Seminari de formació als Serveis Educatius

Estratègies per millorar la competència

lectora a partir de l’anàlisi de dadesCom incorporar el coneixement de dades i estratègies

d’aprenentatge a l’aula

1

Roser Salavert, Ed.D.11 d’octubre del 2011

Un compromís amb la recopilació i l'ús de dades no condueix necessàriament a una millora de l’aprenentatge.Un compromís amb la recopilació i l'ús de dades, acompanyat d’un procés que facilita la col·laboració del professorat en l’anàlisi i en l’ús, pot transformar aquest compromís en un canvi real en la cultura del centre, i en una millora de l’aprenentatge dels alumnes.

L’ús de dades: El procés i l’estructura són la base que marca la diferència

Influències: Love, Calkins, Danielson i Marzano

Nacy Love: El seu model de treball col·laboratiu i de dades es troba arreu dels Estats Units –Using Data to Improve Learning for All.

Aquesta autora ens alerta de les escoles que abusen de les dades, que obliguen els alumnes a memoritzar pràcticament els elements de les proves reduint el currículum a un mínim, o les tutories intensives que prescindeixen d’una millora de l'ensenyament, ... Tot amb la intenció de millorar el rendiment dels alumnes desafavorits, el que realment fan, al capdavall, és posar els alumnes que necessiten més ajut, en una situació molt pitjor.

Lucy Calkins: La recerca acadèmica i els resultats de camp del seu treball i el del seu equip han convertit Lucy Calkins en un clàssic. L’ensenyament de la lectura i de l’escriptura “és un art” I, per tant, cal ser rigorós, exigent, i appassionat al mateix temps. El resultat és el Taller de Lectura i el d’Escriptura, que proporcionen unes pautes d’actuació, més que una metodologia. És la norma a tots els Estats Units, i a altres països –The Art of Teaching Reading, -The Art of Teaching Writing.

Qualitat de l’Ensenyament i Formació del Docent

El marc desenvolupat per Charlotte Danielson* sobre la pràctica docent basada en la recerca de Robert Marzano** sobre estratègies d’ensenyament i d’aprenentatge constitueixen els fonaments dels estàndards Professionals del Docent adoptades per l’Estat de Nova York, i d’un nou sistema d’avaluació del professorat que es fa vigent a partir d’aquest curs escolar.

* “Enhancing Professional Practice. A Framework for Teaching”** “Classroom Instruction That Works”

Est

ánd

ard

s d

el D

oce

nt,

N.

York

Estàndard 1: El docent coneix els seus alumnes i demostra coneixements sobre processos d'aprenentatge que donen suport a tots els estudiants.

Estàndard 2: El docent demostra coneixements de les assignatures i de planificació de lliçons amb objectius que assegurin el progrés de tots els estudiants.

Estàndard 3: El docent fa servir una metodologia que dóna suport a tots els estudiants perquè assoleixin o excedeixin els estàndards d'aprenentatge.

Estàndard 4: El docent crea un entorn d'aprenentatge dinàmic que dóna suport a l'assoliment acadèmic i el creixement personal.

Estàndard 5: El docent fa servir múltiples mesures per avaluar i documentar el progrés acadèmic, avaluar l'eficàcia educativa i modificar la instrucció.

Estàndard 6: El docent mostra la seva professionalitat treballant en col·laboració amb la finalitat d'optimitzar l'aprenentatge de tots els estudiants.

NY State Teaching Standards

Standard I: Teachers acquire knowledge of each student, and demonstrate knowledge of student development and learning to promote achievement for all.

Standard II: Teachers acquire knowledge of each student, and demonstrate knowledge of student development and learning to promote achievement for all.

Standard III: Teachers implement instruction that engages and challenges all students to meet or exceed the learning standards.

Standard IV: Teachers work with all students to create a dynamic learning environment that supports achievement and growth.

Standard V: Teachers use multiple measures to assess and document student growth, evaluate instructional effectiveness, and modify instruction.

Standard VI: Teachers demonstrate professional responsibility and engage relevant stakeholders to maximize student growth, development, and learning.

• Compartir coneixements sobre la comprensió lectora, les estratègies i els hàbits del bon lector• Avaluar bones pràctiques i modificar-les, si cal, per assegurar un enfocament clar en l’aprenentatge• Desenvolupar un llenguatge comú • Donar suport als centres a partir d’aquest llenguatge i de missatges comuns

Com recordareu els que hi vàreu participar,

Objectius:

El Què i el Per Què dels Objectius d’Aprenentatge

Seminari del Juliol

Seminari del Juliol

Seminari del Juliol

Seminari del Juliol

• Unificar criteris: estratègies de lectura

•Aprofundir en l’anàlisi i l’ús de dades per a la millora de la comprensió lectora,

• Compartir un model de gestió de l’activitat lectora a l’aula des de la perspectiva de l’alumne (Taller de Lectura), i

• Reorientar una activitat lectora tenint en compte les dades dels alumnes –punts forts i àrees que requereixen pràctica- i els objectius d’aprenentatge.

Objectius del seminari d’avui:

Els mètodes o eines utilitzats en la lectura per determinar el significat d'un text. Per exemple: la relectura, fer inferències, fer prediccions

¿A què diem estratègia lectora?

¿Quin tractament donem a l’estratègia?

Estats Units CatalunyaLes estratègies es demostren, es modelen , s’ensenyen d’una manera explícita i es demana als alumnes que les practiquin. Cal assegurar que l’alumne sabrà fer aquesta eina de treball en el moment que li faci falta.

“Els lectors posen especial atenció a les veus, al so, al to de les converses dels amics del llibres, això els diu si estan passant un bon o un mal moment” . És un bon moment o és un mal moment per a aquests amics?

[La mestra demostra una estratègia posant un post-it a la pàgina on ha identificat un bon o mal moment]

Estratègia: Marcar (amb post-it ) moments importants d’una lectura

(p.6, mini-lliçó 4)

Segons els exemples del PLEC, la reflexió sobre les estratègies és la mateixa que en els Estats Units, però aquí el tractament és implícit; no s’enseyen aïlladament.

Estratègies que permeten establir inferències, prediccions, hipòtesis:- He reconegut alguna paraula destacada?-Què li pot passar al protagonista?- Què podem explicar d’aquest tema veient els subtítols o aquestes il·lustracions o fotografies?

La comprensió és la mateixa, però aquí confiem que l’alumne sabrà fer prediccions. No hi ha una demostració/modelatge del procés de fer una predicció, ni tampoc s’estudia aïlladament, com a eina d’aprenentatge.

(exemple del PLEC)

Recerca sobre l’aprenentatge d’estratègies

Marzano i el seu equip van identificar les nou estratègies que tenen més probabilitats de millorar el rendiment dels estudiants en totes les àrees de contingut i en tots els graus, però cal ensenyar-les explícitament i practicar-les.

1. Identificar similituds i diferències2. Resumir i prendre notes3. Reforçar els esforços i fer-ne reconeixement4.Fer deures i exercicis de pràctica5.Usar representacions no lingüístiques6.Treballar en grups cooperatius7. Establir objectius mesurables i retroalimentació descriptiva8. Generar i provar hipòtesis9. Marques (cues), fer-se preguntes, i organització prèvia al’activitat (advance organizers)

Classroom Instruction that works, R. Marzano at Mid-continent Research for Education and Learning (McREL)

Compartir experiències

¿Com organitza i gestiona el temps dedicat a la comprensió lectora un mestre/una mestra i a la secundària un professor o una professora?

El Taller de Lectura – TemporalitzacióMini-lliçó (mini-unitat): 10 a 15 minuts

El propòsit de la mini-unitat o mini-lliçó és fer explícits, mitjançant el modelatge, l’objectiu de la lliçó i l’estratègia que es farà servir per assolir-lo.Té quatre parts: Connexió, Modelatge, Participació activa i Enllaç

Lectura Individual: 25 a 30 minutsEls alumnes passen a la lectura individual tenint present de practicar l’estratègia que se’ls ha introduït durant la mini-lliçó. Mentrestant, hi ha:

• Lectura guiada en grup petit amb el mestre/la mestra• Lectura en parelles, Llibre Fòrum, altres formats (optatiu)• Pauses estratègiques de reagrupament i reforç

Compartir o Reflexió després de la lectura: 5 minutsPosada en comú, els alumnes demostren i reflexionen sobre el que han après.

Exemple, “Un viatge a través de l’amistat”, p.4

La Mini-lliçó Exemple, “Un viatge a través de l’amistat, pp.10-11

Objectiu: Resposta personal als personatges d’un conteEstratègia de comprensió: Imaginar en el cap

Té quatre parts: 1. Connexió: La mestra motiva els alumnes amb un exemple que els capti l’atenció, “Lectors...”

2. Modelatge: La mestra comença la lliçó fent referència al que varen aprendre el dia abans, i presenta l’objectiu d’avui com una continuació. Es posa a llegir en veu alta un text mostra –o un conte, fent com si fos un dels alumnes- , il·lustrant com l’estratègia l’ajuda assolir l’objectiu.

3. Participació Activa: El torn dels alumnes, que s’expliquen l’objectiu i l’estratègia els uns als altres –”Turn and Talk”

4. Enllaç: La mestra reforça el que han de fer, i els anima que ho practiquin durant la lectura individual. Els alumnes passen a la lectura individual.

Lectura Individual. Guiada i Posada en Comú

L’activitat del mestre durant aquests 20-25 minuts és la clau de l’èxit

del grup classe, i cal planificar-la molt bé.

Aquesta planificació comporta una anàlisi continuada de dades formatives, que se suma a l’informació que ha obtingut de l’anàlisi de proves de diagnòstic o externes. .

Aleshores determina:• Els grups flexibles (de criteri variable)• El grup que necessita una lliçó de reforç i amb el que es reunirà durant uns 8-10 minuts, lectura guiada (un grup o dos en cada sessió)• Els alumnes amb qui farà seguiment individual, conferència individuald’uns 2-3 minuts, que documenta degudament (2 a 3 tres cada sessió)• El temps que vol dedicar a observar els comportaments lectors, que també documenta, seguint el seu propi sistema• Quin és el moment(s) en què cal fer una Pausa per reflexionar i poder continuar llegint amb atenció.

Posada en comú: el propòsit dels darrers 5 minuts és recollir evidència del que han après els alumnes i d’allò que caldrà reforçar.

L’ús de dades a l’hora de lectura

• Quants grups hi ha a l’aula?• Quin llibre fan servir cadascun dels grups?

Exemple, “Un viatge a través de l’amistat, p.10-11

ACTIVITAT GUIADA:

Objectiu: Formar grups flexiblesGrup: Classe de 5èMaterials: Resultats de les proves

Planificació diària a partir de la lliçó/unitat

• Quants dies durarà la unitat? • Quins són els objectius diaris?• Quines són les estratègies per a cadascun dels objectius?

• Quin patró veiem en aquesta planificació?

Exemple, “Un viatge a través de l’amistat, pp. 6-9

ACTIVITAT GUIADA:Objectiu: Planificar un Taller de Lectura de 55 minuts, per als alumnes de la classe de 5è, tenint present els grups que hem format anteriorment.

Diàleg Obert

¿Què ha estat el més significatiu o que t’ha despertat més interès d’aquesta exposició? Per què?

¿Quines estratègies us han semblat més adients per millorar les nostres escoles? Per què?

¿Quins són els reptes?

AltresRecursos

Forum Assessors LIC

Estratègies de lectura(una mostra amb èmfasi en l’eina que ajudarà en la comprensió; és a dir, la resposta a la pregunta que es planteja l’alumne)

Fer Peguntes:1. Preguntar-se en veu alta2. Destacar una idea, un fet…3. Per reforçar el que ha dit un

alumne o l’autor4. Per expandir possibilitats,

aprofundir idees5. Per diferenciar entre idees

generals i concretes (“Thick and Thin Questions”)

Visualitzar:1. Imaginar mentalment2. Pas a pas com una

pel.lícula3. Mirar de molt a prop,

mirar de lluny(“Zoom in”, “Zoom out”)

4. Captar el que hi falta(“Fill-in the Gaps”)

Determinar la Importància:1. Detalls rellevants/ sense

importància2. Fets i opinions

Comptar i Resumir:1. Parafrasejar2. Dir-ho amb les teves

paraules3. Captar idees clau, d’interès,

…

Nivell

Nivell

Classe/CasaAutònom/Company

Classe/CasaAutònom/Company

Títol & AutorTítol & Autor Estratègia de

comprensió lectora

Estratègia de

comprensió lectora

# de pàgin

es

# de pàgin

esMinutsMinuts

Inicials del pare/mareInicials del pare/mare

Recursos: Fitxa de lectura diària

Recursos: Bones pràctiques a l’aula

Reflexió-Què he après avui?

-Com ho he fet per aprendre?

-Quins dubtes em queden?

Habilitat: Competència Comunicació..Completa el questionari.... Puntua’t de 1 a 5

1. He examinat el text amb compte, des de diferents punts de vista

2. He comprovat la fiabilitat I credibilitat de les fonts

3. He expressat la meva opinió4. He escoltat el que deien els altres

amb atenció5. He fet preguntes i he constestat les

preguntes que m’han fet a mi6. He desenvolupat empatia imaginant

les situacions des d’altres punts de vista

7. He variat el meu llenguatge depenent del propòsit

8. M’he expressat de formes diferents

Si t’hasposa’tuna nota alta en alguna de les preguntes, explica el perquè

Recursos: Reflexió sobre el que he après

Perfil d’un bon deure :• Les expectatives del que els alumnes han

d’assolir/fer/completar són clares• El criteri d’avaluació o d’autoavaluació és específicEl llenguatge és clar i concretSi és possible, se’n fa còpia a cada alumne

Perfil d’una bona activitat /lliçó/unitat:

Els alumnes saben: el que han d'aprendre com van aprendre (estratègies) com demostraran el que han après com s’avaluarà la qualitat del seu aprenentatge

Avaluació formativa

L'avaluació formativa és el procés de retroalimentació que fan servir els mestres i professors a classe per ajustar el que estan fent segons les necessitats dels alumnes i així millorar-ne l’aprenentatge. Quan l’avaluació formativa és feta pel mateix alumne, sovint en diem autoavaluació o auto-regulació.

New York State Education Department

Avaluació formativa

•‘rúbrica’ –•Llista verificació• ‘retorn’ – post-it•Anotacions•Apunts d’una conferència individual•Observacions informals

•Transcripcio d’una conversa

Com podem utilitzar aquests formats en l'avaluació formativa?

Roser Salavert

Pluja d’idees:

-Objectiu últim: “tenir bons lectors…”

-El PILEC REFORÇA allò que les escoles estan fent, reforça l’aprenentatge per competències….

-El CANVI està en COM PRESENTES allò que es treballa a l’aula.

-Hi ha un CANVI en la seqüència de les activitats.

-La feina, les activitats, no es fan “des d’allò que el llibre diu” sinó “des d’allò que li fa falta als alumnes”.

-Les activitats tenen l’eix en:

-OBJECTIU: “Al final de la classe…”

-ESTRATÈGIA: “Quina eina faré servir?”

-ACTIVITAT: “Què portaré a terme?”

-Cal entrenar-se!!

Pluja d’idees:

-Cal ensenyar a través del MODELATGE: el mestre esdevé a l’aula un “actor/-riu”.

-Moltes de les coses que es diuen a la presentació LES FEM, però NO LES EXPLICITEM.

-Es bo tenir un “llibret d’estratègies” per anotar-les:

-Subratllar

-Marcar paraules.

-Identificar paraula clau.

-Inferir

-…

-Canvi de paradigma:

“NO S’HA DE POSAR L’ACCENT EN SABER QUÈ ÉS EL QUE HE D’ENSENYAR, SINÓ QUÈ ÉS EL QUE ELLS HAN D’APRENDRE”

Pluja d’idees:

-El docent ha de pensar EN VEU ALTA.

-El docent és “mirall”: li cal un text MENTOR, un text que li ajudarà a fer el modelatge (minilliçó).

-Si no hi ha COMPROMÍS al centre NO HI POT HAVER UN CANVI REAL.