EXERCICIS: TEMA 1 - liceu.uab.catliceu.uab.cat/~joaquim//general_linguistics/gen_ling/exercicis/Exercicis_Ling_Trad_06... · perquè el seu organisme està preparat des del naixement,

Lingüística Aplicada a la Traducció Exercicis Curs 2006 – 2007

M. T. Espinal i J. Llisterri 1

EXERCICIS: TEMA 1

LA NATURALESA DEL LLENGUATGE HUMÀ

1. Imagineu que ensenyeu a un gos a seure, aixecar-se, apropar-se, estirar-se i saltar fent servir els mots 'seu', 'aixeca't', 'vine', 'jeu' i 'salta'. Li estaríeu ensenyant català? Argumenteu la resposta.

2. Redacteu un text comparant les visions sobre el llenguatge que trobareu exposades en els dos fragments següents:

“Ara fa uns trenta-cinc anys va néixer una nova ciència. Avui l’anomenem “ciència cognitiva” i combina eines de la psicologia, les ciències de la computació, la lingüística, la filosofia i la neurobiologia per a explicar el funcionament de la intel·ligència humana. Les ciències del llenguatge, en particular, han sofert avenços espectaculars des de llavors. Hi ha molts fenòmens del llenguatge que comencem a comprendre quasi tan bé com comprenem el funcionament d’una càmera fotogràfica o per a què serveix la melsa. (...) Aquesta possibilitat d’entreveure el funcionament de certes capacitats lingüístiques té implicacions revolucionàries per a la nostra comprensió del llenguatge i del seu paper en els afers humans i, també, per a la nostra concepció de la humanitat mateixa. (...) El llenguatge no és un artefacte cultural que aprenem de la mateixa manera que aprenem a dir l’hora o com funciona el govern. El llenguatge és una capacitat, complexa i especialitzada, que es desenvolupa en els infants de forma espontània, sense un esforç conscient ni un ensenyament formal, que es desenvolupa sense que hom tingui consciència de la lògica que hi és subjacent, que és qualitativament la mateixa en qualsevol individu, i que és diferent d’altres capacitats generals per al processament de la informació o de la conducta intel·ligent. Per aquest motiu, alguns estudiosos de la ciència cognitiva han descrit el llenguatge com una facultat psicològica, un òrgan mental, un sistema neuronal, o un mòdul computacional. Però jo, tot i reconèixer que és força pintoresc, prefereixo el terme “instint”. Perquè comporta la idea que les persones arriben a saber parlar més o menys de la mateixa manera que les aranyes aprenen a teixir la seva tela. La teranyina no va ser inventada per un anònim geni aràcnid ni depèn d’haver tingut l’educació adequada o de posseir una especial aptitud per a l’arquitectura o les activitats constructives. Ben al contrari, les aranyes construeixen teranyines perquè tenen cervells d’aranya, que els donen l’impuls de teixir i la competència per a fer-ho bé. Tot i que hi ha diferències entre les teranyines i les paraules, voldria animar-vos a observar el llenguatge d’aquesta



manera, perquè ajuda a trobar un sentit als fenòmens que estudiarem.

Pensar en el llenguatge com a instint contrasta amb la visió tradicional, especialment aquella que ha perdurat en el cànon de les humanitats i de les ciències socials. El llenguatge té tant de creació cultural com el fet de caminar drets. No és una manifestació d’una capacitat general d’usar símbols: així, un nen de tres anys és un geni gramatical, però és relativament incompetent en les arts figuratives, la iconografia religiosa, els senyals de trànsit i altres matèries dels estudis semiòtics.”

S. Pinker (1994), The language instinct, Harmondsworth, Penguin.

“La parla és un element tan familiar de la vida diària que rarament ens aturem a definir-la. L’home la troba tan natural com la facultat de caminar i gairebé tan natural com la respiració. Però només cal un moment de reflexió per a convèncer-nos que aquesta “naturalitat” de la parla és una sensació il·lusòria. El procés d’adquisició de la parla és, de fet, una mena de cosa totalment diferent del procés d’aprendre a caminar. En el cas de la segona funció, la cultura, en altres paraules, el corpus tradicional dels costums socials, no juga cap paper seriós. El nen està individualment equipat, per la complicada col·lecció de factors que anomenem herència biològica, per a fer tots els arranjaments musculars i nerviosos necessaris per a caminar. En efecte, es pot dir que la mateixa conformació d’aquests músculs i de les parts adequades del sistema nerviós està ja adaptada als moviments que fem quan caminem i quan realitzem activitats similars. En un sentit molt concret, l’ésser humà normal està predestinat a caminar, no perquè els seus pares l’ajudin a aprendre’n l’art, sinó perquè el seu organisme està preparat des del naixement, o fins i tot des del moment de la concepció, per a fer tot el consum d’energia nerviosa i totes les adaptacions musculars que es requereixen per a caminar. Per a dir-ho concisament, el fet de caminar és una funció biològica inherent a l’home.

Però no podem dir el mateix del llenguatge. Naturalment, és cert que, en un determinat sentit, l’individu està predestinat a parlar, però això és degut únicament a la circumstància que l’individu neix no sols enmig de la natura, sinó també al si d’una societat que el forçarà a adoptar les seves tradicions. Eliminem la societat i tenim tota la raó de creure que aprendrà a caminar si, de fet, sobreviu. Però és igualment segur que no aprendrà mai a parlar, és a dir, a comunicar idees segons el sistema tradicional d’una societat particular. O, altre cop, separem el nounat de l’entorn social en què ha nascut i trasplantem-lo en un ambient totalment aliè. Desenvoluparà la facultat de caminar en el seu nou entorn exactament igual com ho hauria fet en el vell. Però la seva parla serà



totalment diferent de la parla del seu entorn nadiu. Caminar, doncs, és una activitat humana general que varia només dintre d’uns límits restringits quan passem d’individu a individu. La seva variabilitat és involuntària i no té cap propòsit. La parla és una activitat humana que varia sense límits precisos quan passem d’un grup social a un altre, perquè és un patrimoni històric del grup, el producte d’un ús social que fa molt de temps que dura. Varia com varia qualsevol esforç creatiu, potser no de forma tan conscient, però sí tan clarament com les religions, les creences, els costums i les arts de diferents pobles. Caminar és una funció orgànica, instintiva (encara que, per suposat, no és un instint en si mateix); la parla és una funció no instintiva, adquirida, “cultural”.”

E. Sapir (1921), Language. An introduction to the study of speech, New York, Harcourt, Brace and Co.

3. Expliqueu per quin motiu, des del punt de vista de la lingüística, és inadequat parlar de 'llengües primitives'.

4. Què s’entén per facultat del llenguatge? Quines han estat les aportacions del seu estudi a la teoria lingüística?

5. Les gramàtiques de les llengües naturals s’assemblen. Quines explicacions s’han donat a aquestes semblances?

6. Cert lingüista estudia una llengua índia de la costa del Pacífic. Observa (i) que té molta dificultat per a arribar a dominar pràcticament la llengua; (ii) que només la generació de més edat parla la llengua amb fluïdesa, la generació intermitja (aproximadament de 30 a 45 anys d’edat) vacil·la més a usar-la, mentre que els nens no la parlen gens, tot i que la majoria l’entenen força; (iii) que tots, excepte uns quants avis, parlen i entenen anglès. D’aquí dedueix que la llengua és tan difícil que es tarda uns trenta anys a aprendre-la. Argumenteu si aquesta deducció és o no encertada.

7. Aporteu proves que demostrin que l’aprenentatge del lèxic i el de la sintaxi segueix camins i procediments distints.

8. Justifiqueu la següent afirmació: “qualsevol parlant coneix regles lingüístiques”.

9. A continuació teniu dos textos on s’exposen visions diferents sobre la naturalesa del llenguatge i del coneixement lingüístic.

(a) Compareu ambdues visions, establint els punts de contacte i les diferències.



(b) En el primer text, s’usa el desenvolupament d’una partida d’escacs com a metàfora del canvi lingüístic. A la llum del que s’exposa en el segon text, quins serien els elements afectats pel canvi. Justifiqueu la vostra resposta.

“Però, de totes les comparacions que podríem imaginar, la més demostrativa és la que establiríem entre el joc de la llengua i una partida d’escacs. En tots dos casos ens trobem en presència d’un sistema de valors i assistim a les seves modificacions. Una partida d’escacs és com una realització artificial d’allò que la llengua ens presenta en una forma natural.

Vegem la cosa de més a prop.

En primer lloc, un estat del joc es correspon força amb un estat de la llengua. El valor respectiu de les peces depèn de la seva posició sobre el tauler, de la mateixa manera que en la llengua cada terme té un valor per oposició a tots els altres termes.

En segon lloc, el sistema és sempre momentani; varia d’una posició a l’altra. És veritat que els valors depenen també i sobretot d’una convenció immutable, la regla del joc, que existeix abans del començament de la partida i que persisteix després de cada jugada. Aquesta regla admesa d’una vegada i per totes també existeix en el cas de la llengua, són els principis constants de la semiologia.

Finalment, per a passar d’un equilibri a un altre, o -segons la nostra terminologia- d’una sincronia a una altra, n’hi ha prou amb el desplaçament d’una peça; no es produeix cap trasbals general. Aquí tenim la imatge del fet diacrònic amb totes les seves particularitats. En efecte:

a) Cada jugada d’escacs només posa en moviment una sola peça; igualment, en la llengua, els canvis només afecten elements aïllats.

b) Malgrat això, la jugada té una repercussió en tot el sistema; és impossible, per al jugador, preveure exactament els límits d’aquest efecte. Els canvis de valor que se’n derivaran seran, segons els casos, o nuls, o molt greus, o d’importància mitjana. Una jugada determinada pot revolucionar el conjunt de la partida i tenir conseqüències fins i tot per a les peces momentàniament no afectades. Acabem de veure que passa exactament el mateix a la llengua.

c) El desplaçament d’una peça és un fet absolutament diferent de l’equilibri precedent i de l’equilibri subsegüent. El canvi operat no pertany a cap dels dos estats, és a dir, que els estats són l’única cosa important.

En una partida d’escacs qualsevol posició que es consideri té, com a tret singular, el fet de no dependre dels seus antecedents; és totalment indiferent que hi hàgim arribat



per un camí o per un altre; el que ha seguit tota la partida no té cap avantatge sobre el tafaner que ve a inspeccionar l’estat del joc en el moment crític; per tal de descriure la posició és perfectament sobrer recordar allò que acaba de passar fa deu segons. Tot això s’aplica igualment a la llengua i consagra la distinció radical entre la sincronia i la diacronia. La parla sempre opera només sobre un estat de la llengua i els canvis que intervenen entre els estats no hi tenen cap mena de rellevància.”

F. de Saussure (1916), Cours de linguistique générale. Publié par C. Bally et A. Sechehaye avec la colaboration d'A. Riedlinger, Paris, Payot.

“Precisament perquè la relació entre els símbols i les coses que representen és arbitrària, els llenguatges han de ser sistemes molt organitzats si pretenen funcionar com a vehicles fiables d’expressió i de comunicació. Si no hi hagués cap patró de la manera com nosaltres comuniquem els nostres pensaments i sentiments, els oïdors es veurien davant la insuperable tasca de determinar allò que hem dit. Si el llenguatge no fos un sistema altament organitzat i estructurat, per als oïdors seria impossible de desxifrar els símbols arbitraris que codifiquen els missatges. Així, no és sorprenent que els llenguatges hagin evolucionat, al llarg de centenars d’anys, cap a sistemes extraordinàriament complexos, tan complexos que ara hem de descobrir moltes de les seves propietats bàsiques.

Hem dit que el llenguatge està governat per regles. Segueix pautes observables que obeeixen certes “regles” inherents. Aquestes regles no s’imposen des de l’exterior, i no especifiquen com s’hauria de fer una cosa en concret. Al contrari, són simplement les regularitats que podem observar que la gent segueix quan parla i escriu. En altres paraules, les regularitats lingüístiques descrites en aquest llibre no estan basades en altra cosa que en les regularitats observables del comportament del llenguatge i, igualment important, del sistema subjacent inferible a partir d’aquest comportament lingüístic. Les regles lingüístiques són, doncs, més semblants als patrons que descriuen el funcionament de l’aparell digestiu o del sistema circulatori, que no pas a les regles que prescriuen el tipus de roba que cal dur en un dinar formal o la manera de comportar-se quan es visita un mandatari estranger.

Un llenguatge és un conjunt d’elements i un sistema de regles per a combinar aquests elements per tal de construir oracions que poden ser utilitzades amb funcions diverses: per a explicar alguna cosa, per a felicitar algú, per a convidar un amic a dinar, per a preguntar quin temps fa, per a explicar un acudit, per a riure’s d’algú, per a argumentar a favor o en contra d’una idea, per a expressar admiració, per a crear mons ficticis i, així, successivament, en una llista interminable. I els



llenguatges poden fer això usant un sistema finit d’elements i regles que els infants arriben a controlar en un temps molt breu. La capacitat mental per a formar oracions gramaticals s’anomena competència gramatical.”

E. Finegan & N. Besnier (1989), Language. Its structure and use, New York, Harcourt Brace Jovanovich.

10. Considereu la següent citació de L. Bloomfield.

(a) Expliqueu les diferències entre gramàtica normativa i gramàtica descriptiva.

(b) Expliqueu els objectius de la lingüística a partir d’aquesta citació.

“Hi ha circumstàncies en què les persones que han estat usualment instruïdes discuteixen de matèries lingüístiques. De tant en tant, es posen a debatre qüestions de ‘correcció’, si és ‘millor’, per exemple, de dir It’s I o It’s me (o de dir les he vistes o les he vist). La persona que es dóna a una discussió d’aquesta mena acostuma a seguir uns carrils força rígids. Si és possible, mira de trobar la resposta dins les convencions de l’escriptura: posem per cas, si s’ha de pronunciar t en mots com often o soften (o si s’ha de pronunciar una primera r a mots com arbre o prendre). En altres casos, fa servir el recurs a l’autoritat: està ben convençut que una manera de parlar és intrínsecament encertada i que l’altra és intrínsecament equivocada, i que es troben certs savis, especialment els autors de gramàtiques i de diccionaris, capaços de destriar el gra de la palla (...).

El fet que els parlants etiquetin una forma verbal com a ‘bona’ o ‘correcta’, o bé com a ‘dolenta’ o ‘incorrecta’, no és sinó una dada que el lingüista afegeix a les altres que concerneixen aquella forma. No cal dir que aquest etiquetatge no autoritza el lingüista a desdenyar una part del seu material o a falsificar els seus registres: ell observa imparcialment totes les formes verbals. Part de la seva tasca és descobrir en quines circumstàncies els parlants etiqueten una forma d’una manera o d’una altra i, en el cas de cada forma particular, per què ho fan tal com ho fan.”



EXERCICIS: TEMA 2

L’ESTRUCTURA FONÈTICA I L’ESTRUCTURA FONOLÒGICA

L’estructura fonètica 1. Indiqueu en la taula que ve a continuació el nom de cadascuna de les parts de l’aparell fonador numerades en la figura.

(5)

(3)

(4)

(1)(7)

(9)

(8)

(6)

(2)

1 6

2 7

3 8

4 9

5

2. Descriviu les consonants del mot "esclavatge" [´skl´'BadZ´] utilitzant la taula que ve a continuació:

sord o sonor lloc

d'articulació

central o

lateral

mode

d'articulació

s

k

l

B



dZ

3. Indiqueu en la taula que ve a continuació quin és el lloc i el mode d'articulació de cadascuna de les consonants representades en les figures (a) – (h).

(a)

(b)



(c)

(d)



(e)

(f)



(g)

(h)



Lloc d'articulació Mode d'articulació

(a)

(b)

(c)

(d)

(e)

(f)

(g)

(h)

4. Creieu que és possible fer una transcripció fonètica utilitzant l'Alfabet Fonètic Internacional - o qualsevol altre alfabet fonètic - d'una llengua que us sigui completament desconeguda? Argumenteu la resposta.

5. Escriviu els símbols - o la combinació de símbols i diacrítics - de l'Alfabet Fonètic Internacional que s'utilitzen per a representar els sons següents:

Descripció Símbol

Consonant fricativa alveolar sonora

Consonant fricativa palatal sonora

Consonant nasal velar

Consonant lateral palatal

Vocal posterior mig-oberta labialitzada

Vocal anterior tancada labialitzada

Consonant oclusiva alveolar sorda aspirada

Vocal anterior mig-oberta no labialitzada nasalitzada

6. Observeu la transliteració del cognom d'un famós compositor rus en diverses llengües i extreieu-ne alguna conclusió sobre les relacions entre sons i grafies i sobre el paper dels alfabets fonètics:

(a) Chaikovski (espanyol) (b) Tchaikovski (francès) (c) Tschajkovski (alemany) (d) Csajkovskij (hongarès) (e) Txaikovski (basc) (f) Czajkowski (polonès)



Alguns exercicis han estar extrets o adaptats de:

GARRIDO, J.M.- MACHUCA, M.J.- DE LA MOTA, C. (1998) Prácticas de fonética. Lengua

Española I. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions (Materials, 42).

LADEFOGED, P. (1975) A Course in Phonetics. New York: Harcourt, Brace, Jovanovich, 1982 2nd ed., 1993 3rd ed.

MORENO CABRERA, J.C. (1994) Curso universitario de lingüística general. Tomo II:

Semántica, pragmática, morfología y fonología. Madrid: Síntesis (Letras Universitarias).

L’estructura fonològica

7. En els inventaris fonètics del francès i del castellà apareixen els segments [s] i [z]. En francès existeixen paraules com [dezE{] “desert” i [desE{] “postres”. En castellà existeixen paraules com [dezDe] “desde” i [muzƒo] “musgo” i paraules com [este] “este” i [moska] “mosca”.

En funció d’aquestes dades, indiqueu si les afirmacions següents són certes o falses i argumenteu les respostes:

(a) En francès [dezE{] “desert” i [desE{] “postres” constitueix un parell mínim

(b) [s] i [z] són dos fonemes diferents en el sistema fonològic del francès

(c) [s] i [z] són dos fonemes diferents en el sistema fonològic del castellà

8. En papago, llengua índia del sud-oest dels Estats Units, el so [tS] és una variant de [t]. Observeu els mots següents i assenyaleu en quines condicions apareix [tS]. Digueu també com pronunciaria un parlant papago els mots castellans "torta" i "tintura" amb accent papago.

[ta˘t] [tSu÷i] [tatk] [to˘n] [toha] [ta˘n] [ton] [tSihok] [tas] [tSin] [toha] [tSikpan] [tSuk] [tokit] [tSi˘kor]

9. Considereu les següents dades del finès:

[ku˘zi] sis [kudot] fracàs [kate] cobrir [katot] sostres [kade] envejós [ku˘si] sis [li˘sa] Lisa [madon] d'un cuc [maton] d'una catifa [ratas] roda [li˘za] Lisa [radan] d'un camí

(a) [s] i [z] representen dos fonemes diferents?

(b) [t] i [d] representen dos fonemes diferents?

(c) Els sons de cada parella es troben en distribució complementària?



(d) Són variants lliures?

(e) Descriviu la distribució d'aquests quatre segments

Argumenteu, en cada cas, les respostes.

10. El warlbiri és una llengua parlada a l'Austràlia central. Els mots següents il.lustren dos sufixos que significarien "a" i "cap aquí", cada un dels quals presenta dues manifestacions fonètiques. Expliqueu la distribució d’aquests sufixos especificant quines són les seves formes fonètiques i en quins contextos apareix cadascuna.

[kanˇaku] a la dona

[waÒuku] al foc [kaÒiki] al boomerang [kaˇiki] a l'home [ka˜uku] al noi [¯apaku] a l'aigua [yanta˜i] vine cap aquí [yani˜i] venir cap aquí [yanu˜u] vingué cap aquí [pankat'a˜i] corregué cap aquí [wil'pipaÍit'a˜i] emergí cap aquí [t'uuÒpu[¯u˜u] saltà cap aquí


FINEGAN, E.- BESNIER, N. (1989) Language. Its Structure and Use. New York: Harcourt Brace Jovanovich.

FROMKIN, V.- RODMAN, R. (1974) An Introduction to Language. New York: Holt, Rinehart & Winston, 1993 5th edition.



EXERCICIS: TEMA 3

L’ESTRUCTURA MORFOLÒGICA I EL SIGNIFICAT LÈXIC

L’estructura morfològica 1. Aïlleu els morfemes en els enunciats següents en italià:

[lo sko»laro e studi»oso] " L'escolar (masc) és estudiós" [le »dzie sono ameri»kane] " Les ties són americanes" [li »dzii sono studi»osi] " Els oncles són estudiosos" [la sko»lara e ameri»kana] " L'escolar (fem) és americana" [li sko»lari sono ameri»kani] " Els escolars són americans" [la »dzia e studi»osa] " La tia és estudiosa" [le skol»are sono studi»ose] " Les escolars són estudioses" [lo »dzio e ameri»kano] " L'oncle és americà"

Especifiqueu quins pertanyen a la classe dels morfemes lexicals i quins a la dels morfemes gramaticals. Comenteu els casos de formes supletives – és a dir, d’ al.lomorfs d'un morfema que no tenen cap relació formal entre ells - i de sincretisme – cas d’un morf que representa diverses categories gramaticals -.

2. El luisenyo es una llengua uto-asteca parlada al sud de Califòrnia. Les oracions que segueixen pertanyen a aquesta llengua. Ailleu-ne els morfemes i doneu-ne la significació.

[»noowu»kalaq] "jo camino" [»noo»paa/iq] " jo bec" [»te»met»tSaami»paa/ivitSunin] " el sol ens farà voler beure" [»noo»poy wu»kalavitSuniq] " jo el faig voler caminar " [»noo»paa/in] " jo beuré " [»noo»paa/ivitSuq] " jo vull beure" [te»met»poywu»kalavitSuniq] " el sol el fa voler caminar "

3. Aquí teniu dades de tres llengües. (1) Identifiqueu quines lengües són aïllants, quines aglutinants i quines inflectives o flexionals; (2) Indiqueu els trets que us han permès de decidir-ho.

(a) Serbo-croat

( llegeixo ) (bec) (fumo)

(jo) ya tSitam ya piyem ya puSim

(tu) ti tSitaS ti piyeS ti puSis (ell) on tSita on piye on puSi (nos) mi tSitamo mi piyemo mi puSimo (vos) vi tSitate vi piyeye vi puSite (ells) oni tSitayu oni piyu oin puSe



(b) Thai

( menjo ) ( estic menjant ) ( menjaré )

(jo) cha‡n kin cha‡n kamlang kin cha‡n ca$ kin (tu) kuhn kin khun kamlang kin khun ca$ kin (ell) kha‡w kin kha‡w kamlang kin kha‡w ca$ kin (ella) th´´ kin th´´ kamlang kin th´´ ca$ kin (nos) raw kin raw kamlang kin raw ca$ kin (c) Efik ( Nigèria )

nèsi$n ( jo poso ) mèbe$ ( jo passo ) eèsi$n ( ell posa ) eèbe$ ( ell passa ) eèsi$n ( ells posen ) eèbe$ ( ells passen ) nèyeèsin ( jo posaré ) nèyeèbe‡ ( jo passaré ) eèyeèsièn ( ell posarà ) eèyeèbe‡ ( ell passarà ) eèyeèsièn ( ells posaran ) eèyeèbe‡ ( ells passaran ) Nèkeèsièn ( jo vaig posar ) Nèkeèbe‡ ( jo vaig passar ) eèkeèsièn ( ell va posar) eèkeèbe‡ ( ell va passar ) eèkeèsièn ( ells van posar ) eèkeèbe‡ ells van passar )

4. Considereu les següents formes angleses:

half-baked half board half-day half-prize halfway half-hearted

Té half alguna categoria? Doneu arguments formals per a justificar la vostra resposta. A quina categoria pertany cadascuna d’aquestes paraules? Si un parlant sap el significat de half i d’una segona paraula, ¿sap també el significat de tota la paraula? Quina interpretació es pot donar a aquest fenomen?

5. Considereu la formació de paraules acabades en -ción en espanyol:

disminuir disminución reformular reformulación contribuir contribución exhibir exhibición resolver resolución constituir constitución detener detención

(1) Enuncieu la regla morfològica per a aquest sufix. (2) A quina part de l’oració s’uneix el sufix. (3) Quina categoria gramatical resulta del procés de sufixació? (4) Es pot predir el significat de la paraula derivada?



El significat lèxic

6. Expliqueu les relacions de sentit que es poden aïllar entre els membres del camp semàntic de mal segons la informació que dóna un diccionari de sinònims i d’antònims.

(a) dany, perjudici, lesió, tort, detriment, (b) dolor, sofriment, malaltia (c) ferida, cop (d) bé, benefici, avantatge (e) pèssim, dolent (f) bo, excel·lent (g) difícilment (c) bé

7. Establiu quin tipus de relacions de significat mantenen entre si els següents parells de paraules:

I II Relació

frío caliente

agua líquido

cuadrado redondo

negro blanco

arriba abajo

hacer deshacer

tobillo pie

vender comprar

tejado edificio

manga camisa

comer consumir

8. Amb l’ajut del Diccionario de la lengua española de la RAE decidiu si contestar i responder són sinònims perfectes. Heus quí alguns paradigmes de frases que us ajudaran a decidir-ho.

(a) Este campo no responde/*contesta (b) El delincuente debe responder/contestar ante la justicia (c) Respondo/*contesto del buen comportamiento de mi amiga (d) Respondo/contesto por María en todo

9. Considereu les següents entrades de diccionari, extretes del Diccionari de la llengua

catalana (2º edició, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1983).



pica1 f 1 constr Peça de pedra, terrissa, etc, amb una

concavitat destinada a rebre o a contenir líquid, fixada a la paret, sostinguda per un peu, disposada a terra, etc. La pica d’una font. La pica d’aigua

beneita. 2 p ext indúst Pila. 3 pica baptismal litúrg Pica destinada a fer-hi els bateigs.

pica2 f 1 Arma molt semblant a la llança, però amb el

ferro més petit. 2 taurom Barra llarga de fusta acabada en una punta de ferro, que s’usa en les corregudes de bous per a aturar-los i picar-los.

pica3 f pat Perversió del gust i de la gana.

pica4 f Pic, cim de muntanaya.

Descriviu l’organització d’aquestes entrades de diccionari. Pareu especial atenció als criteris utilitzats per a crear entrades i subentrades.

10. A partir dels mots següents comenta els tipus de regles lèxiques més comunes a les llengües naturals i altres procediments de formació de paraules: cobrament, ossificar,

saltataulells, maldecaps, sortia, explicava, la grossa, el perquè, làser, ugetista, motel,

un kleenex, un cicerone.


AKMAJIAN, A.- DEMERS, R.A.- HARNISH, R.M. (1979) Linguistics. An Introduction to

Language and Communication. Cambridge: MIT Press, 1984 2nd Edition, 1992 3rd Edition. Trad. cast y adaptación de V. Demonte y M. Mora: Lingüística: Una introducción al lenguaje

y a la comunicación. Madrid: Alianza Editorial (Alianza Universtaria Textos, 81), 1984.

ALONSO-CORTÉS, Á.- PINTO, A. (1993) Ejercicios de lingüística. Madrid: Editorial Complutense.

DEMERS, R.A. - FARMER, A.K. (1986) A Linguistics Workbook. Cambridge, Mass.: The MIT Press, 1991, 2nd. Edition; 1995, 3rd. Edition.

FINEGAN, E.- BESNIER, N. (1989) Language. Its Structure and Use. New York: Harcourt Brace Jovanovich.

FROMKIN, V.- RODMAN, R. (1974) An Introduction to Language. New York: Holt, Rinehart & Winston, 1993 5th edition.



EXERCICIS: TEMA 4

L’ESTRUCTURA SINTÀCTICA

1. Considereu les oracions següents: (a) Els pollastres estan a punt per menjar (b) Els pollastres estan a punt de menjar (1) Expliqueu si les relacions gramaticals són les mateixes a (a) i a (b). (2) doneu algunes paràfrasis que justifiquin la resposta anterior. (3) Especifiqueu el terme lingüístic que designa aquest fenomen i de quina manera se’n donarà compte en una teoria de la competència lingüística. 2. Feu l’anàlisi de constituents de les següents oracions i raoneu si és possible representar formalment les diferències de significat: (1) (a) María acariciaba las narices de su hijo (b) María estaba hasta las narices de su hijo

(2) (a) Son tonterías de viejo (b) Son tonterías del viejo

3. Observeu la distribució de temps verbals en les següents oracions i expliqueu quins paràmetres intervenen en la referència temporal del temps de la subordinada.

(a) Dice que viene/venía/había venido/habrá venido/ vendrá/ vendría (b) Decía que viene/venía/había venido/habrá venido/vendrá/vendría (c) Quiero que venga/*viniera/*hubiera venido (d) Quería que viniera/*venga/hubiera venido

4. Considereu les següents afirmacions i digueu quines són vertaderes tot argumentant la vostra resposta. A la frase Van trobar les platges molt brutes, el nominal les platges

(a) És el complement directe de van trobar (b) Rep cas acusatiu de van trobar, però és l’argument subjecte de molt

brutes

(c) No té cap funció gramatical, perquè les platges molt brutes és un sol constituent (d) És el complement directe de trobar molt brutes (e) Dues de les opcions anteriors són correctes (f) Cap de les opcions anteriors no és correcta 5. Considereu les següents oracions: (a) Jean est facile à contenter (b) Il est facile de contenter Jean (c) Marie est jolie à regarder



(d) *Il est jolie de regarder Marie Considereu les següents hipòtesis i escolliu-ne una donant arguments per a l’elecció: Hipòtesi A: Les oracions (a) i (c) tenen la mateixa estructura sintàctica. L’estructura de (b) és diferent de la d’(a) i (d). Hipòtesi B: Cada una d’aquestes oracions té una estructura diferent. Hipòtesi C: Les oracions (a) i (b) tenen la mateixa estructura sintàctica i l’oració (c) té una estructura diferent d’(a) i (b). 6. Expliqueu per què les frases idiomàtiques no poden usar-se en la forma (b). (1) a. Estuve todo el tiempo al pie del cañón b. ¿Dónde estuviste todo el tiempo?

(2) a. Le pillamos con las manos en la masa b. ¿Con qué le pillasteis?

(3) a. Aquí aplican la ley del embudo b. He aplicado la ley del embudo a Juan

(4) a. Esto va a misa b. Esto va a misa y después al juzgado

(5) a. Eso es echar margaritas a los cerdos b. Juan dijo que echó margaritas a los cerdos

7. Considereu les dades següents: 1. (a) Molt assenyadament, va amb bicicleta (b) Va amb bicicleta molt assenyadament

2. (a) Òbviament, va amb bicicleta (b) *Va amb bicicleta òbviament

3. (a) Sincerament, m’avorreixo (b) *M’avorreixo sincerament

4. (a) *Solemnement, m’avorreixo (b) M’avorreixo solemnement

(1) Descriviu què demostra aquest contrast i (2) expliqueu què se’n pot deduir sobre la ubicació dels adverbis a l’estructura sintàctica. 8. Trieu la resposta adequada en cada cas i argumenteu-la. 1. La agramaticalitat de *Què sempre diu la Maria? respon a algun d’aquests fets: (a) què i sempre són candidats a ocupar una mateixa posició en l’estructura oracional (b) Un adverbi com sempre no pot aparèixer en una frase interrogativa (c) L’adverbi sempre ha d’anar col·locat en una posició des de la qual pugui tenir abast sobre tota la frase (una posició perifèrica) (d) El verb ha d’anar davant l’adverbi sempre

(e) El SV ha d’anar davant l’adverbi sempre



2. El subjecte de la frase I aquest llac, com s’anomena?

(a) Està dislocat (b) És en la posició canònica (c) És implícit (d) És en la posició que li pertoca en aquesta mena de frases

3. Les dues frases Que ets boig, Levi? i Que ets boig, Levi! (a) Només es diferencien pel signe de puntuació que apareix al final (b) Es diferencien per trets abstractes no visibles (c) Es diferencien perquè la primera és gramatical i la segona no ho és (d) Es diferencien perquè els dos que són homòfons, però apareixen en posicions diferents a la frase (e) No es diferencien per cap propietat sintàctica; la pragmàtica en determina el valor i l’ús 9. A continuació teniu frases actives i passives en suahelí (‘swahili’, llengua bantú parlada a l’Àfrica oriental). Analitzeu aquestes dades i expliqueu la formació de les frases passives en aquesta llengua. (a) mtoto alivunja kikombe el nen trencà el got

(b) kikombe kilivunjwa na mtoto el got fou trencat pel nen

(c) mwalimu alisoma barua el mestre llegí la carta

(d) barua ilisomwa na mwalimu la carta fou llegida pel mestre

(e) baba alipiga mtoto el pare pegà el nen

(f) mtoto alipigwa na baba el nen fou pegat pel pare

10. Basant-vos en les dades que es presenten a continuació, descriviu com es marquen en rus les funcions sintàctiques en els noms

(a) gosty znaet zenscinu "l'hoste coneix la dona"

(b) doktor znaet babusku " el doctor coneix l'àvia"

(c) zenscina vidyit doktora " la dona veu el doctor "

(d) babuska vidyit doktora " l'àvia veu el doctor"

(e) doktor vidyit gostya "el doctor veu l'hoste"

(f) zenscina znaet gostya



"la dona coneix l'hoste"

(g) gosty vidyit babusku "l'hoste veu l'àvia"

(h) babuska znaet zenscinu "l'àvia coneix la dona"



EXERCICIS: TEMA 5

L’ESTRUCTURA SEMÀNTICA

1. Expliqueu concisament les característiques que presenten per a una teoria del significat les expressions en cursiva de les oracions següents.

(a) El bidell de Medicina és molt esquerp (b) En Marcel buscava un company per a explicar-li les seves penes (c) L’home és un animal de costums

2. Assenyaleu quin(s) problema(es) presenta(en) per a la teoria semàntica seqüències com les següents:

Català: venir de l’hort, a bots i barrals, de gom a gom Espanyol: escurrir el bulto, en ayunas, a tontas y a locas

3. Doneu dos exemples per a cada una de les categories següents. Expliqueu el(s) motiu(s) de la malformació de l’enunciat en qüestió.

(a) agramatical (b) anòmal (c) contradictori

4. Justifiqueu la distinció semàntica entre ambigüitat i manca d’especificació (o vaguetat).

5. El següent enunciat és ambigu, té més d’una lectura (de fet en té més de dues). Intenteu identificar tantes lectures com pogueu, expliqueu-les i escriviu una paràfrasi per a cada una d’elles:

L’Alícia va revisar el seu article abans que la Berta ho fes, i la Joana també.

6. Analitzeu les ambigüitats següents i descriviu adequadament els diversos significats, segons si es tracta d'una ambigüitat lèxica, sintàctica o semàntica.

(a) Aquí se venden hábitos para difuntos completos (b) El temor de los enemigos (c) El asno de Sancho (d) Nixon habló a los filipinos de la Luna (e) Ayer compramos la pluma de Pedro (f) Los rectores de toda España condenan la carga de la UAB

7. La naturalesa semàntica dels arguments té un paper molt important a l’hora de donar compte de la bona formació de les oracions de la llengua. Fixeu-vos en el significat dels verbs de les oracions següents i digueu quin paper semàntic tenen els SN, incloent els clítics i les frases nominals precedides de preposició.



(a) Me duele la cabeza (b) Se le salían las lágrimas (c) Sonó un disparo (d) Me gusta Ana (e) Hay vino (f) Llegó el tren (g) Escribe una carta a su amigo (h) Rodarán cabezas (i) Golpeó el martillo (j) Vino con Pedro (k) La habitación vibra por el ruido (l) Juan me vendió el coche (m) Compró el libro a su amigo

(n) Su amigo le vendió el libro

Com a orientació sobre el papers temàtics o papers semàntics podeu consultar la secció Semantic Roles and Sentence Semantics de Finegan i Besnier (1989), i també Espinal (1996). No us limiteu a usar les etiquetes que trobareu en molts llistats de papers temàtics en la vostra caracterització, justifiqueu la vostra elecció i inventeu noves etiquetes si cal.

8. Considereu el paradigma d’oracions que segueix:

(a) Intel·ligentment, en Joan contestà la pregunta (b) En Joan, intel·ligentment, contestà la pregunta (c) En Joan contestà la pregunta intel·ligentment

(i) Indiqueu el(s) significat(s) de cada una de les oracions. (ii) Comenteu quins trets lingüístics semblen incidir en una o altra interpretació. (iii) Expliqueu quina és la funció semàntica de l’adverbi en cada un d’aquests significats. (iv) Cerqueu altres exemples (amb nous adverbis) que il·lustrin de forma clara aquests distints significats. (v) De quin tipus d’adverbis es tracta?

9. Aporteu tres exemples que justifiquin que els elements connectors contribueixen a donar coherència discursiva. Analitzeu en cada cas el significat del connector.

10. Seleccioneu un text breu, i comenteu els elements que contribueixen a donar coherència al discurs.



EXERCICIS: TEMA 6

L'ACTUACIÓ LINGÜÍSTICA

1. Avalueu i compareu les implicacions de les definicions de pragmàtica que segueixen.

(a) La pragmàtica és l’estudi d’aquells aspectes del significat dels quals no dóna compte una teoria semàntica

(b) La pragmàtica és l’estudi de les relacions entre llengua i context, que són bàsiques per a una explicació de la comprensió del llenguatge

(c) La pragmàtica és l’estudi de l’habilitat dels usuaris de la llengua a aparellar enunciats amb els contextos en què serien apropiats

(d) La pragmàtica és l’estudi de la dixi, la pressuposició, els actes de parla, certes implicacions i alguns aspectes de l’estructura del discurs

2. Considereu les següents frases actives i passives i determineu en quines condicions poden usar-se aquestes oracions (feu referència al parlant, a l’oient, al temps del verb, a la situació comunicativa, i a qualsevol altra circumstància que afavoreixi un tipus d’oració en comptes d’un altre).

(a) Fue detenido un ladrón (por la policía) (b) Detuvieron a un ladrón (c) Se alquila un apartamento (d) Alquilo un apartamento (e) Se reparan bicicletas (f) La semana pasada fueron reparadas las bicicletas (g) Admiran a los futbolistas (h) Los futbolistas son admirados (i) Se admira a los futbolistas

3. Considereu els següents enunciats i expliqueu quins constitueixen manifestacions realitzatives, quins constitueixen manifestacions constatatives i per què.

(a) Et batejo en el nom del Pare ... (b) Perdona (c) Faig metre i mig (d) El nomeno Doctor Honoris Causa per la Universitat ... (e) Us declaro marit i muller (f) Colom és el nom d’una estàtua que hi ha a Barcelona (g) T’adverteixo que plourà (h) Tinc gana (i) Bon dia (j) M’hi jugo un sopar que la Maria no es presentarà

4. L'enunciat "Vols baixar a prendre un cafè?" dit per un company de treball a un altre a l'hora del cafè (en un lloc en el qual prenen sovint cafè a mig matí, per exemple),



s'interpreta naturalment com una invitació que té la forma (literal) d'una pregunta. Indiqueu enunciats amb una forma diferent (que no siguin preguntes, per exemple) que acompleixin la mateixa funció i analitzeu les condicions necessàries perque siguin interpretats com a invitacions.

5. Hi ha fenòmens gramaticals que només es poden explicar de manera satisfactòria fent ús d'informació pragmàtica. L'imperfet en castellà significa "acció passada vista en el seu transcurs", però en enunciats concrets pot adquirir altres significats. Analitzeu els usos de l'imperfet en les oracions següents i indique de quins factors depèn la interpretació en cada cas.

(a) Buenas tardes. Quería una docena de sobres. (b) Y mañana volvía su marido, Dios santo. (c) Este jueves cantaba Pavarotti, pero no voy a poder ir a verlo



MORENO CABRERA, J.C. (1994) Curso universitario de lingüística general. Tomo II:

Semántica, pragmática, morfología y fonología. Madrid: Síntesis (Letras Universitarias).

REYES, G. (1995) El abecé de la pragmática. Madrid: Arco/Libros (Cuadernos de lengua española), 1996 2a edición.



EXERCICIS: TEMA 7

LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA

1. Expliqueu quins elements de la situació comunicativa o situació de parla – intenció, context i participants - condicionarien la tria d’una varietat i quina varietat s’utilitzaria en els casos següents:

(1) Un pare, que treballa d’entrenador de futbol, parla de futbol amb el seu fill a casa a l’hora de sopar.

(2) Un entrenador de futbol dóna consignes als seus jugadors en un vestuari. (3) Un entrenador de futbol dóna una conferència sobre psicologia de l’esport en un

curs de postgrau en una universitat. (4) Un entrenador de futbol fa un discurs d’agraïment en l’acte d’entrega d’un premi

nacional presidit pel Ministre d’Esports. (5) Un entrenador de futbol escriu un article per a la revista del seu club. (6) Un entrenador de futbol escriu un article per a una revista acadèmica

especialitzada en psicologia de l’esport. (7) Un entrenador de futbol intervé com a comentarista en la retransmissió d’un

partit per la ràdio.

2. Quin tipus de variació lingüística es reflecteix en cadascun dels exemples següents i en quin nivell de l’estructura lingüística es dóna?

(1) Autobús (espanyol peninsular) - Guagua (espanyol de Cuba) – Camión (espanyol de Mèxic) – Colectivo (espanyol d’Argentina)

(2) She tired. I leaving (Black English Vernacular) – She is tired. I am leaving

(Standard American English) (3) En gros ventre (una llengua ameríndia del nordest dels Estats Units), els homes

pronuncien la paraula que significa “pa” com [djatsa] i les dones com [kjatsa]. (4) Quina hora és? – Té hora, sisplau? – Em podria dir l’hora, sisplau? (5) “Però” pronunciat [p´Rç] – “Però” pronunciat [pRç] (6) Fumar porros – Consumir sustancias estupefacientes

3. Quines conclusions es poden extreure de les gràfiques següents (reproduïdes de Finegan, 1989) corresponents a l’estudi de Labov (1966) sobre l’elisió de /r/ final a la ciutat de Nova York? Tingueu en compte que Sacks és un magatzem amb clientela d’estatus sòcio-econòmic alt, Macy’s mitjà i S. Klein baix.





4. Expliqueu la funció de les isoglosses en els mapes lingüístics.

5. Busqueu un text que il.lustri un ús estàndard de la llengua i indiqueu-ne les característiques més destacades.

6. En què consisteix l’actitud lingüística coneguda com a “purisme” o “prescriptivisme”?

7. Considereu les dues varietats (a) i (b) i la corresponent traducció en castellà de (c).

(a) Cal defensar la necessitat que sigui protegida l’economia productiva (b) Cal defensar la necessitat de que sigui protegida l’economia productiva (c) Es preciso defender la necesidad de que sea protegida la economía

productiva

(1) Expliqueu si l’alternança entre (a) i (b) es pot entendre com un cas de variació lingüística causada per contacte de llengües.

(2) Raoneu si una situació diglòssica, mentre perdura, afavoreix el manteniment de les dues varietats en contacte.

8. El text que segueix de Carlos Arniches presenta una parla urbana que il·lustra el vulgarisme:

Requena.-... ¿De dónde vienes?

Mínguez.-De casa de mi sobrino Hilario...

Requena.-Pero, oye, ¿es verdad lo que dicen, que se ha ido del Cuerpo?



Mínguez.-¡Toma... y muy bien que ha hecho! Aquí no hay porvenir, Requena.

Requena.- Y que lo digas.

Mínguez.-Él, que es muy joven y tié su aquel de ser alguna cosa en este mundo, pues que vuele.

Requena.-¿Y qué va a hacer ahora?

Mínguez. -Se está preparando pa penales. Siempre le ha tirao tóo lo de letra. Ya le conoces.

Requena.-¿Y estudia mucho?

Mínguez.-¡Muchísimo... ! Chiquillo, y unas cosas que, vamos, por lo que s 'ha explicao, los adelantos de hoy en día son que te pasmas.

Requena.-¿Pues?

Mínguez.-Mira: me ha dicho que está estudiando un libro que es una ciencia nueva que ha salido ahora, ¿sabes?, que le dicen... aguarda que me recuerde... La... Entropometría, o una cosa así.

Requena.-¿Y de qué dimana eso?

Mínguez.-Pues es un tratao, ¿sabes?, que lo lees, después que lo estudias, coges a un endividuo cualesquiera y náa más que le tientes la cabeza y le midas las narices conoces si es creminal u no es creminal.

(1) Indiqueu quins procesos fonètics o fonològics reflectits en l’ortografia caracteritzen el lèxic d’aquest text.

(2) Expliqueu el significat de recuerde i dimana en aquest text i contrasteu aquest significat amb el que es defineix al Diccionario de uso del español de M. Moliner.

9. Heus ací un text que procedeix d’una emissió radiofònica recollida per J. Lipski de l’espanyol de Guinea Equatorial.

El pueblo de República de Guinea Ecuatorial celebra el día de hoy la conmemoración del cuarto aniversario glope libertat, sucida a raíz de una acción heroica de nuestras fuerzas armadas... que levantaron en armas pa restaurar la libertat... el día tres de agosto mil novcientos setenta y nueve... el mensá del presidente de la República dirigido al pueble'e Guiné Ecuatorial... tüo lugar en la santa iglesia catedral... Finalizá la santa misa, su excelencia Obian Nguema Mbasogo y señora de Obiang a los que acompaban e primer ministro de gobierno y señora. . . cuerpo diplomático representante organismos internacionales en Malabo.

Indiqueu els trets fonològics i morfosintàctics d’aquest text que el diferencien de l’espanyol normatiu.



10. Estudieu els exemples en crioll de Hawai que es presenten a continuació (extrets de Cipollone et al., Eds., 1998) i expliqueu el significat de “bin”, “go” i “stay”.

He walk (caminà) He bin walk (havia caminat) He go walk (caminarà, caminaria) He stay walk (està caminant) He bin go walk (hauria caminat) He bin stay walk (havia estat caminant) He go stay walk (estarà caminant) He bin go stay walk (hagués estat caminant)

Exercicis i dades extrets o adaptats de:


CIPOLLONE, N.- HARTMAN KEISER, S.- VASISHTH, S. (Eds.) (1998) Language Files.

Materials for an Introduction to Language & Linguistics. Columbus: Ohio State University Press. 7th edition.



EXERCICIS: TEMA 8

LA TRADUCCIÓ

1. De vegades s’ha dit que la traducció és un cas especial de bilingüisme. Raoneu l’abast d’aquesta hipòtesi.

2. Raoneu el contingut d’aquesta citació. Justifiqueu la vostra resposta.

“(...) l’objet de la traduction. On a pu penser que celle-ci était un exercice portant sur deux langues et consistant à trouver dans l’une les mots et les structures de l’autre. Les recherches sur la machine à traduire menèrent à l’étude des correspondances par paires de langues, à ce que l’on appelle, d’un lourd anglicisme la grammaire contrastive. L’échec relatif de ces travaux est sans doute dû au fait que la traduction automatique ne s’est pas inspirée du mode opératoire de l’homme qui, lui, ne transpose pas un code en un autre mais appréhende et réexprime un sens.

(...) le processus de la traduction relève beaucoup plus d’opérations de compréhension et d’expression que de comparaisons entre les langues. (...). Le traducteur, tantôt lecteur pour comprendre, tantôt écrivain pour faire comprendre le vouloir dire initial, sait fort bien qu’il ne traduit pas une langue en une autre mais qu’il comprend une parole et qu’il la transmet à son tour en l’exprimant de manière qu’elle soit comprise. C’est l’intéret de la traduction d’être toujours à ce point de jonction où le vouloir dire de l’écrivain rejoint le vouloir comprendre du lecteur.”

3. Comenteu sintèticament els criteris que és recomanable de seguir en la traducció dels noms propis.

4. El fet que una expressió com a decir verdad es pugui traduir al català per amb

franquesa, francament, si hem de ser francs, si voleu que us parli amb franquesa, etc., quin(s) problema(es) teòric(s) planteja?

5. Raoneu el contingut d’aquesta nota d’un traductor a la llum del problema de la relació entre comprensió i traduïbilitat.

“La primera cuestión que hube de resolver consistía en decidir si mi versión habría de ajustarse a las palabras del autor y a las características de la exposición, o si, por el contrario, habría de buscar el mayor provecho de los nuevos lectores interesados especialmente, por tanto, en los problemas del vehículo lingüístico resultante de la traducción. Independientemente del carácter general de la



obra, al ocuparse su autor sobre temas lingüísticos, lo hace desde la perspectiva de una determinada lengua, el inglés, (...). Pues bien, la decisión, adoptada consistió en adecuar la exposición a su nuevo vehículo y referir al español todas aquellas observaciones en las que coincide con el inglés y, consecuentemente, adaptar y proponer nuevos datos españoles o del español como ilustración u objeto de dichas observaciones.”

6. El text que segueix és extret de la novel·la d’Anthony Burgess A clockwork orange. Els seus personatges utilitzen paraules procedents del rus, en la forma particular que les utilitzen o nadsat. Aquí apareixen segons la traducció espanyola d’A. Leal.

“Teníamos los bolsillos llenos de dengo, de modo que no había verdadera necesidad de crastar un poco más, de tolchocar a algún anciano chevoleco en un callejón y videarlo nadando en sangre mientras cantábamos el botín y lo dividíamos por cuatro, ni de hacernos los ultraviolentos con alguna ptitsa tembleque, starria y canosa en una tienda, y salir smecando con las tripas de la caja.”

Assigneu un significat a les paraules nadsat, tenint en compte el context gramatical. Especifiqueu quina categoria lèxica tenen. Justifiqueu morfològicament si són paraules possibles en espanyol.

7. Considereu les següents oracions de l’anglès:

(a) The committee proposes/proposed (that) Mr. Fay be elected (b) I demanded (that) the committee reconsider its decision (c) His sole requirement is/was that the system work (d) They recommend tha the tax be abolished (e) Even if that be the official view, it cannot be accepted

(i) Traduïu aquestes frases al català o a l’espanyol. (ii) A la llum d’aquests exemples especifiqueu quines propietats diferencien una i altra llengua. (iii) En quin sentit es podria parlar de subjuntiu en anglès.

8. ¿És més fàcil la traducció entre llengües emparentades o d’una mateixa família lingüística? ¿En principi és possible la traducció entre qualsevol parella de llengües? Quins problemes podem preveure, com a traductors, en el pas d’una llengua aïllant a una llengua aglutinant?

9. A Espinal (1990), “L’especulació en teoria de la traducció” s’afirma que “la teoria de la pertinència es pot concebre com una teoria que proporciona les eines per a una teoria d’orientació racionalista de la traducció”. Expliqueu i comenteu aquesta citació.

10. Considereu les recomanacions de J.R. Tolkien per a la traducció de The lord of the

rings i jutgeu des d’un punt de vista lingüístic la pertinència de la traducció catalana.



Sackville-Baggins. Antropònim. “Sackville és un nom anglès que té una associació aristocràtica superior a Baggins. En la història apareix al costat de Baggins pel fet que en anglès el significat de sack i bag és similar, i també pel possible efecte còmic d’aquesta conjunció. Qualsevol compost en la llengua de la traducció que contingui elements que signifiquin (més o menys) l’equivalent a sack/bag serà adequada”.

Traducció catalana de F. Parcerisas: Vilabossots i de

Saquet

Documents

EXERCICIS: TEMA 1 - liceu.uab.catliceu.uab.cat/~joaquim//general_linguistics/gen_ling/exercicis/Exercicis_Ling_Trad_06... · perquè el seu organisme està preparat des del naixement,