UAiuntamentia te la propietadels terrenys oerj Àrea Bàsica de Salut

fi^^ ••^

MPLA^GRATÜ.IMEROl^* FEBRER 1è^ ÈPOCA^

Dilluns de 10.00 a 13.00 / Dimecres de 15.00 a 17.00

Hores convingudes

Hores convingudes

Dimarts, dimecres i dijous de 12.00 a 13.30

Serveis: Dilluns i dimecres de 12.00 a 13.30Urbanisme: Dimarts i divendres de 12.00 a 13.30Dilluns i divendres de 12.00 a 13.30Dilluns i dijous de 12.00 a 13.30

Dimecres de 10.00 a 12.00/ Divendres de 17.00 a 19.00

Horaris de visita de l'alcalde i regidors de l'AjuntamentJoaquim Casabella i CastellsAlcaldia, Regidor de Serveis Delegatsd'altres Administracions PúbliquesSantiago Mora i CarmanyRegidor d'Urbanisme, Obres i Serveis PúblicsMunicipalsRaimon Català i Casas: Regidor de Cultura i EsportsEsteve V. Català i Amatller: Regidor d'HisendaAntoni Julià i VallsRegidor de Benestar Social, Sanitat i Medi AmbientMarcel Lladó i BadosaRegidor de Joventut, Festes, Comerç Interior i Indúst.i Activitats ClassificadesMontse Brugal i PinolRegidora de Mitjans de Comunicació i EnsenyamentJosep Clofent i RosiqueRegidor de Policia Local i Recursos AliensHoraris dels tècnics municipalsArquitecteJaume SolerDimarts i dijous de 12.00 a 13.30AparelladorVicenç CiscarDimecres i divendres d' 11.30 a 13.30EnginyerJosep M. Borrell Dimarts i dissabte de 12.00 a 13.30

\Per demanar hora per entrevistar-se amb els regidors 0 tècnics cal trucar al 797 0711

Telèfons79715 50-756 06 24

756 05 22Fax 756 0612

CAP DE CREUS

MOBLES VELLSRECOLLIDA

797 02 52SERVEI D'ATENCIÓ

A LA DONADilluns:

9a9.30lc ... , _12 a 13 30-1 ^ervei llevadora Cros

9.45 all Gimnàstica maternalArgentona - Aj. Vell.

11 a 12 Gimnàstica a partir dels45 anys.

Dimarts:9 a 13 Visita llevadora Argentona.

Dijous:Visita com a suport amb el Dr. Carabias.

8.30 alDivendres:

(matins) Visites puerperals a domicili3 a 5 Visita llevadora Argentona

* Visites programades, cal demanar dia ihora.

HORARIS DELSCONSULTORIS MÈDICS

MUNICIPALSARGENTONA

d Dr. Samsó, 48 baixos

MEDICINA GENERALDr. Martí: De dilluns a dissabte de

10a 2 del matí (excepte dijous)Dra. Homs: Dilluns, dimecres idivendres d'l 1 a 12 del matí.

PEDIATRIADr. Pugés: De dilluns a divendres de3 a 4 de la tarda.

ATSAntonio Castillo: De dilluns adivendres de 3 a 5 de la tarda.Dissabtes, diumenges i festius de 10 a11del matí.Sara Garrido: De dilluns a divendresde 8 a 9 del matí (extraccions desang).

ARGENTONASant Miquel del Cros

MEDICINA GENERALDra. Homs:De dilluns a divendres de 9 a 10 delmatí.

ATSSara Garrido: De dilluns a divendresde 9 a 10 del matí.Dissabtes d'l 1 a 12 del matí.VJ

Despatx al públicDilluns - dimartsdimecres - divendresde 2/4 d'11a 2/4 de 2

Entrevistes personalsamb el Sr. Jutge

Dilluns de 7 a 8 del vespreTelèfon 797 17 03

SERVEISPolicia Local79713 13Guàrdia Civil79713 53Bombers de Mataró796 10 80Parròquia Sant Julià797 01 59Taxis7991414Ambulància Creu RojaMataró79814 33(Laborables i nocturns)Ambulància Creu RojaArgentona (24 hores)797 16 56Hidroelèctrica Catalunya

796 02 00Fuerzas Eléctricasde Catalunya796 16 45

79017 70Catalana de GasElectricitat796 03 54

796 05 04Empresa Casas S.A798 11 00CompanyiaMataró-Argentona798 04 40

AJUNTAMENT D'ARGENTONAOficines797 07 11Serveis d'Urbanisme797 02 52Col·legi Públic Cros799 39 51Col·legi PúblicBernat de Riudemeia797 09 56Col·legi PúblicFrancesc Burniol797 16 01Emissora Municipal797 15 50

756 06 24Casa de Cultura756 05 22EquipPsicopedagògic797 04 86Escorxador756 05 53Museu del Càntir797 21 52Jutjat de Pau79717 03Aigües d'Argentona797 06 03Dispensari797 19 01A. Castillo López797 07 06(Practicant)Farmàcia Guillen797 12 62Farmàcia Sindreu797 14 00VJ

Cap de Creus - febrer 1994

En el número 10 d'aquesta revista us vam informar de lanegativa de la comissió d'urbanisme de la Generalitat a lasubrogació del projecte de Sant Jaume de Traià.

Aleshores, totes les forces polítiques de la vila van mostrar laseva satisfacció perquè la Generalitat semblava haveraparcat definitivament el projecte per fer-hi unes 300vivendes unifamiliars en una zona contemplada al plageneral com agrícola i forestal. Tot i això, una decisió delconseller de política territorial i obres públiques de laGeneralitat, Josep Maria Cullell, estimant un recurs contra elpla general, i concretament contra la seva publicació al diarioficial de l'administració catalana, que van presentar elspromotors l'any 87, ha tomat a aixecar la polèmica.

El nou conflicte ara posat sobre la taula es pot afrontar desde tres perspectives diferents. La primera és fer una reflexióseriosa sobre el marge de maniobra i les competències quetenen els municipis per decidir i configurar, dins unesnormes generals, el tipus d'urbanisme que volen aplicar enel territori de la seva competència. No sembla de rebut queuna decisió sobre la que hi ha un consens absolut entretotes les forces polítiques de la vila, inclosa la que pertany alconseller de política territorial, pugui ser derogada, o si mésno, ignorada per la Generalitat.

La segona perspectiva des de la que s'ha d'afrontar elconflicte és l'estrictament urbanístic pel que fa a laconfiguració d'Argentona. En gran mesura el consensaconseguit per totes les forces polítiques es basa en què elpla general que avui està vigent a Argentona no contemplaurbanitzar Sant Jaume de Traià. No està, de moment, sobrela taula la configuració futura del nostre terme en funció deles noves xarxes de comunicació que modifiquensubstancialment la concepció urbanística que fins ara hatingut Argentona. És previsible que d'aquest intenturbanitzador de Sant Jaume de Traià se'n torni a parlar si esreplanteja el pla general assumint els condicionants que enshan imposat les noves infrastructures.

Ja per acabar cal també una reflexió sobre el consensaconseguit en aquest afer entre totes les forces polítiques pelque fa a la no construcció avui de Sant Jaume de Traià. Calque totes les forces polítiques es conscienciin que qualsevolintent de capitalització en la defensa del Sant Jaume de Traiàtal com el tenim avui podria posar en perill molt seriósaquest acord. Com sempre la inexperiència, el protagonismei la difusió d'informacions manifestament falses no ajudengens a mantenir aquest clima i fan un favor immens als quide veritat estan per la construcció de la urbanització, ambindependència del que en pensi el poder local.

Ara cal esperar a veure com es resol el contenciósque ha interposat el consistori contra la iniciativapresa pel conseller de política territorial i obrespúbliques davant el Tribunal Superior de Justícia deCatalunya. El temps ho dirà.

Un cop més,Sant Jaume de Traià

Portada: Espectacle pirotècnicde la Festa Major de SantJulià.

Foto: Pep Padrós.

Director: Rafael Bigorra

Consell de redacció: E. Català,Rosa Masó.Tots els grups amb representacióal Ple poden participar al Consellde redacció.

Col·laboradors: Grups Municipals de CiU, ERC, IC, PSC,i Jaume Arenas.

Rúbriques: Mateu Pinol

Fotografies: Kiku Hernàndez iPep Padrós.

Fotomecànica: Sorrosal.Barcelona

Impressió: L'Aixernador, S LArgentonaDipòsit Legal: B-44.775-91

Direcció, redacció, administració, publicitat i distribució:Plaça de l'Església, núm. 9Argentona

Edita:Ajuntament d'Argentona.Regidoria de Mitjans deComunicació

Presidenta: Montse Brugal

CAP DE CREUSPublicació de l'Ajuntamentd'Argentona

Número 12

Febrer 1994

3.000 exemplars

ElMTORIAt^-*

Cap de Creus - febrer 1994 3

Albert Caimari FiolPhoto-Art Argentona

FOTOGRAFIA INDUSTRIALPUBLICITÀRIA - MODA

TOT TIPUS DE REPORTATGESESTUDI I MATERIAL FOTOGRÀFIC

FOTOS CARNET A L'INSTANT

(/. Soni Julià, 15 - Tel. 797 24 52 - 08310 ARGENTONA

QUEVIURESCANSALADERIA

EMBOTITS I FIAMBRESD'ELABORACIÓ PRÒPIES

Casa

FONTCUBERTAESTABLERTA DESDE 1892

Tel. 797 03 07

08310 ARGENTONA

Ronda. Exterior s/n. - 08310 ARGENTONATel. (93) 797 13 07 - Fax (93) 756 03 85

-Oficina Tècnica-Mètodes i temps-Construcció i reparació

de matrius-Disseny d'automatismes

per màquines

-Construcció i reparació demaquinària

-Muntatges de grups-Dentat de pinyons i pallers-Tornejats i fresats de tot tipus

ARFLA. S.L.

Mataró. n. 1 - Telèf. 7970050 - 08310 ARGENTONA

RAMON REIXACH I MONER

Bü^iACAUTO-ESCOLA • ASSEGURANCES

més acompanyar-los en cotxe).-La pretesa racionalització de

línies fa que no hi hagi fiabilitat enels autobusos que vénen deGranollers, i menys havent-hi lesobres de l'autopista a Parpers.

-S'han canviat parades sensecap avís previ als usuaris, com enel cas de Sant Sebastià. L'empresaBarba diu que és l'Ajuntament quité la responsabilitat de fer el nouordenament.

-Tot i que la major partd'usuaris són treballadors, estudiants i pensionistes, no hi haabonaments. Consultada l'empresa Barba, diu que el tema està enmans de l'Ajuntament...

-1, com una constant inevitable, fora d'alguna remarcableexcepció, el mal humor i lagrolleria dels conductors és marcade la casa. Informada l'empresaBarba, diu que els sap greu peròque reben poques queixes i senseconcreció... "Així no poden ferres" (?).

No n'hi ha prou de reconèixer

favorablement per tots, "anirem aVilassar de Dalt, però per anartranquils, hi anirem tot caminantpel costat de l'autopista". Almenyssaps el que t'hi pots trobar.

E. Català

L'empresaBarba,un mal servei

Després d'un any d'haver estatcanviada la concessió de les líniesd'autobusos penso que podem dirque hem anat a pitjor. En efecte, elboig conegut, Tranma, amb elsseus vehicles bruts, vells iinadequats donava un servei moltmés fiable i regular que el savi perconèixer, l'empresa Barba de SantCeloni, que un cop coneguda noha resultat gaire seria.

M'agradaria exposar algunesqueixes:

- D'entrada, ha empitjorat lafreqüència del servei (dit d'unaaltra manera, si lacanallahad'anara Mataró el cap de setmana val

Però, mentrestant, un fortsoroll ens fa callar a tots, un fortsoroll que ens fa aixecar de terra iens fa córrer cap al marge, erentres vehicles 4x4 d'aquests tan"macos" que arriben a tot arreu..."Va, anem-hi, gandulots, que noha passat res, comencem a caminar!" i així vam continuar pujantpel camí del castell, i quan faltavenpocs metres per arribar al'esplanada del monòlit, ens vénenpel darrera un reguitzell de motosd'aquelles tan grosses, "burrum!,burrum!", aquí si que ja no vaighaver de dir res, tothom va córrera camuflar-se pels marges.

Vam continuar el camí i iniciar la pujada forta per les pedresi en direcció al castell, vam arribar, contemplàrem una estonetala vista, que és preciosa, vamesmorzar i a continuació vamagafar les bosses i cap a casa altravegada.

Mentre baixàvem, anàvemxerrant i vam proposar la properaexcursió, que va ser votada

Tranquil·litat a lamuntanya

Anàvem caminant amb bonamarxa, no feia calor, però suàvemde feia estona, "va, que ja faltamenys!", "mireu, mireu ja escomença a veure el castell". Poces veia del castell de Burriach,però ja ens feia molta il·lusiód'arribar-hi, ja en quedava menysi això que n'hi havia per estona.

"Sortiu, sortiu del mig!","arraconeu-vos de pressa!", i sortque vam sortir ràpid del mig delcamí, mitja dotzena de bicicletesde muntanya que baixen, comaquell qui diu "a tota llet".

No va passar res i vam continuar caminant, ja començàvem aestar cansats "abans d'aquestapujada tan forta, pararem cincminutets". En aquests minuts quevam parar, es van sentir tots elscomentaris "jo, ja no puc més","perquè no tomem enrera", "ésmolt tard, ja hi acabarem de pujarun altre dia".

4 Cap de Creus - febrer 1994

Avgda. Puig i Cadafalch, 26Tel. 756 03 06

08310 ARGENTONA

COMPRA-VENDA-LLjOGUERDE TOT TIPUSD'IMMOBLES

ASSEGURANCES EN GENERAL

ARGENTONACarrer Gran,Tel. 797 10 5

casa i adonar-me que dita revista,que estava molt ben feta i era moltinteressant, era del nostre poble.Ens hem d'alegrar que iniciativesculturals d'aquest tipus, puguinveure's fetes realitat sensenecessitat d'ajuts oficials, sinónomés amb les ganes de gent inquieta. També ens hauríemd'alegrar que tinguem a Argentonaalgun mitjà de comunicació queparli sense embuts i expliqui lescoses des d'un altre punt de vista.Malgrat el seu preu (100 ptes.)trobo que seria bo que entre totsféssim aquest petit esforç per donar suport a projectes d'aquests,tan escassos a la nostra vila.Només vull desitjar sort a aquestjovent, i endavant!

Carme Vilalta

Maragall iArgentona

En Jaume Clavell tenia un taller de fusteria al carrer Girona, deBarcelona. I tots els qui hi acudíemtrobaven un lloc molt acollidorper parlar de coses d'Argentona,per això ho fèiem sovint.

En Jaume Clavell ha estimatsempre el seu poble però no ho hafet proclamant-ho, sinó fent cosespositives. Un dia em digué"Argentona està en deute amb enMaragall". Quan tants i tantspobles de Catalunya honren laseva memòria retolant un carreramb el seu nom nosaltres res,malgrat que alguns dels seus fillsi néts viuen ací, són propietarisd'Argentona, els seus néts juguenal futbol d'Argentona i estan

s'han acabat les vaques grasses,que, de tant munyir-les, hanesdevingut seques. I, de mala gana,i tan lentament com poden, vanabaixant els tipus d'interès.

Una anècdota atribuïda aShakespeare, explica que unusurer del seu poble nadiu, li vademanar un epitafi per posar-se'la la tomba, com era de moda enaquells temps, per quan es morís.I el gran poeta i dramaturg vaescriure això, que copio de la biografia feta per Luís JuliànEchegaray: "Aquíyace 10%. Peròen realidad poco importa saberdonde està el cuerpo. El alma, latiene Satan. Si queréis saber quiendescansa en esta tumba,preguntadlo, y el Diablo os res-ponderà: mi amigo John Combe"(aquest era el nom de l'usurer).

Si al segle XVI ja es teniaaquesta opinió i condemna pelsusurers que deixaven diners al10%, em pregunto: quin adjectiuo condemna infernal es mereixenels qui actualment han estatdeixant diners entre el 12 i el 18%,ornés?

Argentona, gener del 1994A. Güell

La revista"Mala Hòstia"

L'altre dia vaig entrar a lallibreria Arenas i vaig veureamagada en un racó una revistaque em va cridar l'atenció, es deia"Mala Hòstia" (amb perdó) i eraen blanc i negre. Així que vaigdecidir adquirir-la, i quina no seria la meva sorpresa a l'arribar a

voler), els argentonins estem encondicions de recuperar una certanormalitat i perdre l'alicientcontinuat dels sobresalts en eltransport públic. Agraïda,

Gemma Lletjos

Els interessos"legals11 de bancsi caixes

De mig segle ençà, elsciutadans necessitats de diners,sigui per tirar endavant un negoci0 per adquirir un cotxe 0 unhabitatge, han vist escuradesdespietadament les sevesbutxaques a l'haver de pagar unsinteressos "legals" d'entre el 12 iel 18% ornés.

Els moderns prestamistes,aprofitant-se de la il·lusió delsseus clients de comprar-se uncotxe o d'adquirir una vivenda, 0un electrodomèstic, no han tingutcap remordiment de consciènciadavant d'aquest abús, perquè elssuccessius polítics que ens hangovernat els ho han autoritzat. Ellmateix (el govern), també ha ofertpaperassa de la seva, a canvi dediners, pagant més d'un 14%d'interessos al públic, com el mésnatural del món.

Ningú, treballant les vuit horesdiàries, pot pagar semblantsrecàrrecs en les seves compres,endemés de ÏTVA, si no fa horesextraordinàries de nit, 0 elsdissabtes i diumenges. Això hosabien tots. I mentre la feina estrobava a dojo, la cosa ha anattirant a empentes i rodolons, ambtrampes 0 sense elles. Però ara

que no hem estat de sort, perquè hiha una legislació, uns responsables i uns drets dels usuaris i delsadministrats. Per tant,

Senyors de l'empresa Barba:Si no volen tenir un local a

Mataró o Argentona per tal d'estara prop de l'usuari -cosa que seriaun indici del seu saber fer-, com amínim controlin la qualitat delseu servei i la correcció dels seusempleats -cosa que crec que és undeure de tot empresari- I, enqualsevol cas, indiquin amb lletresben grosses on són els fulls dereclamació i com s'obtenen, cosaque és la seva obligació, com aprestataris d'un servei públic.

Senyors de l'Ajuntament:Si no tenim prou llocs de treball

a Argentona -cosa que no és lasevaresponsabilitatni seguramentla seva inquietud- ni un institutpels nostres fills -cosa que ja elsagafa un xic més de prop-, i aixòno evita que els ciutadans paguemtots els nostres impostos localsben igual que si estiguéssim benservits, facin el favor de:

-Vetllar que els serveis públicstinguin un mínim de dignitat.

-Informar degudament alsusuaris dels canvis d'horaris i de

recorreguts.-Preocupar-se per tal que

puguem gaudir d'abonaments,com passa a llocs amb políticsmés diligents.

Si uns i altres compleixen elsseus compromisos (els uns com atitulars d'una concessió que handemanat voluntàriament i els altrescom a representants electes quevan ser candidats perquè van

,ARTK-DKfcS-fcHCTORÜ··

Cap de Creus - febrer 1994 5

Motores para persianas y todo tipo de accesorios

para persianas.

-Cortinas gradulux-Cortinas vert. de aluminio-Estora gradulux-Cortina para las moscas-Puerta plegable

Persianas de maderaCortinas verticalCortinas plisadas

graduluxMosquitera gradulux

- Persianas de aluminio - Persianas de plàstico

PERSIANAS MUNOZc/ Badalona, 3 - ARGENTONA - Tel. 797 21 56

Telèfon 797 04 11Avda. Catalunya, 1. 08310 ARGENTONA

GIL CABRESPINA TUBAUAg^nt de la Propietat ImmobiliàriaAdministrador de Finques

Les cartes han de tenir una extensió màxima d'un foli a doble espai Laredacció es veu amb el dret de fer extractes de les cartes, cas que l'extensió siguisuperior.

usurpant o fent seves les funcionsque protocolàriament ü pertoquenal batlle d'Argentona, va llançarun discurs globalitzador fent unjudici de valors del llarg procés 0tràmit d'aprovació de l'anomenatPeri de Sant Sebastià.

Jo com a militant d'un partitque no és el d'ell i sense tenir elvist-i-plau dels meus representantsno puc admetre ni permetre (altracosa és que ell pugui fer-ho), quequalsevol individu vessi una sevavisió particular del nostre tarannàimpunement, ano ser quees donésel supòsit abans esmentat o queho fes com a batlle del nostrepoble. Però això no és tot, ja queen el mateix parlament l'esmentatparlamentari (Clofent), no es vaaturar aquí i en el seu deliridialèctic fins i tot batejà o prejutjàllançant com si fos una cosabeneïda per tots els grupsmunicipals, la manera 0 formaque en el seu moment l'Ajuntament que li pertoqués havia delliurar les vi vendes socials d'aquellindret, qüestió molt poc responsable en una societat tancanviant com la nostra voler fixaruns criteris 0 intentar imposar a unaltre consistori el sistema i condicions per les quals es lliuraranels habitatges o faran la tramesamés oportuna els qui en el seumoment decideixin en el tràmit.

Joan Noé TubauMilitant de CDC

medi ambient, i altres sectors, demanera que la gent joved'Argentona tingui un nou camíper poder reflectir les seves idees.

També organitzem activitatslúdiques, cursos de formació 0altres propostes que poden serpresentades per qualsevol militant.

Si creusque val lapena treballarpel teu municipi, per la tevacomarca, per Catalunya, VINE ALA JNC!

Per qualsevol informació usfem saber que el telèfon de JNCArgentona és el 756 06 26(contestador automàtic).

En espera de poder-te conèixerpersonalment molt aviat, rep unacordial salutació.

JNC (Argentona)

El protocolcom a tractament

El protocol tant se'l mereixuna nació que té els seusrepresentants 0 parlamentaris ales cambres corresponents comun poble que els té a l'Ajuntament.Donar diferents tractamentssegons criteri no és lícit i enaquesta lectura no hi cap laignorància, més aviat la premeditació per fer-se veure. Aixòes produí també en el decurs del'últim ple de l'any passat quan elcap de llista del PSC, sense tenirl'encàrrec dels altres grupsmunicipals (segons sembla nonecessita encàrrecs), tot prenent,

vaca li buidà un ull.Fou per la Festa Major de Sant

Domènec de l'any 1961. A lainauguració s'hi convidà a lafamília Maragall, audició desardanes a la plaça de Vendre, i elque en aquell temps entre d'altresactivitats era galant de cinema,actor teatral, rapsode i toreroMario Cabré, recità magistralment"ElCantEspiritual", "La Sardana"i "La vaca cega".

D'aquesta manera Argentonapagava el tribut de respecte iadmiració a aquest home excepcional, d'una honestedat insubornable, i tal volta la personalitatmés suggestiva de la literaturacatalana moderna.

Ferran Catà

Endavant laJoventutNacionalista deCatalunya

Benvolguts convilatans,Ens plau informar-vos que des

del recent any, la JNC d'Argentonaestà en funcionament.

La JNC, és bàsicament unaorganització política nacionalista, que té comaobjectiucompletarla construcció nacional deCatalunyailluitarperlasevaplenallibertat. Com a branca jove deCDC (ConvergènciaDemocràticade Catalunya), és un col·lectiu ambindependència d'organització.

La nostra intenció éscol·laborar amb el nostre poble,aportant noves iniciatives, dinsles àrees de política municipal,

sempre presents en totes lesmanifestacions de la nostra vila. Icom que era quan tenia la dèria,per cert amb molta mestratge, depicar pedra, se li ocorre dedicar-liaquell monòlit que està al final dela plaça de Vendre en el que hiplasmà alguns dels motius que liforen més fàcils d'explicar. No hiconsta "El Cant Espiritual", ni "ElCant de la Senyera", ni "El pas del'any", amb "La Sardana" s'hi potincloure "L'Empordà", el "Per tuploro", però és que l'obra deMaragall és tan intensa que non'hi hauriahagutprou amb laplaçasencera... Els "Goigs de la Marede Déu de Núria", "El malcaçador", "El comte Arnau", "Elsgegants", "La vaca cega"....Permeteu-me un incís. EnMaragall sovint sojornava a SantJoan de les Abadesses. Homeinquiet i observador li agradavapassejar pels seus contorns. A lasortida de Sant Joan carretera deCamprodon, a la dreta just a laprimera volta, hi ha una masia ona l'entrada hi té un pati amb unabeurador al mig on hi bebia lavacada al tornar de la pastura. EnMaragall s'hi havia deturatdiverses vegades i contemplant-les es fixà que una d'elles no hiveia, inspirant-se en la bella ipatètica poesia de "La vaca cega".El meu bon amic Andreu Giralt,alcalde de Vilallonga de Ter,m'explicava ja fa anys, que en unafesta d'homenatge a Joan Maragalla Sant Joan hi fou convidat i hiassistí aquell vailet disfressat japel temps d'home gran que un diallançà el roc amb massa traça i a la

6 Cap de Creus - febrer 1994

Joaquim CasabellaAlcalde

fase; la 2a, fase serà la que contemplala sala de Plens.

Des de l'alcaldia i diferents conselleries estemestudiant tots els problemes que arriben dediferents urbanitzacions, els quals són molts,però que no es pensin que els tenim oblidats.Tots junts hauríem de ser més responsablesdel nostre comportament, sobretot amb lesdeixalles i no obrir tants abocadorsincontrolats.

Tot estem segurs que voldríem una Argentonameravellosa, paisatgística i neta, posem-hidoncs el nostre gra de sorra per poder obtenirl'Argentona que tots volem.

No voldria acabar sense dir-vos que totes lessuggerències per millorar la nostra vila seranben rebudes i totes s'estudiaran i si les podemportar a terme no tingueu dubte que les

posarem en marxa.

La urbanització de Sant Sebastià, la qualcontempla la construcció de vivendes socials,s'està gestionant per obtenir les subvencionscorresponents per a la construcció devivendes socials i l'àrea bàsica de salut.

LJ na vegada més estem treballant perl'aprovació dels nous pressupostos, en elsquals creiem hi estan reflectits tota classe deprojectes i activitats dins l'exercici d'enguany,perquè una vegada acabats els enllaços del'autovia i l'autopista hem d'enriquir la nostravila amb tota mena d'activitats comercials,fires, mercats, etc. per tal que Argentona tornia ser el que volem tots, una zona detranquil·litat i que continuï essent un poble

d'estiueig.

Què significa? Això significa que hem decontrolar el creixement, per on ha de créixer iquan ha de créixer, els argentonins tenimprou criteri per saber l'Argentona que volem.

Referent a les obres que s'estan portant aterme, aquestes van a molt bon ritme i creiemque molt aviat les podrem inaugurar, comsón: vestuaris zona esportiva d'Argentona iVeïnat del Cros i l'Avinguda dels PaïsosCatalans.

Conjuntament els dos grups polítics queformem l'equip de govern estem gestionantpoder aconseguir i gestionar les subvencions i

ajuts procedents de la Generalitat deCatalunya i de la Diputació de Barcelona, pertal de poder portar a terme tots els projectespresentats. Properament començarem lesobres de l'antic ajuntament: salad'exposicions, conferències i concerts, la.

Cap de Creus - febrer 1994 7

perforat uns 650 metres dels1.997 que té cadascun delstúnels.

L'altre túnel, el que va ensentit contrari, de moment s'hanperforat uns 460 metres.

Josep Maria Cullell tambéva poder veure els viaductes deLa Roca que estan en un estatmolt avançat i els de Can Pins.

Segons van explicar elstècnics durant la visita deCullell, és provable que les duesbandes dels túnels es comuniquin a partir del mes de maigd'aquest any.

Recordem que aquesta autopista tindrà un cost aproximatde 12.000 milions de pessetes ique les mesures correctores del'impacte ambiental pugen untotal de 2.200 milions de

pessetes.L'autopista d'Argentona a

La Roca té previst un trànsit de

16.000 vehicles diaris i seràgratuït, segons han reiterat endiferents ocasions destacatsresponsables de la Generalitatde Catalunya.

Cullell mirant els plànols de l'autopista.

s'hi podrà accedir per Cardedeu.

Pel que fa al quart cinturó elConseller de Política Territorial, Josep Maria Cullell, vadestacar que el tram importantno és de Sant Celoni a Abrerasinó de Granollers a Abrera.

Tot i això Cullell creu queara per ara el que s'està dientsobre el quart cinturó és unesborrany de l'obra definitiva.

Cullell també ha dit que eldesdoblament de la carreteranacional 2 pel Vallès encaraestà molt verd...

Durant la visita de Cullell ales obres de l'autopista d'Argentona a La Roca va anaracompanyat per una vintena deperiodistes de diferents mitjansde comunicació d'arreu deCatalunya.

L'estat de les obres

El Conseller de PolíticaTerritorial va poder veure eltúnel que va en sentit Argentona-La Roca, del qual ja s'han

l'estat actual de les construccions. En aquesta visita no hi vaassistir cap membre dels consistoris d'Argentona i La Roca

ni tampoc del Consell Comarcal.

Carrer Gran. 51 -Tel. 797 16 23 - ARGENTONA

Po*em piles al moment

LLIMONATÈCNIC RELLOTGER DIPLOMAT

TALLER PROPI

RELLOTGERIA - JOIERIA

La boca d'un dels dos túnels de Parpers.

que envoltarà la conurbació dela ciutat de Barcelona.

El Conseller de PolíticaTerritorial va destacar l'esforçque s'ha fet en aquesta autopista per alleugerir l'impacte ambiental.

Cullell també va anunciarque quan comenci a funcionaraquesta autopista encara noestarà acabat l'enllaç definitiuamb l'autopista A-7, però que

La visita va durar unes dueshores i Cullell va poder veuresobre el terreny les obres delsviaductes de La Roca i de lazona de Pins i també un delsdos túnels que hi ha en aquestacarretera, concretament el ques'utilitzarà per anar al Vallès.

Cullell va ressaltar laimportància d'aquesta novaautopista, amb independènciaque formi part del quart cinturó

El Conseller de Política Territorial i Obres Públiques dela Generalitat, Josep Maria Cullell, va confirmar el passatdia 2 de desembre a Argentona que l'autopista a La Rocas'inaugurarà a primers de l'any 1995. Cullell va visitar

La B-40 s'inaugurarà d'aquí a un anySegons les previsions de la Generalitat.

8 Cap de Creus - febrer 1994

Tel. 797 09 47

ARGENTONA

TOT TIPUSD'ASSEGURANCESA PERSONES,FAMÍLIES,COMERÇ,INDÚSTRIA, ETC.

ESTEVE V.CATALÀ

ASSEGURANCES

Regidoria d'Urbanisme

Cobertura del Torrent de Tossa i urbanització del'Avinguda dels Països Catalans

Continuen a bon ritme les obres de cobertura deltram del Torrent de Tossa comprès entre la carreterade Vilassar i el Torrent de Cirés i urbanització del'Avinguda dels Països Catalans.

En aquests moments, ja falta poc per acabar lesobres de cobertura del Torrent i, pel que fa a laurbanització de l'Avinguda dels Països Catalans, jas'han iniciat els treballs, havent-se soterrat prèviamentla línia elèctrica d'alta tensió. L'empresa adjudicatàriad'aquestes obres preveu acabar-les en un terminid'uns dos mesos o poc més.

Turó de Sant SebastiàS'ha aprovat definitivament el Projecte de

Compensació de la Unitat d'Actuació de Sant Sebastià.Amb aquesta aprovació queda configuratdefinitivament el plànol parcel.lari d'aquest sector dela nostra Vila i ja és possible fer els tràmitscorresponents per urbanitzar i, acte seguit, construir.

Jordi Pinart, d'ERC, per tenirlligams familiars amb elspromotors del PERI de Sant

Sebastià i Concepció Sala,d'Iniciativa per Catalunya, queno va assistir al Ple.

D'altra banda, en un Pleanterior el regidor socialistaJosep Clofent va informar ques'havia entrevistat amb elconseller de Sanitat, XavierTrias, i que aquest li va reiterarla prioritat de construir l'Àrea

Bàsica d'Argentona i elpossible acabament de l'obral'any 1995.

ha seguit el projecte des que esva iniciar durant la primera etapa d'aquesta legislatura, quanl'Ajuntament estavapresiditperJordi Suari.

El lr. tinent d'alcalde iregidor socialista Josep Clofentva assenyalar que l'aprovaciód'aquest punt és motiu defelicitació per tots els membresdel consistori, i va incidir en elsaspectes positius que té el

projecte del PERI per a tota lacomunitat d'Argentona.

Van votar favorablement aaquest punt tots els grups delconsistori amb l'excepció de

MOBLESVELLS

RECOLLIDA

79702 52

Durant un Ple extraordinarique es va fer a finals del mes dedesembre es va aprovar elprojecte de compensació iï' acceptació de cessions del Pla

Especial de Reforma Interiorde Sant Sebastià.

Aquestes compensacionssuposen per l'Ajuntamentl'acceptació d'una zonad'equipaments de 4.300 metres^uadrats destinats a fer-hi unaÀrea Bàsica de Salut, 23.000metres quadrats de zona verda,2.900 metres quadrats per fer-hivi vendes socials, la xarxa viàriade la zona, els espais deprotecció i els aparcaments.

Aquesta aprovació suposal'acord entre totes les partsimplicades en el PERI per lescompensacions a rebre un copcomenci V explotació de la zona.

L'alcalde d'Argentona,Joaquim Casabella, va significar la importància de l'acord iva fer incís en el llarg camí que

La cessió del PERI també inclou 2.900 m2 per fer-hi vivenda social.

L'Ajuntament ja téla propietat dels terrenys per fer-hi

V

l'Area Bàsica de Salut

Cap de Creus - febrer 1994 9

també va fer un espectaclepirotècnic, per tot seguitreprendre la cercavila pel carrerTorres i Bages i plaça de Vendreper finalitzar a la plaça Nova.Durant el correfoc no hi vahaver cap incident, segons hainformat la policia local.

Finalment, el divendres vacloure la festa amb la celebracióde la Nit de Rumba Catalana ala Sala Argentona, ambl'actuació del grup "Ai, Ai, Ai"i una important participació de

públic.A més de l'ofici, el dissabte

es va inaugurar a la salad'exposicions de la CaixaLaietana la demostració deboixets fets pels alumnes del'Escola Francesc Bumiol i lespuntaires del Casal d'Avis.Aquesta mostra va reunir unatrentena de puntaires i es varepetir el diumenge següent almatí.

El concert de la Principalde la Bisbal va tenir força èxitde públic que va quedar moltsatisfet de l'actuació d'aquestaorquestra empordanesa. A la

nit la Principal de la Bisbal vafer el ball de Festa Major ambuna Sala plena de gom a gom.

Paral·lelament, a la sala decinema del Centre es va fer unaNit de Cinema i Rock on es vanprojectar "The Commitments","Tina", "Imagine i Prince" i"Sing of de Times". A la maratócinematogràfica hi van assistirmés de 200 persones.

L'últim dia de Festa Majorels actes van començar a 2/4

d' 11 del matí amb la final del

quarantena de persones vanassistir a l'acte, on s'hi trobaval'alcalde d'Argentona Joaquim

Casabella i el regidor de Cultura Raimon Català.

A les 9 de la nit el carrerGran, davant de l'Ajuntament,es va omplir de gom a gom perescoltar el pregó de la FestaMajor. Després del pregó es vainiciar per als més joves lacercavila nocturna de música ifoc amb el grup Frenopàtic 414.La cercavila va sortir del'Ajuntament i va continuar pelcarrer Gran, Can Doro, plaçade Vendre, carrer Torras i Bages

i plaça de l'Església on el grupdels Diables d'Argentona

Barragàn: un pregó polèmic.

categoria B el va rebre AnnaMata, de Vilassar de Mar, ambla fotografia La innocència iel segon premi MariaCarles-Tolrà, de Cabrils, ambla fotografia Alfarera de

Nepal.Els primers premis van

rebre 40.000 ptes. en materialfotogràfic i el segon 15.000 ptes.també en aquest material.

També a les 7 de la tarda esva fer la presentació delCongrés de Cultura delMaresme a la Sala d'Actes del'Ajuntament d'Argentona.Aquesta presentació va anar acàrrec del director d'aquestcongrés Manel Cuyàs. Una

El conegut còmic que participa en diversos espais deRàdio i Televisió, va fer unaparòdia de la vida de Sant Juliàen el seu habitual to, el que vaprovocar la polèmica ja que eldia següent i durant l'homiliade Festa Major, el mossèn de laParròquia de Sant Julià, JoanTorrents, va mostrar la sevamolèstia per les referències queva fer el còmic Barragàn al'esmentat sant.

Després de l'Ofici Solemne l'alcalde d'Argentona,Joaquim Casabella, va trobardesmesurada la crítica delmossèn.

Per la seva banda el lr.tinent d'alcalde, Josep Clofent,va manifestar que tant el còmicBarragàn com el mossèn havienestat en el seu lloc a l'hora dedir el que van dir. La regidorad'Ensenyament i Mitjans deComunicació, Montse Brugal,no va voler entrar en aquestapolèmica manifestant quecadascú té la seva sensibilitatquant a bromes.

Molt públic en els actes

La Festa Major de Sant Juliàva començar el divendres a les7 de la tarda amb la inauguraciói lliurament dels premis delConcurs de Fotografia JoveCLIPS, on es van presentar untotal de 28 obres.

El primer i únic premi de lacategoria A va correspondre ala fotografia The ring of kerryde Mireia Plans, de Vilassar deMar. El primer premi de la

El mossèn de la Parròquia de Sant Julià d'Argentona,Barragàn, en el pregó de Festa Major. Durant aquest pregó,Joan Torrents, va mostrar durant la celebració de l'homiliael conegut còmic, va explicar en to de paròdia la vida de Santde Festa Major d'hivern de Sant Julià, la seva molèstia perJulià,les referències que va fer a aquest sant el conegut còmic

Nou èxit de pública la Festa Major d'hivern

El pregó de Barragàn ha centrat les crítiques a la Festa Major d'hivern.

10 Cap de Creus - febrer 1994

Ja fa uns dies, vaig anar a "La Caixa", d'onsóc client des de sempre, a treure diners delcaixer automàtic, i vaig quedar parat en veurel'eslògan que hi havia a sobre del caixer quedeia: "Tenim solucions perquè vostè paguimenys impostos".

Va ser quelcom que em va fer pensarseriosament ja que l'esmentat eslògan venia aser una invitació a la insolidaritat de lespersones. Resulta que "La Caixa" té el secretper defraudar a l'Estat ja que, el no pagarimpostos o el pagar-ne menys no deixa de serun frau. I això fa pensar.

Veiem: l'Estat dicta els impostos per ferfront a unes despeses necessàries per tirarendavant el país. Llavors, el deixar de pagar-los produeix una manca en la recaptació queimpedirà poder fer front a la totalitat de lesdespeses per les que van ser creats. Aleshores,com l'Estat recapta menys, se li fa necessaricrear nous impostos per suplementar la mancaproduïda pels impagats. I, els que vam pagar,tornem a fer-ho gràcies a què uns altres, guiatsper l'oferta de "La Caixa", no ho van fer, pagantels insolidaris només aquest segon impost,això amb el permís de "La Caixa"; és a dir:suposant que no faci una altra oferta cridant ala insolidaritat.

Realment resulta del tot inacceptableque "La Caixa", aquest organisme que fins i totals seus clients els cobra per l'operació méssenzilla, malgrat jugar amb els diners de tothoma un interès que fa riure, inciti a aquestesactuacions: no pagueu tants impostos, tenim elsecret per no fer-ho!

Segurament, qualsevol delegat de "LaCaixa" podrà demostrar en poques paraulesque no porto raó. I ho farà explicant en quèconsisteix la seva oferta. Però, el que no podràfer de cap manera per molt que ho intenti, serànegar que aquest eslògan és poc afortunat iconfús. Penso que no és la millor manera decridar l'atenció del ciutadà el proposar-li seril·legal. Hem de ser seriosos i, encara més, sies tracta de quelcom tan important com lasolidaritat que representa el pagament delsimpostos. Reflexioneu una mica si us plau i, lapropera vegada que penseu en un eslòganpenseu en delicadesa, amb honestedat i ambla veritat pel davant. És pel bé de tothom, finsi tot el vostre.

"La Caixa", insolidària?

Mateu Pinol i Carrió

Marcel Lladó, regidor deFestes i Joventut de l'Ajuntament d'Argentona, també s'hamostrat molt content ambaquesta Festa Major d'hivern

insistint en l'afluència de públicals actes.

Lladó ha manifestat queaquest any no s'ha inclòs dins elprograma les Sardanes perproblemes econòmics i per lamínima participació que tenen.

Pel que fa al grup socialistala seva regidora Montse Brugalha fet una valoració bastantpositiva i a l'igual que els seuscompanys de govern ha destacat

la participació i la varietatd'actes.

Jordi Pinart, regidor delgrup d'ERC, ha assenyalat quela Festa Major ha estat incompleta, manifestant el seudesacord amb el pregó d'aquestany fet per Barragàn, sobretotpel fet de no fer-se en català.

La regidora d'IC, Concepció Sala, tampoc s'ha mostrat favorable amb el pregó delcòmic Barragàn de la FestaMajor dient que era incompatible amb la presentació delCongrés de Cultura del Maresme, acte que es va fer abans delpregó.

Tot i les diverses reaccions,un dels aspectes més destacats

pels polítics de la vila ha estatla participació dels argentoninsdins els actes de la festa.

segon Torneig de Futbol Salade Sant Julià que es va disputaral Casino d'Argentona. Elcampió d'aquest torneig va serl'equip Formiga d'Argent.

Des de 3/4 de 12 del migdiaes va fer per segon dia consecutiu la quarta escalada alcampanar de la plaça del'Església, com cada any acàrrec dels membres del Grupde Muntanya d'Argentona.

Al migdia pels més petitses va fer al Centre Parroquial,la representació a càrrec deTitelles Marduix, de l'obra "Elgarrofer de les tres taronges".Aquest acte que va omplir tot elCentre Parroquial estavaorganitzat pel grup Riallesd'Argentona.

I per cloure amb la FestaMajor de Sant Julià, al CentreParroquial es va fer la representació de l'obra "MoltesGràcies" del grup Poca Conya.Un total de 80 persones vanassistir a veure aquesta obra de

teatre.

Valoracions

Aquesta celebració hatingut una valoració diferentpels grups municipals que formen el consistori de l'Ajuntament d'Argentona, encara quela tònica general ha estat lasatisfacció per com ha anataquesta festa. Tot i això ERC iIC han mostrat la seva disconformitat amb el pregód'aquest any. L'alcalde d'Argentona, Joaquim Casabella, hafet una valoració molt positivasobre aquesta Festa Majordestacant sobretot el gran nombre de públic que hi ha participat.

Dels actes del programafestiu, Casabella ha destacat elconcert de l'Orquestra de la

Principal de la Bisbal.

Instantània de laquarta escalada

al campanar.

Cap de Creus - febrer 1994 11

ARGENTONAUrbanització Les GinesteresTelèfon 797 02 55

"LES GINESTERES"Cuina Catalana

mjmjBAR • RESTAURANT

S

FORN DE PA

Pla General àmpliament acceptatper totes les forces polítiques.

Unanimitat contra la decisió

de Cullell

Després d'aquest comunicattotes les forces polítiquesd'Argentona es van manifestarobertament en contra de laresolució de Josep Marí a Cullell.

El portaveu de Convergència i Unió, Esteve Català, hamostrat l'oposició del seu grupal projecte de Sant Jaume deTraià, entre d'altres coses perquèdesequilibraria el creixementd'Argentona.

El regidor d'AgrupacióArgentona, Martí Riu, ha donatple suport a totes les iniciativesjurídiques que es puguin prendrecontra la resolució de Josep

Maria Cullell.Pel portaveu socialista Josep

Clofent ha refermat la vigènciadel Pla General com a eina deplanificació d'Argentona i coma instrument legal suprem

lítica Territorial amb data 14d'octubre de 1987.

2n.- Aquesta resolució del'Honorable Senyor Josep MariaCullel suposa que una zona queestà contemplada al Pla Generalcom agrícola i forestal esrequalifiqui com a zona residencial, tot i que un edicte de laComissió d'Urbanisme de Barcelona del Departament de Política Territorial amb data 1d'octubre de 1993 no va acceptarla subrogació del projected'urbanització de Sant Jaume deTraià per ser contrària al PlaGeneral i, per tant, a la impossibilitat de fer-hi vivendesen unazonaconsiderada agrícolai forestal.

3r.- L'Ajuntament d'Argentona es referma amb la vigènciadel Pla General perquè suposaun creixement harmònic delmunicipi, manifesta que no estàd'acord amb aquesta resolució ique utilitzarà tots els recursos

jurídics i polítics que estiguin alseu abast per tal de ser fidels al

al vespre, tots els regidors del'Ajuntament amb l'excepció delregidor d'Esquerra Republicana, Jordi Pinart, es van reunir perprendre una decisió comunadavant aquesta resolució. JordiPinart no va ser present a lareunió per trobar-se fora deCatalunya.

L'endemà al matí, l'Ajuntament d'Argentona va fer uncomunicat que diu textualment:

Argentona, 3 de desembre

de 1993lr.- Que amb data 1 de

desembre de 1993 ha entrat aaquest Ajuntament una resoluciófirmada pel Conseller de PolíticaTerritorial i Obres Públiques delaGeneralitat, Honorable SenyorJosep Maria Cullell, on esdecideix la incorporació del PlaParcial de Sant Jaume de Traiàal Pla General d'Argentona,aprovatunànimementper aquestAjuntament i també per laComissió d'Urbanisme de Barcelona del Departament de Po

d'Argentona el dimarts dia 30 denovembre passat, però es vadecidir alguns dies abans.

El dijous dia 2 de desembre

Josep Maria Cullell envoltat deperiodistes.

Segons han assenyalat fontsmunicipals el recurs presentatpels promotors a la Generalitatés contra la publicació al DiariOficial de la Generalitat deCatalunya del Pla Generald'Argentona, aprovat ara fa sis

anys.La resolució de Josep Maria

Cullell va arribar a l'Ajuntament

resolució d'incorporar aquest projecte al Pla Generald'Argentona. Tots els grups municipals han mostrat la seva

molèstia i el seu desacord amb la posició de Cullell.

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques dela Generalitat, Josep Maria Cullell, va anunciar a finals denovembre l'acceptació d'un recurs que havien presentat els

promotors de Sant Jaume de Traià l'any 1987 i ha pres la

L'Ajuntament ha interposat un recurs contenciós contra la decisió del conseller de Política Territorialde requalificar la zona.

Cullell torna a obrir la polèmicade Sant Jaume de Traià

12 Cap de Creus - febrer 1994

MANIFEST DELS PARTICIPANTSA LES n JORNADES D'HISTORIADORSLOCALS DEL MARESME EN DEFENSA

DEL PATRIMONI DEL VEÏNAT DE SANTJAUME DE TRAIÀ D'ARGENTONA

Davant l'agressió que suposarà la requalificacióurbanística del veïnat de Sant Jaume de Traiàd'Argentona, afectant greument el patrimonihistòrico-artístic, natural i paisatgístic d'aquestazona, els participants a les esmentades Jornades,

celebrades a la vila d'Argentona el dia 11 dedesembre de 1993, volem manifestar el nostre

rebuig a la resolució signada per l'HonorableConseller de Política Territorial i Obres Públiquesde la Generalitat de Catalunya, senyor Josep M.Cullell, per la qual cosa aquest sector es requalificacom a sòl residencial sense tenir en compte elgreu perjudici que ocasionarà als valors naturalsi culturals abans esmentats del veïnat de SantJaume de Traià.

Recurs jurídic

En el passatPle extraordinaridel mes de gener l'alcaldeJoaquim Casabella va anunciarla interposició d'un recurs davant

el Tribunal Superior de Justíciade Catalunya contra la resolucióde Cullell d'admetre un recurspresentat pels representants del'entitat Sant Jaume de Traià,S. A., Olegario Soldevila i Godói Eduard Marfà i Mercader, entre d'altres.

sobre el problema urbanísticplantejat al Torrent de Vera i de

la possibilitat que la comissiód'Urbanisme que dirigeix JoanAntoni Solans estudiï possiblessortides al conflicte.

L'alcalde Joaquim Casabellai el regidor d'Urbanisme, SantiMora, també van arrencar aCullell el compromís de pavimentar els passos dels caminsde serveis que hi ha previst construir per sota de l'autopistaArgentona-La Roca.

de Cullell, Joan Antoni Solansha declarat a Ràdio Argentonaque ara l'afer és en mans delstribunals i són ells els qui han dedecidir. Per la seva banda Josep

Maria Cullell ha declinat ferqualsevol declaració sobre el

tema.

Reunió Cullell-Casabella

El dimarts dia 21 de gener elconseller de Política Territorial iObres Públiques de la Generalitat, Josep Maria Cullell, es vareunir amb l'alcalde d'Argentona,Joaquim Casabella, i el regidord'Urbanisme, Santi Mora.

El pes de la reunió va ser laqüestió de la urbanització deSant Jaume de Traià. Durantl'hora que va durar la reunió elconseller de Política Territorialva insistir en què hi ha unasentència del Tribunal Supremque reconeix la legalitat del PlaParcial de Sant Jaume de Traiàamb independència del que diuel Pla General d'Argentona.Fonts de l'alcaldia han asseguratque la trobada amb Cullell no vaservir per desencallar la qüestiói que l'Ajuntament d'Argentonaanirà al contenciós administratiucontra la resolució de JosepMaria Cullell que decideix convertiren zona residencial lazonade Sant Jaume de Traià.

A banda d'això, Cullell,Casabella i Mora, van parlar

pel que fa a l'urbanisme.La regidora d'Iniciativa per

Catalunya, Concepció Sala, s'hapreguntat entre d'altres cosesquins interessos pot tenir el

conseller Josep Maria Cullellper donar suport a aquestaurbanització.

Per la seva banda el regidord'ERC, Jordi Pinart, ha manifestat que aquesta decisió fa malpensar de l'honorabilitat de laconselleria a més que no enténl'interès per aquesta urbanització.

Pinart ha anunciat que desde la seu central d'ERC a Barcelona es farà un estudi complertde les accions legals en contrad'aquesta resolució.

Un sí després d'un no

Recordem que el passat mesd'octubre la comissió d'Urbanisme de Barcelona, que depèndel departament de Josep MariaCullell, no va acceptar la subrogació de la urbanització de SantJaume de Traià perquè eracontrària al Pla General, entred'altres arguments.

També el director generald'Urbanisme, Joan AntoniSolans, va dir a aquesta revistaque el Pla d'Urbanització de SantJaume de Traiàno estavad' acordamb el Pla General d'Argentonai que per això no es podia tirarendavant.

En posterioritat a l'anunci

Cap de Creus - febrer i 994 13

c/ Barcelona, 52 - Tel. 797 08 01 - 08310 ARGENTONA

VENDA I REPARACIÓ DE MOTOS I BICICLETES

Dr. Farrero, 2 - Tel. 756 06 70 -ARGENTONA

TXESNDITS

FUSTESRACLETS

EsmorzarsDinarsSopars

Restaurant

Aquest Equip de Governconscient de la crisi actual ique la nostra comarca ésuna de les zones més cares,hem volgut treballar cap aun altre costat que és: laquantitat en valors absolutsque podria representarl'increment dels impostosals argentonins i querepercutiria amb l'increment del capítol d'ingressosper tal d'atendre lesdespeses, l'aconseguimmitjançant el muntatged'uns equips tècnics, que jaestan treballant peractualitzar el cadastre, fenttreball de camp, si cal, perfer aflorar les finques queno ens consten en elspadrons; comprovar lesactivitats industrials,professionals i comercials,així com els guals i d'altres,que lògicament en moltscasos portarà el pagamentdels oportuns endarreriments.

D'altra banda, tenimpressupostat un incrementde les llicències d'obres, jaque l'exercici del 1993 haestat més fluix i que perl'actual es preveu l'oberturade sectors nous de lapoblació, com ara el PERIde Sant Sebastià.

Regidor d'HisendaEsteve V. Català

fa dies que la tenim concedida, com pot serl'arranjament de les duesplantes de l'edifici vell del'Ajuntament del PCAL 94-95 de la Diputació de Barcelona i d'altres que ja tenimsol·licitades, com pot serl'arranjament de la mina delcarrer Gran, nou enllumenatde la Vila i d'altres, laredacció del projecte delnou cementiri, etc.

Hi ha uns tipusd'inversions com poden serl'acabament dels vestidorsdels camps de futbold'Argentona i del veïnat delCros i d'altres petitesincursions que lescanalitzarem via crèdit.

I com pagarem tot aixòque estic explicant, si dicque se'ns apujaran les factures de serveis i demanteniment i que volemfer millores en cadaregidoria, i vam aprovar elno pujar els impostosaquest any 1994?

Doncs bé, per podertenir els suficients ingressosi fer front a les despeses del'any 1994 hem agafat elcamí més difícil. El mésfàcil, que és el que sap fertothom i que fan totes lesadministracions, l'hemvolgut deixar de banda, queés el fet d'augmentar elsimpostos.

manteniment d'edificis,material, maquinària, etc.poc es pot tocar, si bé éscert que en tots elscontractes de mantenimenti serveis es revisaran elspreus, o sigui que el sol fetde canviar d'any i senseampliar serveis, se'nsincrementarà el capítol dedespeses.

Quant a regidories i afets i accions que podendiferenciar el pressupostd'enguany del de l'exercicianterior, podem destacarles activitats de la Setmanade la Joventut, en BenestarSocial tenim el Centre Obertque està ubicat al veïnat delCros, diferents actuacionsde Medi Ambient, volemfer unes Festes participatives i lluïdes, les ajudesa l'Esport i esport de base,en el Comerç els mercatsperiòdics, la participació enel Congrés de Cultura delMaresme, la progressivaadaptació dels serveis de laPolicia local a les necessitatsde la vila, en Obres i Serveis,la millora dels carrers de lavila, que en molts d'ells jahi estem treballant i d'altrescoses que ja explicaremdetalladament amb el

pressupost aprovat.Quant al capítol

d'Inversions, anem a buscar subvencions, alguna ja

Quan escric aquestesratlles (26-1-94), als

pressupostos per aquestexercici 1994 ja els faltapoc per estar ultimats, imolt a punt d'anar al Pleextraordinari que els had'aprovar.

I dic que els falta poc,perquè encara no els hemcomentat amb l'oposició,si bé és cert que ja fa unsdies que en tenenl'esborrany que hemconfeccionat, esperarem lapropera setmana en quètindrem una Comissió Informativa on hi són convidats tots els membres delConsistori per tal de poderentrar en detall al pressupost d'aquest any 1994.

A partir d'aquestatrobada i amb les possiblesmodificacions i sugge-rències que se'ns aportin ique l'Equip de Governcregui convenients incorporar, deixarem llest elpressupost de l'any 1994.

Sobre quines líniesfuncionarà aquest pressupost?, doncs en referènciaal pressupost ordinari, pocavariació tindrà envers l'anyanterior, aquí sí que podemfer poques modificacions,sempre podem anar polinti millorant, però lesdespeses fixes de funcionament com personal,

A punt els pressupostos del 1994

14 Cap de Creus - febrer 1994

CONVERGÈNCIAI UNIÓ

compromisos amb Iniciativaper Catalunya, uns que elssignàvem amb més gust, elsaltres, potser no tant. Bo iaixò, en tots ells s'hi ha treballat força, possiblement enalgun no tant com hauríemvolgut, però els resultatsactualment són prou visibles.

El pressupost d'enguanyés diferent, l'actual pacte

comporta una corresponsa-bilitat en el govern municipal,un compromís implícit de lesdues parts signants del document de pacte de govern. Nosols formalitzem un contracteamb unes determinadesintencions de millorar la vilad'Argentona, sinó que anemmolt més lluny, en aquestesrealitzacions hi treballaremtots junts, totes dues partssignants.

Possiblement si l'exercici anterior s'hagués signatamb aquesta premissa de"mullar-nos" tots els signants, amb la responsabilitatdirecta d'ambdues parts dedonar la cara governant, elsresultats haurien estat millors,és clar que en més d'unaocasió va ser ofert a la regidora d'Iniciativa per Catalunya, qui no va voler tenir lacorresponsabilitat amb el

govern.Bo i els moments actuals

de recessió i de fre, somconscients que a lanostra vilahi manquen molts serveis iper tal motiu volem abordarun seguit de millores eninfrastructura i estem treballant per tal que siguin finançades per altres administracions.

Grup Municipalde Convergència i Unió

(CiU)

Cap a l'exercicidel 1994

Fa més d'un any queConvergència i Unió està enel Govern municipal d'Argentona, després d'un governde molts colors i tendències,que va durar quatre dies.

Anem cap al pressupostde l'any 1994, el segon delnostre mandat que marcaràles línies de treball d'aquestnou Equip de Govern format per la coalició deConvergència i Unió i el Partitdels Socialistes de Catalunya, fruit de la necessitatd'endegar projectes i noparalitzar les actuacionsmunicipals per culpa de lafalta de majoria.

Vam tenir feina per a-provar el nostre primerpressupost per a l'exercici del'any 1993. El vam presentara un Ple extraordinari per laseva discussió i aprovació ien l'últim moment, amb gran

sorpresa per part nostra, tresvots que se'ns havien compromès com afirmatius, vancanviar de sentit i aquellpressupost que havia de seraprovat per una suficientmajoria, no ho va ser.

Seguidament vam teniruna tanda de xerrades ambtots els grups municipals aexcepció dels que van canviarel vot a última hora. Vampactar el pressupost del 1993amb el Grup Municipald'Iniciativa per Catalunya,amb el Grup Municipald'Esquerra Republicana deCatalunya vam arribar a unprincipi d'acord que vamreflectir en la redacció delspressupostos, però una petitamatització, suposem, va impedir la signatura del document de compromís.

L'aprovació d'aquell pri

mer pressupost va representar incorporar una sèrie deSant Miquel, 10 - Tel. 797 03 03 - 08310 ARGENTONA

MARCEL LLADÓ BADOSA

FERRETERI^MQVfl

tament per fer-lo complir. Unaltre aspecte, que ja hem criticaten el seu moment, és que pernegligència o per altres motiusl'Ajuntament perdi aquestpoder i restin subrogades aaltres organismes les decisions.

Per desgràcia instànciessuperiors ataquen la nostraautonomia municipal. En dosassumptes tan importants comsón Sant Jaume de Traià i el dela zona verda compresa entreels carrers Dolors Monserdà iSant Narcís hi ha el greu perillque puguin construir quan elnostre Pla General diu que no.

No entrarem en aquesteslínies en les actuacions que elsdiferents grups han tingut enaquests temes, només cal seguirel fil de la història per trobarcontradiccions, estranys comportaments i errades vàries.ERC, en tot cas, creu que potserha arribat el moment que quanles institucions giren l'esquenaa la voluntat popular, aquestaha d'alçar encara més la sevaveu per ser escoltada. I, perfortuna, Argentona sap que hoaconsegueix (variant de lacomarcal, abocador, fontPicant...)

Grup Municipald'Esquerra Republicana

de Catalunya (ERC)

Grups municipals-*

ÀL·Una nova"Font Picant"?

Les seccions locals d'ERCa la nostra comarca han endegatun treball conjunt. Es tracta dedefinir les bases i els paràmetresque han de configurar el modelde comarca ideal que desitgemels que hi vivim. Coincidiranamb nosaltres que sembla elmés sensat que aquest treball elfaci la gent de la comarca i noels del Pallars o els de Barcelona (potser la Generalitat amb lacreació dels Consells Comarcals pensava en això però,malauradament, el gran costd'aquests organismes és inversament proporcional a les sevescompetències i inoperància). I,continuaran coincidint, si aixòes fes a nivell local, a la nostraVila per exemple, no ho faranels de fora.

Fem aquesta reivindicaciólocalista per trencar una llançaa favor de l'autonomia que elnostre Ajuntament hauria detenir en moltes qüestions. Perexemple en l'urbanisme. Argentona té un Pla Generald'Urbanisme aprovat el 24-11-1987, per tant significa que enaquest document consta quinpoble volien els governants quehavien estat escollits democràticament pel poble. Des d'ERCconsiderem, encara que hi hagiaspectes del Pla que no són delnostre grat, que s'ha de respectari defensar el poder de l'Ajun-

Cap de Creus - febrer 1994 15

Tel. 756 07 52Particular: Tel. 756 03 38

Carrer Gran, 11708310 ARGENTONA

Transports iMaterials de Construcció

XAVIER JUVINYÀ

En aquest número no hi apareix la coLlaboració d'AA per no haver arribat altancament de l'edició.

de la presentació argentoninapel fet que no anés a càrrec d'enBarragàn.

En tot cas, cal vetllar perquèel pregó de la Festa Major deSant Julià no torni a deixar-nosun mal record. En aquest sentitels d'Iniciativa volem posar-hiel nostre granet de sorra isuggerir al regidor de festesque tingui preparada una bonallista de personalitats que, perla seva popularitat i les sevesmeravelloses qualitats personals, ben segur que acompliriena bastament el paper de pregoners i, a més a més, ajudariena donar més volada a la nostrafesta major d'hivern.

Heus ací, doncs, la llista depersonalitats que proposem:

Carmen Sevilla, la Pantoja,Manolo Escobar, Gil i Gil, JoséMaria Ruiz Mateos (que ja téen el seu poder un càntir obsequide l'ex-alcalde Suari), MartaSànchez, Lola Flores, la Mar-tirio, la Infanta Elena, El baróTissen i la seva Tità, JaumePastellé, Isabel Preisler, MartaFerrusola (que en acabat elpregó podria llençar-se enparacaigudes), etc.

Grup Municipald'Iniciativa per Catalunya

(IC)

Permeteu-nos que ensremuntem al primer dia de laFesta Major de Sant Julià perdir-vos que, en realitat, lapresentació del Congrés deCultura del Maresme haviad'anar a càrrec d'en Barragàn.Es veu que hi va haver, però,una confusió i al final la va feren Manuel Cuyàs, que és eldirector del Congrés. EnBarragàn va haver d'acontentar-se en el ja tradicional pregóde Festa Major que es feia totseguit. Segurament per això elpregó va sorprendre els espectadors, que esperaven unparlament desenfadat, alegre idistès, com correspon a aquesttipus d'actes. En lloc d'això enBarragàn va obsequiar-nos ambun discurs erudit i minucio

sament acurat, que seguramentera el que portava preparat pera la presentació del Congrés deCultura del Maresme.

Aquestes coses saben greu,sobretot quan un pensa en ladedicació i l'entusiasme que elregidor de festes devia esmerçaren la preparació d'aquest pregói a l'encert que va tenir en escollir el senyor Manuel Cuyàsper fer-lo.

Per altra banda, esperemque els organitzadors delCongrés de Cultura del Maresme no quedessin descontents

Festa Major ambcongrés de cultura

08310 ARGENTONA(Barcelona)

TAPISSERS

C/ Molí, 1Tel. 797 06 01

SERRA-PINEDA

(PSC)Socialista

Grup Municipal

de 1994Argentona, 30 de gener

del que hem defensat.no apareguin desviacionsnecessària vigilància perquèpament posterior, com en lanització i el seu desenvoluredacció del projecte d'urbaquè sigui realitat tant en lanuarem treballant-hi, peramb la seguretat que contivos arribar aquesta notícia,

Argentonins, volem fer-vau elegir.litat política per la que ensde nosaltres la responsabicord, exercint tots i cadascundiverses hem treballat d'aplegats, amb matitzacionsperquè és ben cert, que tots

altres formacions polítiques,vilatans, que van optar per

votants i de la resta dela voluntat dels nostresi això ho hem fet interpretantnístic ordenat del poble

- un creixement urbaindústria

- la zona per a la petita

venda social- la ubicació de la vi-

de l'entorn del cementiri- l'arranjament definitiu

Primària (CAP)- el Centre d'Assistència

bon camí per poder realitzar:tisfacció perquè estem enpartícips de la nostra sa

Així doncs, us volem fera Argentona.

millora de la vida ciutadanaprograma electoral per lahavíem proposat en el nostrealguna de les fites que ensja que ens permet aconseguiraixò ens satisfà i ens alegra,

A nosaltres, els del PSC,jectiu.permès assoür aquest obclara del que volíem ens hannuat i la voluntat definitiva iresolent, però l'esforç contibancs que hem hagut d'anaranat informant dels entrevolgut en realitat, ja hemtrigat més del que hauríem

Aquesta aprovació haPERI de Sant Sebastià.aprovat definitivament elmunicipi, ja sabeu que s'hade prop l'activitat del nostre

Tots els que aneu seguint

altra vegadaSant Sebastià^

•-Grups municipa^

16 Cap de Creus - febrer 1994

ARGENTONAc/ Gran 30Tel. 797 02 07

CANSALADERIA XARCUTERIAQUEVIURES

Avga. Puig i Cadafalch, 5Gral. Llauder, 16 baixTel. 797 19 53Tel. 756 09 26

08310 ARGENTONA

CRISTALLERIESARGENTONA

Vidres plans - Vidres aïllantsMiralls sales de bany i decoratius

de l'autopista del Maresme queACESA destina per llei aaccions culturals.

Els accessos tancats perrobatoris de materials

D'altra banda, durant 4mesos es tancarà el castell deBurriac per les obres de rehabilitació que s'estan fent enaquest castell. Els responsablesdels treballs han decidit tancarel recinte a causa del robatoricontinu de materials.

Descoberta una novanecròpolis també a Cabrera

S'han descobert les restesd'una nova necròpolis on ja hiha un total de 3 necròpolis

ibèriques. La necròpolis ibèrical'ha trobada el Grup d'Arqueologia de Cabrera de Mar. Latroballa es va produir desprésde descobrir restes d'àmforesen un camí veïnal. La necròpolis, la tercera descoberta almunicipi, rep el nom de Can

Ros.

El castell i les obresde consolidació.

El cost dels treballs és de 20milions de pessetes, finançats acàrrec de 1T% del pressupost

de l'edificació i per facilitarl'accés a les obres s'ha obertuna pista de muntanya.

Un mur i un paviment deceràmica romà fan pensar enl'existència d'alguna torre de

vigia o alguna edificacióaixecada abans que l'actualcastell medieval. La primeraprova documental que existeixd'aquesta construcció data del'any 1017.

Els treballs de prospeccióhan definit l'estructura delcastell que coincideix amb laque va intuir en el seu dial'estudiós Carreras Candi.

Els arqueòlegs també handescobert l'ocupació de lafortalesa entre els segles XVI iXIX, j a que fins ara es creia quel'edificació va ser abandonadaen el segle XV i que no vatornar a ser habitada. Tot i aixòles restes trobades senyalen quealgú la va ocupar fins al seglepassat tot i que no es coneix quiva ser aquesta persona ja queno existeixen documents. Elresultat de les investigacionspel que fa a la trobada d'objectesvaluosos ha estat decepcionanttal com diuen els arqueòlegsperquè entre les excavacionsanteriors i els cercadors furtiuss'han trobat pocs objectes.

Quan finalitzin les prospeccions arqueològiques s'iniciaran les obres de consolidació

El castell de Burriac té origen romàLes excavacions arqueològiques del castell de Burriac, a construcció de començaments de la nostra era que demostren

Cabrera de Mar, han posat al descobert les restes d'una l'origen romà d'aquesta construcció.

Cap de Creus - febrer 1994 17

ASSUMPTES TRAMITATSPEL JUTJAT DE PAU D'ARGENTONA

L'ANY 1993

INSCRIPCIONSNaixements 57Matrimonis 126Defuncions 37

EXPEDICIÓ DE CERTIFICATS(De naixement, matrimoni, defuncions ife de vida) 531

CARTES-ORDRES PENALS (Auxili judicial).... 396

EXHORTS CIVILS (Auxili judicial) 499EXHORTS DE REGISTRE CIVIL

(Auxili judicial) 92

EXPEDIENTS DE MATRIMONI80CELEBRACIÓ DE CASAMENTS CIVILS84CASAMENTS ECLESIÀSTICS42EXPEDIENTS GOVERNATIUS DEREGISTRE CIVIL (Traducció de nom, trasllat

d'inscripció, duplicats de llibre defamília, etc.) 50

JUDICIS I ACTES DE CONCILIACIÓ 5REGISTRE D'ATESTATS 65CONSENTIMENTS PATERNS 5

tiguin d'acord amb el divorci,el Jutge podrà establir ambcaràcter URGENT I PROVISIONAL les mesures referides

a:-la separació dels cònjuges;-a quin d'ells correspondrà lacustòdia i l'exercici de la pàtriapotestat sobre els fills;-qui romandrà en la vivendafamiliar;-quines quantitats hauran depagar-se per atendre lescàrregues del matrimoni.

Aquestes mesures les prenel Jutge mentre es resol el divorci i s'acabaran quan es dictila Sentència definitiva.

Informació facilitada pelDepartament de Justícia de laGeneralitat de Catalunya.

referència a:-ELS FILLS (llur guarda i

custòdia, el règim de visites, lapàtria potestat, etc);

-LA VIVENDA FAMILIAR (quin dels dos s'hi quedarà);

-ALIMENTS PER ALSFILLS;

-LA PENSIÓ PER AL'ESPÒS/A, si li correspon;

I tot allò que considerind'interès els cònjuges.

QUAN ELS ESPOSOSSOL·LICITEN EL DIVORCIDE COMÚ ACORD, ÉS IMPRESCINDIBLE LA FIRMADEL CONVENI, QUE HAURÀ D'ÉSSER APROVAT PELJUTGE QUE TRAMITI ELDIVORCI

Les mesures provisionals

Quan els cònjuges no es

AIGUA - GAS - ELECTRICITAT - CALEFACCIÓ

Carrer Nou, 4 - Tel. 797 17 59

Quines són les causes dedivorci?

a)Sí hi ha acord no call'existència de cap causa enconcret. N'hi ha prou amb lamanca de convivència entre elsesposos durant el període detemps que marca la Llei, i queserà de:

-1 any-2 anys-5 anyssegons els casosLa manca de convivència

s'ha de provar fonamentalmentmitjançant documents i/otestimonis.

b)Si no estan d'acord els

esposos:-quan hi hagi alguna de les

causes que portin a la separaciói, amés, NO HI HAGI HAGUTCONVIVÈNCIA ENTRE ELMATRIMONI DURANT UNPERÍODE MÍNIM D'UN ODOS ANYS, segons els casos;

-la manca de convivènciadurant 2 ANYS, des que es vadictar la Sentència de separació0 es decretà l'absència legal d'undels cònjuges;

-la manca de convivènciadurant 5 ANYS, sense necessitat d'al.legar cap altra causa;

-per atemptar contra la vidade l'altre cònjuge.

Què és el conveni regulador?

És un document en què els

esposos pacten el que fa

Rebem nombroses consultes sobre el Divorci i la manerade tramitar-lo, motiu pel qualvoldríem aprofitar aquesta plana per donar algunes indicacions sobre aquest tema.

En primer lloc, però, cal dirque el Jutjat de Pau no éscompetent per la tramitaciód'aquest tipus de procediment,ja que són els Jutjats de PrimeraInstància els competents.

Què és el divorci?

És l'extinció del matrimoni.

Per això es té en compteprincipalment la manca deconvivència durant un períodede temps. El divorci permetcontraure NOU MATRIMONI.

S'obté mitjançant una demanda que necessàriament hade redactar un advocat ipresentarà un Procurador alJutjat de Primera Instància quecorrespongui, que és el de l'últim domicili conjugal 0 el d'onresideixi l'espòs/a demandat/da.

Es pot demanar:a)De comú acord, si els

cònjuges estan conformes entot. És el tràmit més simple,

més econòmic i el que afavoreixles relacions entre els cònjuges.

b)Sense acord entre elscònjuges. Se sol·licita a iniciativa d'un dels dos. El tràmit ésmés llarg, més costós i mésconflictiu.

El divorci

18 Cap de Creus - febrer 1994

Regidoria de Joventut,un pas endavant

Ja en el Cap de Creus passat vam passar revista delServei d'Informació Juvenil CLIPS que la regidoria deJoventut de l'Ajuntament gestiona. Però la regidoriade Joventut és més que un Servei d'Informació Juvenil. Durant l'any hem anat portant a terme iniciativesjoves que els més agosarats dels nostres nois i noieshan aprofitat per presentar a concurs còmics i fotografies dels seus viatges i estones de lleure. Aquests dosconcursos, el de còmic i fotografia, han tingut bonaacollida i el fet d'exposar-los ha fet d'incentiu per talque d'altres nois més vergonyosos ens demanin lesbases per a participar-hi la propera edició, i presentarels seus treballs inèdits.

Per tant aquest nou any servirà per consolidaraquestes iniciatives i augmentar així el nombre departicipants així com la seva qualitat.

Disposar d'un espai a la Casa de Cultura ha servitperquè molts joves d'Argentona vinguin a exposar elsseus projectes: revitalitzar l'esplai del Centre Parroquialintentant que l'oferta de lleure infantil i juvenil tinguiuna continuïtat durant tot l'any, anar de colònies al'estiu, organitzar un intercanvi amb joves europeus...

Per altre costat Argentona participa en el circuitmusical del BARESME juntament amb 12 municipismés. Aquest projecte comarcal sorgit de les propostesdels municipis que el formen, té la intenció de donarun cop de mà als joves músics de cada poble totoferint-los la possibilitat de fer conèixer les sevespeces a joves d'altres pobles en locals privats que ala llarga poden assumir la realització d'un circuit

estable de joves músics.Aquest proper estiu volem des de la regidoria de

Joventut que no s'avorreixi ningú. Aprofitarem el bontemps a l'aire llibre per fer de cada cap de setmanauna festa. De la mateixa manera la II Setmana de laJoventut s'està començant a gestar amb la participacióde les entitats joves de la nostra vila.

Cada cop més la regidoria de Joventut vol estarmés present en la vida quotidiana d'Argentona.

Regidoria de Joventut

l'Ajuntament d'Argentona pelpas dins del terme de l'Autopista a La Roca del Vallès.

s'ha de fer a l'alçada del carrerRamon Berenguer és una de lescompensacions que ha rebut

Recordem que ja durant la primera reunió l'alcalded'Argentona va dir que no estava d'acord que el pont es fesal Camí del Mig i es va mostrar partidari de fer-lo, com enun principi s'havia parlat, a l'alçada de Ramon Berenguer.

Sant Narcís, 1Tel. 756 00 40

08310 ARGENTONA

ManicuraUngles de porcellana

PedicuraDepilacionsTractamentsanticel.Mítics

LLESAERESAVILA

construcció del pont del Camí

del Mig ja que segons l'alcaldemataroní el Ministeri mai li vaprometre res. També ha destacatque el passat mes de juny vaenviar una carta a la Generalitat,sol·licitant que l'administraciótraslladés el pont que inicialment havia de fer des del carrerRamon Berenguer.

Mas va afirmar fa uns diesal rotatiu Crònica de Mataróque l'Ajuntament d'aquestaciutat podria fer-se càrrec delscostos suplementaris que aquesttrasllat podria comportar.

Recordem que per laconstrucció d'aquest pont ésnecessari l'acord entre els Ajuntaments de Mataró, Argentonai Cabrera de Mar.

D'altra banda, el pont que

L'alcalde d'Argentona,Joaquim Casabella, va dir aRàdio Argentona que l'Ajuntament manté la ubicació inicialdel pont, a l'alçada del carrerRamon Berenguer de Mataró.L'alcalde d'aquesta últimapoblació, Manuel Mas, s'hamostrat sorprès per aquestapostura i ha assegurat queintentarà convèncer a l'Ajuntament d'Argentona que el pontal Camí del Mig seria positiutant per Mataró com per Ar

gentona.Manuel Mas ha reiterat la

seva oferta de fer-se càrrec deles despeses suplementàries quepugui suposar el trasllat delpont, alhora que ha recordatque donada l'actual situacióeconòmica, s'han d'optimitzarels recursos. L'alcalde de Mataró ha recordat que en aquestafer l'Ajuntament de Cabreratambé hi està implicat. Segonsva manifestar el regidord'Urbanisme, Santi Mora,l'Ajuntament vol que el vialque hi ha des de RamonBerenguer fins al Camí del Migtambé s'urbanitzi i que no suposi un cost addicional per Argentona. D'altra banda, el cap deConvergència i Unió a l'Ajuntament de Mataró i diputat alCongrés, Ramon Camp, s'hareafirmat en les seves declaracions en les quals indicava queMas no havia sabut convèncer

el Ministeri d'Obres Públiques,Transports i Medi Ambientd'invertir en el pont del Camídel Mig. L'alcalde de MataróManuel Mas ha negat que elMinisteri d'Obres Públiques iTransports l'hagi deixat enevidència en el tema de la

La Comissió Informativa d'Urbanisme de l'Ajuntamentd'Argentona va tractar a finals del mes de desembre i per

segona vegada la petició de l'alcalde de Mataró, ManuelMas, sobre el trasllat del pont a l'alçada del Camí del Mig.

Un pont sobre la Riera enfrontaels Ajuntaments d'Argentona i Mataró

Cap de Creus - febrer 1994 19

Mercedes Aroz que vaexplicar les mesures que hapres el govern central per lareforma del mercat de treball.

La regidora d'Ensenyament i Mitjans de Comunicació, la socialista MontseBrugal, ha anunciat la intenció de fer periòdicamentaquests tipus de sopars pertractar temes d'actualitat.

Recordem que MercedesAroz pertany a la comissiód'Economia i Hisenda delCongrés dels Diputats.

El sopar va acabar alvoltant de quarts de dues dela matinada.

El comitè local del partitdels Socialistes de Catalunya va encetar el dissabte18 de desembre un cicle desopars tertúlia per tractartemes d'actualitat.

Aquest primer sopar vacomptar amb la participacióde la diputada socialista alCongrés, Mercedes Aroz, amés d'una trentena demilitants i simpatitzantsd'aquesta formació política.El sopar es va fer al Casald'Argentona i va començaral voltant de les 10 de la nit.

El pes de la tertúlia el vaportar la diputada socialista

El PSC ha començat un ciclede tertúlies sobre temesd'actualitat

Regidoria de Medi AmbientNota aclaridora de l'escrit publicat en el "Capde Creus" núm. 11 - desembre 1993, titulat: "La

Regidoria de Medi Ambient prepara un Censd'Activitats Industrials"

En el mes d'octubre de 1993 es va endegar desde la regidoria de Medi Ambient un estudi de laincidència ambiental al nostre municipi per tal deconèixer d'una forma més profunda la connexió del'activitat industrial del municipi amb el medi

ambient.A l'efecte s'està realitzant un cens d'activitats

industrials per part de l'empresa NADREC, S.A.Divisió Medi Ambient, adjudicatària del servei.Aquests censos d'activitats industrials estanactualment subvencionats en un 80% pelDepartament de Medi Ambient de la Generalitat de

Catalunya.El motiu d'aquest estudi no és la fiscalitat, sinó

la preocupació per la millora de la qualitat de vidadels vilatans, als quals agraeixo la col·laboracióque ens estan donant per la realització d'aquestcens d'activitats industrials.

Aquesta regidoria és conscient que a la nostravila hi ha empreses contaminants, no nomésescorxadors sinó també d'altres activitats. Amb larealització d'aquest estudi coneixerem la realitat

dels factors contaminants.Antoni Julià i Valls,

regidor de Medi Ambient

Mataró, o L'Hospitalet deLlobregat.

Les espectatives d'aquesta festa no es van a-complir ja que el públic nova participar tant com altresanys.

El mateix dia a la nit esva celebrar el tradicional ballpopular a la Sala d'Argentona amb l'Orquestra Ata-laia.

El dissabte dia 12 degener es va celebrar aArgentona la tradicional festa dels Tres Tombs. La festaarrelada des de fa anys a lavila es va destacar pel volumde participació de genets,200 en total, i una decena decarruatges. Enguany la cer-cavila va comptar ambentitats culturals d'altrespobles com Vilassar de Mar,

Més de 200 genetsvan participar als Tres Tombs

cines de Correus puguincomençar durant els mesosde febrer o març.

Recordem que fa unsdies l'alcalde d'Argentonava enviar un comunicat alcap de serveis de Correusde Mataró on anunciava quesi en el termini de 8 dies noes disposava de la informació de l'estat en què estrobava l'expedient de laconstrucció de les oficineses veuria amb l'obligació deprendre altres mesures,com ara la difusió d'aquestafer als mitjans de comunicació. L'alcalde va demanar amb la màxima urgènciapossible aquest escrit sobrel'oberturade la nova oficina.

Degut a l'estat deplorable en què es troben lesoficines de Correus delnostre municipi i les queixesdels vilatans, correus il'Ajuntament van arribarl'any passat a un compromísverbal on constava queabans de finalitzar l'any 1993es portarien a terme l'inicide les obres de construccióde la nova oficina. Aquestanova oficina és previstd'instal.lar-la al carrer Joan

XXIII, 20.

Les obres de les novesoficines de Correus a Argentona podrien començardurant els mesos de febrero març, segons va informara mitjans del mes passat al'Ajuntament d'Argentona elcap dels serveis perifèricsde la prefectura provincialde Correus de Barcelona,José Maria Segòvia.L'alcalde d'Argentona,Joaquim Casabella, ja vaenviar un comunicat on demanava urgentment l'acon-dicionament d'aquestesoficines que s'havien d'iniciar abans del començament d'aquest any. JoaquimCasabella va rebre la trucada del cap dels serveisperifèrics de la prefecturaprovincial de Correus deBarcelona, José Maria Segòvia, que va assegurar queel projecte de l'oficina deCorreus de la nostra vila esva adjudicar el passat mesde desembre. Aquestaempresa té atorgat un període de 7 mesos per a laconstrucció de les oficinesa Argentona. Tot i això JoséMaria Segòvia s'ha compromès amb l'alcaldeJoaquim Casabella a intentar que les obres de les ofi

La nova oficina de Correus espodria començar en elspròxims dos mesos

—Cosks de ^la Vil

20 Cap de Creus - febrer 1994

Pel que fa a la sortidanord, els focus són elsmateixos que els de la zonadel Pi Gros.

El projecte té un costaproximat de cinc milions depessetes que ha pagat laGeneralitat en concepted'indemnització per lesinstal·lacions afectades perla remodelació de la RondaExterior.

Fonts de la regidoria deServeis de l'Ajuntament hanassegurat que amb aquestenllumenat de la Ronda Exterior queden cobertes lesnecessitatsfuturesd'aquestazona quan s'hagi construït elPER I de Sant Sebastià.

A primers d'any vaconcloure el pla d'enllumenatde les entrades d'Argentonatot venint de Mataró i Granollers i el de la RondaExterior.

Concretament a l'encreuament del Pi Gros s'hihan instal·lat tres focus d'unapotència total de 3.750 watsen un màstil de 10 metresd'alçada. Abans aquestazona estava il·luminadanomés amb 500 wats.

Pel que fa a la RondaExterior s'hi han instal·lat 34fanals de 6 metres d'alçadaamb una separació de 20metres. Abans la separacióera de 40 i l'alçada de 10.

La Ronda Exterior té un nouenllumenat

Josep Clofent, va dir ques'estava intentant inclourela redacció del projecte dinsd'altres àmbits d'ajut de lainstitució que presideix eltambé socialista ManuelRoyes.

A banda d'això i durantel mes de gener es vademanar també un ajut a laGeneralitat per les obres deremodelació del vell edificide l'Ajuntament. Segons vaanunciar Joaquim Casabella durant el Ple, s'haviaentrevistat amb la consellerade Governació, MariaEugènia Cuenca, per a-conseguir aquests ajuts abanda d'altres com el del'enllumenat de la zonacomercial i l'arranjament dela mina del carrer de Puig iCadafalch.

El Pla de Cooperació iassistència local de laDiputació (PCAL) ha concedit una subvenció degairebé 20 milions de pessetes per obres de reformade l'ajuntament vell. A-questa subvenció arribadesprés que el consistoriargentoní hagués presentatles al·legacions a les primeres concessions de laDiputació que només contemplaven la concessió de5 milions de pessetes per laredacció del projecte delnou cementiri i 5 més perl'arranjament de l'ajuntament vell. Tot i que a lallista definitiva del PCAL hiapareixen relacionats els 20milions per l'ajuntament vell,no hi apareix el projecte delcementiri, el regidor derecerca de recursos aliens,

La Diputació ha atorgat 20milions de pessetesper arreglar l'ajuntament vell

El regidor de Cultura del'Ajuntament d'Argentona,Sr. Raimon Català, va explicar en acabar la reunió queaquesta mostra té unesperspectives molt exitoses.

Pel que fa al finançamentde la mostra, el pressupostprovisional és de 1.600.000pessetes. L'Ajuntament organitzador, en aquest casArgentona, haurà de buscarels patrocinadors que calguiper tal de finançar les despeses generals i cada ajuntament participant farà unaaportació econòmica que cobrirà les despeses no finançades pels patrocinadors.

La mostra es dividirà endues fases: una fase localde la mostra que seleccionarà els treballs que espresentaran a la fase comarcal. La selecció de lafase local es farà el dia deSant Jordi, 23 d'abril, i el 28de maig es farà la fasecomarcal.

El passat dia 12 de generes van reunir a l'Ajuntamentd'Argentona un total de 15regidors de la comarca delMaresme per parlar sobre lapropera Mostra Literària delMaresme que es farà durantels mesos de febrer, març iabril d'enguany i que culminarà el dia 28 de maig. Enaquesta reunió, on es vaparlar de l'organització del'onzena Mostra Literària delMaresme, van ser-hi presents els municipis d'Alella,Arenys de Munt, Cabrils,Malgrat de Mar, Mataró,Òrrius, Sant Vicenç deMontalt, Teià, Tiana, Vilassar de Mar, Caldes d'Estraci Argentona.

L'Ajuntament d'Argentona serà l'encarregat detrametre l'esborrany de lesbases de la mostra d'enguany, que es discutiran iaprovaran en una properareunió que se celebrarà eldia 1 de febrer a Argentona.

La Mostra Literària delMaresme es farà a Argentonael dia 28 de maig

un futur pròxim víctima delvandalisme. Fonts municipals han apuntat quebàsicament el que es preténés la conservació de l'ermitai el seu entorn.

Just en acabar la reuniól'alcalde d'Argentona vaapuntar la possibilitat que lasolució s'hagi de buscarmitjançant la creació d'unacomissió que vetlli pel man-tenimentd'aquest patrimoni.

També a la sortida de lareunió el director generald'Urbanisme va dir que elproblema de Clara és delicati difícil.

Els propietaris de la zonade Clara es van reunir amitjans de gener ambl'alcalde d'Argentona,Joaquim Casabella, i el director general d'Urbanisme,Joan Antoni Solans, per intentar trobar una solució a ladegradació del patrimonihistòric de Clara. La reunióva durar aproximadamentuna hora. En aquest períodede temps, els propietaris dela zona de Clara handemanat el suport de lesdues administracions persalvar el patrimoni. Unpatrimoni que, segons handit els propietaris, pot ser en

Els propietaris de Clara volenajut per mantenir el patrimoniartístic

Cap de Creus - febrer 1994 21

dijous 16 de desembre decasa seva.

Segons el metge forenseles causes de la mort hanestat per inanició i fred. JoséRodríguez Circusano estavamort de feia tres dies, i unscaçadors el van trobar a 3/4 de 12 del matí al margedel camí de la carretera queva de Dosrius a Canyamarsa la zona del paratge de laCreu de l'Àguila, al Crematdel Prat.

Recordem que des defeia dies la Policia Local dela vila i la Guàrdia Civil estaven buscant a José Rodríguez Circusano que patiapèrdua de facultats mentalsi anava indocumentat.

Escàs ressò de la campanyade recollida d'arbres de Nadal

El regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Argentona,Antoni Julià, ha manifestat que no està content amb lacampanya de recollida d'arbres de Nadal, ja que dels 300que es calcula que n'hi ha només se n'han recollit 19.Aquests arbres de Nadal s'han fet servir d'adob, ja que s'ha

demostrat el poc èxit del replantament d'aquestes espècies. El dimecres dia 12 de gener va finalitzar lacampanya.

Segons ha informat lapolicia local d'Argentona eldiumenge dia 2 de genervan trobar a la rodalia de lacarretera de Dosrius a Can-yamars el cos sense vidadel veí de Can Cabot JoséRodríguez Circusano que vadesaparèixer el passat

Mort de fred i inanició un veíde can Cabot que vadesaparèixer de casa seva

elles Argentona, difon total'activitat que hi ha alMaresme.

L'espai va néixer a partirde l'acord de Ràdio Arenys,Ràdio Tordera i Ràdio Malgrat la tardor del 1991. Elgener del 1992 es va començar a emetre dirigit per OriolFerran, amb una durada dedues hores i format demagazine informatiu. El mateix estiu la durada es va reduir als seixanta minuts i dela direcció se'n va ocuparJosep Maria Flores. Des delmes de gener de l'anypassat aquesta responsabilitat la desenvolupa AlbertFont. A hores d'ara hi estanassociades les emissoresmunicipals d'Arenys de Mar,Arenys de Munt, Tordera,Malgrat i Argentona.

de circulació s'han reduït enun 7'53%, respecte al mateixperíode de l'any passat, i quela major part dels accidentsmortals tenen lloc a la matinada del diumenge.

La carretera comarcal14-15 que uneix Granollersamb Mataró i que passa perArgentona és segons l'InstitutCatalà de Seguretat Viàriauna de les rutes on s'hi produeixen més accidents detràfic nocturns. Segons a-quest estudi qui pateix mésaccidents són joves d'entre22 i 25 anys.

Altres rutes que sónpropenses a produir-s'hiaccidents són: el tram CostaBrava de la C-255, la C-253 ila C-252, a més d'altres secundàries; la de Salou alVendrell per la N-340; i la deBarcelona-Pla d'Urgell per laNacional 2.

Cal tenir en compte quedurant els primers 11 mesosd'aquest any els accidents

La carretera de Mataró aGranollers, una de les quatrerutes més perilloses durant elcap de setmana

L'informatiu comarcaldel Maresme, programaque emet Ràdio Argentonacada dia al voltant de launa, ha celebrat aquest mesde gener el seu segonaniversari. Aquest informatiu on hi participen emissores de la comarca, entre

Per acabar cal dir queexisteix un telèfon d'informació de la SIDA. És el 90021 22 22. En aquest telèfones dóna informació confidencial sobre la malaltia. Estàa disposició de qualsevolpersona i està a càrrec deprofessionals sanitaris.

La regidoria de Sanitatde l'Ajuntament d'Argentonaha informat que durant l'any1993 no ha augmentat elnombre d'afectats per laSIDA a Argentona. Recordem que segons les dadesde l'any 1992, el nombre depersones afectades peraquest virus era de cinc.Segons una entrevistamantinguda amb el directoradjunt al programa de prevenció i control del departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, el doctorMartí Vall, Catalunya està dividida en 8 regions sanitàriesi que a la regió del Barcelonèsnord i Maresme hi ha 600persones que tenen la malaltia sense comptar les persones que estan infectades.Pel que fa al nombre totald'afectats per la malaltia ésde 22.000 persones, el 80%dels quals són homes i el20% són dones.

Per altra banda, l'Organització Mundial de la Salutestima que hi ha 13 milionsde malalts per aquest virus almón. Segons Martí Vall lacaracterística més dramàticad'aquesta malaltia és queafecta als joves. La mitjanad'edat és de 30 anys. MartíVall ha explicat que el DiaMundial de la SIDA va sercreat per l'Organització Mundial de la Salut l'any 1988 pertal que es dediqués un dia arecordar la malaltia de la SIDAi els esforços per combatrel'epidèmia. Aquest dia tambéés un dia de solidaritat per atots els afectats pel virus. Lesvies de contagi són el contacte amb sang infectada, elcomportament sexual tanthomosexual com heterosexual, el compartir agulles ixeringues entre personestoxicòmenes i el fet que unadona embarassada quedi infectada.

Segon aniversari del'Informatiu del Maresme, onhi col·labora Ràdio Argentona

El nombre d'afectats per laSIDA no ha augmentat alnostre municipi

22 Cap de Creus - febrer 1994

va assistir també l'alcalded'Argentona Sr. JoaquimCasabella.

Recordem que la nostravila serà la seu de dos àmbitsd'aquest congrés, el que fareferència a entitats i institucions culturals i també l'àmbitde mitjans de comunicació.La presentació d'aquestsàmbits es farà el dia 12 demarç a la sala gran del'ajuntament vell i a la salad'actes de l'ajuntament nou.

El passat divendes dia21 de gener es va celebrarl'acte d'inauguració delCongrés de Cultura delMaresme que a la salad'actes de la Caixa Laietana,al carrer Santa Teresa 61, deMataró. A aquest acte inaugural, hi va assistir el conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Guitart, que vafer una conferència sota eltítol de: L'ASSOCIACIONISME CULTURAL, AVUI.

A l'acte d'inauguració hi

S'ha inaugurat el Congrés deCultura del Maresme

dels 394 que té inscritsaquesta escola.

L'escola Bernat de Riude-meia obtindrà un total de300.000 pessetes entre els239 alumnes d'aquestaescola.

I pel que fa al col·legi SantMiquel del Cros s'ha aprovatuna quantitat de més de212.000 pessetes, entre els171 alumnes del col·legi.

Per cada alumne de lestres escoles d'Argentona hicorrespon una quantitat de1.243 pessetes.

Les obres d'adequació del Passatge de les Escoles.

és previst que s'asfalti la restade carrers, com Bellavista, elprimer tram del carrer ÀngelGuimerà, i d'altres carrersd'Argentona.

D'altra banda, carrerscom Enric Granados, JoanXXIII, Jacint Verdaguer, Puigi Cadafalch i Les Parres vanser els trams escollits perpavimentardurant la primerafase, la primavera de l'anypassat.

l'Ajuntament d'Argentona il'empresa FERROVIAL perinstal·lar una planta depavimentació a la zona de lesMateves a canvi de l'asfalta-ment gratuït d'alguns carrersd'Argentona. Aquesta plantaserà desmantellada quanacabi la pavimentació del'autopista del Maresme. Elprimer dels carrers, Passatgede les Escoles, està en procésde remodelació per posteriorment afegir-hi una capad'asfalt. En els pròxims dies

L'acord entre l'Ajuntamentd'Argentona i l'empresaFERROVIAL, encarregadade les obres de l'Autopistadel Maresme, està donant elsseus fruits degut a què desde fa alguns dies s'ha iniciatla segona fase d'un procésde remodelació per tal de feruna capa de pavimentació adiversos carrers de la vila.

Segons fonts de l'alcaldia,aquesta segona fase depavimentació, que serà gratuïta, pertany a l'acord entre

L'acord entre FERROVIAL i l'Ajuntamentpermet una segona fase d'asfaltatgratuït dels carrers

Les APAS deles tresescoles rebranun milió depessetes desubvenció

La comissió de govern del'Ajuntament d'Argentona vaaprovar el mes passatl'atorgament de les subvencions anuals a les associacions de pares d'alumnesde les escoles públiquesd'Argentona.

Les subvencions, quepugen a un milió de pessetes,i que han estat aprovadesper la comissió de govern del'Ajuntament d'Argentona estroben dins la partida delspressupostos generals delmunicipi per l'exercici de1993.

Per l'Associació de paresdel col·legi Francesc Burniols'ha aprovat a prop de migmilió de pessetes, 1.243pessetes per cada alumne

El bitllet fins aMataró ja val100 pessetes

El preu del bitllet del'autobús que fa el recorregutentre Argentona i Mataró, vala partir del dimecres dia 18de gener 100 pessetes. Lapuja del bitllet ha experimentat un increment de 10pessetes respecte l'anteriorpreu que estava establert en90 pessetes. Segons fontsde la companyia d'autocarsJORDI BARBA, l'incrementdel preu del bitllet és degut aquè la Generalitat obliga afer aquests augments delbitllet d'autobús, paral·lelament a la pujada de l'índexde preus al consum. Tot iaixò la puja és superior al 10per cent, alguns punts persobre de l'IPC.

^OSES DE-fc* \nJT^

Cap de Creus - febrer 1994 23

Reproducció del treball guanyador del Concurs de Cartells de la XI Mostra Literària del Maresme, obrade l'argentoní Jorge Sarraute. En total es van presentar 65 cartells a concurs, fet que suposa un rècorddins aquest certamen, que se celebra cada any en un municipi diferent de la comarca i que en l'ediciód'enguany té a Argentona com a seu principal.

mostraliterària