1PROGRAMA DESTUDI EFICA

Esquemes de Llengua catalanaEls continguts imprescindibles de la Primriaresumits en 23 esquemes

Fitxa 1 Accentuaci i diresi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2Fitxa 2 Signes de puntuaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4Fitxa 3 Sons i grafies (I) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6Fitxa 4 Sons i grafies (II) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8Fitxa 5 Vocalisme ton . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10Fitxa 6 Lapstrof . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12Fitxa 7 La formaci de plurals . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14Fitxa 8 El nom . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16Fitxa 9 El verb . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18Fitxa 10 Els determinants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20Fitxa 11 Els adjectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22Fitxa 12 Els pronoms personals . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24Fitxa 13 Mots invariables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26Fitxa 14 Loraci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28Fitxa 15 Tipologies textuals: textos literaris . . . . . . . . . 30Fitxa 16 Tipologies textuals: textos acadmics . . . . . . 32Fitxa 17 Tipologies textuals: textos biogrfics . . . . . . 34Fitxa 18 Textos discontinus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36Fitxa 19 Tipologies textuals: textos periodstics . . . . . 38Fitxa 20 s del diccionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40Fitxa 21 Relacions de significat . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42Fitxa 22 Formaci de lxic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44Fitxa 23 Figures retriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46

PRIM

RI

ARe

curs

os p

er a

l pro

fess

orat

Grup PromotorSantillana

165748 _ 0001-0048.indd 1165748 _ 0001-0048.indd 1 30/7/09 08:56:0230/7/09 08:56:02

2

00

9 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

n, S

. L.

2

1 Accentuaci i diresi

Accent grfic

Separaci sillbica

Sllaba: conjunt de sons que pronunciem en un cop de veu

Paraules agudes:

Paraules planes:

Paraules esdrixoles:

Dgrafs: conjunt de dues lletres que representen un nic so

Laccent grfic s el signe ortogrfic que posem a sobre de les vocals per indicar la sllaba tnica. Laccent pot ser obert (`) o tancat (). La a sempre porta accent obert. La i i la u sempre porten accent tancat. La e i la o poden portar accent obert o tancat.

2

00

9 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

n, S

. L.

sllaba tnica en lltima posici

saccentuen quan acaben en vocal, vocal + s, -en o -in (germ, meravells, aprn)

sllaba tnica en la penltima posici

saccentuen quan no acaben en vocal, vocal + s, -en o -in (telfon, rtol)

sllaba tnica en lantepenltima posici

saccentuen totes (prxima, pellcula)

Tnica: la que es pronuncia amb ms fora (por-ta)

tona: qualsevol sllaba que no t accent (por-ta)

Se separen: rr, ss, ix, ll, tx (cor-res)

No se separen: ig, ny, qu, gu, ll, tg (ca-nya)

Usos de la diresi Sobre la u per indicar que cal pronunciar-la en els grups qe, qi, ge i gi (delinqent, ping).

Sobre la i o la u quan no formen diftong amb la vocal anterior o amb les segents i les regles daccentuaci no permeten posar-hi accent (increble, amonar-se).

Accent diacrtic T la funci de distingir paraules que sescriuen igual per que signifiquen coses diferents (sn [del verb ser] / son [ganes de dormir]).

165748 _ 0001-0048.indd 2165748 _ 0001-0048.indd 2 24/7/09 14:12:2924/7/09 14:12:29

3 2

009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

n,

S.

L.A

ccen

tuac

i i

di

resi

1

165748 _ 0001-0048.indd 3165748 _ 0001-0048.indd 3 24/7/09 14:12:2924/7/09 14:12:29

2

00

9 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

n, S

. L.

4

Signes de puntuaci2

Punt

Coma

Punt i seguit: indica una pausa i es posa al final de loraci (El Pol vindr sol cap a casa.)

Punt i a part: indica una pausa llarga i separa idees diferents que se situen en pargrafs distints (La Marta far el treball de medi. En Mart estudia a la biblioteca.)

Vocativa: separa el nom de la persona a qui ens dirigim dall que li diem (Alba, portam la llibreta.)

Enumerativa: separa els elements duna enumeraci o llista (Porto el llibre, la llibreta, lestoig, el mapa i les fotocpies.)

Explicativa: separa un aclariment o una explicaci de la resta delements de la frase (LEnric, el meu germ, viatja molt.)

Enllaa oracions (La Maria obre la porta, baixa del cotxe i es dirigeix a casa seva.)

Punt i comaSutilitza en oracions llargues que tenen moltes comes (Desprs darribar, descarregar el cotxe, installar-nos i dinar, hem anat a fer un tomb; pel centre hem descobert una cafeteria on fan uns pastissos deliciosos.)

Dos punts

Es fan servir per introduir all que diu un personatge, tanquen les paraules del narrador i donen pas a les del personatge (La Marta, fora preocupada va preguntar: Nests segur?)

Es posen abans duna enumeraci (Al mercat em compres: un llu, dos quilos de patates, un mel i un pollastre tallat a quarts.)

Es posen abans de citar el que ha dit alg textualment (El president va dir: S que estem preparats per suportar aquesta crisi.)

Punts suspensiusIndiquen que una llista no est completa o que una oraci no est acabada (Van venir lOna, el Lluc, la Mar, la Laia, lscar...)

Signe dadmiraciServeix per mostrar que a loraci sexpressen emocions, com lalegria, la tristesa, la sorpresa, la por... (Em portars al futbol!)

165748 _ 0001-0048.indd 4 30/7/09 10:59:00

5 2

009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

n,

S.

L.S

ign

es d

e p

un

tuac

i

2

Cometes

Per mostrar que es reprodueix textualment el que ha dit alg, dites, refranys, etc. (Ja ho dic jo: Qui no vulgui pols que no vagi a lera!.)

Per citar un fragment dun llibre, el ttol dun captol, dun conte, dun poema... (Avui llegirem un fragment de LAtlntida.)

Per assenyalar que una paraula o expressi t un doble sentit (Ara explicam les mentides pietoses.)

GuiIntrodueix la intervenci directa dun personatge en forma de dileg i la tanca si torna a intervenir el narrador. (Fes la bossa, que marxem va dir seris lAdri.)

Guionet

Serveix per separar les sllabes a final de lnia (sl-la-ba).

Per escriure en lletres els numerals ordinals, entre desenes i unitats (trenta-tres) i entre unitats i centenes (vuit-cents).

Serveix per separar el pronom feble del verb quan safegeix al darrere (dna-li).

En alguns mots compostos (pl-roig, nord-americ, para-xocs).

ParntesisEs fan servir per fer un aclariment sobre el que sexplica en loraci (Aquell cientfic (el guanyador del premi) es va presentar a lauditori.)

165748 _ 0001-0048.indd 5165748 _ 0001-0048.indd 5 24/7/09 14:12:2924/7/09 14:12:29

2

00

9 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

n, S

. L.

6

Sons i grafies (i)3

x/ix x

ix

a principi de paraula (xemeneia)

desprs de consonant (porxo)

desprs de i (reixa)

darrere de les vocals a, e, o, u (cuixa)

tx/ig tx

ig

enmig de paraula (esquitxar)

a final de paraula (esquitx). Quan una paraula acaba en tx, a la paraula derivada tamb trobem tx (despatx, despatxar).

a final de paraula (bateig). Quan acaba en ig, a la paraula derivada podem trobar g, j, tg, tj (mareig, marejar).

g/j

g

j

davant e i i (gelat, gimns)

davant a, o, u (jard, joc, just). Excepcions

j en les paraules que contenen -ject- i -jecc- (objecte, injecci)

j davant totes les formes del verb jeure (jaure, jec, jeia...)

j a jeroglfic, jersei, jerarquia, Majestat, jet, Jess...)

Essa sorda

s

ss entre vocals (professora)

c davant de les vocals e, i (peces, pacincia)

davant de les vocals a, o, u (esperana, calot, forut)

a principi de paraula (set)

desprs de consonant (persona)

Essa sonora z a principi de paraula (zona)

s entre vocals (proposar)

165748 _ 0001-0048.indd 6165748 _ 0001-0048.indd 6 24/7/09 14:12:2924/7/09 14:12:29

7 2

009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

n,

S.

L.S

ons

i gr

afie

s (i

)

3

c/qu/q

c davant a, o, u (cara, corona, cullera)

qu davant e, i (raqueta, quinze)

q si volem que la u de qu es pronunci davant e, i (delinqent, terraqi)

g/gu/g

g davant a, o, u (gat, gos, guatlla)

gu davant e, i (guerra, guineu)

g si volem que la u de gu es pronunci davant e, i (paraiges, ping)

165748 _ 0001-0048.indd 7165748 _ 0001-0048.indd 7 24/7/09 14:12:2924/7/09 14:12:29

2

00

9 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

n, S

. L.

8

Sons i grafies (ii)4

hNo t un so que li correspongui, cosa que en dificulta ls. No hi ha normes per saber quan sescriu. En cas de dubte cal consultar el diccionari. Algunes paraules que la contenen sn: vehicle, adhesiu, hivern, herba, ahir...

l/ll/ll

l

ll

ll

a principi de paraula (lona)

enmig de paraula (volta, salar)

a final de paraula (col)

a principi de paraula (lloc)

enmig de paraula (colla)

a final de paraula (pell)

no segueix cap norma especfica a: cllula, installar, pollen...

sescriu en paraules comenades per all-, coll-, ill-, mill-, sill-: allrgia, collaborar, illuminat, millmetre, sllaba...

sescriu en les paraules acabades en -ella, -illa, -illar: parcella, gorilla, cavillar...

b/v

b

v

davant l i r (bloc, bra)

darrere de m (embolic). Excepcions: tramvia, circumvalaci

en una mateixa famlia de paraules quan alterna b i p (saber, sap)

darrere de n (canvi)

en una mateixa famlia de paraules quan alterna v i u (novetat, nou)

en les terminacions de limperfet dindicatiu de la primera conjugaci (cantava, jugaves, ballvem, portveu)

Paraules que canvien de significat segons sescriguin amb b o v: vall/ball, vena/bena, vuit/buit, vellesa/bellesa, vola/bola, vot/bot...

165748 _ 0001-0048.indd 8165748 _ 0001-0048.indd 8 24/7/09 14:12:3024/7/09 14:12:30

9 2

009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

n,

S.

L.S

ons

i gr

afie

s (i

i)

4

m/n m

davant b, p i m (bamb, tempesta, immens)

davant f (amfibi), excepte paraules que comencen pels prefixos con-, en- i in- (conferncia, enfadar, infermera)

n davant v (enviar)

r/rr

rforta: a principi de paraula o desprs de consonant (roure, Enric)

fluixa: entre vocals (cara)

muda: a final de paraula (doctor)

rr: entre vocals amb el so de la erra forta (carro)

Consonantsmudes a finalde mot

p/b desprs de m (camp, tomb). Per saber si hi ha consonant final muda es pot buscar el derivat: camp, camperol

t/d desprs de n o l (vinent, Eudald)

r en els infinitius (donar, venir)

165748 _ 0001-0048.indd 9165748 _ 0001-0048.indd 9 24/7/09 14:12:3024/7/09 14:12:30

2

00

9 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

n, S

. L.

10

Vocalisme ton5

En catal oriental les grafies a/e i o/u en posici tona es confonen en un mateix so: [ e] i [u], respectivament.

a/e

Quan es troba a final de paraula, normalment escrivim

Quan es tracta dun verb

En els verbs jeure, treure i nixer escriurem

Si la vocal neutra s al principi o enmig duna paraula, per saber si s a o e, buscarem un mot de la mateixa famlia

-a en els noms i els adjectius femenins (dona, bonica)

-e en els masculins (llibre, alegre)

si la vocal neutra s la penltima lletra escriurem -e (porten)

si la vocal neutra s lltima lletra escriurem -a (porta)

si es troba enmig de la paraula, buscarem una forma verbal en qu la vocal corresponent sigui tnica (acabava, acabo)

(ferrer, ferro)

(glaat, gla)

a en sllaba tona (traur)

e en sllaba tnica (treus)

o/u

Per saber si cal escriure o o u es busca una paraula de la mateixa famlia que tingui el so en sllaba tnica (foguera, foc; sucar, suc)

o

u

en el plural de les paraules que acaben en -o (rdio, rdios)

en la primera persona del singular del present dindicatiu (canto, ballo)

en les sllabes tones dels verbs poder i voler, menys en el present de subjuntiu i en limperatiu (podia, voldr..., per pugueu i vulgueu)

en el plural de les paraules que acaben en -u (ingenu, ingenus)

en els substantius invariables acabats en us (focus, virus)

en les paraules acabades en diftong creixent: au, eu, iu, ou (babau, meu, actriu, Salou)

165748 _ 0001-0048.indd 10165748 _ 0001-0048.indd 10 24/7/09 14:12:3024/7/09 14:12:30

11

2

009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

n,

S.

L.V

ocal

ism

e t

on

5

165748 _ 0001-0048.indd 11165748 _ 0001-0048.indd 11 24/7/09 14:12:3024/7/09 14:12:30

2

00

9 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

n, S

. L.

12

Lapstrof6

Els articles el i la sapostrofen quan van seguits duna paraula que comena en vocal o h (loxigen, lherba).

el/la

Larticle femen la no sapostrofa quan va davant duna paraula femenina que comena en tones

Les contraccions no es fan si la paraula que va a continuaci pot portar article apostrofat

-i (la hiena)

-u (la uni)

-hi (la histria)

-hu (la humitat)

a + el

de + el

per + el

a lestadi

de lamic

per lorient

de

Sapostrofa

No sapostrofa

davant duna paraula que comenci en vocal o h (daqu, dhora)

davant dun nombre que comenci en vocal i estigui expressat numricament (d1, d11)

davant de i o u consonntiques (de ioga, de Huelva)

davant h aspirada (de Harlem)

165748 _ 0001-0048.indd 12165748 _ 0001-0048.indd 12 24/7/09 14:12:3024/7/09 14:12:30

13

2

009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

n,

S.

L.

6

Lap

str

of

165748 _ 0001-0048.indd 13165748 _ 0001-0048.indd 13 24/7/09 14:12:3024/7/09 14:12:30

2

00

9 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

n, S

. L.

14

La formaci de plurals7

El plural normalment es forma afegint -s a les paraules masculines i canviant -a per -es a les femenines (peu, peus; dona, dones).

Els mots aguts que acaben en vocal tnica afegeixen -n- abans del sufix del plural (m, mans; b, bens; cintur, cinturons).

Canvis ortogrfics en el femen

Mots invariables

Casos especials del mascul

-ca/-ques: vaca, vaques

-ga/-gues: tortuga, tortugues

-a/-ces: fora, forces

-ja/-ges: revenja, revenges

els dies de la setmana (dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres). Per el dissabte/els dissabtes i el diumenge/els diumenges

mots acabats en -is o -us: llapis, cactus, pelvis, fetus...

altres: temps, calamars, tos, pus...

els noms acabats en -s, -, -x, -ix, -tx fan el plural en -os (pas, pasos; llu, lluos)

hi ha noms que dupliquen -s- en el plural (nassos, pastissos, matalassos, embarassos, cossos...)

els noms amb -sc, -st, -xt, -ig fan el plural en -s o -os (discs, discos; texts, textos...)

165748 _ 0001-0048.indd 14165748 _ 0001-0048.indd 14 24/7/09 14:12:3024/7/09 14:12:30

15

2

009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

n,

S.

L.La

for

mac

i d

e p

lura

ls

7

165748 _ 0001-0048.indd 15165748 _ 0001-0048.indd 15 24/7/09 14:12:3024/7/09 14:12:30

2

00

9 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

n, S

. L.

16

El nom8

El nom s una paraula que serveix per anomenar persones, animals, coses, idees i sentiments.

Variacions

Gnere

Nombre

Mascul: pot anar precedit de el o un (ministre)

Singular: quan noms nhi ha un (fara)

Plural: quan nhi ha ms dun. Sacostuma a formar afegint -s al mascul (peus) i -es al femen (tassa, tasses)

Invariable: amb una nica forma per al singular i el plural (dilluns)

Femen: pot anar precedit de la o una (princesa) Canvi en el sufix

Canvi en larticle: el turista distret / la turista distreta

-a: fill, filla

-ona: lle, lleona

-ina: gall, gallina

-essa: du, deessa

-driu/-triu: emperadriu, actriu

Classificaci

Com: designa una persona, un animal o una cosa qualsevol (amic, gossa, aula)

Propi: designa una persona, un lloc o un accident geogrfic concret (Marc, Egipte, Nil)

Individual: quan noms designa un individu (persona)

Collectiu: quan designa ms duna persona (gent)

Concret: designa una persona, un animal o una cosa real, palpable (gerro)

Abstracte: designa coses que no es poden veure ni tocar (pacincia)

165748 _ 0001-0048.indd 16165748 _ 0001-0048.indd 16 24/7/09 14:12:3024/7/09 14:12:30

17

2

009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

n,

S.

L.

8

El n

om

165748 _ 0001-0048.indd 17165748 _ 0001-0048.indd 17 24/7/09 14:12:3124/7/09 14:12:31

2

00

9 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

n, S

. L.

18

El verb9

El verb s la paraula de loraci que expressa una acci o un estat tot situant-los en un moment concret.

Variacions del verb

NombreSingular: un sol individu (menjo, menges, menja)

Plural: ms dun individu (mengem, mengeu, mengen)

Persona

Formes personals: alg realitza lacci

Formes no personals

1a persona: concorda amb els pronoms jo i nosaltres (jo penso, nosaltres pensem)

2a persona: concorda amb els pronoms tu i vosaltres (tu penses, vosaltres penseu)

3a persona: concorda amb els pronoms ell/ella, ells/elles, vost/vosts (ell/ella/vost pensa, ells/elles/vosts pensen)

Infinitiu: s el nom del verb (donar)

Participi: serveix per formar els temps compostos (donat)

Gerundi: indica una acci que passa en el mateix temps que una altra (donant)

Temps

Segons el moment en qu se situa lacci

Segons el nombre de paraules

Passat: lacci va passar abans (donava)

Present: lacci sesdev en el moment de lenunciaci (dna)

Futur: lacci sesdevindr desprs (donar)

Simples: formades per una sola paraula (dormo)

Compostes: formades pel verb auxiliar haver ms el participi del verb principal (has dormit)

Perifrstiques: formades pel verb auxiliar anar ms linfinitiu del verb principal (vas dormir)

Mode

Indicatiu: expressa un fet real (dna)

Subjuntiu: expressa desig, dubte o possibilitat (doni)

Imperatiu: expressa una ordre o un prec (dna-li)

165748 _ 0001-0048.indd 18165748 _ 0001-0048.indd 18 24/7/09 14:12:3124/7/09 14:12:31

19

2

009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

n,

S.

L.El

ver

b

9

Segons la conjugaci

Segons el significat

Segons larrel i la desinncia

1a conjugaci: verbs amb linfinitiu acabat en -ar (donar)

2a conjugaci: verbs amb linfinitiu acabat en -er (tmer) o -re (absoldre)

3a conjugaci: verbs amb linfinitiu acabat en -ir (dormir)

Predicatius: expressen accions i processosEl predicat sanomena predicat verbal

Copulatius: uneixen el subjecte i el predicat amb una expressi de qualitat o un estat. Sn ser, estar i semblar. Tamb sanomenen atributius. El predicat sanomena nominal.

Regulars: segueixen el model de la seva conjugaci (1a, 2a o 3a)

Irregulars: no segueixen els models de conjugaci. Principals irregularitats: en larrel (ser, anar) o en la desinncia (estar, valer)

Impersonals: es conjuguen sempre en 3a persona del singular (haver-hi, ploure, llampegar, etc.)

Classificacions del verb

Transitius: necessiten un complement per tenir sentit

Intransitius: tenen sentit ple i no els cal complement

165748 _ 0001-0048.indd 19165748 _ 0001-0048.indd 19 24/7/09 14:12:3124/7/09 14:12:31

20

10 Els determinants

20

09

Gru

p Pr

omot

or /

San

tilla

na E

duca

cin

, S

. L.

Els determinants sn les paraules que complementen un nom i que, en gaireb tots els casos, hi concorden en gnere i nombre.

Article

Indiquen el gnere i el nombre del nom.

Formes de larticle

el: mascul singular (el noi) / els: mascul plural (els amics)

la: femen singular (la mare) / les: femen plural (les persones)

en: mascul singular personal (en Marc) / na: femen singular (na Berta)

Els articles el i la sapostrofen quan van seguits dun mot que comena en vocal, excepte si s femen i comena per i-, u-, hi- o hu- tones (la Irene, la unitat, la histria, la unitat).

Demostratius

Indiquen proximitat o llunyania respecte la persona que els fa servir.

Formes a prop de qui parla: aquest, aquesta, aquests, aquestes

lluny de qui parla: aquell, aquella, aquells, aquelles

Indiquen propietat de qui s un objecte, un animal o una persona al qual ens referim.

Possessius

mascul singular: meu, teu, seu, nostre, vostre, seu

femen singular: meva, teva, seva, nostra, vostra, seva

mascul plural: meus, teus, seus, nostres, vostres, seus

femen plural: meves, teves, seves, nostres, vostres, seves

El possessiu sempre va precedir de larticle (el seu germ, la meva cosina).

Formes de larticle

165748 _ 0001-0048.indd 20165748 _ 0001-0048.indd 20 24/7/09 14:12:3124/7/09 14:12:31

21

10

Els

det

erm

inan

ts

2

009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

n,

S.

L.

Numerals

Indiquen la quantitat o lordre del nom que determinen.

Formes cardinals: els que indiquen una quantitat exacta (un, dos, deu, mil).

ordinals: indiquen lordre en qu se situen les coses (primer, sis, dinovena).

Quantitatius

Indiquen una quantitat de manera global o imprecisa.

Formes

quant,quanta, quants, quantes

molt, molta, molts, moltes

poc, poca, pocs, poques

tant, tanta, tants, tantes

bastant, bastanta, bastants, bastantes

gaire, gaires

variables

invariables gens, prou, ms, menys, massa, fora, que

Indefinits

Indiquen una idea dimprecisi al nom que acompanyen o es refereixen a persones o coses de manera molt general.

Formes

algun, alguna, alguns, algunes

un, una, uns unes

tot, tota, tots, totes

mateix, mateixa, mateixos, mateixes

cert, certa, certs, certes

altre, altra, altres, altres

qualsevol, qualssevol

tal, tals

cada, cada un/una, cadascun/una

ambds, ambdues

diversos, diverses

165748 _ 0001-0048.indd 21165748 _ 0001-0048.indd 21 24/7/09 14:12:3124/7/09 14:12:31

22

11 Els adjectius

20

09

Gru

p Pr

omot

or /

San

tilla

na E

duca

cin

, S

. L.

Els adjectius sn les paraules que expressen qualitats o caracterstiques del nom, amb el qual concorden en gnere i nombre.

Flexi

De dues terminacions: fred, freda, freds, fredes; bonic, bonica, bonics, boniques...

Duna terminaci

burleta, burletes; pobre, pobra...

els acabats en -aire (dansaire), -ista (altruista) i -ble (amable)

els acabats en -ant (elegant) i -ent (prudent)

Graus

positiu: indica la qualitat dun nom (alt)

comparatiu: compara la intensitat entre dos noms. Tipus

Formes prpies per expressar la intensitat

bo, millor, ptim

dolent, pitjor, pssim

gran, major, mxim

petit, menor, mnim

de superioritat (ms alt que...)

digualtat (tan alt com...)

dinferioritat (menys alt que...)

superlatiu: quan expressa una qualitat en grau mxim (altssim/el ms alt)

165748 _ 0001-0048.indd 22165748 _ 0001-0048.indd 22 24/7/09 14:12:3124/7/09 14:12:31

23

11

Els

adje

ctiu

s

2009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

n,

S.

L.

Gentilicis

Indiquen procedncia dun lloc (poble, ciutat, barri, pas, estat, planeta, etc.)

Formes sense els sufixos anteriors: sus, blgar, egipci, croat, suec, indi, austrac, etop, serbi, turc, rus...

Formes darrel diferent: otom, lusit, nip, selenita, sin...

-/-ina: giron, gironina

-/-ana: andorr, andorrana

-s/-esa: portugus, portuguesa

-er/-era: brasiler, brasilera

-enc/-enca: canadenc, canadenca

-at/-atana: lleidat, lleidatana

-it/-itana: napolit, napolitana

-ita: moscovita

-i/-ia: armeni, armnia

-i/-iana: caucasi, caucasiana

-ota: cairota

-eny/-enya: madrileny, madrilenya

-eu/-ea: europeu, europea

-/-ona: bret, bretona

-ic/-ica: britnic, britnica

Es formen afegint un sufix al nom del lloc. Sufixos

165748 _ 0001-0048.indd 23165748 _ 0001-0048.indd 23 24/7/09 14:12:3124/7/09 14:12:31

24

12 Els pronoms personals

20

09

Gru

p Pr

omot

or /

San

tilla

na E

duca

cin

, S

. L.

Els pronoms personals en catal poden ser forts o febles.

Forts

Fan referncia a un nom en concret, de persona o danimal. Poden substituir el sintagma nominal fins i tot en la posici de subjecte.

Formes

1a persona: jo

2a persona: tu, vost

3a persona: ell/ella

1a persona: nosaltres

2a persona: vosaltres, vosts

3a persona: ells/elles

singular

plural

165748 _ 0001-0048.indd 24165748 _ 0001-0048.indd 24 24/7/09 14:12:3124/7/09 14:12:31

25

12

Els

pro

nom

s p

erso

nal

s

2009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

n,

S.

L.

Febles

Fan referncia a un nom. Sn monosillbics i poden anar davant o darrere del verb, cosa que en canvia la forma.

Formes

CD el, la, els, les, en, ho, em, et, es, ens, us

CI li, els

CD en, hi

Atrib el, la, els, les, en, ho

(forma plena, forma reforada, forma elidida, forma reduda)

me, em, m, m

te, et, t, t

se, es, s, s

lo, el, l, l

la, -, l, -

los, els, -, ls

les, -, -, -

ne, en, n, n

ho, -, -, -

li, -, -, -

hi, -, -, -

nos, ens, -, ns

vos, us, -, -

Variacions dels pronoms segons la posici

165748 _ 0001-0048.indd 25165748 _ 0001-0048.indd 25 24/7/09 14:12:3124/7/09 14:12:31

26

13 Mots invariables

20

09

Gru

p Pr

omot

or /

San

tilla

na E

duca

cin

, S

. L.

Els adverbis, les preposicions i les conjuncions sn mots invariables.

Els adverbis sn paraules que expressen circumstncia de lloc, temps, mode o quantitat.

Adverbis

Forma: sn invariables, no tenen cap mena de flexi, ni de gnere, ni de nombre ni de persona.

Formaci dadverbis: hi ha molts adverbis que deriven de la forma femenina singular de ladjectiu al qual se li ha afegit el sufix -ment (cmodament, fcilment)

Tipus

lloc (aqu, all)

temps (avui, ara)

mode (aix, rpidament)

quantitat (ms, menys)

afirmaci (s, tamb)

negaci (no, tampoc)

165748 _ 0001-0048.indd 26165748 _ 0001-0048.indd 26 24/7/09 14:12:3224/7/09 14:12:32

27

13

Mot

s in

vari

able

s

2009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

n,

S.

L. Les preposicions i les conjuncions sn mots que fan denlla entre paraules, sintagmes i frases.

Forma: sn partcules invariables, no tenen cap mena de flexi, ni de gnere, ni de nombre ni de persona.

Enllaos

Preposicions

Conjuncions

Funci: uneixen paraules

Forma: a, amb, cap, cap a, contra, de, des de, en, entre, fins, fins a, malgrat, per, per a, segons, sense, sota, vers...

Funci: enllacen paraules que tenen la mateixa funci en la oraci o oracions.

Tipus

uneixen dos elements o oracions: i, ni

expressen alternana, una opci exclou laltra: o, o b

expressen una contraposici total o parcial: per, ms, sin, encara que

expressen una conseqncia: doncs, ms, sin, encara que

expressen una causa: perqu, ja que

expressen una condici: si

165748 _ 0001-0048.indd 27165748 _ 0001-0048.indd 27 24/7/09 14:12:3224/7/09 14:12:32

2

00

9 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

n, S

. L.

28

14 Loraci

Loraci s un conjunt de paraules que tenen sentit complet, una entonaci determinada i un verb en forma personal. Lelement sense el qual no hi ha oraci s el verb.

Tipus

declamativa: serveix per afirmar o negar alguna cosa. Es tanca amb un punt final (LArnau s nedador professional.)

interrogativa: serveix per preguntar. Es tanca amb un signe dinterrogaci (Vindrs a la festa daniversari de lEva?)

exclamativa: serveix per expressar sentiments. Es tanca amb un signe dadmiraci (Quina por que tinc!)

imperativa: serveix per donar una ordre. Es tanca amb un punt final o amb un signe dadmiraci (Deixal anar ara mateix!)

dubitativa: serveix per transmetre un dubte. Es tanca amb un punt final (Potser ja han arribat.)

desiderativa: serveix per expressar un desig. Es tanca amb un punt final (Vull anar a veure el partit al camp.)

Components de loraci

Subjecte

Entre el subjecte i el predicat sestableix una relaci de concordana: han destar en el mateix nombre i la mateixa persona.

Predicat

definici: persona, animal o objecte del qual es diu alguna cosa

nucli: nom

forma

un sintagma nominal, format per un nom i els seus complements, un pronom o una construcci equivalent.

ellptic: no est expressat amb una paraula, per es pot reconixer per la terminaci verbal (Viu al tercer pis. [ell/ella]).

definici: el que es diu del subjecte

nucli: verb

forma: un sintagma verbal

Estructura del subjecte determinants + nom + complements del nom (El meu amic de les vacances...)

165748 _ 0001-0048.indd 28165748 _ 0001-0048.indd 28 24/7/09 14:12:3224/7/09 14:12:32

29

2

009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

n,

S.

L.L

orac

i

14

Estructura del predicat

Complements del verb

verb + complements del verb

CD

CI

CC

Atr

CD (complement directe)

CI (complement indirecte)

CC (complement circumstancial)

Atr (atribut)

Funci: completa el sentit del verb, s imprescindible perqu els verbs transitius tinguin significat

Funci: indica la persona que rep lacci expressada pel verb.

Funci: aporta informaci referent a les circumstncies. No s imprescindible.

Funci: complement imprescindible del verb copulatiu.

SN (Menjo pomes.)

que + oraci (Sabia que vindries.)

pronom feble (En menjo.)

prep + SN (Entrega la documentaci al funcionari.)

prep + qui + oraci (Entrega la documentaci a qui li han dit.)

prep + pronom (Entrega-la a ella.)

pronom feble (Entrega-li la documentaci.)

adverbi (Hi vaig rpidament.)

locuci adverbial (Ho ha acabat de pressa i corrents.)

SN (Aquest cap de setmana no vindr.)

preposici + SN (Seu al tamboret.)

pronom feble (Hi vas.)

SN (LElisenda s la infermera de planta.)

adjectiu (LOriol est ensopit.)

prep + SN (Les parets semblen de paper.)

que + oraci (El seu cotxe sembla que sigui de joguina.)

pronom feble (Ell est content, i tant que ho est.)

Estructura

Estructura

Estructura

Estructura

165748 _ 0001-0048.indd 29165748 _ 0001-0048.indd 29 24/7/09 14:12:3224/7/09 14:12:32

2

00

9 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

n, S

. L.

30

15 Tipologies textuals: textos literaris

Conte

Text teatral

Cmic

Definici: narraci breu amb pocs personatges que relata fets que tant poden ser fantstics com reals.

Definici: text escrit per ser representat o dramatitzat davant dun pblic.

Definici: histria que sexplica mitjanant textos i dibuixos que es complementen dins de les vinyetes.

Estructura

Estructura

Estructura

plantejament: la situaci inicial, on es presenten els personatges, el lloc i el temps.

nus: la part central, on es planteja un problema o conflicte, de vegades provocat per un o ms personatgesanomenats antagonistes.

desenlla: la part final, on es resol el problema o b es deixa obert sense cap soluci.

dileg que mantenen els personatges, representats per actors i actrius.

acotacions: text en cursiva i de vegades entre parntesis, que no sha de representar i que serveix per donar indicacions sobre qu ha dhaver-hi a lescena, com es mouen els personatges, la msica, etc.

bafarada: espai reservat per posar el text del que diuen o pensen els personatges.

onomatopeies: imitacions de sons o sorolls que donen agilitat al text.

lnies de moviment: ratlles que marquen el moviment del que apareix en el dibuix.

smbols: dibuixos petits que representen estats dnim.

Poesia

Definici: text en qu predomina la funci expressiva del llenguatge.

Estructuramusicalitat aconseguida amb el ritme, la rima i la sonoritat de les paraules combinades.

s especial del llenguatge: es fan servir paraules en sentit figurat, onomatopeies, figures retriques, etc.

Auca Conjunt de vinyetes acompanyades dun text que sescriu en rodolins. s tan important la imatge com el text.

Faula Conte protagonitzat per animals que tenen qualitats i defectes propis del humans. Acaba amb una ensenyana o moralitat til per a la vida.

165748 _ 0001-0048.indd 30165748 _ 0001-0048.indd 30 24/7/09 14:12:3224/7/09 14:12:32

31

2

009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

n,

S.

L.T

ipol

ogie

s te

xtu

als:

tex

tos

lite

rari

s

15

Can

Descripci

Combinaci dun text sovint rimat (la lletra) i una melodia (la msica). Pot haver-hi frases que es repeteixen (tornada). Les canons han servit des de sempre per fer celebracions (cantar i ballar), per explicar histries i per expressar sentiments.

dun objecte: sha de fer de manera ordenada, per exemple, partint de laspecte exterior general, les parts i la seva utilitat.

dun ambient: ens fa imaginar un lloc i una situaci en un moment concret, perqu ens descriu lentorn a travs dels sentits (olors, colors, sons, etc.).

de persones: ens permet saber com sn fsicament, com van vestides, quin posat tenen, el seu carcter i les seves aficions.

Llegenda

Narraci

Narraci daparena ms o menys histrica, per en realitat amb una forta proporci delements imaginatius.

Creaci literria en prosa duna llargria superior a la del conte i inferior a la de la novella.

Dileg

Text audiovisual

Definici: conversa entre dues o ms persones.

Definici: text destinat a formar part dun enregistrament que inclogui tamb imatge i so, com ara una pellcula, un anunci o un programa de televisi.

Tipus

Tipus

estil directe: es reprodueixen literalment les intervencions dels personatges. Es posen guions llargs () al da-vant de cada intervenci, i cada vegada que hi ha un incs del narrador enmig del dileg.

estil indirecte: el narrador explica el que han dit els personatges. Es fan servir expressions com ara: va dir que, va respondre que...

gui: inclou els dilegs que han de ser pronunciats en lenregistrament i indicacions sobre la msica, els plans de filmaci, la descripci dels espais, els personatges, les accions...

gui illustrat o storyboard: gui que cont el dibuix especfic de cadascun dels plans tal com els veur lespectador.

165748 _ 0001-0048.indd 31165748 _ 0001-0048.indd 31 24/7/09 14:12:3224/7/09 14:12:32

2

00

9 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

n,

S. L.

32

16 Tipologies textuals: textos acadmics

Exposici

Instrucci

ConfernciaExposici oral en qu una persona parla dun tema cultural o cientfic davant dun pblic. Els conferenciants preparen un esquema o gui per orientar-se durant la seva exposici, el qual segueix un ordre lgic. A lesquema noms es fan constar lapartat de qu parlen i la informaci, molt resumida.

Definici: text explicatiu que informa de manera ordenada, detallada i entenedora didees, conceptes...Exemple: llibre de text

Definici: t com a finalitat donar orientacions, consells, ordres... sobre la manera de fer una activitat determinada. Exemple: recepta de cuina, normes dun joc, instruccions dun aparell

Elements

Elements

Caracterstiques

Vocabulari precs propi de la matria en qesti

claredat: la informaci apareix separada en seccions i ordenada

s dexpressions dobligaci (has de posar...)

s de verbs en imperatiu (colloca...)

Imatges (fotografies, dibuixos, esquemes...) que faciliten la comprensi

Estructura

ttol

presentaci del tema i desenvolupament

conclusi (opcional)

Argumentaci

Definici: t com a objectiu fer que alg accepti o rebutgi una tesi o idea determinada mitjanant raons, opinions, etc.

per fonamentar les argumentacions cal avaluar-ne els aspectes a favor i en contra.

els nexes que uneixen el tema que defensa i els arguments solen ser conjuncions i locucions conjuntives, del tipus perqu, ja que...

165748 _ 0001-0048.indd 32165748 _ 0001-0048.indd 32 24/7/09 14:12:3224/7/09 14:12:32

33

2

009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

n,

S.

L.

16

Tip

olog

ies

tex

tual

s: t

exto

s ac

adm

ics

Carta formal

Definici: es fa servir en comunicacions de tipus comercial (al comer, les indstries...) i oficial (a les administracions pbliques).

Caracterstiques

Parts

claredat en el que sexposa

molt respectuosa pel que fa al llenguatge que shi utilitza

lloc i data

salutaci

text central

comiat

signatura

Correu electrnic

Definici: permet intercanviar missatges, imatges i altres arxius de manera immediata amb persones de tot el mn.

Parts

de (persona que envia el correu)

data (dia i hora que senvia el missatge)

per a (persona a qui sadrea el missatge)

assumpte (nom que es dna al missatge, de qu tracta)

missatge (s una mena de carta informal pel que fa a lestructura: salutaci, cos, comiat)

165748 _ 0001-0048.indd 33165748 _ 0001-0048.indd 33 24/7/09 14:12:3224/7/09 14:12:32

34

17 Tipologies textuals: textos biogrfics

20

09

Gru

p Pr

omot

or /

San

tilla

na E

duca

cin

, S

. L.

Biografia s un text en qu es narren els fets ms importants de la vida duna persona: lloc i any de naixement, estudis, circumstncies que lhan fet important, etc. Est escrit en tercera persona.

Autobiografia Biografia dun personatge narrada per ell mateix: el narrador sencarrega dexplicar-nos la seva vida. Est escrit en primera persona.

Diari personal

Definici: llibre que escriu una persona diriament on explica les coses que li passen i el que sent.

est escrit en 1a persona

sencapala amb la data del dia que sescriuCaracterstiques

Ancdota Narraci dun fet curis o divertit de la histria o de la vida dalg.

165748 _ 0001-0048.indd 34165748 _ 0001-0048.indd 34 24/7/09 14:12:3224/7/09 14:12:32

35

17

Tip

olog

ies

tex

tual

s: t

exto

s bi

ogr

fics

2

009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

n,

S.

L.

165748 _ 0001-0048.indd 35165748 _ 0001-0048.indd 35 24/7/09 14:12:3324/7/09 14:12:33

36

18 Textos discontinus

20

09

Gru

p Pr

omot

or /

San

tilla

na E

duca

cin

, S

. L.

AnunciDefinici: Presenta imatges acompanyades de text que tenen alguna daquestes finalitat

informar dalguna cosa.

vendre un producte.

potenciar una actitud.

Eslgan: Frase publicitria que acompanya la imatge, s breu i fcil de memoritzar.

Nota

Definici: Text breu per recordar algun fet o avisar dalguna cosa.

s informal.

escrita en un llenguatge espontani.Caracterstiques

Avs

Definici: Text breu per recordar algun fet o avisar dalguna cosa.

s formal.

escrita en un llenguatge ms elaborat, no informal.Caracterstiques

Cartell

Definici: T la funci de donar informaci o anunciar alguna cosa.

una imatge (dibuix o fotografia).

una frase curta escrita amb lletres grosses que crida latenci.

opcionalment hi pot haver ms informaci (lloc, horaris, arguments per fer el que es demana, etc.).

Elements

Fitxa tcnica dun llibre

Recull informaci bsica sobre un llibre: qui lha escrit (qui lha tradut), leditorial que el publica, lany i la ciutat en qu apareix, una breu descripci, el nombre de pgines... Molt til a biblioteques, arxius i llibreries. Totes aquestes dades (i daltres) es gestionen mitjanant aplicacions informtiques, cosa que facilita qualsevol recerca o consulta.

165748 _ 0001-0048.indd 36165748 _ 0001-0048.indd 36 24/7/09 14:12:3324/7/09 14:12:33

37

18

Tex

tos

dis

con

tin

us

2

009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

n,

S.

L.

165748 _ 0001-0048.indd 37165748 _ 0001-0048.indd 37 24/7/09 14:12:3324/7/09 14:12:33

38

19 Tipologies textuals: textos periodstics

20

09

Gru

p Pr

omot

or /

San

tilla

na E

duca

cin

, S

. L.

Notcia

Definici: Informa dun fet dactualitat que es considera dinters pblic. Es transmet per televisi, rdio, Internet i premsa escrita (diaris).

Estructura: Respon sempre a les preguntes

Parts

qu?

qui?

quan?

on?

com?

per qu?

titular: Ttol on es dna una pinzellada perqu el lector spiga de qu tracta. Es pretn que cridi latenci. Escrit en un cos de lletra gran.

subtitular: Subttol de la notcia on shi afegeixen dades o detalls. Escrit en un cos de lletra mitj.

cos: Text on es desenvolupa la notcia prpiament. Cont les dades que responen a totes les preguntes corresponents a lestructura.

Entrevista

Definici: Consisteix a fer preguntes a una persona perqu ens expliqui coses de la seva feina, de la seva vida, etc. Sen fan als diaris, revistes, a Internet, la televisi i la rdio.

Parts

presentaci de la persona que sentrevista

cos: seguit de preguntes i respostes

tancament: agrament a lentrevista i comiat

Enquestas un conjunt de preguntes formulades a un grup de persones per saber qu pensen dalgun tema en concret. Un cop recollida la informaci, sen poden obtenir grfics estadstics per ajudar a interpretar-la. Es troben en mitjans impresos (diaris, revistes), a la televisi i a Internet.

165748 _ 0001-0048.indd 38165748 _ 0001-0048.indd 38 24/7/09 14:12:3324/7/09 14:12:33

39

19

Tip

olog

ies

tex

tual

s: t

exto

s p

erio

ds

tics

2

009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

n,

S.

L.

Carta a un diari Text que serveix per expressar opinions dels lectors: formular una queixa, demanar ajuda o informaci, agrair un favor o, senzillament, dir-hi la seva.

Reportatge Consisteix en informacions i imatges obtingudes directament per alg, referides a un tema interessant. En podem trobar a la premsa, a la rdio, a la televisi i tamb a Internet.

Article dopini s un subgnere periodstic argumental duna certa extensi i importncia en el qual sexpressen idees, opinions i judicis sobre temes dactualitat o dinters hum.

165748 _ 0001-0048.indd 39165748 _ 0001-0048.indd 39 24/7/09 14:12:3324/7/09 14:12:33

40

20 s del diccionari

20

09

Gru

p Pr

omot

or /

San

tilla

na E

duca

cin

, S

. L.

El diccionari s un llibre que recull les paraules duna llengua ordenades alfabticament i les defineix, s a dir, explica els diferents significats que poden tenir.

Diccionari normatiu en paper. Estructura

entrada: paraula que es defineix, en negreta.

accepci: cadascun dels significats que pot tenir la paraula, separats per nmeros.

abreviatures: que indiquen la categoria de la paraula, el gnere, el nombre, etc.

exemple: oraci o sintagma en el qual apareix la paraula definida en un context ds concret.

ms informaci: dades sobre sinnims, antnims i paraules de la famlia.

Diccionari en lniaDiccionari electrnic que permet fer cerques a travs duna pgina web. Pot contenir text, imatges i so i pot donar molta informaci en poc temps. Quan obrim la pgina del diccionari en lnia trobem un requadre on sha descriure la paraula que es vol consultar. Un cop feta la cerca, ens apareix a la pantalla la informaci de la paraula.

Diccionari de sinnims Llibre que recull les paraules ordenades alfabticament, per, en compte de donar-nos-en el significat, ens en proporciona sinnims. Al final de la llista de sinnims hi ha antnims del mot en qesti.

Diccionari de locucions i frases fetes Llibre que recull les locucions o frases fetes ordenades alfabticament i que en proporciona el significat.

165748 _ 0001-0048.indd 40165748 _ 0001-0048.indd 40 24/7/09 14:12:3324/7/09 14:12:33

41

20

s

del

dic

cion

ari

2

009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

n,

S.

L.

165748 _ 0001-0048.indd 41165748 _ 0001-0048.indd 41 24/7/09 14:12:3324/7/09 14:12:33

42

21 Relacions de significat

20

09

Gru

p Pr

omot

or /

San

tilla

na E

duca

cin

, S

. L.

Polismia

Sentit

Homonmia

Relaci entre els diferents significats duna paraula. Aquests significats es troben en cadascuna de les accepcions de la paraula que es recull al diccionari i que se separa amb un nombre (1, 2...) o amb una barra inclinada (/). Exemple: cangur (animal / persona que t cura duna criatura)

Real o propi: s el que trobem primer en la definici del diccionari, s el sentit originari del mot (pescar: agafar un peix traient-lo de laigua).

Figurat: s un altre significat que adopta la paraula relacionat amb loriginari (pescar: atrapar).

Homofonia: quan dues paraules es pronuncien igual, per sescriuen diferent (buit, vuit)

Homografia: quan dues paraules sescriuen igual (set [de beure], set [nombre])

Sinonmia

Antonmia

Relaci entre dues o ms paraules que tenen un significat molt semblant (nen, infant).

Relaci entre paraules que tenen un significat contrari o invers (vendre, comprar).

Famlia de paraules

Camp semntic

Conjunt de paraules que tenen una mateixa paraula primitiva amb la qual comparteixen una part comuna o arrel (caf, cafetera, cafeteria, cafetar, cafeter).

Conjunt de paraules que es poden agrupar perqu tenen una relaci de significat (camp semntic de les flors: rosa, clavell, margarida, violeta...).

165748 _ 0001-0048.indd 42165748 _ 0001-0048.indd 42 24/7/09 14:12:3324/7/09 14:12:33

43

21

Rel

acio

ns

de

sign

ific

at

2009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

n,

S.

L.

165748 _ 0001-0048.indd 43165748 _ 0001-0048.indd 43 24/7/09 14:12:3324/7/09 14:12:33

44

22 Formaci de lxic

20

09

Gru

p Pr

omot

or /

San

tilla

na E

duca

cin

, S

. L.

Prefixos

Sufixos

Definici: partcules que afegim davant de les paraules per crear-ne de noves.

Definici: partcules que afegim darrere de les paraules per crear-ne de noves.

Tipus

Tipus

cultes

Per formar noms

Per formar verbs

sub- (submar)pre- (prehistric)super- (supermercat)semi- (semicercle)re- (reutilitzar)ultra- (ultracongelat)contra- (contraindicat)trans- (transportar)auto- (autobiogrfic)

ofici: -er/-era (pastisser, pastissera), -ista (guitarrista), -aire (dansaire)

establiment: -eria (joieria)

conjunt de coses: -er/-era (fruiter), -ar (alzinar), -eda (arbreda)

concepte abstracte: -or (amargor), -esa (acidesa), -itud (solitud), -cia (brutcia), -esa (estranyesa), -edat (honestedat), -ena (creena), -ana (esperana)

objecte o aparell: -dor/-dora (assecador, regadora), -ell (taulell)

acci mutiple del verb: -dissa (piuladissa)

collectiu: -atge (cortinatge)

de negaci: in- / im- (innegable, immbil)

doposici: des- (descarregar)

diminutiu: -et/-eta (ruquet, caseta), -ol/-ola (rierol, bestiola), -/-ona (quiet, carona)

augmentatius: -s/-assa (cotxs, barcassa), -arro/-arra (cotxarro, veuarra)

despectius:- ot/-ota (sabatot, bestiota), -astre/-astra (politicastre, metjastra)

-ir (tossir), -ar (caminar), -ejar (verdejar), -egar (manegar), -itzar (utilitzar), -ificar (fortificar), -itar (facilitar)

165748 _ 0001-0048.indd 44165748 _ 0001-0048.indd 44 24/7/09 14:12:3424/7/09 14:12:34

45

22

Form

aci

de

lx

ic

2009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

n,

S.

L.

Paraules compostes

Manlleus

Definici: formades per dues paraules simples. El seu significat pot ser

Definici: paraula que procedeix duna altra llengua .

Se separen amb guionet quan:

Exemples

la suma dels dos significats (obrellaunes)

metafric (milhomes)

el primer mot acaba en vocal i el segon comena per consonant r-, s- o x- (pl-roig poca-solta, para-xocs).

un dels dos mots s un punt cardinal (nord-afric, sud-americ).

de langls (futbol, bac, tennis)

del francs (croqueta, men, consom)

de lalemany (guerra, bnquer, ganivet)

del castell (caldo, amo, guapo)

de lrab (albercoc, albergnia, alcalde)

de litali (viol, piano, batuta)

del grec (xarxa, codonyat, drama)

165748 _ 0001-0048.indd 45165748 _ 0001-0048.indd 45 24/7/09 14:12:3424/7/09 14:12:34

46

23 Figures retriques

20

09

Gru

p Pr

omot

or /

San

tilla

na E

duca

cin

, S

. L.

Metfora

Anfora

Recurs de la llengua que permet anomenar una cosa amb el nom duna altra amb la qual sestableix una relaci de semblana (Casa meva s [tranquilla com] una bassa doli). La metfora s una comparaci incompleta on sha eliminat lelement real i noms sesmenta el que shi assembla.

Repetici del mateix mot o grup de mots al comenament de dues o ms clusules successives per tal de reforar el sentit o donar-hi simetria (Enrere, molt enrere,/hi ha una closa entre parets.../Enrere, molt enrere,/hi ha un cam de profundes roderes...).

Alliteraci Repetici dun mateix so al llarg duna composici (Un ruc arrossega un carro).

Les figures retriques sn desviacions de la manera ms planera de parlar que susen amb finalitats expressives.

Comparaci

Personificaci

Recurs de la llengua que permet relacionar dos elements o dues idees que tenen una certa semblana entre elles (La mare s treballadora com una formiga).

Inversi Recurs de la llengua que es produeix quan una part o tota loraci capgira el seu ordre lgic (Fuig lenemic espaordit).

Figura retrica per la qual un animal o una cosa pren qualitats o caracterstiques humanes (Riuen les flors i besen el cam).

165748 _ 0001-0048.indd 46165748 _ 0001-0048.indd 46 24/7/09 14:12:3424/7/09 14:12:34

47

23

Figu

res

ret

riq

ues

2

009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

n,

S.

L.

165748 _ 0001-0048.indd 47165748 _ 0001-0048.indd 47 24/7/09 14:12:3424/7/09 14:12:34

Esquemes de Llengua catalana s una obra concebuda, dissenyada i creada al Departament de Primria de Grup Promotor / Santillana, sota la direcci de Maria ngels andrs Casamiquela.

Text Gemma Comas Cortijo

Edici Gemma Comas Cortijo i Pere Maci Arqu

Composici i muntatge: Serveis editorials track 20

Correcci: Anna Rius i Judit Terrats

Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la propietat intellectual correspon a Santillana. Als usuaris leg-tims noms els est perms fer-ne fotocpies per fer-les servir com a material daula. Est prohibida qualsevol utilitzaci fora dels usos permesos, especialment si t finalitat comercial.

2009 by Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.Frederic Mompou, 11 (Vila Olmpica)08005 BarcelonaImprs per

CP: 165748

165748 _ 0001-0048.indd 48 30/7/09 10:59:00