ESQUEMES HISTÒRIA

8/9/2019 ESQUEMES HISTRIA

1/17

ESQUEMESSOCIALS 1r dESO


2/17

PREHISTRIA

EDAT DELS METALLS Edat de FERROEdat de BRONZE

Edat de COURE

NEOLTIC

PALEOLTIC

EDAT DE PEDRA

SUPERIOR

INFERIOR

La cermica va adquirir gran importncia

Es desenvolup un comer molt actiu

Sinventa larada i millora molt lactivitat agrcola

MITJ

Els homes vivien a laire lliureo en abrics i coves a la vora dels rius

Vivien de la caa, la pesca i la recol.lecci

Practicaven el nomadisme

Fan els seus estris de pedra tallada, fusta,banya i os

Practiquen la pintura rupestre (sobre lesroques) i escultura amb pedra, os o fusta

Lhome comena lagricultura i la ramaderia (ovella,cabra,vaca,porc)

Apareixen els primers poblats estables prop de les zones de conreu

Van comenar els primers intercanvis i lactivitat txtilEs comena a emprar la roda

Art

Pintures rupestres

Comena a fabricar-se la cermica

Monuments megaltics

Menhir: pedra vertical

Cromlec: menhirs en cercleDolmen: pedra horitzontal

sobre verticalsSepulcre de corredor

Practicaven ritus funeraris

(pedra antiga)

(pedra nova)

Prxim Orient

(Mesopotmiai Egipte)

Nous estris: fals, aixades, moles, cistells, cermica

Es practiquen ritus funeraris complexos. Augment de la poblaci

Construccions amb grans pedresFinalitat funerria i religiosa

eoria evolucionista

Homo habilis

Homo erectus

Home Neandertal

H. sapiens sapiens

A Europa cen-tral pel DanubiA Europa Occ.pel Mediterrani

Centreeuro eus i fenicis


3/17

PRIMERES CIVILITZA-CIONS URBANES

Aparegueren a Mesopotmia i, ms tard, a Egipte

Es generalitz ls de la roda

Sutilitzen torns per el.laborar cermica

Es va inventar larada

Neix un poder poltic estable i fort

Van nixer les primeres ciutats

Sestengu la divisi i especialitzacidel treball

Lagricultura experiment una gran millora

Lactivitat artesanal i el comertingueren gran importncia

Neix la diferenciaci social

Aparici de lescriptura

Transformacions eco-nmiques i socials

MESOPOTMIA

La primera forma descriptura fou la cuneforme

La religi era politeista (amb diversos dus)

Edificis de grans dimensions Temple: ZIGGURAT


4/17

EGIPTE

El Nil

Travessa Egipte de nord a sudHi fa possible una agricultura molt rica

Era considerat i adorat com un duExcellent via de comunicaci entre el nord i el sud

Una civilitzacimillenria

Del 3000 al 30 aC Egipte ser un estat poders

Lany 30 aC, August convert Egipte en una provncia romana

Menes va unificar lAlt i Baix Egipte. s el primer fara

Grupssocials

1.Fara

4.Artesans i camperols

3.Escribes, soldats i grans comerciants

2.Alts funcionaris i sacerdots

5.Esclaus

Vidaquotidiana

Els camperols havien de pagar forts tributs. Vivien a la vora del Nil

Els pagesos posseen alguns animals

El escribes supervisaven la producci agrria

El pare tenia gran autoritat sobre lesposa i fills


5/17

EGIPTE

La religi

Lescriptura

Arquitectura

Tenien una religi politeista

Dus principals

Ra: el ms important (du Sol)

Vida dul-tratomba

Osiris: el ms popular

Altres dus: Isis, Anubis, Thot, Maat...

Els egipcis creien en la vida desprs de la mortEmbalsamaven els cossos dels cadvers

Els faraons, alts funcionaris i persones riqueseren enterrats amb aliments, perfums, joies, etc.

Era un privilegi reservat als sacerdots i desprs tamb als escribes

La majoria de la poblaci era analfabeta

La forma descriptura ms emprada fou la jeroglfica

Pirmides: tombes monumentals de faraons

Pirmides principals: Kheops i Kefren

Mastabes: tombes dels nobles

Hipogeus: tombes de faraons excavades a les roques

Nombrosos temples dedicats als dus

De faraons i dus: rigidesa i frontalitatEscultura

De personatges no reials: ms naturalitat i realismePintura Sobre papirs i sobre paret (mural). Temes de la vida quotidiana i religiosos


6/17

GRCIAANTIGA

LHLLADE

La civilitzaci grega es va desenvolupar originriamental voltant del mar Egeu

Sud penns.Balcnica, penns.Pelopons,illes mar Egeu, costa occ. penns. Anatlia

Cultura grega: llengua, literatura, religi.

Organitzats en POLIS: petits estats compostos per unaciutat i terres dels voltants. Polticament independents

Celebracions religioses i esportives comunes entre polis

GRCIA

ARCAICA

COLONITZACI

ATENES IESPARTA

ALEXANDREEL GRAN

Primera etapa de la civilitzaci grega antiga

Domini de les polis en mans de laristocrcia

Resta poblaci: majoritriament camperols

Sestengu principalment pel nord de la Mediterrnia

Nord de Grcia, sud penns. Itlica,Siclia, Egipte, Mediterrnia Occ.

Al marge de poblaci autctona. Relacions comercials

Guerres mdiques

Guerra Pelopons

Victria grega

s.VI aC entre grecs i perses

s.V aC entre Esparta i Atenes

Fi del predomini atens

Creaci dun imperi pel Prxim Orient, Prsia i EgipteA la seva mort limperi es fragment Roma conquereix Grcia


7/17

GRCIAANTIGA

AGRICULTURACOMER

ARTESANIA

Base de la seva economiaActivitat artesanal principal: cermicaPetit comer: el feien els propis artesansComer exterior a travs del port del PireuMonedes de diversos materials

SOCIETATATENESA

CIUTADANS: tots els dretsESTRANGERS: grecs nascuts fora dAtenes. Sense dretsESCLAUS: el grup ms nombrsDONES: sense drets poltics

DEMOCRCIAATENESA

ElS CIUTADANS tenien tots els drets poltics

participaven en lASSEMBLEA

MAGISTRATS: executaven decisions de lAssembleaCONSELL: vigilava actuaci dels magistratsPRICLES: principals dirigent de lpoca clssica

VIDA AATENES

Acrpoli: recinte elevat amb els temples principalsgora: centre poltic i comercialZona residencialPort del Pireu, prop dAtenes

CULTURAUna de les aportacions principals dels grecs fou la filosofiaFilsofs ms destacats: Scrates, Plat, AristtilAltres camps destacats: matemtiques, astronomia,

medecina, naturals, socials

RELIGIDus: Zeus,Hera,Hermes,Apol.lo,Hefest,Posid,Ares,Afrodita,Hestia,rtemis,Atena, etc.

Eren molt populars les celebracions religioses, amb activitats literries i esportives


8/17

LART GREC

La construcci grega ms important era el temple

Ordresarquitectnics

DRIC

JNIC

CORINTI

Es diferencien en laforma de les colum-nes, entaulamentsi sobretot capitells

Una altra construcci significativa era el teatre

ESCULTURA

CERMICA

Gran perfecci en la representacidel cos hum

Els escultors pretenen mostrar una

bellesa idealitzadaLes escultures es feien en marbre o

bronze

Destaca per la decoraci pintada


9/17

ROMA

ORGENS

MONARQUIA

REPBLICA

s.VIII aC, la pennsula Itlica estava ocupada ppobles sense cap mena de lligam entre ells

A la regi del Laci on avui est Roma- habitavels llatins

Els llatins fundaren set poblats, a poca distnciEls set poblats es van unir amb una muralla i

constituren Roma

Segons la llegenda, Roma fou fundada pels gerbessons Rmul i Rem

Primer sistema de govern de Roma

Governava el rei amb lajut del Senat

Es va instaurar desprs de la monarquia

Roma va aconseguir unificar la pennsula Itlic

va comenar la conquesta del mn mediterrEls ciutadans romans participaven en assembl

Lassemblea ms important era el Senat

Inicialment els crrecs eren reservats al patrici

Posteriorment els plebeus van participar en la

Els esclaus mai no van tenir cap tipus de drets


10/17

ROMA

LA VIDAAL CAMP

EL COMER

ELS ESCLAUS

VIDAQUOTIDIANA

LHABITATGE

Els romans eren agricultors expertsConreus principals: blat, vinya, olivera

Una part de la terra, en mans de petits camperols lliuresLa majoria de les terres, en poder de poques famlies

Es van establir moltes vil.les agrcoles

Els romans eren hbils comerciantsRoma aplegava productes procedents de tot lImperiEl comer era afavorit per un sistema monetari,

amb monedes dor i argent

La majoria eren presoners de guerraEren molt nombrosos i no tenien cap dret

A vegades sels hi concedia la llibertat i esdevenien llib

La major part es dedicaven a lagriculturaAltres ocupacions: artesania, mines i pedreres, gladiad

tasques domstiques, educaci dels fills de lamo

Roma va ser una civilitzaci urbana. Les ciutats eren el cepoder poltic, cultural i econmic

Traat i edificis similars a totes les ciutats

4 portes daccs, 2 carrers principals (cardo i decumanus)central (forum)Les ciutats principals tenien conduccions daigua i claveg

LA CIUTAT

Domus: cases unifamiliars de la gent ricaInsulae: cases de pisos de la gent amb poc recursos ec

Els ms pobres vivien al mateix lloc de treball

El forum era el cor de la ciutat, per reunir-se, comprar iAltres llocs de reuni: termes, teatre, amfiteatre, circ


11/17

ROMA

RELIGI

CULTURA

Gran nombre de divinitatsdorigen propi

de pobles conquerits (especialment gregu

Tipus de divinitatsfamiliars

collectives

Adopten tota la mitologia i dus grecs, amb noms difere

Trada capitolina:Jpiter, Juno, Minervaprotectora de Roma: Vesta

Amb August sintrodueix el culte a lemperador

La civilitzaci romana sexpand per tot lImperi

Llengua: llat llenges romniques ( filles del llat )

catal, castell, gallec, francs,itali, romans, portugus...

Una de les principals aportacions dels romans fou el dr

ROMANITZACI: procs dadopci de la cultura romanaper part dels diferents pobles de lImperi


12/17

ARTROM

s considerat com una continuaci de lart grec

ARQUITECTURA

Adoptaren les formes externes de lart grec

Recursos nous voltacpulaarc

Materials constructius: pedres, formig i maon

cons

trucc

ions

Temples: dedicats al culte als dus. Habitualmentplanta rectangular, per alguns de planta circul

Basliques: seu dadministraci de justcia i lloc pertransaccions comercials

Termes: banys pblicsAmfiteatre:destinat a gladiadors,feres,etc. De plan

ellptica. El ms important s el Colosseu de RomaCirc: dedicat a curses de carros. De forma allargassaTeatre: dedicat a representacions teatrals. Semicirc

Tombes monumentals

Monuments commemoratius: arc de triomfi colunes commemoratives. Per celebrar victries militarObres denginyeria:ponts i aqeductes

LART DE LAIMATGE

Tamb t importncia lescultura, pintura i mosai

Escultura

Molt realista

Esttues en marbre o en bronzeRelleus de gran qualitat als arcs i column


13/17

ltima etapade lImperi

Cristianisme

Defensa de lexistncia dun sol Du

Negaci del culte a lemperador

Preocupaci de lesautoritats romanes

Persecucions contraels cristians (ss.I-III)

Difusi rpida per tot lImperi

Constantdecret la llibertat religiosa

Teodosi la convert en religi oficial de lImp

Invasionsbrbares

Debilitat de Roma

Penetracions del

pobles brbarsdins lImperi

Destronament delltim emperadorrom dOccident

Lluites pel poder de lImperi

Crisi econmica a lImperi

476

Limperi es va frag-mentar en nom-brosos regnes

Alguns dells

Francs, a la GlliaAnglosaxons, a Britnia

Visigots, a Hispnia

Adoptarenel llat i el

cristianism

provoca

provoca

i i i i


14/17

a partir del s.III

i de les conquestes incursions brbares

disminucidingressos

augment deles despeses

militars

augmentdels impostos augmentdels preus

RURALITZACI

despoblament

de les ciutats

inseguretata les ciutats

crisi de lartesaniai del comer

lluites internes pel poder

destronamentde lemperador

aparici delsregnes germnics

descontent

social

crisieconmica

s.V

invasions

germniquesmassives

risi imperi rom


15/17

CATALUNYA ALANTIGUITAT

FENICISi GRECS

a Catalunya

ELS IBERS

Objectius econmics Cercar nous mercatsTrobar noves terres

Aconseguir metalls

Va ser ms important a Catalunya la colonitzaci grega

Empries

600 aC, grecs foceus funden Masslia (Marsella)Poc ms tard funden Empries, a Catalunya

Creix molt econmicament

venda de cermica

venda de teixits

venda darmes

Pobles amb caracterstiques culturals similarsMai no van constituir cap unitat polticaAspecte destacat: escripturaReligi basada en el culte a la naturalesa

Economiai societat

s el primer poble peninsular que fa servir el ferro

Lagricultura era la base de la seva economia

Destaca tamb lactivitat txtilLa cermica es va desenvolupar molt

Activitats comercials importantsSocietat jerarquitzada: aristocrcia guerrera,

artesans i camperols. Esclavitud poc important

Poblats en turons i envoltats de muralles

Guerra i pillatge constants

La seva cultura durar fins larribada dels roman


16/17

CONQUESTAROMANA DECATALUNYA

Els romans van desembarcar a Empries a la II guerra pnica peratacar els cartaginesos dAnnbal, que havien creuat els Pirineus en

direcci a la pennsula Itlica

Guanyaren els romans i van expulsar el cartaginesos de la pennsula

Va comenar la conquesta romana de la pennsula Ibrica (Hispnia)Hispnia va ser dividida en tres provncies: Tarraconense, amb capital aTarragona; Btica, amb capital a Crdova; Lusitnia, a Mrida

Per facilitar la romanitzaci, Roma va establir molts colonsEls ibers van adoptar el llat i altres aspectes de la cultura romana i

es convertiren en hispanoromans

Economiai societat

Lagricultura es basava en el blat, vinya i oliveraLa major part dels habitants eren camperolsA les ciutats hi havia una classe social enriquida i la resta

eren majoritriament artesansLes zones rurals estaven dominades per propietaris de

terres mitjans

Ciutats ro-manes a

Catalunya

Tipus de pobla-cions a Catalunya

Colnies: ciutats de nova planta

Municipis: sobre antigues poblacions

Trraco va ser la ciutat ms important de la Catalunya romanaLes ciutats van entrar en decadncia amb les incursions brbares (s.III)


17/17

CATALUNYA AL BAIX IMPERI

EL REGNE VISIGOTLA CRISTIANITZACIRURALITZACI

Des del s.III dC es pro-dueix una ruralitzacide leconomia i de la

societat

Al camp la terra es vaconcentrar en poques

mans

La crisi a les ciutats va

afectar al comer i alartesania

Empobriment de moltagent

Les ciutats perdenmolta poblaci

El cristianisme va arribar aCatalunya, segons la tradi-ci, grcies a la predicaci

de St. Pau a Tarragona

A mitjan segle III ja hi ha-via a Catalunya una Esgl-sia cristiana organitzada

Les ms dures persecucionsvan tenir lloc als segles

II i III

La primera capital delregne visigot va ser

Barcelona. Posterior-ment, ho ser Toledo

Els visigots imposaren elseu domini militar i vanmonopolitzar el poder

s.VIII, divisions internesi lluites nobiliries

711: els musulmans

envaeixen la pennsulaIbrica

Documents

ESQUEMES HISTÒRIA