LAG A6 2013 - Matt Ch. Rocha

Final Cut ProPrograma d’edició de vídeo no lineal

Història

✤ Desenvolupada inicialment sota el nom de KeyGrip per Macromedia l’any 1998, pretenía ser una alternativa més professional i basada en Apple Quicktime que el software més popular del moment, Adobe Premiere.

✤ Degut a problemes de llicències amb els seus col·laboradors, Macromedia la posà a la venta. Apple acabà comprant-la i desenvolupant-la per el seu propi compte.

✤ El software fou molt ben rebut entre els usuaris degut a la estabilitat que proporcionaba frent el codi ja antic de Adobe Premiere, i l’alta compatibilitat de formats de vídeo que soportava gràcies als acords que Apple conseguí amb terceres companyies.

CaracterístiquesPrincipials

✤ Edició no lineal

✤ Interfície intuitiva✤ Alta compatibilitat de formats, principalment de

Quicktime (DV, HDV, P2, DVCProHd, XDCAM, 2K)✤ Ampli suport de còdecs de compressió en HD, SD o

DV

✤ Renderització en temps real✤ Edició Multi-cámara

✤ Inclusió de fins a 99 pistes d’audio✤ Gran quantitat de plug-ins d’audio i video

preincorporats (correctors de color i canal, efectes, equalitatzadors, editors de chroma-key, etc.)

✤ Complementarietat amb programes secundaris de la pròpia suite: Color, Motion, Compressor...

✤ Opcions de treball i renderització en reds locals i/o amb servidor

Cronología

✤ 1998: Macromedia presenta “KeyGrip” per Windows i MacOS a la National Association of Broadcasters (NAB).

✤ 1999: Apple presenta Final Cut Pro a la NAB.✤ 2000: Primer programa de TV editat amb Final Cut,

“WOW! Women of Wrestling”.✤ 2001: Presentació de Final Cut Pro 2, que inclou

renderització en temps real.✤ 2001: Primer llargmetratge d’un gran estudi amb

Final Cut, “The Rules of Attraction”.✤ 2001: Presentació de Final Cut Pro 3, amb la

incorporació d’edició offline i els plug-ins de correcció de color de manera nativa.

✤ 2002: Guanyador d’un Premi Emmy d’Enginyeria per la seva aportació a l’indústria.

✤ 2003: Presentació de Final Cut Pro 4, que inclou les noves eines Compressor (compresió avançada), LiveType (composició tipogràfica) i Soundtrack (creació de bandes sonores).

Cronología

✤ 2003: Presentació de Final Cut Express, per a usuaris no professionals.

✤ 2004: Final Cut Pro 4.5 soporta vídeo en HD (720p-1080i).

✤ 2005: Presentació de Final Cut Pro 5, amb soport dels formats HDV i P2.

✤ 2006: Apple presenta Final Cut Studio, que inclou DVD Studio Pro 4 i Motion 2 en el pack. Deixa de comercialitzar Final Cut Pro de manera independent.

✤ 2007: Presentació de Final Cut Studio 2, que inclou Final Cut Pro 6 amb Open Format Timeline, que permet la inclusió de diferents formats de vídeo en una mateixa línea de temps. El pack també incorpora la nova eina Color (retoc professional de color i fotografía)

✤ 2009: Presentació de Final Cut Studio 3, amb Final Cut Pro 7 incorporant encara més formats d’edició natius (Apple ProRes LT, ProRes 4444), i una important reducció del preu

Cronología

✤ 2011: Presentació de l’última versió fins al moment, Final Cut Pro X, amb un renovament complet i noves característiques:‣ Codi reescrit de zero.‣ Aplicació de 64 bits.‣ Nova interfície, flux de treball i

automatitzacions (classificació automàtica de plans, correció automàtica d’errors, etc.)

‣ Suport fins a 4K‣ S’eliminen les aplicacions complementaries

Color, Soundtrack Pro, DVD Studio Pro.

UsuarisNotables

✤ Germans Coen amb pel·lícules com “No Country For Old Men”, “True Grit” o “Burn After Reading”

✤ Francis For Coppola amb “Tetro”

✤ Kirk Baxter y Angus Wall, guanyadors de dos Oscars consecutius a millor montatge per les pel·lícules , “The Social Network” i “The Girl With The Dragon Tattoo”, i nominats anteriorment per “The Curious Case of Benjamin Button”, editades totes amb Final Cut Pro.

Alternatives de Codi Lliure

✤ Lightworks: Presentada el 1989, l’any 2010 va ser posada en codi lliure. Pel·lícules guanyadores d’Oscars com “Pulp Fiction”, “Shutter Island”, “The King’s Speech”, “Braveheart” i “Mission Impossible” han estat editades amb Lightworks.

✤ Cinelerra: Distribuida desde l’any 2002, forma part del projecte de codi lliure GNU, i ha rebut premis per les seves característiques de postproducció.

✤ Kaltura: Fundada com a una plataforma oberta de vídeo, proporciona als seus usuaris un editor no lineal de vídeo de codi obert en la mateixa web.