ACTIVITAT 1: PRCTICA FAULESCONTES DE FADES

La Ventafocs

Comparaci entre Cendrillon de Perrault i Aschenputtel dels germans Grimm.

Marina Banyeres Sarmiento

Biografia de Charles PerraultCharles Perraultva nixer a Pars el 12 de gener de 1628 i va morir a Pars el 16 de maig de 1703. Va ser un escriptor francs membre de lAcadmie Franaise des del 1641, i autor del clebre llibre Contes de ma mre lOye (1697) amb relats que van esdevenir clssics com la Ventafocs que ms tard van versionar els Germans Grimm. Biografia dels Germans GrimmEls germans Grimm van ser Jacob Ludwig Karl Grimm (1785-1863) i Wilhelm Karl Grimm (1785-1863). Van ser dos germans nascuts a Hanau, catedrtics en filologia germnica. Els germans Grimm no van ser autors o inventors dels contes que van relatar per els van versionar donant-los la senzillesa i saviesa natural de la narrativa oral. RESUM DE LES DUES VERSIONSLa Ventafocs, Charles PerraultLa mare de la Ventafocs sacaba de morir i el seu pare es casa amb una dona que t dos filles odioses, repellents i envejoses les quals fan que la Ventafocs sigui la criada perdent tots els seus drets com a persona. Un dia el prncep organitza un ball i la Ventafocs obt lajuda duna fada padrina on li proporcionar un vestit i un carruatge amb la condici que a les 12 daquella nit hauria destar a casa. La Ventafocs i el prncep senamoren per ella ha de marxar corrents, amb les preses es deixa una sabata a les escales del palau. El prncep es vol casar amb la persona que portava la sabata i fa que totes les noies se la provin per finalment s a la Ventafocs a la nica que li va b i sacaben casant. La Ventafocs, Germans GrimmLa Ventafocs era una nena molt bona que vivia feli fins que va morir la seva mare. El seu pare, un home ric, es torna a casar amb una dona molt dolenta que porta a casa les seves dues filles que sn igual de dolentes que la mare. La Ventafocs ho passa molt malament, ja que la seva madrastra i les germanastres lhumilien tot el dia. El prncep organitza un ball que durar tres nits. La Ventafocs, la qual sempre va a veure a la seva mare obt lajuda dun ocellet per anar al ball. Lltima nit la Ventafocs ha de marxar per se li queda pegat una sabata al terra del castell i el prncep busca la propietria de la sabata sens fi perqu est enamorat. El prncep decideix que es casar amb la que li vagi b la sabata. Les germanastres de la Ventafocs sn capaces de tallar-se un tal i un dit respectivament per tal de caber-hi per finalment la Ventafocs sel prova i sacaben casant. COMPARACI DELS CONTESTema: Lnic tema que tenen en com aquests dos contes s la submissi i les obligacions que t la dona vers lhome, ja que en el conte de Charles Perrault i el dels Germans Grimm es parla duna Ventafocs bona, amable i que obea tot el que les tiranes de les seves germanastres li ordenaven i que com a premi es converteix en princesa. Tamb tenen en com que al final del llibre acaba triomfant el b sobre el mal, tot i que al dels Germans Grimm les germanastres tenen un cstig. Aix doncs el tema principal en que es fonamenten els dos contes s que amb amor, pacincia i bondat aconseguirs tot all que et proposis arribar a ser, en aquest cas una princesa. Personatges (Arquetips): La pobra nena orfe: En les dues versions s larquetip de la Ventafocs la qual ho acabar passant molt malament degut a la mort de la seva mare i al fet de quedar-se orfe. Aix doncs, la Ventafocs s una nena bona, obedient i molt respectuosa que tot i que la seva madrastra i les germanastres la torturin ella aguanta sense queixar-se. La mare morta: Al conte de Charles Perrault es comena el relat dient que la mare est morta tot el contrari que al dels Germans Grimm que ens expliquen fins i tot les ltimes paraules de la mare a la seva filla on li demana que sigui sempre bona i obedient i que ella li proveir un bon marit des del cel. Els Germans Grimm volen donar ms mfasis a la mort de la mare de la Ventafocs i el buit que aix li provocar i durant tota lobra li donen molta ms importncia que Perrault dient que la Ventafocs va a veure-la al sepulcre cada dia tres vegades. La muller dominant i les germanastres tradores: En les dues versions ens trobem la madrastra que compleix larquetip de muller dominant i igual que les germanastres de tradores, envejoses i avaricioses. Les diferncies sn que a la versi de Charles Perrault sexplica que una germanastra no s tant dolenta com laltra i aix provoca la sensaci de que pensem que la Ventafocs podria algun dia ser feli o adaptar-se a la nova famlia. Perrault diu que les germanastres sn lletgssimes i que la Ventafocs s 100 vegades ms guapa que elles, per tant sassocia la paraula dolentes amb lletges, en canvi, els Germans Grimm diuen que sn guapes i amb la pell molt fina per que tenien un cor molt negre i aix ens demostren que no tot s el que sembla. Als dos llibres saplica la Llei dels Bessons on les dues fan la mateixa funci; les germanastres representen el mal i la Ventafocs el b. El pare titella: El pare en les dues versions fa de titella i de pare despreocupat que noms fa cas a la seva nova dona. Incls a la versi dels Germans Grimm quan el prncep pregunta si tenen alguna altra filla ell contesta que no i diu que s una pobra nena, filla del matrimoni anterior que els fa de criada. El pare renega de la Ventafocs durant tota lobra i aix encara li provoca un buit i un sentiment de traci ms gran. Tot i aix la Ventafocs no deixa mai de ser bona i amable amb ells. Al conte dels Germans Grimm el pare sen va a comprar a una fira i els pregunta a les seves fillastres el que vol i elles demanen vestits i joies i la Ventafocs lnic que demana s una rama per al sepulcre de la seva estimada mare. Elements mgics: Al llibre de Perrault es parla dun arquetip de fada padrina qui vigila i sestima a la Ventafocs i la vol protegir. Es crea una uni de dependncia entre la Ventafocs i ella, tot el contrari passa al llibre dels Germans Grimm on la Ventafocs es guanya als animals del bosc i sn aquests els que la proveeixen de vestits i sabates i al final de lobra tamb lajuden, ja que quan les germanastres es tallen una el tal i laltra els dits per a que els peus els cpiguen a la sabata els animals del bosc reciten que aquella sabata encara no ha trobat al seu amo. Al final del llibre dels Germans Grimm els animals, concretament les palomes, ajuden a que les germanastres tinguin el seu cstig picant-los els ulls. Tamb s important dassenyalar que els vestits i les sabates sn totalment diferents en les dues obres, les sabates en el de Perrault sn de vidre i al dels Germans Grimm sn dor i que siguin dor dona molta ms importncia a la sabata i tot al que provocar la seva prdua. Que la Ventafocs shagi de vestir i desvestir sola i que les rates i els cucs no es converteixin en cavalls i un carruatge fa que el conte no sigui tant fantstic com el de Perrault. ESTRUCTURAEn els dos contes trobem la situaci inicial, el nus i el desenlla i tamb segueixen lesquema de Vladimir Propp on a la primera escena es veu la protagonista que s una noia en aquest cas. Desprs aquesta noia passa per un ritus diniciaci on la seva madrastra i les seves germanastres la fan fer de criada, per tant ha de lluitar contra les seves pors i fer-se adulta. Lelement mgic es descobreix al bosc al costat de casa seva a la versi de Perrault i al sepulcre de la seva mare a la versi dels Grimm. A partir de la relaci amb el mn mgic a la Ventafocs li passen coses estranyes i es troba amb animals que fan funcions humanes, com al conte dels Grimm on lajuden a endrear i li porten un vestit, o fan la funci dobjectes com a la de Perrault on les rates es converteixen amb el carruatge. Finalment a ambds llibres la Ventafocs acaba guanyant lamor del prncep. *Diferncies: Al llibre de Perrault es parteix de que la mare est morta i els Germans Grimm detallen el sofriment de la mare i el de la filla per la seva prdua. En tots dos contes el desencadenant del sofriment de la Ventafocs s la mort de la mare i el casament del seu pare amb una dona descrita com a dolenta i amb dos filles que sn la viva imatge della. En els dos contes varia la descripci de les filles, al de Perrault sn descrites com a lletges i al del Germans Grimm com a persones guapes per fora per lletges per dins. Durant el nus lescena ms diferent s quan el prncep demana a les noies que es provin la sabata. A la versi dels Grimm les germanastres sn capaces de tallar-se una el tal i laltra els dits per caber-hi i a la de Perrault actuen amb normalitat. Els Grimm volen que la maldat i lambici de les germanastres es noti i que sapiguem fins on poden arribar les persones. El final s la part ms diferenciada que hi ha entre els dos llibres, ja que al de Perrault es continua creient en el amor i la bondat de les persones i la Ventafocs perdona a les seves germanastres i els casa amb dos homes importants. El b ha guanyat sobre el mal per sense venjana. Tot el contrari a la versi dels Grimm on les palomes que anteriorment han ajudat a la Ventafocs a aconseguir un vestit, treuen els ulls a les germanastres com a cstig explicant que si no fas el b tindrs un cstig cruel.

OPINI PERSONALSegons el meu parer magrada ms la versi dels Germans Grimm, ja que s tot el realista que un conte de fades podria arribar a ser. La dona s ms independent i no es determina que la dona hagi de ser sempre bona i dcil. La crueltat en que s narrat el final impacta bastant i s el que ms magrada perqu els Germans Grimm trenquen amb lesquema de que tots els contes de fades hagin de ser bonics i perfectes. No mhan agradat mai els contes de Disney perqu sn molt masclistes i creen un prototip de dona dependent de lhome per la versi dels Germans Grimm s entretinguda i com una versi satrica de la Ventafocs de Perrault.