FASE INTERACTIVA DEL PROCÉS INSTRUCTIU INTENCIONAL

MªMercè Pallí / Montse Figueras

Fase interactiva del procés d’ensenyament - aprenentatge. Formada per etapes o seqüències

successives en el temps. Treball conjunt d’educadors i educands. Tres moments:

A. Fase inicial, educadors i educands es posen en situació d’aprendre.

B. Fase de desenvolupament, on es realitzen els aprenentatges.

C. Fase de tancament o síntesi on s’estructuren i es consoliden els aprenentatges.

Les tres fases No són estanques. Tenen una durada variable. Són cícliques. De vegades amb límits poc precisos. El paper d’educadors i aprenents és

diferent.

Recordem que el treball conjunt està influït per: La cultura del grup. Les característiques de la comunicació

que s’hi estableix. La personalitat de tots plegats. Les relacions de poder. Canvi important: Pas del professor que

mana al professor que negocia (perd poder però ajuda a compartir significats, a motivar i conèixer millor les condicions afavoridores del procés d’aprenentatge)

A. Fase inicial: inici del procés formatiu Donar-hi molta rellevància. Explicitació per part del professor del

tema: de què tractarà, què es pretén: Motivar els alumnes, fer veure l'interès,

despertar la curiositat, estimulant a crear expectatives positives.

Objectius i reptes clars i precisos. Establiment d’una guia d’acció, bàsica per

avaluar el progrés, autoregular el comportament i adoptar i modificar estratègies d’aprenentatge.

L’avaluació inicial com a punt fonamental.

Dificultats i obstacles d’aquesta fase inicial Requereix temps. Requereix pensar estratègies des del

punt de vista de l’alumnat, no des del punt de vista de l'ensenyant.

L’avaluació inicial es pot limitar a recollir informació i analitzar-la però no serveix si no porta a prendre decisions, a regular la nostra planificació i adaptar-la a les dades obtingudes.

B. Fase de desenvolupament de la seqüència Ia. Com han de ser les activitats? Que facilitin un aprenentatge amb sentit:

de qüestionament i interrogació, de construcció de significats, de generalització i d’aplicació;

Que fomentin el desenvolupament de la capacitats d’autonomia: de presa de decisions i d’autoregulació;

Que fomentin la interrelació social: de grups cooperatius de treball, de contractes col·lectius;

Que fomentin la inserció social crítica: d’anàlisi i judici crític, de dilemes morals.

B. Fase de desenvolupament de la seqüència IIb. El paper regulador de l’educador? Detectar el tipus d’errors. Ajudar a gestionar els errors en un ambient on es consideren els errors com a quelcom necessari per aprendre; no una cosa a evitar i/o amagar. Detectar obstacles que dificulten l’aprenentatge. Identificar estratègies d’ajuda. Reforçar èxits o encerts.

B. Fase de desenvolupament de la seqüència IIIc. El paper autoregulador de l'educand? :

APRENDRE A APRENDRE. Cal especificar i compartir criteris

d’avaluació. Cal posar en joc mecanismes que facilitin

la seva comprensió i procés de negociació i pacte que portin a assumir el propi procés formatiu.

Anar cap a l’autoavaluació: personal i compartida (professor/alumne; alumne/alumne)

Dificultats i obstacles d’aquesta fase de desenvolupament La gestió positiva de l’error. Moltes

vegades mecanisme d'autoritat (la ciència ho diu, la resposta encertada és.., jo ho sé) i de poder (jutjar el que està bé o malament).

Difícil fixar-nos en els encerts. Costa molt negociar i compartir criteris:

deixar en mans dels alumnes les decisions.

C. Fase de tancamenta. Avaluació i síntesi

Avaluar el procés seguit i els resultats obtinguts.

Recapitular i relacionar continguts treballats i orientar noves seqüències formatives.

b. Dificultats i obstacles Limitació del temps Obliga a pensar diversitat de maneres

d’avaluar.

La pràctica reflexiva No té perquè ser al final, es realitza en

les tres fases de la seqüència formativa.