ESO / BATXILLERAT - Editorial Casals · PDF fileESO Física i Química. ... 3. Gran oferta de textos i activitats que . fomenten el treball de les . ... – Banc d’activitats –

ESO / BATXILLERAT

20162017

FÍSICA I

QUÍMICA

EDICIÓ EN CATALÀ

FÍSICA I QUÍMICA 2

ÍNDEX

ESOFísica i QuímicaClaus del projecte 4-5

Material per a l’alumne 6-7

Material per al professor 8-9

Proposta didàctica

Adaptació curricular

DVD del professor

Pissarra digital

Índex de continguts 10-15

BATXILLERATFísicaQuímicaClaus del projecte 16-17

Material per a l’alumne 18-19

Material per al professor 20-21

Proposta didàctica

DVD del professor

Pissarra digital

Material complementari 21

Índex de continguts 22-29

ecasals.catPortal de recursos educatius i llibres digitals

d’Editorial Casals 30-31

FÍSICA I QUÍMICA 3

NOVETATS PER AL CURS

2016-2017

2ESOES

O

M. DuñachM. D. MasjuanE. M. CostafredaA. Hernández

FÏSI

CA I

QU

ÍMIC

A 2

FÍSICA I

QUÍMICA

Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a

ecasals.cat/fiq2eso


ecasals.cat/fiq4eso

4ESOES

O

M. DuñachM. D. MasjuanE. M. CostafredaA. Hernández

FÏSI

CA I

QU

ÍMIC

A 2

FÍSICA I

QUÍMICAB

ATX

ILLE

RAT

QU

ÍMIC

A 2

QU

ÍMIC

A

BATXILLERAT

Josep M. DouMiquel D. MasjuanEva M. Costafreda

2Trobaràs els recursos digitals i el format digital edl llibre a

ecasals.cat/quimica2ba

Richard Phillips Feynman

Nu

eva York, 1918 - Los Ángeles, 1988

Copérnico pasó cerca de vein

ticinco añ

os trabajando

en el desarrollo de su

modelo h

eliocéntrico del

un

iverso. En aqu

ella época resultó difícil qu

e

los científi

cos lo aceptaran, ya qu

e supon

ía un

a

autén

tica revolución

.Ectem elibu

sa cor aperi aliquos

volorerit, vitiatium

doles ilita

FÍSI

CA

BATXILLERAT

Norberto PfeifferAntoni TravessetJosep M. DouAndrés Aragoneses

2Richard Phillips Feynm

anN

ueva York, 1918 - Los Án

geles, 1988


ticinco añ

os trabajando


modelo h

eliocéntrico del

un

iverso. En aqu


e

los científi


e supon

ía un

a

autén

tica revolución

.Ectem elibu



doles ilita


ecasals.cat/fisica2ba

BAT

XIL

LERA

TFÍ

SICA

2

ESO FÍSICA I QUÍMICA 4

ESO FÍSICA I QUÍMICA

1

Seccions dissenyades per promoure

l’adquisició de les tres competències científiques avaluades a les proves PISA:

Identificar qüestions científiques.

Explicar fenòmens científicament.

Utilitzar proves científiques.

2

Activitats específicament elaborades

per facilitar l’aprenentatge per part dels

alumnes amb necessitats educatives

especials, reunides en el quadern

fotocopiable Aprèn el que és bàsic.

176

10 155

80%

60%

40%

20%

0%0

El desfibril·lador

cOmPEtÈNcIES SOtA LA LUPA

La fibril·lació ventricular és una arítmia responsable de la majoria d’aturades cardíaques i, l’anomenada desfibril·lació n’és gairebé l’únic tractament efectiu. La desfibril·lació és el tractament elèctric de la fibril·lació ventricular i consisteix a transmetre un corrent elèctric suficient als músculs cardí-acs per tal d’aconseguir que es reprengui el ritme cardíac i, per tant, el pols del pacient. La supervivència del pacient depèn en especial del temps que triguem a reaccionar, per això cal tenir desfibril·ladors a mà.

Afortunadament han augmentat els desfibril·ladors en es-pais públics i privats. Hi ha dos tipus de desfibril·ladors:

• Desfibril·lador extern automàtic (DEA): equip tècnic homologat per usar-lo d’acord amb la legislació vigent, que permet analitzar el ritme cardíac, identificar les arít-mies mortals susceptibles de desfibril·lació i administrar una descàrrega elèctrica amb la finalitat de restablir el ritme cardíac de forma segura.

• Desfibril·lador semiautomàtic (DESA): equip amb ca-racterístiques anàlogues al DEA que requereix però que una persona premi el botó de descàrrega per activar-lo (el de la imatge).

La majoria dels DESA subministren una energia elèctri-ca d’entre 150 i 300 J, i les dosis efectives s’indiquen a l’aparell. Cal que la població es vagi familiarizant amb els desfibril·ladors i aprenent com funcionen per a situacions d’emergència.

Toni Hernández, E-ciencia (15.09.2014)

1. Què és la fibril·lació ventricular?

2. Observa el gràfic que relaciona la supervivència del pacient que ha patit una aturada cardíaca amb el temps d’aplicació del desfibril·lador. Digues quines de les conclusions següents són veritat i quines no, i raona breument el perquè.

a) Actuar ràpidament és essencial per a salvar la vida del pacient amb aturada cardíaca.

b) Passats 10 minuts de l’aturada cardíaca és pràcticament inútil el desfibril·lador.

c) La supervivència del pacient baixa linealment amb el temps d’aplicació del desfibril·lador.

d) Si actuem en menys de 5 minuts la supervivèn-cia serà estadísticament superior al 20%.

3. Raona els motius pels quals creus que la supervivència en el cas d’aturada cardíaca baixa tant amb el temps.

4. Els efectes de la utilització del desfibril·lador, creus que canvien segons l’edat? Indica com afecten els següents dos factors tècnics del desfibril·lador segons si el pacient és un nen o un adult:

a) Mida de les pales del desfibril·lador. b) Energia elèctrica subministrada al pacient.

5. Segons algunes recomanacions, en el cas de nens d’entre 1 i 8 anys cal subministrar una dosi aproximada de 4 J/kg. Amb un DESA que generi entre 150 i 300 J, indica quina energia subministraries en els casos:

a) Una nena de 5 anys i 20 kg. b) Un nen de 8 anys i 45 kg. Quin problema t’has trobat?

6. Creus que la població està prou preparada per a l’ús de desfibril·ladors? N’hi ha al teu centre educatiu i a d’altres espais públics on vagis habitualment? Redacta mitja pàgina reflexionant sobre la presència de desfibril·ladors a la societat i el coneixement que en té la població.

Sup

ervi

vèn

cia

Temps (min)

Competències de l’àmbit cientificotecnològic: 8 177

QUÈ CAL FER PER PROTEGIR-SE DURANT UNA TEMPESTA DE LLAMPS

No us refugieu sota un arbre aïllat i alt.En una ciutat, busqueu refugi dins d’un edifici o d’un automòbil.Desendolleu tots els electro-domèstics.No feu servir telèfons niobjectes metàl·lics.Apagueu l’aire condicionat.Eviteu banyar-vos en basses o piscines que estiguin al descobert i en camps oberts.Allunyeu-vos de la costa.

1 ENTRE EL TERRA I EL NÚVOL

Des de la part inferior dels cumulonimbus, càrregues negatives elèctriques atrauen les càrregues positives acumulades a la superfície del terra. Aquest xoc de càrregues genera el llamp, que és una centella o descàrrega elèctrica seguida d’un tro.

2 DES D’UN NÚVOL A UN ALTRE NÚVOL

La càrrega elèctrica d’un núvol pot exercir tensió sobre un altre núvol amb una càrrega oposada. Quan la centella va d’un núvol a un altre s’anomena llampec i no arriba al terra.

3 30 MINUTS ABANS I DESPRÉS

Les descàrregues de llamps poden tenir lloc 30 minuts abans o després de la tempesta, perquè l’atmosfera pot quedar amb una càrrega oposada a la del terra del seu abast.

EL TRO

És el so de l’ona de xoc del llamp quan escalfa l’aire dins del núvol a més de 27 000 ºC.

L’aire calent, quan es barreja amb aire fred de l’entorn, es refreda i es contrau. Aquesta contracció genera ones de xoc que emeten el soroll del tro.

Llamps i tronsCom es forma?

El llamp és un dels fenòmens més perillosos de l’atmosfera, dura pocs segons i sempre és brillant. Pren formes semblants a les de les branques d’un arbre.

La velocitat del so del tro es propaga a uns 340 m per segon. A menys de 30 segons del so s’està en zona de risc.

COMPARACIÓ AMB EL SOL

Sol9 000 ºCcapa externa

aigua bullint100 ºC

llamp27 000 ºC

El parallamps és una antena punxeguda de metall amb un cable conductor que baixa fins al terra. Les càrregues positives del parallamps creen ions que atrauen les càrregues dels llamps. El corrent es desplaça pel cable i arriba a terra sense causar cap dany a l’edifici o al seu entorn.

EFECTES EN L’ÉSSER HUMÀ Efectes que pot ocasionar un llamp en les persones que estiguin dins d’un radi inferior a 120 m del lloc de l’impacte.

Lesions a la retinaRuptura del timpàLesions pulmonars i òssiesAturada cardíacaCremades a la pell

Llamp

Cable conductor

Edifici

Vara metàl·lica

Terra

340 m

Terra

PRActIcA

1. La radiació lluminosa que acompanya un llamp i que pot tenir lloc dins d’un núvol s’anomena:

a) Llampec. c) Descàrrega. b) Tro. d) Cumulonimbus.

2. Si la velocitat del so és d’uns 340 m/s i la de la llum és d’uns 300 000 km/s, a quina distància aproximada ha caigut un llamp si sentim el tro 3 segons després de veure el llamp?

a) 113,3 m c) 1,02 km b) 340 m d) 900 000 km

3. Actualment s’investiguen els diferents tipus de llamps, i s’han documentat i fotografiat llamps que surten del terra per finalitzar el seu recorregut al núvol. Com pot ser? Explica-ho fent un esquema o infografia com a la figura.

4. Podria donar-se un llamp al buit. I un tro? Per què sovint no sentim el tro de llamps que cauen lluny?

5. En cas de tempesta elèctrica forta, quines accions no serien adequades i per quin motiu?

a) Intentar estar lluny d’estructures conductores amb forma punxeguda.

b) Si som a casa, desconnectar les antenes de TV i ràdio.

c) Si som a dins un vehicle, sortir-ne que ens mullem.

d) Si ens estem banyant a l’exterior, cal sortir de l’aigua.

6. Quina és la funció dels parallamps? Investiga els diferents tipus de parallamps que hi ha. Organitzeu grups i expliqueu-ne el funcionament d’un tipus concret.

Competències de l’àmbit cientificotecnològic: 5

58

Unitat 4 • Mescles i solucions

Ed

itoria

l Cas

als •

Mat

eria

l fot

ocop

iab

le •

Tan

t per

cen

t en

mas

sa

13. Ordena i anomena el següent material de laboratori segons l’haguis necessitat per preparar les disso-lucions dels problemes anteriors.

Ordre

Nom

14. El tant per cent en massa també es pot fer servir com a percentatge per indicar la composició de les substàncies, en el gràfic adjunt pots observar la composició de l’escorça terrestre.

a) Quins són els dos elements sòlids més abundants de la terra?

_______________________________________________________________________________________________

b) Per què fem servir l’alumini com a material de construcció, bicicletes, paper d’embolicar, fabricació de vehicles… a més de per la seva lleugeresa?

_______________________________________________________________________________________________

c) El Silici i el Germani són semiconductors, per què fem servir més el silici que el germani en la fabri-cació d’ordinadors?

_______________________________________________________________________________________________

Elements de l’escorça terrestre

Oxígen 46%

Sodi 3%

Silici 28%

Potassi 3%

Alumini8%

Titani 2%

Ferro 5%

Calci 4%

Altres 1%

59

Unitat 4 • Mescles i solucions

Ed

itoria

l Cas

als •

Mat

eria

l fot

ocop

iab

le •

Tan

t per

cen

t en

volu

m

Composició de les solucions. Tant per cent en volum

1. Com anomenem al nombre de mL de solut dissolts en 100 mL de solució?

_______________________________________________________________________________________________

2. Quin és el tant per cent en volum d’una solució que hem aconseguit barrejant 30 mL d’alcohol etílic (CH

3CH

2OH) fins a una solució de 75 mL.

Solut (mL) Solució (mL) % en volum = V solut / V solució · 100

3. Quin és el tant per cent en volum d’una solució que hem aconseguit barrejant 120 mL de metanol (CH

3OH) amb 380 mL d’aigua.

Observació: noteu que ara no parlem de solució sinó d’aigua, que és el dissolvent. Abans heu de cal-cular el volum de la solució.

Solut (mL) Dissolvent (mL) Solució (g) = solut + dissolvent % en volum

4. Al laboratori els càlculs són una mica diferents, així si volem preparar una solució de 250 mL al 10 % en volum d’alcohol en aigua. Com ho fem?. Segueix les indicacions i completa el text amb les paraules següents:

paral·laxi 250 pipeta matràsproveta aforament embut

Primer hem de mesurar el volum d’alcohol amb una ................... .

Després agafem un ................... aforat de 250 mL.

Amb l’ajut d’un aforat posem els 10 mL d’alcohol al matràs aforat de ................... mL.

Afegim a poc a poc amb l’ajut de l’................... l’aigua fins arribar a prop

de la línia d’................... (les ultimes gotes d’aigua destil·lada es poden

incorporar amb un comptagotes o amb una ................... )

És important fixar-se que a la preparació de la solució s’hi ha afegit aigua fins a un volum total de 250 mL, i no 250 mL d’aigua.

Observa també quina es la posició correcta per a la lectura del volum del

coll del matràs aforat. Vés amb compte amb l’error de ................... !

CLAUS DEL PROJECTE


3

Gran oferta de textos i activitats que

fomenten el treball de les competències clau des de l’àrea de Ciències.

4

Diversitat de suports complementaris

(paper, web i llibre digital projectable

a l’aula) amb recursos multimèdia de

gran qualitat (activitats interactives,

animacions i vídeos).

20

1 2 3

654

7

10

8 9

Normes bàsiques perquè t’organitzis bé la feina i treballis amb seguretat

ComPEtÈNCiEs sota la lUPa

1. Per què és important llegir bé la pràctica abans de començar-la a fer?

2. Tria quines de les accions següents són bones pràctiques al laboratori?

a) Rentar-te les mans abans de sortir del laboratori.

b) Agafar tot el material que necessitis per fer tota la pràctica i tenir-lo a la taula de treball.

c) Manipular els productes químics amb les mans. d) No inhalar mai directament un gas que es

desprengui d’una reacció química.

3. Per què s’ha d’anar en compte amb el vidre quan es treballa al laboratori?

4. Selecciona dos productes químics (de neteja, cosmètic...) i escriu-ne el nom, la finalitat, el símbol que mostra l’etiqueta i les precaucions que cal tenir en compte.

5. Un dels teus companys de classe et comenta que prefereix fer les anotacions una vegada és a casa, ja que d’aquesta manera el diari de recerca li queda més net, sense taques ni errades. Què li diries? És correcte el que fa?

6. Justifica quin d’aquests utensilis utilitzaràs al laboratori per realitzar cadascuna d’aquestes accions:

a) Mesurar de manera precisa un volum de 100 mL.

b) Mesurar i addicionar de manera precisa un volum de 5 cm3 en un vas de precipitats.

c) Contenir una solució d’aigua amb clorur de sodi.

proveta – matràs d’Erlenmeyer – vas de precipitats – bureta – pipeta

Abans de manipular aparells o produc-tes has de llegir la pràctica i parar atenció a les explicacions.

La taula de treball s’ha de mantenir neta i ordenada durant la realització de la pràctica. Al final, cal netejar i endreçar el material utilitzat.

No s’ha de tastar mai cap producte químic del laboratori. Molts són tòxics. Un cop acabada la pràctica, és molt important rentar-se les mans amb aigua i sabó.

No s’ha d’aplicar la flama directament al fons de cap tub d’assaig amb un líquid o una solució que s’hagi d’escalfar, ni per sobre ni per sota del nivell del líquid que conté, ni deixar-lo quiet mentre s’escalfa.

Quan escalfis un líquid en un tub d’assaig, l’extrem obert del tub no s’ha de dirigir cap a ningú.

Mai no s’ha d’inhalar directament un gas que es desprengui d’una reacció quími-ca. Per comprovar-ne l’olor, la manera cor-recta de fer-ho és dur cap al nas una mique-ta de gas mitjançant un moviment de la mà.

Quan treballis amb àcids has d’anar amb compte. En el cas de l’àcid sulfúric concentrat, no s’ha d’afegir mai aigua di-rectament sobre l’àcid, sinó a l’inrevés.

El vidre és fràgil, i es pot trencar i pro-vocar ferides. Cal usar-lo amb precaució. Recorda que el vidre calent presenta el ma-teix aspecte que quan està fred.

No aboquis productes químics a l’ai-güera sense consultar-ho abans amb el professor o professora.

És important mirar els pictogrames que hi ha a l’etiqueta dels productes químics que utilitzarem i prendre les precaucions necessàries.

EExplosiu

EComburent

CCorrosiu

TTòxic

XnNociu

XiIrritant

NPerillós per al medi ambient

FFàcilment inflamable

F+Extremadament inflamable

Competències de l'àmbit cientificotecnològic: 5

4

La ciència té més preguntes

que respostes

1.Per què les

roques que

hi ha al volcà

tenen diferents

colors? I

diferents

intensitats d’un

mateix color?

2.Quan posen

la roca a

«l’aigua» surten

bombolles del

voltant. A què

és degut aquest

fet?

3.Per què la

humitat, que

és majoritària

ment vapor

d’aigua, a la

zona del cràter

té característi

ques àcides?

EL DALLOL,

ÚNIC AL MÓN

Volcans del món, canal Odisea (2.11.2009)

MEsCLEs I sOLuCIONs

PROJECTE DISPONIBLE EN LLIBRE DIGITAL


2ESO

ESO

M. Duñach

M. D. Masjuan

E. M. Costafreda

A. Hernández

FÏSI

CA I

QU

ÍMIC

A 2 FÍSICA I

QUÍMICATrobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a

ecasals.cat/fiq2eso

3ESO

ESO

M. Duñach

M. D. Masjuan

E. M. Costafreda

A. Hernández

FÏSI

CA I

QU

ÍMIC

A 2 FÍSICA I


ecasals.cat/fiq3eso

2 ESOLlibre de l’alumneISBN 978-84-218-5872-1

NOVETAT



MATERIAL PER A L’ALUMNE

DESCOBREIX L’ÍNDEX DE CONTINGUTS DELS LLIBRES A LES PÀGINES 10-15 DEL CATÀLEG.



ecasals.cat/fiq4eso

4ESO

ESO

M. Duñach

M. D. Masjuan

E. M. Costafreda

A. Hernández

FÏSI

CA I

QU

ÍMIC

A 2 FÍSICA I

QUÍMICA


NOVETAT



ecasals.cat/fiq2eso

ESO

PROPOSTA

DIDÀCTICA

Marta Duñach

Maria D. Masjuan

Eva M. Costafreda

Antonio Hernández

Cristina I. Salas

ESO

PD

FÍSI

CA I

QU

ÍMIC

A 2 FÍSICA I

QUÍMICA

2


ecasals.cat/fiq3eso

PROPOSTA

DIDÀCTICA

Marta Duñach

Maria D. Masjuan

Eva M. Costafreda

Antonio Hernández

Cristina I. Salas

PD

FÍSICA I

QUÍMICA

3

ESO

FÍSI

CA I

QU

ÍMIC

A 3

ESO


ecasals.cat/fiq4eso

PROPOSTA

DIDÀCTICA

Marta Duñach

Maria D. Masjuan

Eva M. Costafreda

Antonio Hernández

Cristina I. Salas

PD

FÍSICA I

QUÍMICA

4

ESO

FÍSI

CA I

QU

ÍMIC

A 4

ESO

2 ESOProposta didàcticaISBN 978-84-218-6112-7

NOVETAT



NOVETAT


MATERIAL PER AL PROFESSOR

Inclou els continguts i els criteris d’avaluació de la matèria, la contribució de la matèria a l’adquisició de les competències bàsiques, la programació de curs i d’aula, el solucionari, l’avaluació i un banc d’activitats.


DVD DEL PROFESSORUn DVD específic per a cada curs amb tots els recursos per preparar i dinamitzar les classes.

Programacions. Desenvolupament de les unitats didàctiques:

– Orientacions – Programació d’aula – Banc d’activitats – Solucionari – Avaluacions

Avaluacions trimestrals i final. Recursos digitals del llibre de l’alumne.

ADAPTACIÓ CURRICULARAprèn el que és bàsic, material d’adaptació curricular.

Quadern per al professor en format fotocopiable per tal que els alumnes amb necessitats educatives especials puguin treballar els mateixos continguts del llibre de l’alumne a un nivell bàsic.

Planifica i ajusta els continguts seguint la metodologia del llibre de l’alumne.

Inclou un solucionari.

PISSARRA DIGITAL, ORDINADOR I TAULETA

Accés a la Proposta didàctica en PDF desglossada per unitats.

Accés als recursos digitals del llibre de l’alumne: a cada unitat del llibre, classificats en vídeos, àudios i clips multimèdia.

Recursos també disponibles a ecasals.cat

Editat per Editorial Casals, SA · Dipòsit legal: B-10576-201 Fabricat per GEM

A · Les reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual. No s’autoritza la comercialització independent d’aquest D

VD.

3ESORecursos de l’alumne off-line

També disponibles a: ecasals.cat/fiq3eso

PROPOSTA DIDÀCTICA

FÍSICA I

QUÍMICA



VD.



PROPOSTA DIDÀCTICA

FÍSICA I

QUÍMICA



VD.



PROPOSTA DIDÀCTICA

FÍSICA I

QUÍMICA


ecasals.cat/fiq2eso

ESO

J. Perea

ESO

BÀ

SIC

FÍSI

CA I

QU

ÍMIC

A 2 FÍSICA I

QUÍMICA

2

APRÈ

N EL Q

UE

ÉS B

ÀSIC


ecasals.cat/fiq3eso

J. Perea

BÀ

SIC

FÍSICA I

QUÍMICA

3ES

O

FÍSI

CA I

QU

ÍMIC

A 3

APRÈ

N EL Q

UE

ÉS B

ÀSIC

ESO


ecasals.cat/fiq4eso

J. Perea

BÀ

SIC

FÍSICA I

QUÍMICA

4

ESO

FÍSI

CA I

QU

ÍMIC

A 4

APRÈ

N EL Q

UE

ÉS B

ÀSIC

ESO


ESO FÍSICA I QUÍMICA 2CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic (identificar qüestions científiques, explicar fenòmens científicament, utilitzar proves científiques) / CM Competència matemàtica / CA Competència d’aprendre a aprendre CI Competència en autonomia i iniciativa personal / CL Competència comunicativa, lingüística i audiovisual CD Competència en el tractament de la informació i competència digital / CS Competència social i ciutadana / CC Competència artística i cultural

EM SITUOCF CD CA

CONTINGUTSCF CM

COMPETÈNCIES SOTA LA LUPA CF CA CL

FAIG RECERCA CIENTÍFICA CF CA CI

AVALUACF CA CI

1El mètode científic. Projecte de recerca

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis CCHo recordo?: Avaluació inicial

1. La ciència i el mètode científic

2. Com pots fer una investigació?

3. Què és i què no és ciència?Banc d’activitats

La informació, la vacuna més efectiva contra la pseudociència CM

La divulgació científica CS

Una pila de marca blanca té les mateixespropietats que una pila d’una marca concreta?

Què deu haver passat? CS

2Mesurar per investigar


1. La matèria i els materials2. Dimensions de la matèria3. Mesura de l’àrea d’una

superfície4. Mesura del volum5. Mesura de la massa6. Tractament, presentació i

anàlisi de dades7. El treball de laboratoriBanc d’activitats

La indústria paperera CS

Rècords de mides en els éssers vius CS

Com es determina la quantitat de pluja?

Mesurar grans distàncies CS

3El moviment


1. El moviment2. La velocitat3. El moviment rectilini i

uniforme4. El moviment variat:

l’acceleració5. Gràfiques del moviment

rectilini i uniformeBanc d’activitats

La seguretat viària CS

Jocs olímpics: els nedadors s’obliden dels banyadors de poliuretà CS

Com es pot determinar el tipus de moviment d’un mòbil?

Les cadiretes voladores CS

4Força i pressió


1. Què és una força? 2. Comparació de forces.

La llei de Hooke 3. Com es mesuren les forces4. Com es representen les

forces 5. Composició de forces 6. Equilibri de forces7. Forces i moviment8. La pressióBanc d’activitats

Anticiclons i depressions CS

La pressió sanguínia

Quins factors influeixen en el moviment?

Divendres. Per fi el bon temps!Dissabte. Per fer… dissabte!Diumenge. Pam!CS

5Forces a distància


1. Força gravitatòria2. Massa i pes3. La gravetat i els astres4. Força electrostàtica5. MagnetismeBanc d’activitats

Ressonàncies magnètiques CS

Què és un forat negre? CS

Podem transformar una ràdio en un detectorde metalls?

Electrosensibilitat CS



EM SITUOCF CD CA

CONTINGUTSCF CM



AVALUACF CA CI

1El mètode científic. Projecte de recerca


1. La ciència i el mètode científic

2. Com pots fer una investigació?

3. Què és i què no és ciència?Banc d’activitats

La informació, la vacuna més efectiva contra la pseudociència CM

La divulgació científica CS

Una pila de marca blanca té les mateixespropietats que una pila d’una marca concreta?

Què deu haver passat? CS

2Mesurar per investigar


1. La matèria i els materials2. Dimensions de la matèria3. Mesura de l’àrea d’una

superfície4. Mesura del volum5. Mesura de la massa6. Tractament, presentació i

anàlisi de dades7. El treball de laboratoriBanc d’activitats

La indústria paperera CS

Rècords de mides en els éssers vius CS

Com es determina la quantitat de pluja?

Mesurar grans distàncies CS

3El moviment


1. El moviment2. La velocitat3. El moviment rectilini i

uniforme4. El moviment variat:

l’acceleració5. Gràfiques del moviment

rectilini i uniformeBanc d’activitats

La seguretat viària CS

Jocs olímpics: els nedadors s’obliden dels banyadors de poliuretà CS

Com es pot determinar el tipus de moviment d’un mòbil?

Les cadiretes voladores CS

4Força i pressió


1. Què és una força? 2. Comparació de forces.

La llei de Hooke 3. Com es mesuren les forces4. Com es representen les

forces 5. Composició de forces 6. Equilibri de forces7. Forces i moviment8. La pressióBanc d’activitats

Anticiclons i depressions CS

La pressió sanguínia

Quins factors influeixen en el moviment?

Divendres. Per fi el bon temps!Dissabte. Per fer… dissabte!Diumenge. Pam!CS

5Forces a distància


1. Força gravitatòria2. Massa i pes3. La gravetat i els astres4. Força electrostàtica5. MagnetismeBanc d’activitats

Ressonàncies magnètiques CS

Què és un forat negre? CS

Podem transformar una ràdio en un detectorde metalls?

Electrosensibilitat CS

EM SITUOCF CD CA

CONTINGUTSCF CM



AVALUACF CA CI

6Treball i energia


1. Treball d’una força2. Energia3. Energia cinètica4. Energia potencial

gravitatòria5. Energia mecànica6. Rendiment i potència7. Màquines8. Tipus i fonts d’energia Banc d’activitats

Una palanca molt divertida CS

L’ús indiscriminat de bosses de plàstic CS

Els hàbits de transport del meu municipi són sostenibles?

Shambhala, la hypercoaster de PortAventura CS

7Calor i temperatura


1. Calor i temperatura 2. Propagació de la calor3. Termòmetres4. La dilatacióBanc d’activitats

Canvis en la temperatura corporal CS

Aplicacions de la dilatació dels sòlids CS

Podem veure els corrents de convecció en escalfar diferents fluids?

La temperatura del nostre planeta augmenta CS

8El so i la llum


1. El moviment oscil·latori2. El moviment ondulatori3. El so4. Les qualitats del so5. La reflexió del so.

Eco i reverberació6. La llum7. Propagació de la llumBanc d’activitats

La contaminació acústica CS

El làser CS

El so es propaga de manera diferent segons el medi?

Ultrasons i infrasons CS

9Propietats de la matèria


1. Els estats físics de la matèria

2. Teoria cineticomolecular 3. Els canvis d’estat 4. Algunes propietats de les

substàncies 5. La densitat 6. La llei dels gasosBanc d’activitats

Arquimedes, investigador de la densitat CS

El gas del riure

Es pot determinar la densitat de diferents materials?

El glaç CS

10Mescles i solucions


1. Matèria homogènia i heterogènia

2. Les substàncies pures3. Les solucions4. Suspensions i col·loides5. Separació de substànciesBanc d’activitats

El sèrum fisiològic CS

Els metalls i els aliatges CS

De quina manera es poden separar els diferents components d’una mescla?

L’aigua en els aquaris CS

ESO FÍSICA I QUÍMICA 12ESO FÍSICA I QUÍMICA 12


EM SITUOCF CD CA

CONTINGUTSCF CM

COMPETÈNCIES SOTA LA LUPACF CA CL

FAIG RECERCA CIENTÍFICACF CA CI

AVALUACF CA CI

1El mètode científic. Mesura de magnituds

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis CCHo recordo?: Avaluació inicial CM

1. El mètode científic2. Mesura de magnituds3. Factors de conversió

d’unitats4. Els aparells de mesura5. Caràcter aproximat de les

mesures6. Xifres significativesBanc d’activitats

Normes bàsiques perquè t’organitzis bé la feina i treballis amb seguretat CS

Bolt iguala Carl Lewis CM

Hi ha alguna relació entre l’edat de la població i la incidència d’al·lèrgies alimentàries?CS

Soroll de fons CL CM

2Estats de la matèria i teoria cineticomole-cular


1. Els estats de la matèria2. Les propietats dels gasos3. Les propietats dels líquids

i dels sòlidsBanc d’activitats

L’hidrat de metà: un recurs per al futur? CS

Els pneumàtics CS CM

Com varien la pressió, la temperatura i el volum d’un gas? CM

Els globus aerostàtics i els globus sonda CS

3Canvis d’estat de la matèria

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis CSHo recordo?: Avaluació inicial CC

1. Els canvis d’estat2. Fusió-solidificació3. Vaporització4. Sublimació5. Explicació cinètica de la

fusió, l’evaporització i l’ebullició

Banc d’activitats

Els anticongelants CS

Augment del nivell del mar a causa del canvi climàtic CS

A quina temperatura fon el gel? Hi ha alguna manera de modificar aquesta temperatura?

Substàncies desconegudes CL

4Mescles i solucions

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis CSHo recordo?: Avaluació inicial CS CC

1. Matèria homogènia i heterogènia

2. Dissolució i solució3. Solucions gasoses, líquides

i sòlides4. Composició de les

solucions5. Totes les substàncies pures

són solubles en aigua?6. Solucions saturades7. La cristal·lització8. Solucions de gasos en

líquids9. Separació dels

components d’una mesclaBanc d’activitats

Adobs nitrogenats artificials CS

Tolerància zero CS

Es poden separar els diferents components d’una mescla?

L’àcid sulfúric

5Estructura atòmica de la matèria. La taula periòdica

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis CCHo recordo?: Avaluació inicial CC

1. Estructura atòmica de la matèria

2. Altres partícules subatòmiques

3. Elements: el nombre atòmic

4. Els isòtops i la massa dels àtoms

5. Radioactivitat6. Ordenació dels elements:

la taula periòdicaBanc d’activitats

Tempestes elèctriques CM

Un mineral que genera conflicte: el coltan CS

Com puc determinar la composició dels minerals?

La mina de coure més gran del món CM CL

CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic (identificar qüestions científiques, explicar fenòmens científicament, utilitzar proves científiques) / CM Competència matemàtica / CA Competència d’aprendre a aprendre CI Competència en autonomia i iniciativa personal / CL Competència comunicativa, lingüística i audiovisual CD Competència en el tractament de la informació i competència digital / CS Competència social i ciutadana / CC Competència artística i cultural



EM SITUOCF CD CA

CONTINGUTSCF CM



AVALUACF CA CI

6Compostos químics

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis CCHo recordo?: Avaluació inicial CS

1. Els ions i les molècules2. Compostos moleculars i

compostos iònics3. Fórmules químiques4. Compostos binaris.

Concepte de valència5. Formulació i nomenclatura

d’òxids6. Formulació i nomenclatura

d’hidròxids7. Formulació i nomenclatura

d’àcidsBanc d’activitats

Els additius alimentaris CS

Els òxids i l’oxidació

Com s’evita la contaminació dels reactius amb què es treballa en el labo-ratori?

La química de la digestió CL

7Reaccions químiques


1. Les reaccions químiques2. Es conserva la massa en

les reaccions químiques?3. Les equacions químiques4. Tipus de reaccions

químiques5. Reacció química i energia6. Velocitat de les reaccions

químiquesBanc d’activitats

Alfred Bernhard Nobel CC

Fer núvols… i menjar-se’ls

Es conserva la massa en les reaccions químiques? CM

El lleixiu i el salfumant CM CL

8Química i medi ambient

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis CSHo recordo?: Avaluació inicial CC

1. Els combustibles fòssils2. Recursos energètics i

contaminació ambiental3. Energies renovablesBanc d’activitats

Contaminants al mar CS

La importància de l’estalvi energètic CS

Com es pot extreure el millor rendiment a un sistema casolà de plaques solars?

L’eficiència energè-tica dels electrodo-mèstics CS CM

9Electricitat i magnetisme

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis CCHo recordo?: Avaluació inicial CC

1. Les càrregues elèctriques i la seva interacció

2. Llei de Coulomb i camp elèctric

3. Potencial elèctric4. Magnetisme i camp

magnèticBanc d’activitats

El desfibril·lador CS

Llamps i trons CS

Amb quin signe es carreguen alguns materials quotidians?

Com funciona una fotocopiadora? CM

10El corrent elèctric

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis CSHo recordo?: Avaluació inicial

1. El corrent elèctric. Conduc-tors i aïllants

2. Generadors de corrent continu

3. Electromagnetisme i gene-radors de corrent altern

4. Circuits elèctrics amb corrent continu

5. Resolució de circuits elèc-trics amb corrent continu

6. Energia elèctrica7. La instal·lació elèctrica

de casaBanc d’activitats

Normes de seguretat elèctrica CS

Visió per als qui no hi veuen CS

Com funcionen els circuits elèctrics?

La instal·lació elèctrica de la cuina


ESO FÍSICA I QUÍMICA 4CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic (identificar qüestions científiques, explicar fenòmens científicament, utilitzar proves científiques) / CM Competència matemàtica / CA Competència d’aprendre a aprendre CI Competència en autonomia i iniciativa personal / CL Competència comunicativa, lingüística i audiovisual CD Competència en el tractament de la informació i competència digital / CS Competència social i ciutadana / CC Competència artística i cultural

EM SITUOCF CD CA

CONTINGUTSCF CM



AVALUACF CA CI

0La ciència i el mètode científic

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis CSHo recordo?: Avaluació inicial

1. El mètode científic2. Tractament de dades

experimentals3. Representació de dades4. Anàlisi de dades5. Projecte de recercaBanc d’activitats

1El moviment

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesisHo recordo?: Avaluació inicial

1. Magnituds escalars i vectorials

2. El moviment 3. Moviment rectilini i

uniforme4. Gràfiques del moviment

rectilini i uniforme5. Moviment variat. L’acce-

leració6. Moviment rectilini

uniformement variat7. Gràfiques del moviment

rectilini uniformement variat

8. La caiguda lliure dels cossos

9. El moviment circularBanc d’activitats

Transport públicCM

Efectes del moviment sobre l’organismeCS

Es pot esbrinar el tipus de moviment a partir d’observacions al laboratori?

Espectacular enlairament vertical d’un Boeing 787-9 DreamlinerCS

2Les forces


1. Concepte de força2. Mesura de les forces.

Llei de Hooke3. Composició de les forces

concurrents4. Forces paral·lelesBanc d’activitats

Tu també pots ser Galileu

Dos filipins protagonitzen el pitjor salt de trampolí de la història

Com trobar la constant elàstica d’una molla?

Arquitectura d’alturaCL

3Dinàmica


1. La dinàmica2. Principi d’inèrcia o pri-

mera llei de Newton3. Principi fonamental de

la dinàmica o segona llei de Newton

4. Principi d’acció i reacció o tercera llei de Newton

5. Exemples d’aplicació de les lleis de Newton

6. Dinàmica del moviment circular uniforme

7. Llei de gravitació universal

Banc d’activitats

Un tros de brossa espacial caurà a la Terra

Com funciona el GPS?

Es poden veure els efectes de les forces que actuen sobre els cossos?

Autobusos

4Estàtica de fluids

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesisHo recordo?: Avaluació inicial CC

1. La pressió 2. La pressió en els fluids 3. Principi fonamental de

la hidrostàtica3. Càlcul de la pressió

hidrostàtica en un líquid 4. Principi de Pascal5. Principi d’Arquimedes 6. Densitat i flotabilitat7. Física de l’atmosferaBanc d’activitats

Síndrome de descompressióCS

L’experiment de Torricelli CD

El fluid on se submergeix un cos afecta l’empenyiment que pateix?

AquarisCL

5Treball, energia i calor


1. Treball 2. Energia 3. Energia cinètica 4. Energia potencial gravi-

tatòria 5. Energia mecànica 6. Energia interna 7. Màquines tèrmiquesBanc d’activitats

La primera Revolució IndustrialCS

Física de les atraccionsCC

Podem determinar la calor específica del ferro?

L’energia eòlicaCS



EM SITUOCF CD CA

CONTINGUTSCF CM



AVALUACF CA CI

6So i llum


1. Fenòmens periòdics2. El moviment oscil·latori3. El moviment ondulatori4. El so5. L’espectre electromagnè-

tic i la llum visible6. Fenòmens ondulatorisBanc d’activitats

Descomposició de la llum blancaCC

La contaminació acústica a les nostres ciutatsCL

Quin és l’angle adequat per veure-hi frontalment amb un periscopi?

UltrasonsCL

7L’àtom i la taula periòdica


1. L’àtom2. Distribució dels electrons3. La taula periòdica4. Sistema periòdic i confi-

guració electrònicaBanc d’activitats

Confirmen un nou element de la taula periòdica: ununsepti

Contaminació electromagnèticaCS

Com reaccionen els metalls?

Els metalls alcalins

8L’enllaç. Formulació i nomenclatura


1. Enllaç químic2. L’enllaç covalent3. L’enllaç metàl·lic4. L’enllaç iònic5. Formulació i nomencla-

tura inorgànicaBanc d’activitats

Tallador manual de ceràmica

Begudes isotòniques CS

Com calcular la temperatura de fusió d’una substància?

L’ozó CS CL

9El mol. Estequiometria


1. El mol2. La reacció química3. Conservació de la massa

en les reaccions quími-ques

4. Les equacions químiques5. Mol i reacció química6. Càlculs estequiomètrics7. Velocitat de les reaccions


Les reaccions de combustió

La producció d’amoníac

Com modificar la velocitat de reacció?

Els catalitzadors

10 Reaccions químiques


1. Electròlits i no-electròlits 2. Conductivitat elèctrica

de les solucions3. Hidròxids o bases4. Àcids5. El pH de les solucions

aquoses6. Sals7. Reaccions de neutralit-

zació8. Altres tipus de reaccions9. Energia de les reaccions


Importància del pH

Pluja àcida: gotes de corrosió

Com classificar una reacció química?

El vinagre

11Química del carboni


1. La química del carboni 2. Propietats fonamentals

del carboni 3. Representació de les

molècules orgàniques 4. Hidrocarburs 5. Classificació dels com-

postos del carboni 6. Compostos orgànics

oxigenats 7. Els plàsticsBanc d’activitats

El reciclatge dels plàstics

Èsters i olors

Com classificar els plàstics?

Quines activitats humanes contribueixen al canvi climàtic?

16BATXILLERAT FÍSICA / QUÍMICA

BATXILLERAT FÍSICA

1

Competències. Apartat dissenyat

per promoure l’adquisició de les tres

competències específiques de la física.

2

Exemples resolts. Prop de 100 exemples

resolts pas a pas.

3

Banc d’activitats. Prop de 300 propostes

d’activitats de tot tipus i de tots els nivells.

Entendre la ciènciaHancock aturant un tren Competències cc ci cm

Hancock és una pel·lícula del 2008 en què el seu protagonista, interpretat per l’actor Will Smith, ironitza sobre els super-herois virtuosos i bons amb capa i leotards. Hancock s’assembla a Superman quant als seus superpoders: força sobrehu-mana, invulnerabilitat, capacitat per volar i altres habilitats. Però, en canvi, vesteix com un noi de barri, és cínic, mandrós, bevedor i les seves accions contra els delinqüents acaben comportant innombrables i caríssims estralls.

En una de les escenes, per salvar un conductor atrapat en el seu vehicle, aturat sobre les vies del ferrocarril, decideix aturar un tren de mercaderies que viatja a gran velocitat cap a l’automòbil en repòs. Per aconseguir el seu objectiu, Hancock se situa a les vies, entre el tren i l’automòbil, esperant que el tren arribi, que impacti amb ell i, sense immutar-se, que el tren s’aturi en sec.

Activitats

1. Si el tren de mercaderies circula a 50 km/h i Hancock el deté en 0,3 s, calcula la desacceleració que experi-mentarà el maquinista.

2. L’acceleració que experimenta un avió quan s’enlaira o quan aterra és, aproximadament, de 0,3 g. Calcula quant de temps necessitaria Hancock per aturar un avió si no volgués que experimentés una desacceleració superior a 0,3 g.

3. Quina distància recorreria en aquest cas abans d’aturar-se?

4. La gràfica correspon a la velocitat d’un cotxe de Fórmula 1 quan arrenca la cursa. Determina quants segons necessita per anar de 0 a 100 km/h.

5. L’acceleració del cotxe de Fórmula 1, és superior o inferior a la del tren de Hancock?

c1

c2

c2

c3

c1

F_BTX1_P62

96 x 62 mm

velo

cita

t (m

/s)

temps (s)

30

25

20

15

10

5

00 1 2

15

Calcular la cota d’error absolut en una sèrie de mesures

3. Cinc cronometradors han mesurat el temps que tarda un nedador a recórrer 100 m. Els resultats en segons han estat els següents: 58,6; 58,4; 58,4; 58,5 i 58,5. Calcula la cota d’error.

Quan es dóna una sèrie de mesures, en primer lloc cal calcular la mitjana aritmètica dels cinc valors:

(58,6 + 58,4 + 58,4 + 58,5 + –––––––––––––––––––––––––––––––——– = 58,48 s

5.

La mesura que és més lluny d’aquesta mitjana és 58,6 s.

La diferència amb la mitjana és 58,6 – 58,48 = 0,12 s.

Com a cota de l’error absolut prendrem aquesta diferència arrodonida en una única xifra decimal, és a dir, 0,1 s.

Com que la cota de l’error absolut és una dècima de segon, no podem expressar el valor mesurat escrivint fins a les centèsi-mes de segon. Per aquest motiu, arrodonirem també la mitjana obtinguda, de manera que l’última xifra correspongui a les dècimes de segon. Així doncs, expressarem el resultat així:

58,5 ± 0,1 s

(58,5

Exemple

Cronometrador d’una prova de natació.

12 Cota de l’error relatiu La cota de l’error absolut no dóna idea de la qualitat d’un mesurament. Suposem que, en el mesurament d’una longitud determinada, la cota de l’error absolut és d’1 mm. El resultat seria extraordinàriament precís si la longitud mesurada hagués estat de 5 km, però seria molt poc aproximat si aquesta longitud fos de 5 mm. Així doncs, per jutjar la precisió hem de comparar la cota de l’error absolut amb la quan-titat mesurada. Aquesta comparació es fa dividint tots dos nombres.

S’anomena cota de l’error relatiu er el quocient entre la cota de l’error absolut i la

quantitat mesurada.

En l’exemple proposat a l’apartat anterior, la cota de l’error relatiu er és:

e 0,1 se = —— = ———– =

m 58,5 s

Si multipliquem per 100 el resultat, la cota de l’error relatiu es pot expressar en tant per cent:

er = 0,17 %

Entre dues mesures és més precisa la que té una cota de l’error relatiu més petita.

0,0017

Banc d’activitats 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 i 15

Tota mesura m porta associada un error e

a que depèn de la precisió de

l’instrument i del procés de mesura-ment: m ± e

a.

• Marge d’incertesa. Interval entre els extrems del qual hi ha la quan-titat mesurada. El valor central d’aquest interval es pren com a re-sultat del valor mesurat m.

• Cota d’error absolut ea. Diferència

entre el valor mesurat m i qualsevol dels extrems del marge d’incertesa: 5,3 ± 0,1 cm.

• Cota d’error relatiu. Valor sense unitats que es refereix al tant per u d’error comès. També es pot ex-pressar en tant per cent:

= =0,1

5,30,019 1,9%

L’apunt

A C

T I

V I T

A T

S

64

I Introducció al moviment

Desplaçament i velocitat mitjana

1 › En aquesta taula s’han registrat les posi-cions d’un mòbil sobre la seva trajectòria en diversos instants:

Calcula el desplaçament que fa i la velocitat mit-jana en els intervals de temps següents:

a) De 0 s a 2 s. e) De 5 s a 8 s. b) De 0 s a 5 s. f) De 8 s a 12 s. c) De 0 s a 12 s. g) De 2 s a 8 s. d) De 2 s a 5 s. h) De 5 s a 12 s.

2 › La posició d’un mòbil puntual en funció del temps és s = 2t2 + 5t – 9. Calcula’n el desplaçament i la velocitat mitjana en els intervals de temps següents:

a) De 0 s a 1 s. c) De 2 s a 5 s.

b) De 0 s a 4 s. d) De 3 s a 8 s.

3 › Una casa té 8 pisos de 4 m d’alçària cada un. Quan engega l’ascensor a la planta baixa, posem en marxa un cronòmetre i observem que, quan arriba al 8è pis, indica 48 s. Imme-diatament, l’ascensor baixa i, quan arriba una altra vegada a la planta baixa, el cronòmetre assenyala 80 s. Calcula la velocitat mitjana de l’ascensor:

a) En la pujada.

b) En la baixada.

c) En el recorregut complet.

4 › En una cursa ciclista es passa per un port de muntanya de 18 km de pujada i 24 km de baixada. Els ciclistes tarden 40 min a pujar-lo i 20 min a baixar el port. Calcula la velocitat mitjana dels ciclistes:

a) En la pujada.

b) En la baixada.

c) En tot el recorregut.

5 › Un ciclista puja un port de muntanya amb una velocitat mitjana de 16 km/h. En el descens recorre exactament la mateixa distància que en la pujada, però amb una velocitat mitjana de 48 km/h. Calcula’n la velocitat mitjana en el recorregut total.

6 › De l’estudi d’un moviment s’han extret les dades següents:

Es pot tractar d’un moviment uniforme?

7 › Quines són l’abscissa inicial, l’instant inicial i la velocitat del moviment la gràfica posició-temps del qual s’ha representat en aquesta figu-ra? Escriu-ne l’equació.

8 › Representa les gràfiques velocitat-temps i posició-temps per a un mòbil que es desplaça amb una velocitat constant de 27 km/h, des de l’instant t = 0 fins a l’instant t = 80 s.

9 › Quin és el desplaçament total realitzat en dues hores pel mòbil al qual correspon la gràfica v-t de la figura?

Representa la gràfica s–t corresponent, suposant que per a t = 0, s = 0.

ci

Tempst (s)

Posiciós (m)

0 –5

2 3

5 9

8 12

12 7

cm

cm

cm

ci

Tempst (s)

Posiciós (m)

0 –8

3 2,8

5 10

9 24,4

10 28

ci

0

10

20

30

1 2 3 4 5

c1u2act fin 6

t (s)

s (m)1

ci

ci

t (h)0

100

–100

1 2

c1u2actfin17

v (km/h)

CLAUS DEL PROJECTE


BATXILLERAT QUÍMICA

1

Competències. Apartat dissenyat

per promoure l’adquisició de les tres

competències específiques de la química.

2

Exemples resolts. Prop de 100 exemples

resolts pas a pas.

3

Experiències. Proposta de 25 experiències

pràctiques que permeten interactuar amb

l’entorn fisicoquímic.

Els clorofluorocarbonis a l’atmosfera

Tres investigadors, Paul Crutzen (Països Baixos), Sherwood Rowland (EUA) i Mario Molina (EUA) ja van alertar, als anys setanta, del deteriorament de la capa d’ozó i el van relaci-onar amb l’acumulació a l’atmosfera dels gasos clorofluo-rocarbonis, més coneguts com a CFC. El premi Nobel de química de l’any 1995 va ser compartit pels tres científics, en paraules del jurat que el va concedir: «per les seves in-vestigacions realitzades entre 1970-1974 i que han contri-buït a salvar-nos d’un problema mundial de conseqüències catastròfiques».

Els CFC es van començar a utilitzar al començament dels anys trenta com a gasos propulsors en aerosols i molt espe-cialment en els circuits de refrigeració de les neveres i els sistemes d’aire condicionat. Més tard, es van utilitzar com a esterilitzadors en hospitals i com a fumigants en instal-lacions agrícoles. Com que són químicament molt estables, inodors, no inflamables, no tòxics i no corrosius, es van con-siderar uns compostos artificials molt avantatjosos.

ba

a) Model molecular del triclorofluorometà.

b) Model molecular del diclorodifluorometà. Els derivats clorats i fluorats del metà i l’età reben el nom genèric de clorofluorocarbonis (CFC).

Però, malauradament, els CFC tenen unes característiques –ignorades quan es van començar a utilitzar massivament– que fan que siguin molt perillosos:

• La seva gran estabilitat química fa que puguin roman-dre a l’atmosfera baixa sense descompondre’s; per això, la concentració d’aquests gasos va augmentant.

• Els CFC tenen la propietat d’absorbir les radiacions infraroges, IR, d’ona llarga. Amb això ajuden a aug-mentar l’efecte hivernacle causat principalment per la concentració, cada vegada més elevada, de diòxid de carboni a l’atmosfera.

Quan es difonen i arriben a l’estratosfera, rica en ozó, es descomponen per acció de les radiacions ultraviolades, UV, procedents del sol. Cada àtom de clor alliberat pot destruir múltiples molècules d’ozó, O

3. Aquest ozó actua com a filtre

per a les mateixes radiacions UV, per la qual cosa impedeix, en part, el seu pas cap a la superfície terrestre. La capa d’ozó ens protegeix dels efectes nocius de les radiacions UV.

Al principi de 1990, la concentració a l’atmosfera dels CFC era unes 500 vegades més elevada que l’existent l’any 1971.

Els científics creuen que, encara que s’aturi totalment la utilització d’aquests gasos, els efectes que produiran els ja existents es prolongaran durant molt de temps.

La reacció dels governs de molts països no s’ha fet esperar. Els països de la Unió Europea s’han posat d’acord per esta-blir una reglamentació molt severa per reduir dràsticament la producció de CFC.

Activitats

1. c1 Indica la resposta correcta. El CFC són:

a) Compostos orgànics derivats dels hidrocarburs saturats obtinguts principalment mitjançant la substitució d’àtoms d’hidrogen per àtoms de fluor i/o clor.

b) Derivats del benzè amb radicals formats per àtoms de fluor i clor.c) Compostos orgànics derivats dels hidrocarburs saturats obtinguts principalment mitjançant la substitució d’àtoms de

carboni per àtoms de fluor i clor.

2. c2 Investiga i explica químicament com les molècules de CFC descomponen les molècules d’ozó, O3.

3. c3 Investiga i descriu quantitativament quina ha estat l’evolució de la capa d’ozó ens els darrers deu anys. Penses que ha tingut una evolució positiva o negativa?

Mesura de la disminució de la capa d’ozó al pol Sud l’any 1992.

Ozone Hole Watch.

Competències ci cp cm

145

Exemple

6.2. Impureses dels reactius

És difícil tenir reactius amb una puresa del 100%. Habitualment presenten restes d’altres espècies químiques, que considerem impureses.

Si en una reacció s’obté menys quantitat de productes que els esperats teòricament, pot ser que els reactius no siguin totalment purs, és a dir, que tinguin un cert tant per cent d’impureses.

Calcular el percentatge d’impureses d’una mostra

9. El clorur d’amoni (sòlid) reacciona en calent amb una solució d’hidròxid de calci i s’obté amoníac (gas), clorur de calci i aigua.

a) Escriu l’equació química corresponent al procés indicat.

b) En reaccionar amb un excés d’hidròxid de calci, una mostra de 3,00 g d’un clorur d’amoni comercial impu-rificat amb clorur de potassi, s’obtenen 1,27 dm3 d’amoníac (gas) mesurats a 20 °C i 1,00 · 105 Pa. Calcula el tant per cent d’impureses que conté la mostra analitzada.

a) 2 N H4Cl(s) + Ca(OH)2(aq) 2 N H3(g) + CaCl2(aq) + 2 H2O(l)

b) La quantitat de NH3(g)

obtinguda es pot calcular aplicant:

p V

R Tn (NH3) =

Substituint:

n (NH3) =1,00 105 Pa 1,27 10-3 m3

8,31 J K-1 mol-1 293 K= 0,052 mol NH3

D’acord amb l’equació química, la massa de clorur d’amoni que ha reaccionat és:

m (NH4Cl) = 0,052 mol NH NH4Cl3

1 mol NH4Cl

1 mol NH3

= 2,79 g de53,5 g NH4Cl

1 mol NH4Cl

En 3,00 g de clorur d’amoni comercial només 2,79 g són de clorur d’amoni pur, i la resta, 0,21 g, són impureses.

El tant per cent d’impureses en la mostra analitzada és:

% d’impureses =0,21 g d’impureses

3 g de mostra 100 g de mostra = 7,00 %

. .

.

DIBUS química 5Q1_U5_P147

190x42

Convertir lesunitats a mols

Analitzar l’enunciat Igualar la reacció Relacionar els mols Convertir elsmols a unitats

Analitzar el resultat

1 2 3 4 5 6

Aplicar el percentatge de puresa Puresa = · 100quantitat de substància pura

quantitat de substància impura

L’etiquetatge dels productes químics ha d’indicar-ne el grau de puresa.

Banc d’activitats 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28 i 29

. . .

.

5 Reaccions químiques. Càlculs estequiomètrics

156

EX

PE

RIÈ

NC

IA Realització d’una volumetria redox

Material i productes:› Pipeta › Aigua destil·lada› Matràs aforat de 100 cm3 › Solució problema de peròxid d’hidrogen (aigua oxigenada)› Matràs d’Erlenmeyer › Solució d’àcid sulfúric 6 M› Bureta › Solució de permanganat potàssic 0,02 M

Es tracta de determinar la composició d’una solució de peròxid d’hidrogen, fent-la reaccionar en medi àcid amb una solució de permanganat de potassi de concentració coneguda.

L’equació química corresponent a la reacció que té lloc és:

2 KMnO4(aq)

+ 5 H2O

2(aq) + 3 H

2SO

4(aq) 2 MnSO

4(aq) + 5 O

2(g) + 8 H

2O

(l) + K

2SO

4

L’equació iònica és:2 MnO

4–(aq)

+ 5 H2O

2(aq) + 6 H+

(aq) 2 Mn2+

(aq) + 5 O

2(g) + 8 H

2O

(l)

color violeta incolor incolor incolor incolor incolor en solució diluïda

Observa que els ions SO42– i els ions K+, ambdós incolors, no intervenen en el procés. Per fer aquesta experiència

s’utilitza aigua oxigenada comprada a la farmàcia.

1) Mesura amb una pipeta, que cal rentar prèviament amb aigua destil·lada i solució problema, 10 cm3 de la solució que vols valorar.

2) Posa el líquid en un matràs aforat de 100 cm3. 3) Afegeix-hi aigua destil·lada a poc a poc i agita-ho per homogeneïtzar el contingut del matràs.4) Completa-ho amb molt de compte fins a la marca d’aforament.5) Afegeix-hi les últimes gotes d’aigua amb un comptagotes o una pipeta.6) Renta de nou la pipeta amb aigua i uns cm3 de la solució diluïda.7) Mesura amb la pipeta 10 cm3 de la solució diluïda i passa’ls a un Erlenmeyer.8) Dilueix-ho amb uns 25 cm3 d’aigua i afegeix-hi 10 cm3 d’àcid sulfúric 6 M.9) A continuació, vés afegint-hi solució de permanganat de potassi 0,02 M continguda en una bureta, agitant al

mateix temps la solució de l’Erlenmeyer, fins aconseguir el punt final, que és fàcil de visualitzar, ja que l’única espècie acolorida que intervé en la reacció és l’ió MnO

4–.

Mentre hi hagi H2O

2 en la solució que volem valorar, el medi és incolor (Figura a), però una gota en excés de per-

manganat de potassi fa que la solució adquireixi una pàl·lida coloració violeta permanent (Figura b).

Amb el volum de solució de permanganat de potassi utilitzat, calcula la composició de l’aigua oxigenada del flascó d’origen. Expressa el resultat en g/L.

Repeteix l’operació. Els resultats han de concordar.

a b

Valoració de peròxid d’hidrogen amb permanganat de potassi 0,02 mol dm–3.a) La decoloració immediata dels ions permanganat indica que a l’Erlenmeyer hi ha peròxid d’hidrogen sense reaccionar.b) Punt final de la valoració. Observa que en aquesta volumetria redox s’utilitza com a indicador el mateix reactiu valorant.PROJECTE DISPONIBLE EN LLIBRE DIGITAL

CLAUS DEL PROJECTE

18BATXILLERAT FÍSICA / QUÍMICA 18

MATERIAL PER A L’ALUMNE

BATXILLERAT FÍSICA / QUÍMICA



FÍSI

CA

BATXILLERAT

Norberto Pfeiffer

Antoni Travesset

Andrés Aragoneses

1Jocelyn B

ell Burnell

Belfast, 1943


ticinco añ

os trabajando


modelo h

eliocéntrico del

un

iverso. En aqu


e

los científi


e supon

ía un

a

autén

tica revolución

.Ectem elibu



doles ilita

BAT

XILL

ERAT

FÍSI

CA 1

FÍSI

CA

BATXILLERAT

Norberto Pfeiffer

Antoni Travesset

Josep M. Dou

Andrés Aragoneses

2


Nu



ticinco añ

os trabajando


modelo h

eliocéntrico del

un

iverso. En aqu


e

los científi


e supon

ía un

a

autén

tica revolución

.Ectem elibu



doles ilita



BAT

XILL

ERAT

FÍSI

CA 2

1 BA Llibre de l’alumneISBN 978-84-218-4983-5

DESCOBREIX L’ÍNDEX DE CONTINGUTS DELS LLIBRES A LES PÀGINES 22-29 DEL CATÀLEG.

2 BALlibre de l’alumneISBN 978-84-218-6146-2

NOVETAT


BAT

XILL

ERAT

QU

ÍMIC

A 1

QU

ÍMIC

A

BATXILLERAT

Josep M. Dou

Maria D. Masjuan

Eva M. Costafreda

1Rosalind Elsie Franklin

Londres, 1920 - 1958


ticinco añ

os trabajando


modelo h

eliocéntrico del

un

iverso. En aqu


e

los científi


e supon

ía un

a

autén

tica revolución

.Ectem elibu



doles ilita



BAT

XILL

ERAT

QU

ÍMIC

A 2

QU

ÍMIC

A

BATXILLERAT

Josep M. Dou

Miquel D. Masjuan

Eva M. Costafreda




Nu



ticinco añ

os trabajando


modelo h

eliocéntrico del

un

iverso. En aqu


e

los científi


e supon

ía un

a

autén

tica revolución

.Ectem elibu



doles ilita



NOVETAT

19


MATERIAL PER AL PROFESSOR

BATXILLERAT FÍSICA / QUÍMICA

FÍSI

CABATXILLERAT

Norberto Pfeiffer

Antoni Travesset

Andrés Aragoneses

1

Jocelyn Bell B

urnell

Belfast, 1943


ticinco añ

os trabajando


modelo h

eliocéntrico del

un

iverso. En aqu


e

los científi


e supon

ía un

a

autén

tica revolución

.Ectem elibu



doles ilita

PRO

POST

A D

IDÀC

TICA

BAT

XILL

ERAT

FÍSI

CA 1

PD



QU

ÍMIC

A

BATXILLERAT

Josep M. Dou

Miquel D. Masjuan

Eva M. Costafreda

PRO

POST

A D

IDÀC

TICA

BAT

XILL

ERAT

QU

ÍMIC

A 1

PD



Rosalind Elsie Franklin

Londres, 1920 - 1958


ticinco añ

os trabajando en

el desarrollo de su m

odelo heliocén

trico del un

iverso. En

aquella época resu

ltó difícil que los cien

tíficos lo aceptaran

,

ya que su

ponía u

na au

téntica revolu

ción.Ectem

elibusa cor

aperi aliquos volorerit, vitiatiu

m doles ilita

1

QU

ÍMIC

A

BATXILLERAT

Josep M. Dou

Miquel D. Masjuan

Eva M. Costafreda

PRO

POST

A D

IDÀC

TICA

BAT

XILL

ERAT

QU

ÍMIC

A 2

PD




Nu



ticinco añ

os trabajando en

el desarrollo de su m

odelo heliocén

trico del un

iverso. En

aquella época resu

ltó difícil que los cien

tíficos lo aceptaran

,

ya que su

ponía u

na au

téntica revolu

ción.Ectem

elibusa cor

aperi aliquos volorerit, vitiatiu

m doles ilita

2FÍSI

CA

BATXILLERAT

Norberto Pfeiffer

Antoni Travesset

Andrés Aragoneses

2


Nu



ticinco añ

os trabajando


modelo h

eliocéntrico del

un

iverso. En aqu


e

los científi


e supon

ía un

a

autén

tica revolución

.Ectem elibu



doles ilita

PRO

POST

A D

IDÀC

TICA

BAT

XILL

ERAT

FÍSI

CA 2

PD



1 BA Proposta didàcticaISBN 978-84-218-4984-2

1 BAProposta didàcticaISBN 978-84-218-4959-0


NOVETAT


NOVETAT

Inclou els continguts i els criteris d’avaluació de la matèria, la contribució de la matèria a l’adquisició de les competències bàsiques, la programació de curs i d’aula, el solucionari, l’avaluació i un banc d’activitats.


DVD DEL PROFESSORUn DVD amb tots els recursos per preparar i dinamitzar les classes.

Programacions. Desenvolupament de les unitats didàctiques:

– Competències bàsiques – Orientacions didàctiques – Programació d’aula – Solucionari – Avaluacions

Avaluacions trimestrals i final. Recursos digitals del llibre de l’alumne.

PISSARRA DIGITAL, ORDINADOR I TAULETA

Accés a la Proposta didàctica en PDF desglossada per unitats.

Accés als recursos digitals del llibre de l’alumne: a cada unitat del llibre, classificats en vídeos, àudios i clips multimèdia.

Recursos també disponibles a ecasals.cat

Edit

at p

er E

dito

rial C

asal

s, SA · D

ipòsit legal: B

-10576-2012 · Fabricat per GEMA · Les reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual. N

o s’autoritza la comercialització independent d’aquest DVD.

FÍIS

CA

BATXILLERAT

2Recursos de l’alumne off-line

També disponibles a: ecasals.cat/fisica1ba PR

OPO

STA

DID

ÀCTI

CA

Edit

at p

er E

dito

rial C

asal

s, SA · D

ipòsit legal: B



QU

ÍMIC

ABATXILLERAT


També disponibles a: ecasals.cat/quimica1ba PR

OPO

STA

DID

ÀCTI

CA

Edit

at p

er E

dito

rial C

asal

s, SA · D

ipòsit legal: B



FÍIS

CA

BATXILLERAT


També disponibles a: ecasals.cat/fisica1ba PR

OPO

STA

DID

ÀCTI

CA

Edit

at p

er E

dito

rial C

asal

s, SA · D

ipòsit legal: B



QU

ÍMIC

ABATXILLERAT


També disponibles a: ecasals.cat/quimica1ba PR

OPO

STA

DID

ÀCTI

CA

MATERIAL COMPLEMENTARI

Formulació i nomenclatura de química inorgànica ISBN 978-84-218-3102-1

Formulació i nomenclatura de química orgànicaISBN 978-84-218-3639-2

FORMULACIÓ I NOMENCLATURADos quaderns de formulació i nomenclatura per als alumnes de Batxillerat que també es poden usar com a consolidació de l’assignatura de Química a les facultats de Ciències.

Autors:J. M. Dou, M. D. Masjuan, E. Duñach96, 128 pàgines

BATXILLERAT FÍSICA 22


C1 Indagació i experimentació / C2 Comprensió de la naturalesa de la ciència / C3 Comprensió i capacitat d’actuar sobre el mónCC Competència comunicativa / CR Competència en recerca / CI Competència en la gestió i el tractament de la informacióCP Competència personal i interpersonal / CM Competència en el coneixement i interacció amb el món

CONTINGUTS CM

ESTRATÈGIES PER A L’ADQUISICIÓ DE COMPETÈNCIES

1La ciència i les seves eines de treballCC CI CM

EM SITUO Ciència contra pseudociènciaAvaluació diagnòstica

I LA CIÈNCIA I EL MÈTODE CIENTÍFICQuè és la ciència? La física i la química. El mètode científic. La investigació científicaII MAGNITUD I MESURALes magnituds físiques. Expressió d’una quantitat: la unitat. El Sistema Internacional d’unitats. Múltiples i submúltiples de les unitats al SI. Magnituds derivades i les seves unitats. Instruments de mesura: sensibilitat i precisió. Caràcter aproximat de les mesures: cota de l’error absolut. Cota de l’error relatiu. Xifres significatives. Notació científicaIII ELS VECTORSMagnituds escalars i vectorials. Vectors. Suma vectorial. Resta de vectors. Producte d’un escalar per un vector. Vectors unitaris. Components d’un vector. Relació entre els components i el mòdul d’un vector. Operacions amb els components d’un vector. Producte escalar de dos vectors. Component d’un vector en una direccióRecorda

Entendre la ciència C1 C2 C3 Quina és la grandària de les coses. A quina distància estan les estrelles?

Exemples resolts CR CI Revisar dades científiques. Fer un canvi d’unitats aplicant els factors de conversió. Calcular la cota d’error absolut en una sèrie de mesures. Expressar el valor d’una operació amb el nombre adient de xifres significatives. Realitzar una operació amb notació científica i amb un nombre determinat de xifres significatives. Calcular els components d’un vector. Determinar el vector unitari en una direcció i sentit donats. Calcular l’angle que formen dos vectors. Calcular els components d’un vectorBanc d’activitats

2CinemàticaCC CI CM

EM SITUO De la Terra a la LlunaAvaluació diagnòstica

I INTRODUCCIÓ AL MOVIMENTIntroducció. Caràcter relatiu del moviment: el sistema de referència. El mòbil puntual i la seva trajectòria. Determinació de la posició sobre la trajectòria. Desplaçament. Temps: instant i interval de temps. Velocitat mitjana i instantàniaII MOVIMENTS UNIFORME I VARIATAcceleració mitjana i instantània. Moviment uniforme. Gràfiques del moviment uniforme. Moviment uniformement variat. Gràfica velocitat–temps (v–t) del moviment uniformement variat. Demostració de l’equació del moviment uniformement variat. Gràfica posició-temps (s–t) del moviment uniformement variat. La caiguda lliure dels cossosIII MOVIMENTS EN EL PLAVector posició. Vector desplaçament. Vector velocitat mitjana. Vector velocitat instantània. Vector acceleració mitjana. Vector acceleració instantània. Moviment uniforme en dues dimensions. Moviment amb acceleració constant. Tir parabòlicIV MOVIMENT CIRCULARMoviment circular. Moviment circular uniforme. Acceleració centrípeta en el moviment circular uniformeRecorda

Entendre la ciència C1 C2 C3 Superman i la caiguda lliure. Hancock aturant un tren

Exemples resolts CR CI Calcular el desplaçament d’un mòbil. Calcular i comparar la velocitat i la rapidesa d’un moviment. Plantejar i resoldre l’equació del moviment. Plantejar i resoldre l’equació del moviment uniformement variat. Calcular l’acceleració d’un mòbil i obtenir la seva gràfica v–t. Obtenir la gràfica s–t d’un mòbil amb moviment uniformement variat. Calcular t, s i v en un mòbil en caiguda lliure vertical. Comparar les velocitats mitjanes lineal i vectorial. Expressar el vector velocitat instantània. Calcular el vector acceleració mitjana. Determinar la posició i la trajectòria de moviments uniformes en un pla. Aplicar l’equació del moviment amb acceleració constant. Calcular la velocitat d’un moviment circular uniforme. Fer càlculs que impliquin l’acceleració centrípetaBanc d’activitats

3DinàmicaCC CI CM

EM SITUOLa mobilitat a l’espaiAvaluació diagnòstica

I LES LLEIS DE NEWTONIntroducció. Principi d’inèrcia. Principi fonamental de la dinàmica. Principi d’acció i reaccióII FORCESMesurament de les forces. Llei de Hooke. Fregament entre sòlids. Moviment sobre plans inclinats. Dinàmica del moviment circular uniforme. Llei de Newton de la gravitació universal. III QUANTITAT DE MOVIMENTTeorema de l’impuls mecànic i la quantitat de moviment. Principi de conservació de la quantitat de movimentRecorda

Entendre la ciència C1 C2 C3 Spiderman i la força de fregament

Exemples resolts CR CI Determinar les forces que actuen sobre un cos amb velocitat constant. Aplicar la primera i la segona lleis de Newton. Aplicar la tercera llei de Newton. Aplicar la llei de Hooke. Resoldre problemes sobre moviment amb coeficient de fregament. Resoldre problemes de cossos que es desplacen sobre un pla inclinat. Determinar la velocitat, la força i l’acceleració d’un moviment circular uniforme. Resoldre problemes de mòbils que giren sobre corbes amb peralt. Calcular la massa de la Terra. Aplicar el principi de l’impuls mecànic i la quantitat de moviment. Aplicar el principi de conservació de la quantitat de movimentBanc d’activitats



CONTINGUTS CM


4 L’energia i la seva transferènciaCC CI CM

EM SITUO Amb energia!Avaluació diagnòstica

I TREBALL I ENERGIATreball d’una força constant. Energia. Principi de conservació de l’energia. Energia cinètica. Energia potencial gravitatòria. Conservació de l’energia mecànica. Treball i energia mecànicaII POTÈNCIA I RENDIMENTPotència. RendimentIII TERMODINÀMICACalor i temperatura. Primer principi de la termodinàmica. Degradació de l’energiaRecorda

Entendre la ciència C1 C2 C3 Fonts d’energia renovables. La pila d’hidrogen

Exemples resolts CR CI Calcular el treball efectuat per una força. Explicar com es conserva l’energia. Determinar l’energia cinètica d’un cos en caiguda lliure. Aplicar la llei de conservació de l’energia. Determinar el treball de les forces dissipatives. Calcular la potència desenvolupada. Calcular el rendiment d’una màquina. Relacionar energia transferida amb increment de temperatura. Calcular la transferència d’energia en forma de calorBanc d’activitats

5El corrent elèctricCC CI CM

EM SITUO El corrent elèctric Avaluació diagnòstica

I CORRENT ELÈCTRICEl corrent elèctric. Intensitat de corrent. Diferència de potencial. La llei d’Ohm. Resistència elèctrica. Sensors. La llei de Joule. Generadors. Piles. Cèl·lules fotovoltaiques. Els acumuladors. Receptors. II CIRCUIT ELÈCTRICEl circuit elèctric. El multímetre: aplicacions. Força electromotriu d’un generador. Força contraelectromotriu d’un receptor. Llei d’Ohm generalitzada. Energia del corrent continu. Potència del corrent continu. Elements de seguretat en els circuits elèctricsRecorda

Entendre la ciència C1 C2 C3 Generació d’energia elèctrica

Experiències CR C1 C2 Determinació de les característiques d’un generador. Càlcul del balanç energètic d’un circuit amb resistències elèctriques

Exemples resolts CR CI Mesurar la intensitat d’un corrent elèctric. Mesurar la diferència de potencial entre dos punts. Mesurar resistències òhmiques. Determinar la FEM d’un generador. Calcular la potència d’un aparell. Calcular el consum energètic. Determinar el rendiment d’un motorBanc d’activitats

6ImatgesCC CI CM

EM SITUO L’òpticaAvaluació diagnòstica

I REFLEXIÓ I REFRACCIÓLa percepció de la llum. Cossos transparents, opacs i translúcids. Imatges. La reflexió de la llum. La refracció de la llumII MIRALL I LENTSImatges en miralls plans. Miralls esfèrics. Focus principal d’un mirall còncau. Focus principal d’un mirall convex. Imatge d’un punt en un mirall esfèric. Imatges d’objectes en miralls esfèrics. Les lents: classes. Elements de les lents. Imatges formades per lents primes. Instruments òptics. L’ull humà. La visió i els seus defectesIII LLUM I ONESLa llum visible en l’espectre de les ones electromagnètiques. Dispersió de la llum. L’espectroscopiRecorda

Entendre la ciència C1 C2 C3 Les imatges

Experiències CR C1 C2 Determinar la distància entre les ranures contigües d’un CD

Exemples resolts CR CI Caracteritzar la reflexió i la refracció. Trobar la imatge formada per un mirall esfèric. Trobar la imatge formada per una lent primaBanc d’activitats

ANNEX SOLUCIONARITAULES




CONTINGUTS CM


1Fenòmens periòdics I. Moviment harmònic CC CI CM

EM SITUOCacera de planetes extrasolarsAvaluació diagnòstica

I MOVIMENT HARMÒNICIntroducció: coneixements previs de matemàtiques. Període i freqüència d’un fenomen periòdic. Moviment vibratori harmònic simple (m. v. h. s.). Estudi del m. v. h. s. II DINÀMICA DEL M. V. H. S.Oscil·ladors harmònics. Equació del m. v. h. s. Dinàmica del m. v. h. s. Velocitat i acceleració en el m. v. h. s. Energia del m. v. h. s. Recorda

Entendre la ciència C1 C2 C3La banda sonora de la carretera

Experiències CR CIDeterminació de la constant elàstica d’una molla que experimenta un m. v. h. s.

Exemples resoltsPlantejar i resoldre l’equació del m. v. h. s. Resoldre l’equació del m. v. h. s. d’un cos connectat a una molla. Determinar la velocitat i l’acceleració d’un m. v. h. s. a partir la seva equació. Aplicar la llei de conservació de l’energia en el m. v. h. s.Banc d’activitats

2 Fenòmens periòdics II. Ones CC CI CM

EM SITUO Un raig tractor acústic Avaluació diagnòstica

I ONESConcepte d’ona. Tipus d’ones. Ones harmòniques. Longitud d’ona. Velocitat de propagació. La cubeta d’ones. Front d’ona i raigs. Nombre d’ona. Equació d’una ona harmònica. Què transporten les ones. Intensitat d’una ona. II PROPAGACIÓ DE LES ONESPropagació de les ones: construcció de Huygens. Reflexió i refracció. Difracció. Interferència d’ones. Ones estacionàries. III EL SOEl so: característiques físiques. Anàlisi harmònica del so. Efecte Doppler. Reflexió del so: eco i reverberació. La percepció del so.IV DINÀMICA DEL M. V. H. S.Oscil·ladors harmònics. Equació del m. v. h. s. Dinàmica del m. v. h. s. Velocitat i acceleració en el m. v. h. s. Energia del m. v. h. s. Recorda

Entendre la ciència C1 C2 C3Controls de velocitat

Exemples resolts CR CICalcular la longitud d’ona i la velocitat de propagació d’una ona. Escriure una equació d’ona. Resoldre una equació d’ona. Determinar quin tipus d’interferència es produeix. Determinar els paràmetres d’una ona estacionària. Aplicar l’efecte Doppler.Banc d’activitats

3Gravetat i sistema solarCC CI CM

EM SITUO Escales còsmiquesAvaluació diagnòstica

I EL CEL I ELS COSSOS CELESTESIntroducció: coneixements previs de matemàtiques. L’esfera celeste. El sistema solar des de la Terra. Sistema de referència heliocèntric. II FORÇA GRAVITATÒRIALlei de la gravitació universal. Satèl·lits i gravitació. Camp gravitatori. III ENERGIA GRAVITATÒRIAEnergia potencial gravitatòria. Energia mecànica orbital. Velocitat d’escapament. Les lleis de Kepler. Recorda

Entendre la ciència C1 C2 C3Humans fora de la Terra. Afeli i periheli

Exemples resolts CR CIAplicar la llei de la gravitació universal. Aplicar la velocitat orbital. Calcular la intensitat del camp gravitatori. Aplicar la fórmula de l’energia potencial gravitatòria. Calcular l’energia mecànica orbital. Calcular el període de revolució d’un astre. Aplicar les lleis de Kepler.Banc d’activitats

4 Física quàntica, relativitat i constitució de l’univers CC CI CM

EM SITUO La creuada quànticaAvaluació diagnòstica

I FÍSICA QUÀNTICALa física quàntica. L’efecte fotoelèctric. La radiació electromagnètica emesa i absorbida pels gasos: l’explicació dels espectres dels gasos. La dualitat ona-partícula. El principi d’incertesa. II RELATIVITATEl moviment relatiu en física clàssica. La teoria especial de la relativitat. La dilatació del temps. La contracció de la longitud. La massa relativista. III COSMOLOGIALa constitució de l’univers. Formació i destí de l’univers. Recorda

Entendre la ciència C1 C2 C3Relativitat i sistemes GPS

Exemples resolts CR CIAplicar l’efecte fotoelèctric. Descriure el moviment relatiu en física clàssica. Aplicar la transformació de Lorentz. Calcular la dilatació del temps. Calcular la contracció de la longitud. Calcular l’augment de massa d’una partícula en moviment.Banc d’activitats



CONTINGUTS CM


5Física nuclear CC CI CM

EM SITUO Un pas més cap a la fusió nuclear Avaluació diagnòstica

I FÍSICA NUCLEARLa constitució de l’àtom. La radioactivitat. Aplicacions dels isòtops radioactius. L’equivalència entre massa i energia. La fissió i la fusió nuclear.II FÍSICA DE PARTÍCULESLa física de partícules. Les interaccions fonamentals. Recorda

Entendre la ciència C1 C2 C3Els índexs de decaïment nuclear depenen de la temperatura?

Exemples resolts C1 C2 C3Efectuar una datació radiomètrica. Determinar l’energia alliberada en un procés de fusió. Banc d’activitats

6 Camp magnètic. Inducció electromagnètica CC CI CM

EM SITUO MAGLEV, el tren que volaAvaluació diagnòstica

I CAMP MAGNÈTICIntroducció: generadors, transformadors i motors. Magnetisme: propietats dels imants. El camp magnètic: vector inducció magnètica. II ELECTROMAGNETISMEL’electromagnetisme. Força que exerceix un camp magnètic sobre una càrrega mòbil. Acció del camp magnètic sobre un corrent elèctric. Motors elèctrics. Fonts del camp magnètic. Electroimants. Accions mútues entre dos corrents paral·lels. Inducció electromagnètica. Corrent induït i flux magnètic. Origen de la FEM induïda. El sentit del corrent induït: llei de Lenz. Valor de la FEM induïda. La llei de Faraday. Producció de corrents induïts. FEM eficaç i intensitat eficaç. Motor d’inducció. Dinamos i alternadors. Avantatges del corrent altern: transformadors. Recorda

Entendre la ciència C1 C2 C3El camp magnètic de la Terra

Experiències CR C1 C2Realitzar l’experiment d’Oersted. Mesurar el camp magnètic amb una balança. Camp magnètic creat per corrents elèctrics en fils rectilinis, espires i solenoides. Determinació experimental de la relació de transformació.

Exemples resolts CR CIDescriure el moviment d’una càrrega en un camp magnètic. Determinar l’acció del camp magnètic sobre un corrent elèctric. Calcular la FEM induïda. Calcular la FEM eficaç i intensitat eficaç.Banc d’activitats

7 Camp elèctricCC CI CM

EM SITUO Franklin i l’electricitatAvaluació diagnòstica

I CAMP ELÈCTRICNoció de camp. Llei de Coulomb. Energia potencial elèctrica. Camp elèctric. Camps elèctrics creats per una o més càrregues puntuals. Potencial elèctric. Camp elèctric creat per una distribució esfèrica de càrrega. Camp uniforme. El tub de raigs catòdics. Gradient d’un camp escalar. II CAMP ELÈCTRIC I CAMP MAGNÈTICLes relacions entre el camp elèctric i el magnètic. Equacions de Maxwel. La síntesi electromagnètica. El comptador Geiger-Müller. Camps de vectors amb simetria radial. Diferències i semblances entre els camps conservatius gravitatori i elèctric.Recorda

Entendre la ciència C1 C2 C3Electricitat animal

Experiències CR C1 C2Secció d’un camp escalar i interpolació gràfica. Simulació de línies de camp i isolínies de camps elèctrics. Caracteritzar el camp creat per una esfera carregada. Caracteritzar un camp uniforme i el seu efecte sobre un càrrega.

Exemples resolts CR CICalcular la intensitat del camp elèctric creat per diverses càrregues. Calcular el treball que realitza el camp quan es trasllada una càrrega. Caracteritzar el comportament de les càrregues en un tub de raigs catòdics. Determinar el gradient d’un camp escalar i els seus efectes. Aplicar la llei de Gauss.Banc d’activitats


BATXILLERAT QUÍMICA 26



CONTINGUTS CM ESTRATÈGIES PER A L’ADQUISICIÓ DE COMPETÈNCIES

1.Estructura de la matèria

EM SITUO D’on ve el nom «química» Avaluació diagnòstica CC CI CM

I LLEIS FONAMENTALS DE LA QUÍMICAInicis de la teoria atòmica. Lleis ponderals de les reaccions químiques. La teoria atòmica de Dalton. Llei volumètrica de les reaccions químiques. Teoria atomicomolecular. Principi d’Avogadro.II L’ÀTOMConstitució dels àtoms. Nombre atòmic. Element químic. Isòtops. Massa dels àtoms. Ions positius i negatius.III MOLÈCULESMolècules d’elements. Compostos moleculars i compostos iònics. Massa molecular relativa.IV EL MOLEl molV FÓRMULES MOLECULAR I EMPÍRICAFórmula molecular i fórmula empíricaDocument: Anàlisi de substàncies mitjançant espectrografies.Resum

Entendre la ciència C1 C2 C3Descoberta una anella perduda de la taula periòdica

Experiències CR C1 C2Comprovació de la llei de Lavoisier. Estimació de la constant d’Avogadro pel mètode de la pel·lícula superficial.

Exemples resolts CR CIAplicar la llei de conservació de la massa. Determinar el nombre de partícules subatòmiques. Determinar la massa atòmica relativa d’un element. Determinar la configuració d’un ió. Trobar la massa molecular d’un compost químic. Passar de quantitat de substància a nombre de molècules o d’àtoms. Passar de massa d’element o molècula a nombre d’àtoms o molècules. Calcular la massa d’un àtom d’un element o d’una molècula d’un compost. Determinar fórmules empíriques. Determinar fórmules moleculars.Banc d’activitats

2.Lleis dels gasos. Teoria cineticomolecular

EM SITUO Edurne Basaban Avaluació diagnòstica CC CI CM

I LLEIS QUE REGEIXEN L’ESTAT GASÓSIntroducció. Variació del volum d’un gas amb la pressió (llei de Boyle-Mariotte). Variació del volum d’un gas amb la temperatura a pressió constant (llei de Charles). La llei de Charles i Gay-Lussac en temperatures absolutes. Variació de la pressió d’un gas amb la temperatura a volum constant.II LLEI I EQUACIÓ DELS GASOS IDEALSLlei general dels gasos perfectes. Condicions normals i condicions estàndard d’un gas. Volum ocupat per un mol de gas: volum molar. Equació general dels gasos ideals. Aplicacions de l’equació general dels gasos perfectes. Mescla de gasos. Llei de Dalton de les pressions parcials.III TEORIA CINETICOMOLECULARTeoria cineticomolecular dels gasos. La teoria cineticomolecular explica les propietats dels gasos. Gasos reals. Ampliació de la teoria cineticomolecular als estats líquid i sòlid. Explicació cinètica de la fusió, l’evaporació i l’ebullició.Resum

Entendre la ciència C1 C2 C3L’estat de plasma. Els gasos més abundants. Aplicacions del dinitrogen. Els efectes de l’altitud en l’organisme.

Experiències CR C1 C2Velocitat de difusió. Observació d’una difusió

Exemples resolts CR CICalcular el volum d’un gas en funció de la temperatura. Calcular la pressió segons la temperatura, a volum constant. Aplicar la llei general dels gasos perfectes. Reduir un gas a condicions normals. Aplicar el principi d’Avogrado. Aplicar l’equació general dels gasos ideals. Aplicar l’equació general dels gasos perfectes. Aplicar la llei de Dalton de pressions parcials. Determinar la calor necessària per produir un canvi d’estat.Banc d’activitats

3.Mescles i solucions

EM SITUO L’aigua que beus, és potable?Avaluació diagnòstica CC CI CM

I MESCLESMescles homogènies i heterogènies. Dispersions. Solucions.II COMPOSICIÓ DE LES SOLUCIONSComposició de les solucionsIII SOLUBILITATSubstàncies solubles i insolubles. Solució saturada. Solubilitat. Variació de la solubilitat amb la temperatura. Cristal·lització. Solucions de gasos en líquids.IV PROPIETATS COL·LIGATIVESPropietats col·ligativesV MÈTODES DE SEPARACIÓPrincipals mètodes de separació. Mètodes de separació per dissolució i d’extracció líquid-líquid. Mètodes cromatogràfics. Criteris de puresa de les substàncies.Resum

Entendre la ciència C1 C2 C3Alguns contaminants del medi aquàtic

Experiències CR C1 C2Preparació de diversos tipus de solucions. Cristal·lització a partir d’una solució sobresaturada. Separació dels components d’una mescla. Destil·lació simple. Separació dels components d’una solució. Extracció líquid-líquid. Cromatografia sobre paper. Separació dels components d’una mescla heterogènia.

Exemples resolts CR CISolució en tant per cent en massa. Quantitat de solut a partir del % en volum. Massa de solut a partir de la concentració en massa. Molaritat d’una dissolució de glucosa. Molalitat d’una beguda. Fracció molar dels components d’una solució. Relació entre diferents tipus de solucions. Solució saturada tenint en compte la temperatura. Pressió de vapor. Constants ebullioscòpi-ca i crioscòpica. Pressió osmòtica.Banc d’activitats

4. Estructura atòmica. Taula periòdica

EM SITUO El sincrotró Alba Avaluació diagnòstica CC CI CM

I ESTRUCTURA ATÒMICAL’estructura atòmica de la matèria. El descobriment de l’electró. El descobriment del protó. El primer model atòmic. El model atòmic de J. J. Thomson. El descobriment del nucli de l’àtom. El model atòmic de Rutherford. Càrrega i dimensions del nucli de l’àtom. Dificultats del model de Rutherford. El model atòmic actual. La massa dels àtoms. Defecte de massa i estabilitat nuclear. Les ones electromagnètiques. L’espectre electromagnètic. Els espectres. La teoria quàntica. Nombre atòmic i nombre de massa. L’estructura electrònica de l’àtom. La teoria de Böhr. Interpretació de l’espectre d’emissió de l’hidrogen. Generalització i limitacions de la teoria de Bohr. Ampliació de la teoria de Bohr. Orbitals atòmics. Nivells d’energia en els orbitals. Configuracions electròniques. II LA TAULA PERIÒDICAAgrupant els elements. La classificació periòdica de Mendeléiev. La taula periòdica moderna. Descripció de la taula periòdica. Periodicitat i configuració electrònica. Propietats periòdiques. Metalls i no-metalls.Resum

Entendre la ciència C1 C2 C3Què és un sincrotró?

Experiència CR C1 C2Realitzar un assaig a la flama

Exemples resolts CR CICalcular l’energia d’un fotó. Calcular l’energia per arrencar un electró. Calcular l’energia de ionització. Banc d’activitats



BATXILLERAT QUÍMICA 1CONTINGUTS CM ESTRATÈGIES PER A L’ADQUISICIÓ

DE COMPETÈNCIES

5. L’enllaç químic

EM SITUO Pedres precioses Avaluació diagnòstica CC CI CM

I ENLLAÇ COVALENTL’enllaç químic. Electrons de valència. Simbolisme de Lewis. L’enllaç covalent. L’enllaç covalent datiu. Limitacions de la regla de l’octet. Mesomeria o ressonància. Polaritat dels enllaços. Geometria de les molècules: model de les repulsions dels parells d’electrons de la capa de valència (RPECV). Propietats de les substàncies covalents. Cristalls moleculars i cristalls covalents. Forces intermoleculars.II ENLLAÇ IÒNIC I METÀL·LICL’enllaç iònic. Propietats dels compostos iònics. Nombres d’oxidació. L’enllaç metàl·lic.Resum

Entendre la ciència C1 C2 C3Els nanotubs

Experiència CR C1 C2Comprovació de la polaritat d’algunes molècules. Estudi de la relació entre les propietats físiques de substàncies cristal·lines i el tipus d’enllaç químic.

Banc d’activitats

6. Formulació i nomenclatura de química inorgànica

EM SITUO Què és la IUPAC?Avaluació diagnòstica CC CI CM

I FÓRMULA I NOM DE LES SUBSTÀNCIESLa fórmula i el nom de les substàncies. Formulació i nomenclatura de les substàncies simples (elements químics).II COMPOSTOS BINARISFormulació dels compostos binaris. Formulació i nomenclatura dels hidrurs. Formulació i nomenclatura dels òxids. Formulació i nomenclatura de les sals binàries. Altres compostos binaris entre no-metalls. Formulació i nomenclatura dels hidròxids.III COMPOSTOS TERNARIS I DERIVATSEls àcids. Formulació i nomenclatura dels oxoàcids. Formulació i nomenclatura dels diàcids. Formulació i nomenclatura dels anions dels oxoàcids. Formulació i nomenclatura de les sals dels oxoàcids.IV COMPOSTOS QUATERNARISFormulació i nomenclatura de les sals àcides dels hidràcids i els oxoàcids. Formulació i nomenclatura de les sals hidratades. Sals dobles, triples...Resum

Entendre la ciència C1 C2 C3La química quotidiana

Experiència CR C1 C2Determinació del nombre de molècules d’aigua de cristal·lització d’una sal hidratada

Banc d’activitats

7. Reaccions químiques. Càlculs estequiomètrics

EM SITUOOxidació del ferroAvaluació diagnòstica CC CI CM

I REACCIONS QUÍMIQUESImportància de les reaccions químiques. Reaccions químiques. Equacions químiques. Mols i reaccions químiques. Igualació d’equacions químiques senzilles.II ESTEQUIOMETRIAReaccions químiques i càlculs estequiomètricsIII CLASSIFICACIÓ DE LES REACCIONSTipus de reaccions químiques. Reaccions de neutralització. Reaccions àcid-base. Reaccions de precipitació. Reaccions d’oxidació-reducció.IV CARACTERÍSTIQUES DE LES REACCIONSReaccions químiques i energia. Velocitat de les reaccions químiques. Model dels xocs moleculars. Factors que influeixen en la velocitat d’una reacció.Resum

Entendre la ciència C1 C2 C3Reaccions nuclears. El reciclatge dels metalls.

Experiències CR C1 C2Reacció química entre un metall i un àcid. Carbonats amb àcid clorhídric. Determinació de l’acidesa d’un vinagre. Obtenció d’un compost insoluble. Volumetria redox. Reacció del clorur de coure (II) i l’alumini. Relació entre reaccions químiques i energia. Velocitat d’una reacció química. Efecte de la concentració.

Exemples resolts CR CIIgualar una equació química. Quantitat de substància implicada en una reacció química. Determinar el reactiu limitant. Percentatge d’impureses d’una mostra. Rendiment d’una reacció. Àcid necessari per a una neutralització. Concentració d’ions d’una solució. Percentatge d’un component.Banc d’activitats

8. Introducció a la química del carboni

EM SITUOMètodes de datació: el carboni-14Avaluació diagnòstica CC CI CM

I EL CARBONI I ELS SEUS ENLLAÇOSQuímica del carboni o química orgànica. L’àtom de carboni. Cadenes carbonades. Estructura tetraèdrica de l’àtom de carboni. Fórmules. Isomeries. Hidrocarburs.II HIDROCARBURS SATURATSAlcans. Obtenció i propietats dels alcansIII HIDROCARBURS INSATURATSAlquens. Estereoisomeria dels alquens. Obtenció i propietats dels alquens. Alquins. Benzè. Hidrocarburs aromàtics. Derivats del benzè. Nomenclatura.IV GRUPS FUNCIONALSGrups funcionals. Derivats halogenats dels hidrocarburs.V COMPOSTOS ORGÀNICS OXIGENATS Alcohols i fenols. Èters. Aldehids i cetones. Àcids carboxílics. Estereoisomeria òptica. Sals dels àcids orgànics. Èsters. VI COMPOSTOS ORGÀNICS NITROGENATSAmines. Amides. Nitrils. Ordre de preferència dels grups funcionals.Document: La importància del carboni. El petroli.Resum

Entendre la ciència C1 C2 C3El benzè. Els clorofluorocarbonis a l’atmosfera.

Experiències CR C1 C2Anàlisi del poder calorífic d’alguns combustibles

Banc d’activitats

9. Bioquímica. Polímers

EM SITUONous materialsAvaluació diagnòstica CC CI CM

I BIOQUÍMICAGreixos i olis. Proteïnes. Estructura de les proteïnes. Glúcids: la seva classificació. Sacàrids. Glucosa. Disacàrids. Polisacàrids. Valor energètic dels aliments.II POLÍMERSPolímers: propietats generals. Tipus de polímers artificials. Síntesi dels polímers. Polímers d’addició. Polímers de condensació. Compòsits. Silicones.Resum

Entendre la ciència C1 C2 C3Identificació de plàstics

Banc d’activitats







1.Estructura atòmica.Espectroscòpia

EM SITUO Química i ciència forenseAvaluació diagnòstica CC CI CM

I ESTRUCTURA ATÒMICAIntroducció. Radiació electromagnètica. Interpretació dels espectres atòmics. La teoria quàntica. L’efecte fotoelèctric. La teoria de Bohr. Interpretació de l’espectre d’emissió de l’hidrogen. II ESPECTROSCÒPIAEspectroscòpia de ressonància magnètica nuclear (RMN). Espectrometria de masses. Espectroscòpia d’infraroig (IR). Resum

Entendre la ciència C1 C2 C3L’efecte fotovoltaic: una aplicació de l’efecte fotoelèctric.

Exemples resolts CR CIAplicar l’equació de Planck. Calcular l’energia de ionització. Interpretar un espectre de RMN. Banc d’activitats

2.Anàlisi de la taulaperiòdica

EM SITUO El gat de SchröndigerAvaluació diagnòstica CC CI CM

I CONFIGURACIÓ ELECTRÒNICAAmpliació de la teoria de Bohr. La teoria mecànica ondulatòria de l’àtom. Orbitals atòmics i nombres quàntics. Forma dels orbitals. La mecànica quàntica en els àtoms polielectrònics. Nivells d’energia en els orbitals. Configuracions electròniques. II PROPIETATS ATÒMIQUES PERIÒDIQUESRadi atòmic i radi iònic. Energia de ionització i afinitat electrònica. Electronegativitat. Propietats químiques en els blocs del sistema periòdic. Resum

Entendre la ciència C1 C2 C3Configuració electrònica i propietats periòdiques

Exemples resolts CR CIDeterminar els nombres quàntics. Determinar configuracions electròniques. Aplicar la teoria de Planck en el càlcul de l’energia de ionització.Banc d’activitats

3.Gasos, solucionsi estequiometria

EM SITUO Barcelona, ciutat químicaAvaluació diagnòstica CC CI CM

I PROPIETATS DELS GASOSGasos. Velocitat de difusió dels gasos. Llei de Graham. Gasos reals. Equació de Van der Waals. II SOLUCIONS I ESTEQUIOMETRIAComposició de les solucions. Estequiometria.Resum

Entendre la ciència C1 C2 C3Estequiometria visible. Gasos reals i llei de difusió de Graham.

Exemples resolts CR CICalcular pressions parcials. Aplicar la llei dels gasos ideals. Resol-dre mescles de gasos. Preparar solucions. Calcular la concentra-ció d’una solució. Resoldre reaccions en fase gasosa: pressions parcials i estequiometria. Càlculs amb l’estequiometria de les reaccions.Banc d’activitats

4. Energia de les reaccions químiques

EM SITUO Begudes autoescalfablesAvaluació diagnòstica CC CI CM

I INTRODUCCIÓ A LA TERMODINÀMICAIntroducció. Reacció química i energia. Principi de conservació de l’energia. Energia interna. Variació de l’energia interna d’un sistema. Treball d’expansió o compressió a pressió constant. Reaccions a volum constant. Equacions termoquímiques. II ENTALPIAReacció química realitzada a pressió constant: entalpia. Entalpia estàndard de la reacció i de formació. Llei de Hess i la seva aplicació. Entalpies d’enllaç o energies d’enllaç. Estudi energètic de la formació de compostos iònics. Els canvis d’entalpia en els processos físics.III ENTROPIA I ENERGIA DE GIBBSCapacitat calorífica específica i capacitat calorífica molar. Espontaneïtat de les reaccions químiques. Concepte d’entropia. Entalpia lliure o energia lliure de Gibbs. Càlcul de l’energia lliure de Gibbs a partir de l’entalpia i l’entropia. Càlcul de l’energia lliure estàndard d’una reacció ΔGθ. Resum

Entendre la ciència C1 C2 C3Aplicar la llei de Hess.

Experiències CR C1 C2Construcció i utilització d’un calorímetre.

Exemples resolts CR CICalcular la variació d’energia d’un sistema. Calcular la variació d’energia interna d’una reacció química. Calcular la variació d’energia interna d’una reacció a p constant. Calcular l’entalpia estàndard. Aplicar la llei de Hess. Calcular l’entalpia estàndard de formació. Aplicar el concepte de capacitat calorífica. Calcular ΔSθ d’una reacció. Calcular ΔGθ d’una reacció.Banc d’activitats

5. Velocitat de les reaccions: cinètica química

EM SITUO Un catalitzador naturalAvaluació diagnòstica CC CI CM

I CINÈTICA QUÍMICAVelocitat de reacció. Reaccions químiques i energia d’activació. Mecanisme d’una reacció. II FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA VELOCITAT D’UNA REACCIÓEfecte de l’estat de divisió d’un sòlid. Influència de la temperatura. Influència de la concentració de reactius. Influència dels catalitzadors. Reaccions en cadena. Inhibidors o catalitzadors negatius. Resum

Entendre la ciència C1 C2 C3La síntesi de Haber-BoschBanc d’activitats

Experiències CR C1 C2Exemple de reacció que necessita una energia d’activació. Obser-vació de l’efecte de l’estat de divisió d’un sòlid en la velocitat de reacció. Observació de l’efecte de la temperatura en la velocitat de reacció.

Exemples resolts CR CICalcular la velocitat de reacció. Trobar els exponents m i n. Analitzar una gràfica d’entalpia. Observació de l’efecte de la concentració de reactius en la velocitat de reacció. Analitzar una gràfica d’entalpia. Banc d’activitats

29

BATXILLERAT QUÍMICA

29



6. Equilibri químic

EM SITUO Un món sense globusAvaluació diagnòstica CC CI CM

I EQUILIBRI QUÍMICReaccions químiques reversibles i irreversibles. Equilibri químic. Constant d’equilibri Kc. Classificació dels equilibris químics. Constant d’equilibri Kp. Factors que afecten l’equilibri químic. Principi de Le Chatelier. Equilibri físic: diagrama de fases.Resum

Entendre la ciència C1 C2 C3CO2, el gas conservador més eficient. Els motors trucats de Volkswagen i l’emissió de NOx.

Experiències CR C1 C2Realització d’un desplaçament d’equilibri químic (1). Realització d’un desplaçament d’equilibri químic (2). Realització d’una hidròlisi. Desplaçament d’un equilibri per efecte de la temperatura. Observació de l’equilibri físic en un canvi d’estat. Ebullició provocada per un refredament.

Exemples resolts CR CICalcular la constant d’equilibri Kc. Calcular el nombre de mols de cada espècie química present en l’equilibri Kc. Observar la influència dels coeficients estequiomètrics en el càlcul de Kc. Relacionar Kc i Kp. Calcular Kp a partir de les pressions parcials en l’equilibri. Calcular concentracions posteriors a la modificació de l’equilibri. Raonar sobre els factors que influeixen en l’equilibri. Banc d’activitats

7. Reaccionsde transferènciade protons

EM SITUOOus ferrats verds illimonada vermellaAvaluació diagnòstica CC CI CM

I REACCIONS ÀCID-BASE. EL pHIntroducció: reaccions àcid-base. Teoria d’Arrhenius sobre la naturalesa dels àcids i les bases. Teoria de Brönsted i Lowry d’àcids i bases. Autoionització de l’aigua. Concepte de pH. Força relativa d’àcids i bases. Relació entre l’estructura química i la constant d’acidesa dels àcids. II SOLUCIONS AMORTIDORES. NEUTRALITZACIÓ. VOLUMETRIASolucions de sals en aigua. Solucions reguladores o amortidores. Indicadors àcid-base. Reaccions de neutralització. Volumetries àcid-base. Corbes de valoració. Resum

Entendre la ciència C1 C2 C3L’àcid nítric. L’àcid sulfúric

Experiències CR C1 C2Observació de les propietats generals dels àcids i les bases. Ús d’indicadors naturals de pH. Realització d’una valoració del NaOH amb una dissolució d’HCl.

Exemples resolts CR CICalcular el pH i el pOH d’una solució. Trobar la relació entre la constant d’acidesa i el seu pKa. Calcular el pH d’un àcid feble. Calcular el pH d’una base feble. Calcular el pH d’una solució. Calcular el pH de solucions amortidores. Calcular el pH mitjançant un indicador. Calcular neutralitzacions i volumetries.Banc d’activitats

8. Reaccionsde transferènciad’electrons

EM SITUO Reaccions redox a la naturaAvaluació diagnòstica CC CI CM

I REACCIONS REDOXIntroducció. Concepte d’oxidació-reducció. Reaccions redox sense transferència real d’electrons. Nombre d’oxidació. Igualació d’equacions redox pel mètode de l’ió-electró. Volumetries redox. II PILES VOLTAIQUES I ELECTRÒLISIIntroducció. Piles voltaiques o galvàniques. Exemples de piles galvàniques. Notació simplificada de les piles. Potencials d’elèctrode i potencials de reducció estàndard. Piles voltaiques usades a la pràctica. Relació entre la variació d’energia de Gibbs i la FEM d’una pila. Equació de Nernst. Determinació de constants d’equilibri. Electròlisi. Processos anòdics i catòdics. Estudi quantitatiu de l’electròlisi. Aplicacions de l’electròlisi. Resum

Entendre la ciència C1 C2 C3La cel·la d’hidrogen. Corrosió metàl·lica.

Experiències CR C1 C2Realització de reaccions redox. Determinar l’espontaneïtat d’una pila a partir dels potencials de reducció. Realització d’una electròlisi d’una solució de clorur de sodi. Recobriments metàl·lics per electròlisi.

Exemples resolts CR CIIgualar reaccions redox que tenen lloc en medi àcid o neutre. Igualar reaccions redox que tenen lloc en medi bàsic. Calcular la volumetria d’un reacció redox. Determinar el sentit d’una reacció a partir dels potencials de reducció. Construir piles. Determinar l’energia de Gibbs i la FEM d’una pila. Aplicar l’equació de Nernst. Calcular la quantitat de massa dipositada en un elèctrode. Calcular l’electricitat necessària per dipositar una certa quantitat de massa en un elèctrode. Càlculs amb cel·les electrolítiques. Banc d’activitats

9. Reaccionsde precipitació

EM SITUO Una reacció indesitjableAvaluació diagnòstica CC CI CM

I SOLUBILITATSaturació i solubilitat. Compostos solubles i insolubles. Equilibris amb sals poc solubles: equilibris de precipitació iònica. II REACCIONS DE PRECIPITACIÓReaccions de precipitació iònica. Desplaçament dels equilibris de precipitació. Dissolució de precipitats. Resum

Entendre la ciència C1 C2 C3La composició de l’aigua de l’aixeta

Exemples resolts CR CITrobar el producte de solubilitat Ks d’una substància a partir de la seva solubilitat. Trobar la solubilitat d’una substància a partir del seu producte de solubilitat Ks. Deduir si es formarà un precipitat. Esbrinar la composició d’un precipitat. Procediment per dur a terme una precipitació fraccionada. Analitzar l’equilibri d’una precipitació. Determinar si es forma un precipitat.Banc d’activitats


ecasals.cat FÍSICA I QUÍMICA 30

ecasals.catPORTAL DE RECURSOS EDUCATIUS I LLIBRES DIGITALS D’EDITORIAL CASALS

RECURSOS DIGITALS DE L’ALUMNE

L’alumne té accés a tots els recursos digitals referenciats en el llibre sense haver-se de registrar.Els recursos presenten dues modalitats:

Navegables en línia a ecasals.cat Descarregables per a la consulta off-line.

ÀMPLIA OFERTA DE RECURSOS

Els llibres de l’àrea de Física i Química inclouen: Fragments de documentals que reforcen

i amplien la teoria explicada. Experiments filmats. Enllaços a aplicacions interactives.

RECURSOS DIGITALS DEL PROFESSOR

El professor, amb registre previ, té accés a: Programacions. Proposta didàctica. Llibre digital en línia amb una llicència

gratuïta per al professor.

Es pot descarregar els seus recursos i els dels alumnes per a la consulta off-line.

LLIBRE DIGITAL ON-LINE

Recursos digitals en el context de cada pàgina i apartat.

Amb la proposta didàctica integrada i les solucions en el context de cada activitat.

Amb la possibilitat d’incorporar-hi activitats i recursos propis.

En els llibres d’ESO totes les activitats es poden fer en línia. En els llibres de Batxillerat hi ha disponibles les avaluacions autoavaluables on-line.

ecasals.cat FÍSICA I QUÍMICA 3131

LLIBRE DIGITAL OFF-LINEPER A TAULETES

Els llibres d’Editorial Casals també estan disponibles en format fora de línia (off-line) per a tauletes a la plataforma

CONEIX LES UNITATS DE MOSTRA!

SUPORT AL DOCENTServei personalitzat d’assessorament i suport tècnic

dels nostres serveis i recursos:

[email protected]

Amb un mur de comunicació en línia que permet conversar amb els alumnes i compartir informacions.

S’adapta a tots els dispositius: pissarra digital, netbook, ordinador i tauleta.

Els llibres digitals eCasals es poden integrar a l’entorn Moodle i a les plataformes EVA que hi ha a Catalunya. Admet el protocol Marsupial.




FÍSI

CA

BATXILLERAT

Norberto Pfeiffer

Antoni Travesset

Andrés Aragoneses

1

Jocelyn Bell B

urnell

Belfast, 1943


ticinco añ

os trabajando


modelo h

eliocéntrico del

un

iverso. En aqu


e

los científi


e supon

ía un

a

autén

tica revolución

.Ectem elibu



doles ilita

BAT

XILL

ERAT

FÍSI

CA 1


FÍSI

CA

BATXILLERAT

Norberto Pfeiffer

Antoni Travesset

Josep M. Dou

Andrés Aragoneses

2


Nu



ticinco añ

os trabajando


modelo h

eliocéntrico del

un

iverso. En aqu


e

los científi


e supon

ía un

a

autén

tica revolución

.Ectem elibu



doles ilita



BAT

XILL

ERAT

FÍSI

CA 2

ecasals.cat/fiq2eso ecasals.cat/fiq3eso ecasals.cat/fiq4eso

2ESO

ESO

M. Duñach

M. D. Masjuan

E. M. Costafreda

A. Hernández

FÏSI

CA I

QU

ÍMIC

A 2 FÍSICA I


ecasals.cat/fiq2eso

3ESO

ESO

M. Duñach

M. D. Masjuan

E. M. Costafreda

A. Hernández

FÏSI

CA I

QU

ÍMIC

A 2 FÍSICA I


ecasals.cat/fiq3eso Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a

ecasals.cat/fiq4eso

4ESO

ESO

M. Duñach

M. D. Masjuan

E. M. Costafreda

A. Hernández

FÏSI

CA I

QU

ÍMIC

A 2 FÍSICA I

QUÍMICA


BAT

XILL

ERAT

QU

ÍMIC

A 2

QU

ÍMIC

A

BATXILLERAT

Josep M. Dou

Miquel D. Masjuan

Eva M. Costafreda




Nu



ticinco añ

os trabajando


modelo h

eliocéntrico del

un

iverso. En aqu


e

los científi


e supon

ía un

a

autén

tica revolución

.Ectem elibu



doles ilita


BAT

XILL

ERAT

QU

ÍMIC

A 1

QU

ÍMIC

A

BATXILLERAT

Josep M. Dou

Maria D. Masjuan

Eva M. Costafreda

1

Rosalind Elsie Franklin

Londres, 1920 - 1958


ticinco añ

os trabajando


modelo h

eliocéntrico del

un

iverso. En aqu


e

los científi


e supon

ía un

a

autén

tica revolución

.Ectem elibu



doles ilita



Atenció al clientTel.: 902 107 [email protected]

editorialcasals.catecasals.cat

Contacta amb el teu delegat comercial per sol·licitar mostres.

SNC1601

NOU PROJECTE DE SECUNDÀRIA I BATXILLERAT

El millor aliat per formar alumnes competents!

Documents

ESO / BATXILLERAT - Editorial Casals · PDF fileESO Física i Química. ... 3. Gran oferta de textos i activitats que . fomenten el treball de les . ... – Banc d’activitats –