1.1PATRIMONI EMPRESARIAL:

El patrimoni empresarial és el conjunt de béns, drets i obligacions que té una empresa degudament valorats en relació amb la finalitat a què es destinen.

La diferència entre els béns i els drets que posseeix i allò que deu constitueix la riquesa de l’empresa.

PN= Béns + Drets – Obligacions

Els béns i els drets es coneixen actiu. Les obligacions passiu.

PN= actiu – Passiu

1.2LA COMPTABILITAT:

És la ciència que estudia el patrimoni empresarial tant estàtica com dinàmicament. Proporciona aquesta informació econòmica de l’empresa:

- Direcció : informació suficient per prendre decisions i poder planificar el futur de l’empresa

- Propietàries : perquè puguin comprovar que els seus interessos estan ben protegits- Treballadors : ja que dels resultats de l’empresa en dependrà la continuïtat del seu

lloc de treball- Creditors : perquè puguin saber si aquesta empresa presenta prou garanties per a la

seguretat dels seus crèdits

1.2.2 EL FET COMPTABLE:

Operacions que comporten uns intercanvis que modifiquen el patrimoni net de l’empresa

- Fet comptable permutatiu : és aquell que no altera la xifra de patrimoni net de l’empresa (augmenta mobiliari disminueix banc)

- Fet comptable modificatiu : el pn es modifica i pot augmentar o disminuir segons si es tracta d’un ingrés o una despresa ( pagues sou baixa banc)

- Fet comptable mixt : és quan es produeix una modificació en el valor del PN com a conseqüència d’un fet permutatiu (beneficis)

1.2.3 EL COMPTE:

El nom del compte indica si es tracta de béns, drets o obligacions. Es poden classificar en:

- Comptes de balanç : actiu, passiu i PN- Comptes de gestió : despeses i ingressos

1.3LA PARTIDA DOBLE:

Consisteix a anotar simultàniament en dos comptes, com a mínim, la variació que es produeix en el patrimoni a causa de cada fet comptable

1.3.1 FUNCIONAMENT DELS COMPTES:

FUNCIONAMENT DELS COMPTES SEGONS LA PARTIDA DOBLECONCEPTE ANOTACIONS AL DEURE ANOTACIONS A L’HAVERComptes d’actiu Augments DisminucionsComptes de passiu Disminucions AugmentsComptes de PN Disminucions Augments Comptes de despesa Sempre s’escriuen al deureComptes d’ingrés Sempre s’escriuen a l’haver

2.1EL CICLE COMPTABLE:

Des del punt de vista dinàmic, l’empresa realitza una sèrie de fets periòdica que s’anomenen fets comptables. Es van anotant cronològicament en el llibre diari i posteriorment en el llibre major. Seguint sempre el principi de partida doble.

Quan ha passat un exercici comptable, es fa un resum de totes les seves activitats i obté el resultat de l’exercici econòmic, benefici o la pèrdua.

A continuació redacta l’estat què es troben les seves inversions i les fonts de finançament.

S’ha de fer per diferents motius. Per complir les seves obligacions fiscals, informar accionistes i poder prendre decisions.

2.2 ASSENTAMENT D’OBERTURA:

Escriure tots els elements d’actiu en el deure del llibre diari i tots els elements de passiu i PN en l’haver. És el primer assentament del llibre diari.

3.1 PLA GENERAL COMPTABLE:

És el text legal que estableix el marc tècnic de la normalització comptable i té com a finalitat fonamental aconseguir que la informació economica i financera de les empreses sigui fiable i comparable.

El primer pla de comptabilitat 1973. 1987 va entrar a formar part de la CEE. 1990 un nou pla. El 2007 el nou pla general va ser obligatori per a totes les empreses. Té 5 parts:

- Marc conceptual (obligatori)- Normes de registre i valoracio per a pimes (obligatori)- Comptes anuals (obligatori)- Quadre de comptes (voluntari)- Definicions i relacions comptables (voluntari)

MARC CONCEPTUAL:

Conjunt de fonaments i principis que inspiren tot el pla. Destaca:

- Imatge clara, fidel i útil per als usuaris- Prioritat del fons respecte de la forma de les operacions.

ELS COMPTES ANUALS:

Balanç, compte de pig, l’estat de canvis en el pn i la memória.

PRINCIPIS COMPTABLES:

1. L’empresa en funcionament : els estats financers es preparen com a base que l’activitat de l’empresa continuarà en un futur previsible, de manera que l’aplicació de la normativa no va encaminada a determinada el seu valor de liquidació.

2. Data del fet o meritació : implica el registre comptable de les transaccions i altres esdeveniments empresarials atenent el corrent real que els origina i no al corrent monetari.

3. Uniformitat : estableix l’obligatorietat de mantenir en el temps un criteri adoptat per l’empresa dins de les alternatives permeses. Únicament es pot modificar si s’alteren els supòsits que van conduir a la seva adopció (cal constar la incidència qualitativa i quantitativa del canvi)

4. Prudència : indica l’obligació de comptabilitzar únicament els beneficis al tancament de l’exercici, mentre que els riscos de pèrdua, amb origen en l’exercici s’han de comptabilitzar tan aviat com sigui possible.

5. No compensació : prohibeix la compensació de les partides d’actiu amb les de passiu i les de despeses amb les d’ingressos. Les partides s’han d’anotar amb claredat i separadament en els comptes anuals.

6. Importància relativa : permet la no-aplicació estricta d’algun principi comptable quan la incidència quantitativa i qualitativa sigui d’escassa rellevància. L’agrupació de partides per naturalesa o funcio quan la importància del seu import sigui escassament significativa.

ELEMENTS DELS COMPTES ANUALS.

Balanç d’actiu passius, actius i pn. Compte de pig despeses i ingressos.

CRITERIS DE REGISTRE:

El registre comptable és el procés pel qual s’incorporen en el balanç, en pig, o en l’estat de canvis en el pn. Criteris que s’estableixen a l’hora de fer els assentaments comptables.

CRITERIS DE VALORACIÓ:

A tots els elements dels comptes anuals se’ls assigna un valor monetari expressat en unitats. Exemple: existències valorar el preu d’adquisició o cost de producció.

PRINCIPIS I NORMES DE COMPTABILITAT GENERALMENT ACCEPTATS:

- El codi de comerç i la restant legislació mercantil- El pla general de comptabilitat de pimes- El pla general de comptabilitat i les seves adaptacions sectorials- Les normes de desenvolupament que en matèria comptable estableix l’institut de

comptabilitat i auditoria de comptes- Les altres normes de legislació espanyola que siguin específicament aplicables.

NORMES DE REGITRE I VALORACIÓ:

Conté les normes de registre i valoració dels diferents elements patrimonials i transaccions.

COMPTES ANUALS:

Normes d’elaboració.

QUADRE DE COMPTES:

Conté grups, subgrups, comptes i subcomptes. Els primers són comptes de balanç i els altres de gestió.

DEFINICIONS I RELACIONS COMPTABLES:

Cadascun dels grups, subgrups i comptes són objecte d’una definició i de l’explicació dels moviments de càrrec i anonament de cada un dels comptes.

GRUP 1: (finançament bàsic)

Comprèn els recursos propis de l’empresa i el seu finançament aliè a ll/t destinats en gral. A finançar lactiu permanent i a cobrir un marge raonable de l’actiu circulant. (cap. Social, deute ll/t ent, crèdit)

GRUP 2: (actiu no corrent)

Elements de patrimoni de l’empresa destinats a servir de manera perdurable, incloses les inversions financeres el venciment, la venda o la realització de les quals s’ha de produir en un termini superior a l’any. (construccions, aplicacions infor, crèdits a ll/t)

GRUP 3: (existències)

Són mercaderies, matèries primeres i altres aprovisionaments, productes en curs, semiacabats, acabats, subproductes, residus i materials recuperats.

En aquest grup s’inclouen tots els béns que ha adquirit una empresa comercial i que destina directament a la venda i també les matèries i aprovisionaments que una empresa transformadora elabora o transforma. (mercaderies, envasos, matèries primeres)

GRUP 4: (creditors i deutors per operacions comercials)

Són comptes personals i efectes comercials actius i passius que s’originen en el tràfic de l’empresa, com també els comptes amb les administracions públiques, fins i tot els que corresponguin a saldos amb venciment superior a un any (proveïdors, clients, HP).

GRUP 5: (comptes financers)

Aquest grup comprèn els deutes i els crèdits per operacions alienes al tràfic. No són activitats econòmiques habituals per a l’empresa, venciment no superior a un any i mitjans líquids disponibles ( proveïdors d’imm. , caixa)

GRUP 6: (compres i despeses)

Són aprovisionaments de mercaderies i altres béns adquirits per l’empresa per revendre’ls. Comprèn tambè les despeses de l’exercici. (compra, sous i salaris)

GRUP 7: (vendes i ingressos)

Aquest grup comprèn l’alineació de béns i la prestació de serveis objecte del tràfic de l’emrpesa. (venda, arrendaments)

3.2 VERIFICACIÓ COMPTABLE:

Mecanismes que garanteixen les dades que es reflecteixen en la comptabilitat, tècnica que s’anomena auditoria.

AUDITORIA:

Analitzar les anotacions que estan plasmades en els documents comptables.

No totes les empreses estan obligades a realitzar auditories.

El codi de comerç diu que tot empresari està obligat a fer auditar els comptes anuals de la seva empresa quan un jutjat competent ho cregui convenient o quan ho sol·licitin accionistes.

Es dicta la llei 19/1988 per circumstàncies determinades. Distinció entre auditoris:

Segons la procedència:

- Externa: professionals independents- Interna: personal de l’empresa

Segons el contingut:

- Operativa: eficàcia i eficiència- Financera: verificar comptes

3.3 LEGISLACIÓ MERCANTIL:

EL CODI DE COMERÇ:

El dret mercantil és aquell que regula l’activitat econòmica que mitjançant organització d’elements personals i reals acompleix un empresari. Hi ha altres disposicions legals que afecten la comptabilitat.

LLIBRES DE COMPTABILITAT. LEGISLACIÓ:

Serveixen per registrar i anotar els fets comptables que han succeït al llarg d’un període comptable. Hi ha els llibres obligatoris:

- Llibre diari : on hi ha el model americà (deure- concepte- haver) i el model italià (data- concepte- deure i haver)

- Llibre d’inventaris i comptes anuals : el balanç inicial, els trimestrals i els anuals.- Llibres d’actes : si es tracta d’una societat mercantil limitada.- Altres llibres : llibre major i llibres auxiliars.

3.4 LEGISLACIÓ FISCAL:

Formada per la Llei general tributària. Els tributs es poden classificar en:

- Taxes : contraprestació d’un servei públic. Ex: matrícula d’universitari- Contribucions : diners ingressats a un ens públic per un particular- Impostos : pagaments exigits per les administracions públiques

Impostos directes : recauen sobre les persones o empreses que han obtingut un benefici per béns o serveis.

- Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF): recauen sobre les persones que han obtingut rendes procedents del seu treball, del seu capital o d’altres fonts.

- Impost de societats (IS) : és el que paguen les societats mercantils pels beneficis que obtenen

- Impost sobre activitats econòmiques (IAE) : que es paga en concepte de l’exercici d’activitats empresarials

Impostos indirectes : quan s’adquireix un producte o s’utilitza un servei.

- Impost sobre transmissions patrimonials : que han de pagar els particulars que compren algun bé a altres particulars

- Impost sobre el valor afegit (IVA): que s’ha de pagar en la majoria de transaccions econòmiques entre empreses i particulars o entre empreses

- Impostos especials : que són els que recauen sobre productes de consum específics. Ex: alcohol, droga...

Elements que la componen:

- Fet imposable : format per les circumstàncies previstes per la llei. Ex: compra de béns.

- Base imposable : la quantitat sobre la qual s’aplica.- Base liquidable : és la quantitat que resulta de restar a la base imposable les

quantitats que la llei permet- Tipus impositiu : percentatge que s’aplica a la base liquidable.- Quota tributària : resultat d’aplicar a la base el tipus impositiu.- Deute tributari : quantitat final que s’ha d’ingressar. Resultat de restar bonificacions

o sumar recàrrecs.- Contribuent: és la persona física o jurídica sobre la qual recau l’impost.- Subjecte passiu : persona natural o jurídica que queda obligada a complir les

prestacions.

IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES (IRPF):

Caràcter personal, progressiu i directe. Grava la renda d’acord amb les seves circumstàncies personals.

Comentarem la part de l’impost que fa referència específicament a activitats econòmiques que deriven del treball personal i del capital. Intervenen en la producció o la distribució de béns i serveis.

Pot determinar la base imposable. El règim d’estimació directa, ha de calcular el benefici de les seves activitats restant dels seus ingresos les despeses necessàries per obtenir-los.

El regim d’estimació objectiva està format per la naturalesa de les activitats per mòduls objectius (volum, operacions, nombre de treballadors...)

IMPOST SOBRE ACTIVITATS ECONÒMIQUES (IAE):

Impost municipal, l’ajuntament el recapta. És objecte d’exercici en el territori, d’activitat empresarial, professional o artística.

L’aplicació de les tarifes sobre les quotes mínimes marcades per l’ajuntament. I a aquest resultat s’hi apliquen uns coeficiens segons el nombre d’habitants. O uns índex segons el nivell de la zona.

Depenen de les activitats que s’assignen d’acord amb elements com ara la potència elèctrica, el nombre d’obrers o la superfície del local.

L’any 2003 s’eximeix pagar l’IAE tots els empresaris que facturin menys d’un milió d’euros l’any. Si facturen més i paguen més. S’eximeix de pagar aquest impost les empreses en el seu primer any la vida i se’n bonifica el 50% durant els cinc anys següents.

IMPOST DE SOCIETATS (IS):

Caràcter directe i personal que grava societats.

El fet imposable està determinat per l’obtenció dels beneficis del subjecte passiu. Per tributar les empreses han de tenir personalitat jurídica.

La base imposable és l’import de la renda formada per la suma de tots els rendiments i els increments i les disminucions de patrimoni. Els percentatges que s’apliquen 30%, n’hi ha de diversos segons els sectors. L’àmbit d’aplicació són 12 mesos.

Sotmeses a un termini d’un mes a presentar a la delegació d’Hisenda una notificació alta. Per fer la declaració 25 dies següents a la data, que legalment s’han aprovat els comptes anuals i aquests comptes dins dels 6 mesos següents al termini de l’exercici econòmic. Els impresos s’han d’emplenar el 201, 202 i el general 200.

IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT (IVA):

És un tribut de naturalesa indirecta que recau sobre el consum i grava:

- Els lliuraments de béns i les prestacions de serveis efectuats per empresaris i professionals.

- Adquisicions intracomunitàries.- Les importacions de béns fetes per empresaris, professionals o particulars.

N’hi ha que n’estan exemptes com la sanitat, ensenyament...

Els intermediaris fan de recaptadors. Consumidor és qui suporta l’impost.

IVA transferit – IVA suportat = IVA que s’ha d’ingressar o tornar

(quan es ven) (quan es compra) (a Hisenda) (per part d’Hisenda)

El subjecte passiu de les empreses i els professionals que ingressen a hisenda el que han recaptat i el contribuent consumidor suporta l’IVA sense poder-lo deduir.

Els tipus impositius són els percentatges que s’apliquen:

- Tipus superreduït del 4%: articles de primera necessitat.- Tipus reduït del 8%: aliments en general.- Tipus general del 18%.

Base imposable (BI) + Import de l’IVA (BI * tipus impositiu) = Import total de l’operació.

Han de complir una sèrie de requisits legals i obligacions. Conservar les factures dels proveïdors i creditors i portar els llibres següents: llibre registre de factures emeses, llibre registre de factures rebudes, llibre de béns d’inversió.

IMPOSTOS I LA SOCIETAT:

Els impostos són la font més important d’ingressos de l’Estat per fer front a les despeses que estan pressupostades i s’han de basar en el principi d’equitat és a dir, de la igualtat de la redistribució de la renda a la societat. Els impostos son de compliment obligat.

L’article 31.1 de la constitució espanyola, entre < els deures dels ciutadans hi ha el de contribuir al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d’igualtat i de progressivitat, que en cap cas no tindrà abast confiscador.

L’incompliment d’aquest deure es considera insolidaritat social i rep el nom de frau fiscal.

L’any 2005 el pla de prevenció del frau fiscal. L’administració tributària està autoritzada per a sancionar administrativament amb una multa els ciutadans que incorrin en frau fiscal o, quan es consideri un delicte fiscal, tramitar-ho per via penal

4.1 ELS COMPTES ANUALS:

Un dels objectius de la comptabilitat és donar informació sobre la situació de l’empresa de la manera més clara possible mostrant-ne una imatge fidel.

Els comptes anuals de les pimes comprenen el balanç, el compte de pig, l’estat de canvi en el pn i la memòria.

Els comptes anuals són uns estats financers que tenen la missió d’informar de la situació patrimonial, la situació financera i els resultats de l’empresa.

Han de ser elaborats per l’empresari o administradors de l’empresa en un termini màxim de 3 mesos a partir de la data de tancament de l’exercici.

Hi ha de figurar la data de la seva formulació, signats per l’empresari, per tots els socis responsables i pels administradors. Cada un dels documents hi ha de constar la identificació de l’empresa, el nom i l’exercici a què fa referència.

MODELS DE COMPTES ANUALS:

Les empreses poden decidir entre el Pla general comptable i el pla general de comptabilitat per a pimes.

PLA GENERAL DE COMPTABILITAT PER A PIMES I MICROEMPRESES:

Pime és tota empresa que durant dos exercicis consecutius compleix en la data de tancament les circumstàncies següents:

- Que el total de les partides de l’actiu no superi els 2 850 000€ - Que l’import net de la seva xifra anual de negocis no superi els 5 700 000€- Que el nombre mitjà dels seus treballadors durant l’exercici sigui igual o menor de 50

Aquesta elecció s’ha de mantenir durant un període de 3 anys, llevat qye se superin dos dels límits anteriors a la data de tancament durant dos exercicis consecutius.

PGC ACTIU VOLUM DE NEGOCI Nº TREBALLADORSPGC per a pimes < 2 850 000 € < 5 700 000€ < 50 treballadorsPGC microempreses < 1 000 000€ < 2 000 000€ < 10 treballadors

L’elecció s’ha de mantenir durant uns tres anys consecutius, llevat que se superin dos dels límits anteriorment assenyalats.

COMPTES ANUALS INFORMACIÓ QUE SUBMINISTRABALANÇ DE SITUACIÓ Situació financera de l’empresa al tancament d’un

exercici econòmic determinat.COMPTE DE PiG Rendiment de l’empresa durant un exercici, fruit de la

seva activitatESTAT DE FLUXOS D’EFECTIU Canvis en la posició monetària d’un exercici a un altreESTAT DE CANVIS EN EL PN Canvis en la composició del pn de l’empresa d’un

exercici a un altreMEMÒRIA Informació quantitativa i qualitativa rellevant per a la

presa de decisions, no inclosa en els estats anteriors.

4.2 – EL BALANÇ DE SITUACIÓ PER A PIMES

El balanç de situació és un document que mostra el patrimoni d’una empresa en un lloc determinat, reflecteix la posició estàtica del pn en un instant de la vida de l’empresa.

Normalment el balanç es fa el dia 31 de desembbre sobretot les empreses en què l’exercici econòmic coincideix amb l’any natural.

El balanç és un element d’informacio que totes les empreses tenen en comú i pot servir per fer analisis comparatives entre diferents empreses del mateix sector de l’activitat econòmica. Les empreses poden comparar balanços anteriors i treure’n conclusions de l’evolució.

Total actiu = pn + total passiu.

4.3 EL COMPTE DE PiG PER A PIMES:

Calcular el resultat de l’empresa que ha obtingut durant un exxercici econòmic. És un element dinàmic que tota empresa té obligació de fer.

El PGC per a pimes: resultat d’explotació. BAII, resultat de l’exercici, BAI i impost de societats, el benefici (BN)

4.4 LA MEMÒRIA I L’ESTAT DE CANVIS N EL PN:

LA MEMÒRIA:

Document de caràcter explicatiu que amplia el contingut dels altres comptes anuals que ajudaran els destinataris i els usuaris de la informació. Com a mínim ha de contenir informació:

1. Activitat de l’empresa: objecte social ( a que es dedica l’empresa)2. Bases de presentació dels comptes anuals: serveixen per aclarir decisions que poden

influir en la imatge fidel.3. Aplicació de resultats: proposta de distribució de beneficis4. Normes de registre i valoració: aquí s’indiquen els criteris comptables aplicats5. Immobilitzat material i intangible i inversions immobiliàries: moviment de les

partides de l’actiu, l’amortització6. Actius financers: s’anota el valor comptable de cada una de les categories7. Passius financers: el valor comptable de cada una de les categories dels passius

financers8. Fons propis: quan hi hagi diverses classes d’accions. Indicar el nombre de drets i

restriccions.9. Situació fiscal: l’impost de societats i altres impostos10. Ingressos i despeses: compres i la variació d’existències11. Subvencions, sonacions i llegats: import i subvencions12. Operacions amb parts vinculades: operacions en empreses vinculades13. Altra informació: nombre mitjà de persones ocupades, categories, propòsit de

negoci.

5.1 INTRODUCCIÓ A L’ANÀLISI D’ESTATS COMPTABLES:

Estudia la seva finalitat i els seus objectius primordials, la supervivencia en el mercat i el creixement econòmic. S’ha de presentar una situació solvent i afrontar els deutes i les obligacions.

L’assoliment d’aquests objectius i finalitats és necessària l’anàlisi dels estats comptables. El procés està format per:

- El registre comptable de la informació de l’empresa- La verificacio de la informació recollida- L’anàlisi i la interpretació de la informació comptable

ESTUDI DELS ESTATS COMPTABLES:

L’estudi del balança de situació , del PiG i altres documents, informació que tingui utilitat per:

- Propietaris de l’empresa- Gestors de l’empresa- Inversors potencials- Creditors de l’empresa

Etapes dels estats comptables:

- Manipulació de la informació- Anàlisi de les dades- Interpretació i comparació- Previsió i proposta

TÈCNIQUES I PROCEDIMENTS D’ANÀLISI COMPTABLE:

Anàlisi estàtica: punt de vista determinat i en un moment concret.

Anàlisi dinàmica: comparacions amb altres períodes o amb altres empreses. Aspectes abans de fer l’anàlisi:

- Variacions dels preus- Incidència de les variacions estacionals. Demanda que varia notablement durant

l’any- Incidència de les variacions accidentals, situacions atípiques- Diferències sectorials

TIPUS D’ANÀLISI D’ESTATS:

- L’anàlisi patrimonial: estudiar l’estructura i la composició de l’actiu i del pn i passiu- L’anàlisi financera: estudiar la solvència i la liquiditat- L’anàlisi econòmica: a partir del compte de PiG per obtenir una visió conjunta de la

rendibilitat la productivitat... i comprovar la situació equilibrada en:o Equilibri patrimonial: actiu = oatrimono Equilibri financer: disposició de fer els pagamentso Equilibri econòmic: rendibilitat

5.2 ANÀLISI PATRIMONIAL: ESTRUCTURA I EQUILIBRI PATRIMONIAL:

Estudia l’estructura del balanç de l’actiu (estructura econòmica) i del pn i passiu (estructura financera). Les correlacions entre l’actiu i pn i passiu d’equilibri patrimonial i financer.

ESTRUCTURA ECONOMICOFINANCERA DEL BALANÇ:

Objecte d’estudi del patrimoni de l’empresa amb relació a les seves fonts de finançament verificar l’equilibri patrimonial es complementa amb:

- Equilibri de l’estructura econòmica: proporció òptima de les inversions en actiu.- Equilibri de l’estructura financera: existència d’una relació equilibrada de les fonts de

finançament en pn i passius- Correlacions patrimonials: els recursos financers siguin conseqüents amb les

inversions realitzades

L’equilibri patrimonial s’aconsegueix quan hi ha una correlació perfecta entre l’estructura financera i econòmica del balanç que permeten el desenvolupament estable i sostingut de l’activitat de l’empresa.

Les proporcions òptimes poden ser diferents en cada tipus d’empresa o de sector.

EL FONS DE MANIOBRA:

Part de l’actiu corrent que és finançada amb fons del PN i PNC (recursos propis i exigible a ll/t).

FM= AC-PC /// FM= (PN + PNC) – ANC

Té doble sentit:

- L’actiu necessari per mantenir el ritme de l’activitat de l’empresa

- Quantitat de recursos permanents (PN + PNC) que l’empresa ha de destinar perquè la seva activitat assoleixi l’estabilitat de funcionament.

FONS DE MANIOBRA POSITIU:

Marge operatiu a l’empresa, exigible a c/t. Amb aquestes condicions:

- Els recursos financers permanents i ll/t s’han d’emprar per a les inversions a ll/t i part de l’actiu corrent.

- Els recursos financers a c/t han de finançar una part de les inversions a c/t.

Components:

- Existències, estoc de seguretat- Clients, crèdit- Bancs i caixa, liquditat immediata

FONS DE MANIOBRA NEGATIU:

Un fons de maniobra negatiu significaria que una part de les inversions a ll/t (ANC) serien finançades amb exigible a c/t, cosa que podria provocar que l’empresa tingués problemes per pagar els deutes estigués a prop de la suspensió de pagaments.

FM és el conjunt de recursos que l’empresa necessita per poder-se finançar durant el període comprès entre el moment en què es paga als proveïdors i el moment en què es cobra dels clients. Per aquest motiu, com més curt sigui aquest període, més petit serà el FM necessari

SITUACIÓ PATRIMONIAL

CAUSES CONSEQÜÈNCIES SOLUCIONS

1.ESTABILITAT FINANCERA TOTAL

Excés de finançament

propi

Total seguretat. Pero no es pot beneficiar de l’efecte positiu de l’endeudament

Endeutar-se moderadament per utilitzar capitals aliens, ↑ rendibilitat

2.NORMAL AC>PC positiu

Situació ideal per l’empresa

Vigilar el FM quan calgui

3.SUSPENSIÓ DE PAGAMENTS

AC<PC negatiu

No pot pagar els deutes c/t

Ampliar termini de pagament als seus proveïdors, planifical millor la tresoreria i renegociar els deutes amb els creditors

DESEQUILIBRI FINANCER A LL/T

PN = 0 Descapitalització. Solvència exigua

Renegociar els deutes amb els creditors i ↑ capital

FALLIDA FM negatiu. Passiu >

Descapitalització. ↓ solvència, totalment

Solució difícil. ↑ capital, refinir l’activitat. L’empresa desapareix.

ANC PNCPN

AC PC

total actiu1.

2.

3.

RÀTIOS FINANCERES:

És la relació entre dues magnituds que tenen una certa relació, la qual cosa permet er una comparació explicativa. Resumeix una informació sobre la situació financera.

DESEQUILIBRIS FINANCERS I POSSIBLES MESURES CORRECTORES:

Excès de liquiditat: és possible que tinguin actius líquids que proporcionen una rendibilitat nul·la o baixa, per la qual cosa cal aconsellar a l’empresa que dugui a terme inversions que li proporcionin una rendibilitat més alta.

Dèficit de liquiditat: depenent de les circumstàncies particulars de cada empresa, es poden aconsellar diferents mesures. En cas de la ràtio de tresoreria sigui baixa però la de liquiditat sigui molt superior a 1, cal aconsellar a l’empresa que apliqui una política que afavoreixi la venda d’existències i el seu cobrament a c/t. Si la ràtio de liquiditat < 1 però l’empresa no té problemes de solvència es poden aplicar:

- Renegociar el deute a c/t per fer-lo a ll/t- Vendre actius improductius de l’empresa cobrant-los en efectiu o c/t- Demanar un préstec a ll/t per liquidar el deute

Excés de solvència: no és un problema greu però tal com s’esdevé amb l’excès de liquiditat, es corre el risc de mantenir actius improductius o amb baixa rendibilitat.

Dèficit de solvència: l’empresa ha d’aconseguir finançament propi o subvencions, ja que està molt endeutada. És complicat trobar inversors que arrisquin els seus recursos. Es pot complementar amb un procés de renegociació del deute a ll/t per canviar les condicions.

ANC PNCPN

AC

ANC PNCPN

AC PC

ANC PNCPN

AC PC

LA TRESORERIA DE L’EMPRESA:

Elements del disponible (Caixa i banc).

Un nivell molt baix de tresoreria significa que no té prou liquiditat a c/t per pagar els seus deutes.

Un nivell excessiu de tresoreria molt poc rendiment

Un nivell de tresoreria òptim no pot determinar ja que varia molt segons les caracteristiques de l’empresa, del sector de l’economia.

EL FLUX DE CAIXA o cash-flow:

Dos tipus:

- Financer: diferència entre els cobraments i els pagaments de l’empresa durant un exercici

- Econòmic: suma dels beneficis de les amortitzacions. En recursos generats per l’empresa en un exercici econòmic.

Es pot interpretar com la capacitat d’autofinançament de l’empresa, els beneficis si no es reparteixen són un element de finançament.

El flux de caixa és la capacitat de l’empresa per generar recursos que es destinen a finançar les necessitats de la seva activitat.

6.1FORMULACIÓ DEL MODEL FUNCIONAL DE RESULTATS:

TÈCNIQUES D’ANÀLISI DEL COMPTE DE RESULTATS DE L’EMPRESA:

Analitzar PiG, processament per facilitar la comprensió i anàlisi de dades.

PERCENTATGES RESPECTE DE LES VENDES:

Calculen la variació relativa. L’anàlisi vertical i l’horitzontal.

6.2 ANÀLISI DE LA RENDIBILITAT DE L’EMPRESA:

RENDIBILITAT ECONÒMICA:

És el rendiment de l’actiu, de les inversions totals de l’empresa relaciona el benefici abans d’interessos i impostos (BAII) amb l’actiu.

ℜ= BAIIActiu

ℜ=

BAIIVendes

∗Vendes

Actiu

Marge Rotació

RENDIBILITAT FINANCERA:

És la relació entre el BN i els recursos propis de l’empresa. També s’anomena rendibilitat del capital, ja que mostra el benefici generat per l’empresa amb relació al capital aportat pels socis.

rf= BNRecursos propis

rf=

BNVendes

∗Vendes

Actiu∗Actiu

Recursos propis

Marge rotació palanquejament

CFA=Despeses financeresPassiu

- Positiu: Re > CFA- Negatiu: re < CFA

7.1 CONCEPTE D’INVERSIÓ:

L’empresa per dur a terme les seves activitats, necessita factors de producció; per adquirir béns d’ANC i AC.

Gràcies a l’estalvi poden aconseguir els recursos

Sacrifici del consum actual per una esperança de benefici futur. La inversió és l’acte mitjançant el qual es produeix el canvi d’una satisfacció immediata per l’esperança que s’adquireix. La inversió possibilita el creixement econòmic.

7.2 CARACTERÍSTIQUES D’UNA INVERSIÓ:

Desenborsament inicial: quantitat que es paga d’adquirir actiu.

Durada temporal: nombre d’anys, mesos, trimestres...

Fluxos nets de caixa: diferència entre cobraments C i i els pagaments Pi.

Valor residual: valor de l’actiu al final de la vida de la inversió.

REPRESENTACIÓ GRÀFICA:

7.3CLASSIFICACIÓ DE LES INVERSIONS:

Segons el suport de la inversió:

- Físiques - Immaterials- Financeres

Segons el període de temps que dura la inversió en l’empresa:

- Ll/t- c/t

Segons la finalitat de la inversió dins l’empresa:

Segons la relació de la inversió amb altres inversions:

- substitutiva- complementària- independent

- de reposició o renovació- expansiva- estratègiques

7.4MÈTODES DE VALORACIÓ I SELECCIÓ D’INVERSIONS:

Raonament estàtic: durant el temps.

Raonament dinàmic: segons el moment en què es produeix el flux de caixa.

CRITERI DEL TERMINI DE RECUPERACIÓ O PAY-BACK (T):

CRITERI DEL FLUX TOTAL DE CAIXAX PER UNITAT MONETÀRIA INVERTIDA (r):

CRITERI DEL FLUX MITJÀ DE CAIXA PER UNITAT MONETÀRIA INVERTIT (r’):

r’ = F/

D0

MÈTODE DE SELECCIÓ DINÀMICS:

Aquests mètodes tenen en compte el moment concret en què es produeix l’entrada o la sortida de les quantitats monetàries.

CRITERI DEL VALOR ACTUAL NET (VAN) O VALOR CAPITAL (VC):

Consisteix a actualizar tots els fluxos nets de caixa al moment actual i obtenir el valor capital en aquest moment. Necessita la fixació d’una taxa de descompte per poder-lo realitzar. Per a tots els períodes.

CRITERI DEL TERMINI DE RECUPERACIÓ AMB DESCOMPTE (TRD):

Aquest criteri és molt semblant al criteri estàtic del pay-back, estudiat abans. La diferència rau en el fet que aquest és un criteri dinàmic.

El termini de recuperació amb descompte és el període de temps, que triga a recuperar-se en valor actual, el desemborsament inicial de la inversió.

Si s’aplica aquest criteri es tria la inversió que presenti un TRD més baix.

7.7 LES INVERSIONS DE RISC

Per triar una inversió s’han tingut en compte exclusivament temes de rendibilitat comparant-la amb el cost del capital i triant la inversió que representi una rendibilitat superior. En la realitat, però, per seleccionar una inversió també s’hauria de tenir en compte la taxa de risc que implica la inversió. Així , de vegades és millor seleccionar una inversió menys rendible si la taxa de risc no és tan alta.

R ha de ser més gran que i + p

8.1 EL FINANÇAMENT

És un estat que representa la situació i l’estructura financera de l’empresa. Els factors de què disposa l’empresa per dur a terme l’activitat productiva són a l’actiu; en el PN i Passiu hi ha les fonts de finançament.

8.2 FONTS DE FINANÇAMENT DE L’EMPRESA

Les fonts de finançament són els recursos líquids o els mitjans de pagament a la disposició de l’emrpesa per fer front a les seves necessitats dineràries. Criteris:

Segons el termini de devolució de la font:

- c/t: quan és inferior a l’any- ll/t: superior a l’any

Segons la procedència:

- intern: com beneficis no distribuïts (reserves) i les quotes d’amortització i provisions- Extern: capital social, préstecs, credits de funcionament de l’empresa

Segons si els mitjans de finançament pertanyen a:

- Propis: capital i reserves- Aliens: préstecs, crèdits, emprestits a ll/t o c/t.

RECURSOS PROPIS O FINANÇAMENT PROPI:

No s’han de tornar. Hi ha risc perque en cas de fallida, els socis són els últims a rebre la part corresponent:

- Capital : aportacions dels socis en formar-se la societat per ampliacions successives.- Reserves : beneficis no distribuïts, formen part del seu autofinançament. Diferents

tipus: o Legals: quan la seva quantia esta fixada per lleio Estatutàries: quan estan fixades pels estatuts de l’empresao Voluntaries: quan estan determinnades per l’obtenció de beneficis

extraordinaris i reserves procedents de subvencions estatals o privades.

Serveixen per fer noves inversions i possibilita el creixement.

- Amortitzacions : formades pel valor que l’immobilitzat en el procés de producció. Motius: l’ús propi (es desgasten físicament) o per obsolescència tècnica i funcional. Es calcula la perdua del valor. L’empresa podrà substituir-los fent ús dels diners acumulats en els fons.

RECURSOS ALIENS A LL/T

Disposa d’un període superior a la durada d’un exercici econòmic, s’han de tornar amb els interessos corresponents. Hi ha aquests recursos:

- Préstecs a ll/t: les empreses demanen préstecs per poder finançar-se. Quan s’aprova es pot disposar d’ell immediatament, els diners s’hauran de tornar amb interessos segons les condicions establertes.

- Emprèstits: són títols de crèdit (obligacions, bons...) que emeten les empresses i que són adquirits epr particulars a canvi d’interès.Quan una empresa necessita molts diners, emeten bons o obligacions perque els intermediaris no ofereixen bones condicions de préstec. L’empresa tornarà els diners amb interessos.

- Lísing o arrendament financer: sistema de finançament mitjançant el qual l’empresa pot incorporar algun element d’actiu fix a canvi d’unes quotes d’arrendament. En aquest procés hi intervenen tres agents economics: l’emrpesa client que necessita un bé, l’empresa que fabrica o té el bé i l’empresa de lísing. L’import de les quotes de lísing incorpora l’amortització del bé, els interessos del capital productiu, les despeses administratives i una prima de risc per si falla l’empresa arrendatària.Quan s’acaba el període de lloguer es pot tornar el bé o comprar-lo segons el fixat al contracte. + -----

- Rènting: és una modalitat que consisteix en el lloguer de béns mobles i immobles a ll/t. En el contracte l’arrendatari es compromet a pagar una renda fixa mensual durant un termini determinat, i l’empresa de rènting es compromet a prestar:

o Facilitar l’ús del bé durant el termini contractual - ++++++++o Manteniment del béo Assegurança a tot risco Opcions en acabar el contracte: substituir els equips o renovar el contracte

per un nou període per determinar.

DIFERÈNCIES ENRE LISING I RENTINGLÍSING RÈNTING

DEDUCCIONS FISCALS Els interessos i una part del cost del bé

La totalitat de la renda

TIPUS DE BÉNS Solen ser nous Poden ser nous o noDURADA MÍNIMA - 2 anys per a béns mobles

- 10 anys “” immoblesNo

OPCIÓ DE COMPRA Si No

- Provisions : part del resultat de l’empresa per fer front a certes pèrdues que encara no s’han produït. Indemnitzacions, impostos...

RECURSOS ALIENS A C/T

- Préstec a c/t : diners que es demanen a una entitat financera per cobrir les necessitats immediates (s’han de tornar abans de 12 mesos i amb els interessos pactats).

- Crèdits bancaris a c/t : o El descobert en compte: és una font financera poc normal que consisteix en

la utilització d’un compte corrent bancari per un import superior al saldo disponible.

o El compte de crèdit o pòlissa de credit: quan una empresa vol disposar de mitjans financers per preveure possibles necessitats futures però no sap quina quantitat necessitarà. Posa compte corrent amb un límit i pagara interessos per la quantitat disposada

- El crèdit comercial : finançament automàtic quan es deixa a deure les compres que fa als proveïdors. Si el proveïdor no aplica un descuento, el finançament és gratuït.

- El descompte d’efectes : l’empresa pot portar al descompte les lletres de clients que té en cartera abans del seu venciment. Ha de pagar un interés i una comissió.

- El facturatge : venda de tots el drets de credit sobre clients a una empresa factor que proporcionar liquiditat immediata i li evita problemes de morosos. L’inconvenient és l’elevat cost d’interès.

- Fonts espontànies de finançament : fonts que no requereixen una negociació prèvia.

8.3 ELS MERCATS DE VALORS I LES OPERACIONS DE FINANÇAMENT EMPRESARIAL

Els actius financers són un mitja de mantenir riquesa per al propietari (estalviador) i una font de finançament.

Classificació bàsica:

- De renda fixa : aporten uns fluxos coneguts des del començament (obligacions, bons...)

- De renda variable : generen uns fluxos incerts i que depenen dels beneficis de la companyis repartits en forma de dividends.

Es negocien mercats de valors:

- Primari o d’emissió : una empresa (o l’Estat) emet valors perquè puguin ser subscrits pels inversos. Ampliació del capital

- Secundari : mercat de comrpa i venda els valors que prèviament van ser emesos, perquè puguin aconseguir liquiditat en borsa.

Aquesta operació de col·locació realitzada per mitjà d’institucions financeres amb contracte de servei (caixes, bancs...)

Podem diferenciar:

- OPV o oferta pública de venda: les empreses ofereixen en venda una part de les seves accions. El capital social solament canvia de mans privatització d’una empresa pública, sortida a borsa.

- OPS o oferta pública de subscripció: ofereix accions de nova emissió, fruit d’una ampliació de capital. Perquè els valors que emeten les empreses resultin atractius a l’inversor davant d’altres opcions l’empresa ha de garantir:

o Rendibilitat: per valors de renda fia, dividends o plusvàlueso Seguretat: relacionat amb poder obtenir rendiment esperato Liquiditat: garantia a un inversor de poder canviar els títols per diner.

Abans a Espanya hi havia un mercat de valors on es negociaven accions, obligacions i valors del deute públic. Ara tot es troba sota supervisió de CNMV (comissió naconal de mercat de valors):

- La borsa de valors, que fonamentalment negocia: accions drets de subscripcio sobre noves accions i altres actius financers. Hi ha 4 borses de valor a Espanya (Madrid,

BCN, Bilbao i Valencia) les quals han desenvolupat un mercat unificat anomenat mercat continu.

- Mercat del deute públic anotat: mercat gestionat per banc d’espanya que té com a unic objectiu la negociació de valors de renda pública

- Mercat espanyol de renda fixa privada, on destaca el marcat AIAF, que permet negociacions majoristes de determinatts actius de renda fixa

LA BORSA DE VALORS

La borsa és l’únic mercat on es compren i es venen accions de les empreses. Li permeten la captació de recursos.

- Pot optar per una ampliació de capital amb desemborsament- Liquiditat als antics accionistes- Si les accions pugen de valor pot capitalitzar l’empresa

El mercat: primer mercat (empreses més rellevants), segon mercat (pimes en certa grandària).

ADMISSIÓ EN EL PRIMER MERCATACCIONS Capital mínim 1,2 milions

Beneficis Sense determinarNº d’accionistes Almenys 100

OBLIGACIONS I VALORS SIMILARS

Import nominal dels valors Mínim 601.012€Nº d’obligacions 100 obligacionistes

AVANTATGES INCONVENIENTSMenor cost de finançament Pot comportar pèrdua de poder en

l’empresa pels accionistes fundadorsQuantitat de finançament és elevada Han de facilitar informació periòdica als

accionistes i a la borsaMillora la imatge pública amb publicitat gratuïta dels mitjans de comunicació amb informació sobre la marxa de la borsa

S’han de sotmetre a auditoria externaLes accions passen a mans de desconeguts o no volguts

Qui compren liquiditat i informació tenen avantages de tipus fiscal. Inconvenient: en cas d’una inversió d’accions – risc.

8.4 SELECCIÓ DE LA FONT DE FINANÇAMENT

- tipus d’inversió

- grau d’endeutament que vulgui mantenir l’empresa

- cost del finançament

10.1 QUÈ ÉS LA DIRECCIÓ ESTRATÈGICA

La paraula estratègica es podria substituir per maniobra o tàctica per aconseguir objectius. Davant de diverses alternatives s’ha de triar quina pot ser la més avantatjosa.

Sobre els recursos que pot utilitzar tennint en compte l’entorn econòmic, tecnològic o social.

Direcció estratègica significa el procés de gestió d’una estratègia empresarial dins de l’empresa, s’ha d’adaptar a un entorn canviant i una competència que reaccona, tenint en compte el ll/t i com a finalitat l’èxit de l’empresa, mitjançant la millora de la seva posició comptetiva o per a la resolució de problemes que amenacen l’empresa.

ELEMENTS DE LA DIRECCIÓ ESTRATÈGICA

Es compon de:

Anàlisi estratègica: cal que s’estudiin:

- Entorn econòmic, social, polític o tecnològic- Capacitat estratègica- Expectatives dels promotors o emprenedors del negoci

Elecció estratègica: coorporatives, de negoci i operatives

Implantació de l’estratègia: recursos, organització del procés.

ELS TIPUS D’ESTRATÈGIES:

D’acord amb l’abast de la seva direcció, amb relació amb els objectius que es volen assolir i als recursos que es volen utilitzar. Estratègies genèriques:

Corporatives: establir el marc de referència per a la presa de totes les decisions, ser globals i tenen una dimensió temporal a ll/t

De negoci: aspectes més concrets. Potenciar el producte o unitat de negoci. Tenir una dimensió temporal de m/t.

Operatives: relacionades amb el dia a dia, específiques, a c/t.

ELS PRINCIPIS ESTRATÈGICS:

1. Punts forts i punts febles2. Oportunitats de l’entorn i del mercat3. Força de la innovació4. Sinergia de les potencialitats5. Mitjans han d’estar relacionats amb els objectius6. Valor de la simplicitat: solucions senzilles i estratègiques, poden ser l’èxit de

l’empresa7. Constància empresarial: l’èxit prové de la dedicació perseverant i pacient

10.2 EL PROCÉS DE LA DIRECCIÓ ESTRATÈGICA

L’empresa pren mesures de caràcter estratègic per assolir objectius a escala corporativa o a escala de negoci. S’han de tenir en compte les diverses etapes:

- Definició d’objectius: concrets, mesurables i factibles- Avaluació dels recursos interns: saber fortaleses que s’han de potenciar i quines

debilitats s’han de neutralitzar- Avaluació dels recursos externs: identficar quins elements són oportunitats i quins

amenaces- Anàlisi de l’entorn competitiu: l’estratègia que es vol imlantar. Si coneix la

competènca.- Elaboració dels escenaris de futur: optimista neutra o pessimista. Projecció a m/t i

ll/t- Formulació de l’estratègia: que es vol aplicar- Avaluació de les alternatives estratègiques- Eines estratègiques: PERT, gràfiques GANTT- Control estratègic: cal observar el grau d’assoliment de l’estratègia, registrant les

desviacions les mesures correctores

10.3 L’ESTRATÈGIA COMPETITIVA: L’AVANTATGE I LA CREACIÓ DE VALOR

Millorar l’estratègia competitiva. La definició d’una característica o d’una qualitat que faci genèrica i sostinguda. Creació de valor, d’un valor afegit com a complement per assolir l’ècit.

LES BASES DE L’ESTRATÈGIA COMPETITIVA

- Preus reduïts, mateix valor afegit- Estratègia de diferenciació únic- Estratègia híbrida, pugui oferir un factor diferenciador- Estratègia de baixos costos de producció, per mitjà d’un avantatge a escala

productiva o operativa- Estratègia de diferenciació segmentada: oferint valor afegit que permet justificar uns

preus superiors

Avantatge, un valor afegit per poder fer front a la competència.

LA CREACIÓ DE VALOR:

Motors més importants per poder assolir l’èxit i un avantatge competitiu

Afegeix una característica molt innovadora: avantatge competitiu: factor difícil d’imitar

11.1 LOCALITZACIÓ DE L’EMPRESA

Ubicar una empresa o un negoci. Variables externes:

- La demanda del mercat- El proveïment de primeres matèries- Mercat de treball- Les comunicacions i el transport: actualment les empreses solen situar-se a la

perifèria de les ciutats més importants, en zones o polígons industrials. Quan les empreses que s’hi ubiquen es caracteritzen per l’alta tecnologia es parla de parcs tecnològics, que generalment estan impulsats per l’Administració pública. S’ubiquen a prop de mercats, amb la qual cosa els costos es redueixen gràcies al fet que utilitzen serveis comuns, economies d’aglomeració.

- Els subministraments- El cost de la construcció i del solar- La legislació: fiscal, social o mercantil- La inversió i el finançament- El desenvolupament economic de la regió

11.2 LA DIMENSIÓ DE L’EMPRESA

La capacitat de producció que és determinada per una sèrie de factors com ara la tecnologia, el nº de treballadors i el mercat.

Capacitat necessària, nivell maxim de producció que es pot obtenir en un període de temps determinat. S’ha de fer una previsió de la demanda, un estudi de mercat. Analitzar la producció, els costos, avaluar les diferents alternatives i prendre la decisió oportuna.

11.3 CREIXEMENT DE L’EMPRESA

CREIXEMENT INTERN

És l’increment de la capacitat productiva o l’augment de la varietat dels seus productes i serveis, és a dir, diversificar la producció per assolir nous mercats.

Relació amb el producte original del nou producte. Quan l’empresa vol incrementar la producció però sense canviar el producte, el que ha de fer són estratègies de màrqueting. En

qualsevol dels casos l’empresa creix potser haurà de refer les instal·lacions (comprar nous locals, maquinària, mobiliari...).

CREIXEMENT EXTERN

Fa referència a l’adquisició, control, absorció d’empreses o cooperació amb altres:

- Fusió d’empreses : unió entre diverses societats per crear-ne una de nova. L’empresa que sorgeix com a fruit de la negociació de les altres, assumeix els seus drets i obligacions i formen un patrimoni únic.

- Absorció : una empresa n’adquireix una altra (la qual s’extingeix).- Cooperació : relacions entre empreses que mitjançant acords col·laboren per

compartir recursos i informacions per minimitzar costos i riscos.- Trust : concentració vertical, és un conjunt d’empreses que formen part de diferents

fases del procés de producció i que intenten reduir costos i dominar el mercat.- Càrtel : concentració horitzontal, és un grup d’empreses del mateix procés productiu

que dominen pràcticament el mercat i es poden d’acord en els preus i les estratègies de venda com l’OPEP.

- Holdings : forma d’organització d’empreses segons la qual una companyia matriu aconsegueix les accions i les participacions d’altres empreses que controla. Només tenen un òrgan directiu. Controlen diversos sectors, benegici o eficiència fiscal i mllor rendibilitat. Ex: Nueva Rumasa.

11.4 LA GLOBALITZACIÓ. LA NTERNACIONALITZACIÓ I LA DESLOCALITZACIÓ

GLOBALITZACIÓ

És l’extenció de les relacions econòmiques entre diferents països, fins a l’extrem de crear una economia mundial, en la qual cada economia participant depèn de les altres.

Procès polític, econòmic, social i ecològic que s’està produint, més interrelació econòmica. Sota el control de les grans empreses. Necessiten guanyen dimensió per atendre aquest nou mercat.

INTERNACIONALITZACIÓ

És l’obertura als mercats internacionals, és a dir, les operacions que una empresa fa per vincular-se amb aquests mercats internacionals. Consideracions:

- Manca d’informació sobre el mercat en el qual volen operar

- Manca de personal- Resistència al canvi per part del conjunt humà- Distància cultural-psicològica, l’entorn cultural serà diferent- Gustos dels consumidors diferents- Pràctiques de negocis diferents: proveïdors, clients...- Necessitat d’adaptar-se a la legislació

L’empresa valora els avantatges que li pot proporcionar exportar o expandir-se a països.

EMPRESES MULTINACIONALS

Sorgeixen d’un procés d’ampliació de les grans empreses que operen en dos països o més.

Gran capacitat productiva. Es troben a països diferents dels països d’origen.

La decisió d’escollir el lloc adequat. Està determinat pels beneficis que s’esperen.

Una de les empreses és l’empresa matriu, les altres són filials. Característiques:

- Juguen amb avantatge respecte de la resta d’empreses.- Tenen tecnologia punta: creixen constant, absorbeixen el mercat i es van fusionant

amb empreses més petites.

LA DESLOCALITZACIÓ

La globalització ha fet que passés. És el trasllat d’activitats productives des de països industrialitzats cap a països en desenvolupament que es caracteritzen per tenir nivells sensiblement inferiors de la seva renda per càpita i salari.

Volen minimitzar costos (financers, fiscals, matèries primeres...) i aconseguir produir a preus més barats.

O tanquen completament les seves plantes productives al país originari o redueixen la seva producció a un nivell representatiu.

Té efecte negatiu sofre el país d’origen perque augmenta l’atur i la desinversió. En el país de destinació són positius per la seva població i genera millors expectatives.

Les empreses es deslocalitzen per evadir una legislació mediambiental més rígida al país d’origen, la qual cosa provoca un greu impacte medambiental en el país de destinació.

11.5 LES PETITES I MITJANES EMPRESES (PIMES)

S’inclouen les empreses:

- Petites : <50 treballadors i volum de vendes <10 milions d’euros- Mitjanes : entre 50 – 250 treballadors i volum de vendes uns 50 milions l’any

Coneixeran el mateix mercat en què operen la resta d’empreses del seu sector, amb la qual cosa això és un avantatge competitiu respecte de les empreses que no ho fan.

Característiques:

- Poca formació empresarial : pocs departaments d’assessorament (staff)- Poca capacitat financera : pocs recursos de partida- Qualificació i formació tècnica del personal i obsolescència tecnològica : reciclatge del

personal no avança. Manca de previsió,, falta de mitjans econòmics per adaptar-se. Queden al marge de la recerca

- Integració del personal : més motivació i responsabilitat

Economies d’escala: a mesura que augmenta la dimensió o la producció d’una empresa, els costos mitjans disminueixen i això repercuteix en el preu.

11.6 L’EMPRESA I LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ:

La globalització economica: mercats financers interconnectats, més grans i dinàmics, estratègies, redefinir la competència, la cooperació i fluxos de capitals.

L’economia de la comunicació i el coneixement: nous factors de la gestió de la informació i la comunicació que permeten a les empreses obtenir guanys. Economia fonamentada en la productivitat i la creació de valor generat per la gestió del coneixement i la comunicació gràcies a innovacions.

Internet com una nova forma d’organització: avenços de la informàtica i la microelectrònica. Ordinadors... que processen la informació cada cop més ràpidament.

Supervivència en un entorn globalitzat, redefinir l’organització i innovacions constants com a font de creació de valor.

LA INFLUÈNCIA D’INTERNET SOBRE L’EMPRESA:

Internet és una xarxa global d’ordinadors que estan interconnectats i que es poden comunicar entre si. La seva introducció i aplicació modifica l’organització:

- Millor comunicació exterior (clients, proveïdors, consumidors...)- Més opcions d’inversió i finançament a escala mundial- Increment de la productivitat laboral: relacions laborals es flexibilitzen.- Facilita la interconnexió entre empreses i institucions (Hisenda)

INTERCONNEXIÓ ENTRE EMPRESES I INSTITUCIONS:

Manera constant, ràpida i barata. Millores:

- Relació client-proveïdor: eficiència logística

- Desenvolupament en mercats intersticials : aprofitament dels espais buits que deixen empreses grans

- Creadores de feina : més recursos de treball que de capital

- Banca electrònica: on no s’ha de desplaçar a l’oficina bancària- Tràmits oficials: SS, Hisenda- Informació i assessoria: aspectes legals

Ritme d’implantació basat en Internet. Baix cost, millora de l’eficiència, vital bon funcionament i planificació de la xarxa.

Les empreses es beneficien de solucions operatives que les fan més competitives, es beneficien de les innovacions tecnològiques.

12.1 LA CREACIÓ D’UNA EMPRESA

LA CREACIÓ

És un projecte en què la iniciativa d’una persona o d’un conjunt és el benefici econòmic o finalitat social. Factors productius:

- Recursos naturals : les primeres matèries, l’energia i els subministraments materials necessaris que formen el producte (bé o servei)

- Treball : és la mà d’obra o el temps que dediquen els treballadors a la producció del producte fabricat per l’empresa

- Capital : és el conjunt de béns d’inversió necessaris perquè es pugui dur a terme la producció: maquinària, eines, instal·lacions productives, locals i edificis, com també els recursos financers de l’empresa.

- Organització i capacitat empresarial: és la gestio, l’administració i la capacitat d prendre decisions i assumir riscos de manera responsable, la qual cosa dóna un caràcter específic i diferenciador a l’empresa.

- Tecnologia : és el conjunt de procediments i de tècniques de producció que d’una manera concreta combinen els anteriors factors de producció

Planteja que vol fabricar, producció. Motivacions personals:

- Experiència laboral : antics treballadors o directius d’una empresa poden iniciar un projecte autònom i independent per tal de desenvolupar la seva capacitat empresarial

- Aprendre per millorar : observar i estudiar iniciatives empresarials alienes per aplicar-les a un projecte propi és una estratègia molt prudent, a més d’estimulant

- Desenvolupar per innovar : en una societat on es diu que pràcticament tot està inventat, la creació de nous productes o processos productius és tot un repte. Aixo implica desenvolupar coneixements tècnics més exigents que en els casos anteriors.

és important la capacitat per afrontar riscos, és un dels elements bàsics perquè l’empresa es pugui desenvolupar favorablement. L’empresari utilitza el seu patrimoni personal com a factor de producció.

LES VARIABLES DE LA INICIATIVA EMPRESARIAL

Variables endògenes (no són factors necessaris en la seva totalitat):

- Capacitat emprenedora i empresarial : conjunt de disposicions i voluntats personals que fan que una persona pugui afrontar riscos de manera responsable, que sigui capaç de negociar, prendre decisions,, avaluar amenaces i oportunitats i administrar i gestionar una empresa.

- Idea de negoci: idea bàsica en la qual es fonamenta tot el projecte empresarial, l’activitat empresarial o novetat que es vol dur a la pràctica.

- Projecte d’autoocupació : voluntat personal que obliga a proporcionar-se elles mateixes l’ocupació que necessiten.

- Disposició de recursos materials o financers : possessió per part d’una persona de recursos materials o financers que li poden suposar un estímul per estudiar una possible manera d’utilitzar-los i obtenir benefici a partir d’ells.

- Coneixements tècnics i professionals: per al seu propi benefici, conjunt de coneixements adquirits per la formació acadèmica o per l’experiència laboral o professional. Know-how són els coneixements tècnics per fonamentar una iniciativa empresarial o bé una idea de negoci molt nova.

Variables exògenes (permeten la creació d’una empresa. Aquells elements que s’originen en l’entorn o l’àmbit extern de la iniciativa empresarial):

- Localització : lloc on es vol situar el negoci i que per la seva situaió pot aportar externament un estímul a la iniciativa empresarial. Permet aprofitar les oportunitats favorables de l’entorn.

- Disponibilitats dels mercats a diversos nivells : per les vendes (proximitat dels clients), per les compres (proximitat o facilitat d’accedir a les fonts d’aprovisionament dels proveïdors) i pel mercat laboral (facilitat per contractar i disposar de treballadors suficients)

- Infraestructures públiques: el nivell i el desenvolupament de l’entorn quant a comunicacions, transport i urbanització pot facilitar la decisió de crear una empresa, ja que es poden trobar més facilitats per al seu desenvolupament)

- Conjuntura econòmica : situació de l’entorn econòmic favorable en un moment d’auge econòmic; d’aquesta manera es faciliten les decisions d’inversió amb menys incertesa

- Entorn institucional favorable: programes públics de subvencions i ajuts a la inversió, bonificacions fiscals i legislació propícia per a la creació d’empreses sovint, les administracions públiques incentiven la creació d’empreses per diferents motius.

L’AUTOOCUPACIÓ

Variables internes del projecte empresarial, que implica les motivacions de l’emprenedor són aconseguir feina per si mateix.

Sortida natural a persones que tenen potencials especials d’emprenedors o que ja tenen experiència. Know-how o recursos materials o financers.

Les autoritats públiques estimulen mitjançant programes d’assessorament un projecte d’autoocupació.

EL PROCÉS DE CREACIÓ D’UNA EMPRESA

Aquesta decisió està determinada per les variables endògenes i exògenes.

12.2 LA IDEA DE NEGOCI

Una idea que han de millorar o completar. D’altres no es disposa d’aquesta idea:

- Pluja d’idees o brainstorming : es proposen una gran quantitat d’idees, imaginació i l’espontaneïtat determinant.

- Filtre de propostes : rebutgen aquelles impossibles- Comparació de les idees : avantatges i inconvenients- Avaluació de les idees : valoració de diversos aspectes com el coneixement, grau de

competència i valoració numèrica- Selecció de la idea de negoci : definir el seu valor afegit

12.3 LA VIABILITAT DEL PROJECTE EMPRESARIAL

Estudi de la idea de negoci

Estudi i anàlisi de la viabilitat en diversos aspectesestudi de mercat

estudi economicofinancerestudi tècnic

Definició i formalització del pla d'empresa

decisió de crear o no l'empresa

elecció de la forma jurídica

constitució formal i obligacions amb les admnistracions públiques

inici de l'activitat empresarial

Anàlisi de totes les dades internes del projecte, com també les característiques diverses de l’entorn amb la finalitat de saber si el negoci pot tenir èxit:

- Comercial : estudi de mercat, anàlisi DAFO i pla de màrqueting- Econòmica : llindar de rendibilitat- Financera : inversió i finançament- Altres : tècnica, mediambiental..

VIABILITAT COMERCIAL

Possibilitats ed venda i de desenvolupament en el mercat. Estudi de mercat:

- Anàlisi de l’entorn general : l’entorn econòmic, legal, tecnològic i social- Anàlisi de la competència : comparteix el mercat del mateix producte- Anàlisi dels consumidors : necessitats, hàbits- Estudi de la localització

L’estudi de mercat: es recullen dades amb tècniques diverses (Enquestes, observació directa), s’analitzen i s’interpreten resultats. L’objectiu consisteix en la disposició d’una síntesi d’informacions sobre el projecte d’iniciativa empresarial amb relació a un producte concret, el qual permetrà verificar la seva viabilitat comercial. – respecte la competència

Anàlisi DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats), possibilitats d’èxit. – respecte l’entorn:

- Debilitats : aspectes del projecte empresarial en què la competència esdevé superior- Fortaleses : aspectes del projecte empresarial en què se supera la competència- Amenaces : impediments i dificultats de l’entorn- Oportunitats : possibilitat d’explotar un valor afegit o un avantatge comparatiu

Un pla de màrqueting per tal de planigicar la possible política comercial de l’empresa. En el pla de màrqueting s’indiquen les directrius bàsiques de la planificació amb dues línies principals:

- Determinar el segment de mercat- Delimitar les variables del màrqueting total: producte, preu, promoció i distribució

VIABILITAT ECONÒMICA

Comprovar si l’activitat de l’empresa permetrà generar beneficis o no. Cal tenir una idea clara de l’estructura i determinar:

- Costos fixos : no varien amb el volum de producció- Costos variables : són proporcionals- Preu de venda del producte : inclou el marge de beneficis

La quantitat de producte mínima que s’ha de vendre:

Q* = CF

P−CV

CF=costos fixos / CV= costos variables / P= preu de venda / Q*=quantitat del llindar de rendibilitat

VIABILITAT FINANCERA: EL VAN I EL TIR

Determinada per la planificació i la relació entre dos factors:

- Inversions de l’empresa : maquinària, local...- Finançament de les inversions : capital, préstecs, crèdits, proveïdors, subvencions...

Cal organitzar una planificació conjunta: un pla d’inversions i un pla de finançament relacionats entre si, a vegades la inversió inicial s’ha de determinar.

VIABILITAT MEDIAMBIENTAL

Respecte del medi ambient i el compliment de les normatives per tal que el projecte empresarial sigui sostenible i viable amb relació al seu entorn natural.

ALTRES VIABILITATS

Es pot estudiar:

- Viabilitat tècnica : comprovar que la tecnologia, la maquinària... pot suportar l’activitat empresarial amb eficàcia i qualitat

- Viabilitat juridicolegal : respecta les normatives legals en àmbits mercantil, laboral, fiscal....

12.4 EL PLA D’EMPRESA

Document que permeti descriure les característiques del projecte d’iniciativa empresarial. Descripció ordenada i justificada de projecte. Informar-ne inversors potencials, organismes públics...

S’ha de fer targeta de presentació del projecte. És útil per donar coherència al procés i comprovar que s’han realitzat els estudis de viabilitat i planificació. Proposta de guia:

- Presentació del projecte : dades personals dels promotors, descripció de l’activitat- Estudi de mercat : tendències del mercat, anàlisi de la demanda i de la competència

- Pla de màrqueting : producte, preu, promoció i distribució- Pla operatiu : descripció del procés de fabricació- Aspectes legals : elecció de la forma jurídica, d’inici de l’activitat, descripció de les

obligacions legals, normativa aplicable i estudi de salut laboral i riscos laborals- Pla econòmic i financer : pla d’inversió de finançament, previsió de tresoreria, estats

financers provisionals (balanç i compte de PIG)

12.5 LA CONSTITUCIÓ FORMAL DE L’EMPRESA

Si es crea l’empresa, s’inicia el procés de constitució formal de l’empresa, tràmits documentals i obligacions administratives.

ELECCIÓ DE LA FORMA JURÍDICA

Aspectes que s’han de considerar:

- Responsabilitat davant de tercers (limitada o ilimitada)- Capital necessari- Nombre de socis- Tipus ed regim fiscal

ELS TRÀMITS DOCUMENTALS

Certificat negatiu del nom de la societat

Atorgament de l’escriptura pública de la constitució: es redacten els estatuts entre els socis davant d’un notari.

Tràmits davant d’Hisenda: IAE, NIF, llibres oficials

Tràmits davant la SS: en el registre l’inici de l’activitat i treballadors contractats

Tràmits davant l’Ajuntament: la sol·licitud de llicència d’activitat per fel per obres

Procés de creació que implica el plantejament de recollir informació sobre prendre una decisió categòrica i analitzar la realitat que ens envolta i conèixer els procediments legals per constituir l’empresa.

TIPUS SOCIS RESPONSABILITAT CAPITAL TRIBUTACIÓ

EMPRESA INDVIDUAL 1 Il·limitada No hi ha mínim

IRPF tributant de forma personal a la renda dels

socis (rendiment per activitats econòmiques)

S. CIVIL PRIVADA 2 o més Il·limitada i personal No hi ha mínim

IRPF tributant de forma personal a la renda dels

socis (rendiment per activitats econòmiques)

S. CIVIL PÚBLICA 2 o més Il·limitada No hi ha mínim

IS (subjecte a Impost de Societats)

S. COL·LECTIVA 2 o més Il·limitada, personal, solidària i subsidiària

No hi ha mínim

IS

S. COMANDITÀRIA SIMPLE 2 o més (1 de col·lectiu

i 1 comanditari)

Il·limitada pels socis col·lectius

Limitada al capital aportat, pels socis

comanditaris

No hi ha mínim

IS

S. COMANDITÀRIA PER ACCIONS

2 o més (1 de col·lectiu

i 1 comanditari)

Il·limitada pels socis col·lectius

Limitada al capital aportat, pels socis

comanditaris

Mínim 60101,21€

IS

S. DE RESPONSABILITAT LIMITADA

1 o més Limitada al capital aportat

Mínim 3005,06€

IS

S. LIMITADA NOVA EMPRESA Màxim 5 Limitada al capital aportat

Mínim 3012€Màxim

120.202€

IS

S. ANÒNIMA 1 o més Limitada al capital aportat

Mínim 60.101,21€

IS

S. LABORAL (responsabilitat anònima o limitada)

4 o més (com a

mínim 3 socis

treballadors

Limitada al capital aportat

Mínim 3005,06 si és

SRL o 60101,21 si és SAL (almenys

el 51% del capital ha de

ser socis treballadors)

IS

S. COOPERATIVA De 2 a 5 segons el tipus de

cooperativa

Limitada al capital aportat

Mínim fixat pels estatuts

IS

AMPLIACIÓ UNITAT 10: LA DIRECCIÓ ESTRATÈGICA DE L’EMPRESA

ANÀLISI DE LA COMPETÈNCIA EN LES ESTRATÈGIES CORPORATIVES

Planificació de les decisions relacionades amb l’objectiu global, relaciona el seu negoci i el mercat on es situa.

Anàlisi externa de les forces competitives.

Michael E. Porter: model de les cinc forces competitives o model del nucli competitiu

AMENACES DE NOUS COMPETIDORS

Depenen de les facilitats és poc atractiu o rendibilitat de negoci no és alta. Fonamenta:

Barreres d’entrada: factors de diferent caire que impedeixen o que dificulten que una empresa es posicioni en un nou mercat fent que la inversió sigui poc atractiva:

- Economies d’escala- Productes o serveis molt diferenciats- Inversió inicial molt elevada- Clients molt fidels a la marca- Clients amb costos elevats per canviar de proveïdor- Dificultat per accedir als canals de distribució- Polítiques estatals per dificultar l’entrada de nous competidors mitjançant subbsidis

o normatives protectores

Barreres de sortida: factors una vegada que un nou competidor s’introdueix en el mercat fan complicat que aquest en pugui sortir dificultant la desinversió.

AMENACES DE PRODUCTES SUBSTITUTIUS

No només haurà de competir amb les empreses amb productes semblants sinó també amb empreses d’altres sectors:

- La qualitat del nostre producte- Facilitat que tinguin els clients per substituir el producte o els costos per fer-ho- Els preus relatius entre els productes- Nivell de diferenciació del producte

PODER DE NEGOCIACIÓ DELS CLIENTS

Força que tinguin els clients i la capacitat d’imposar condicions:

- Nivell de concentració dels clients (si n’hi ha pocs i amb molt poder de compra)- Els costos de substituir un proveïdor- El grau de diferenciacio del producte- La capacitat d’integracio entre clients- La rendibilitat dels clients i el grau d’exigència en quan a preus baixos

PODER DE NEGOCIACIÓ DELS PROVEIDORS

Capacitat que tinguin els proveïdors per imposar o determinar les característiques de l’operació de compravenda:

- El nivell de concentració dels proveïdors- Si subministren un producte fonamental- Els costos de substituir un client- El grau de diferenciació del producte- La capacitat d’integració entre proveïdors- La rendibilitat dels proveïdors i el grau d’exigència en quant a preus baixos

GRAU DE RIVALITAT DELS COMPETIDORS

Molta competència o gran nombre de competidors determinarà l’èxit del negoci i les seves expectatives de futur, ja que el fan menys atractiu. Depèn de:

- L’estructura de competència ( rivalitat més intensa si hi ha molts competidors de poca dimensió)

- Els costos fixos elevats (fan que els competidors siguin més agressius amb la competència amb els preus)

- Les barreres de sortida (si són importants faran que els competidors siguin més bel·ligerants davant la dificultat per abandonar el mercat)

- Grau de diferenciació (si és baix, més rivalitat de competidors per la poca capacitat de diferenciar entre els productes dels diferents competidors)

Final: formular una estratègia corporativa, planificar la posició dins l mercat i les expectatives d’èxit dels seu negoci.

13.1 PRESENTACIÓ DEL PROJECTE

DADES PERSONALS

(curriculum)

MOTIVACIONS I ORIGEN DE LA IDEA

- Coneixements- Autoocupació

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT

(aplicacions, tipus de tecnologia, que preveu)

13.2 ESTUDI DE MERCAT

LOCALITZACIÓ

CARACTERÍSTIQUES I TENDÈNCIES DE MERCAT

(si te molt potencial, creixement, internacional...)

ANÀLISI DE LA DEMANDA

Per pimes o per usuaris individuals que considerem una subsegmentació més àmplia

ANÀLISI DE LA COMPETENCIA

Existeix competència, aprofitar el potencial i treure els punts febles, no és molt possible diferenciar-se de la competència

VIABILITAT COMERCIAL: ANÀLISI DAFO

DAFO (debilitats amenaces fortaleses i oportunitats.

FACTORS INTERNSDEBILITATS FORTALESESNo disposar d’una àmplia gamma de productes i d’nstal·lacions comercials grans, per disposar de recursos financers limitats

L’experiència d’un dels socis és un negoci informàtic on va treballar anteriorment

FACTORS EXTERNSAMENACES OPORTUNITATSL’entorn econòmic poc favorable, donada la situació econòmica de crisi, que pot provocar una reducció de la demanda i del finançament

Aprofitar que la localització on s’ubicarà el negoci és una àrea residencial de nova creació. Això pot ser una barrera d’entrada a nous competidors

13.3 PLA DE MÀRQUETING

EL PRODUCTE

Estratègia (a domicili...) , servei personal, descripció ordiinador i servei d’assessorament. Seguiment d’estratègies diferenciadores

EL PREU

Determinar el preu:

- Si fixem uns preus per sota dels de la competència, un volum de vendes- Preus per sobre dels de la competencia, els clients no coneixedors del món de la

informàtica, valoren la proximitat- Combinació d’ambdues

LA PROMOCIÓ

- Llançament- Manteniment

Ara els productes al llançament:

- Campanya publicitària tres dies a la setmana- Distribució d’un fullet publicitari

Manteniment de la publicitat amb menor intensitat ( preus baixen)

Realitzar bustiades

LA DISTRIBUCIÓ

El nostre negoci és minorista, comercialitzem productes informàtics a clients finals

S’ha de tenir molt en compte els canvis en el mercat, nous competidors, mantenir expectatives a ll/t

13.4 PLA OPERATIU

PROCÉS DE PRESTACIÓ DEL SERVEI

Comercialitzar una serie de productes, mantenir una quantitat d’existencies per tenir més demandes.

RECURSOS NECESSARIS

Infraestructures materials:

- Local comercial- Mobiliari

- Equips informàtics- Elements de transport- Inversió inicial- Recursos humans

PROVEIDORS

Majoristes que proporcionin materials que es comercialitzin, ja es coneix l’estructura de la xarxa de distribuïdors

Mantenir diversificació dels proveïdors.

PLA DE VENDES

Estudi de les possibilitats comercials

S’ha suposat que els clients s’interessaran per la compra d’un producte.

Preu cost unitari 375

El preu de venda 525

Marge comercial = (preu de venda /cost unitari) – 1 = 40%

TIPUS D’ESCENARI UNITATS MENSUALS VENUDES

INGRESSOS PREVISTOS (€ / mes)

PESSIMISTA 2 13125NORMAL 50 26250OPTIMISTA 75 29375

13.6 ASPECTES LEGALS

FORMA JURÍDICA *

Responsabilitat limitada dels socis al capital aportat, mínim 3012 i màxim 120202. Hi ha tràmits genèric i canvis, òrgans senzills.

TRÀMITS DE L’INICI DE L’ACTIVITAT

Se simplifiquen i s’agiliten molt els tràmits, telemàtica en 48 hores. Nom de l’emrpesa, nom i cognoms de cadascun dels socis i codi alfanumèric SLNE.

NORMATIVA APLICABLE

Mercantil habitual i normativa municipal i autonòmica

OBLIGACIONS LEGALS

Impostos: d’una societat, IVA, IRPF

Tràmits laborals: SS, de treballadors autònoms

Tràmits amb l’Ajuntament: obres d’obertura

PLA DE SALUT LABORAL

L’empresa té l’obligació d’implantar les mesures per garantir la salut laboral, prevenció de riscos com la protecció.