Fahrenheit 42

C M Y CM MY CY CMY K

Temps d’impàsEn una època de contenció, nodeixen d’arribar nous i mi llorsrecursos a Bombers. Desprésde la posada en marxa de qua-tre noves autobombes ur banespesades, recentment hem in -cor porat el nou contenidor K-7per a grans incendis, juntamentamb una caixa porta-contenidors iun camió ploma per al seu transport.Un equipament que incrementa lacapacitat de resposta de l’SPEISdavant de focs de gran abast i quemillorarà de forma notable la nostraforça opera tiva a la zona industriali portuària. I si millorar els recursosmateri als és important, tant o més hoés po tenciar els recursos hu mans.Amb aquesta voluntat, 37 caps itècnics de Bombers han pres parten un curs d’especialització en riscquímic impartit per la Gene ra litat,mentre que els submarinistes delServei han participat en un semina -ri al Parc de Montjuïc sobre equi pa -ment subaquàtic. L’SPEIS també ha

participat els dar rers me sos en dife-rents simulacres en terra, mar i aire:a la Línia 9 del Metro de conduccióautomàtica, en un vaixell en alta marjuntament amb Salvament Marítim ial Moll d’Infla ma bles del Port.I és que el canvi, l’adaptació, és con-substancial a l’home, i ja no diguemal bomber de Bar ce lo na. Els darrersanys, l’SPEIS ha viscut tot un se guitd’importants transformacions. Aquestcorrent de canvi bufa ara també peraquesta revista. Del 2012 en enda-vant, la Fahrenheit 451 abando na elformat paper per convertir-se en unapublicació consultable exclu sivamenten format digital, en línia amb el camíque han seguit la pràctica totalitatde les revistes municipals. Vivim unasituació d’impàs, de contenció, queobliga a decisions com aquesta.

3

EDITORIAL

La voluntat és que els bombers con-tinuïn comptant amb una revista al’alçada de la tradició i la qualitatque han tingut sempre les publica-cions d’aquesta casa. Resis tir, seguirdonant servei –també des d’aques-tes pàgines– amb la intenció d’anarmillorant progressivament en el fu tur.Al cap i a la fi, en paper o pantalla, laFahrenheit seguirà depenent, comsempre, del factor clau en aquestacasa: la participació dels bombers.El personal de l’SPEIS ha estat i hade continuar sent el protagonistade la Fahrenheit 451, el motor queli doni aire per seguir respirant, araen digital, la vida dels parcs. f

FRH 42-p.02 a 03 ok_Maquetación 1 30/01/12 11:51 Página 3

CANDENT

4

30 metres d’esvoranc a La TeixEl trencament d’una conducció del clavegueramorigina un enfonsament de grans dimensions a laplaça d’Isop i obliga a desallotjar els veïns d’unedifici i tres locals. Bombers va coordinar unoperatiu continuat durant quatre dies per garantirla seguretat a la zona i assistir els veïns

Tot comença el dia 4 de novem-bre amb l’avís per un petit en -fon sament d’uns 4 metres qua-drats i cobert per mig pam d’aigua almig de la plaça d’Isop, al barri de LaTeixonera. Segons els veïns, el forathavia aparegut en poques hores desd’aquell mateix matí. Plou, i ho segui-


5

Fins a 200 m3 de formigóvan ser necessaris percobrir el forat, una vintenapart dels que es van abocara l’esvoranc del Carmel

Teixonerarà fent de forma quasi ininterrompu-da durant els següents dies. Bom -bers de Barcelona i Guàrdia Urbanaacordonen la zona afectada i es com-prova que cap dels serveis bàsics desubministrament estiguin afectats:Clabsa i Agbar també informen queno han detectat cap anomalia a les

seves canalitzacions. Sense cap riscimminent, la sortida de Bombers esretira deixant un con a mode de tes-timoni al mig del forat, per comprovarcom evoluciona l’enfonsament.

La clau: al clavegueramI l’enfonsament evoluciona, i molt. Ales nou de la nit, la bassa ja fa 15metres quadrats i hi ha fuites d’aiguaque s’escampen per la plaça i elscarrers adjacents. Sobre l’asfalt en -fonsat, el con deixat a mode de testi-moni puja i baixa, com si una correntd’aigua subterrània empentés l’asfalta onades. Salten totes les alarmesdavant el risc que es produeixi unesfondrament sobtat. Un equip d’o-peraris del clavegueram accedeix ala galeria subterrània que passa avuit metres per sota de la zona afec-tada i descobreix una fuita en unaconducció del clavegueram. L’aiguade pluja que surt de la canonada,impulsada per la forta pendent delcarrer, ha anat arrossegant la terracompactada del voltant i ha deixatl’asfalt sense res a sota.

Edifici en riscDe matinada, es produeix el previsi-ble enfonsament. Enmig de la plaçad’Isop apareix un enorme esvoranc, iel que és més preocupant: a mesuraque l’aigua circula per l’interior de ladepressió, el forat es va fent cadavegada més gran i s’acosta a un delsedificis de la plaça. El que haviacomençat com un petit incident és jauna emergència de pes. Com amesura de prevenció, es desallotjaels 16 veïns que viuen a la finca is’activa al Centre d’Urgències iEmergències Socials perquè se’n

faci càrrec. També s’amplia el perí-metre de seguretat, es talla el submi-nistrament de gas i es tanquen dosbars i una botiga pròximes. Al llocdels fets es coordina un Centre deComandament Avançat que organit-za les tasques de tots els serveisimplicats i que centralitza i distribueixla informació entre els responsablesmunicipals i els afectats.

28 formigoneresEl matí següent, dia 5, l’esvorancsembla que s’ha estabilitzat: abraçauns 30 metres quadrats i prop dequatre metres de fondària. Peròsegueix plovent, i l’aigua segueix ra -jant del clavegueram trencat: aturar-la i evitar que el forat arribi a afectarels edificis és la principal prioritat. Esconstrueix un dic per bombejar partde l’aigua que baixa per la clavegue-ra i, finalment, es decideix tapiarcompletament el conducte de clave-gueram que baixa pel carrer Plutó,on hi ha el trencament.Amb bombes portàtils i amb unaauto bom ba urbana lleugera s’aspiral’aigua que omple el forat. Un copbuit, i aprofitant una treva de la pluja,s’organitza un relleu de camions peromplir-lo de formigó. En calen 200 m3

per cobrir el forat, transportats en 28formigoneres, el que representa unavintena part del que es va abocar al’esvoranc del Carmel. En paral·lel, itement un revifament de la pluja, escomença a construir un pou ambpeces prefabricades de formigó perconduir l’aigua cap un tram del clave-gueram que no està afectat.

L’ensorrament va deixar a la vista un enorme foratque va arribar a fer 30 metres quadrats i va obligar aacordonar tot el voltant de la plaça d’Isop. Foto: ACN

El risc que l’ensorramentarribés a afectar el talús del’edifici més proper al llocdel sinistre va obligar adesallotjar-ne 16 veïns


CANDENT

6

La zona i el seu subsòl

La plaça d’Isop es troba al barri de La Teixonera, al districte d’Horta-Guinar dó,a escassos cent metres del Parc de Bombers de la Vall d’Hebron. Hi confluei-xen cinc carrers: Plutó, Samaniego, Segur, dels Cortada i Juan Valera. El ter -reny d’aquesta zona té una geologia molt diversa, que pot variar només queens moguem uns metres enllà. D’aquí, la dificultat de conèixer amb precisiósi el terreny suportaria el pes dels 200 m3 de formigó que es van injectar percobrir el forat. En concret, al subsòl de la plaça d’Isop es combinen zones degranit i sauló amb altres de terres de tipus argilós.

InundacionsLa matinada del dia 6, la pluja tornaa fer acte de presència. Cegada laclaveguera i encara per enllestir lareconducció, l’aigua de la pluja es fil-tra als baixos de cinc edificis del vol-tant de la plaça d’Isop. De bon matí,mentre els bombers bombegen l’ai-gua de dins dels immobles, a fora lesexcavadores segueixen treballant perreparar l’esvoranc. Com si fos cosade la mala astrugància, al pujar a unavorera un camió trenca una conduc-ció d’aigua potable i es produeix unaaltra fuita, fet que obliga a tallar elsubministrament a tota la zona i acomençar una nova reparació, enparal·lel a la de l’esvoranc.

ReconstruccióEl 7 de novembre, tres dies desprésde detectar els primers indicis d’es-fondrament, l’esvoranc de la plaçad’Isop ja està consolidat. Bomberscomprova que la finca del número 4del carrer Plutó, la més propera alforat, no presenta cap patologia que

Operaris de l’empresa FCC, operador que s’encarregadel manteniment i reparació de la xarxa de clavegue-ram de Barcelona, treballen en la construcció de lanova canalització que substituirà el tram trencat

n’afecti l’estructura i autoritza als ve -ïns desallotjats a tornar a casa.Resolta l’emergència, al llarg de lessetmanes següents desenes d’ope-raris treballen per reparar la conduc-ció del clavegueram trencada que vaser-ne l’origen. Es fa micropilotatge

La pluja constant i unaccident durant les obres dereparació, que va originaruna altra fuita ara a la xarxad’aigua potable, van allargari complicar sobremanera laintervenció a la plaça d’Isop

al voltant de tot l’esvoranc per fian-çar-lo i poder arribar a la claveguerasense risc, doncs no es pot excavardirectament. S’instal·len murs de for-migó armat als costats de la futuraclaveguera, abans de refer-la com-pletament de nou.


7

NOTÍCIES

Unitats d’avantguardacontra el foc

L’SPEIS reforça la seva flota ambl’entrada en servei de quatre no -ves autobombes pesades urbanesd’última generació i amb laincorporació del nou contenidorK7 per a grans incendis

Els vehicles B-316, B-317, B-318i B-319 ja formen part de lesdotacions de sortida de Bom -bers de Barcelona. Les quatrenoves autobombes urbanes pesa-des (BUP) es van presentar oficial-ment el passat 9 de desembre, tot ique ja feia un mes que eren als seusparcs de destí: l'Eixample, Llevant,Vall d'Hebron i Sant Andreu, on s’hanfet sessions teòriques i pràctiquesals bombers i comandaments detots els torns perquè en conegues-sin el funcionament.I és que els nous vehicles represen-ten un important salt tecnològic enl’equipament d’intervenció de Bom -bers. A diferència de les altres auto-bombes de què disposa el Servei, lesnoves BUP operen gairebé de formacompletament elec trònica. Una con-sola de comandament digital regulael funcionament del circuit d’aigua idels dos sistemes per generar escu-

ma que incorporen els vehicles: unper a foc de sòlids que funciona ambCAF i un altre d'escuma AFFF/AR debaixa expansió, indicat sobretot per afoc de líquids.

Grans incendisMitjançant el conveni amb l’AutoritatPortuària, Bombers de Barcelonatambé ha incorporat un nou conteni-dor equipat amb material per a gransincendis, el K7, així com una caixaporta-contenidors i un camió ploma

Els nous vehicles de Bombers de Barcelona es vanpresentar oficialment el passat 9 de desembre alpasseig Lluís Companys

dotat d’un ganxo multilift dissenyatsespecialment per carregar i trans-portar els contenidors per a gransemergències. El K7 és el quart con-tenidor d’aquestes característiquesamb què compta el Cos de Bombersde Bar celona (juntament amb el K1de risc químic, el K3 per a gransaccidents i el K5 o Centre de Co -mandament Avançat), i permetràmillorar l’efectivitat en incendis ennaus industrials, vaixells i altres focsde gran abast. f


NOTÍCIES

8

L’Ajuntament convocarà40 noves placesde bomber

La seguretat no entén de crisis.Així ho ha volgut deixar palèsel Govern municipal de Barce -lona, que ha inclòs en el pres-supost per a l’exercici 2012 laconvocatòria d’un concurs d’o-ferta pública per cobrir 40 pla-ces de bomber per al Servei dePrevenció, Extinció d’Incendis iSalvament, així com 150 d’agent dela Guàrdia Urbana. La partida desti-nada a Seguretat i Mobilitat serà de292,9 milions d’euros, el que supo-sa un increment de l’1% respecteal que es va pressupostar per al’any 2011.

Becaris jubilatsD’ençà que va entrar en vigor l’a-vançament de l’edat de jubilació,ara fa dos anys i mig, més d’uncentenar de bombers de Barcelonas’han retirat del servei actiu. Uninusual volum de jubilacions que

respon també a la gran quantitatde places que es van cobrir en lesconvocatòries d’oferta públicaextraordinàries dels anys 1978 (laconeguda com a Lleva dels con-tractats) i 1981 (Lleva dels beca-ris). Un total de 327 bombers vanentrar al Cos en aquestes duespromocions, ara fa 30 i 33 anysrespectivament, i constitueixen elgruix de les jubilacions que s’estanproduint actualment. La voluntatde l’Ajuntament és garantir unrelleu adequat del personal amb laconvocatòria successiva de novesplaces per a Bombers durant elspropers anys. f

Recta final per al’FP de bomber

Un grup d’aspirants a bomber durant una pràcticad’extinció a Can Padró

El pressupost municipal per al2012 contempla un augment del’1% de la partida destinada aSeguretat i Mobilitat

La Generalitat de Catalunya jaté redactada la proposta dedecret per tirar endavant la novatitulació de tècnic de grau migen Prevenció, Extinció d'In cen -dis i Salvaments. El Departamentd’Interior treballa des de l’any 2009perquè aquesta titulació pròpia deFor ma ció Professional, pendent en -ca ra d’aprovació per part del Parla -ment, sigui equivalent al curs de for-mació bàsica que reben els bombersa l’Institut de Segu re tat Pública deCatalunya. En cas de ser aprovada,els bombers de Barcelona que cur-sessin o homologuessin la seva for-mació amb la nova titulació, saltarienautomàticament dins l’escala funcio-narial de l’actual nivell D al C. f


9

Baixes del Servei durant l’any 2011El 2011, 35 companys han deixat elsparcs per jubilació. Unes baixes a lesque, lamentablement, també s’hi hansumat les de Pablo Calvo, Carlos deFrancisco i Valentí Calvet per defun-ció. Per a ells aquesta orla de record. 14583-Francisco

Garcia Calzada14585-Antonio GilGonzalez

14610-VicenteGonzalez Martinez

17527-Jose A AvilesCarmona

17533-Antonio NievesPedrajas

17540-Josep MartiPijuan

14619-ManuelMartinez Esquivel

14886-AntonioJimenez Canero

17526-AntoniEstornell Garcia

17566-ManuelManzano Ibanez

17604-Juan MoralesMunoz

17623-Vicente ArcosMateo

17546-Lluis MirPascual

17550-SalvadorEspejo Linares

17555-LucianoRodriguez Alvarez

19160-Jose BolivarVela

19170-Pablo CalvoSanchez

19196-Carlos DeFrancisco Pulido

17632-DiegoFernandez Marquez

17920-JesusMartinez Viejo

18148-EladioCalderon Romero

19228-Pedro HerreraSanjose

19233-Miguel LagunaCapilla

19238-Juan LinerosAlvarez

19197-Boi FusteCarbonell

19204-Juan GarciaEsteba

19207-CayetanoGarrido Andujar

19265-SalvadorMorilla Jimenez

19282-Jose PonsCortada

19290-Jose ReyesPalomares

19243-Antonio LopezSoriano

19257-Jose MMartinez Notario

19263-SalvadorMolina Perez

19322-Pedro TortosaBartoli

19456-Jose IAmunategui Herrero

20777-FernandoValdueza Romero

22106-Valentí CalvetLlensa

19299-Jose MRodriguez Ros

19300-AntonioRojano Amo

19318-FranciscoSuarez Planas


NOTÍCIES

10

La Fahrenheit es converteixen una publicació digital

La transformació de la revistaFahrenheit 451 en una publica-ció consultable únicament enformat digital serà una realitat apartir d’aquest 2012. De fet, lesdues darreres edicions correspo-nents al 2011, tant el present núme-ro com el seu precedent, ja no s’hanimprès i distribuït entre els bomberscom era habitual, sinó que, conser-vant de moment la seva estètica i dis-seny originals, han estat penjadesdirectament a la pàgina web delServei: www.bcn.cat/bombers.El canvi de format arriba quan escompleixen 10 anys de la publicaciódels primers exemplars de la revista.Una dècada en què la publicació s’haconvertit en el principal referent infor-matiu de l’SPEIS, sent testimoni i

La revista interna del Cos de Bombers deBarcelona s’editarà exclusivament en formatdigital a partir del 2012

intèrpret de l’actualitat, la vida social iprofessional i les transformacions queha viscut el Cos de Bombers duranttot el segle XXI.

Lectura en pantallaA partir del 2012 i en endavant, laFahrenheit 451 es convertirà en unarevista ac ces sible només en formatdigital, una línia que han seguit en elsdarrers temps pràcticament totes lespublicacions municipals (tant de Bar -celona com de la resta de Catalunya).Tot i que encara no està definida lanova imatge de la revista, el pas aldigital anirà acompanyat d’una obli-gada adaptació en el seu disseny icontinguts, per tal d’adequar-los alnou suport i facilitar al màxim la sevalectura en pantalla. f

Tant el present númerocom el seu precedent ja nos’han imprès i distribuït alsparcs, sinó que han estatpenjats directament a lapàgina web de Bombers

Perico Pastor dóna vida ala litografia dels bombers

El pintor i il·lustrador PericoPastor (La Seu d’Urgell, 1953) ésl’autor de la litografia que distri-buirà aquest Nadal el Cos deBombers de Barcelona. De reco-negut prestigi tant al nostre país comals Estats Units, on va publicar a TheNew York Times, Harper’s i Vogue,actualment podeu trobar la sevafaceta d’il·lustrador en diaris com ElPaís, La Vanguardia o El Periódico,així com en desenes de contes i pu -blicacions diverses. Amb una tiradade 1.200 exemplars, la d’enguany ésla desena litografia nadalenca quedistribueix l’SPEIS, en una iniciativaque ja s’ha convertit per a molts enobjecte de col·leccionisme. f

Pastor firma un a un els 1.200 exemplars de lalitografia de Nadal que ha dissenyat per a l’SPEIS


11

Serveis a l’aguait del fredBarcelona té a punt els seus plans i dispositiusmunicipals per mobilitzar els serveis en cas defred intens o nevades

La darrera dècada, Barcelona haviscut cinc hiverns amb nevadesfortes: el 2001, 2004, 2005, 2006i, encara fresc a la memòria pelcol·lapse monumental que va origi-nar, el de març del 2010. Per això, laciutat ja té a punt els seus serveis perencarar aquest hivern amb garanties.Als barris de muntanya s’han distri-buït un centenar de bidons de salque tant veïns com serveis munici-pals poden escampar per evitar que

es formi gel sobre els carrers. Alhora,a través del Meteocat es monitoritzenles condicions climatològiques, deforma separada per a Collserola i pera la resta de la ciutat, de cara a acti-var el Pla d’Actuació per Neu i Gel enfase d’alerta o d’emergència, segonsel cas, i mobilitzar els recursos.

Llevaneus als parcsBombers disposa de dues autobom-bes forestals i un tot-terreny adaptats

per incorporar una pala hidràulica encas de nevada i, amb ella, obrir pas a laresta de dotacions, mentre que MediAmbient té 14 vehicles que pot trans-formar en llevaneus.Durant l’hivern també es mantenenactivats a tots els districtes els disposi-tius de l’Operació Fred, coordinats pelCUESB, per atendre persones vulne-rables que viuen en zones aïllades, ales que es quedin retingudes per laneu i als sense sostre. f

Veto a que les motoscirculin pel carril busDefinitivament, les motocicle-tes i els ciclomotors continua-ran tenint prohibit circular pelscarrils reservats a autobusos itaxis. El Govern municipal ha des-cartat la mesura després que elsinformes del RACC i de la Unitatd’Accidents de la Guàrdia Urbanadesaconsellessin ferventment laseva posada en pràctica, al·legantel fort increment de la sinistralitat

que provocaria. Entre els raona-ments per tirar enrere la propostahi ha l’experiència prèvia d’altresciutats europees com Londres. A lacapital britànica, l’autorització queles motos poguessin circular pelcarril bus va comportar un incre-ment del 37% en l’accidentalitatdels vehicles de dues rodes, i laxifra de motoristes ferits es va dis-parar inicialment fins un 50%. f

Foto: Pau Puig


Onze joves ferits durantla nit de Halloween entrencar-se una baranade vidre al centre co mer - cial Heron City

Una trentena de joves que pug-nava per entrar a l’autobús queels havia de portar de festa vaprecipitar-se sobre la rampad’entrada del pàrquing d’HeronCity, el passat 1 de novembre. Lacaiguda, des d’uns quatre metresd’alçada, es va produir després que labarana de vidre que els separava del’aparcament cedís a la pressió de l’a-glomeració. El resultat: onze ferits, und’ells de gravetat. Segons els testi-monis dels fets, moments abans dela caiguda un excés de persones vavoler entrar al primer dels autobusosdisponibles per anar a les carpes deSant Cugat del Vallès.

Dos menors greusArribats els bombers, la barana del’aparcament havia cedit al llarg dedos metres i mig i els afectats per la

caiguda patien talls provocats pelvidre trencat. Durant l’hora que vadurar la intervenció, els bombers vanparticipar en l’evacuació hospitalàriade dos dels afectats, de 16 i 17 anysd’edat, així com en l’asseguramentde l’espai, sanejant el vidre trencat isituant tanques metàl·liques per deli-mitar la zona afectada. Per la sevabanda, el Servei d’EmergènciesMèdiques va arribar a atendre unes25 persones amb ferides de diferentgravetat.

La tanca va cedir per la pressió de la multitud dejoves. Foto: ACN

SERVEIS DESTACATS

12

La caiguda va obligar aatendre a 25 persones i dosmenors de 16 i 17 anys vanhaver de ser hospitalitzats acausa dels traumatismes idels talls amb els vidres

Víctimes de lesganes de festa

Intervenció extenuant al barrid’Horta l’últim dia d’octubre,arran d’una trucada que infor-mava sobre un foc en uns bai-xos del carrer Santa Amàlia.La primera dotació en arribar al llocva constatar que, en realitat, estractava d’un incendi en un pàr-quing amb accés des de trescarrers diferents: dos per a vehi-cles i un altre per a vianants. Enconseqüència, es va reforçar lasortida de Bombers de Barcelona,en la que van acabar participantuna quarantena de bombers i fins adeu vehicles, incloent quatre tancs,una autoescala, una ambulància iun vehicle d’equips d’aire.

Quatre horespàrquing sub

La complexitat de laintervenció i les dimen-sions de l’aparcamentvan obligar a mobilitzarfins a una quarantenade bombers


13

ores d’incendi en unsubterrani d’Horta

Set cotxes i duesmotocicletes van quedardirectament afectats per lesflames, tres d’ellscompletament calcinats

33 vehicles cremats en una setmana

Els 7 d’octubre van cremarper causes encara desco-negudes 19 cotxes en unsolar del barri de la TrinitatNova, a Nou Barris (a la fo-to). Sis dies després, el 13d’octubre, van aparèixercremades 14 motocicletesal barri d’Hostafrancs. Lesflames també van calcinardiverses façanes.

L’actuació es va iniciar amb l’accésd’una primera dotació des del car -rer Santa Amàlia a la planta -1 delpàrquing, equipats amb ERA i unalínia d’extinció. Immediatament, unaltre equip va muntar dues líniesmés de 25 mil·límetres, que es vanintroduir a l’aparcament subterranides de l’accés per a vianants i quevan aconseguir localitzar amb èxitel focus de l’incendi i procedir a laseva extinció amb escuma.

Nou vehicles afectatsLes flames van deixar un rastre dedues motos i set cotxes afectatspel foc, tres d’ells completamentcalcinats. La duresa de la interven-ció, que es va allargar durant qua-tre hores, també va quedar palesaen els propis bombers, un dels qualsva haver de ser atès pel cap desector sanitari de l’SPEIS a causad’una termopatia. Durant la inspec-ció posterior es va localitzar una es -tació transformadora al costat d’undels accessos del pàrquing, pelque es va activar el procedimentamb les companyies d’electricitat igas perquè revisessin les sevescorresponents instal·lacions.

Una nena de quatreanys surt sense feridesd’un impacte pel que esva haver d’excarcerar ihospitalitzar el seu pare

Per fortuna, el drama no estàsempre present en els serveisde Bombers per accidents detrànsit. El passat 19 de novembreva ser un d’aquests dies lluminosos.Dins d’una ambulància, un bomber esfeia càrrec d’una nena d’uns quatreanys que no havia patit cap dany des-prés d’un accident entre l’avingudaMeridiana i Rio de Janeiro. Minutsabans, se l’havia extret d’un cotxeimpactat per darrera per un altre

vehicle. Lanena estavaals braços delseu pare, elconductor, que,un cop rescatada lapetita, va haver de serexcarcerat amb un tauló espinal perla part posterior del cotxe i hospitalit-zat. Així mateix, el conductor del vehi-cle causant del xoc també va ser tras-lladat a l’hospital per un cop al pit.

Dia de sort en un accidentamb excarceració


CANDENT

14

SERVEIS DESTACATS

Unes filtracions d’aiguades d’un edifici del bar -ri del Raval amb un llarghistorial de degradacióposen en perill la inte-gritat física dels veïnsde dues finques.

L’esfondrament parcial d’una pa -ret entre dos edificis del carrerde Sant Antoni Abat, al barri delRaval, va requerir l’actuació deBombers per garantir la seguretatdels seus ocupants. L’escala d’un delsimmobles afectats, de sis plantes d’al-çada, patia risc d’esfondrament, fetque va obligar a desallotjar-ne 14 per -

22 veïns desallotjats perla caiguda d’una mitgera

sones per precaució. La intervencióva continuar el dia després, quan esva realitzar una inspecció a l’edifici veíi es va concloure que el sinistre teniael seu origen en unes filtracions d’ai-gua provinents d’aquest segon im mo -ble, en un estat de gran degradació.Igual que en la jornada anterior, es vadesallotjar 8 persones més, ara d’a-

Multa o expropiacióL’Ajuntament està començant a aplicar un nou protocol per assegurar la conser-vació de les finques molt degradades. En base a la llei de Dret de l’Habitatge, espoden imposar mesures contundents, com sancions de fins a 900.000 euros,l’execució forçosa de les obres o, fins i tot, l’expropiació de l’immoble afectat.

300 persones evacuadesd’un tren a Sants-EstacióLa incertesa i les dificultats decomunicació amb els respon-sables del servei ferroviari vanenvoltar el rescat dels passat-gers d’un tren avariat, el pas-sat 6 de novembre. El tren haviaquedat immobilitzat a l’interior d’untúnel, a uns 100 metres de distàn-cia de l’Estació de Sants. Desprésd’arribar fins al lloc, un operatiu

conjunt de bombers i mossos esvan coordinar per muntar una pla-taforma i evacuar als 308 passat-gers que havien quedat atrapatsdins del comboi. Durant el rescates va acompanyar les persones demés edat, il·luminant el recorregut,i el tècnic sanitari de Bombers vahaver d’atendre una noia de 19anys amb una crisi d’ansietat.

Sorpresa enla recollidad’orgànicaUn operari de recollida de bros-sa orgànica es va trobar el 9 denovembre amb un acompanyantinesperat: un australià de 33 anysdins la caixa del camió de la neteja.Un equip de Bombers va extreurel’home, que tenia un alt índex d’alco-holèmia i va ser traslladat a l’Hospitaldel Mar amb hipotèrmia i contusionsdiverses. El treballador de Medi Am bi -ent va explicar que l’imprevist turistaes trobava a dins del contenidor, peròque només se’n va adonar quan jal’havia descarregat al seu vehicle.

questa finca. En total, 22 veïns vanhaver d’abandonar els seus habitat-ges i ser atesos pels serveis socialsde l’Ajuntament, que els van oferirallotjament d’emergència. Una solucióa la que al final només s’hi va acolliruna desena de persones.

Múltiples requerimentsL’esfondrament de la mitgera no vaser una desgràcia fruit de la casualitat.Des del 2005 i arran de les queixesdels veïns, ja s’havien enviat múltiplesrequeriments perquè el propietari del’immoble origen de fuites d’aigua rea-litzés les obres de conservació neces-sàries per mantenir unes condicionsmínimes d’habitabilitat. Fins i tot, al’octubre, va ser necessària una pri-mera intervenció de Bombers per pro-blemes a l’immoble.


15

Ensurt per un vessamentde propà al PortLa fuita provenia d’un camió cisterna carregatamb 7.000 quilos del combustible

Un desplegament de 13 vehicles i45 bombers va intervenir durantl’activació del Pla d’Actuació d’E -mergència Muni cipal per accidentsgreus en empreses amb risc químic, elpassat 11 d’octubre. L’operació es vainiciar per una fuita a la cisterna d’uncamió carregat amb 7.080 quilos degas propà, al Moll d’Inflamables delPort. Donat l’alt risc de la situació, es vaavisar la policia portuària perquè res-tringís l’accés a l’àrea afectada i escontrolessin possibles fonts d’ignició.Igualment, abans d’actuar es va dialo-gar amb els responsables de l’empresapropietària del camió per trobar lamillor solució tècnica possible.

Retorn al dipòsitEl vessament de propà, en forma líqui-da i gasosa, es va controlar taponant

l’orifici de sortida de l’hidrocarbur ambuna falca cònica de tefló. Acte seguit,i d’acord amb la responsable de l’em-presa propietària dels dipòsits del mollon el camió havia carregat el propà, elgas de l’interior del vehicle es va re -tornar a una de les seves instal·la -cions, mentre que el residual presenta l’exterior va dispersar-se utilitzantdues mànegues d’aigua. Tot i la im -por tància de la intervenció, que es vaperllongar més de quatre hores, l’únicefecte destacable van ser les crema-des de primer grau que va sofrir elcon ductor del camió, qui va ser atèsper la tècnica sanitària de Bombersperò sense requerir hospitalització.

L’alt risc va obligar a acordonar part del Molld’Inflamables. Foto: Joan G. K.

Foc a lesobres de l’L10del MetroUn dispositiu de set vehicles i23 bombers es va posar enmarxa en rebre l’anunci d’unfoc causat per una màquina detall de formigó a l’interior d’untúnel en construcció de la Línia10 del Metro, proper al passeig dela Zona Franca. En arribar, s’apre-ciava una intensa fumera sortint delvestíbul d’entrada al suburbà, amborigen en un pou interior d’uns 20metres de profunditat. Un copobtinguts els plànols de la zona, l’e-quip d’intervenció va localitzar lamàquina de la que sortia el fum,aparentment a causa d’un sobrees-calfament. L’incident va quedarfinalment controlat amb una opera-ció sofisticada: l’empresa de l’obrava impulsar aire a través del túneldel Metro, aconseguint generarpressió al pou i expulsant progres-sivament el fum a l’exterior.

Intoxicaciólleu per clora Can FelipaEl trencament de la bomba de clorde la piscina del centre cívic CanFelipa, al Poblenou, va causar laintoxicació de tres persones. Tan -mateix, els afectats per la respiració delvapor del clor, atesos pel SEM, no vanhaver de ser hospitalitzats. Per la sevapart, Bombers va desplaçar-se al centrecívic per tancar la instal·lació i garantir-neuna correcta ventilació de cara a la sevaobertura al dia següent de l’incident, quees va realitzar amb normalitat.

Cremen un local delPoblenou i una braseriade l’EixampleL’incendi al bar-discoteca Q-3, ala zona d’oci nocturn del carrerPere IV, i el d’una braseria alcarrer de Rosselló destaquenentre els darrers focs produïts alocals de restauració. En arribaral primer, el bar musical, els bombersvan trobar-hi cremant l’escenari ipart de la barra. El sinistre va afectartambé instruments musicals i l’equipde so del local, que sembla haverestat l’origen de les flames. En el cas

de la braseria, el foc va provenir de lacampana d’extracció, probablementper alguna guspira que va encendre-hi el greix acumulat, i va requerir l’ex-tinció tant des de la porta del restau-rant com des del terrat de l’edifici. Elservei va tenir una petita complicació:l’entrada fortuïta d’aigua al forat del’ascensor va provocar-ne l’aturadaper curtcircuit, pel que es van haverde rescatar les quatre persones quehi viatjaven en aquell moment.


Aprendre dels millors en cadamatèria. Amb aquest propòsit,Bom bers ha or ga nitzat una for-mació avançada, impartida perespecialistes de la Generalitat,dirigida a mi llorar la capacita-ció i coordinació operativa enemergències per risc químic. Elcurs, de cinc dies de durada i que vatenir lloc a cavall entre Barcelona iTar ra go na, es va fer en dues edi-cions: del 28 de novembre al 2 dedesembre i del 12 al 16 de desem-bre. En total, hi van prendre part 37caps d’àrea, caps de parc, caps d’u-nitat, caps de guàrdia i tècnics del’SPEIS. La formació va incidir molten el vessant pràctic, plantejant ca -sos concrets i treballant les estratè-gies per abordar-los, així com en els

mètodes de presa de decisions. I ésque els participants poden trobar-seen la tessitura d’haver de coordinaruna gran emergència química, d’aquíque pren gui especial rellevància lacapacitat de prendre decisions en cer -tades en si tuacions d’alt risc.

Intervenció amb cisternesDurant tres dies, l’Escola de Formaciódel Parc de la Zona Franca va acollir,entre d’altres, les sessions teòriques ipràctiques sobre accidents químics, zo -nificació, equipaments d’autoprotec-ció, metodologia d’intervenció o des-contaminació i gestió de residus. Elsaltres dos dies del curs es van cele-brar al Parc de Bombers de Tarragona,a tocar del port i del polígon petroquí-mic de la ciutat, el major d’aquestes

FORMACIÓ I PROCEDIMENTS

16

37 caps i tècnics deBombers de Barcelona hanparticipat en la formació,impartida a cavall entre laZona Franca i el polígonpetroquímic de Tarragona

L’SPEIS participa en un curs d’alt nivell sobreintervenció en emergències químiques impartitper especialistes de Bombers de la Generalitat

característiques que existeix a l’Estat iel segon més gran d’Europa. La for-mació en terres tarragonines va girarentorn de la intervenció amb cister-nes de matèries perilloses –reconei-xement, aixecament, transvasament–,un àmbit que els bombers de laGeneralitat tenen molt treballat.

Especialitzacióen risc químic


Curs previ als tècnicsTambé a Tarragona i abans de partici-par en aquesta formació avançada,tots els tècnics de l’SPEIS –els 8 quevan entrar en la convocatòria del2010 i els 3 que ho havien fet el2009– van assistir el passat 16 denovembre a un curs introductori previ.Una formació d’un dia de durada querestava pendent del seu procés decapacitació com a tècnics, i durant laque es van abordar les tipologies i elsprincipis bàsics del treball amb matè-ries perilloses, així com una sessióteòrica i pràctica amb el Furgó deRisc Químic (FRQ). f

17

Unificar criterisUn objectiu important del curs, imotiu de més perquè es faci deforma conjunta amb els bombersde la Generalitat, és aconseguirque ambdós cossos apliquin unametodologia i uns procedimentsd’intervenció unificats. Un factoressencial per millorar les actua-cions que es facin conjuntament, ique està recollit en el conveni decol·laboració i suport mutu entreBombers de Barcelona i Bombersde la Generalitat.

La intervenció amb cisternes de matèriesperilloses va ser un dels aspectes méstreballats durant el curs

Montjuïc acull un curs sobreequipament subaquàtic

35 capbussadors participen en el seminari orga-nitzat per Bombers de Barcelona per millorar elconeixement dels equips de busseig de l’SPEIS

Sota l’aigua el risc es multiplica iqualsevol coneixement del medii dels mitjans que s’utilitzen noés sobrer. Del 21 al 25 de novem-bre, el Parc de Montjuïc va acollir unseminari sobre Manteniment i repara-ció de l’equipament subaquàtic, dirigital personal de Bombers de Barcelonaque desenvolupa tasques de subma-rinista. L’objectiu: que els capbussa-dors perfeccionin el seu coneixementsobre les interioritats dels equips debusseig, que aprenguin els millors sis-temes per tenir-ne cura i que sàpi-guen com resoldre les petites avarieseventuals que es puguin presentar. Iés que els equips de respiració tenenla categoria d’EPI de nivell III, i domi-nar-ne fins als mínims detalls és bàsicper garantir la pròpia seguretat i ladels companys.

Reconeixement mundialL’acció formativa, de vuit hores dedurada i dissenyada a mida per al’SPEIS pels monitors de SubzeroTech&Training, va combinar la teoriaamb pràctiques individuals i un tallerespecífic sobre el material propi deBombers de Barcelona. 35 bombersvan participar en el curs, que es varepetir durant cinc dies consecutiusperquè hi pogués prendre part el per-sonal de tots els torns.La formació impartida als granotes deBombers de Barcelona participa delformat dels seminaris Mares Lab i estàreconeguda arreu del món. Els partici-pants també van rebre un manualespecífic, un certificat i diploma acredi-tatiu del curs, així com una clau d'ac-cés per poder consultar vídeos tècnicssobre el tema a través d’Internet. f

La formació sobreManteniment i reparació del’equipament subaquàticparticipa del format delsseminaris Mares Lab i estàreconeguda arreu del món


Tipologies d’escumogenBombers de Barcelona disposa de tres tipus d’escumogen, cadascun dels qualsestà especialment indicat per a unes situacions i classes de foc determinades:

Escumogen sintètic fluorat, formador de pel·lícula i polivalent (es pot utilitzar amblíquids polars). Està especialment indicat per a focs o vessaments d’hidrocarburs idissolvents polars (focs de classe B). S’utilitza en baixa i mitjana expansió. La sevadenominació tècnica és AFFF/AR (Aqueous Film-Forming Foams / Alcohol-Resistant),és a dir, escuma aquosa formadora de pel·lícula i resistent als alcohols (i a l’alta tem-peratura). La capa que forma sufoca el foc i evita l’evaporació de gasos. Tanmateix,per la seva elevada viscositat no està indicat per la seva aplicació amb sistema CAF.Model emprat a l’SPEIS: Auxquimia POLYFOAM 3/3.

Escumogen sintètic universal, amb bona capacitat humectant, indicat per treballarespecialment en alta expansió. Aquest material se centralitzarà allà on estigui ubicatel contenidor K7 per a grans incendis. Model emprat a l’SPEIS: Auxquimia SF-60.

Escumogen sintètic d’alta concentració amb gran poder humectant sobre extrac-tes cel·lulòsics. Ideal per a focs de classe A (interiors, vegetació, neumàtics, escom-breries...) i apte per a focs de classe B (amb menys eficàcia que l’AFFF/AR). Aquestsproductes concentrats són idonis per utilitzar amb sistemes CAF d’aire comprimitja que produeixen una escuma molt fina, adherent i de lent drenatge. Model emprata l’SPEIS: l’actual Sthamex Class A se substituirà pel CAFOAM A/B d’Auxquimia.

FORMACIÓ

18

Els escumògens a l’SPEIS

A cada parc s’hi ha dut dosrecipients GRG amb 1 metrecúbic d’escumogen que seràexclusivament destinat arealitzar pràctiques. Aquestmaterial no es pot carregarals dipòsits de les noves BUP

La Unitat de RecolzamentTècnic ha analitzat elsdiferents tipus d’escumo-gen que utilitza Bom bersde Barcelona per treure’nel màxim rendiment i perprotocolaritzar-ne el seuús dins i fora dels parcs.


19

Pràctiques i emmagatzematgeA cada parc de Bombers s’han portatdos recipients GRG d’1 metre cúbic decapacitat amb escumogen per fer pràc -tiques, donats per l’empresa Meroil. Elproducte utilitzat és l’HYDRAL 3 de lamarca SABO, un model per a escumaAFFF no AR, que es guardarà al ma gat -zem de cada parc en envasos de 20litres de color groc i amb una etiquetaque els identifica com a material per apràctiques.L’escumogen de pràctiques només esfarà servir per fer exercicis amb hidro-mesclador extern, i no es pot carregarals dipòsits B de les noves autobom-bes urbanes pesades ara que ja hanentrat en servei, doncs el producte noés tan polivalent com el Polifoam 3/3 ino es pot barrejar.El Parc de Montjuïc és el magatzemcentralitzat d’escumogens de Bombersde Barcelona. No obstant, al magatzemde cada parc hi haurà un cert estoc deproducte AFFF/AR, CAF i d’escumo-gen per fer pràctiques.

Dotació dels vehiclesLes noves autobombes urbanes pesades (B-316, B-317, B-318 i B-319)incorporen als seus dos dipòsits fixes els següents escumògens:

Dipòsit A: escumogen per a focs de classe A/B (Sthamex o Cafoam A/B).Volum del dipòsit: 50 litres.Dipòsit B: escumogen per a focs de classe B (POLYFOAM 3/3). Volum deldipòsit: 100 litres.

Si l’emplenat es fes de manera equivocada, abans de carregar l’escumogenadequat al dipòsit és fonamental buidar-lo i netejar-lo en profunditat i provarque tot el sistema funciona.La resta de vehicles del Servei que disposen de sistema CAF sempre comp-ten amb un dipòsit per portar l’escumogen apropiat per al seu ús. A més delque duen al dipòsit, aquests vehicles han de portar en envàs mòbil escumo-gen AFFF/AR, a l’igual que la resta de vehicles de Bombers (també els queno disposen de CAF).

Diferenciació dels escumògensS’han establert dos sistemes per di -fe renciar els escumògens dels quedisposa l’SPEIS: pel color de l’envàsi pel seu etiquetat. Durant un períodetransitori pot ser que algun envàs tin-gui el color equivocat (en especial del’SF 60), però l’etiqueta sempre ensindicarà el producte del que es tracta.

Blau: escumogen CAF (focs A)Blanc: escumogen AFFF/AR (focs B)Negre: SF 60 per a alta expansióGroc: AFFF per fer pràctiques

CAF (Cafoam A/B o Sthamex Class A)BAIXA EXPANSIÓ (Polyfoam 3/3)ALTA EXPANSIÓ (SF 60) PRÀCTIQUES (AFFF per a pràctiques)

Color de l’envàs

Etiqueta*

*Juntament amb l’eti-

queta pròpia del Servei

també hi pot haver la del

fabricant, on es mostra

la identificació i segure-

tat del producte químic.

El color de l’envàsidentifica el tipusd’escumogen que conté:blau per al CAF, blanc pera l’AFFF/AR, negre per ald’alta expansió i groc peral de pràctiques (SF 60)


duia el furgó per a grans incendis(J-10), sobretot pel que fa a màne-gues, escumes d’extinció, llances, etc.Entre el material que carrega el K-7 hiha quatre monitors ALCO per a aiguai escuma de diferents cabdals, unsaltres dos monitors oscil·lants, tambéde la marca ALCO, i quatre monitorscirculars AWG. El nou contenidor tam-bé equipa diverses pentafurcacions.Aquest accessori permet acoblar perun costat la mànega de 150mm i 2quilòmetres de llarg que duu el vehi-cle J-14 amb els remolcadors del Port,i per l’altra connectar i alimentar alho-ra fins a cinc mànegues de 70mm. Si

no es trobessin suficientment a propdel mar, es poden acoblar camions aambdós costats de la mànega per por -tar aigua d’un lloc a un altre.

Aigua i escumaEls diferents compartiments del K-7també acullen un exhaustiu lot d’ac-cessoris de valvuleria (ràcords, difu-sores, acortinadors, salvamànegues,vàlvules, bifurcacions, etc.), màne-gues de gran cabdal (70 i 45mm) illances de penetració. L’equipamentper a extinció amb escuma està for-mat, entre d’altres, per dos bidons de200 litres cadascun d’escuma tipus

MATERIALS I EQUIPAMENTS

20

El contenidor K-7 per a grans inBombers es dota de nous materials d’extinció i d’un contenidor especial queagrupa tot l’equipament necessari per afrontar focs de grans dimensions

Per a grans intervencions, calengrans recursos. Bombers de Bar -celona reforça la seva capacitatoperativa amb el K-7, un nou con-tenidor dotat d’eines i materialsespecíficament destinats a fer front afocs de grans dimensions i de llargadurada (incendis en magatzems, nausindustrials, vaixells, etc.). El nou conte-nidor és similar en dimensions als de -més que té l’SPEIS i, com la resta, pertraslladar-lo es carrega mit jançant elsistema multilift als ca mions ploma. Defet, juntament amb el nou contenidor,Bombers també s’ha proveït d’un nouvehicle portacontenidors polivalent, elJ-17, amb una caixa de càrrega oberta(K-6). El nou vehicle disposa de grua id’enganxall multilift d’autocàrrega delcontenidor o caixa. El K-7 va destinatals parcs de l’entorn industrial/portu -ari, donat que aquesta zona és la méssusceptible de requerir una intervencióper un incendi de grans di mensions.

Nous recursosPer tal d’equipar el K-7, Bombers deBarcelona ha adquirit nous materials ieines específiques, a les quals sesumen part dels recursos que fins ara

El nou contenidor agrupael material d’extinció delfurgó J-10 i tot un seguitde noves eines i materialsespecífics per a focs degrans dimensions


Equipament bàsic del K-7• 4 monitors ALCO APF 3P per a aigua i escuma de diferents cabdals(fins a 4.000 litres per minut a 16 bars)

• 4 monitors circulars AWG PN10 Europat (1.400 l/min. a 8 bars)

• 2 monitors oscil·lants ALCO HR 365 OSZ (2.000 l/min. a 8 bars)

• Pentafurcació per acoblar canonada de 150mm (connexió amb lamànega de fins a 2 quilòmetres del vehicle J-14)

• 2 generadors d’alta expansió (gran i petit)

• Escumogen:Bidons de 200 litres d’AFFF/AR i d’Stamex Classe A (per a CAF) Diversos bidons d’escuma de 20 litres c/uEscumogen SF60 per a alta expansió

• Llances d’escuma de mitja i baixa expansió i hidromescladors

• Mànegues de gran cabdal (70mm i 45mm)

• Accessoris de valvuleria: ràcords, difusores (tant d’aigua com deCAF), acortinadors, salvamànegues, vàlvules, bifurcacions, etc.

• Llances de penetració

• Generador elèctric d’explosió

• Globus d’il·luminació

• Rodets de cable

• Carretó de transport

21

ns incendis

AFFF/AR i CAF, a més de diversosbidons de 20 litres, escumogenSF60 per a alta expansió, llancesd’escuma de mitja i baixa expansió,hidromesclador i dos generadorsd’alta expansió, un de mida gran i unaltre més petit, per inundar d’escu-ma locals o grans espais. La dotaciódel contenidor es completa amb ungenerador elèctric d’explosió, globusd’il·luminació, rodets de cable i uncarretó de transport de material.

Juntament amb el K-7,Bombers s’ha proveït d’uncamió portacontenidorspolivalent (J-17) ambenganxall multilift, grua iuna caixa de càrrega (K-6)

Sistema d’estibaEl disseny del K-7 facilita al màximel desplegament dels recursosd’extinció i les tasques d’estiba dematerial. El contenidor consta d’untotal de set compartiments: tres acada banda més un a la part poste-rior. Per treballar de nit i en condi-cions de baixa visibilitat, el K-7 tam-bé incorpora dos potents focus,llums al voltant de cadascun delscompartiments i un sistema autò-

nom de sirenes i senyalització lumí-nica. Una presa de corrent permetalimentar les bateries que suportenla instal·lació de llum del contenidor:mentre el vehicle estigui al parc es -tarà permanentment endollat a lacor rent, mentre que durant les inter-vencions es podrà connectar al ge -nerador que duu el propi contenidor,o funcionar de forma autònoma ambla reserva de les bateries durant untemps limitat. f


Les persones d’edat avançadasón més propenses a patir acci-dents i, juntament amb els nens,són un dels col·lectius més vul-nerables en cas de sinistres od’inclemències naturals. La clauper protegir-los: fomentar entre ellsuna cultura de la prevenció que elspermeti evitar els riscos i donar-loseines d’autoprotecció perquè sàpi-guen afrontar millor qualsevol situa-ció que se’ls presenti.Amb aquest objectiu, el Cos deBombers de Barcelona, la GuàrdiaUrbana i la Federació d’Associacionsde la Tercera Edat de Catalunya(FATEC) han organitzat per al 2012un cicle de jornades sobre Prevencióde riscos en la gent gran. La FATECha obert la iniciativa a tota la seva

xarxa d’associacions i als casals,centres cívics, residències i centresde dia d’arreu de Barcelona. Demoment, ja són una quinzena elscentres inscrits –el calendari estàpràcticament complert de gener amaig–, i s’espera que molts d’altress’hi vagin sumant al llarg de l’any.

Tres tallers en unLes xerrades van dirigides a donareines i a conscienciar la gent gran,però també als seus familiars, cuida-dors i professionals de l’atenció ge -riàtrica, els quals juguen un rol es sen -cial a l’hora de contribuir a la sevasalut. Les jornades duren 90 minuts,

distribuïts en tres blocs de mitja horaa càrrec de Bombers de Barcelona(consells de prevenció i autoprotec-ció), de la Guàrdia Urbana (seguretatpersonal i educació viària) i de la prò-pia FATEC (riscos associats a la ter-cera edat). A més de donar les xerra-des, es busca implicar als participants,tant perquè preguntin allò que elsgeneri dubtes com perquè planteginquins són els temes que més els pre-ocupen i les situacions en les que sesenten més insegurs.

La col·laboració amb la FATEC dóna continuïtat a lessessions en casals i centres cívics que ofereixBombers des de fa anys

EINES DE PREVENCIÓ

22

Quan l’edat és un risc

Bombers de Barcelona i la Federació d’Associacions de la Tercera Edat deCatalunya (FATEC) engeguen un cicle de xerrades i tallers sobre prevenciódirigits a la gent gran

Les xerrades sobreprevenció i autoproteccióvan dirigides a la gentgran, però també als seusfamiliars i cuidadors


23

Una iniciativa de laGuàrdia Urbana redueixquasi a zero els sinistresen vuit cruïlles conflictives

Descarrilament d’un tren a tocarde l’estació de Fondo (Santa Co -lo ma de Gramenet), a 40 metressota terra. 150 passatgers atrapats–cinc d’ells amb mobilitat reduïda– iquatre ferits de diversa consideració.Aquest és el complicadíssim escena-

ri al que es van enfrontar els bom-bers de Barcelona i de la Generalitatdurant el simulacre organitzat la ma -ti nada del 27 d’octubre per la Direc -ció General de Protecció Civil i TMB.L’exercici va servir per comprovar lacoordinació i capacitat de resposta

Bombers participa en la primera simulació d’unaccident als combois automàtics de la Línia 9 ien un rescat de ferits en un vaixell en navegació

dels serveis d'emergència en unasituació inèdita: un rescat en uncomboi sense conductor i a travésd'una estació de gran profunditat itipus pou, en què l'accés es fa única-ment mitjançant ascensors.La vagoneta elèctrica de l’SPEIS–transportada en ascensor fins a lesandanes– va servir per traslladar elmaterial de rescat i evacuar els feritsi les persones amb mobilitat reduïda,mentre que la resta de passatgersvan dirigir-se a la sortida d'emergèn-cia més pròxima per la plataforma devia, que és transitable i està il·lumina-da de manera permanent

Salvament MarítimI de sota de terra, a mar obert. El 30de novembre una dotació de l’SPEISamb 13 bombers va participar, junta-ment amb Salvament Marítim, en unsimulacre de rescat i evacuació enhelicòpter d’un ferit en un vaixell enplena navegació en alta mar.

Dos bombers de Barcelona ajuden als efectius de laGeneralitat a evacuar els ferits durant el simulacre alstúnels de la Línia 9

El vermell doble evita el90% dels accidents de motoAugmentar de tres a sis segonsel temps que tots els semàforsd’una intersecció estan simultà-niament en vermell. Aquesta és lamesura, impulsada per la Unitat d’Ac -ci dents de la Guàrdia Urbana, que esva començar a aplicar fa mig any envuit cruïlles on es re gis trava una ele-vada sinistralitat entre els vehicles dedues rodes. El resultat: dels 19 acci-dents greus de trànsit que hi havia enquatre d’aquests encreuaments (elsprimers que s’han analitzat), s’ha pas-sat a 2, un amb motos implicades. Tot

un èxit de l’enfocament cap a la pre-venció d’aquesta unitat especialitza-da de la policia barcelonina. L’Ajun ta -ment estudia ara estendre la mesuraa altres cruïlles amb la mateixa pro-blemàtica i característiques.

Simulacre sota terrai també en alta mar


SOM BARCELONA

24

Els tècnics de Parcs i Jardins hancomençat a inspeccionar l’arbratde Barcelona i, com a mesurapreventiva, han alliberat del ca -blejat dels llums de Nadal totesles palmeres i els arbres de menysde mig metre de diàmetre, desprésdels incidents registrats les darreressetmanes. El més greu es va produirl’11 de novembre, quan una palmeradatilera es va trencar per la base i vacaure a sobre de dues germanes queespe raven per creuar la Diagonal, al’alçada de Muntaner. Els sanitaris del’SPEIS i del SEM van atendre en pri-mera instància les dues dones, unaamb fractura de fèmur i l’altra amb unfort cop al cap, mentre la dotació deBombers serrava l’arbre a trossos perretirar-lo de la calçada. En el tronc,una evidència: el mal estat de la fusta.

Un fet recurrentEls incidents causats per palmeresno són nous a Barcelona. Mésenllà dels efectes dels temporals–els aiguats del juliol van tombardotzenes d’arbres de tota mena–,l’abril del 2008, la copa d’una pal-mera va caure a sobre d’una donaembarassada, sense greus conse-qüències, molt a prop del mateixpunt de la Diagonal. I el setembredel 2004, una palmera de la plaçaReial va ferir una turista. “Barce -lona té un problema gros amb lespalmeres”, ha declarat l’alcaldeXavier Trias, qui va assegurar quefets similar no poden tornar a pas-sar. Per això, s’estan inspeccionantles vora 6.000 palmeres de la ciu-tat i se substituiran tots els exem-plars que no estiguin sans. f

Per què cauen?A Barcelona hi ha plantades unes 6.000palmeres de set espècies diferents.Majoritàriament estan ubicades al front li-toral, Sant Martí i Ciutat Vella, però tambéa la Diagonal. Aquestes últimes són lesque més pateixen per la contaminació deltrànsit, els constants cops a les branquesque els donen els autobusos i la faltad’espai per a les arrels. Segons un infor-me de Parcs i Jardins, el 55% dels 1.244arbres que hi ha plantats al tram de laDiagonal entre Glòries i Francesc Maciàestan malmesos o envellits, entre ells lamajoria de les 144 palmeres.

Les palmeres, a examenL’Ajuntament revisa tot l’arbrat urbà després que la caigudad’una palmera a la Diagonal ferís de gravetat dues dones

Una dotació de Bombers i del SEM atén dues donesferides per la caiguda d’una palmera, el passat 11 denovembre. Foto: ACN


25

Europa instaura eltabac anti-incendis

Una nova normativa de seguretatobliga a reduir la capacitat ignífugadel paper de les cigarretes

Des del 17 de novembre, tots elscigarrets que es comercialitzena la Unió Europea han d’incor-porar elements passius queredueixin la seva capacitat deprovocar incendis. En concret, sóndues bandes rugoses de desaccele-ració, confeccionades amb un papermés gruixut i resistent al foc que elpaper principal, que apaguen el ci gar -ret si el fumador deixa d’aspirar.Normatives similars ja s’apliquen alsEstats Units, Canadà, Austràlia iFinlàndia, amb molt bons resultats. Al

país escandinau, per exemple, elsincendis per burilles mal apagadess’han reduït un 43%. Les cigarretesoriginen cada any a Europa 30.000incendis, amb un balanç de mil mortsi uns 4.000 ferits. Una estadística quela Unió Europea espera que es re du -eixi a la meitat amb els nous cigar retsautoapagables.

Risc mortal a casa i al boscEls cigarrets que es deixen encesossense vigilància són una de les princi-pals causes d’incendis amb resultatde mort, alhora que un 3% dels focsforestals tenen l’origen en burillesabandonades o llançades des de ve -hicles. A Barcelona, les tabaqueres janomés distribueixen el nou format decigarretes. La mesura afecta al tabacque es ven en paquets, però no al debossa. Tanmateix, el paper per enrot-llar manualment els cigarrets és deper si menys ignífug que el que s’uti-litza en la fabricació industrial. f

Els nous cigarrets ja no esconsumeixen sols: dues bandesrugoses apaguen el cigarret siel fumador deixa d’aspirar

Interior crea un telèfon d’atencióa víctimes d’accidents de trànsit

Més enllà de les conseqüèn-cies físiques, les persones quesofreixen un accident greu detrànsit i els seus familiars tam-bé es veuen obligats a afrontarun ‘després’ en forma de paperas-sa, tràmits i tot tipus de seqüelesemocionals. Per tal d’ajudar a guiar

aquestes persones, el Servei Catalàde Trànsit posa en marxa un pionerServei d’Informació i Atenció a laVíctima (SIAV) que aglutina dife-rents serveis d’orientació sobretemes jurídics, administratius o psi-cològics. La principal via de contac-te serà un telèfon d’atenció gratuït

–en horari laboral de dilluns adivendres– en el qual les víctimesd’accidents podran demanar infor-mació i plantejar qualsevol dubte.També es crearà una pàgina web is’editarà una guia amb els recursosals que poden recórrer els implicatsen sinistres viaris. f


L’aigua quemou Barcelona

Evaporació, precipitació i infil-tració o escolament (formacióde rius). Aquest és el cicle natu-ral de l’aigua. Bé, fins que hi inter-vé l’ésser humà i decideix construircarrers sobre el pas natural de lesrieres i formar grans ciutats, comBarcelona, que concentren en pocsquilòmetres quadrats les necessitatsd’aigua de milions de persones. I ésque en una ciutat el cicle hidrològicestà molt allunyat del procés natural,i és clau gestionar-lo de manera efi-caç i responsable.“Des de l’Ajuntament de Barcelonainfluïm pràcticament en tot el cicleintegral de l’aigua”, afirma RomanLlagostera, director dels Serveis delCicle de l’Aigua. La captació als riusés competència de l’Agència Cata -lana de l’Aigua, mentre que la distri-bució domiciliària i les depuradoressón serveis mancomunats a nivell de

l’Àrea Metropolitana. La resta deprocessos i recursos hídrics depe-nen de la Direcció de Serveis delCicle de l’Aigua (DSCA): el clave-gueram, l’aprofitament de les aigüesfreàtiques (les provinents del sub-sòl), les fonts públiques, els llacs ifonts ornamentals i les platges.Unes competències que s’agrupenen tres àmbits d’actuació: Abasta -ment, Sanejament i Gestió integraldel litoral.

Aigua a cost zeroLa Direcció del Cicle de l’Aigua duu aterme des del 1998 un projecte peraprofitar els recursos subterranis dela ciutat per abastir d’aigua freàtica, acost pràcticament zero, als serveismunicipals. Del subsòl de la ciutats’extreu un 20% de l’aigua que s’uti-litza per al baldeig de carrers, per alreg de jardins i zones arbrades i per

a la neteja del clavegueram. “Apro fi -tem al voltant d’1 hectòmetre cúbic al’any (1 bilió de litres) d’aigua freàticaper a usos municipals. Per exemple,bona part de la muntanya de Mont -juïc es rega amb aigua regeneradapro vinent de la depuradora del Be -sòs”, explica Llagostera.A Barcelona hi ha 20 hidrants a tra-vés dels quals es poden aprovisionarels serveis municipals, i a mitjans del2012 estaran en funcionament unsaltres quatre. Els equips de netejasón els qui més utilitzen aquestrecurs, seguits pels de Parcs iJardins, tot i que els hidrants estanoberts a tots els serveis municipals

COS A COS

26

El Cicle de l’Aigua és elprincipal referent en elplans d’emergència perinsuficiència drenant, permal estat de la mar i percontaminació accidental deles aigües marines

La Direcció de Serveis del Cicle de l’Aigua gestionaels recursos hídrics de la ciutat: des de l’abasta-ment d’aigua als serveis i fonts públiques a la xarxade sanejament i clavegueram, passant per la gestióde les platges i el litoral.


27

–tenen unes connexions estàndard,el conegut com a ràcord Barcelona–.De la DSCA depèn també la gestióde les 1.635 fonts públiques per beu -re i les 301 fonts i llacs ornamentalsque hi ha repartits pels carrers i parcsde Barcelona.A la Direcció de Serveis del Cicle del’Aigua li correspon també la gestióintegral del litoral, tenint cura delsabocaments, de la qualitat de l’aigua i,en general, de tot el que afecta a les10 platges de Barcelona, des de SantSebastià al Fòrum. Tot el litoral urbà aexcepció de l’àmbit portuari.

Centenars de quilòmetres de xarxa transporten sota elsubsòl tota l’aigua neta i bruta que genera Barcelona.Fotos: Atache i Alexandra Guerson

SanejamentA Barcelona plouen uns 600 l/m2

l'any. Però només un terç de lasuperfície urbana és permeable aaquesta pluja: la resta va a parar aterrats, asfalt i voreres, i d’aquí arriba ala xarxa de clavegueram, on s’ajuntaamb les aigües residuals que surtende les vivendes i indústries. Més enllàd’evacuar aquesta aigua, la DSCAgestiona la xarxa de clavegueramperquè actuï alhora com un elementde protecció contra les inundacions iper evitar que una aigua excessiva-ment bruta es vessi al mar. Per això,a més d’una extensa xarxa de cana-litzacions i de col·lectors, Barcelonacompta amb dotze grans dipòsits ons’emmagatzemen les aigües pluvialsi residuals. Els que estan situats enels punts més crítics de la xarxa s'en-carreguen d’evitar que es col·lapsi,mentre que els ubicats a les zonesbaixes de la ciutat asseguren el bonfuncionament de les depuradores iprotegeixen el mar dels vessamentsincontrolats del sistema de drenatge.L’aigua recollida s’envia a les depura-dores del Prat del Llobregat i delBesòs, abans de reaprofitar-la o d’a-bocar-la, ja neta, al mar.

D’on beu la ciutat?Barcelona s'abasteix d’aigua per mitjà de tres vies: l’aigua superficial, que provésobretot dels embassaments dels rius Ter i Llobregat, l’aigua marina, que és trac-tada a la dessaladora del Llobregat, i l’aigua freàtica o subterrània. A la perifèriaurbana s'emplacen dos grans dipòsits de capçalera: el de la Trinitat (35.700 m3)i el de Fontsanta (116,000 m3), que estan comunicats per una canonada sote-rrada que travessa Collserola. Des d’aquests punts es bombeja l'aigua cap als101 dipòsits de regulació que hi ha a Barcelona i, des d’aquí, es distribueix a lesvivendes i indústries de tota la ciutat. El 64% de l'aigua subministrada s'utilitzaper al consum domèstic, el 29% per al consum comercial i industrial, i la resta,el 7%, la fan servir els serveis municipals.

Ni massa aigua ni massa poca: la Direcció de Serveisdel Cicle de l’Aigua és tant el referent en situacionsd’insuficiència drenant a Barcelona com l’encarregadade cercar fonts alternatives de subministrament encas de sequera. Fotos: Álvaro Millán i CLABSA

Del subsòl de la ciutats’extreu un 20% de l’aiguaque s’utilitza per al baldeigde carrers, el reg dejardins i la neteja delclavegueram


COS A COS

28

Emergències per aiguaBarcelona disposa d’un PAEM per Riscd’Insu fi cièn cia Drenant, sota la direcciótècnica del director de Bombers, queestableix el model de coordinació i ac -tuació operativa dels serveis municipals

La xarxa municipal de gestió de l’aigua

Abastament1.635 fonts públiques301 fonts i llacsornamentals74,4 km de xarxa troncald’aigua freàtica i regenerada20 hidrants d’aigua freàtica

Clavegueram1.650 km de canalitzacions

46.967 pous65.500 embornals

69.000 escomeses12 dipòsits de retenció

d’aigües pluvials

La zona del Paral·lel, el tram central de l’avingudaDiagonal i la rambla Prim són els punts crítics anivell d’insuficiència drenant de Barcelona

L’orografia de Barcelona, lapoca permeabilitat del seu terra(l’asfalt i el ciment recobreixendos terços de la superfície delmunicipi) i el seu peculiar clima,en què la majoria de precipitacionses concentren en episodis de plujacurts però molt abundants, fan de lacapital catalana una zona propensaa patir inundacions.

La gran eina per evitar-les és trobasobretot sota terra. Barcelona té 12grans dipòsits per recollir l’aigua de lapluja: 10 d’ells sota el subsòl i unsaltres dos a cel obert. La seva finalitatés evitar que es col·lapsi el clavegue-ram i que es vessi aigua bruta al mari als rius. “Anem millorant la xarxa pro-gressivament i adaptant-la a les ne -ces sitats. L’últim dipòsit que es va po -

amb l’ob jectiu de minimitzar els efec-tes de les inundacions. La DSCA és elprincipal referent en els plans d’emer-gència tant per insuficiència drenant,com per contaminació accidental d’ai-gües marines i per mal estat de la mar.

La comunicació és constant a través dela Unitat de Protecció Civil, amb qui escoordinen les actuacions. “Col·laboremestretament amb Bom bers i la GuàrdiaUrbana –destaca Llagostera–. Tenimcontrolada remotament tota la xarxa decla vegueram i comptem amb un siste-ma d’alertes meteorològiques . Des delCicle de l’Aigua sabem en tot momentcom evoluciona la tempesta, l’estat delclavegueram i els punts crítics. Mentreque Bombers coneix els serveis i afec-tacions a la ciutat”. En funció d’aquestsdos paràmetres es decideix si s’activael PAEM per Insuficiència Drenant enestat d’Alerta (nivell 4) o d’Emergència(nivell 5). Els 250 operaris de la DSCAformen part del dispositiu que es des-plega al carrer en aquests casos. f

Un pla per reduir les inundacions

sar en marxa és el d’Ur gell amb Ma -llorca, que evita que l’aigua baixi finsal Paral·lel, on tenim un dels puntsmés problemàtics. L’altre punt críticés la Diagonal entre Fran cesc Macià iBalmes”, precisa el di rector de Ser veisdel Cicle de l’Aigua. Ara mateix, s’estàacabant de construir un altre d’aquestsdipòsits al Carmel-La Clota, i n’hi hafins a 19 més en previsió. f


29

ACTIVITATS

Festa de Reis amb elsveïns del PoblenouEl Parc de Llevant acull el 4 de gener la tradicional festa de Reis de Bombers deBarcelona oberta a la participació de tot el personal del Cos i la gent del barri

La tradicional festa de Reis quecada any organitza l’AgrupacióCultural i Esportiva de Bombersde Barcelona es trasllada en -guany al Parc de Llevant. La jor-nada, celebrada el 4 de gener, vacomençar a les 17:00 hores de la tar-da amb l’actuació d’un grup d’anima-ció per als nens i nenes i amb unacercavila per la Rambla del Poblenou.Perquè ni nens ni acompanyants pas-sessin gana, l’ACE va obsequiar tot -hom amb un batut i una magdalena

per fer boca. A les 18:15 es va pro-duir el moment més esperat de la jor-nada: l’arribada de Ses Majestats elsReis Mags d’Orient, que van entrarper la porta gran del parc de bombersper rebre les cartes de la canalla.

Portes obertesEnderrocat el seu escenari tradi cio -nal, el Parc Central del carrer Pro -vença, enguany és la primera vegadaque el Parc de Llevant acull la festade Reis de Bombers, després que

l’any passat se celebrés en un Parcprovisional de l’Eixample que es vaquedar petit. Durant tota la jornada,que va comptar amb la col·laboracióde l’SPEIS, l’Ajuntament i el Districtede Sant Martí, el parc del carrer deCastella va estar obert al públic. f

Setmana blanca a BaquèiraUn any més, i ja en van 17 edi-cions, l’Agrupació Cultural i Es -portiva de Bombers de Barce -lona organitza la seva tradicio-nal Setma na Blanca. Uns 350bombers, policies i sanitaris, proce-dents de diferents cossos de segu-retat i emergències d’arreu de Ca -ta lunya, ompliran durant la segonasetmana de gener les pistes de l’es -

tació d’esquí de Baquèira-Beret, ala Vall d’Aran. Una trobada per feresport i per retrobar-se amb moltscompanys que enguany, i degut a lainusual calor que està fent durantaquest hivern, serà per a molts laprimera oportunitat de la tempora-da de lliscar pendent avall sobre elsesquís o la taula d’snow board. Quela neu els acompanyi! f

Els Reis Mags han acudit enguany al Parc de Llevantper rebre les cartes dels menuts. Bombers també haparticipat en una cercavila pel Poblenou i en la tradicio-nal Cavalcada. Fotos: Jordi Motlló i Pablo Monteagudo


Com superar unIron Man a ceguesQuè veus ara mateix? “Ho veigtot menys la teva cara”, explicael Joan Josep Artero al seu inter-locutor. Bomber conductor durant25 anys –va entrar amb la Lleva delsContractats–, Artero va haver d’aban-donar el servei l’any 2003, desprésque li diagnostiquessin atròfia macu-lar central. Una malaltia congènitaque provoca una pèrdua progressivade la visió central: “La meva vista maiarriba a definir la imatge, com si fosl’objectiu desenfocat d’una càmera.Mantinc la visió lateral, però el centreés sempre un núvol, no hi ha res”.

Caure al pouLa història de superació del JoanArtero comença amb un autèntic

descens als inferns. Cinc anys, entreel 1998 i el 2003, en els que un càn-cer es va endur la seva dona, vanmorir els seus pares i ell mateix vahaver de lluitar contra un tumor malig-ne. “Posar-me el casc i les botes empermetia tirar endavant”, explica.Diuen els metges que va ser “l’estrési el sofriment” extrem que va patir alllarg d’aquests anys, el detonant queli va fer desenvolupar la malaltia quel’acabaria deixant pràcticament cec.“Al principi van relacionar la pèrduade visió amb l’edat. Havia deixat d’a-nar en bicicleta, d’esquiar...”. Fins queen un control mèdic rutinari el vandiagnosticar. “Quan tens problemesaixí, t’adones de la sort que és treba-llar a l’Administració: pel recolzament

LA NOSTRA GENT

30

“Després de participara l’Iron Man i als Jocs deNova York, vull celebrarels 60 anys corrent laMarathon des Sables”

Artero de l’ONmomenquè va guia al

dels companys i dels caps, i per latranquil·litat de saber que la tevafamília mai no patirà mancances”. El2003, Artero va rebre la jubilació perincapacitat. Tenia 50 anys.

Córrer per tornar a la vida“Renunciar a Bombers va ser l’últimpas: em vaig enfonsar del tot”. Durant

Retirat com a bomber per una malaltia que el vadei xar pràcticament cec, Joan Josep Artero ha con-vertit la seva vida en una successió de reptes ambl’esport com a rerefons: maratons, l’Iron Man, creuarel Sàhara en bicicleta... L’ONCE li acaba d’atorgar elPremi a la Superació. Aquesta és la seva història.


31

Artero davant la seu centralde l’ONCE i en diferentsmoments de l’IronCat enquè va participar amb unguia al mes de maig

dos anys no va poder entrar en unparc: “Era posar-hi un peu i em posa-va a plorar”. Una trucada, el 2005, elva arrencar del pou. El Jordi Grau, uncompany del torn C de la ZonaFranca, li proposava d’anar-se’n ambl’expedició de Bombers de Barcelonaa competir als Jocs Mundials dePolicies i Bombers, al Canadà. Acórrer la mitja marató. “Aquella truca-da, aquell compromís, és el que em vadecidir a començar a sortir del pou.Torno a anar als parcs, a trobar-meamb els companys, m’implico en elprojecte...”. I ho explica citant a JoanManuel Serrat: “Nunca es triste laverdad, lo que no tiene es remedio.Només quan ho acceptes pots co -men çar a aixecar cap”.

Superació constantD’ençà, el Joan Artero no ha paratd’encadenar reptes. Acompanyat percompanys bombers, policies o del’ONCE, que li fan de guies, Artero haconvertit l’esport en una prova de vida,de superació. Ha participat en tots elsJocs de Policies i Bombers: HongKong, Adelaide (Austràlia), Liverpool,on va quedar primer a la marató... Haestat dues vegades campió deCatalunya d’esquí eslàlom per a defi-cients visuals. Ha guanyat desenesde maratons, mitges maratons i cur-ses de 10 km arreu de l’Estat, correntcontra esportistes “que hi veuen”. Ifins i tot ha travessat el Sàhara en unabicicleta tàndem adaptada, comple-

tant la prova de BTT més dura delmón: la Titan Desert.

Iron Man... a ceguesEl passat mes de maig, Joan Arteroes va convertir en el primer discapa-citat visual de l’Estat i el cinquè delmón en completar un Iron Man (3,86km nedant, 180 km en bici i unamarató). “Quan m’ho van proposarem semblava ciència ficció”. I és quetot i ser un experimentat corredor iciclista, a dures penes sabia nedar. Abase d’hores i de molt entrenament,en va aprendre: “A l’aigua quedocompletament cec, no tinc ni tan solsvisió lateral. Nedava per contacte,sempre amb el guia al costat.Aquesta va ser la part més difícil”. Vaentrar a la meta amb els seus dosnéts en braços.Però la seva fita eren els Jocs deNova York 2011: “El meu petithomenatge per als companys quevan morir allà”. Va ser primer en els10.000 metres en pista, corrent con-tra companys d’arreu del món... i sen-se guia: “No sabia si tenia algúdavant o darrere, jo feia la meva cur-sa, guiant-me per la ratlla del terra ial meu ritme, una contrarellotge”.

I ara?“Després de l’Iron Man i de NovaYork, he descobert una nova etapa:crec en el missatge que estic trans-metent, tant a la gent de la mevaedat com als discapacitats visuals.Intento obrir portes perquè no hihagi excuses ni entre les persones,ni per part de les federacions ni deles administracions”. I és que Artero,que acaba de rebre el Premi ONCEa la Superació, s’ha convertit en un“exemple viu” de com l’esport potajudar a la integració de les personesamb discapacitat visual. El nou rep-te, de cara al 2013: celebrar el seu60è aniversari corrent la Ma rathondes Sables (251 km), la com peticióa peu més dura del món. f

“No hi ha barreresfísiques, només psíquiques,i aquestes les podemvèncer [...] Tot és qüestióde confiar, en tu mateix ien els altres”

Integrar a través de l’esport

Competir per sentir-se viu, per superar els pro-pis límits, per demostrar que “no hi ha barreresfísiques, només psíquiques, i aquestes les po-dem vèncer”. És la filosofia amb la que el JoanArtero ha reconstruït la seva vida. Tècnic de ci-clisme de l’ONCE des del 1991 –portant espor-tistes d’elit als Paralímpics de Barcelona,Atlanta i Sidney–, l’any 2003 una malaltia ocularva fer que passés “de col·laborador a afiliat” del’organització d’ajuda a persones cegues. Desde llavors, es dedica a promocionar l’esportcom una via per millorar la qualitat de vida deles persones amb discapacitat visual. “L’esportés un vehicle que t’ajuda a transitar per la vidaen moments difícils, i dins de la discapacitat,ajuda a integrar-te en la societat, a deixar deser invisible”. Tot és qüestió de confiança: en unmateix i en els altres. “Quan baixes esquiantsense veure-hi, has de confiar al 100% en elteu guia. És igual que a Bombers: els primersserveis vas amb molta por, el que t’ajuda ésconfiar en els companys, en els veterans, en elsteus caps. Quan confies, tot es fa més fàcil”.


Participa! Vols recomanar un llibre, una pel·lícula o un websobre el món bomberil? Estàs muntant un equip esportiu oorganitzant un viatge i vols animar els companys a parti-cipar-hi? Tens alguna anècdota de servei curiosa?No ho dubtis: el Calaix de sastre és el teu espai.Escriu-nos un correu-e a: [email protected]

L’armariet del bomber

La solidaritat, més necessària que maiMolts bombers de Barcelona col·laboren durant tot l’any en projecteshumanitaris i de cooperació, la majoria a través de les tres ONG amb

més vinculació dins del Servei: Acció Solidària i Logística i Bomberos Humanitarios,ambdues impulsades per personal de l’SPEIS, i Barcelona Acció Solidària, de grantradició entre els treballadors municipals. En època nadalenca, moment de donar irebre, i quan la crisi castiga més els qui menys tenen, volem recordar la magníficatasca que fan aquestes organitzacions i animar-te a col·laborar-hi més que mai.

Bomberos HumanitariosMolts nens de Bielorússia pateixen encara ara, 25 anys després, les conseqüènciesdel desastre nuclear de Txernòbil. Bomberos Humanitarios centra la seva tasca enrecollir fons i material per a diversos orfenats i hospitals infantils bielorussos. Unaajuda que cada any surt en forma de caravana des del Parc de la Vall d’Hebron.Més informació: www.bomberoshumanitarios.org Contacte: [email protected]

Barcelona Acció SolidàriaDesprés de moltes vicissituds arran delssegrest de tres dels seus cooperants, l’anypassat BAS va crear la Plataforma Solidària–hereva de la Caravana Solidària–. Un canvide model que suposa transportar per marel material que l’ONG distribueix entre unavuitantena de projectes de cooperació delMarroc, Mauritània, Senegal i Gàmbia.Més informació: barcelonaacciosolidaria.orgContacte: [email protected]

Acció Solidària i LogísticaDes del 2001, ASL treballa amb les comuni-tats més desfavorides d’Hondures a travésde la construcció i rehabilitació d’edificis sa-nitaris i centres educatius, a més de formari equipar a bombers de diferents poblacions.A la seva web hi podreu comprar productesautòctons d’aquest país centreamericà ambels que contribuir als seus projectes.Més informació: www.ong-asl.comContacte: [email protected]

CALAIX DE SASTRE

XIII Concurs defotografiaEmergència 112L’Associació Professional de Tèc -nics de Bombers (APTB) organitzaun nou certamen estatal per trobarles imatges de l’any que retratin eltreball dels serveis d’emergència.Les 100 millors fotografies –elegi-des per un jurat professional– s’ex-hibiran públicament a la fira SICUR2012, que se celebrarà a Madrid apartir del 28 de febrer, i on es tria-ran les tres guanyadores per vota-ció popular. Podeu veure les fotospremiades en anteriors edicions a:www.aptb.org/concursofotografico.

Nota de condolAls 52 anys, i després d’una llargamalaltia, aquest desembre ensha deixat el company Valentí Cal -vet, membre de la promoció del1989 i caporal del torn B de la Valld’Hebrón. Una pèrdua que ar ribamassa aviat, injustament aviat, i perla que volem expressar el més sin-cer condol a la seva família i amics.

32


33

Un equip de Bombers de Barcelona col·labora amb Salvament Marítim en l’evacuació en helicòpter d’una persona pretesament ferida, durant elsimulacre que es va realitzar el passat dia 30 de novembre al vaixell Suardiaz. Foto: Ibán Novo


Documents

Fahrenheit 42