La filosofia i la seua històriaFilosofia 1r Batxillerat

Curs 2017-2018

Rafael, L’escola d’Atenes (1510-1511), Museus Vaticans, Roma

L’inici del pensament

El pensament filosòfic va sorgir simultàniament –en elsegle VI aC.– en tres zones distintes i distants delnostre planeta: en l’Índia, en Xina i en Grècia. En elsdos segles següents, es va produir un desenvolupamentespectacular de l’especulació i la reflexió, que va obrirels camins pels que les tres grans tradicions filosòfiques(l’índia, la xinesa i l’occidental) haurien de descórrerdurant els dos mil anys següents. La simultaneïtatd’aquesta triple explosió intel·lectual no ha deixat desorprendre a comentaristes i historiadors.J. Mosterín, India. Historia del pensamiento, Alianza, 2007, pàg. 7

La filosofia occidental va nàixer fa uns 2600 anys a les riberes de la Mediterrània, a les colònies gregues d’Àsia Menor (Milet i Efes) i d’Itàlia (Elea i Agrigent).

Per què apareix en aqueix moment i en aqueix lloc?La resposta es troba en les següents circumstàncies socials, polítiques i econòmiques:

transformacions polítiques: es passa d’una societat tradicional (agrícola i aristocràtica) a una polis (societat urbana, on hi ha un protagonisme i una participació dels ciutadans)

la religió grega manca de llibres sagrats que codifiquen les creences i els rituals

hi havia una prosperitat econòmica, deguda a un fort desenvolupament artesanal (tecnologia) i a un comerç marítim florent

la conseqüència immediata de tot açò (viatges i intercanvi comercial) és el contacte de la civilització grega (metròpoli) amb les altres colònies mediterrànies i aquest contacte comporta una confrontació cultural i un intercanvi i adquisició de nous coneixements, tècniques, costums, rituals religiosos, creences, divinitats, tipus d’organització social i política.

Aquesta circumstància cultural facilita la reflexió i ladiscussió i afavorirà l’aparició d’un nou discursenfrontat al mite (declinació del mite) i basat en laracionalitat (logos). És el que s’anomena el pas del miteal logos, indicant d’aquesta manera que la filosofiasorgeix com a explicació alternativa a la donada pelsmites, que donaven compte de l’origen del món i delsfenòmens naturals, així com de tot allò relacionat ambels humans i les seues institucions socials, mitjançantrelats imaginaris sobre divinitats i éssers sobrenaturals.La filosofia comença, per tant, quan es posen enqüestió les creences mitològiques (cosmovisió mítica),posant-les en dubte i aspirant a un coneixement basaten raons (cosmovisió lògica).

Diferències entre el mite i la filosofia

mites filosofia

Discursos basats en argumentacions racionals

És racional i crítica

La filosofia no dóna res per definitivament vertader ni diu el que hem de fer; ans al contrari, ens ajuda a pensar per nosaltres mateix

És universal en les seues propostes: aspira a ser vàlida per a tothom

Les propostes filosòfiques depenen del temps històric en què es formulen

Els textos filosòfics responen a esforços intel·lectuals individuals

Relats basats en éssers sobrenaturals (déus i herois)

Són irracionals i exigeixen una adhesió emocional i acrítica

Es consideren vertaders i ofereixen models de conducta (normes, codis morals) (normatius)

Són etnocèntrics: la seua finalitat és crear vincles entre els membres d’una comunitat i establir senyals d’identitat col·lectiva (sentiment de pertinença a un mateix grup social)

Són ahistòrics: són vàlids en qualsevol època i no pretenen descriure l’origen històric de la comunitat

Són anònims. Origen ancestral. La seua autoritat rau en la tradició

Persèfone i les estacionsPersèfone era filla de Zeus i Demèter [deessa de l’agricultura]. Era filla única. Va créixer feliç entre les nimfes, en companyia de les seves germanes, les altres filles de Zeus, Atena i Àrtemis. No li importava el matrimoni fins que el seu oncle Hades es va enamorar d'ella i la va raptar amb l'ajuda de Zeus. El lloc del rapte fou el prat d’Enna, a Sicília. En el moment que la noia estava collint un narcís (o un lliri) es va obrir la terra, va aparèixer Hades i se l'emportà al seu regne. Des d'aquell moment va començar per Demèter la llarga recerca de la seva filla, i va recórrer tot el món conegut. Quan Persèfone va desaparèixer per l'abisme, va fer un crit que Demèter va sentir. Hi va acudir però no trobà ningú. Durant nou dies i nou nits, sense menjar ni beure ni banyar-se ni arreglar-se la deessa vagà pel món amb una torxa encesa a cada mà. Al desè dia trobà Hècate, que també havia sentit el crit, però no va veure el raptor. Només Hèlios, el Sol, que ho veu tot podria dir-li el que havia passat. Demèter va decidir no tornar al cel i buscar per tota la terra la seva filla. Va adoptar l'aspecte d'una dona vella i va anar a Eleusis.

L'exili de Demèter per la terra va fer que no s'ocupés de les seves obligacions i la terra es va tornar estèril. Per això Zeus va ordenar a Hades que tornés Persèfone a la seva mare. Però ja no era possible, ja que la jove havia trencat el dejuni menjant un gra de magrana durant la seva estada als inferns, i això l'impedia de tornar. Però Demèter i Hades van arribar a un acord amb la intervenció de Zeus: Demèter tornaria al seu lloc a l'Olimp i Persèfone partiria l'any entre l'Hades i la seva mare. Així, cada primavera, Persèfone surt dels estatges subterranis i puja al cel amb els primers brots de la natura, i torna a les ombres a l'època de la sembra. Tot el temps que mare i filla estan separades, la terra es torna estèril, és l'època de l'hivern.

https://www.youtube.com/watch?v=QkdI9I9Xql8 Dante Gabriel Rossetti , Persèfone (1874)

Origen del dolor i del patiment: el pecat original

Rep

rese

nta

ció

del

Pec

atO

rigi

nal

. Esc

ult

ura

Ro

màn

ica,

V

alle

jo d

e M

ena,

Bu

rgo

s

Hu

go v

an d

er G

oes

,. E

l pec

at o

rigi

nal

(1

47

0-1

47

5).

K

un

sth

isto

risc

hes

Mu

seu

m, V

ien

a.

Miquel Àngel, Pecat original i expulsió del paradís (1509). Capella Sixtina. Museus Vaticans.

Pie

ter

Bru

egh

el e

l Vel

l, La

co

nst

rucc

iód

e la

to

rre

de

Ba

bel

(1

56

3),

K

un

sth

isto

risc

hes

Mu

seu

m, V

ien

a.

La torre de Babel [Gènesi, 11:1-9]

1 En tota la terra es parlava una sola llengua i es feien servir les mateixes paraules. 2 Els homes van emigrar des de l’orient, trobaren una plana al país de Xinar i la van poblar. 3 Llavors parlaren entre ells de fer maons i coure’ls al forn. Així començaren a fer servir maons en lloc de pedra, i asfalt en lloc de morter.4 Després van dir:– Vinga, edifiquem-nos una ciutat i una torre que arribi fins al cel; així ens farem un nom i no ens dispersarem per tota la terra.5 El Senyor va baixar per veure la ciutat i la torre que construïen els homes, 6 i es digué: «Tots formen un sol poble i parlen una sola llengua. Si aquesta és la primera obra que emprenen, des d’ara cap dels seus projectes no estarà fora del seu abast. 7 Baixem a posar confusió en el seu llenguatge perquè no s’entenguin entre ells.»8 Així el Senyor els va dispersar des d’aquella regió per tota la terra, i van abandonar la construcció de la ciutat. 9 Per això aquella ciutat porta el nom de Babel, perquè allà el Senyor va posar la confusió en el llenguatge de tota la terra, i des d’allà el Senyor va dispersar els homes arreu de la terra.

La Torre de Babel és una construcció de la qual parla la Bíblia (Gènesi, 11:1-9), i és coneguda i important degut a la interpretació judeocristiana que se n’extreu; la creació dels diversos idiomes com a càstig diví a l’home per voler arribar al cel amb el seu edifici. Les diferents llengües van ser vistes com un càstig ja que propiciaven la no-entesa entre els homes, per tal de que no es poguessin posar d’acord mai més per a fer una obra semblant. Val a dir que fins aleshores els homes parlaven tots una única llengua ja que com s’explica als relats d’orígens (o relats etimològics) això era així ja que tots els homes descendien de la família de Noé, els únics que van ser escollits per a sobreviure el Diluvi Universal, i que òbviament parlaven en un sol idioma.https://deartesethistoria.wordpress.com/2013/03/07/la-torre-babel/

Concepció de la natura

Per al mite...

La natura és caòtica i sagrada: depèn dels capricis i passions dels déus.

La natura és arbitrària i els seus esdeveniments són impredictibles

Per a la filosofia...

La natura és ordenada i es poden entendre els fenòmens naturals racionalment, sense recórrer a éssers sobrenaturals.

La naturalesa és cosmos i, per tant, els esdeveniments naturals són predictibles(ordre, regularitat, necessitat: logos)

PREGUNTA RESPOSTA ACTITUD INTEL·LECTUALFILOSOFIA ANTIGA(ss. VI aC-III dC)

PlatóAristòtilEpicurSèneca

Per què la natura no és caòtica i sí manifesta un ordre?

ORDRE NATURALCOSMOSLogos, Permanència, Lleis, Necessitat, Essència

curiositatsorpresa

FILOSOFIA MEDIEVAL(ss. IV-XIV)

Sant AgustíSant TomàsGuillem d’Occam

davant el caràcter contingent d’allò creat, sorgeix la pregunta:Per què hi ha éssers i no el no-res?

Déu com a CREADORRelació FE-RAÓ

reverènciagratitudsubmissió

FILOSOFIA MODERNA(ss. XV-XVIII)

DescartesLeibnizSpinozaLockeHumeKant

El punt de mira deixa de ser quelcom exterior a l’ésser humà, siga la natura o Déu, per tal de centrar-se en l’humà mateix:Què és l’ésser humà?

L’ésser humà com a SUBJECTE: coneix → ciència

mètode científic, matematització de la realitat actua → moral i política

fonamentació racional de la praxis sent → estètica

reflexió autònoma

Projecte il·lustrat:RAÓ → CIÈNCIA → PROGRÈS

superioritat (control tècnic de la natura)

FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA(ss. XIX fins l’actualitat)

ComteMarxNietzscheWittgensteinHeidegger

primera fase:confiança en la raó il·lustrada

TELEOLOGIA immanent a la història Positivisme, Marxisme

confiança en el progrés humà

segona fase: crisi de les idees il·lustrades

(guerres, crisi ecològica) gir lingüístic

Fracàs del projecte il·lustrat: NEGACIÓ DEL PROGRÉS I DEL SUBJECTE HUMÀ

Pseudoproblemes filosòfics

interdisciplinarietat

Tradicionalment, la història de la filosofia s’ha dividit en quatre grans etapes:

La relació essencial de la filosofia amb la seua història

La dependencia que la filosofía tiene de un logos comunitario significa que en ningún momento se puede olvidar de su pasado ni prescindir de su futuro. La filosofía está en el pasado, en el presente y en el futuro, a diferencia de la ciencia, para la cual el pasado no representa sino un momento de su desarrollo, pero no de su madurez ni de su verdad. Por eso, si para la ciencia el pasado podría ser considerado como una historia de los errores, ya que lo que del pasado no es error pertenece al presente, en la filosofía el pasado es verdaderamente pasado, porque su sentido pertenece esencialmente a su comunidad; pero a la vez es verdaderamente filosofía, porque nos interpela en cuanto filosofía, en la medida en que representa un logos aceptado en su día. Por tanto, la relación de la filosofía con su pasado no es la de la verdad con sus errores. Cada época tiene su verdad y una verdad también para nosotros. De ahí que el estudio de la historia de la filosofía ni es solo filología ni es pura erudición; es ante todo un ejercicio de filosofía. La verdad filosófica está en la historia, porque cada sistema o cada filosofía manifiesta una verdad, siempre humana y por eso ajustada a una situación, pero también por eso mismo comprensible, es decir, traducible, interpretable y aplicable por cualquier sujeto humano que haga filosofía. Javier San Martín Sala, Antropología filosófica I. De la Antropología científica a la filosòfica, UNED, 2013

[el mite i la tradició són dogmàtics i particulars (cada poble té els seus); en canvi, el filòsof vol dir un discurs universal, vàlid per a tothom; aquest logos universal no és particular, sinó dialògic: tothom pot manifestar la seua opinió mitjançant la paraula i donar les seues raons en un context de diàleg comunitari]