Daniel Climent Giner

Cursos d’estiuUniversitat d’Alacant.

Juliol 2013

Xiquetes de les covetes,

si voleu matar al lladre,

poseu aigua en la finestra

amb fulletes de baladre.

vs

EN TEMPS D’INCERTESA * econòmica jocs d’atzar* salut curacions miraculoses (sovint, amb vegetals)

**són reducte habitual de l’“uneducated people” (gent –sovint pobra- sense formació per defensar-se dels enganys).

** associació falaç a remeis etnobotànics *** aprofitant la pèrdua de l’autèntic coneixement

botànico-cultural i contextual que s’ha produït entre la població.

OBJECTIUS D’AQUESTA SESSIÓ* Establir diferències entre el coneixement etnobotànic i el món

de les farses pseudoguaridores * Exemplificar-ho i reflexionar sobre el fenomen.

** Explorar les zones d’”ombres” conceptuals, els vasos comunicants entre coneixements formulats amb llenguatges científic i popular, per tal de construir junts una barrera front els enganys, les manipulacions i les falàcies, tant les malvades com

les “benintencionades”. ** Exercitar-nos en conviure amb dubtes, preguntes incòmodes i contradiccions

conceptuals.** Previndre’ns front els excessos de la ciència analítica i simplificadora, pel que fa a

entendre fenòmens complexos, contextuals, relacionals, dinàmics i evolutius.

La síndrome crèdula* Sovint, les mateixes persones que apliquen un saludable sentit crític, racional, al discurs oficial transmés per les vies institucionals transparents i comprovables, estan disposades a comprar, a creure’s o a difondre qualsevol producte físic o intel·lectual mancat de controls o d’informació verificable, amb l’únic requisit de l’estètica marginal o simplement cutre, sempre que vinga avalat per etiquetes com alternatiu, censurat...* Una cosa és no tindre explicació racional, i una altra és creure’s la primera que ens diguen

CANYES I LUMBÀLGIA

Fonts de pressumpta legitimitat:* De la narració d’algú que afirma que li va anar bé (i que podria ser cert) es fa

tota una teoria de beneficis urbi et orbi. * A partir de dades (potser certes) sobre interessos de laboratoris, metges...

s’elaboren teories sobre maldats intrínseques de la medicina, la farmacologia, la química... o “la ciència”.

* La magnificació de les propietats d’algun component de la planta [“el kiwi té molta vitamina C” (i la pebrera en té més); les espinacs “tenen ferro” (poquíssim)]

* La difusió de “llistes” (p.ex., d’additius: les “E”) de substàncies perilloses (cancerígenes, addictives) suposadament filtrades per metges o hospitals

“honrats”. ** [Alguns extractes de vegetals: colorant E-140 -clorofil·la- ; goma natural E- 414 –garrofí-; edulcorant E-960 –

esteviol-]

Molt simplificadament...

Ciències:

1. físico-químiques; experimentals ... lleis certes prediccions2. “de la natura” ... processos, regularitats, variabilitat...

es nodreixen de la descripció, classificació, anàlisi, comparació... de fets de la natura;

les conclusions han de ser coherents i compatibles amb les lleis físico-químiques i matemàtiques [les “regles del joc”]

* ETNOBOTÀNICA

3. socials, “humanes”...

ETNOBOTÀNICA* Mostrar la relació vital i cultural dels humans [grups > etno] amb les plantes.

[Tots som usuaris “etnobotànics”, conscients o no] * Estimular la recerca [coherent amb les ciències] sobre la interdependència amb les plantes.

Algunes característiques de l’etnobotànica.

* Multidisciplinar, transversal.* Ubica els resultats en el temps, l’espai i la cultura compartida: és etno- (social: ritual, forma de transmissió, símbol), no antropo- (individu).* Recull, analitza, compara... coneixements botànics amb altres de mèdics, farmacèutics, bioquímics, veterinaris, nutricionals, físics, químics, lingüístics, simbòlics...;

**no substitueix ni avala explicacions que requereixen uns altres controls; no ha de ser usada com a coartada enganyosa.

** no és una alternativa a la medicina o a la farmacopea, sinó una font de coneixement,

una incitació a la investigació, una guia d’usos contextuals,

i un exemple de les relacions CTSA ciència-tècnica-societat-ambient.Exemple: Russell Marker i la síntesi dels

anticonceptius.

Exemple: Russell Marker i la síntesi dels anticonceptius.

Síntesi tan difícil que s’optà per fonts naturals.Europa: extracte d’orina d’egües prenyades; injecció 80 dòlars; dones riques.1939 Russell Marker, químic: exploració etnobotànica de Mèxic; recerca de saponines i sapogenines (en agavàcies, cactàcies, liliàcies…) pre-hormones esteroidees.

A→B→C→ ..................... →X→Y→Z [oxidació, reducció, hidratació, isomerització, addició d’un grup químic…]

* Del barbasc (nyam) Dioscorea villosa: dioscina (saponina) → diosgenina (sapogenina)→ progesterona* 1942, síntesi 2 kg (50% producció mundial), en el bany de l’hotel; 80 dòlars/g 1 dòlar/g

* 1929 Edward A. Doisy (EEUU) i Adolf F. Butenandt (Deutschland), aïllen l’hormona de la “calor sexual” (en grec, estrona).

* 1931 Butenandt aïlla l’androsterona.* 1934 Leopold S. Ruzicka (Croàcia) la sintetitza ; Butenandt aïlla la progesterona. * 1939 Premi Nobel a Butenandt i Ruzicka.

* Russel funda Syntex, mexicana, 1ª productora mundial d’esteroides de 1945 a 1975.* 1960 Carl Djerassi (Syntex) inventa el primer anovulatori oral; comercialització, en Chicago.* 1968 l’Església condemna la píldora (Humane vitae, de Pau VI)* “Febra del barbasco”, a punt d’acabar amb l’espècie. Al Japó s’obté una nova font de la soia (Glycine max) preeminència en la indústria d’esteroides.* ´Contra “la píldora”. En els llocs d’origen: a Mèxic, per motius religiosos; al Japó, masclisme de les autoritats (2 anys després d’autoritzar Viagra autoritzen la píldora, que portava 30 anys sotmesa a proves). A tots llocs, l’Església, les “feministes” (era una conspiració masclista per experimentar sobre els òrgans genitals femenins).

Font de confusions, perillsMàgia simpàtica / “teoria” dels senyals

0) Herba fetgera Hepatica nobilis* infusió de fulles seques; si estan fresques contenen alcaloides tòxics, que es perden en assecar-se.

Veratrum album, valadreGentiana lutea, genciana

Màgia simpàtica / “teoria” dels senyals1) “trencats” i la nit de sant Joan [variants: roure, vimer, figuera...; Pere, Joan, Maria...] 2) Gales filiformes de Diplolepis rosae; alopècia

3) forma: viborera (Echium vulgare) pulmonària (Pulmonaria officinalis), herba queixalera (Hyoscyamus sp), 4) funció i forma: salze (¿no patia febra, en

pantans?) ... escorça ¡antipirètica! [casualitat, no

causalitat]; > salicilina; salicílic; Spiraea ulmaria, acetilat > aSpirina

No sempre les parts fan la funció del totni “lo natural” és millor que “lo artificial”Història (etnobotànica i química) del primer psicofàrmac,

el tranquil·litzant reserpina [substitució de la teràpia electroconvulsiva, el coma insulínic i la lobotomia]

* 1582 Leonard Rauwolf descriu la sarpanganha de l’Índia: l’arrel, en infusió, com a hipnòtica, inductora de la son, calmar nens inquiets.* 1703 Charles Plumier l’anomena Rauwolfia serpentina.* 1951 Salimuzzaman i Rafat Siddiqui n’extrauen la reserpina (a partir d’uns sacs de la planta, del mercat); sedativa, hipnòtica, hipotensora; mescla de cinc alcaloides; aïlladament no tenien efecte, però junts sí: és la sinèrgia la responsable del valor terapèutic.* Síntesi de la reserpina, comercialment Serpasil [bloqueja serotonina i dopamina > depressions]

* Abans, ja s’havia obtingut per síntesi la clorpromazina [bloqueig de la dopamina i noradrenalina efectes sedants i antial·lucinatoris] ; primer neurolèptic; millor per a l’esquizofrènia [perquè bloqueja la dopamina] i altres psicosis que no la reserpina, ni la natural ni la sintetitzada. * Avui, benzadiazepines (Librium ,Valium...) reforcen l’àcid -amino-butíricDels “simples” i la farmacognòsia a les

farmacopees.Joan Plaça, Pere Jaume Esteve [Petrus Jacobus Stevus > Stevia, Cavanilles]

ETNOBOTÀNICA I FARMACOGNÒSIA* Farmacognòsia (in farmacologia) productes d’origen natural: determinació, descripció morfoanatòmica i organolèptica, mètodes de producció i extracció dels principis actius, composició química, propietats farmacològiques, posologia, exclusió de tòxics, punt de partida per a nous fàrmacs, detecció d’adulteracions i falsificacions...

Catuvolcus, rex dimidiae partis Eburorum,. . . cum laborem belli aut fugae hacerre non poset,. . . taxo, cuius magna in Gallia Germaniaque copia est, se exanimavit. (Julius Caesar: De bello gallico VI:31)

Cativolc, diarca dels eburons, incapaç de suportar l’esforç de la guerra o de la fugida, […] es va matar amb teix, el qual abunda en la Gàl·lia la Germània.

Ranunculus i rialla sardònicaTaxus baccata , teix

EL PASSAT ENS ENSENYA ...

Aquella cueva del herbolariose me ofrecía como un breviario

[...]El opio evoca sueños azules,

lacas, tortugas, leves chaúles [...]¡Verdes venenos! ¡Yerbas letales

de paraísos artificiales [...]A todos vence la marihuana

Que da la ciencia del Ramayana [...]Abres el sésamo de la alegría,

Cáñamo verde, kif de Turquía […]Valle Inclán: La pipa de kif (1919)

... I EL PRESENT, ELS RECORDS, LES IMATGES... TAMBÉ

Farmacopees: llibres oficials, amb les regles per a * l’elaboració dels medicaments oficinals o formes farmacèutiques,

** de preparats galènics [contenen ingredients orgànics]

** de preparats químics [espargírics (extractes), minerals...] [ordenança de Farmàcia Espanyola]

Antecedents: * tractats, receptaris o antidotaris, com De Materia Medica de Dioscòrides (s. I).* 1ª farmacopea europea:Antidotarium Florentinum (1498), del col·legi de metges de Florència.* 2ª: Concòrdies (1511), dels Col·legis d’Apotecaris i el de Doctors en Medicina de Barcelona.* Farmacopoea Hispana (1794), posteriorment Farmacopea Española*European Pharmacopoeia del Consell d’Europa (1967)

Forma farmacèutica (fàrmac + excipient): determina l'eficàcia del medicament:* alliberant el principi actiu de manera lenta i al lloc de major eficiència per actuar sobre el teixit “blanc”; p.ex.: pomada o ungüent [greix, no H2O; p.ex. parafinum molle o vaselina],

crema [sí H2O] * evitar danys al pacient per interacció química; * solubilitzar substàncies insolubles, viabilitzar l’aplicació* millorar sabors, aspecte; preservar, etc.

Pseudoetnobotànica* atribució de més propietats de les que tenen: kiwi (i vitamina C), espinacs (ferro)

* atribució de falses propietats: homeopatia, flors de Bach, llimó congelat...

FITOTERÀPIES

Temes que cal abordar:1) Estandardització (variabilitat de l’espècie, dates recol·lecció i processament...)(p.ex. hipericina , de l’Hypericum perforatum; antiviral, antidepressiva, vulnerària)

2) Seguretat(antagonismes, interaccions, confusions morfològiques...)(p.ex. efedrina, de les Ephedra)

AROMATERÀPIA/DERMOTERÀPIA VEGETAL [olis essencials flors de Bach]

FACTORS CONTEXTUALS. OLFACTE I HORMONESDIFICULTATS METODOLÒGIQUES I RIGOR CIENTÍFIC

* Curar no suposa necessàriament atacar directament la malaltia.* Sovint són els entorns, complexos, els que propicien la solució.* Complexitat hormonal (químico-fisiològica: permeabilitats cel·lulars, activació de rutes...), ecològico-microbiana (dèrmica, de les cavitats i dels tractes)...* L’olfacte (receptors, bulb olfactiu, escorça olfactiva), està relacionat amb les parts més recòndites del sistema nerviós, l’hipotàlem i la hipòfisi (calidoscopi neurohormonal)

Daniel Climent

I CONTE CONTAT,JA S’HA ACABAT

Estimular el pensament i la recerca sobre la nostra relació amb les

plantes

Mostrar la relació i interdependència vital i cultural dels humans amb les plantes:

tots som usuaris “etnobotànics”, conscients o no.

Mostrar diferents components etnobotànics

(botànics, farmacològics, lingüístics, històrics, tècnics...), que poden

ajudar a discernir entre ciència i frau, entre dubte

raonable i credulitat perillosa

Afavorir l’estima i el respecte pels coneixements

etnobotànics i pel manteniment de la

relació entre cultura i natura.

¿QUÈ HEM INTENTAT?

El 1928 Gattefosse inventà el concepte d’aromateràpia per definir la utilització terapèutica dels olis essencials i sostenia que amb la inhalació de determinats aromes es facilita el guariment d’algunes malalties, l’ansietat i la depressió.

Ara bé, més enllà de les credulitats excessives, resulta interessant cercar explicacions al paper que juguen les fragàncies en els canvis emocionals.

I per això és imprescindible dilucidar els mecanismes fisiològics de la percepció i reconeixement dels aromes com a pas previ per entendre la relació entre el sistema olfactiu i el complex neuro-hormonal.

Un pas ben important en eixa direcció el van donar Linda Buck i Richard Axel en un treball publicat el 1991 ―pel qual reberen el premi Nobel de Medicina i Fisiologia de 2004―, les línies principals :

•Quan un receptor proteic situat en la mucosa nasal detecta una molècula odorífera, activa un senyal nerviós que viatja al bulb olfactiu.

•Des d’aquesta “estació de pas”, situada a la part superior de la cavitat nasal, es retransmet el senyal a l’escorça olfactiva del cervell.

•D’ací s’envia a zones profundes del cervell, que en mil·lèsimes de segon la processen i comparen amb els circuits de la memòria, és a dir, el conjunt de connexions neuronals que mantenen el “record” d’anteriors incitacions odoríferes.

•A continuació s’activa l’hipotàlem, el petit centre productor de neuro-hormones, que segrega les apropiades per regular la resposta mitjançant l’activació dels sistemes corporals interns, especialment els implicats en la digestió, la temperatura corporal, la sexualitat i les reaccions front l’estrés.En definitiva, determinades molècules disperses en l’aire

poden produir la secreció d’un caleidoscopi hormonal, últim responsable de les respostes emocionals i de memòria afectiva a les incitacions del medi.

En eixa matança a escala industrial, l’aromateràpia va ajudar a pal·liar alguns dels efectes sobre els ferits, sobretot insomnis, ansietats, depressions i determinades modalitats de cremats i intoxicacions químiques. En qualsevol cas, per enfortir les capacitats d’autoguariment gràcies a la potenciació del benestar psicològic i la joia de viure.

L’estimulant i refrescant alfàbega (Ocimum basilicum) feta servir per minvar la depressió, l’estrès i les alteracions digestives i respiratòries.

L’oli de ginebre (Juniperus communis) per combatre l’insomni.L’eucaliptus (Eucalyptus sp.), descongestiu mental i catarralEl relaxant, antidepressiu i antisèptic espígol (Lavanda sp.) que

també es fa servir per guarir els cremats i reconstruir els teixits danyats.

El tonificant romer (Rosmarinus officinalis) per tractar els dolors musculars.

La sàlvia (Salvia sp.), per estimular la circulació sanguínia.L’herba-sana (Mentha sp.), una menta emprada com expectorant,

per tractar la indigestió, les nàusees i els vòmits.L’anti-inflamatori neroli, la flor del taronger amarg (Citrus

aurantium var. amara), que es fa servir per tractar la baixa autoestima, l’insomni i l’estrés.

La melissa (Melissa officinalis), el destil·lat hidroalcohòlic de la qual és el component fonamental de l’Aigua del Carme, idònia per recuperar els defalliments.

1935 el químic perfumista francés Rene-Maurice Gattefosse, va patir un accident mentre estudiava les propietats dels olis essencials. Com el que tenia més prop era oli d’espígol (Lavanda sp.), hi va submergir la mà que s’havia cremat.

El resultat va ser prometedor: no tan sols va experimentar un notable alleujament sinó que la recuperació va ser més ràpida del que s’esperava.

L’experiència li va fer aprofundir en el valor terapèutic dels olis essencials en relació a les afeccions dèrmiques, les deficiències immunitàries i fins i tot determinades alteracions emocionals. Com a conseqüència, va propiciar uns tractaments que combinaven l’ús tòpic, i l’eventual ingestió, amb la inhalació dels aromes expel·lits per pomades, olis i dissolucions alcohòliques dels extractes vegetals.

1ª: aliments coneguts, bons per a: Nous: colesterol; sardines: colesterol;

Llet: ossos; espinacs: ferro ¿?; carlotes, vitamina ATaronges: vitamina C, com el kiwi o actidínia (menys

que la pebrera: 68 vs 152 mg/100 gNo hi ha “aliments” benèfics, sinó “dietes” saludables.

Homeopatia ... Mentre no es prenguen el tub de plàstic...

Flors de Bach ... Endeví: toc toc, qui és? Comencem bé...

De l’arbre de la quina a la quinina

1935 el químic perfumista francés Rene-Maurice Gattefosse, va patir un accident mentre estudiava les propietats dels olis essencials. Com el que tenia més prop era oli d’espígol (Lavanda sp.), hi va submergir la mà que s’havia cremat.

El resultat va ser prometedor: no tan sols va experimentar un notable alleujament sinó que la recuperació va ser més ràpida del que s’esperava.

L’experiència li va fer aprofundir en el valor terapèutic dels olis essencials en relació a les afeccions dèrmiques, les deficiències immunitàries i fins i tot determinades alteracions emocionals. Com a conseqüència, va propiciar uns tractaments que combinaven l’ús tòpic, i l’eventual ingestió, amb la inhalació dels aromes expel·lits per pomades, olis i dissolucions alcohòliques dels extractes vegetals.

Degas (1876)L’absenta

FITOTERÀPIES

1.1 Estandarització1.2 Qualitat

1.3 Seguretat