Experiències de participació ciutadana en els processos d'Agenda

__________________________________________________________________________________________

Experiències de participació ciutadana en els processos d'Agenda 21 local dels municipis de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat

Xarxa de ciutats i pobles cap a la Sostenibilitat

Grup de Treball d’Implicació dels agents socials i econòmics en els processos d’Agenda 21 local

Aquest recull d’Experiències de Participació ciutadana en els processos d’Agenda 21 Local dels municipis de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat ha estat elaborat a proposta del Grup de treball d’Implicació dels agents socials i econòmics en les processos d’Agenda 21 local de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, basat en les experiències dels municipis de la Xarxa, als quals agraïm la seva col·laboració. Redacció : Meritxell Martell Coordinació: Comissió Permanent del Grup de treball (ajuntaments de Viladecans, Santa Perpètua de Mogoda, Cornellà) i Secretaria Tècnica de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat Barcelona, Gener 2003

2

ÍNDEX 1. Presentació 4 2. Objectius i reflexions sobre les experiències de participació 6 3. Fitxes d’experiències de participació per la sostenibilitat 12 3.1. Els processos d’Agenda 21 Local 13 3.1.1. El programa d’auditories ambientals - Agendes 21 Locals de la Diputació de Barcelona 13 3.1.2. Agenda 21 Local. Barcelona … 20 3.1.3. Agenda 21 local. Castelldefels 26 3.1.4. Agenda 21 local. Cornellà de Llobregat 32 3.1.5. Agenda 21 local. Igualada 37 3.1.6. Agenda 21 local. Mataró . 42 3.1.7. Agenda 21 local. Molins de Rei 47 3.1.8. Agenda 21 local. Sabadell 53 3.1.9. Agenda 21 local. Sant Boi de Llobregat 60 3.1.10. Agenda 21 local. Santa Perpètua de Mogoda 69 3.1.11. Agenda 21 local. Viladecans 75 3.2. Altres mecanismes de participació ciutadana 80 3.2.1. La participació dels joves: la xarxa internacional Ecoclubes 80 3.2.2. Mecanismes innovadors representatius: els Nuclis d’Intervenció Participativa 85 Annex I: Glossari 90 Annex II: Model de fitxa 94

3

1- PRESENTACIÓ La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, constituïda a Manresa el 16 de juliol del 1997, va suposar la creació d’una base sòlida de cooperació intermunicipal per als municipis catalans interessats en avançar cap a la sostenibilitat. Entre d’altres temes d’interès per als ens locals associats, la participació ciutadana va assolir un paper fonamental, i va esdevenir un dels principals eixos de treball de la Xarxa. El document “Experiències de participació ciutadana” s’emmarca dins el treball del grup Implicació dels agents econòmics i socials en la implantació de les Agendes 21 Locals de la Xarxa i ha estat fruit de les reunions celebrades per aquest grup al llarg dels darrers mesos. En aquestes reunions, els tècnics municipals i altres representants del món local es van oferir per compartir les seves experiències sobre els processos participatius que s’han dut a terme als seus municipis. Es van debatre els aspectes més rellevants dels processos de participació per a l’elaboració de l’Agenda 21 Local, els nuclis d’intervenció participativa i el cas dels Ecoclubes. D’una banda, el document “Experiències de participació ciutadana” és un resum del treball del grup de participació i haurà de servir com a eina de dinamització del mateix grup mitjançant la presentació d’altres experiències municipals de participació. Es tracta doncs d’un document dinàmic ja que es podran anar afegint fitxes municipals a proposta dels membres del grup. D’altra banda, el document també ha de servir per fer extensius aquests processos participatius a altres municipis de la Xarxa. Aquest document s'aborda des de dos apartats principals:

• En el primer apartat es tracten breument els diferents mecanismes de participació inclosos en aquest document i se’n destaquen els elements més innovadors. Aquesta introducció no pretén explicar el funcionament de cadascun dels instruments sinó distingir els diferents tipus de mecanismes que s’han explicat a les reunions i d’altres que ens han semblat prou interessants per ser inclosos en un recull d’aquestes característiques. Cal esmentar que la major part d’experiències de participació fan referència als processos d’Agenda 21 Local. Això es deu al fet que bona part dels processos de participació s’han desenvolupat arran de la implantació de les Agendes 21 Locals al nostre país.

• La segona part està centrada en l'anàlisi empíric de casos concrets i recull les experiències de participació ciutadana presentades pels tècnics municipals en el marc del grup de participació de la Xarxa. S'han elaborat unes fitxes resum que recullen els aspectes més significatius dels processos de participació ciutadana. Les diferències entre els diversos mecanismes de participació dificulten la sistematització de tota la informació i és per això que no totes les fitxes resum responen al mateix esquema. Amb l’objectiu de potenciar la transferència dels aspectes més fructífers d’aquests processos, al final de cada fitxa es recullen aquells aspectes que ens han semblat més susceptibles de ser transferits a altres municipis, i s’hi afegeixen les dades de contacte.

Finalment, voldríem agrair la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que han fet possible la realització d’aquest recull d’experiències de participació. Pensem que aquest document hauria de desvetllar l’afany de reflexionar sobre la participació així com el de realitzar i compartir experiències participatives. Des de la mateixa Xarxa estem disposats a ajudar a disseminar aquesta informació i restem oberts a la col·laboració amb els municipis per avançar en el camí de la innovació democràtica i la sostenibilitat local. 2- OBJECTIUS I REFLEXIONS SOBRE LES EXPERIÈNCIES DE PARTICIPACIÓ Des de la seva constitució l’any 1997, el Grup de treball sobre la Implicació dels agents econòmics i socials en la implantació de les Agendes 21 Locals de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la

4

Sostenibilitat ha estat treballant en dos gran àmbits: d’una banda, en l'estudi de fórmules i mètodes per afrontar el repte d'implicar la ciutadania en els processos de sostenibilitat local i, d’altra banda, en el foment de la transversalitat interna dels ajuntaments. El present document s’emmarca dins el treball d’aquest grup i els principals objectius són: - la identificació i la difusió d’elements de bones pràctiques entre els municipis catalans;

- l’establiment d’un espai de debat per tal de reflexionar sobre els processos de participació, i

avaluar-ne les seves fortaleses i debilitats;

- l’intercanvi d’experiències sobre tècniques i metodologies de participació.

Atès que el govern local és l’ens públic més proper a la ciutadania, aquest esdevé un actor clau en el foment dels processos d’innovació democràtica. És efectivament en l’àmbit local on l’emergència d’espais de participació es fa més evident i, per aquest motiu, el present document es basa en l’anàlisi de les experiències de participació en aquest àmbit. El banc d’experiències de participació compren diferents mecanismes de participació que es poden agrupar en tres categories: els processos d’Agenda 21 Local, la Xarxa d’Ecoclubes i els Nuclis d’Intervenció Participativa (NIP). Si bé tots ells són mecanismes de participació ciutadana, s’han utilitzat amb objectius ben diferents. La participació en l’Agenda 21 Local és un procés per implicar tota la comunitat local en la definició d’una visió de futur de la ciutat que faci compatible el progrés econòmic, la justícia social i la protecció del medi ambient. Les experiències de participació en el desenvolupament de l’Agenda 21 Local tenen una presència important en aquest document. Això no és més que un reflex de la realitat dels nostres municipis. Sens dubte, l’Agenda 21 Local ha suposat un impuls pels processos participatius en el món local a l’hora de debatre el model de ciutat i la qualitat de vida de la ciutadania. D’altra banda, la Xarxa Ecoclubes és un espai de socialització de nens i joves que treballen conjuntament amb altres institucions per fer front als problemes ambientals i de salut de la seva comunitat. Alguns temes bàsics inclouen la gestió integral dels residus, la gestió de l’aigua potable o l’exposició als raigs ultraviolats, entre altres. Finalment, els NIP són mecanismes més puntuals que tenen l’objectiu de resoldre una política determinada del municipi amb un grup representatiu de la comunitat escollit a l’atzar. Aquests mecanismes són només una part del gran ventall d’elements que s’empren en el terreny de la participació ciutadana en l’àmbit local. En la taula que es presenta a continuació es mostren les experiències de participació dels municipis que s’hi inclouen en el present. A partir d’aquesta primera col·lecció de fitxes resum esperem que els municipis de la Xarxa s’animin a donar a conèixer les seves experiències de participació i fer d’aquest document una referència obligada per a les bones pràctiques de participació del nostre país. Agenda 21 Local NIP Xarxa Ecoclubes Barcelona Castelldefels Cornellà de Llobregat Diputació de Barcelona Igualada Mataró Molins de Rei Sabadell Sant Boi de Llobregat Santa Perpètua de Mogoda Viladecans

Sant Quirze del Vallès Argentina

5

Agenda 21 Local La participació ciutadana és un dels temes prioritaris en l’elaboració i la implementació de l’Agenda 21 Local. La implicació de tots els agents socials i econòmics del municipi és essencial tant en la fase de diagnosi del municipi com en la proposta d’actuacions, la seva priorització i execució. Aquesta necessitat d’implicar la comunitat local en la definició i l’assoliment d’objectius més sostenibles, la qual es recull en el capítol 28 de l’Agenda 21, ha obert un gran ventall d’oportunitats a les autoritats locals per inventar nous mètodes de participació. La Diputació de Barcelona va ser capdavantera en el desenvolupament d’una metodologia per realitzar les auditories ambientals i Agendes 21 Locals, i el document present incorpora una fitxa resum on es destaquen els elements principals d’aquest programa. D’altra banda, alguns ajuntaments han adoptat propostes imaginatives i han implicat el conjunt de la ciutadania en el debat dels aspectes ambientals, socials i econòmics en dues fases. Així doncs, durant la primera fase de l’Agenda 21 Local de Sant Boi de Llobregat, l’ajuntament va impulsar el debat sobre els aspectes ambientals en cinc meses temàtiques per a la pre-diagnosi i sis meses sobre les línies estratègiques per al pre-pla d’acció. A partir de l’experiència d’aquesta primera fase, es van poder extreure conclusions que van servir per millorar l’organització de la participació en la segona fase relativa a l’agenda social i econòmica. Altres municipis, com per exemple Sabadell, han creat estructures participatives a partir dels òrgans de participació, tant territorials com sectorials, ja existents en el municipi. La Comissió Sabadell Sostenible es va constituir com un primer òrgan de participació per impulsar la implicació ciutadana en l’Agenda 21 Local i per fer de nexe d’unió entre l’ajuntament i la societat civil. En el marc de l’Agenda 21 de Sabadell, també s’ha posat en marxa la participació telemàtica, mitjançant el programa CONSENSUS. En altres casos, com a Cornellà de Llobregat, la participació s’ha articulat al voltant del Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat i s’ha comunicat el procés a la resta de consells municipals de participació, així com als ciutadans i ciutadanes a través de diversos canals d’informació. A Mataró es va convidar sistemàticament el Consell Municipal de Medi Ambient a totes les sessions de participació per debatre la proposta de pla d’acció, i es va ampliar aquest espai participatiu a totes les entitats i administracions directament implicades en els temes específics a debatre en el marc de l’Agenda 21. Tot i que l’Agenda 21 de Viladecans també es va articular al voltant del Fòrum Ambiental, la Comissió 21 va servir per atorgar més legitimitat a l’Agenda 21 sense restringir la participació. En el cas de Molins de Rei, el procés d’elaboració de l’Agenda 21 Local va coincidir temporalment amb l’elaboració del pla estratègic de la ciutat, amb la intenció de fer compatibles els objectius de sostenibilitat i justícia intergeneracional amb el progrés econòmic i la revitalització del municipi. Alguns municipis han constituït oficines per coordinar i implementar l’Agenda 21, com és el cas de Santa Perpètua de Mogoda, que va crear l’Oficina XXI com a òrgan responsable de l’organització del procés participatiu. El procés s’ha consolidat de tal manera que les set comissions creades durant l’elaboració de l’Agenda 21 ara també són responsables de dur a terme les accions consensuades del Pla d’acció. De manera similar, Igualada va ser dels primers municipis a crear una Oficina 21 per coordinar tot el procés de l’Agenda 21 Local. A més, disposa de l’Observatori de Sostenibilitat Local, un punt d’informació ambiental i de suport d’iniciatives relacionades amb el medi ambient i la sostenibilitat local. En el cas de Castelldefels, la Fundació Castelldefels 21 té l’objectiu fonamental d’impulsar la participació de tots els ciutadans i ciutadanes en la gestió municipal per tal d’assolir el model de ciutat basat en el Pla d’acció elaborat a través de l’Agenda 21 Local. Ateses les seves dimensions i la seva complexitat, Barcelona ha desenvolupat un procés d’Agenda 21 diferent de la resta de municipis catalans. La creació del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat marca un punt d’inflexió cap al desplegament del procés d’elaboració de

6

l’Agenda 21 Local de Barcelona. Partint del treball del Consell i el document base, el procés participatiu s’articula entorn dels fòrums temàtics i territorials per culminar formalment amb el Pacte Ciutadà per la Sostenibilitat de Barcelona. Nuclis d’Intervenció Participativa Els Nuclis d’Intervenció Participativa (NIP) són instruments de participació que consisteixen en una selecció a l’atzar d’un grup de persones que, després d’un exhaustiu procés d’informació, prenen una decisió majoritària sobre una política pública determinada. En el cas de Sant Quirze del Vallès els NIP es van aplicar per debatre el Pla General d’Urbanisme. A diferència de l’Agenda 21 Local, els NIP treballen amb una mostra de ciutadans escollida a l’atzar, fet que garanteix que tots els grups socials hi estiguin representats. Xarxa Ecoclubes La xarxa internacional dels Ecoclubes és un moviment que va més enllà dels processos de participació descrits fins ara. Es tracta d’organitzacions no governamentals constituïdes per nens i joves que interaccionen amb altres institucions de la comunitat per emprendre accions concretes de millora de la qualitat de vida de la ciutadania. A més de ser un espai de participació per a joves, és un exemple d’educació social i conscienciació de la població envers el medi ambient. A tall de conclusió, cal remarcar que no hi ha mecanismes perfectes de participació ni tampoc receptes universals. Depenent de la realitat local de cada municipi, uns mecanismes poden resultar més eficients que uns altres per afavorir la participació ciutadana. El teixit associatiu, la tradició participativa, el lideratge de certes personalitats polítiques o la informació que rep el públic poden condicionar l’èxit o el fracàs d’un procés participatiu. En general, podríem parlar d’èxit quan la ciutadania, prèviament informada, ha tingut l’oportunitat de prendre part en el procés, debatent i proposant, però, a més a més, ha estat capaç d’influir en la presa de decisions finals de manera consensuada amb els representants del govern local. En aquest sentit, la participació va més enllà de la simple informació i té l’objectiu d’educar la comunitat per tal d’adoptar decisions informades i d’incrementar la legitimitat de certes polítiques. Des de la perspectiva de la sostenibilitat, la participació ciutadana permetria, en última instància, el canvi de conducta dels agents socials i econòmics per assolir pautes de producció i consum més sostenibles. Es requereix per tant un autèntic compromís dels diferents grups socials en l’aplicació efectiva dels diferents programes i estratègies. La continuitat de la participació és un element crític perquè es consolidi un capital social que es faci corresponsable d’avançar en el camí de la sostenibilitat. El dèficit participatiu que s’ha patit i encara es pateix en els nostres municipis fa imprescindible reflexionar sobre la participació i promoure-la des d’una vessant més innovadora, més flexible i més pragmàtica. És un fet que la participació, tal i com avui es practica, no ofereix oportunitats reals de prendre part en el procés decisori a tots i cadascun dels sectors de la població. Tampoc la implicació dels que hi participen sol tenir un impacte tangible en les decisions finals. És cert que al llarg dels darrers anys s’ha donat una situació de canvi important respecte a vint anys enrere. Tanmateix, cal preguntar-se si els canvis han estat profunds pel que fa a les pautes de democràcia local, si el govern local incorpora les propostes sorgides dels processos participatius en la presa de decisions locals, si la protecció ambiental i la qualitat de vida han passat a primer terme enfront del desenvolupament urbanístic desmesurat o el model de mobilitat insostenible, si l’horitzó dels plans i programes municipals va més enllà del curt termini i incorpora les generacions futures en els debats sobre noves actuacions… La participació ciutadana ha esdevingut una prioritat per als governs locals, però cal entendre-la des de la perspectiva de la sostenibilitat. Tal i com es va acordar a la Cimera Mundial per al Desenvolupament Sostenible celebrada a Johannesburg el mes de setembre del 2002, cal passar de l’agenda a l’acció. De la sessió sobre el govern local celebrada a Johannesburg va resultar una declaració anomenada “La Crida de

7

Johannesburg”. En aquesta declaració les autoritats locals van aprovar l’Acció Local 21, la nova etapa de l’Agenda 21 Local, i es van comprometre a “desenvolupar plans d’acció pràctics i realistes i a implementar-los mitjançant els programes Acció Local 21 per tal d’assolir els seus objectius”. En el seu compromís amb la Carta de la Terra i els principis de Melbourne, els governs locals van afirmar el següent: Font: “The Johannesburg Call” (http://www.iclei.org/lgs/johannesburg_call.htm)

♦ Els governs locals que estan implementant el desenvolupament sostenible, estan

determinats a entrar en una dècada d’accions accelerades i efectives per tal de crear

comunitats sostenibles i protegir els béns comuns globals.

♦ Els governs locals treballaran per garantir economies locals viables, comunitats justes i

pacífiques, ciutats ecoeficients, comunitats segures, que puguin respondre als canvis,

garantiran alhora la provisió d’aigua segura i accessible, protegiran el nostre clima, els sòls,

la biodiversitat i la salut humana.

♦ Els governs locals exigim l’Acció Local 21 – el lema per a la implementació accelerada del

desenvolupament sostenible en la dècada posterior a la Cimera Mundial de Johannesburg.

♦ Els governs locals exigim l’Acció Local 21 – un mandat entregat per la Cimera Mundial per al

Desenvolupament Sostenible a les autoritats locals de tot el món per comprometer-se a la

implementació de les agendes locals i dels plans d’acció.

♦ Els governs locals exigim l’Acció Local 21 – un moviment de ciutats, pobles, comunitats i les

seves associacions cap a accions per a la sostenibilitat.

♦ Els governs locals reforçaran el seu compromís amb l’Agenda 21 Local i la seva

implementació a través de la propera dècada de l’Acció Local 21.

8

3- FITXES D’EXPERIÈNCIES DE PARTICIPACIÓ PER A LA SOSTENIBILITAT 3.1. ELS PROCESSOS D’AGENDA 21 LOCAL 3.1.1. PROGRAMA D’AUDITORIES AMBIENTALS - AGENDES 21 LOCALS. Diputació de Barcelona 1. Data d’inici

La Diputació de Barcelona va endegar el Programa d’auditories ambientals - Agendes 21 Locals l’any 1993 com a eina bàsica de planificació i gestió del territori municipal amb l’objectiu de donar suport als municipis per iniciar processos d’elaboració d’Agendes 21 Locals. Els processos d’auditoria ambiental – Agenda 21 Local són d’àmbit territorial i el seu objectiu final és l’elaboració i la proposta d’un pla d’acció local de caràcter estratègic, concertat amb tots els agents econòmics i socials. 2. Àmbits que s’aborden

Les auditories ambientals – Agendes 21 Locals impulsades per la Diputació de Barcelona duren aproximadament un any i consten de quatre fases:

a) Caracterització del municipi a partir del recull d’informació socioeconòmica i ambiental. En aquesta fase, se selecciona i es consulten diferents fonts d’informació i es realitza tot el treball de camp necessari per complementar les dades recollides. En aquesta fase també es crea la Comissió mixta de seguiment que integra els representants de l’Ajuntament (regidor i tècnic de medi ambient), el director de l’auditoria en representació de la Diputació de Barcelona i representants de l’empresa col·laboradora.

b) Pre-diagnosi i anàlisi de la situació del municipi: s’elabora una memòria descriptiva del municipi a partir de l’avaluació dels aspectes ambientals i estructurals. Aquesta pre-diagnosi no es considera definitiva fins que no està sotmesa a les eventuals modificacions de la ciutadania a través del Fòrum 21.

c) Proposta de pre-pla d’acció ambiental: els resultats de la diagnosi han de servir per elaborar una primera proposta de pre-pla d’acció local. Aquest document ha de definir l’estratègia i les actuacions prioritàries necessàries perquè el municipi avanci cap al desenvolupament sostenible. La proposta de pre-pla d’acció no es considera tancada fins que no està sotmesa de nou al Fòrum 21.

d) Post-auditoria: l’auditoria inclou un pla de seguiment que detalla els instruments i les actuacions necessàries per avaluar l’evolució del municipi i contrastar-la amb els objectius del pla d’acció.

PROCÉS D'AGENDA 21 LOCAL IMPULSAT PER LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA FASE PREOPERATIVA

Adhesió a la Carta d'Aalborg i voluntat política d'iniciar el procés

Planificació del procés i creació de la comissió mixta

de seguiment

Implicació i recolzament d'altres administracions i

agents locals

Pla de participació i constitució del Fòrum 21

9

FASE D'AUDITORIA AMBIENTAL MUNICIPAL (ECOAUDITORIA) 1ª Fase de la participació ciutadana 2ª Fase de la participació ciutadana 3ª Fase de la participació ciutadana PLANIFICACIÓ CAP A LA SOSTENIBILITAT 3. Objectius del Programa d’auditories ambientals – Agendes 21 Locals

- Potenciar el desenvolupament local fent-lo compatible amb la utilització sostenible dels

recursos. - Considerar el municipi com un ecosistema i establir polítiques integrades que permetin

superar els dèficits ambientals. - Dissenyar i desenvolupar un pla d’acció local com a eix vertebrador de l’Agenda 21 Local. - Implantar un sistema d’indicadors que permeti avaluar la tendència del municipi cap a la

sostenibilitat i cap a l’aplicació del pla d’acció local. - Establir mecanismes de participació en tot el procés i implicar-hi tots els sectors socials i

econòmics i totes les administracions que intervenen en el territori municipal.

ANALISI

Mecanismes d’informació i consulta a la ciutadania

PREDIAGNOSI

DIAGNOSI (Aspectes estructurals,

vectors ambientals)

Prepoposta de PLA D'ACCIÓ

LOCAL

Proposta de PLA D'ACCIÓ LOCAL

PLA D'ACCIÓ LOCAL

PLA DE SEGUIMENT

L’Ajuntament assumeix el

procés

Consolidació del Fòrum 21

Oficina Agenda 21 Local

Observatori de la sostenibilitat

10

4. Models de les reunions de participació A partir de la metodologia de la Diputació de Barcelona es poden distingir dos models de reunions de participació del Fòrum 21: Model I (reunions plenàries): poden plantejar-se de forma totalment oberta o poden incorporar tots els membres del Fòrum 21 i de la comissió de seguiment. Model II (reunions de grups de treball): poden consistir en meses sectorials o temàtiques depenent de si els participants s’inscriuen per àmbits d’actuació afins (per exemple, sector educatiu, industrial, pagesia, etc) o per debatre un tema concret (per exemple, la gestió de l’aigua, dels residus, mobilitat, etc). Avantatges i inconvenients del model I i II Avantatges Inconvenients Model I (reunions plenàries)

- permet una interacció molt més rica entre els components del Fòrum 21. - és una fórmula menys exigent per als membres de la comissió mixta de seguiment, ja que han d’assistir a un menor nombre de reunions.

- la necessitat de tractar tots els temes en un nombre limitat de sessions pot reduir l’abast i la profunditat del debat. - Si les reunions plenàries tenen gran afluència poden plantejar problemes de moderació i poden resultar menys productives si la gran majoria s’inhibeix i cedeix la paraula a aquells més habituats a expressar-se en públic.

Model II (reunions de grups de treball)

- permet una tasca més rica i profunda de debat dels continguts de l’auditoria. - Atès que hi ha un nombre menor de participants les reunions solen resultar més productives i més dinàmiques. A més, inciten a una major implicació dels agents.

- Es redueix la interacció entre els diferents participants i, per tant, es limiten els debats més enriquidors del procés de participació. - Per als membres de la Comissió mixta de seguiment aquest model és més exigent perquè multiplica el nombre de reunions a les que han d’assistir.

Font: Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona (2000) Avantatges i inconvenients de les meses sectorials i temàtiques

Avantatges Inconvenients Meses sectorials

Permeten optimitzar els debats centrant-los en aquells temes que impliquen a cadascun dels actors per separat. D’aquesta manera s’optimitza el temps dels participants.

Els temes que requereixen l’assistència dels actors implicats dels diferents sectors es tractaran sempre de manera separada i serà més difícil obtenir un consens general.

Meses temàtiques

Els actors implicats en cadascun dels temes són nombrosos i d’aquesta manera s’aconsegueix reunir-los per discutir la resolució de problemes concrets relacionats amb el tema de debat.

El fet de dividir els continguts de l’ecoauditoria en temes debatuts per persones diferents pot privar als participants d’una visió de conjunt o bé obligar-los a fer un esforç suplementari per estar al corrent.

Font: Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona (2000)

11

5. Informació i comunicació

Cada municipi decideix els mitjans d’informació i comunicació que vol emprar en el procés d’Agenda 21 Local. Normalment els municipis utilitzen els canals de comunicació següents: el butlletí municipal o edicions especials del butlletí, ràdio, premsa local, premsa comarcal, web municipal, exposicions divulgatives, articles, tríptics, etc. Si no hi ha cap altre antecedent d’enquesta pública a la ciutadania, la Diputació recomana que es faci una enquesta d’opinió pública o de percepció ambiental a l’inici de l’auditoria ambiental. Aquesta enquesta ha de servir tant per conèixer la percepció general de la ciutadania respecte al seu municipi, l’estat del medi ambient i el seu comportament individual respecte a aspectes ambientals, com per informar els ciutadans i ciutadanes de la realització de l’auditoria i convidar-los a implicar-se. 6. Estructura organitzativa i dinàmica de funcionament

Agent organitzador del procés: normalment es tracta d’un equip format pel director/a de l’auditoria per part de la Diputació de Barcelona, l’empresa consultora i el/la regidor/a de medi ambient i el/la tècnic/a de medi ambient. Coprotagonistes del procés Funció Fòrum 21 o estructura similar Estructura participativa amb representació dels

agents econòmics i socials vinculada al procés d’Agenda 21 Local.

7. Implicació dels agents socials i econòmics

A partir del 2003, la contractació per part de la Diputació de Barcelona d’una empresa externa per realitzar els treballs de camp i de redacció de l’auditoria ambiental, té com a requisit indispensable que l’empresa integri un equip o empresa especialista en tècniques de presentacions públiques i coneixedora de les dinàmiques de participació ciutadana. 8. Consolidació del procés

Des del Programa d’auditories ambientals – Agendes 21 Locals es preveu que el municipi consolidi un òrgan de participació estable i permanent que permeti la implicació de tots els ciutadans i ciutadanes en la planificació i el seguiment de les estratègies municipals cap a la sostenibilitat. La creació de les Oficines de l’Agenda 21 Local es considera important ja que permeten fomentar la implantació, execució i seguiment posterior del pla d’acció local. A més, es conceben com a òrgans catalitzadors dels processos de participació i com a impulsors de la transversalitat en la gestió municipal i de la convergència entre els diferents instruments de planificació local. Ja sigui des de les Oficines 21 o des d’altres òrgans de l’ajuntament, és convenient implementar un observatori de sostenibilitat al municipi amb la finalitat d’autoavaluar el procés d’Agenda 21 Local des de diferents vessants: primer, realitzant un seguiment del grau d’implicació dels agents econòmics i socials en el procés; segon, avaluant la consecució dels diferents objectius predeterminats i estudiant l’evolució dels indicadors de sostenibilitat, i finalment, promovent bones pràctiques i procediments que permetin un desenvolupament sostenible al municipi.

12

9. Seguiment del procés

A part del seguiment que pugui fer l’Ajuntament, des del Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona es realitza el seguiment dels plans d’acció de forma periòdica. D’altra banda, els municipis que realitzen la seva auditoria ambiental dins el Programa de la Diputació es poden incorporar al Sistema Municipal d’Indicadors de Sostenibilitat definit per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, del qual es realitza un seguiment periòdic. 10. Punts febles

No hi ha encara una metodologia concreta dels processos participatius en el marc de l’Agenda 21 Local, de manera que els processos participatius es van adaptant a cada municipi. El Programa d’auditories ambientals municipals- Agendes 21 Locals no inclou la fase de post-auditoria i, per tant, són els ajuntaments els encarregats de fer el seguiment i consolidar els procés participatiu desenvolupat en el marc de l‘Agenda 21. 11. Valoració global del procés

És molt positiva si es considera la manca de cultura participativa en el nostre país i el foment de dinàmiques participatives iniciades arran del Programa d’auditories ambientals - Agendes 21 Locals promogut per la Diputació de Barcelona. 12. Balanç del Programa d’Auditories Ambientals Municipals – Agendes 21 Locals

Nombre total de municipis en el Programa: 137 Nombre total d’habitants en els municipis: 2.821.994 habitants Nombre total de municipis auditats: 104 municipis / 85 auditories

13. Contacte

Pàgina web www.diba.es Persona de contacte Rosa Maria Canals

(Cap de la Unitat de Planificació Ambiental Local) E-mail [email protected]

13

3.1.2. AGENDA 21 LOCAL. Barcelona El procés de participació de l’Agenda 21 de Barcelona s’ha desenvolupat en tres fases: informació i comunicació, deliberació i debats i concreció de continguts. Després de quatre anys de preparació, diàleg i debats, el procés d’elaboració de l’Agenda 21 de Barcelona ha culminat amb el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat. 1. Context

Població 1.508.805 hab Superfície 99,1 km2 2. Data d’inici

El procés d’Agenda 21 s’inicia l’any 1998 amb la constitució del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat de Barcelona. 3. Àmbits que s’aborden Els objectius i les actuacions per avançar cap a una Barcelona més sostenible són de caire ambiental, social i econòmic i inclouen els següents temes: - espais lliures, biodiversitat i verd urbà - ciutat compacta i diversa i espai públic de qualitat - mobilitat - qualitat ambiental i ciutat saludable - recursos naturals - residus - cohesió social, equitat i participació - activitat econòmica - educació i comunicació ambiental - impacte global del sistema urbà barceloní i cooperació internacional 4. Regidoria promotora Comissió de Sostenibilitat i Ecologia Urbana 5. Regidories o àrees implicades directament en el procés - Serveis Urbans i Manteniment - Mobilitat - Medi Ambient i Salut - Educació - Urbanisme - Parcs i Jardins

14

6. Esquema de la metodologia seguida per elaborar la diagnosi i el pla d’acció 7. Objectius del pla de participació - Suscitar propostes i idees de la ciutadania per tal de confeccionar col·lectivament un

compromís de sostenibilitat consensuat per a Barcelona. - Aconseguir que els ciutadans i ciutadanes de Barcelona se sentin copartícips dels

objectius de la sostenibilitat, tant pel que fa a adoptar-ne la filosofia com a integrar-la en la seva vida quotidiana.

- Legitimar el procés d’Agenda 21 Local. 8. Informació i comunicació Hi ha un pla de comunicació. El logotip representa la imatge del compromís de la ciutat de Barcelona amb el planeta i no s’identifica amb l’Ajuntament sinó amb la ciutat.

Municipals Logotip de l’Agenda 21, web, BTV, ràdio, publicacions, banderoles, OPIs, Centre de Recursos Barcelona Sostenible, Oficines d’Atenció al Ciutadà als districtes.

Privats Anuncis a la premsa i revistes especialitzades

Mitjans de comunicació implicats

Altres Exposició itinerant, festes al carrer.

Constitució del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat (debat sobre 13 temes en grups de treball)

Cap a l’Agenda 21 de Barcelona: document per al debat

Debats territorials (10 districtes) Debats temàtics Debats sectorials

Esborrany del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat

10 Fòrums territorials 10 Fòrums temàtics 1 Fòrum de ciutat

Posicionament i consens sobre els objectius i les línies d’acció

COMPROMÍS CIUTADÀ PER LA SOSTENIBILITAT DE BARCELONA

Fas

e d’

info

rmac

ió i

de

liber

ació

F

ase

de c

oncr

eció

FA

SE

DE

PA

RT

ICIP

AC

IÓ C

IUT

AD

AN

A

15

9. Estructura organitzativa i dinàmica de funcionament Agent organitzador del procés: Secretaria Tècnica del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat i la Direcció de Serveis d’Educació Ambiental i Participació. L’empresa consultora va actuar com a òrgan auxiliar de suport i assistència tècnica. Coprotagonistes del procés Funció

Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat

Òrgan promotor de l’Agenda 21 de Barcelona encarregat d’elaborar la diagnosi ambiental i fer propostes d’actuació a mig i llarg termini que haurien de servir per incentivar la participació de la societat civil en el procés.

Grups d’Impuls de districte Coordinar el procés de participació en el seu àmbit territorial i fomentar la màxima participació de la ciutadania.

Agents 21 Professionals o voluntaris, tant de l’administració municipal com d’entitats implicades en la dinamització del procés.

Dinàmica del procés Nombre de sessions

plenàries Nombre de sessions dels grups de treball

Total reunions

Diagnosi i propostes

3 60-70* 63-73

Compromís ciutadà

5 200-250 205-255

* Es consideren els grups de treball temàtics i les reunions de la Comissió Permanent.


Mecanisme Nombre de participants

Composició dels òrgans de participació

Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat

120

Representants d’institucions públiques, sindicats, empreses, universitats i entitats de la ciutat de Barcelona així com un grup d’experts a títol individual.

El Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat ha obert la participació a través de convocatòries als deu districtes, fòrums temàtics i sectorials. 11. Consolidació del procés Aprovació del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat per part del Consell: 21 maig 2000 Signatura solemne del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat: 9 juliol 2002 ü Cada signant elabora i desenvolupa el seu Pla d’acció a partir de la signatura del Compromís Ciutadà per a la Sostenibilitat. Així doncs, la signatura del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat implica l’elaboració dels plans d’acció sobre aquells aspectes que cada signant decideixi voluntàriament per contribuir en els propers deu anys a la consecució dels objectius fixats col·lectivament.

16

12. Seguiment del procés ü Secretaria Tècnica Agenda 21 al Centre de Recursos Barcelona Sostenible ü El conjunt d’indicadors serviran per monitoritzar el grau de progrés. ü Acció 21: Pla de suport a les entitats que voluntàriament decideixin dur a terme accions en la línia dels objectius del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat. Inclou mesures d’estímul per a l’elaboració dels plans d’acció i de difusió de bones pràctiques. 13. Dificultats - La dimensió i la complexitat de la ciutat de Barcelona comporten dificultats evidents a

l’hora d’implicar els ciutadans i ciutadanes. - L’escàs coneixement de la ciutadania sobre els problemes ambientals i els temes de

sostenibilitat. - Exigència de la transversalitat en una organització municipal tan complexa i de grans

dimensions com és l’Ajuntament de Barcelona. 14. Valoració global del procés Molt positiva. Tot i que quantitativament sempre es pot pensar que podria haver participat més gent i fins i tot es pot considerar que la participació ha estat modesta per les dimensions de la ciutat, qualitativament es valora molt positivament. S’ha endegat un procés rigorós amb la participació de molts sectors que prèviament no s’havien implicat en temes de l’Agenda 21. A més, s’ha donat un procés d’aprenentatge dels participants i un enfortiment de la confiança en la democràcia local. 15. Contacte Pàgina web http://www.bcn.es/agenda 21 Persona de contacte Txema Castiella

(Director tècnic d’educació i participació ambiental) Teresa Franquesa (Responsable de l’Agenda 21 de Barcelona)

E-mail [email protected]

ELEMENTS TRANSFERIBLES - El model del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat suposa un conjunt de

compromisos i objectius compartits i respon a la voluntat de comprometre als actors a treballar d’acord amb els principis de l’Agenda 21. En definitiva, un pacte de participada corresponsabilització cívica.

- El sistema de participació per consensuar el text del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat és senzill i molt visual. El “ventall d’opcions” consistent en diferents colors i signes permet valorar els objectius i les línies d’acció i/o proposar modificacions.

- L’Agenda 21 Escolar és un programa que convida a cada escola a elaborar la seva Agenda 21 revisant els plantejaments i les pràctiques i comprometent-se a dur a terme accions de millora mitjançant un pla d’acció. L’Ajuntament ofereix assessorament tècnic i pedagògic i una sèrie d’ajuts econòmics per als centres

17

3.1.3. AGENDA 21 LOCAL. Castelldefels Castelldefels ha estat el primer municipi català a crear una fundació que, a partir de la col·laboració entre les administracions i les empreses, permet recollir les aspiracions de la ciutadania i posar en marxa les actuacions recollides en el Pla d’acció de l’Agenda 21 Local. A més de fer el seguiment del Pla d’Acció i impulsar la seva execució, la Fundació Castelldefels 21 promou la participació dels agents econòmics i socials en el desenvolupament de les estratègies cap a la sostenibilitat.

1. Context

Població 46.428 hab. Superfície 12,4 km2

2. Data d’inici

El procés de participació es va iniciar a l’octubre de l’any 1998 amb la constitució del Fòrum de Participació Ciutadana.

3. Àmbits que s’aborden

Des del principi l’auditoria es planteja com un projecte de ciutat que inclou tant els aspectes ambientals com els socials i econòmics.

4. Regidoria promotora

Les regidories promotores són la regidoria d’Urbanisme i Medi Ambient i la regidoria de Sanitat i Serveis Socials. 5. Regidories o àrees implicades directament en el procés - Àrea de Serveis, Urbanisme i Medi Ambient - Àrea de Comerç, Turisme, Festes i Promoció Econòmica - Àrea de Cultura i Joventut - Àrea d’Educació, Pau i Solidaritat

6. Objectius del pla de participació

- Conèixer la percepció i les inquietuds de la ciutadania de Castelldefels. - Promoure la implicació dels agents econòmics i socials en el desenvolupament

d’estratègies de sostenibilitat local.

18

7. Esquema de la metodologia seguida per elaborar la diagnosi i el Pla d’acció

8. Informació i comunicació

Hi ha un pla de comunicació. S’inverteixen una gran quantitat de recursos en imatge i comunicació.

Municipals Edicions especials de l’Agenda 21 Local al butlletí municipal, ràdio

Privats


Altres Vuit revistes sobre l’Agenda 21 i un tríptic

4 Comissions de diagnòstic

15 Comissions de projecte

Fòr

um d

e pa

rtic

ipac

ió c

iuta

dana

Entrevistes personals a líders d’opinió i enquestes a representants d’organitzacions locals

Pre-diagnosi

Proposta de Pla d’acció de l’Agenda 21 de Castelldefels

Diagnosi

Pla d’Acció

AGENDA 21 DE CASTELLDEFELS

Enquesta de priorització adreçada a tots els participants i als membres del Consistori

19

9. Estructura organitzativa i dinàmica de funcionament

Agent organitzador del procés: equip format per l’empresa auditora, la comissió política i la comissió executiva. Coprotagonistes del procés Funció Comissió Política Referència de l’Agenda 21 Local en el terreny polític a

l’Ajuntament de Castelldefels. Comissió Executiva Coordinació de les tasques que es desenvolupen en el

marc de l’Agenda 21 Local. Comissions de diagnòstic A partir del treball de l’equip auditor i de la informació

de les enquestes qualitatives a experts i entitats locals, les comissions de diagnòstic debaten la pre-diagnosi i elaboren un document de conclusions i objectius que són la base per a la redacció de les línies estratègiques del Pla d’acció.

Comissions de projecte Els membres del Fòrum s’autoorganitzen de forma autònoma per establir definicions i objectius concrets prenent com a base les aportacions realitzades durant la fase de diagnosi.

Fòrum de Participació Ciutadana

Espai de debat que engloba tots els participants en el procés d’Agenda 21 Local.

Dinàmica de funcionament

Nombre de sessions plenàries

Nombre de sessions dels grups de treball

Diagnosi 2 7 - 10 reunions Pla d’acció 2 10 – 12 reunions


Mecanisme Nombre de

participants Composició dels òrgans de participació

Comissió Política 4 Alcalde, primer tinent d’alcalde, regidor de Medi Ambient, regidor de Sanitat i Serveis Socials

Comissió Executiva

7 Comissionat de l’Agenda 21, coordinadora de l’Agenda 21, director d’imatge i comunicació, representants de l’Entitat Metropolitana de Sanejament Hidràulic i Tractament de Residus, de l’empresa consultora, de la Diputació i de l’Ajuntament de Castelldefels.

Comissions de diagnòstic: 4

7-25 per comissió

Ciutadans i ciutadanes de Castelldefels a títol individual o en representació d’algun col·lectiu i representants de l’ajuntament.

Comissions de projecte: 15

7-25 per comissió

Ciutadans i ciutadanes de Castelldefels a títol individual o en representació d’algun col·lectiu i representants de l’ajuntament.

Fòrum de Participació Ciutadana

150-200 Ciutadans i ciutadanes de Castelldefels a títol individual o en representació d’algun col·lectiu.

20

11. Consolidació del procés

Aprovació del Pla d’Acció: Abril 1999 ü El 21 de juny del 2001 es constitueix una fundació privada anomenada “Fundació Castelldefels 21” per al desenvolupament, foment i impuls de la participació de tots els ciutadans i ciutadanes de Castelldefels en la gestió municipal en general i en particular en qualsevol projecte que pugui ser interessant per a la ciutat. Estructura de la Fundació Castelldefels 21 Grups de treball Principals funcions / projectes que es duen a terme Territori i ciutat Compromís ambiental Serveis i qualitat Gaudir la ciutat

Els grups col·laboren en diversos projectes del Pla d’acció, com el pla d’usos del Castell, jornades de mobilitat sostenible, servei de “bicis” per als estudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya, vivendes assistides per a gent gran o la gestió de residus municipals. Es realitzen diferents activitat com cursos, trobades, taules rodones, jornades, programa de ràdio setmanal, butlletí propi de la Fundació.

12. Seguiment del procés ü Sistema d’indicadors de seguiment. Hi ha una sèrie d’indicadors per a cada línia estratègica. ü Fundació Castelldefels 21.

13. Dificultats

Les dificultats associades al funcionament eficient de la Fundació Castelldefels 21 són les següents:

Patronat format per 29 membres (60% societat civil i 40% administració)

Comissió executiva

Assemblea de col·laboradors (Fòrum)

Grup de treball: territori i ciutat

Grup de treball: compromís ambiental

Grup de treball: serveis i qualitat

Grup de treball: gaudir la ciutat

21

- En general, la manca de recursos i en particular, per dur a terme estratègies de

comunicació i divulgació dels processos de participació. Això té una repercussió directa en les oportunitats de participació de la ciutadania.

- Els col·laboradors prefereixen treballar de forma independent i autònoma, sense estar vinculats a estaments polítics. Aquest tipus de funcionament autònom suposa una manca encara més accentuada dels recursos provinents de l’administració.

- Ara com ara, la Fundació no és representativa de la societat civil, i això pot suposar una deficiència important a l’hora de decidir executar certes actuacions per la manca de legitimitat.

14. Valoració global del procés

Es valora positivament. El procés d’Agenda 21 a Castelldefels va suposar la primera experiència, en un municipi sense tradició participativa, d’implicació de ciutadans i ciutadanes, tant organitzats com a títol individual, en el debat sobre el model futur de ciutat.

15. Contacte

Pàgina web http://www.fundc21.org Persona de contacte Rafael Mantecón

(Gerent de la Fundació Castelldefels 21) E-mail [email protected]

ELEMENTS TRANSFERIBLES - Un organisme tipus Fundació Castelldefels 21 serveix de pont entre l’ajuntament

principalment i la ciutadania, té la capacitat de gestionar projectes, coordinar les entitats, organitzacions i institucions implicades en l’execució del Pla d’Acció Ambiental i desenvolupar tasques de divulgació i sensibilització de la sostenibilitat. A més, pot esdevenir un òrgan representatiu de la societat civil.

- La Fundació Castelldefels 21 no està influida per una ideologia determinada, el que facilita la participació de persones no afins a partits polítics o que no vulguin militar a cap partit. Així doncs, la Fundació esdevé un espai i una infrastructura on desenvolupar un treball d’una manera totalment democràtica.

- En un procés d’Agenda 21 Local els participants poden prioritzar els projectes a executar si se’ls facilita una enquesta on aportar les seves opinions sobre les actuacions més urgents.

22

3.1.4. AGENDA 21 LOCAL. Cornellà de Llobregat A Cornellà de Llobregat la participació ciutadana es va articular a través del Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat i s’ha comunicat el procés a la resta de consells municipals de participació, així com als ciutadans i ciutadanes a través de diversos canals d’informació. 1. Context Població 82.196 hab Superfície

6,9 km2

2. Data d’inici

El procés de participació s’inicia al gener del 2001. 3. Àmbits que s’aborden Els principals vectors que es tracten són de caire ambiental (sistemes naturals, sorolls, contaminació ambiental, energia, residus, aigua) i estructural (mobilitat, incidència ambiental de les activitats econòmiques, educació ambiental, organització i gestió municipal i planejament urbanístic i usos del sòl). 4. Regidoria promotora Regidoria de Medi Ambient 5. Regidories implicades directament en el procés Regidoria de Via Pública, Manteniment i Serveis Regidoria d’Urbanisme, Habitatge i Infraestructures Regidoria d’Interior, Comerç i Comunicació Regidoria d’Educació Regidoria de Joventut Regidoria de Relacions Ciutadanes 6. Objectius del pla de participació - Fer ús del Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat com a instrument de participació

ciutadana per a) presentar i debatre la pre-diagnosi ambiental i b) presentar, discutir i prioritzar la proposta del Pla d’acció ambiental.

- Crear un Fòrum Ambiental on es convoquin les diferents entitats i associacions del municipi per tal de presentar i discutir el Pla d’acció ambiental de Cornellà.

- Cridar el públic en general a la participació de manera que facin aportacions del tipus que sigui (idees, suggeriments, crítiques, informació, opinions) a l’equip de treball de l’auditoria.

23

7. Esquema de la metodologia seguida per elaborar la diagnosi i el pla d’acció 8. Informació i comunicació El Pla de comunicació inclou la comunicació als següents Consells Municipals: - Educació - Infants - Cultura i esports - Cooperació i solidaritat - Assessor de gent gran - Serveis socials - De la dona

Municipals Ràdio Cornellà Cornellà Informa (número especial per difondre el Pla d’acció)

Privats Diari de Cornellà Express Aquí


Altres Pàgina web Exposició de la diagnosi CD de divulgació del Pla d’acció

Pre-diagnosi ambiental

2 Fòrums de participació ciutadana

Diagnosi ambiental

Proposta de Pla d’acció ambiental i de Pla de seguiment

2 Fòrums de participació ciutadana

Presentacions públiques de l’auditoria ambiental: Consells Municipals Sectors (directors de centres docents, esplais, etc)

Creació Comissions d’Impulsió de l’A21L i elaboració del Pla d’acció ambiental.

24

9. Estructura organitzativa i dinàmica del funcionament Agent organitzador del procés: Equip format pels tècnics de l’empresa consultora, la regidora de Medi Ambient i Sostenibilitat, el tècnic de Medi Ambient, el director tècnic de l’auditoria per part de la Diputació de Barcelona i la tècnica del Servei d’Inspecció i Control Ambiental de l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus. Coprotagonistes del procés Funció Fòrum ambiental Espai de participació on es va debatre la pre-diagnosi i

on es va presentar i debatre el Pla d’acció ambiental. Altres S’han fet reunions amb directors de centres docents i

esplais. També es preveuen possibles jornades amb entitats (associacions de veïns, entitats culturals, etc.).



Total reunions

Diagnosi 2 - 2 Pla d’acció 2 - 2 10. Implicació dels agents socials i econòmics

Mecanisme Nombre de participants

Composició dels òrgans de participació

Fòrum Ambiental 100 Membres del Consell de Medi Ambient (25 persones) Tècnics de l’ajuntament i d’empreses o entitats que depenen del consistori municipal Polítics

11. Consolidació del procés Data d’aprovació del Pla d’acció ambiental: 28 novembre del 2002 A partir del Consell de Medi Ambient es formen dos grups de treball. Grup de treball Principals funcions / projectes que es duen a terme Educació - Preparar les jornades amb les entitats.

- Relació amb els centres educatius. - Campanyes informatives.

Tècnic - Telefonia mòbil - Pacte de la mobilitat - Ordenança solar

25

12. Seguiment del procés ü Sistema d’indicadors de seguiment. üEl Consell de Medi Ambient és l’estructura de caràcter permanent responsable de fer el seguiment del procés i gestionar projectes. Es preveu ampliar el Consell amb més tècnics municipals i agents socials. 13. Dificultats - Escàs interès dels ciutadans i ciutadanes a participar en el procés. - Limitacions a l’hora d’assumir els compromisos que comporta l’Agenda 21 Local. 14. Valoració global del procés La valoració és molt positiva per diverses raons. En primer lloc, s’ha treballat molt la transversalitat, eina bàsica per al procés. En segon lloc s’han discutit polítiques i formes de treballar que tenien gran inèrcia. Finalment, s’ha plantejat l’actuació ambiental en el conjunt de polítiques locals, i ha passat de ser una qüestió de “segon ordre” a ser una eina bàsica de treball. 15. Contacte Pàgina web www.cornellaweb.es Persona de contacte Carme Romero

(Regidora de Medi Ambient i Sostenibilitat) David Calabuig (Tècnic de Medi Ambient i Sostenibilitat)


ELEMENTS TRANSFERIBLES - A Cornellà, el Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat ha estat l’eina principal al

voltant de la qual canalitzar la participació ciutadana. El Consell de Medi Ambient s’ha enfortit després de tenir un paper força rellevant en el procés de l’Auditoria ambiental - Agenda 21 Local.

- És important implicar a les diferents àrees i tècnics municipals. Per això, l’empresa consultora va presentar a les diferents àrees, aquelles línies estratègiques del Pla d’acció que tenien més incidència segons el seu àmbit de treball.

26

3.1.5. AGENDA 21 LOCAL. Igualada

A Igualada la participació ciutadana es va canalitzar a través de set Grups d’Idees Força que s’articulaven entorn als set vectors ambientals del Pla d’acció. En les sessions de treball dels grups es discutia el Pla d’acció tot fent un cafè en un local cultural del centre de la ciutat. 1. Context Població 33.679 Superfície 8,12 km2 2. Data d’inici El procés s’inicia l’any 1999 com a prova pilot promoguda per la Diputació de Barcelona i amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Igualada. El procés es pot dividir en les següents etapes:

Any Activitat 1999 Actualització de la diagnosi ambiental realitzada l’any 1994. 2000 Redacció del Pla d’acció ambiental 2001 Ratificació del Pla d’acció ambiental. Actualització i seguiment dels

indicadors ambientals. 2002 Revisió del Pla d’acció de l’Agenda 21 i actualització d’indicadors. 3. Àmbits que s’aborden A banda dels temes ambientals i urbanístics, com la gestió de residus, l’aigua, la mobilitat, l’energia i el patrimoni natural, el Pla d’acció ambiental d’Igualada també aborda la participació ciutadana, la solidaridat i l’educació ambiental. 4. Regidoria promotora Servei de Medi Ambient i Oficina 21. 5. Regidories o àrees implicades directament en el procés Totes les regidories de l’ajuntament han participat en el procés. Per a la redacció del Pla d’acció local es va fer una entrevista amb cadascuna de les regidories. Concretament, un total de 25 entrevistes amb els diferents tècnics de l’ajuntament. 6. Objectius del pla de participació Des de l’Oficina 21 es té la intenció de crear un Pla de participació en col·laboració amb el Departament de Participació Ciutadana de l’ajuntament i els Consells de Districte de la ciutat.

27

7. Esquema de la metodologia seguida per elaborar la diagnosi i el Pla d’Acció 8. Informació i comunicació

Municipals Articles als diaris locals, espais de ràdio setmanals, falques a la ràdio.

Privats -


Altres -

9. Estructura organitzativa i dinàmica de funcionament Any Agents organitzadors del procés 1999 Tècnica responsable de l’Oficina 21 i un assessor extern 2000-2002 Tècnica responsable de l’Oficina 21 i el coordinador del Servei de Medi

Ambient

Coprotagonistes del procés

• Consell de Medi Ambient • Grups d’Idees Força • Tècnics municipals

Diagnosi ambiental

5 Sessions temàtiques amb el Consell Municipal de Medi Ambient

7 Grups d’idees força Tècnics municipals

Esborrany Pla d’acció ambiental

Pla d’acció

Consell Municipal de Medi Ambient

Ecoauditoria

Entrevistes personals a entitats municipals

AGENDA 21 LOCAL D’IGUALADA

28



Total reunions

Diagnosi 5 sessions temàtiques 5 Pla d’Acció 7 grups de treball x

3 sessions cada grup*

21

* La primera ronda de sessions va servir per ratificar els objectius bàsics i les característiques de les actuacions incloses en el Pla d’acció ambiental, així com per consensuar la seva estructura. El primer esborrany del Pla d’acció va ser redactat per l’Oficina de l’Agenda 21 i va servir de base per iniciar el debat. Durant la segona ronda de sessions es va acabar de redactar el Pla d’Acció i es van ratificar les accions. La tercera ronda de sessions va servir per acabar de consensuar el Pla i establir la prioritat de les accions. 10. Implicació dels agents socials i econòmics Mecanisme Nombre de


Grups d’Idees Força

43 Persones a títol individual, representants de l’administració, del món educatiu, empreses, gremis i sindicats, associacions i polítics.

Consell de Medi Ambient

48 L’assemblea general estarà integrada per tots els membres del Consell Municipal de Medi Ambient.

11. Consolidació del procés Data d’aprovació del Pla d’acció pels Grups d’Idees Força: 16 juliol 2002 S’han creat grups de treball per a dur a terme el Pla d’acció? No. 12. Seguiment del procés ü Oficina de l’Agenda 21 d’Igualada: coordinació de les diferents activitats i campanyes d’informació, formació i sensibilització entorn de l’Agenda 21 Local. ü Observatori de Sostenibilitat d’Igualada: punt d’informació ambiental i de suport d’iniciatives relacionades amb el medi ambient i la sostenibilitat local. ü Indicadors ambientals. 13. Dificultats - En un principi, dificultats en la recerca de dades, sobretot referent als indicadors

ambientals que acompanyen els diferents vectors de l’Agenda 21. - Dificultats de participació i implicació de la ciutadania. En aquest sentit, les entrevistes

inicials van permetre crear complicitats a partir d’un intercanvi d’informació bidireccional. - Dificultats en el manteniment de la participació.

29

14. Valoració global del procés La valoració de tot el procés és positiva, atès que s’han dinamitzat iniciatives molt interessants com un projecte d’Ecologia Industrial en col·laboració amb l’Escola Universitària de la ciutat o la utilització de gots retornables en les festes industrials, entre d’altres. 15. Contacte Pàgina web http://www.aj-

igualada.net/editables/ajuntament/mediambient/agenda21.htm Persona de contacte

Josep Canals Gemma Serch Quintana


ELEMENTS TRANSFERIBLES - L’Observatori de la Sostenibilitat local és un ens de referència per a tota la ciutadania

sobre totes les actuacions de caire sostenibilista i ambiental que es realitzen al municipi. El seu funcionament òptim dependrà del fet que la informació sigui actualitzada i es reculli de forma sistemàtica així com de la tasca de difusió i comunicació d’aquesta informació.

- L’Oficina de l’Agenda 21 pot contribuir de manera decisiva a implementar el Pla d’acció local comptant amb la complicitat de la ciutadania.

- En els processos de participació ciutadana és important que els participants s’identifiquin amb el nom del mecanisme del qual formen part. Així doncs els Grups d’Idees Força serveixen per animar als ciutadans i ciutadanes a fer aportacions al Pla d’acció, i enriqueixen el debat sobre la sostenibilitat local al municipi.

30

3.1.6. AGENDA 21 LOCAL. Mataró El Fòrum Ambiental de Mataró, constituït al gener de 1997, va ser el primer d’aquestes característiques que es va posar en marxa al nostre país. A més, Mataró va crear la Regidoria de Ciutat Sostenible al juliol del 1999 amb la finalitat de promoure, estimular i coordinar la implementació de l’Agenda 21 de Mataró. 1. Context Població 112.414 hab. Superfície 22,53 km2 2. Data d’inici El procés de participació en l’Agenda 21 de Mataró s’inicia a l’any 1995 amb l’elaboració de l’auditoria ambiental de la qual va sorgir una proposta de pla d’acció i pla de seguiment. En aquest procés hi van participar el Consell Municipal de Medi Ambient, tècnics municipals i entitats i experts externs. Posteriorment, al 1997 es constitueix el Fòrum Ambiental de Mataró com un espai de debat i participació que integrava el Consell Municipal de Medi Ambient i representants d’altres entitats i administracions. També cal esmentar que el Pla Estratègic de Mataró, realitzat del 1992 fins al 1994, ja havia iniciat un debat ciutadà sobre el futur de la ciutat. 3. Àmbits que s’aborden El document Agenda 21 Mataró en el seu Pla d’Acció aborda els següent vectors ambientals: aigua, aire i risc ambiental, energia, residus, entorn natural, espai urbà, transport i mobilitat. També s’hi inclouen un conjunt de programes socials i econòmics. 4. Regidoria promotora Servei de Medi Ambient (1997 – 1999) Regidoria de Ciutat Sostenible (1999 – actualment) 5. Regidories o àrees implicades directament en el procés Àrea de Serveis Territorials 6. Objectius del pla de participació Crear un espai de debat i una eina de participació on estessin representats els interessos del conjunt de la comunitat i on es podrien expressar opinions, debatre principis, raonar visions oposades, intercanviar i difondre informació.

31

7. Esquema de la metodologia seguida per elaborar la diagnosi i el Pla d’Acció 8. Informació i comunicació

Municipals Exposició participativa itinerant on es realitzen enquestes als ciutadans i ciutadanes que entren; es convida les escoles a la sala de plens per debatre aspectes ambientals i se’ls fa una enquesta; notes de premsa; web municipal on s’inclou el document de l’Agenda 21 i es publiquen els indicadors de sostenibilitat.

Privats Seguiment del procés per part dels mitjans de comunicació locals (TV Mataró, diaris i revistes)


Altres - 9. Estructura organitzativa i dinàmica de funcionament Agent organitzador del procés: equip format pel polític i tècnics del Servei de Medi Ambient de l’Ajuntament, l’empresa auditora i amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona. Coprotagonistes del procés Funció Consell Municipal de Medi Ambient

Òrgan de caràcter consultiu on es debaten aquells temes que tenen relació directa o indirecta amb el medi ambient.

Diagnosi ambiental i proposta del Pla d’Acció Ambiental i Pla de seguiment

8 sessions temàtiques

Fòrum ambiental

Pla d’acció ambiental i Pla de seguiment consensuats

AGENDA 21 MATARÓ

Presentació de la informació i seguiment del procés per part del Consell Municipal de Medi Ambient

Programes socials i econòmics

32

Fòrum Ambiental Espai de participació més ampli i plural, suficient per permetre la representació del màxim de sectors possibles sense deixar de ser operatiu, on es debat la proposta del Pla d’acció ambiental i els indicadors.



Total reunions

Diagnosi - - - Pla d’Acció 8 0 8 10. Implicació dels agents socials i econòmics Mecanisme Nombre de


Fòrum Ambiental 140 A més de convocar els membres del Consell Municipal de Medi Ambient de forma sistemàtica, el Fòrum s’amplia amb representants de moltes altres entitats i administracions que tenen relació amb cadascun dels temes debatuts a les sessions (municipis veïns, Consell comarcal, administració autonòmica i estatal, experts locals, etc).

Consell Municipal de Medi Ambient

33 Entitats més representatives i interessades en els temes relacionats amb el medi ambient, tals com representants dels partits polítics i dels regidors dels serveis municipals afectats, associacions de veïns, entitats relacionades amb el medi ambient, sindicats, empresaris, pagesos, associació de consumidors, voluntaris, experts en medi ambient i tècnics municipals.

11. Consolidació del procés Data d’aprovació del Pla d’acció: 2 d’abril del 1998 S’han creat grups de treball per a dur a terme el Pla d’Acció? Sí. S’han creat tres grups de treball formats pels tècnics municipals de les àrees respectives implicades en els projectes concrets. Grups de treball Principals funcions / projectes que es duen a terme Comissió Agenda 21

Comissió tècnica interdepartamental (veure el punt 12)

Comissió de residus

Comissió per coordinar i marcar les línies de treball municipal en l’àmbit de residus.

Comissió del front litoral

Comissió per coordinar les actuacions municipals en el front marítim.

33

12. Seguiment del procés ü La Regidoria de Ciutat Sostenible impulsa i coordina el desenvolupament de l’Agenda 21. ü La Comissió Agenda 21 és una comissió interdepartamental presidida per la regidoria de Ciutat Sostenible i formada pels tècnics de les àrees i empreses públiques de l’ajuntament més implicades en la implantació del pla d’acció (ciutat sostenible; mobilitat; serveis municipals; manteniment; promoció econòmica; policia local; protecció civil; llicències; urbanisme; obres; patronat municipal d’esports; patronat municipal de cultura; imatge; companyia d’aigües; promocions urbanístiques; prohabitatge). La Comissió Agenda 21, a més de coordinar i avaluar la implementació del Pla d’acció, s’encarrega de fer les modificacions oportunes del Pla d’acció i del Pla de seguiment. ü Indicadors de sostenibilitat i controls ambientals. ü El Consell Municipal de Medi Ambient és l’òrgan de representació externa encarregat de fer el seguiment del Pla d’acció i el Pla de seguiment per validar els canvis i modificacions proposats per la Comissió Agenda 21 com a pas previ a la seva aprovació pel Ple. 13. Dificultats - Un dels aspectes més complicats és garantir la corresponsabilització tant de la ciutadania

com dels agents interns del mateix ajuntament per a la implementació de l’Agenda 21, tant a l’hora d’internalitzar el procés com d’executar-lo. La transversalitat que requereix l’Agenda 21 és una dificultat molt important.

- L’abast i la complexitat del concepte sostenibilitat requereix un canvi d’hàbits de la població que dificulta la seva aplicació.

14. Valoració global del procés La valoració és positiva. Una de les raons fonamentals per les quals el Fòrum Ambiental va ser eficient va ser la definició prèvia d’uns objectius concrets per al seu funcionament i un document base que va servir per incentivar el debat. Tanmateix, cal esmentar que el canvi és lent i les unitats promotores d’aquest són de dimensions reduïdes i disposen de recursos escassos. 15. Contacte Pàgina web http://www.infomataro.net Persona de contacte

Lluïsa Boatell (Cap del Servei de Ciutat Sostenible)


ELEMENTS TRANSFERIBLES - Una comissió tècnica interdepartamental com la Comissió Agenda 21 de Mataró

permet coordinar i avaluar la implantació de l’Agenda 21 alhora que fomenta la internalització de la cultura de la sostenibilitat entre els tècnics de l’ajuntament. Per exemple, en el marc de la Comissió Agenda 21 Mataró, els tècnics de l’Ajuntament han aprovat un annex d’actuacions al Pla d’acció per donar cabuda a accions no incloses en el Pla d’acció però que s’emmarquen en l’àmbit de la sostenibilitat.

- La creació d’una regidoria de Ciutat Sostenible és un aspecte innovador de l’administració municipal que podria, teòricament, esdevenir un vehicle per promoure la transversalitat que requereix l’Agenda 21. Ara bé, cal un context polític i tècnic adequat per garantir l’eficiència d’una regidoria d’aquestes característiques.

34

3.1.7. AGENDA 21 LOCAL. Molins de Rei El procés d’Agenda 21 de Molins de Rei s’ha vinculat a l’elaboració del Pla Estratègic del municipi, de tal manera que en la fase d’impuls i seguiment del Pla Estratègic s’han constituït tres grups, un dels quals fa referència a l’Agenda 21 (Grup d’Impuls i Seguiment Agenda 21). Tots dos instruments s’han concebut com a eines de participació per orientar decisions, consensuar objectius i treballar de forma conjunta amb la ciutadania per definir la visió de futur de la vila de Molins de Rei. 1. Context

Població 22.302 hab Superfície 15,91 km2 2. Data d’inici El procés d’elaboració de l’Agenda 21 Local de Molins de Rei ha coincidit temporalment amb el procés d’elaboració del Pla Estratègic. Mentre que l’elaboració del Pla Estratègic s’inicia al setembre de 1996, l’auditoria ambiental municipal comença un any més tard. Ara bé, el procés de participació de l’Agenda 21 Local comença a l’octubre de 1998 amb la presentació pública de la proposta de l’auditoria ambiental. 3. Àmbits que s’aborden El Pla Estratègic ha identificat tres grans àmbits: la Fira del 2001 (150 aniversari de la Fira de la Candelera), els nous factors d’atractivitat i els projectes relacionats amb el medi ambient i la implantació de l’Agenda 21 Local. Els àmbits d’actuació del Pla d’acció es concreten al voltant de set grans línies estratègiques referides a: mobilitat, planificació i gestió de zones urbanes, entorn natural, energia, gestió de residus, aigua i integració dels factors ambientals des d’una perspectiva política, social, cultural i educativa. Vinculació de l’Agenda 21 Local amb el Pla Estratègic 4. Regidoria promotora Regidoria de Medi Ambient 5. Regidories o àrees implicades directament en el procés La regidoria de Promoció Econòmica va ser la regidoria promotora del Pla Estratègic. Durant l’elaboració de l’auditoria ambiental municipal, totes les àrees de l’ajuntament – Medi Ambient i Territori, Economia i Serveis, Serveis Personals – van estar implicades en el procés.

COMISSIÓ PERMANENT DEL PLA ESTRATÈGIC

FIRA DEL 2001 (150 aniversari Fira de la Candelera)

NOUS FACTORS D’ATRACTIVITAT

GRUP D’IMPULS AGENDA 21 LOCAL

35

6. Esquema de la metodologia seguida per elaborar la diagnosi i el Pla d’acció 7. Objectius del pla de participació Crear un espai on es puguin expressar opinions, debatre principis, raonar visions oposades, intercanviar i difondre informació amb els representants de tots els sectors de la vila de Molins de Rei, incloent-hi ciutadans, grups d’interès, indústries, comerços, associacions de veïns, etc., i altres nivells de govern. 8. Informació i comunicació

Municipals Butlletí municipal, web municipal, ràdio Molins, cartes personalitzades i informació per correu enviada als participants en el Pla Estratègic i l’Agenda 21 Local.

Privats -

Mitjans de comunicació Implicats

Altres -

Constitució de dues comissions de participació ciutadana

Comissió 1. L’entorn i les persones, proposta de treball per a una Vila cohesionada i sostenible.

Comissió 2. La qualitat del medi. Proposta de treball per al control i millora dels factors ambientals.

3 reunions de cada comissió

Constitució Grup d’Impuls Agenda 21 Local i creació de 4 comissions de treball

Proposta de Pla d’Acció Ambiental

Elaboració de la diagnosi ambiental i de la proposta del pla d’acció

Aprovació del Pla d’acció Ambiental pel Grup d’impuls i seguiment Agenda 21

Designació d’un representant de cada col·lectiu per al Grup d’Impuls Agenda 21.

36

9. Estructura organitzativa i dinàmica de funcionament Agent organitzador del procés: equip format per tècnics de l’ajuntament, equip consultor i director de l’auditoria per part de la Diputació de Barcelona. A més a més, una empresa consultora especialitzada va ser l’encarregada de coordinar el procés de participació ciutadana tant del Pla Estratègic com de l’Agenda 21 Local. Coprotagonistes del procés Funció Comissions de participació Debatre els resultats de l’auditoria ambiental,

presentar propostes concretes d’accions ambientals per part dels participants i valorar les aportacions.



Total reunions

Diagnosi - - - Pla d’acció - 3 reunions x 2

comissions = 6 reunions* 6 reunions

* Aquestes reunions fan referència a les dues comissions de participació i no a les comissions de treball del grup d’impuls Agenda Local 21. 10. Implicació dels agents socials i econòmics Mecanisme Nombre de

participants* Composició dels òrgans de participació

Comissió “entorn i persones”

22 Oberta a tothom.

Comissió “la qualitat del medi”

22 Oberta a tothom.

* Mitjana de participació 11. Consolidació del procés Aprovació del Pla d’acció pel Grup d’Impuls Agenda 21: 22 maig 2002 En el marc del Grup d’Impuls Agenda 21 de Molins de Rei s’han creat quatre comissions de treball, obertes a tothom però específicament a aquells sectors que demostren un especial interès, en determinades temàtiques. La funció d’aquestes comissions seria la d’aprofundir en temes concrets, així com possibilitar l’enriquiment del Pla d’acció. Comissió Principals funcions / projectes que es duen a terme Medi Natural Seguiment de les actuacions relatives a Collserola, riu Llobregat,

zona agrícola, riscos naturals, etc. La ciutat i les persones

Seguiment de les actuacions relatives a la mobilitat, transport públic i privat, cotxe, vialitat, urbanisme, etc.

Residus Seguiment del programa Residu Mínim, deixalleria, planta de triatge de residus municipals, activitats d’educació i divulgació ambiental referides a residus.

37

Energia Seguiment del projecte calefacció de barri amb biomassa al barri de la Granja, eficiència energètica, energia solar, tèrmica, fotovoltaica, enllumenat públic, etc.

12. Seguiment del procés ü Grup d’Impuls Agenda 21 de Molins de Rei constituit a l’abril del 2002. La principal funció del Grup d’Impuls Agenda 21 Molins de Rei és la de realitzar una avaluació dinàmica, al llarg del temps, a partir de les diferents reunions d’aquest grup, del grau d’aplicació de les actuacions previstes en el Pla d’Acció Ambiental de Molins de Rei. Prèviament a la constitució del Grup d’Impuls Agenda 21 es van fer unes reunions sectorials prèvies on es van convidar tots els col·lectius (associacions de veïns, grans empreses, petites empreses, associacions de mares i pares d’alumnes, constructors i altres associacions de la vila) a designar un representant per al Grup d’Impuls. 13. Dificultats - La manca de cultura participativa dificulta la implicació de la ciutadania en els processos

d’elaboració i seguiment d’estratègies de sostenibilitat. - Els recursos econòmics destinats a la difusió i a dinamitzar la participació sovint són

limitats. - Dificultats per implicar de manera activa determinats sectors de la població com per

exemple els botiguers. 14. Valoració global del procés La valoració global és positiva. Un dels aspectes a destacar és el bon funcionament i l’àmplia representació del Grup d’Impuls Agenda 21. S’ha constituit com a espai de debat on s’intercanvien els diferents punts de vista sobre temes diversos que afecten la vila. 15. Contacte

Pàgina web http://www.molinsderei.net/agenda21/default.htm Persona de contacte Genoveva Català (Presidenta de l’Àrea de Medi

Ambient i Territori) Joan Barrios (Regidor de Medi Ambient) Jordi Boltà (Cap de Negociat de Medi Ambient)


ELEMENTS TRANSFERIBLES - El vincle entre el Pla Estratègic i l’Agenda 21 Local és un pas endavant en la

transversalitat que requereix la cultura de la sostenibilitat. - Un òrgan de seguiment de l’aplicació de l’Agenda 21, com és el Grup d’Impuls

Agenda 21 de Molins de Rei, esdevé una eina clau per donar continuitat a l’Agenda 21 Local. Aquest Grup d’Impuls té diverses funcions: informar i implicar el màxim nombre d’entitats, associacions, empreses i ciutadans i ciutadanes de Molins de Rei en el seguiment del Pla d’acció, avaluar la seva aplicació i enriquir el document a partir del debat en comissions de treball.

38

3.1.8. AGENDA 21 LOCAL. Sabadell El cas de Sabadell suposa un model innovador de participació ciutadana en tres aspectes destacats: a) La constitució des de l'inici del procés d’Agenda 21 Local d'un òrgan de participació anomenat Comissió Sabadell Sostenible que ha servit per impulsar la implicació de tots els agents socials, econòmics i ambientals de la ciutat. b) La implicació directa que han tingut al llarg de tot el procés la major part dels Consells de participació de la ciutat c) La utilització de l'eina telemàtica CONSENSUS per facilitar la participació virtual dels integrants del procés.

1. Context Població 185.863 hab. Superfície 36,5 km2

2. Data d’inici El procés de participació s’inicia a finals de l’any 2000. La Comissió Sabadell Sostenible es va constituir a mitjan març del 2001 mentre que el Fòrum cap a la Sostenibilitat es va constituir el 17 de novembre del 2001. 3. Àmbits que s’aborden - Aspectes ambientals - Aspectes socioeconòmics - Aspectes urbanístics 4. Regidoria promotora

Regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat 5. Regidories o àrees implicades directament en el procés Alcaldia Programes específics (Oficina d’infrastructures) Àrea del Territori Urbanisme i habitatge. Mobilitat, manteniments i residus.

Seguretat ciutadana. Ârea d’Economia i serveis interns

Serveis econòmics. Desenvolupament local. Comerç i Consum. Comunicació.

Àrea dels Serveis Personals

Educació. Salut. Serveis Socials i Cooperació. Esports. Igualtat d’oportunitats dona-home.

39

6. Esquema de la metodologia seguida per elaborar la diagnosi i el Pla d’Acció 7. Objectius del pla de participació Aconseguir la implicació i participació dels principals agents de la ciutat, tant els del sector social, com l’ambiental i l’econòmic per debatre, dissenyar i consensuar una estratègia de sostenibilitat per Sabadell. 8. Informació i comunicació Per facilitar la comunicació amb els integrants del procés es va emprar una eina telemàtica anomenada CONSENSUS que penja del web municipal. El projecte CONSENSUS crea un espai

Constitució de la Comissió Sabadell Sostenible (CSS)

Consulta a tots els òrgans de participació territorials i sectorials sobre els principals reptes ciutat Proposta de

prediagnosi

Aprovació de la Diagnosi al Plenari del Fòrum

5 grups de treball per la diagnosi

Discussió de la CSS sobre les línies estratègiques del Pla d’acció local (PAL) i aprovació al Plenari del Fòrum

Presentació i discussió dels indicadors i de la prediagnosi a la CSS

Constitució del Fòrum cap a la Sostenibilitat de Sabadell

5 grups de treball, un per cada línia estratègica del PAL

Redacció i aprovació del PAL

Consultes i debat als òrgans de participació sobre el PAL

40

de participació ciutadana virtual i preté millorar la comunicació entre la ciutadania i el govern local. Està impulsat per tres socis: l’Institut Català de Tecnologies (ICT), LOCALRET i la Fundació Jaume Bofill. Durant l’any 2002, 10 municipis catalans l’han emprat i el procés de participació de l’Agenda 21 Local de Sabadell, ha estat una de les primeres proves pilot que s’han portat a terme. Va entrar en funcionament a partir de l’abril del 2002, a la segona edició del Fòrum. Aquest programa ha possibilitat una intervenció virtualment més activa ja que els membres no tant sols podien rebre missatges o baixar-se documents, sinó que a més podien participar en un o diversos processos de consulta en funció de la seva adscripció (CSS, Fòrum i un per cada grup de treball), fent comentaris a documents, proposant nous documents d’estudi o intervenir als fòrums virtuals. Un dels avantatges és que qualsevol membre podia visualitzar els comentaris o les aportacions fetes pels altres membres. L’Ajuntament de Sabadell ha utilitzat CONSENSUS per reforçar el procés de participació presencial, mai per substituir-lo. Les aportacions que es rebien a CONSENSUS es traslladaven als relators de cada grup per tal d’incloure-les en els seus debats i conclusions.

Municipals Ràdio i televisió local, el butlletí municipal

Sabadell a prop” i el web municipal.

Privats Diari de Sabadell i 9 Nou (locals)


Altres Projecte CONSENSUS a través del web municipal

9. Estructura organitzativa i dinàmica de funcionament Agent organitzador del procés: equip de Medi Urbà del departament de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Sabadell, la directora de l’auditoria per part de la Diputació de Barcelona i equip format pels tècnics de l’empresa consultora. Coprotagonistes del procés Funcions Comissió Sabadell Sostenible Liderada pel tinent d’alcalde de Medi Ambient i

Sostenibilitat, funciona com a primer òrgan de discussió dels documents tècnics, de la metodologia i dels continguts per facilitar el bon desenvolupament del procés.

Fòrum cap a la Sostenibilitat És el màxim òrgan de decisió de l’Agenda 21. És un ens de debat sense personalitat jurídica pròpia compost per persones i entitats de la ciutat, per treballar a favor de la sostenibilitat i està regit per unes normes de funcionament. La presidència recau en el president de la secció Natura de la Unió Excursionista de Sabadell, i la secretaria en la responsable tècnica de Medi Ambient de la Cambra del Comerç i la Indústria de Sabadell.

Grups de treball Se’n van crear 5 en fase de diagnosi i 5 en fase de Pla d’Acció, un per cada línia estratègica. Cada grup de treball estava coordinat per un relator, membre de la Comissió Sabadell Sostenible, i per un moderador, líder d’opinió d’alguna institució o entitat de la ciutat.

Òrgans de participació Els responsables polítics i tècnics de Medi Ambient

41

territorials i sectorials van visitar els òrgans de participació en dues ocasions. A la fase de diagnosi, per divulgar el procés però també per preguntar i debatre els principals reptes de la ciutat, i a la fase de Pla d’acció, per debatre programes i accions.

Regidors i caps de servei Es va visitar sistemàticament a tots els regidors i caps de servei tant en la fase de diagnosi com al llarg de l’elaboració del PAL, per afavorir al màxim el procés dins del mateix ajuntament.


plenàries del Fòrum Nombre de sessions dels grups de treball

Total reunions

Diagnosi 2 5 grups x 2 sessions = 10 sessions

12

Pla d’acció 1

5 grups x 2 sessions = 10 sessions

3 sessions extraordinàries

14

10. Implicació dels agents econòmics i socials Nombre de


Comissió Sabadell Sostenible

32 Representants d’entitats, sindicats, empreses i institucions de la ciutat. En alguns casos la participació és a títol individual. Una quarta part dels membres són tècnics municipals responsables dels departaments més directament implicats.

Fòrum cap a la Sostenibilitat

275 Ciutadans i ciutadanes que participen a títol individual, però també hi ha membres que participen en nom d’una entitat o institució de la ciutat.

11. Consolidació del procés Aprovació del Pla d’Acció Local: es va consensuar en sessió de plenari del Fòrum cap a la Sostenibilitat el dia 7 de novembre del 2002, i va ser aprovat per Ple Municipal en la sessió del novembre del 2002. En aquests moments s’estan treballant les primeres accions (Ordenança d’obligatorietat solar, Agenda 21 escolar, Pla Director de la reutilització de l’aigua, Parc Agrícola de Sabadell, promoció dels sistemes de gestió ambiental a l’empresa, etc.)

42

12. Seguiment del procés ü Sistema d’indicadors. Està previst revisar el sistema d’indicadors un cop cada any. ü Atès que és un procés que tot just ha culminat la redacció del PAL, encara no s’ha decidit com es consolidarà però es farà a partir de la continuïtat del Fòrum i possiblement amb l’estructuració de l’Oficina de l’Agenda 21. 13. Dificultats Destacar, en primer lloc, la dificultat general de treballar transversalment, afavorint la integració de les polítiques ambientals en els sectors econòmics i socials de la societat. Aspecte que, a més a més, no ajuda a corresponsabilitzar la ciutadania pel que fa als grans reptes de la sostenibilitat Així mateix, cal afegir que al setembre del 2002, quan els grups de treball estaven discutint els programes i les accions de cada línia estratègica, s’estava gestant un debat ciutadà sobre la proposta d’implantació del zoo a uns terrenys entre el municipi de Sabadell i el de Castellar del Vallès i es va creure oportú convocar reunions específiques per valorar si es podia incloure aquest projecte en la redacció del PAL. Malgrat les tres reunions que es van dur a terme, no es va poder arribar a cap acord, i en la darrera sessió del Fòrum, es van aprovar dues accions que feien referència a aquesta proposta i també es va donar publicitat, d’acord amb les normes del Fòrum, a les accions que no van rebre el recolzament dels membres.

14. Valoració global del procés - Poder disposar de dos anys per la redacció del PAL ha estat plenament justificat, ja que el

maneig de tota la informació i l’elaboració dels documents de la diagnosi i del PAL així ho ha requerit en una ciutat de la complexitat i dimensions de Sabadell. Això també ha premés fer partícips més ciutadans pel que fa a aquest projecte de ciutat que és l’Agenda 21.

- L’impuls i la supervisió de tot el procés per part de la Comissió ha estat molt important, així com el lideratge dels relators en els grups de treball i el paper de la presidència i la secretaria del Fòrum.

- Poder fer-se membre en qualsevol moment del procés ha fet que la participació a les sessions del Fòrum fos progressiva: de 100 a la primera sessió, a 150 a la segona, per acabar amb 275 membres en la darrera edició del Fòrum. La participació als grups de treball no ha sigut massiva per part dels membres, però sí que s’ha mantingut el quòrum suficient per avançar en cada moment.

- CONSENSUS ha estat una eina que si bé tècnicament funciona, cal millorar-ne el disseny i simplificar el seu maneig per a l’usuari. L’ús de CONSENSUS ha estat inferior al que s’esperava, a més dels problemes esmentats, cal afegir que la participació telemàtica encara no està socialment prou extesa.

15. Contacte Pàgina web http://www.ajsabadell.es/agenda21/agenda21/inici3.htm

http://mis.ictnet.es/consensus/default.xml?idajuntament=3 http://terrabit.ictnet.es/consensus/

Persona de contacte Mireia Canyelles (Responsable de Medi Ambient Urbà; Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat) Anna Baró (Tècnica de Medi Ambient Urbà; Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat)


43

ELEMENTS TRANSFERIBLES - En un municipi amb un teixit associatiu important, és força recomanable la

constitució d’un òrgan de participació similar a la Comissió Sabadell Sostenible, per impulsar i fer el seguiment del procés d’Agenda 21 Local. Aquesta Comissió actua com a mesa del Fòrum i s’encarrega de debatre els documents tècnics, la metodologia i els continguts amb l’objectiu de facilitar el bon desenvolupament del procés.

- El paper dels relators és rellevant per consolidar la comunicació entre l’ajuntament i la ciutadania i ajuda a corresponsabilitzar les entitats de la ciutat en el projecte de l’Agenda 21.

- A l’hora de dissenyar el procés de participació, caldria tenir en compte els òrgans de participació existents (consells de participació sectorials i territorials) i implicar-los directament des de les fases inicials del procés.

- Les eines de comunicació i participació per Internet suposen un valor afegit als processos participatius, però mai una alternativa ja que no estan estesos massivament.

44

3.1.9. AGENDA 21 LOCAL. Sant Boi de Llobregat El procés participatiu en l’Agenda 21 de Sant Boi de Llobregat s’ha dividit en dues fases. En una primera etapa es debaten els aspectes ambientals i estructurals, mentre que en la segona fase es debaten els aspectes socials i econòmics del municipi. 1. Context Població 80.450 hab. Superfície 22 km2 2. Data d’inici La primera fase del procés de participació s’inicia al gener del 1999. La segona fase del procés, per debatre els aspectes socials i econòmics, s’inicia al juny del 2001. 3. Àmbits que s’aborden El procés es divideix en dues fases: Fase I: participació per debatre els aspectes ambientals i estructurals. Fase II: participació per debatre els aspectes socials i econòmics. 4. Regidoria promotora Ponència de Medi Ambient. 5. Regidories implicades directament en el procés

Les ponències o regidories més implicades en el procés de participació ciutadana són: Ponència de Comunicació i Participació Ciutadana Regidoria de Fòrums Ciutadans Regidoria de Qualitat Ambiental, Autoritzacions i Llicències d'Intervenció Ambiental Ponència d'Acció Ciutadana Les regidories i la ponència que han col·laborat en tot el procés global són les següents: Regidoria d'Educació i Serveis Socials; Regidoria de Joventut; Regidoria de Tercera Edat; Regidoria de Cooperació i Solidaritat, Dona, i Col·lectius d'Atenció Especial; Regidoria de Sanitat i Consum; Regidoria de Cultura; Regidoria de Seguretat Ciutadana; Regidoria de Disseny urbanístic, Nucli Antic, Patrimoni i Xarxes Viàries; Regidoria d'Habitatge; Regidoria de Creació d'Ocupació; Regidoria de Promoció de l'Activitat Econòmica; Regidoria de Comerç, Parc Agrari i Agricultura; Ponència de Serveis Interns i Regidoria d'Economia i Hisenda.

45

6. Esquema de la metodologia seguida per elaborar la diagnosi i el pla d’acció

Pre-diagnosi ambiental

Comissió 21 5 meses de treball

Diagnosi ambiental

Pre-pla d’acció ambiental

FASE I: ASPECTES AMBIENTALS I ESTRUCTURALS

FASE II: ASPECTES SOCIALS I ECONÒMICS

Recull de dades (auto-diagnosi)

Procés d’informació i formació: Cicle de conferències

FÒ

RU

M V

IRTU

AL

10 Comissions de treball

Per edat i gènere: joves; gent gran; dones

Temàtiques: fet migratori; activitat econòmica; espai públic i habitatge; salut; benestar social; cultura, educació i esports; noves tecnologies

6 meses de treball

Pla d’acció ambiental (2000-2008)

Elaboració de la pre-diagnosi

Fòrum 21 reunit en 3 meses sectorials (social, econòmica i agents del canvi)

Elaboració del pre-pla d’acció socioeconòmic

Fòrum 21 reunit en 3 meses sectorials (social, econòmica i agents del canvi)

Pla d’acció socioeconòmic

Pla d’Acció Local cap a la Sostenibilitat de Sant Boi de Llobregat

46

7. Objectius del pla de participació - Recollir la percepció i la vivència que tenen els ciutadans i ciutadanes de la realitat del

municipi. - Implicar la ciutadania en la definició d’un projecte de ciutat que contempli tant els aspectes

ambientals com els econòmics i socials. 8. Informació i comunicació Hi ha un pla de comunicació. L'estratègia d'informació i comunicació s'ha dissenyat per l'equip de coordinació de l'Agenda 21 en el qual s'integra un tècnic designat per l'Àrea de Comunicació i Participació Ciutadana.

Municipals Enquesta de valoració de la participació, prèvia a la diagnosi ambiental (Patronat Flor de Maig). Ràdio Sant Boi Revista municipal “Viure Sant Boi” Xerrades i conferències Articles als butlletins dels Consells sectorials Pàgina web Punts d'informació als casals de barri

Privats Premsa local Opuscles informatius a les parades d’autobús


Altres 9. Estructura organitzativa i dinàmica de funcionament Agent organitzador del procés Fase I Equip format pels responsables tècnics municipals de medi ambient i de

serveis municipals, el director tècnic de l’auditoria de la Diputació de Barcelona, el tècnic designat per l'EMSHTR, els tècnics coordinadors de l'equip auditor (empresa consultora TYPSA) i els tècnics assessors designats per la Càtedra UNESCO en Tecnologies, Desenvolupament Sostenible, Desequilibris i Canvi Global a la UPC.

Fase II Equip format per la responsable tècnica i el coordinador polític municipal de l'Agenda 21 Local, responsables tècnics designats per l'Àrea de Acció Ciutadana, l'Àrea de Comunicació i Participació Ciutadana i l'empresa municipal CORESSA, i els tècnics col·laboradors designats per la Càtedra UNESCO en Tecnologies, Desenvolupament Sostenible, Desequilibris i Canvi Global a la UPC.

FASE I: ASPECTES AMBIENTALS I ESTRUCTURALS En la fase de diagnosi ambiental, es va crear el Fòrum 21 ambiental de participació ciutadana per tal de debatre el document de l’auditoria ambiental. Aquest Fòrum es va organitzar en cinc meses i 10 sessions que van discutir els 11 capítols temàtics de la pre-diagnosi.

47

En la fase de pla d’acció es va estructurar el Fòrum en sis meses (una per cada línia estratègica). Els participants van treballar diferents dies durant una setmana en cada línia estratègica, realitzant les sessions que van creure oportú. A més, durant quatre dies més les sis meses del pre-pla d’acció van treballar de forma paral·lela i simultània per consensuar les accions a incloure al pla d’acció ambiental. FASE II: ASPECTES SOCIALS I ECONÒMICS La participació ciutadana a la Fase II va començar amb la convocatòria general del Fòrum 21 al mes de novembre de 2001. Seguidament es va realitzar un cicle de cinc conferències que sota el títol “Les Converses de l’Agenda 21” pretenien formar els participants sobre temes concrets de l’Agenda 21 i crear dinàmiques participatives entre els assistents. Es va donar l'oportunitat als participants en el Fòrum 21 de proposar temes i ponents per a aquest cicle formatiu i opinar sobre la metodologia de participació presentada. Per a la presentació de les ponències del cicle formatiu es va invitar un expert de reconegut prestigi en el tema escollit i un ponent local que feia una reflexió sobre el tema de la ponència contrastat amb la realitat de Sant Boi. Després de la constitució del Fòrum 21, es van crear tres vies de participació: el fòrum virtual, les comissions de treball, estructurades per edat i gènere i per temàtiques, i les meses de debat. Amb els resultats de la pre-diagnosi feta per tècnics municipals, els resultats de les comissions de treball i els debats del fòrum virtual, els participants inscrits al Fòrum 21 es reuneixen en les meses de debat - social, econòmica i agents del canvi – fins a consensuar una diagnosi de l’estat del municipi. Sobre la base de la diagnosi final l'equip tècnic de l'Agenda 21 envia als participants una proposta de pre-pla d'acció. Els participants en un nou torn de debat de meses acorden les tendències o línies estratègiques, els objectius i les accions per construir un futur més sostenible. Un aspecte a destacar en aquesta fase és la incorporació d’un coordinador polític de l’Agenda 21, un regidor de l’Ajuntament que fa el seguiment del procés i n’ostenta la representativitat política. La taula que es mostra a continuació resumeix els principals aspectes del procés de participació de la segona fase de l’Agenda 21 de Sant Boi de Llobregat. Participació Etapa prèvia Diagnosi Pla d’Acció Institucional - Comitè polític - Comissió A21

-Reunions programades - Fòrum 21

-Reunions programades -Fòrum 21 -Presentació diagnosi a altres administracions

-Reunions programades -Fòrum 21 - Presentació A21 a altres administracions

Fòrum 21

- Constitució (debat sobre les comissions) -Programa de formació

- Debat en tres taules (social, econòmica, agents del canvi) - Retorn de la diagnosi

- Debat en tres taules (social, econòmica, agents del canvi) - Plenari

48

Gèn

ere Joves

Dones Gent Gran

C

omis

sion

s

Te

màt

ique

s

Fet migratori Activitat econòmica Noves tecnologies Habitatge i espai públic Benestar social Salut Cultura, educació i esports: parlem de valors!

Assistents al programa de formació Inscrits Fòrum 21 Identificació d'agents socials i econòmics locals Invitació personalitzada a la participació Nova convocatòria oberta a la població

Metodologia: Sistema 4P: Potencialitats –Protesta-Proposa-Practica

Fòrum 21

Telemàtica (a través de la pàgina web de Sant Boi) Fòrum Virtual

Conceptes bàsics, informació sobre les conferències, notícies i activitats i com participar.

Documents elaborats, suggeriments i propostes. Les aportacions del Fòrum virtual es presenten al Fòrum 21.

Documents elaborats, suggeriments i propostes. Les aportacions del Fòrum virtual es presenten al Fòrum 21.


Mecanisme Nombre de


Fòrum 21 Ambiental

250 Regidors, tècnics municipals, membres del consell de medi ambient, plataformes, entitats i associacions principalment ecologistes, partits polítics, comerciants, professionals, empreses, representants d'agricultors i persones a títol individual.

Fòrum 21 Socio-econòmic

243 Regidors, tècnics municipals, tècnics i professionals externs, comerciants, membres de consells, sindicats, grups de joves, entitats i associacions principalment de caire social i cultural, partits polítics i persones a títol individual.

49

11. Consolidació del procés Aprovació del Pla d’acció ambiental: setembre 2000. Aprovació del Pla d’acció social i econòmic: previst al març del 2003. Tal i com es contempla en el Pla de seguiment del Pla d'acció ambiental, s'ha creat la Comissió Tècnica de Medi Ambient (CTMA) que té la funció de donar suport a l'Agenda 21 i supervisar els indicadors ambientals. Aquesta funció ha estat subsumida pel Comitè Executiu que està format pel gerent de l'ajuntament, els caps de les quatre Àrees tècniques de l'ajuntament i el gerent de l'empresa municipal CORESSA. Respecte a completar la segona fase de l'Agenda 21 i dur a terme la coordinació general del Pla d'acció local (PAL) s'ha creat un grup de treball format per un responsable d'Agenda 21 Local i un tècnic de suport, que formen part del personal de l'Àrea de Serveis de la Ciutat. Grup de treball Principals funcions / projectes que es duen a terme Comissió Tècnica de Medi Ambient (CTMA)

Organitzar la gestió de programes i accions transversals Donar resposta a consultes Donar suport a la Comissió de Seguiment Calcular i analitzar els indicadors ambientals Implementar mesures correctores Avaluar l'avanç real de la sostenibilitat en el municipi

Equip Agenda 21

Dirigir i coordinar totes les funcions relacionades amb el procés d'elaboració i participació ciutadana de l'Agenda 21 Local Coordinar i impulsar l’execució del PAL Organitzar els continguts i instruments de la informació i difusió de l'Agenda 21 Atendre la informació personalitzada Donar suport i assessorament a la CTMA i als tècnics responsables de l'execució directa del Pla d’acció local

12. Seguiment del procés ü Sistema d’indicadors de seguiment. El balanç fet després del primer any d’execució del PAL ha estat molt positiu. Prop d’un 40% de compliment de les accions. ü La Comissió de seguiment del Pla d’acció sorgeix d’una comissió del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat. Aquesta comissió avalua l’execució del Pla d’acció i es pot organitzar en comissions temàtiques per a portar el seguiment de cadascuna de les línies estratègiques. El Consell Municipal de Medi Ambient té una funció de suport a la Comissió de Seguiment. 13. Dificultats - Superar la desconfiança de la ciutadania davant els processos de participació. - Superar el temor a fer públiques les dades menys favorables - Superar la tendència a fer recaure la responsabilitat de la sostenibilitat sobre els

responsables de Medi Ambient per passar a un concepte de co-responsabilització interdepartamental

50

14. Valoració global del procés Sant Boi ja comptava amb una experiència de participació en dos fòrums ciutadans previs al procés d’Agenda 21. L’Agenda 21 ha suposat un pas endavant en la direcció d’una participació capaç d'incidir en l'orientació d'un veritable pla estratègic de futur. Aquest nou procés incorpora tècniques de participació engrescadores i escenaris diferents per permetre diversificar els moments i formes de participar. En aquest sentit s’aprofiten també les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies, tant en la presentació de propostes com en el debat obert en xarxa (fòrum virtual). Un altre element innovador és que l’elaboració de l’Agenda 21 és simultània al procés participatiu, de tal manera que el fruït de la participació està molt més vinculat als resultats i és més tangible que en altres processos.

15. Contacte

Pàgina web www.stboi.es/agenda21/index.htm Persona de contacte Isabel Sarrate

(Responsable de l’Agenda 21 de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat)


ELEMENTS TRANSFERIBLES - La figura del coordinador polític permet establir un nexe d’unió entre els diferents

estaments polítics de l’Ajuntament. - És recomanable aconseguir la implicació dels ciutadans i ciutadanes permetent que

participin en aquells temes amb els quals estan més familiaritzats. Per exemple, a Sant Boi es va intentar que fomentar la participació dels diferents sectors de la societat civil convidant-los a participar en les comissions de treball que tractaven els temes que més els afectaven. D’aquesta manera es pot assolir un grau elevat de corresponsabilitat amb la societat civil.

- Convidar a la ciutadania a fer aportacions escrites permet tenir constància del grau de participació i poder fer una valoració de la incidència de la participació en les decisions finals.

51

3.1.10. AGENDA 21 LOCAL. Santa Perpètua de Mogoda

L’Oficina Agenda XXI de Santa Perpètua de Mogoda, liderada per la Regidoria de Medi Ambient i

amb la col·laboració de la Regidoria de Participació Ciutadana i Medis de Comunicació, coordina

tot el procés d’Agenda 21 Local.

1. Context Població 20.180 hab Superfície 15 km2

2. Data d’inici El procés de participació s’inicia al desembre del 1999 amb la constitució del Fòrum Agenda XXI. 3. Àmbits que s’aborden L’àmbit principal d’actuació és ambiental, tot i que també es tracta la salut. Així doncs els temes que s’inclouen són: Aspectes estructurals Vectors ambientals Organització i gestió municipal Planejament urbanístic i usos del sòl Sistemes naturals Places i parcs urbans Mobilitat Incidència ambiental de les activitats econòmiques Sensibilització i educació ambiental

Aigües. Balanç de l’aigua Residus Contaminació atmosfèrica Soroll Energia. Balanç de l’energia: fonts i consum

4. Regidoria promotora Regidoria de Medi Ambient 5. Regidories implicades directament en el procés Regidoria de Participació ciutadana Regidoria de Mitjans de comunicació 6. Objectius del pla de participació - Generar una dinàmica participativa en la població que asseguri l’elaboració de l’Agenda 21

per a Santa Perpètua de Mogoda. - Crear espais de participació en tres àmbits: polític, tècnic i d’agents socials i econòmics del

municipi. - Iniciar el procés de participació des de la presentació de la Diagnosi ambiental i el Pla

d’acció ambiental municipal i de la diagnosi social en el programa d’auditoria social. - Dinamitzar l’elaboració de l’Agenda 21 Local d’acord amb el cartipàs municipal i serà la

regidora de Medi Ambient qui assumirà aquest rol. - Integrar tots els polítics i tècnics municipals en el procés participatiu per tal que les accions

i la gestió municipal siguin un exemple per a la ciutadania.

52

- Fer ús dels actuals espais de participació, tot mantenint-los i creant-ne de nous en els tres àmbits de participació: el polític, el tècnic i el dels agents socials i econòmics del municipi.

- Avaluar constantment el grau de participació en tots els espais de diàleg previstos. 7. Esquema de la metodologia seguida per elaborar la diagnosi i el Pla d’acció 8. Informació i comunicació Hi ha un pla de comunicació que es reestructura al llarg del procés.

Municipals Ràdio local Butlletí local l’Informatiu Enquesta de percepció ambiental

Privats -


Altres Premsa comarcal 9. Estructura organitzativa i dinàmica de funcionament Agent organitzador del procés: Oficina Agenda XXI constituïda per un coordinador de l’Oficina, una comissió política formada per tres regidors (regidor de Medi Ambient, regidor de Participació Ciutadana i regidor de Mitjans de Comunicació), una comissió tècnica formada per 4 tècnics (coordinadora de l’àrea de Territori, tècnica de Medi Ambient, tècnic de Participació Ciutadana, tècnic de Mitjans de Comunicació) i una administrativa.

Diagnosi tècnica

Procés de participació sectorial

Diagnosi

Pla d’acció tècnic

Aportacions de la ciutadania

Procés de participació sectorial

Projectes compartits

Presentació del document al Fòrum Agenda XXI

Presentació del document al Fòrum Agenda XXI

Pla d’acció

53

Coprotagonistes del procés Funció Comissions sectorials Debatre els aspectes més rellevants de cada sector.

Les comissions sectorials inclouen: Ciutadania Pagesia Indústria Comerç Ensenyament Sanitat Universitaris

Comissió política

Tots els càrrecs polítics de l’Ajuntament.

Comissió tècnica Tots els tècnics municipals de Santa Perpètua de Mogoda.

Comissió permanent Oficina Agenda XXI i 3 representants de cada comissió sectorial



Total reunions

Diagnosi 3 32 35 Pla d’acció 1 66 67 10. Implicació dels agents socials i econòmics

Mecanisme Nombre de


Comissions sectorials

15-20 per comissió

Representants dels sectors concrets (ciutadania, pagesia, indústria, comerç, ensenyament, sanitat, universitaris).

Fòrum Agenda XXI 200-300 Ciutadans i ciutadanes representants d’entitats, de sectors de la població així com a títol individual.

11. Consolidació del procés

A més de la comissió política i la comissió de tècnics municipals responsables de dur a terme el pla d’acció, s’han consolidat els set grups de treball que plantejaven projectes compartits durant la fase de Pla d’acció. Grup de treball Principals funcions / projectes que es duen a terme Ciutadania Medi natural, residus, ecoeficiència Pagesia Projectes de camins i futur de la pagesia local Indústria Sistema d’informació de suport entre les empreses Comerç Auditories de la il·luminació Ensenyament Escoles verdes

54

Sanitat Pla de salut del municipi Universitaris Associació de suport al Pla d’acció 12. Seguiment del procés ü Sistema d’indicadors de seguiment. ü La Comissió Permanent és la responsable de fer el seguiment del procés i gestionar alguns dels projectes elaborats. Aquesta comissió pot esdevenir el Consell de Sostenibilitat Municipal. 13. Dificultats - Manca d’hàbits de la població i de disponibilitat a l’hora de participar en espais de gestió

del municipi. - Dificultats per difondre els conceptes de sostenibilitat a la pràctica diària dels tècnics

municipals. - Manca de canals directes de comunicació per arribar a tots els sectors de la població. 14. Valoració global del procés El procés es valora molt positivament. S’han invertit esforços importants en la creació de programes de treball amb els diferents sectors socials del municipi. 15. Contacte Pàgina web www.stperpetua.diba.es Persona de contacte Mònica Sánchez (Regidora de Medi Ambient)

Josep Antequera (Coordinador de l’Oficina Agenda XXI)


ELEMENTS TRANSFERIBLES - Establiment d’una oficina XXI que coordini tot el procés i el seguiment de l’Agenda

21 Local. - Convocatòria específica dirigida als diferents sectors del municipi (agricultura,

universitaris, associacions de veïns i entitats, etc) per tal de debatre la diagnosi i el pla d’acció.

- Constitució d’una xarxa d’amics del compostatge casolà integrada per membres dels grups de treball interessats.

- Cooperació amb el sector industrial, comercial i amb els centres educatius mitjançant la realització d’auditories energètiques dins el Programa d’Eficiència Energètica del municipi.

55

3.1.11. AGENDA 21 LOCAL. Viladecans Viladecans va ser un dels primers municipis catalans que va posar en marxa un procés d’Agenda 21 Local, i va servir com a referència d’altres processos d’elaboració d’Agendes 21 Locals a Catalunya. La participació en l’elaboració de l’Agenda 21 es va articular entorn a la Comissió 21 i al Fòrum Ambiental. 1. Context Població 58.562 hab Superfície

20,11 km2

2. Data d’inici Si bé el procés d’auditoria ambiental es va desenvolupar des de mitjan de l’any 1994 fins al 1997, la participació ciutadana es va iniciar al juliol del 1997. 3. Àmbits que s’aborden Tot i que l’Agenda 21 de Viladecans s’ha concentrat en els aspectes ambiental (planejament urbanístic, patrimoni natural, mobilitat i transport, entorn socioeconòmic i sensibilització ambiental, risc ambiental, activitats classificades, cicle de l’aigua, gestió de residus, contaminació atmosfèrica i energia), també s’ha fet referència als programes econòmics i socials del municipi que poden contribuir a avançar cap a un desenvolupament sostenible. 4. Regidoria promotora Àrea de Planificació Territorial i Promoció de la Ciutat (1995 - 1999) Àrea de Medi Ambient i Espai Públic (1999- actualment) 5. Regidories o àrees implicades directament en el procés Àrea de Serveis Territorials (1995 - 1999) Àrea de Serveis Personals 6. Objectius del pla de participació - Implicar els ciutadans i ciutadanes en el disseny de les propostes que han de constituir

l’Agenda 21 Local de Viladecans. - Fomentar el debat i la sensibilització ambiental en les entitats representades en la

Comissió 21 i en el Fòrum Ambiental.

56

7. Esquema de la metodologia seguida per elaborar la diagnosi i el Pla d’acció 8. Informació i comunicació Hi ha un pla de comunicació que compren dues fases. La primera fase va tenir lloc durant el procés de debat de l’Agenda 21 Local, i la segona fase després de l’aprovació de l’Agenda 21 pels integrants de la Comissió 21, pel Fòrum i per últim pel Ple municipal. Els objectius de la primera fase van ser donar a conèixer a la població el procés d’Agenda 21 i estimular la seva participació en els fòrums.

Municipals - Suplement del butlletí municipal - Programa de ràdio a l’emissora local, - Emissió d’entrevistes a algun participant en el moment de cada sessió del fòrum per la TV local - Realització d’una taula rodona sobre el procés a la TV local.

Privats

Mitjans de comunicació implicats en la primera fase del pla de comunicació

Altres

La segona fase del pla de comunicació té com a objectius: comunicar a la població els continguts i l’estat actual de l’Agenda 21 de Viladecans i millorar la percepció i estimular la participació dels viladecanencs en els temes ambientals.

Constitució de la Comissió 21 i treball sobre les línies estratègiques del PAA

7 sessions de treball temàtic del Fòrum Ambiental

Diagnosi ambiental de caràcter eminentment tècnic

Proposta de pla d’acció

AGENDA 21 DE VILADECANS

Incorporació dels programes socials i econòmics

57

Municipals Publicació “L’Agenda 21 de Viladecans és de tots”, Pàgina web Exposició interactiva Tallers dirigits als treballadors municipals, Tallers a les escoles.

Privats

Mitjans de comunicació implicats en la segona fase del pla de comunicació

Altres 9. Estructura organitzativa i dinàmica de funcionament Agent organitzador del procés: equip format per la tècnica de Medi Ambient, el director de l’auditoria de la Diputació de Barcelona i l’equip consultor. Coprotagonistes del procés Funció Comissió 21 Òrgan permanent de participació dedicat a fer una

primera anàlisi de la proposta del Pla d’acció i consensuar les modificacions pertinents. Els grups de treball de la Comissió s’encarregaven de dur a terme una tasca exhaustiva de revisió de cada línia estratègica.

Fòrum Ambiental Espai de participació més ampli i plural on es debatien les propostes revisades per la Comissió 21.

Dinàmica del procés Nombre de reunions del

Fòrum Nombre de tallers de la Comissió 21

Total reunions

Diagnosi Pla d’acció 7 9 16 10. Implicació dels agents socials i econòmics Mecanisme Nombre de


Comissió 21 30 (entre

titulars i substituts)

Representants de la Federació d’Associacions de Veïns, Federació d’Estudiants, d’entitats naturalistes, de la Cooperativa Agrícola, d’associacions empresarials, de botiguers i de sindicats, de partits polítics i tècnics de l’administració municipal.

Fòrum Ambiental Mitja per sessió: 30 Total: 125

Membres de la Comissió 21 i ciutadans i ciutadanes de Viladecans

58

11. Consolidació del procés Aprovació del Pla d’Acció: 15 abril 1999 12. Seguiment del procés ü Pla de seguiment que inclou els indicadors ambientals a valorar. ü El seguiment de l’Agenda 21 és responsabilitat del Consell Municipal de Medi Ambient. 13. Dificultats La feble tradició participativa del municipi dificulta la implicació de la ciutadania, sobretot de les persones no organitzades i desvinculades dels temes ambientals.

14. Valoració global del procés La valoració és positiva, atès que la participació en el procés d’Agenda 21 ha millorat el coneixement dels participants sobre la realitat ambiental del municipi i el seu grau de sensibilitat envers els aspectes relacionat amb la sostenibilitat. A més, s’ha millorat el diàleg entre l’ajuntament i les entitats. D’altra banda l’estructura municipal s’ha reorganitzat per adaptar-se a les necessitats d’implantació de l’Agenda 21. 15. Contacte Pàgina web http://www.viladecans.net/agenda21 Persona de contacte Cristina Sainz

(Cap de la Secció de Sostenibilitat) E-mail [email protected]

ELEMENTS TRANSFERIBLES - En un municipi amb poca tradició participativa com és el cas de Viladecans, endegar

un procés de participació pot ser complex i estar subjecte a crítiques. Ara bé, l’aspecte clau rau en el fet d’aconseguir crear les sinèrgies de diàleg i de cooperació entre els col·lectius implicats de tal manera que el procés tingui continuïtat.

- Un òrgan de participació similar a la Comissió 21 pot atorgar més legitimitat a l’Agenda 21 tot i que cal evitar que tingui un grau de participació massa restringit.

59

3.2. ALTRES MECANISMES DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

3.2.1. LA PARTICIPACIÓ DELS JOVES: LA XARXA INTERNACIONAL ECOCLUBES Els Ecoclubes són organitzacions no governamentals, democràtiques, constituïdes bàsicament per nens i joves que articulen accions amb altres institucions de la comunitat per tal de millorar la qualitat de vida de la població. 1. Context La Xarxa Internacional d’Ecoclubes es crea pels següents motius: - La manca d’espais de participació i la formació en lideratge juvenil és un dèficit comú en

moltes regions del planeta. - Són pocs els governs locals, provincials i nacionals que elaboren polítiques per promoure

la generació d’espais juvenils que s’autogestionin. - Hi ha poques xarxes d’organitzacions juvenils que representin la manera de pensar dels

joves i siguin coordinades directament pels mateixos joves. - És important articular aquest tipus d’experiències per emprar els recursos humans, tècnics

i econòmics de manera favorable. - És necessari i urgent elaborar estratègies que permetin treballar amb les noves

generacions a partir d’uns valors comuns com ara la sostenibilitat, l’equitat i la pau. Amb data de juliol del 2002 hi havia 304 Ecoclubes a 15 països en els quals participen activament més de 6.000 joves. L’únic municipi espanyol que hi participava era Torrelles de Llobregat. 2. Orígen de la iniciativa

L’organització Ecoclubes es va crear l’any 1992 a Argentina amb la finalitat d’introduir els joves en la democràcia participativa a través de temes motivadors i amb polítiques poc consolidades, com per exemple les de medi ambient. Un grup d’adults sensibilitzats amb els temes de protecció ambiental van convidar a grups de joves estudiants de 16 a 18 anys a formar “Grups mobilitzadors” extra-escolars per incitar la recollida selectiva dels residus a l’habitatge. A principis del 1990 la recollida selectiva dels residus no era una prioritat pel govern d’Argentina. Per això, les accions que es van iniciar en tres municipis petits (d’entre 3.000 i 10.000 habitants) van tenir un ressò important. 3. Àmbits que s’aborden Cada Junta Nacional defineix els temes que considera prioritaris pel país i elabora algunes propostes i materials bàsics per al seu desenvolupament. Alguns d’aquests Programes Nacionals inclouen: - El tractament integral de residus - L’ecoturisme - Les addiccions (tabaquisme) - L’exposició solar incorrecta (capa d’ozó) - L’ús adequat de l’aigua potable - El verd urbà - L’ús correcte dels plaguicides

60

A partir d’aquestes prioritats, cada Ecoclub escull, a partir d’un Diagnòstic Ambiental Participatiu, la temàtica a desenvolupar en aquell àmbit local on decideix actuar. 4. Òrgan/entitat/institució promotor/a En cada municipi els promotors són diferents i aquests poden incloure la Universitat, cooperatives, col·lectius de dones, etc.

5. Objectius Els objectius dels Ecoclubes inclouen: • la implementació de programes específics que millorin la qualitat de vida. • la formació de joves emprenedors, sensibles als problemes locals. • la generació d’espais per tal de socialitzar experiències entre els Ecoclubes de la xarxa. 6. Activitats - Capacitació: identifiquen els temes d’interès i demanen a especialistes o tècnics locals que

voluntàriament els capacitin a partir de cursos, xerrades, etc. Al mateix temps, els joves coordinen “Tallers d’Ecologia” per als nens de 10 a 12 anys.

- Sensibilització de la comunitat: a través d’accions diverses, com per exemple obres de teatre, intercanvi de residus de paper, vidre i/o plàstic per a adob i/o plantes o visites domiciliàries, intenten sensibilitzar i implicar la comunitat en temes ambientals.

- Difusió d’informació: difonen les seves propostes a través de diversos mitjans de comunicació.

- Organització: les assemblees serveixen perquè els delegats escollits democràticament defineixin les línies estratègiques de l’organització.

- Integració: es realitzen campaments, convivències, trobades i altres activitats recreatives de manera periòdica.

7. Estructura organitzativa Estructura de districte/ nacional

Els delegats escollits democràticament defineixen els temes específics de l’organització (programes, estratègies, responsables de les diferents àrees) en les assemblees.

Estructura local

Els delegats escollits democràticament defineixen les accions a implementar i avaluen els resultats en les assemblees.

Els joves de més de 25 anys no voten ni poden ser votats sinó que voluntàriament capaciten als nens a partir de cursos, xerrades, etc., i també vetllen perquè els processos tècnics (com la producció de compost a partir de la fracció orgànica dels residus) siguin correctes. Els més petits (de 10 a 13 anys) col·laboren en la formació i participen en accions de difusió. Els joves de 14 a 17 anys coordinen els “tallers d’ecologia” per als nens de 10 a 12 anys i mantenen el contacte amb la població.

61

8. Informació i comunicació Abans de definir un assumpte concret de la localitat, es reuneix els veïns, l’escola, etc. La difusió de la informació es realitza a partir de mitjans de comunicació tradicionals (ràdio, televisió, diaris i revistes) així com altres més innovadors (fulls de difusió locals, cercaviles, etc.). La Xarxa Internacional Ecoclubes edita un butlletí de periodicitat trimestral que té l’objectiu de crear un canal de comunicació obert i permanent per informar als membres de la Xarxa sobre els projectes i les activitats, les notícies d’opinió i l’actualitat tant en l’àmbit local com internacional. 9. Implicació dels agents socials i econòmics - Es busquen aliances amb d’altres institucions, governs i empreses per solucionar o millorar

alguna temàtica concreta. - Es Promou el canvi de conducte en la comunitat mitjançant estratègies innovadores de

participació. - S’avalua l’acció que s’ha dut a terme. 10. Dificultats - Manca de suport per part de les empreses, que no perceben els beneficis potencials de

l’aliança amb els joves que desenvolupen accions a les comunitats. - Hi ha pocs adults motivats a seguir el procés de transferència de poder dels joves en el

seu espai. - Els governs locals encara no reconeixen la importància de promoure la participació activa

dels joves en temes ciutadans. - 11. Finançament Àmbit Formes de finançament Estructures locals Gestió compartida amb particulars, empreses i governs locals. Estructures nacionals Organismes nacionals i internacionals aporten suport humà,

tècnic i econòmic. Internacional Es pretén obtenir fonts alternatives de finançament. 12. Contacte Pàgina web www.ecoclubes.org Organitzacions internacionals relacionades

www.ops-oms.org www.avina.net www.ashoka.org www.schwabfoundation.org

62

Persones de contacte Ricardo Bertolino Montserrat Alvarez Oliva Salvador Dulcich

E-mail [email protected] [email protected] [email protected]

ELEMENTS TRANSFERIBLES - Promoure els canvis d’hàbits a través de la formació de líders juvenils que

assumeixin responsabilitats concretes amb les seves comunitats i amb el desenvolupament sostenible.

- Promoure l’articulació d’un moviment de joves amb objectius clars, organitzats en estructures que es puguin autogestionar.

- Un mètode de treball que es basa en el fet d’ “aprendre amb l’acció”.

63

3.2.1. MECANISMES INNOVADORS REPRESENTATIUS: ELS NUCLIS D’INTERVENCIÓ PARTICIPATIVA. Sant Quirze del Vallès Un Nucli d’Intervenció Participativa (NIP) és un model de participació ciutadana que consisteix en reunir, en unes jornades de treball, un grup de ciutadans i ciutadanes seleccionats a l’atzar entre la població d’un barri, municipi o província juntament amb totes les associacions, ens i persones físiques que puguin aportar i exposar els seus plantejaments sobre un tema concret que els afecta. Mitjançant un debat obert i contrastat, s’arriba a una decisió de forma consensuada. 1. Context Si bé els NIP van ser creats fa més de 25 anys pel professor alemany Peter Dienel, la primera experiència a l’estat espanyol va ser l’any 1991. L’experiència de Sant Quirze va ser pionera a Catalunya i va comptar amb el suport de la Diputació de Barcelona i la Fundació Bofill. 2. Àmbits que s’aborden Els NIP es van aplicar amb l’objectiu de debatre el Pla General d’Urbanisme de Sant Quirze del Vallès. Concretament, es van tractar els temes relacionats amb les tendències urbanístiques del futur, com: - aspectes bàsics del Pla General: nucli antic, tipologia d’habitatge, centralització-

descentralització d’equipaments i Pla parcial del Castellet - ecologia - treball - recuperació de la societat civil 3. Orígen de la iniciativa A Sant Quirze del Vallès, la tinent d’alcalde de Serveis Personals, després de conèixer tres experiències de NIP al País Basc, va presentar un avantprojecte sobre la possible aplicació dels NIP per debatre el Pla General d’Urbanisme del municipi. Una vegada aprovada la contractació del projecte, es va iniciar la posada en marxa de l’aplicació dels NIP al debat sobre el Pla General d’Urbanisme al municipi. 4. Òrgan/entitat/institució promotor/a La promotora va ser la tinent d’alcalde de Serveis Personals de Sant Quirze del Vallès. 5. Objectius

Els elements bàsics que defineixen els NIP poden servir també per identificar els seus objectius: - Informació: aporta àmplia informació sobre el tema a debatre de manera transparent,

presentant els diferents interessos, les solucions alternatives, els costos i les repercussions, tant sobre la resolució d’altres temes com sobre les persones afectades.

- Representativitat: garanteix la representació de tots els grups socials. - Neutralitat: garanteix la pluralitat i la neutralitat de les decisions adoptades. - Participació real: l’organització en petits grups facilita que tots els participants facin

aportacions i que es prenguin en consideració.

64

6. Metodologia 7. Informació i comunicació - Roda de premsa on l’alcalde comunica a la ciutadania i a les associacions la posada en

marxa del projecte de participació i sol·licita la col·laboració directa en cas de resultar seleccionats.

- Xerrada informativa dirigida als ciutadans i ciutadanes i a les associacions inscrites en el municipi amb l’objecte d’explicar els NIP i el projecte concret. També es van exposar les diferents formes de prendre part en els NIP, bé com a participants bé com a ponents.

- Xerrada a l’Institut de Sant Quirze per informar els joves del municipi de la realització del projecte.

8. Estructura organitzativa i dinàmica de funcionament Es van formar 4 nuclis (un pilot), cadascun dels quals estava constituït per 25 persones que a la vegada se subdividien en grups de treball rotatius de 5 persones. Durant 4 dies se’ls va eximir de les seves tasques quotidianes i se’ls va remunerar per aquest temps dedicat. Així, les persones que participaven en un NIP assistides per moderadors, tècnics i experts en el tema, desenvolupaven i presentaven la seva proposta de solució al debat plantejat. L’estructura del programa consistia en dues unitats de treball als matins i dues a la tarda durant els 3 primers dies, cadascuna de les quals consistia en una ponència o una taula rodona sobre un tema específic

Roda de premsa i xerrades informatives

Fase de selecció dels participants mitjançant la tramesa de 100 cartes personalitzades i entrevistes explicatives

Disseny del programa de debats mitjançant una reunió amb l’equip tècnic redactor del Pla general

Celebració de les jornades de 4 dies amb els 3 nuclis restants

Constitució de 4 nuclis (incloent-hi un nucli pilot)

Per cada nucli, formació de grups de treball rotatius

65

d’uns 45 minuts i posteriorment s’obria un debat del voltant de d’uns 15 minuts. La quarta jornada consistia en la realització de les avaluacions finals individuals, l’avaluació del programa, proposta de canvis (només en els nucli pilot) i l’avaluació de l’experiència dels NIP.


Nombre de participants (total) Es van convidar 353 persones de les quals van

participar 97. Nombre de participants per nucli 25 aproximadament Nombre de participants per grup de treball

5

Composició dels grups La composició variava contínuament per incitar a la reflexió i generar opinió en cadascun dels participants.

10. Dificultats

Els impediments per participar en els NIP, abans de la seva aplicació, van ser de diferents tipus: - Laborals (contractes en condicions precàries, manca de substituts, denegació del permís

per part de superiors, impossibilitat de deixar la feina per la seva condició de persones autònomes).

- Obligacions amb persones al seu càrrec (malalts, nens, ancians, etc.). - Problemes de salut, tant física com mental. Durant l’aplicació dels NIP, les dificultats que es varen afrontar van ser: - escepticisme per part dels participants, tant pel model com per les seves pròpies capacitats

o possibilitats d’aportació. - dubtes sobre l’efectivitat dels resultats obtinguts. 11. Valoració global del projecte Els participants valoren l’experiència dels NIP de manera molt positiva. Tots coincideixen en què el model NIP ha fomentat el seu interès pels assumptes públics. També asseguren que tenen la sensació d’haver contribuït a la comunitat de Sant Quirze del Vallès i ha canviat la seva opinió sobre algun tema tractat. 12. Contacte Pàgina web http://www.drac.com/drac/vallocci/st-

quirz Persona de contacte Anna Llobet

(tècnica de Medi Ambient) E-mail [email protected]

66

ELEMENTS TRANSFERIBLES - És un mecanisme de participació puntual que es pot servir per debatre un tema

determinat del municipi (gestió dels serveis culturals, socials, sanitaris, qüestions de caràcter més general, etc) i assolir una decisió informada i consensuada entre els participants. Es pot tractar d’una experiència interessant i educativa pels mateixos participants.

- Pot esdevenir un exemple de democràcia directa que, si hi ha una bona organització, està exempt d’influències i manipulacions. També pot ser un element de cohesió social.

67

ANNEX I. GLOSSARI Acció Local 21 Programes d’acció desenvolupats a partir del procés d’elaboració de l’Agenda 21 Local. Durant la sessió de govern local celebrada en el marc de la Cimera Mundial per al Desenvolupament Sostenible a Johannesburg l’any 2002, les autoritats locals es van comprometre a desenvolupar Plans d’Acció pràctics i realistes i a implementar-los mitjançant els programes Acció Local 21. A la Crida de Johannesburg, els governs locals van exigir que l’Acció Local 21 sigui el “lema, el mandat i el moviment” de ciutats, pobles, comunitats i les seves associacions cap a accions per a la sostenibilitat. Agenda 21 o Programa 21 Programa d’actuacions per assolir el desenvolupament sostenible que es va consensuar a la conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament celebrada l’any 1992 a Rio de Janeiro. Agenda 21 Local Procés participatiu que implica les autoritats municipals i tota la ciutadania en l’elaboració d’una estratègia de sostenibilitat per a l’àmbit local que permeti millorar la qualitat de vida de la ciutadania i contribuir a la protecció del planeta. El capítol 28 de l’Agenda 21 fa una crida a les autoritats locals a iniciar processos de consulta amb les seves comunitats per consensuar propostes que permetin avançar cap al desenvolupament sostenible. Comissió 21 o Comissió de l’Agenda 21 Òrgan de participació ciutadana, més restringit que el Fòrum 21, previst per estructurar i dinamitzar la participació ciutadana durant el procés d’Agenda 21 Local. La comissió 21 també pot constituir el nucli impulsor de treballs posteriors a l’elaboració de l’Agenda 21 Local. Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat Pacte de corresponsabilització cívica que suposa un conjunt de compromisos i objectius consensuats en el marc de l’Agenda 21 de la ciutat de Barcelona. La seva signatura implica l’elaboració de plans d’acció sobre aquells aspectes que cada signant decideixi voluntàriament per contribuir en els propers deu anys a la consecució dels objectius fixats col·lectivament. Consell Municipal de Medi Ambient (i Sostenibilitat) Òrgan de consulta estable convocat per l’ajuntament i que està constituït per representats d’institucions públiques, empreses, associacions i entitats cíviques que es reuneixen, diversos cops l’any, per debatre propostes d’actuació en l’àmbit del medi ambient en el municipi. Desenvolupament sostenible Desenvolupament que és capaç de satisfer les necessitats actuals sense comprometre la capacitat de les generacions futures a satisfer les seves pròpies necessitats. Es tracta d’integrar les estratègies de desenvolupament econòmic i els mecanismes de justícia social respectant la capacitat de càrrega dels ecosistemes que ho sustenten. Ecoclubes Organitzacions no governamentals, democràtiques, constituïdes bàsicament per nens i joves que articulen accions amb altres institucions de la comunitat per millorar la qualitat de vida de la població en el barri o ciutat.

68

Fòrum 21 (Fòrum Ambiental o de Sostenibilitat) Estructura participativa amb representació dels agents econòmics i socials vinculada al procés d’Agenda 21 Local. Es constitueix durant la fase preoperativa d’elaboració de l’Agenda 21 Local i pot prendre diverses formes. (Veure fitxa del Programa d’Auditories- Agendes 21 Locals de la Diputació de Barcelona). Grups d’Idees Força Grups de treball articulats entorn als set vectors ambientals del Pla d’Acció d’Igualada. Cada grup va realitzar tres sessions: en la primera, s’explicava i es consensuava l’estructura del pla d’acció ambiental i es ratificaven els objectius bàsics i les característiques principals; en la segona, es redactava el pla d’acció ambiental conjuntament amb la ciutadania i es ratificaven les accions; en la tercera, s’acabava de consensuar el pla d’acció ambiental i s’establia la prioritat de les accions. Grup d’Impuls i Seguiment Agenda 21 Estructura participativa amb representants polítics, agents socials i econòmics de Molins de Rei que té la funció de realitzar una avaluació dinàmica, al llarg del temps, del grau d’aplicació de les actuacions previstes en el pla d’acció ambiental. Grup d’Impuls de Districte Òrgan que coordina el procés de participació en el seu àmbit territorial i fomenta la participació de la ciutadania. Nuclis d’Intervenció Participativa (NIP) Model de participació ciutadana que consisteix a reunir, en unes jornades de treball, un grup de ciutadans i ciutadanes seleccionats a l’atzar entre la població d’un barri, municipi o província juntament amb totes les associacions, ens i persones físiques que puguin aportar i exposar els seus plantejaments sobre un tema concret que els afecta. Observatori de la Sostenibilitat Servei municipal que té la finalitat d’autoavaluar el procés d’Agenda 21 Local des de diferents vessants: en primer lloc, realitzant un seguiment del grau d’implicació dels agents socioeconòmics en el procés; en segon lloc, avaluant la consecució dels diferents objectius predeterminats i monitoritzant els indicadors de sostenibilitat, i finalment, promovent les bones pràctiques i els procediments que permeten un desenvolupament sostenible al municipi. Oficina 21 Local Departament vinculat a l’Agenda 21 Local que fomenta la implantació, execució i seguiment posterior del pla d’acció local. En el marc del procés de planificació cap a la sostenibilitat, les Oficines 21 Locals tenen dues funcions importants: una d’externa com a òrgan catalitzador dels processos de participació i una altra d’interna, com a impulsors de la transversalitat en la gestió municipal, així com de la convergència entre els diferents instruments de planificació local.

69

ANNEX II. MODEL DE FITXA AGENDA 21 LOCAL. 1. Context Població Superfície 2. Data d’inici 3. Àmbits que s’aborden 4. Regidoria promotora 5. Regidories o àrees implicades directament en el procés 6. Esquema de la metodologia seguida per elaborar la diagnosi i el pla d’acció 7. Objectius del pla de participació 8. Informació i comunicació

Municipals Privats


Altres 9. Estructura organitzativa i dinàmica de funcionament Agent organitzador del procés

10. Implicació dels agents socials i econòmics Mecanisme Nombre de


11. Consolidació del procés Aprovació del Pla d’acció: Grup de treball Principals funcions / projectes que es duen a terme

70

12. Seguiment del procés 13. Dificultats 14. Valoració global del procés 15. Contacte Pàgina web Persona de contacte E-mail

ELEMENTS TRANSFERIBLES