ESTRATÈGIES, EINES I RECURSOS D’ORIENTACIÓ ?gies_eines... · sistema complet es comporta de manera

  • View
    212

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of ESTRATÈGIES, EINES I RECURSOS D’ORIENTACIÓ ?gies_eines... · sistema complet es comporta de...

  • ESTRATGIES, EINES I RECURSOS

    DORIENTACI PROFESSIONAL

    Erika Lpez-Dvila

    2018

  • Erika Lpez-Dvila

    2018

    1

    NDEX

    ESTRATGIES, EINES I RECURSOS PER A LORIENTACI PROFESSIONAL ....... 2

    1. ESTRATGIES GLOBALS DORIENTACI PROFESSIONAL ............................. 2

    1.2. Els mtodes holstics ........................................................................... 3

    2. ALTRES ESTRATGIES DORIENTACI PROFESSIONAL ................................ 3

    2.1. La Indagaci narrativa .......................................................................... 3

    2.2 El Balan de Competncies ................................................................. 6

    3. LES TCNIQUES I ELS INSTRUMENTS PER A LORIENTACI PROFESSIONAL .......................................................................................................... 9

    3.1. El portafolis .......................................................................................... 9

    3.2. El Mapa mental .................................................................................. 10

    3.3. El Diagrama darbre ........................................................................... 11

    3.4. El Balan decisional ........................................................................... 11

    3.5. La Histria de vida ............................................................................. 12

    3.6. Guia per analitzar el positiu i negatiu de la experincia professional .. 18

    3.7 Targetes vocacionals ......................................................................... 18

    3.8 Reixeta de constructes personals o reixeta vocacional ...................... 20

    3.9 El mapa d'autoavaluaci de les competncies ................................... 22

    BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................... 25

  • Erika Lpez-Dvila

    2018

    2

    ESTRATGIES, EINES I RECURSOS PER A LORIENTACI PR OFESSIONAL

    Per realitzar una bona orientaci professional cal tenir a labast estratgies, eines i recursos que ens permetin ajudar a les persones orientades a prendre decisions sobre el seu futur professional (envers la formaci o envers l'ocupaci).

    Per tant, es fa necessari apostar per estratgies, eines i recursos que ens ajuden en la tasca orientadora i que tots ells vagin encaminats a motivar a les persones a una participaci activa, autnoma i contnua que promogui, com diu Snchez (2013), (a) lautoconstrucci i la gesti professional, (b) la participaci activa en el mercat de treball, i (c) la integraci efectiva en la societat.

    1. ESTRATGIES GLOBALS DORIENTACI PROFESSIONAL

    Una estratgia s un procs regulable amb un conjunt de regles que asseguren una decisi ptima en cada moment (RAE, 2017). En el cas de lorientaci professional, dues poden ser considerades les estratgies globals ms significatives: la participaci activa i els mtodes holstics.

    1.1 La participaci activa

    La participaci activa s un procs que permet integrar a totes les persones en la presa de decisions dun esdeveniment concret. Pel que fa a lorientaci professional, es tracta de fer partcip a les persones en la presa de decisions relacionades amb la seva formaci, la seva ocupaci, el seu objectiu de carrera, etc. Per tant, tota participaci activa ha dinvolucrar a la persona en cada etapa del procs dorientaci.

    Aneas (2010) esmenta dos aspectes importants per a l'establiment de la participaci activa:

    - Posar lmfasi en el reconeixement i la valoritzaci de la persona com a punt de partida. Cal transmetre a la persona que les seves necessitats sn importants per al professional de lorientaci, i

    - Enfocar la participaci des de la imaginaci i la creativitat utilitzant mtodes dinmics dorientaci professional.

    A ms a ms, aquesta autora assenyala que l'orientaci professional basada en la participaci activa promou un flux natural entre el treball i les qestions personals (motivacions, competncies, suport de persones importants...).

  • Erika Lpez-Dvila

    2018

    3

    1.2. Els mtodes holstics

    El terme holstic b dholisme, doctrina epistemolgica que propugna la concepci de cada realitat com un tot distint de la suma de les parts que el composen (RAE, 2017). Aquesta doctrina suposa que totes les propietats dun sistema no poden estar determinades o explicades com la suma dels seus components. s a dir, que el sistema complet es comporta de manera diferent a la suma de les seves parts.

    Des daquesta mirada, els mtodes holstics consideren la complexitat de la persona. Per aix, quan sorienta professionalment sha de tenir en compte (Aneas, 2010): (a) que la vida laboral est connectada al context personal (famlia, comunitat...), i (b) que els problemes professionals i personals tenen un impacte a diversos nivells en la vida de la persona.

    Lorientaci professional basada en models holstics ha de permetre identificar temes que ens ajudin a comprendre a les persones orientades.

    2. ALTRES ESTRATGIES DORIENTACI PROFESSIONAL

    2.1. La Indagaci narrativa

    La indagaci narrativa s una de les formes de construir la realitat en la mesura que expressa, representa i ordena lexperincia dinmica de lacci humana (Mateos i Nez, 2011). Aquesta estratgia ajuda a les persones a atorgar un significat a la conducta professional i a la presa de decisions a partir de les seves visions de la realitat.

    En lmbit de lorientaci professional un dels enfocaments que fonamenta la indagaci narrativa s el de disseny de vida de Savickas (2012). La indagaci narrativa sota aquest enfocament estructura lorientaci professional en una seqncia que permet (a) construir lobjectiu professional a travs de petites histries o relats, (b) deconstruir aquestes histries i reconstruir-les en una narrativa didentitat o retrat de vida, i (c) coconstruir (amb el/la professional de lorientaci) les intencions que condueixen la histria de la professi al segent episodi dacci.

    A mesura que la persona parla de la seva histria, es fa a si mateixa, i aquesta autoconstrucci s un projecte de vida. Les histries constitueixen un element crtic, perqu a ms a ms de construir un jo, les histries proporcionen els mitjans eficaos a travs dels quals la persona tamb constitueix una carrera subjectiva, s a dir, una histria sobre la seva vida laboral (Savickas, 2012, pg. 13).

    No hi ha un manual de com animar a les persones a explicar la seva prpia histria, per si suggeriments prctics que poden ajudar als professionals de l'orientaci. Egan (2002 citat per Aneas, 2010) ofereix una manera senzilla de

  • Erika Lpez-Dvila

    2018

    4

    promoure la indagaci narrativa a partir de tres fases: fase inicial, fase mitjana i fase final.

    Figura 1: Fases de la indagaci narrativa

    Font: Elaboraci prpia en base a Egan (2002 citat per Aneas, 2010)

    Fase inicial: negociaci del contracte

    En aquesta fase cal:

    - Explicar les tcniques a utilitzar i demanar el perms de la persona orientada.

    - Tenir cura del llenguatge, ra per la qual se suggereix abordar els segents tpics:

    Qestionar-se: com puc ser til?, en comptes de: com puc ajudar-te?

    Preguntar: digues-me per qu s important aix ara?

    Explicar: el format, el nombre de reunions, la presa de notes, etc.

    Acordar: aspectes de la confidencialitat, la forma de procedir.

    Identificar: els temes i les qestions connexes.

    Explicaci de les tcniques a utilitzar

    Demanar perms

    FASE INICIAL: NEGOCIACI

    Conixer-se de manera agradable per identificar objectius personals.

    Explicaci de la histria per parrt de la persona orientada.

    FASE MITJANA: EXPLORACI DE LA

    HISTRIA Elaboraci d'un itinerari

    d'orientaci individualitzat per assolir els objectius.

    FASE FINAL: ACCI

  • Erika Lpez-Dvila

    2018

    5

    Fase mitjana: exploraci de la histria

    La indagaci narrativa en aquesta fase permet crear un espai on es dna a la persona orientada l'oportunitat de "jugar" superant les expectatives del que una entrevista ha de ser.

    Les temtiques, que poden ajudar a la persona orientada a explicar la seva histria i a lorientador/a a qu el conegui de manera agradable, estan relacionades amb:

    - El/la model que tenia quan la persona orientada era ms jove (pot ser real o un personatge de ficci).

    - Les revistes i els programes de televisi favorits.

    - Els llibres o les pellcules favorites.

    - Els passatemps i els interessos de temps lliure (qu t'agrada fer en el teu temps lliure?).

    - El refrany o el lema favorit (sol ser el que descriu millor l'enfocament de vida de la persona).

    - Les assignatures favorites i les que no ho eren tant a l'escola.

    Les histries contades ajuden a proposar hiptesis davant dun problema i a visualitzar les possibles solucions.

    Les preguntes que ajuden a crear histries s'han de centrar en:

    - La identificaci de la histria significativa. Si la persona "s'encalla" pot impulsar la narraci a travs de preguntes, com ara: i quan estaves en primer grau...?, qu va passar quan "vas passar" a la secundria...?. En aquest punt tamb cal aclarir que la histria no est sent jutjada, per tal d'evitar que la persona pensi que ha dexplicar una histria per impressionar als oients.

    - Resumir l'essencial d'una histria, convertint-la en titular d'un diari. Esbrinar el nucli de la histria.

    - Atendre al llenguatge. Recollint les paraules literals de la persona, ja que aquestes mostren el seu significat i potencial.

    - Relacionar les histries amb el problema que presenta a l'inici de la conversa, amb la futura formaci o les fites professionals o de treball.