FEINA RECUPERACIÓ

TECNOLOGIA I

2n d’ESO curs 16-17

IES PUIG DE SA FONT

Per aprovar la matèria en setembre, hauràs de fer la feina de la part o les parts que et varen quedar suspeses en juny (teoria, informàtica i/o taller) i que et va indicar el teu professor en l'informe de notes. En cas de desconeixement o dubte et recomanam fer totes les parts. A continuació tens cada un dels blocs on hi ha les activitats que has de respondre. Per fer les activitats proposades has de consultar el dossier de tecnologia que has fet servir durant el curs. Recorda que en cas que no el tenguis, el dossier està penjat al moodle en format digital. - El bloc I: teoria (pàg. 2). Aquest quadern està preparat perquè l’imprimeixis i facis les

activitats en els mateixos fulls. En cas de no imprimir-lo, es farà en fulls apart copiant les

preguntes i les respostes. L'entrega del quadern d’activitats és obligatòria i es farà el dia de

l’examen, just abans de fer-lo i comptarà un 50% de la nota.

- El bloc II: informàtica (pàg. 41). S'ha d'entregar en el format informàtic adient (CD,

memòria USB, MP3).

- El bloc III: taller (pàg. 46). La memòria tant la podeu entregar en paper com en el

mateix suport informàtic utilitzat pel bloc II d'informàtica, i el projecte s'entregarà en mà.

Sols hauràs de fer examen si has de fer el bloc I de teoria. Si només has de fer els blocs II

i/o III només has d’entregar les tasques indicades el dia i hora de l’examen.

La data de l’examen estarà publicada a la pàgina web de l'institut. Nom: ..................................................................................................Curs ...............

Bloc I - TEORIA UNITAT 1. EL PROCÉS TECNOLÒGIC

1. Què és la tecnologia?

2. Ara, explica amb les teves paraules què es la tecnologia.

3. Anomena dos objectes tecnològics que satisfan cada una de les següents necessitats: a. Veure una pel·lícula: b. Conservar els aliments: c. Traslladar-nos d’un lloc a un altre: d. Escalfar-nos:

4. Completa la taula següent:

Objecte Necessitat que satisfà Altres objectes que compleixen la mateixa funció

Motxilla

Llapis

Ordinador

5. Escriu dues condicions que han de complir cada un dels següents objectes per cobrir la funció per a la que han estat dissenyats.

a. Taula b. Olla c. Paraigua

6. Què és el procés tecnològic?

7. Ara, explica amb les teves paraules què és el procés tecnològic.

1

8. Fes un esquema on expliquis les fases del procés tecnològic

FASE

TECNOLÒGICA O FASE

TÈCNICA?

NOM DE LA FASE DEL PROCÉS

TECNOLÒGIC DESCRIPCIÓ

9. A continuació es descriuen algunes activitats a fer per desenvolupar un procés tecnològic. Digues a quina fase del procés pertany cada una de les activitats.

TALLAR UNA PEÇA DE FUSTA

ESCRIURE LES CONDICIONS INICIALS

CONSULTAR UNA PÀGINA WEB

DIBUIXAR EL CROQUIS

COMPROVAR SI FUNCIONA

MARCAR UNA PEÇA A LA FUSTA

ACOTAR EL CROQUIS

DECORAR L’OBJECTE

CONSULTAR A UN EXPERT

2

10. A continuació tens una sèrie d’accions que formen part d’un procés tecnològic. El

problema que pretén resoldre aquest procés és el canviar l’aixeta que s’ha fet malbé a la cuina de casa. Ordena les accions i torna-les a escriure.

a. Obrir la clau de pas de l’aigua b. Anar a la botiga a comprar una aixeta de característiques similars c. Tancar la clau de pas de l’aigua d. Comprovar que funcioni e. Col·locar l’aixeta nova f. Connectar l’aixeta nova g. Treure l’aixeta espatllada i comprovar-ne les característiques

1. ___________________________________________________________________ 2. ___________________________________________________________________ 3. ___________________________________________________________________ 4. ___________________________________________________________________ 5. ___________________________________________________________________ 6. ___________________________________________________________________ 7. ___________________________________________________________________

11. A continuació tens una sèrie d’activitats que formen part d’un procés tecnològic, però estan desordenades. La necessitat que pretén satisfer aquest procés és la de disposar d’una làmpada per posar a la tauleta de nit. Ordena correctament aquestes activitats i escriu a quina fase del procés corresponen:

ORDRE ACTIVITAT FASE DEL PROCÉS TECNOLÒGIC

Donar forma a l’estructura de la làmpada

Determinar les condicions inicials

Proposar-ne possibles millores

Elaborar un pla de treball

Analitzar altres làmpades existents en el mercat

Pinta de colors la làmpada

Dibuixar les peces

Comprovar si funciona

3

12. Fes un mapa conceptual d’aquesta unitat: EL PROCÉS TECNOLÒGIC

4

UNITAT 2. AULA DE TECNOLOGIA

1. Recordes com era el taller de tecnologia que has anat durant tot el curs a l’institut? Fes un plànol a mà alçada on indiquis les diferents parts que hi podem trobar (taules, pissarra, eines, armaris, panells…). No facis un dibuix petit, el dibuix t’ha d’ocupar pràcticament tota la pàgina. Per si no saps per on començar, aquí tens un petit exemple d’un bany.

2. Escriu les deu famílies en que es classifiquen les eines. 1.______________________________ 2.______________________________ 3.______________________________ 4.______________________________ 5.______________________________ 6.______________________________ 7.______________________________ 8.______________________________ 9.______________________________ 10._____________________________

3. Completa la taula NOM DIBUIX FAMILIA FUNCIÓ

Pot ser de fusta, plàstic o alumini. Serveix per dibuixar línies rectes i per prendre mides. Precisió 1mm.

Metre dividit en segments iguals de fusta, metalls o plàstic. S'aplega i desplega. Està en desús. Precisió 1 mm.

Cinta flexible, de plàstic o tèxtil, permet mesurar objectes no plans, perquè s'adapta a la forma de la peça. Precisió 1 mm.

5

Metre enrotllable, fet amb una cinta d'acer. Eina còmoda. Precisió 1mm.

Serveix per mesurar en precisió objectes molt petits. Fins a 0'05mm

Instrument que ens guia l'horitzontalitat o la verticalitat d'una peça. Ens regim per una bombolla d'aire dins un tub gairebé ple d'alcohol.

ÉS una eina que serveix per comprovar els angles rectes d'una peça o per dibuixar línies perpendiculars.

Si no podem utilitzar el llapis, sobre materials durs es pot marcar amb aquesta punta.

Compàs amb dues puntes de metalls per marcar directament sobre materials durs.

Estri per tallar paper, cartró...amb una fulla metàl·lica molt esmolada.

Per tallar i pelar cables. Mànec de material aïllant.

Tisores molt robustes i esmolades, amb les que podem tallar materials molt durs com fines xapes metàl·liques.

Es fan servir per pelar cables o tallar-los.

6

Te una fulla d'acer rígida de forma trapezoïdal, amb dents a la seva vora inferior. Fa talls rectes i no massa precisos a la fusta.

Dents fines i fulla rectangular, amb un reforç al llom. Normalment s'usen per fusta.

També utilitzada per aguantar elements, tallar filferro o arrabassar tatxes de la fusta.

Tenen unes dents molt fines per tallar materials durs, com metalls o plàstics durs.

Arc metàl·lic, amb una fina serra anomenada pèl. Per tallar fusta. Els pèls es rompen i s'han de canviar sovint.

Eina elèctrica per tallar qualsevol tipus de material, depenent de la serra que hi adaptem.

Tenen una sèrie de dents que serveixen per rebaixar o polir metalls o altres materials.

Element amb dents piramidals o còniques que serveixen per rebaixar o allisar fusta.

Petites estenalles d'acer amb puntes quadrangulars o còniques que serveixen per torçar, tallar o subjectar filferro i altres materials.

Serveix per tenir dues peces fortament unides.

7

Ens subjecta el material en una determinada posició.

Te una part plana per clavar tatxes i l'altre un bec obert per llevar-los.

Serveix per donar forma a xapes metàl·liques. Té una part rodona i una altra de plana.

Els seus extrems són de niló, per no fer malbé la superfície on piquem.

Un mànec i una tija acabada amb una forma tal que s'hi pugui allotjar la cabota d'un grampó, i així accionar-lo, amb moviment de rotació.

Clau formada per un mànec pla, amb una boca als seus extrems. S'usa per enroscar perns i femelles.

Barreta colzada de secció hexagonal que s'usa per collar cargols amb cabota sisavada.

Clau amb boca constituïda per una part fixa i l'altra ajustable per cargol per variar l'obertura.

Eina consistent amb una tija mecànica i un mànec transversal. La punta és helicoïdal. Serveix per foradar fusta i materials de poca duresa.

8

Aparell mecànic, portàtil o fix, manual o elèctric, que serveix per foradar. Necessita una broca per foradar.

Per unir peces de metall, mitjançant l'escalfament.

Pistola elèctrica, que permet la unió de distints materials, mitjançant la fusió/solidificació d'unes barretes especials de cola.

Protegeix els ulls. Ulleres de soldador: són fosques per protegir de la intensa llum de la soldadura.

Protegeix les mans de cremades, talls...

4. Escriu 4 normes d’ús i conservació en el taller 5. Escriu 4 normes de seguretat en el taller

9

UNITAT 3. ESTRIS DE DIBUIX

1. Omple la següent taula

Format Amplada (mm) Llargada (mm) Superfície (m2)

A0

A1

A2

A3

A4 210 297

A5

A6

2. Descriu que podria passar si no existís cap norma sobre les dimensions dels perns i les femelles.

3. Classifica de més gran a més petita la duresa de les mines següents, i indica quin tipus de mina és: 6H, 8B, F, 5H, 6B, 4H, HB

4. Dibuixa el teu joc d’escaires i indica els graus que tenen els angles.

10

5. Comprova que el teu joc d’escaires és correcte. Com ho has fet?

6. Amb l'escaire i cartabó dibuixa els angles indicats. Recorda que per treure aquests angles has de sumar o restar els angles que tenen el joc d'escaires que et record que són: 45º, 60º, 30º i 90º

a) 75º b) 120 c) 150º d) 240º

7. Realitza la següent activitat utilitzant escaire i cartabó

11

12

UNITAT 4. ACOTACIÓ I ESCALA

1. Repassa l’explicació d’acotació que trobaràs al dossier o a la pàgina www.tecno12-18.com/cat i acota les següents figures

(Recorda que l’usuari és: iespuigsafont // contrasenya: 034824 i que heu d’anar a Continguts generals)

13

14

EXERCICIS ESCALES

1. La rèplica del Ferrari F-2007 de Kimi Raikkonnen de l'Scalextric mesura 10,5 cm. Si sabem que està construït a escala 1/43, quina és la longitud real del Ferrari de Kimi Raikkonnen?

2. Volem dibuixar un objecte de 40 cm de longitud real a escala 1/5. Descobreix la longitud del segment que el representa en el dibuix.

3. Calcula la longitud real d'una peça si la seva representació gràfica, a escala 1/20, mesura 4 mm.

4. En un plànol, la separació sobre el paper en línia recta entre Palma i Manacor és de 10,6 cm. Si l'escala del mapa és de 1/400.000, quina és la distància real en línia recta entre aquestes dues ciutats?

5. Sobre una carta marina a escala 1/50.000 es mesura una distància entre

dos illots de 7,5 cm. Quins és la distància real entre els dos illots?

15

6. S'ha dibuixat el plànol en planta d'una habitació Si el llit té una amplada de

0,9 m i sobre el dibuix mesura 1,8 cm. Quina escala s'ha utilitzat per a fer el plànol?

7. La longitud d'un camp de bàsquet en un plànol és de 52 mm. Si la longitud

real del camp de bàsquet és de 26 m, a quina escala s'ha representat el plànol?

8. Un camp de futbol fa 100 metres de longitud per 60 metres d'amplada.

Determina quines mides ha de tenir en un dibuix a escala 1/200.

9. En un mapa hi ha indicades dues ciutats que a la realitat estan separades

50 km en línia recta. Si sobre el paper la separació entre elles en línia recta és de 100 mm, a quina escala ha estat realitzat el mapa?

16

UNITAT 5. REPRESENTACIÓ GRÀFICA

1. Fes l’esbós i el croquis de 3 objectes diferents

OBJECTE ESBÓS CROQUIS

Estoig

Calculadora

Calaixera

17

2. Fes les següents activitats sobre vistes d’un objecte. Recorda que a la pàgina

www.tecno12-18.com o al dossier trobaràs l’explicació de com es fan aquestes activitats.

18

19

20

21

22

UNITAT 6. MÀQUINES I MECANISMES

1. Què és una màquina? Anomena els cinc tipus de màquines simples. 2. Què és una palanca? Per a què serveix? Fes un esquema representatiu on apareguin els tres elements (força, resistència i punt de suport). 3. Relaciona cada tipus de palanca amb el seu esquema i amb el tipus de palanca que és:

23

4. Classifica les següents palanques en 1r, 2n o 3r grau, assenyala amb fletxes la força, la resistència i el punt de suport en cada una.

6. Observa la figura següent:

a. Identifica les dades que dóna el problema i escriu-les a la taula següent:

Fa = da = Fr = dr =

b. Completa a la taula següent la llei de la Palanca:

_________ · da = Fr · dr

c. Aïlla Fr per tal de poder-ne calcular el valor: (completa la fórmula següent:)

r F = Fa · da

d. Resol quin seria el valor de Fr en el dibuix anterior.

24

7. Per a la següent palanca fes el mateix que a l’activitat anterior: escriu les

dades, la fórmula, aïlla la incògnita i calcula el valor.

8. Calcula la força que s’ha d’aplicar per aixecar una pedra de 250 kg amb una palanca de 2,5 m si posem el punt de suport a 50 cm de l’extrem de la barra que està en contacte amb la pedra. Fes un dibuix esquemàtic de la palanca. 9. Defineix les següents màquines simples, fes un dibuix o aferra una foto i escriu dos exemples d’objectes que les contenguin.

MÀQUINA SIMPLE DEFINICIÓ DIBUIX O FOTO EXEMPLES

RODA

CARGOL

POLITJA

25

10. Què és un pla inclinat? En el següent dibuix indica la força, la resistència, l'altura i la longitud.

11. En quin dels casos següents s'ha de fer menor esforç per pujar a una certa altura la mateixa càrrega? A quina conclusió arribes?

12. Observa la figura següent:

a) Identifica les dades que dóna el problema i escriu-les a la taula següent:

F = P = h = L=

*Recorda que la massa va en kg i que el Pes en Newtons, i que per obtenir el pes s’ha de

multiplicar la massa per 10.

26

b. Completa la fórmula per a resoldre el problema:

F = P · h

c. Aïlla L per tal de poder-ne calcular el valor, completa la fórmula següent:

L = P · h

d. Resol l’equació anterior amb les dades del problema. 13. Fins a quina alçada podem aixecar un carretó ple de maons que té un pes de 30 kg si fem una força de 15 N i l’estem empenyent per un pla inclinat de 10 m?

a. Identifica les dades que dóna el problema subratllant-les a l’enunciat.

b. Fes un esquema on es vegin representades les dades.

c. Escriu les fórmules que necessitaràs per resoldre el problema.

d. Resol el problema.

14. Indica en cada un dels casos següents el sentit de gir de les politges i si es tracta d'un sistema multiplicador, reductor o unitari.

27

15. Indica quin dels següents mecanismes són de transmissió i quins de transformació del moviment. Lleva Pinyó – cremallera Cargol sense fi Biela – manovella Rodes de fricció Engranatges rectes Politges Engranatges cònics 16. La figura mostra un mecanisme d'engranatges cònics associat a un motor elèctric. a) En quin sentit gira l'engranatge cònic B?

● En el mateix sentit que el motor ● En el sentit contrari del motor.

b) Quin tipus de sistema mostra la figura?

● Un sistema reductor ● Un sistema multiplicador ● Un sistema on la velocitat del motor no es

modifica. 17. A l'esquema hi ha dues politges de diàmetres 20 i 30 cm i la velocitat de la

politja 2 és de 1200 min-1.

a) Completa les dades:

d1 = d2 =

n1 = ? n2 =

b) Calcula la velocitat de la politja

motriu 1.

n1

n2 = d 2

d1

c) Calcula la relació de transmissió (i). Es tracta d'un mecanisme amplificador o reductor de velocitat? i = d1 / d2

18. A la cadena d'una motocicleta la roda dentada motriu té 30 dents, i l'arrossegada en té 120.

Quina és la relació de transmissió entre una i l'altre. A quina velocitat girarà la roda si l'eix del motor

gira a 800 rpm?

28

19. Identifica els mecanismes que apareixen a la figura i fes una breu descripció del que fa:

A

B

C

D

E

F

Nom Descripció

A

B

29

C

D

E

F

30

UNITAT 7. ESTRUCTURES

1. Quina diferència hi ha entre les estructures naturals i les artificials? Digues 3 exemples

d’estructures naturals i 3 d'artificials.

2. Què vol dir que una estructura ha de ser resistent? I que ha de ser estable?

3. Relaciona cada un dels esquemes següents amb els tipus d’esforços que ha de suportar un

edifici. Després defineix-los i posa dos exemples de cada un.

1) _______________________________________________________________________

2) _______________________________________________________________________

3) _______________________________________________________________________

4) _______________________________________________________________________

5) _______________________________________________________________________

31

4. Indica quin tipus d'esforç suporta cada element de les següents figura

1. ....................................

2. ....................................

3. ....................................

4. ...................................

5. .....................................

6. ....................................

5. Completa amb les paraules següents: torsió, deformables, estructura, estable, tirants.

1. Les formes geomètriques que tenen més de tres costats són ___________________.

2. Una estructura és _____________________ si es manté en equilibri sense caure.

3. Els _____________________ estan constituïts per fils d'acer i permeten millorar la

resistència de l'estructura.

4. Anomenam ____________________ a un conjunt d'elements capaços de suportar

pes i càrrega sense trencar-se ni deformar-se.

5. Al caragolar un tornavís el sotmetem a un esforç de ____________________.

6. Llegint la descripció, digues de quin tipus d'estructura artificial es tracta.

DEFINICIÓ TIPUS D'ESTRUCTURA

Predomina gran concentració de material

Predominen els arcs, voltes i cúpules

Predominen els elements lineals, com bigues i pilars, amb els seus fonaments

Formades per la unió de molts de triangles, que creen xarxes planes o espacials

Sustentades per cables o perfils

32

6. Triangula aquestes estructures, fins a deixar-les indeformables.

7. Identifica els esforços a què estan sotmesos els següents elements:

Llauna Clau Paper Canya / Fil

8. Quins són els elements estructurals verticals? Defineix-les.

33

9. Completa el següent esquema:

10. Indica a les següents imatges quin tipus d'estructura són:

34

11. Indica a les següents figures el nom de l'element estructural:

12. Què són els fonaments? Per a què serveixen? 13. Quines avantatges tenen les estructures de voltes respecte les estructures massives? 14. En què consisteixen les estructures triangulades? Cita’n tres exemples. 15. Què són els tirants d’una estructura penjant? A quin tipus d’esforç estan sotmesos?

35

UNITAT 8. METALLS

1. Quina diferència hi ha entre una mena i una ganga?

2. Quines propietats tenen, en general, els metalls?

3. Què cal fer per obtenir un aliatge? Per què es fan els aliatges?

4. Indica el procés d’obtenció dels metalls. Com s’anomena aquest procés?

5. Per què cal aliar el ferro pur amb altres substàncies?

36

TRIA L’OPCIÓ CORRECTE PER A LES SEGÜENTS PREGUNTES

1. De quins metalls està format el bronze?

a. coure+zinc b. coure+estany c. coure+ferro

2. Els materials metàl·lics es classifiquen en…

a. aliatges i metalls fèrrics b. metalls fèrrics i metalls no fèrrics c. Ferro i altres metalls purs

3. Un material és dúctil quan...

a. es pot deformar en fils b. aguanta cops sense trencar-se c. es pot deformar en làmines

4. Aconseguirem fer acer inoxidable si... a. Li donam una capa de recobriment brillant b. Li afegim un 12% de crom a la seva composició c. Polim l'acer

5. Quin d'aquests metalls té menys contingut de carboni?

a. foses b. acers c. ferro dolç

6. Quin d'aquests material és més tenaç?

a. acers b. ferro dolç c. foses

7. Quin d'aquests materials és un metall pur?

a. bronze b. llautó c. magnesi

8. Quin dels següents metalls no fèrrics purs és de color vermellós?

a. bronze b. zinc c. coure

37

9. De quin material estan fets els pots de begudes?

a. titani b. alumini c. estany

10. Amb quin metall no fèrric es fan les pròtesis mèdiques?

a. zinc b. titani c. bronze

11. Com aconseguim aliar ferro amb carboni per obtenir acers i foses?

a. Afegint carbó mineral a la mescla de ferro picat molt finament b. A altes temperatures, als alts forns, i utilitzant el carbó com a combustible c. Les dues anteriors són correctes

12. Estampar el disseny a les monedes es fa mitjançant...

a. Embotició b. Encunyament c. Tornejament

13. Quina tècnica per treballar metalls consisteix en partir d'una peça massissa, i amb un utillatge tallant, anar eliminant l'excés de material, arrancant-lo de forma que s'esculpeix la peça definitiva?

a. Soldadura b. Trossejament c. Fresatge

14. Marca totes les eines per treballar els metalls que siguin de subjecció

a. maça b. rebladora c. contrapunxó d. ulleres e. alicates f. martell g. cargol de banc h. serjant i. punta de traçar j. guants k. regla d'acer l. alicates de tall m. tisores de planxa n. peu de rei

38

o. compàs de puntes p. serra d'arc q. broques r. soldadors s. mordassa t. llimes

15. El bronze és un aliatge de...

a. crom i coure b. llautó i estany c. coure i estany

16. Els metalls a temperatura ambient són...

a. Sòlids b. Gairebé tots sòlids c. Líquids

17. La tenacitat és la propietat que té un material per...

a. Ser tallat per unes estenalles b. Aguantar cops sense trencar-se c. Ser més tens si s'eleva la temperatura

18. Quin d'aquests metalls és un aliatge?

a. Llautó b. Estany c. Alumini

19. Quin d'aquests metalls ferrosos té més contingut de carboni?

a. Acer b. Ferro pur c. Fosa

20. L'extracció de minerals perjudica el medi ambient perquè mouen gran quantitat de terres, generen molta pols i agradeixen radicalment el paisatge

a. Vertader b. Fals

21. La indústria metal·lúrgica gairebé no contamina perquè només es fan servir productes naturals, i per això no té efectes negatius en el medi ambient

a. Vertader b. Fals

22. Per poder reutilitzar els metalls recuperats no fa falta classificar-los, tanmateix tots són

39

metalls i gairebé tenen tots les mateixes propietats a. Vertader b. Fals

23. La societat gairebé no genera residus metàl·lics, perquè darrerament s'empra bàsicament el plàstic

a. Vertader b. Fals

40

Bloc II - INFORMÀTICA Unitat 1. Maneig bàsic de l’ordinador

1. Reconstrueix les frases

Els ordinadors, per funcionar, necessiten dos elements: .............................(part física) i ...........................

(instruccions i dades)

El maquinari està constituït: per ............................... i ...............................

2. Indica si els següents components són maquinari o programari

Messenger …………………………….

Ratolí ……………………………

Disc dur extern ……………………………

Plotter ……………………………

Microsoft Office Word ……………………………

Reproductor de Windows Media ……………………………

Teclat ……………………………

Microprocessador (CPU) ……………………………

Disquet ……………………………

DVD-ROM ……………………………

Micròfon ……………………………

Emule ……………………………

Impressora ……………………………

Disc dur intern ……………………………

Altaveus ……………………………

Llapis de memòria ……………………………

3. Classifica el llistat de perifèrics que teniu a continuació segons siguin d'entrada, de sortida o

d'entrada i sortida

Pantalla, pendrive (USB), router, impressora, escàner, CD-ROM, CD-RW, webcam, auriculars, altaveus,

micròfon, lector de codi de barres, plotter, multifunció, teclat, ratolí, pantalla tàctil.

Entrada Sortida Entrada/Sortida

41

4. Relaciona

CPU Connecten l'ordinador amb els diversos perifèrics.

Ports És un XIP o CIRCUIT INTEGRAT que fa la funció de

CERVELL de l'ordinador

Busos Dispositius que es troben fora de la torre de l'ordinador

Font d’alimentació Els podríem comparar amb autopistes per on

circulen les dades entre els diferents components

de l'ordinador

Perifèrics Dóna corrent a l'ordinador adaptant les tensions

per tal que funcionin els diferents components de

l'ordinador

5. Indica una diferència entre la memòria RAM i la memòria ROM

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

--------------------------------------------------

6. Indica quin dispositiu va connectat a cada un dels ports següents

42

Unitat 2. OpenOffice.Org writer

1. Crea un arxiu de text com el de la pàgina següent i anomena'l

recuperaWriterNomLlinatges.odt

2. Realitza els següents exercicis per aconseguir el mateix format de pàgina que a

l'exemple.

1. Posa el títol “La máquina de Vapor atmosférica” al nou document com pots

veure a la següent pàgina amb lletra Verdana 14, color negre, subratllat,

negreta i amb alineació centrat.

2. Escriu el primer paràgraf amb lletra Times New Roman 12 de color blau,

amb alineació justificat i espaiat 1.5.

3. Escriu el segon paràgraf amb lletra Comic Sans 12, color negre, alineació dreta

i afegeix un fons de paràgraf de color gris clar.

4. A continuació deixa espai suficient i escriu el segon títol “Puntos Claves del

Tema” amb lletra Verdana 12, color negre, subratllat i amb alineació a

l'esquerra.

5. Emprant l'opció pics i numeració, escriu els punts claus del tema de la

mateixa forma que pots veure a l'exemple. Utilitza lletra Times New Roman

12, color negre i alineació justificat.

6. Afegeix al document una capçalera amb el títol “Unidad 2: La Màquina de

Vapor”, color negre amb lletra Tahoma 12, alineació dreta i subratllat

doble.

7. Afegeix un peu de pàgina on s’indiqui el número de pàgina de manera

automàtica (no escrit per vosaltres) lletra Arial 12.

8. Configura el text escrit, sinó ho has fet abans, com a text amb llengua

Castellana.

9. Utilitza l'eina d'ortografia del text i corregeix els errors d'ortografia que

s'hagin produïts.

10.Afegeix una imatge d’una màquina de vapor davall el text que has creat.

Finalment guarda el document realitzat a la teva carpeta de treball, com has realitzat amb

les altres pràctiques de classe.

43

LA MÁQUINA DE VAPOR ATMOSFÉRICA

En los albores del siglo XVIII el ingeniero Thomas Newcomen1 fue, quién con su ayudante John Calley,

combinó los conocimientos prácticos y teóricos disponibles en una máquina que denominó Máquina de

Vapor Atmosférica2 (1705).

A mediados del siglo XVIII la máquina de Newcomen se utilizaba extensivamente en los 

distritos mineros de Inglaterra y aunque el elevado consumo de combustible que exigía su 

funcionamiento dificultó su aplicación en otras actividades se siguió construyendo incluso 

después de la máquina de James Watt. 

PUNTOS CLAVES DEL TEMA:

➔ Newcomen construyó la máquina de vapor atmosférica:

◆ La máquina de vapor de Newcomen se utilizó para extraer agua de las minas de carbón de

Gran Bretaña.

◆ La máquina de vapor atmosférica de Thomas Newcomen vio la luz en: 1705.

◆ La máquina de vapor de Newcomen fue la primera pieza de la Revolucion Industrial.

➔ Posteriormente James Watt mejoró considerablemente el sistema y lo aplicó a grandes inventos

de la época: ferrocarril, barcos de vapor, etc.

44

Unitat 3. OpenOffice.Org Impress

Realitza una presentació amb l’Impress d'OpenOffice d’alguna part del món…

● que vulguis anar

● que hi hagis estat i t’hagi encantat

● d’allà on vius

● d’allà on siguin els teus pares, etc.

Pots triar el lloc que vulguis, això si la presentació ha de tenir les següents

condicions:

● La primera dispositiva ha de ser la portada on incloureu el teu Nom i

llinatges, grup, curs i una imatge.

● Hi ha d’haver transició entre les diapositives.

● Has d’incloure almanco una imatge i una taula.

● A algun element has d’afegir-li un efecte.

● Màxim de 8 diapositives.

Important !!!! Tant el treball de writer com el d’impress

s’han d’entregar en format digital, ja sigui a un cd, dvd,

memòria USB, etc.

45

BLOC III. TALLER

PROJECTE I MEMÒRIA TÈCNICA

UNITAT DIDÀCTICA: Estructures

Proposta de treball

Dissenyar i construir una estructura feta amb materials reutilitzables, així com elaborar la

memòria tècnica corresponent.

Condicions inicials

Ús de materials re-utilitzables (cartró, paper, plàstics, fustes,...).

Les mides màximes seran 300x300x300 mm.

Es realitzaran feines d'acabats.

Temporalització

El termini pel lliurament de la memòria i la construcció serà el dia de l’examen de

setembre.

Criteris d'avaluació

Memòria: presentació, puntualitat, qualitat de dissenys i realització.

Construcció: dificultat, precisió i adaptació a la proposta, acabats.

MEMÒRIA TÈCNICA

Recorda que la memòria l’has d’entregar:

- Amb portada i índex.

- Amb fulls en blanc, enumerats, escrits a una sola cara, amb els marges fets a llapis

(Adalt: 2cm, dreta: 1cm, esquerra: 2cm, abaix: 1cm) manco a la portada, i si la

pàgina té dibuixos també hauràs de fer el caixetí.

46

Apartats de la memòria

1. Descripció del projecte

1.1. Característiques del projecte (Aplicacions, parts)

1.2. Condicions inicials

2. Recerca d’informació

2.1. Dibuixa quatre propostes de disseny

2.2. Selecció i justificació de la proposta

3. Disseny

3.1. Croquis de la proposta seleccionada

3.2. Vistes

3.3. Full de peces

4. Planificació de treball

5. Modificacions de la construcció

6. Pressupost

7. Avaluació

7.1. Quins problemes t’has trobat? Com ho has resolt.

7.2. Quines modificacions has hagut de fer respecte al que havies planificat

7.3. Quines millores podries fer?

7.4. Quines nota creus que et mereixes? Per què?

8. Bibliografia i documentació

Models de taula pels apartats:

- Full de peces

Croquis (mides) Quantitat Material

- Planificació de treball

Ordre Descripció tasca Eines

47

- Pressupost

Concepte Quantitat Preu per unitat (eur) Preu total (eur)

Subtotal

IVA 21%

Preu total pressupostat

*A continuació s'inclouen possibles idees en la darrera pàgina del dossier de feines d'estiu.

48