a coll, ¿ho en-tens?, transformant-me. Va seren aquell moment. Tant, que jono me n’oblido. ¿Ho entens?».«Jo ara parlo amb Jesús i li dic:sóc aquí, acompanya’m. Tu hasvist el que li va passar a la me-va companya [es refereix a unacompanya assassinada en unhotel]. Et prego per ella i et de-mano que no els passi res do-lent, a les meves companyes. Jono en parlo amb elles, però pre-go per elles, perquè són perso-nes com jo».«Estic furiosa, trista, dolguda,rebutjada, ningú no m’estima,no sé a qui donar-li la culpa, oseria millor odiar la gent i a mi,o al món. Fixa’t, des que erapetita jo vaig creure en tu i haspermès que em passés això. Etdono una altra oportunitat per-què ara em protegissis. Bé, jo etperdono, però, si et plau, no emdesemparis novament».Quin misteri s’amaga en Jesúsper a tenir aquest poder en el corde les persones? Com canviariala vida de molts si el conegues-sin més bé. José Antonio Pagola

ENDERROCAR EL POBLE?Sóc un enamorat del Pirineu, del Montseny, de Mont-serrat, i ara que hi visc a prop també de les muntanyesde Prades. Vaig visitar “els Ports” i el Montsant i tam-bé en vaig tornar embadalit. Enamorat del Pirineu, per-què durant molts estius acompanyant adolescents om-plíem els dies de campaments, colònies i excursions ipoc a poc aquella serralada omplia els ulls i la ment i elcor, és la bellesa de la creació. Del Montseny, perquèsóc fill de La Plana i cada dia en llevar-me veia elMontseny com a taló de fons i la serralada de Cabrera ide Bellmunt, que formen la sardana que envolta LaPlana. De Montserrat no cal gaires explicacions, sa-bem què és i que significa, com diu el virolai, el nostreSinaí. Enamorat de les valls, on si conreen camps deblat, d’ordi, d’avellaners i ametllers, de moresc, de pa-tates, mongetes, de vinyes, de granges d’animals que faque tot plegat forneixin els nostres rebost, on hi guar-dàvem, (sense congeladors ni neveres) les botifarres,llonganisses, pernils, o el vi i el cava, que junt ambl’aviram dels corrals omplien les taules de les nostresllars. També a les planes han aparegut més tard lesgran indústries, on abans hi havia els petits tallers fa-miliars que van fer gran el nostre país. Grans industriesque fabriquen allò més estrany però que omple els co-merços del món de teixits i mil articles més. Tot aixòamb les gran concentracions urbanes ha fet un pobleferm, segur, fort, amb seny i empenta, com els caste-llers, amb els seus símbols sagrats que guardem dins elnostre cor; hem construït, ponts, temples, i santuaris,hem obert camins uns més estrets, altres més amplisque uneixen tot el país, ballem la nostra sardana quemai es desfà, perquè és signe de comunió i d’integra-ció, perquè hem sabut acollir a tot nou vingut. Aquestmeu país es mantindrà dempeus. P. Joan

CARRERDE LA CORT

Diumenge passat vaig parti-cipar una llarga estona de laconcentració festiva a la pla-ça del Blat. Allí, una collamés que nombrosa de gentsempre dempeus, que és comles persones professem elsnostres credos i les nostresconviccions, ens anàvemreunint, saludant, enganxant-nos adhesius referents a lanostra festa. Uns quans pen-javen una bandera nostra queels va costar fins que vantrobar el lloc encertat, altresamb gegants i gegantes, es-perant el moment de l’actua-ció. Vaig pensar, sí, els ge-gants són l’expressió delnostre poble que té un esperitgegantí, un esperit que el fagran, un esperit que ultrapas-sa els pobles, un esperit quea uns els atrau i potser a d’al-tres potser els rebutja, peròno deixem de ser “gegants”.Uns quants més, s’anavenajuntant davant la porta del’Ajuntament, eren membresde diversos cors i corals decantaires de Valls que juntsamb el poble van cantar elnostre Himne. Vaig anar sa-ludant a uns i altres tots ambcara festiva i alhora de preo-cupació perquè el que prete-nem tingui l’èxit esperat isigui fet amb la pau que totsvolem. Quan ja eren més deles onze, vaig tirar carrer dela Cort amunt, havia de cele-brar la Missa dominical ambel bateig de la Martina. Men-tre pujava carrer enllà, m’a-nava creuant amb una multi-tud que es dirigia a la plaçadel Blat, a participar de lafesta, uns i altres ens anàvemsaludant desitjant-nos unabona jornada. Pensava, aixíés el meu poble, el nostrepaís, un país pacífic. Els ana-va dient: no sé pas si podreuentrar a la plaça, ja està totaplena. Però tots anaven bai-xant carrer avall a fer“pinya”. Poc abans al “pati”una munió força gran de fa-mílies amb bicicleta, partici-paven de la festa de la bici-cleta. Tot era festa. En arri-bar al Lledó també vam ferfesta, la festa amb el Senyorde tots aquells que la fe ensfa moure i vam pregar pelnostre poble. P. Joan

Hem continuat les inscripcions a la Catequesi Familiar i gràcies a Déu són moltes lesfamílies que han vingut, sobrepassem els 80. Ara la feina és de la comunitat cristianai del grup de catequistes. Cal ser acollidors i al mateix temps transmetre la BonaNova de Jesús. Aquesta tasca és la que se’ns demana i ha de ser feta des de la forçadel mateix Esperit que ens guia a tots.

CATEQUISTESContinuem la preparació, ara més immediata de caraals grups que formen el primer i segon any. Veure elmaterial, preparar el tema més proper, veure com feml’acollida de les famílies i dels infants, revisar comfem les celebracions familiars dominicals... Deixar-nos omplir de l’Esperit evangelitzador que ho had’omplir tot especialment el nostre cor. Cada Cate-quista ha de ser la persona que viu la seva espirituali-tat a través del dia a dia, amb moments intensos comsón la pregària, la celebració amb la comunitat, l’es-colta i lectura de la Paraula i d’una manera especiall’Eucaristia, que és on pouem tota l’energia que ensva fent i ens va construïnt, no podem oblidar-nos deMaria, la Mare de Jesús, que és qui intercedeix a favornostre per anar fent cada dia més viva la ComunitatCristiana del Lledó.I des d’aquestes línies un agraïment a totes les Cate-quistes que generosament dediquen moltes estones afer aquest servei a la comunitat cristiana.

CONFIRMACIONSRecordem que el dia 14 a les 20h. a la Missa del ves-pre, celebrarem les confirmacions amb una dotzena dejoves i que tindrem la presència del nostre Pastor Ar-quebisbe Jaume. Aquest divendres hem celebrat elperdó amb tota la colla de joves a la capella Sant Jor-di, ha estat uns moments de reflexió i de sentir que elSenyor, ens estima i ens dóna la seva pau.

UNA RECOLLIDA DE CONSELLSUn dia li van preguntar a Mahatma Gandhi quins eren els factors que destrueixen l'ésserhumà; i ell va respondre així: “La Política sense principis” “El Plaer sense compromís” “LaRiquesa sense treball” “La Saviesa sense caràcter” “Els Negocis sense moral” “La Cièn-cia sense humanitat” “La Oració sense caritat”....Ghandi va dir que la vida li havia ensenyat que:-La gent és amable, quan jo sóc amable. / -Les persones estan tristes, quan jo estic trist.-Tots em volen, quan jo els vull. / -Tots són dolents, quan jo els odio.-Hi ha cares somrients, quan jo els somric /-Hi ha cares amargades, quan jo estic amargat.-El món és feliç, quan jo sóc feliç. / -La gent s'enfada, quan jo estic enutjat.-Las persones són agraïdes, quan jo sóc agraït. / -La vida és un mirall; tot és el reflex propi.-Si somric, el mirall em retorna el somriure.-L’actitud que prengui davant la vida, és la mateixa que la vida prendrà davant meu.-"Si algú vol ser estimat, primer que estimi"

No et compliquis les coses; són així de simples:Estranyes? “crida” / Vols veure algú? “invita’l”Vols que et comprenguin? “explica de nou i sigues pacient” / Tens dubtes? “pregunta”No t'agrada alguna cosa? “desfés-te’n” / T’agrada alguna cosa? “cuida-la”Tens fites? ''compleix-les”.Estar viu no és el mateix que VIURE !! La vida nosón els anys; la vida són moments que la formendia a dia i tu la mereixes. Viu de la millor mane-ra... i cada dia fes alguna cosa que la millori.Només un està creant la imatge i pots fer que elque veus al mirall millori a voluntat amb accions,mai millorarà sense que tu facis que succeeixi.Jo et Beneeixo a tu que estàs llegint aquest mis-satge. Beneeixo el teu cor, la teva vida, la tevasalut, els teus fills, la teva llar, la teva família, elteu treball, les teves finances, els teus projectes.

Diumenge XXVI durant l’anyORACIÓ INICIALOh Déu, mai no es manifesta tant la vostra benvolen-ça com quan perdoneu i us compadiu; enriquiu-nosamb els dons de la vostra gràcia, per tal que, correntcap el terme promès, esdevinguem hereus dels bénscelestials. T’ho demanem pel teu Fill, Jesús que ensha portat el Regne per sempre. Amén.

SALM 24Fes que conegui, Senyor, les teves rutes,ensenya'm els teus camins.Encamina'm amb la teva veritat, instrueix-me,perquè tu ets el Déu que em salves.A cada moment espero en tu.

Recorda't, Senyor, de la teva tendresai de l'amor que has guardat des de sempre.No et recordis dels pecats i de les faltesque he comès de jove;recorda't de mi, tu que estimes tant,

El Senyor, bondadós i recte,ensenya el bon camí als pecadors.Encamina els humils amb la seva justícia,els ensenya el seu camí.

PREGÀRIESSenyor ens ensenyes i convides a portar a terme elteu projecte:Fes que no ens falti mai coratge per a ser bons testi-monis.

No et volem enganyar, Senyor, dient que sí, i no tre-ballar pel teu Regne:Per això et preguem la força del teu Esperit en nos-altres.

Et preguem Senyor, per les nostres famílies de la Ca-tequesi Familiar:Que els sabem transmetre la Bona Nova, tal com tuvols.

Pels nostres Catequistes i Voluntaris:Que la seva generositat arribi allà on tu vols portantsempre amor.

Pel nostre país, pels nostres pobles i ciutats i tots elsseus habitants:Que puguem compartir la vida amb llibertat i exer-cir els nostres drets.

Que el teu Esperit Senyor:Guiï els nostres governants a exercir el poder comun servei a favor de la comunitat, sense coaccionsni amenaces.

ORACIÓ FINALSenyor, que aquest sagrament de vida ens renovi to-talment, a fi que en la glòria siguem cohereus delvostre Fill, del qual compartim la passió cada vegadaque anunciem la seva mort. Amén.

LA TAULADAEndavant i crits! Diem, però costa prou. A vegades les cosess’encallen. Voldríem córrer més però s’encalla. Ja voldríemhaver començat a cuinar al nou menjador, però ens caldrà es-perar alguna setmana més. Algunes imatges... També anemdarrere de recursos per pagar factures i això és confiança plenaen persones, grups, institucions... que poc a poc van ajudant.

VOLUNTARISUn dia més ens hem reunit les voluntàries i voluntaris per anararrodonint la feina i l’equip. Com hem de tractar els usuaris,com ens hem de tractar nosaltres, com la nostra generositat iservei és encaminat a donar millors resultats i tots treballemamb alegria.

DE LA CAIXETAAquest mes hem recollit 700€ un quantitat que es vamantenint i amb la qual confiem cada mes, a més delssocis i col·laboradors. A tots moltíssimes gràcies. Prope-rament posarem els comptes dels costos de les obres.

CÀRITASDe la caixeta de Càritas hem recollit 54€. Mentre hemofert ajuda per valor de més de 400€. En diversos serveis.

CASA D’ACOLLIDAUn cop més hem hagut de donar acollida a dues persones mésa la Casa d’acollida. I encara ens trobem amb una família queens ha demanat auxili perpoder viure amb una micamés de dignitat. Estemnegociant per habitar unpis que és assequible, peròcaldrà fer-hi una bona ne-teja, pintura i algunes mi-llores a cuina.

CALENDARISD’ENLLAÇSOLIDARI

Al “racó de missions” tro-bareu el calendari del2018. Recordem que lavostra col·laboració ambel calendari és a favor delsnostres projectes missio-ners, a Brasil i a l’Índia.

Durant la primers setmana d’octubre i en dues sessions, ensreunim a Vic, tots els Claretians de Catalunya, País Basc,Franca i Itàlia, per anar fent camí junts vers una unificaciód’una sola província, on treballem a Europa i cerquem unamajor eficàcia en la tasca missionera d’evangelització. Se-guint les pautes de ser més eficaços i d’estar al lloc que si-gui més urgent una presència evangelitzadora. Que el Corde Maria intercedeixi al seu Fill perquè el seu Esperit Santens acompanyi en aquesta obra.

ELS NOSTRES BISBES DE CATALUNYA

En aquests dies, demanem a tots els catòlics que preguin,que demanin la benedicció de Déu sobre Catalunya,que viu un moment delicat de la seva història.Demanem també a Déu per totes les persones que tenen laresponsabilitat en el govern de les diferentsadministracions públiques, de la gestió del bé comú i de laconvivència social.L’Església vol ser ferment de justícia, fraternitat i comunió,i s’ofereix per ajudar en aquest servei en bé delnostre poble.Animem tothom, especialment els laics cristians, a ser res-ponsables i compromesos en la vida pública, peravançar en el camí del diàleg i de l’entesa, del respecte alsdrets i les institucions i de la no confrontació,ajudant que la nostra societat sigui un espai de germanor, dellibertat i de pau.Que el seny i el desig de ser justos i fraterns ens guiï a tots.

Barcelona, 20 de setembre de 2017

AGENDA MÉS D’OCTUBRE(mes de les missions)

Dies: 3 i 5: Trobada de pares de Catequesi Familiar2-3-4 ó 6-7-8 a Vic Missioners Claretians

Dia 7: Pelegrinatge Arxiprestal a MontserratPreparació Batejos 19h.

Dia 14: Confirmacions 20h.Dia 21: Beatificacions Màrtirs CMF

a BarcelonaCurs ALPHA a TarragonaA Valls és Santa Úrsula

Dia 22: Missa nens que han fet pri-mera comunióEL DOMUND

Dia 24: dimarts Festa sant AntoniMaria Claret

ELS MÀRTIRSCLARETIANS

La comunitatde Lleida

Al cementiri ja reposenles despulles dels 15claretians de Cervera,mentre que la tempesta revolucionària està fent estralls a lacapital de la Terra Ferma. Onze van ser els màrtirs claretiansde la comunitat de Lleida.El pare Frederic Codina, superior de la comunitat, fou la pri-mera víctima. Un antic escolà el delata en ple carrer. Immedi-atament se l'emporten enmig d'una creixent multitud, carreravall fins a tocar de la Paeria; fan apartar la gent i el nostremissioner cau crivellat.A la presó de la ciutat, entre els 650 detinguts hi havia nouclaretians. Enmig de tots també el pastor de la diòcesi de Llei-da el bisbe Beat Salvi Huix. El 25 de juliol uns exaltats de lacolumna Durruti s'emporten una colla de 12 presos entre elsquals els Pares Manel Torres, Miquel Baixeras i Artur Tama-rit (germà del Beat Remigi de Barbaste). Als quinze minuts sesentien des de la presó els trets de mort. El 21 d'agost, setantaquatre preveres i religiosos eren enduts al cementiri en auto-busos requisats. Hi havia els claretians pares Agustí Lloses,Lluis Albi i Xavier Morell amb els germans Joan Garriga iÁngel Dolcet. En el camí tots anaven cantant la Salve, l'AveMaris Stella, el Magnificat... Els conductors d'autobús en arri-bar al cementiri intentaren passar de llarg, però més enllà jaels esperaven. Afusellaren tots setanta quatre, de deu en deu,mentre els companys en espera, seguien cantant. El jove pareXavier Surribas, de la comunitat de la Selva del Camp queanava cap a la Plana de Vic, per complaure un estudiant queanava a Osca l'acompanya en tren fins a Lleida. Allà és desco-bert i posat en evidència per la coroneta clerical. El matendavant mateix l'estació. En restar espai a la presó després dela massiva execució dels 74 sacerdots i religiosos, el bon an-cià pare Joan Busquet és tancat i al cap de tres dies moriràtambé màrtir.

GRUP FE I CULTURA + CONGREGACIÓMARIANA (CVX)

Aquest dos grups van encetar el nou curs dilluns passat dia25 de setembre, amb la seva habitual trobada mensual ques’ha programat pel 4t dilluns de cada mes.La proposta de reflexió con nua a l’entorn del text Pus nia,de Catherine de Hueck. Es tracta del llibre que ja va servirde base el curs passat. Efec vament, aleshores l’autora ensva parlar del silenci, el desert, la pregària o la disposició perescoltar.Enguany hem intentat aprofundir amb la paraula pobresa idescobrir què s’hi troba al seu darrera. I no és que es refe-reixi a la pobresa material. Una frase serà el camí que ensportarà, en properes sessions, a copsar-ne el sen t mésampli; la puresa de cor és l’amor envers els febles que cons-tantment cauen. I qui no és feble?.Trobada 25 setembre 2017