FITOB - Llibre Complet FITOB 2016 DARP Red

8/16/2019 FITOB - Llibre Complet FITOB 2016 DARP Red

1/330

SÈRIE MANUALS TÈCNIC

INNOVACIÓal sector agroalimenta

Curs de nivell bàsic de manipulador aplicador de productes fitosanitaris


2/330

a n i t a

r i s


3/330

Curs de nivell bàsic

de manipulador i aplicadorde productes fitosanitaris


4/330

Copyright d’aquesta edició: Generalitat de Catalunya. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

Primera edició: Abril 2015

Disseny gràfic i maquetació: Equip de producció de materials del Servei de Formació Agrària

Impressió:

Diposit legal:

ISBN:

Està prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, sense la prèviaautorització de l’editor.


5/330

CRÈDITS

La idea original i el disseny d’aquest curs, per impartir-lo a distància, és el del grup de Formació a Distància(FAD) del Servei de Formació Agrària del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP).

Direcció tècnica

Xavier Subirós Serra

Servei de Sanitat Vegetal (DARP)

Autoria dels continguts

Una part important del curs ha estat el resultat d’una adaptació i actualització dels continguts dels manuals delcurs de nivell bàsic i qualificat de manipulador i aplicador de productes fitosanitaris editats pel DARP a l’any2008 i 2009 respectivament. En canvi, els temes 7, 8, i 9 i una part del tema 10 són originals. En aquesta feinad’adaptació i autoria han participat:

Marisa Bonmatí Guidonet. Servei de Prevenció de Riscos Laborals (DARP) Alba Fillat Morata. Centre de Mecanització Agrària (DARP)

Ariadna Giné Blasco. Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia (Universitat Politècnica deCatalunya)

Jesús M. Martín Ganado. Servei de Formació Agrària (DARP)

Xavier Subirós Serra.Servei de Sanitat Vegetal (DARP)

Edició i maquetació

ITACA, Innovative Training Academy SAS

Coordinació

Jesús M. Martín Ganado. Servei de Formació Agrària (DARP)

Suport

Gabriel Esquius Fuentes. Servei de Formació Agrària (DARP)

Revisió

Montse Bellet Reig. Servei de Formació Agrària (DARP)

Les fotografies i altres imatges han estat aportades per:

Manel Hernández, Alba Fillat, Ariadna Giné, Ferran Camp, Jesús M. Martín, Gabriel Esquius, Marisa Bonmatí,Pilar Berenguer, Joana Calaf, Rafael Campillo, Víctor Sarto, Joan Reyes, Francesc Solanelles, Felip Gràcia, ÀngelBustos, Ramon Torà, Rafael Campillo, Escola Agrària Mas Bové, Escola Agrària de Vallfogona de Balaguer,

Servei de Sanitat Vegetal (DARP), Centre de Mecanització Agrària (DARP), Departament d’Empresa i Ocupació,Projecte Toops- Life, Universitat de Castilla-La Mancha, Junta de Andalusia, Sigfito, AEPLA, Hardi, Ministerio delInterior (Dirección general de la Guardia Civil), Departament d’Ensenyament (www.edu365.cat), Catàleg Micron,Catàleg Albuz i Catàleg DG Teejet.


6/330


7/330

ÍNDEX GENERAL

MÒDUL 1 : ENEMICS DELS CULTIUS I MÈTODES DE CONTROL

TEMA 1: Plagues, malalties i males herbes 7

TEMA 2: Mètodes de control de plagues, malalties i males herbes 25

MÒDUL 2: TRACTAMENTS, MÈTODES I EQUIPS D’APLICACIÓ

TEMA 3: Tractaments i mètodes d’aplicació de productes

fitosanitaris 43

TEMA 4 : Equips d’aplicació: descripció i funcionament 67

TEMA 5: Neteja, manteniment i inspecció periòdica dels equips

d’aplicació de productes fitosanitaris 87

MÒDUL 3: PRODUCTES FITOSANITARIS

TEMA 6: Productes fitosanitaris: classificació, descripció,

etiquetatge i fitxes de seguretat 101

TEMA 7: Productes fitosanitaris il·legals: identificació i riscos139

MÒDUL 4: RISCOS I MESURES DE PREVENCIÓ EN L’APLICACIÓ I

MANIPULACIÓ DE PRODUCTES FITOSANITARIS PER AL MEDI

AMBIENT

TEMA 8: Ús de productes fitosanitaris i medi ambient: riscos i

bones pràctiques 157


8/330

MÒDUL 5: RISCOS I MESURES DE PREVENCIÓ EN L’APLICACIÓ I

MANIPULACIÓ DE PRODUCTES FITOSANITARIS PER A LES PERSONES

TEMA 9: Relació treball-salut: normativa sobre prevenció

de riscos laborals 181

TEMA 10: Perillositat dels productes fitosanitaris per a la salut

de les persones 207TEMA 11: Mesures per reduir els riscos sobre la salut 235

TEMA 12: Transport, emmagatzematge, manipulació dels

productes fitosanitaris 257

SOLUCIONS A LES AUTOAVALUACIONS 275

GLOSSARI 301

ANNEX: DISPOSICIONS LEGALS 307

ANNEX: OBLIGACIONS PRINCIPALS DE LES PERSONES

RELACIONADES AMB L’APLICACIÓ I MANIPULACIÓ DEPRODUCTES FITOSANITARIS 315

RECURSOS 323

Bibliografia 325

Webgrafia 326


9/330

MÒDUL 1: Enemics dels cultius i mètodes de control

TEMA 1: Plagues, malalties i males herbes

OBJECTIUS 9

INTRODUCCIÓ 10

1. PLAGUES, MALALTIES I MALES HERBES 11

2. AGENTS CAUSANTS DE DANYS PARASITARIS 12

2.1. Paràsits animals 12

2.1.1. Insectes 12

2.1.2. Àcars 14

2.1.3. Nematodes 14

2.1.4. Mol·luscs, miriàpodes i vertebrats 15

2.2. Paràsits que causen malalties 16

2.2.1 Fongs 16

2.2.2. Bacteris 17

2.2.3. Fitoplasmes 17

2.2.4. Virus 18

3. LES ALTERACIONS NO PARASITÀRIES 19

4. LES MALES HERBES 20

RECORDA 21

AUTOAVALUACIÓ 22


10/330


11/330

Curs de nivell bàsic de manipulador i aplicador de productes fitosanitaris


9

OBJECTIUS

Conèixer les característiques biològiques dels agents externs que poden ocasionar

danys als cultius.

Distingir els agents causants dels danys a les plantes segons la seva naturalesa.

Identificar visualment els símptomes més important provocats en les plantes pelsagents que originen els danys.

Identificar les males herbes que ataquen als conreus.


12/330


Servei de Formació Agrària10

INTRODUCCIÓ

La protecció dels cultius dels agents causants de plagues i malalties és una pràctica ne-

cessària en el món de l’agricultura.

L’objectiu fonamental d’aquest curs és facilitar els coneixements i criteris suficients per po-der combatre adequadament els agents nocius dels vegetals i, especialment, conèixer laforma d’utilitzar els productes fitosanitaris, sense posar en perill la vostra salut, la d’altrespersones, i observant el màxim respecte pel medi ambient.

Abans de començar amb el contingut específic del curs, és bo que tinguis clar quins tipusd’agents externs poden ocasionar danys als cultius i, alhora, quines són algunes de lesseves característiques distintives, per tal de poder elegir el producte fitosanitari més idoniper a combatre’ls.


13/330



11

1. PLAGUES, MALALTIES I MALES HERBES

Els cultius poden estar afectats per dos tipus de danys segons l’origen:

Parasitari: produïts per organismes vius.

No parasitari de naturalesa física, mecànica o química: accidents meteorològics, excéso carència de nutrients, contaminació, falta de pràctiques culturals o la seva realitzacióincorrecta.

Els danys ocasionats tenen la denominació de plaga quan estan causats per un grupd’animals que es menja part de la planta (fruits, fulles, tiges, etc.), i que ocasiona pèrdueseconòmiques, danys estètics, etc.

En canvi, els danys ocasionats tenen la denominació de malaltia quan es produeixen al-teracions, tant en la morfologia com en la fisiologia de la planta, com a conseqüència dequalsevol agent parasitari.

Els causants de les plagues són els insectes, els àcars, els nematodes, els mol·luscs,els miriàpodes i alguns vertebrats.

Els causants de les malalties són els fongs, els bacteris, els fitoplasmes i els virus.

Les males herbes són altres agents externs que poden produir danys als cultius, tant de

tipus directe: reducció de la collita (viuen dels mateixos recursos que el cultiu), com danysde tipus indirecte: disminució de la qualitat, augment dels costos del cultiu, etc. En algunscasos, també les males herbes són portadores d’agents transmissors de malalties.


14/330



2. AGENTS CAUSANTS DE DANYS PARASITARIS

Els agents que causen danys d’origen parasitari són organismes vius.

Es classifiquen en:

Paràsits animals o plagues: insectes, àcars, nematodes, mol·luscs, miriàpodes i ver-tebrats.Paràsits que causen malalties: fongs, bacteris, fitoplasmes i virus.

2.1. PARÀSITS ANIMALS

2.1.1. Insectes

Els insectes són animals invertebrats, del grup dels artròpodes, que es caracteritzen pertenir un cos dividit en tres parts: cap, tòrax i abdomen. Al cap hi tenen un parell d’antenes,un parell d’ulls i l’aparell bucal, que pot ser: mastegador, xuclador, picador-xuclador o lle-pador.

Pugó (Myzus persicae).Font: Joana Calaf.

Falses erugues del roser ( Arge sp.).Font: Pilar Berenguer.


15/330

Curs de nivell bàsic de manipulador i aplicador de productes fitosanitaris 13


A més, presenten tres parells de potes en posició ventral. El seu grau de desenvolupament

i forma depèn del tipus de locomoció (caminar, saltar, etc.).

En estat adult tenen dos parells d’ales; hi ha insectes, però, que només en tenen un parello no en tenen cap, bé per ser de caràcter primitiu, bé perquè les han perdudes per la ma-teixa evolució.

El seu cos és tou i està recobert per una substància dura, la quitina. El seu color també ésmolt variat: del blanc al negre, passant pel groc, el vermell i el verd.

Hi ha mascles i femelles i el tipus de reproducció és sexual. Tot i que hi ha alguns casos departenogènesi, generalment són ovípars.

Els insectes són els causants de la major part de les plagues. Tenen un gran poder de mul-tiplicació, una gran facilitat per a dispersar-se i són molt versàtils.

Alguns dels més coneguts, i que són causants de moltes plagues, són els que podeu veureen aquestes fotografies.

Els símptomes que provoquen en la planta són molts variats:

Fulles menjades.Fulles enrotllades.Planta amb debilitament general.

Coll de la plàntula menjat.Tiges i fruits foradats.Fruits deformats, etc.

Danys produïts per una eruga(Carpocapsa: Cydia pomonella).

Font: SSV.

Eruga (Paysandisia archon).Foto: Víctor Sarto.

Escarabat de la patata(Leptinotarsa decemlineata).

Foto: Rafael Campillo.


16/330



No tots els insectes són perjudicials per a les plantes, sinó que també n’hi ha d’altres que

són beneficiosos, com ara els depredadors i parasitoides d’organismes plaga i els pol·li-nitzadors, entre altres.

2.1.2. Àcars

Els àcars són animals invertebrats que pertanyen al grupdels artròpodes i a la classe dels aràcnids. El seu cosestà dividit en dues parts: cefalotòrax i abdomen. No te-nen ales ni antenes, i el nombre de potes que presentenés variable: en estat larvari en tenen tres parells i en estatadult, quatre.

El seu aparell bucal té unes pinces anomenades quelí-cers que tallen l’epidermis de les fulles i xuclen la sabade les plantes.

Els àcars es reprodueixen per via sexual o per partenogènesi.

Els símptomes que apareixen en els conreus afectatsper àcars són els següents:

Pèrdua de color i caiguda de les fulles.

Debilitament de la planta.Pèrdua de la qualitat dels fruits.Fulles doblegades, etc.

2.1.3. Nematodes

Els nematodes són organismes vius molt petits que no podràs veure a simple vista. El seucos és allargat i més o menys transparent. Solen viure en la terra i s’alimenten d’arrels otiges subterrànies.

Ocasionen deformacions a les arrels de les plantes, tot provocant una disminució en elcreixement de la planta i, a vegades, també produeixen un color groc a les fulles.

Àcars (Panonychus ulmi).Font: SSV.

Badoc de l’avellaner(Phytoptus avellanae).

Font: SSV.


17/330



2.1.4. Mol·luscs, miriàpodes i vertebrats

Aquests tipus d’animals poden, en algunes ocasions, provocar danys greus als cultius.

Els símptomes són:

Fulles menjades.Colls de plantes rosegats.Tiges i fruits rosegats.

Entre els mol·luscs, destaquen els caragols i les ba-voses. Entre els miriàpodes més coneguts estan elcentpeus i el milpeus.

També alguns vertebrats com ara les aus, els ra-tolins, les rates, els talps, i els senglars ocasionendanys als cultius.

Nematode (Meloidogyne spp.). Font: SSV. Danys produïts en arrel pel nematodeMeloidogyne. Font: SSV.

Caragols (Helix spp.) atacant una carxofera.Font: SSV.


18/330



2.2. PARÀSITS QUE CAUSEN MALALTIES

2.2.1 Fongs

Els fongs són organismes que tenen un cosvegetatiu format per un conjunt de filamentsramificats que s’anomenen hifes. No realit-zen la fotosíntesi, per això necessiten pa-rasitar altres plantes, viure com a sapròfits(s’alimenten de matèria orgànica morta) o ensimbiosi amb altres organismes.

La reproducció pot fer-se mitjançant espores, que són produïdes per hifes especialitzades.

Els fongs fitoparàsits poden afectar qualsevol part de les plantes, produint:

Taques a les fulles i tiges.Necrosi.Podridures toves.

Defoliacions.Marciment general de la planta.Podridura del coll d’arrel i de les arrels.

Míldiu de la vinya (Plasmopara Vitícola). Font: SSV.

Oïdi (Sphaerotheca pannosa). Font: SSV.Podridura grisa (Botrytis cinerea).Font: SSV.


19/330



Debilitament general de la planta per escanyament dels vasos conductors de saba.

Pèrdua de la capacitat fotosintètica de la planta, etc.

El desenvolupament dels fongs pot produir-se a l’interior dels teixits de les plantes o al seuexterior (sobre la fulla, la tija, etc.).

En el primer cas parlem de fongs endoparàsits, com és el míldiu (que provoca taques gro-guenques a les fulles, que posteriorment s’assequen).

Els fongs que es desenvolupen a l’exterior dels teixits són fongs ectoparàsits. Un exemplen’és la cendrosa que pot afectar molts cultius, recobrint les fulles i zones afectades ambun polsim blanquinós.

2.2.2. Bacteris

Els bacteris són microorganismes unicel·lulars quees troben en qualsevol tipus de matèria orgànica. Notenen clorofil·la i, per tant, també necessiten d’altresplantes per a viure.

Els bacteris no són capaços de perforar l’epidermisde les plantes i, per tant, necessiten una via d’entrada(per exemple, una ferida o una obertura natural) perpenetrar en els teixits dels vegetals. És per això, pre-

cisament, que només podran causar danys si trobenaquesta via d’entrada.

Els símptomes típics de les bacteriosi, que són les malalties produïdes per bacteris, apa-reixen en forma de taques olioses, d’infeccions vasculars o de tumors, que són conse-qüència del desenvolupament desordenat dels teixits.

2.2.3. Fitoplasmes

Els fitoplasmes són microorganismes semblants als bacteris, però sense paret cel·lular.

Ocasionen greus malalties a diverses espècies vegetals de les quals són paràsits intracel-

lulars, localitzant-se, principalment en els tubs cribrosos de la saba elaborada, que cons-titueix un medi de cultiu per a la multiplicació d’aquests paràsits.

Foc bacterià (Erwinia amylovora). Font: SPV.


20/330


21/330


22/330



4. LES MALES HERBES

Una mala herba és una planta que, en un lloc i moment determinat, interfereix amb els

interessos de l’agricultor i que, a més a més, té una gran capacitat d’adaptació al sistemade cultiu emprat.

Aquesta capacitat d’adaptació a les tècniques de cultiu que utilitza l’agricultor és la prin-cipal característica que tenen aquestes plantes; per això se sincronitzen molt bé amb elcicles dels conreus, aprofitant l’espai que aquests deixen lliures, així com també els recur-sos de què disposen.

Altres característiques de les males herbes:

Elevada fertilitat, amb producció de gran nombre de llavors o propàguls per a repro-

duir-se.Gran capacitat de germinació i de sobreviure en condicions adverses.Gran habilitat per competir en la consecució de recursos, com ara aigua, llum o nutrients.Gran facilitat d’acomodació al medi, la qual cosa fa que s’adaptin bé a situacionsd’estrès.

Les males herbes les podem agrupar de la següent manera:

Plantes de fulla ampla: les dicotiledònies (blets, malva, rosella, herbianes, corretjola,trèvol, pa i vi, etc.).Plantes de fulla estreta: les monocotiledònies (gramínies: margall, cugula, panissola,cua de rata, canyota, canya, gram, gram d’aigua, etc.).

Altres plantes no incloses en els grups anteriors: jonça, alls bords, cua de cavall, etc.Plantes que parasiten altres plantes: cabell d’àngel o cuscuta, frare, vesc, etc.

Bromus catharticus (Blat de formiga, blat deldiable, civada de ratolí).Font: Pilar Berenguer.

Blet (Amaranthus retroflexus). Font: Pilar Berenguer.


23/330



21

RECORDA


24/330



AUTOAVALUACIÓ

Marca amb una “X” la casella correcta.

1. Tots els insectes tenen un aparell bucal mastegador:

Vertader. Fals.

2. Els àcars tenen un parell d’ales:

Vertader. Fals.

3. Els danys a les plantes poden ser causats per:

Insectes i mol·luscs. Plagues, malalties i causes no parasitàries. Animals invertebrats i vertebrats.

4. Els fitoplasmes i virus es poden tractar amb:

Fungicides. Antibiòtics. No hi ha tractament.

5. Els nematodes:

Són vertebrats que acostumen a mesurar més de 10 cm i tenen unes dents

molt esmolades. Són organismes molt petits que s’alimenten exclusivament de fulles. Solen viure al terra alimentant-se de les parts subterrànies de les plantes.

6. Una carència mineral està causada per:

Una deficiència nutritiva. Un insecte. Un nematode.

7. Els oïdis o cendroses són:

Bacteris causants de malalties que afecten el coll de les plantes.

Fongs causants de malalties que afecten les parts aèries de les plantes. Organismes que provoquen malalties als feixos vasculars de les plantes.


25/330



8. Les gramínies són plantes de:

Fulla ample. Fulla estreta. Fulla llarga.

9. Els talps, conills, ratolins i senglars:

Poden causar nombrosos danys als cultius i poden ser considerats com aplagues.

Mai seran considerats com a plagues, ja que son mamífers i no insectes oàcars.

Només els ratolins poden ser considerats plaga, ja que són més petits.

10. Els fongs endoparàsits:

Són aquells que es desenvolupen a l’exterior dels teixits de les plantes. Són aquells que es desenvolupen tan a l’exterior com a l’interior dels teixits

de les plantes. Són aquells que es desenvolupen a l’interior dels teixits de les plantes.


26/330


27/330


TEMA 2: Mètodes de control de plagues,malalties i males herbes

OBJECTIUS 27

INTRODUCCIÓ 28

1. EVOLUCIÓ DELS MÈTODES DE LLUITA O CONTROL 29

1.1. Mètodes de lluita química 29

1.1.1. Lluita química sistemàtica 29

1.1.2. Lluita química aconsellada 30

1.1.3. Lluita química dirigida 31

1.2. Mètode de lluita biològica 32

1.3. Mètode de lluita integrada 33

1.4. Mètode de lluita ecològica 351.5. Mètodes alternatius de lluita 36

1.5.1. Mètodes culturals 36

1.5.2. Mètodes biològics 36

1.5.3. Mètodes genètics 37

1.5.4. Mètodes biotècnics 37

1.5.5. Mètodes autocides 37

1.5.6. Mètodes legislatius 37

1.5.7. Mètodes predictius 38

RECORDA 39

AUTOAVALUACIÓ 40


28/330


29/330


TEMA 2: Mètodes de control de plagues, malalties i males herbes

27

OBJECTIUS

Conèixer els sistemes de control de plagues utilitzats al llarg dels anys i la seva evo-

lució.

Conèixer les tècniques de control per a la protecció vegetal basades en el maneig delsfactors ambientals i dels enemics naturals.


30/330



INTRODUCCIÓ

A hores d’ara, tot i que els mètodes de lluita

química són els més utilitzats en la protecciódels vegetals, convé tenir present que unaexcessiva i, a vegades, incorrecta aplicaciódels productes utilitzats en aquests mèto-des, constitueix una de les causes principalsde contaminació del medi ambient i d’apari-ció de problemes de fitotoxicitat i de resis-tència en els organismes fitopatògens.

Això, juntament amb el seu alt cost i una de-manda social cada vegada major de produc-

tes sans i naturals, ha propiciat el desenvo-lupament de noves tècniques basades en elmaneig de factors ambientals i en l’aprofita-ment dels enemics naturals (fauna auxiliar).

En aquest tema t’informaràs d’aquests mètodes.

Tractament aeri. Font: G. Galimany.


31/330



29

1. EVOLUCIÓ DELS MÈTODES DE LLUITA O CONTROL

Segons els mitjans disponibles en cada època, i amb l’objectiu d’obtenir collites abundants

i de qualitat, el control de plagues i malalties dels cultius ha evolucionat al llarg del temps.

A continuació, es descriuen els sistemes de control de plagues més utilitzats i es veu com elrespecte pel medi ambient es comença a tenir en compte a mitjans dels anys 60. És en aquellsanys quan sorgeixen les primeres veus en contra de determinats productes fitosanitaris queadverteixen que poden representar un risc per a la salut de les persones i per al medi ambient.

1.1. MÈTODES DE LLUITA QUÍMICA

1.1.1. Lluita química sistemàtica

La lluita química sistemàtica consisteix enl’aplicació de productes fitosanitaris se-guint un calendari fix establert amb ante-rioritat; és a dir, s’estableix una política detractaments sistemàtics (no sempre justifi-cats) i amb productes poc selectius.

Aquests mètodes es van utilitzar des del’any 1940 fins a les dècades 60 i 70, quanvan començar a crear-se les Estacionsd’Avisos Fitosanitaris.

Aplicació fitosanitària manual. Font: Francesc Camps. Aplicació fitosanitària automa-titzada. Font: A. Bustos.

Aplicació de productes fitosanitaris en conreus baixos,amb polvoritzador de barres. Font: ECA Vallfogona

de Balaguer.


32/330



Avantatges

Manté les plantacions lliures de problemes.La seva aplicació és fàcil per a l’agricultor.

Inconvenients

Aparició posterior de resistències de les plagues i malalties als productes.Eliminació dels enemics naturals de determinats insectes i àcars, els quals s’han con-vertit, posteriorment, en plagues difícils de controlar.Increment dels costos de producció (augment dels tractaments).Increment dels residus de productes fitosanitaris.Major possibilitat de contaminació.

Alt risc per a l’aplicador.

1.1.2. Lluita química aconsellada

Com a conseqüència dels efectes negatius que ocasionava la lluita química indiscrimina-da, i amb l’objectiu de racionalitzar el nombre de tractaments, es creà, l’any 1963, la pri-mera Estació d’Avisos Agrícola d’Espanya a Lleida. Posteriorment, a l’any 1973, es crearenEstacions d’Avisos a nivell provincial.

Actualment, Catalunya disposa de set Estacions d’Avisos:

Vilafranca del Penedès: Vinya i fruiters.Tarragona: Avellaner, vinya, fruiters, olive-ra i hortícoles.Tortosa: Hortícoles, arròs i cítrics.Móra la Nova: Fruiters, ametllers i olivera.Lleida: Fruiters, cereals i alfals.La Tallada d’Empordà: Fruiters.Castelló d’Empúries: Vinya, olivera i cere-als.

Cadascuna té un contestador telefònic auto-màtic que informa puntualment.

Mapa d’estacions d’avisos a Catalunya.Font: RuralCat.


33/330



A més, també es disposa de tres Subestacions:

Alella: Vinya.Pla de Bages: Vinya.Calonge: Vinya.

Tant la realització d’un tractament com l’elecció del moment d’aplicació més adient es de-cideix a partir de les recomanacions, a nivell de zona, dels tècnics especialistes d’aques-tes estacions, basades en el control i el seguiment rigorós de les plagues, en l’evoluciófenològica de les plantes i en les dades meteorològiques.

Avantatges

Reducció del nombre de tractaments.Utilització dels productes més adequats a cada moment.Reducció de la contaminació ambiental.

Inconvenients

Les recomanacions es realitzen a nivell de zones bastant extenses i no sempre resul-ten eficaces en totes les explotacions.Continuen apareixent resistències.

1.1.3. Lluita química dirigida

La lluita química dirigida consisteix a determinar la necessitatreal d’intervenció, el moment adequat i el producte fitosanitarimés efectiu. S’introdueix el concepte de llindar de tolerància.

L’actuació de l’agricultor es recolza en els consells dels tèc-nics especialistes. Es creen, a Catalunya, les Agrupacionsde Defensa Vegetal o ADV , i les ATRIAS ( Agrupaciones deTratamiento Integrado en Agricultura ), a la resta de l’Estatespanyol.

Avantatges

Ús de productes fitosanitaris més selectius per als agentsnocius i, per tant, de menor impacte sobre altres organis-mes. Control de la distribució amb

paper hidrosensible. Font: CMA.


34/330



Utilització de productes fitosanitaris amb menor impacte ecològic i de baixa toxicitat

per a l’aplicador.Reducció del nombre de tractaments.Reducció del cost econòmic.

Assessorament de tècnics a nivell de parcel·la.

Inconvenients

Major temps de dedicació per part de l’agricultor i del tècnic especialista.Dificultat d’establir llindars de tolerància adequats a cada situació.

1.2. MÈTODE DE LLUITA BIOLÒGICA

L’Organització Internacional per a la Lluita Biològica (OILB) defineix el control biològic com“La utilització d’organismes vius o dels seus productes, per impedir o reduir les pèrdueso els danys ocasionats pels organismes nocius”.

Control biològic amb artròpodes:

Aquest mètode es basa en l’ús d’insectes o àcarsque s’alimentin o parasitin organismes plaga, és adir, en l’ús dels que s’anomenen enemics naturals.Es pot fer mitjançant la conservació i promoció

dels enemics naturals presents en l’habitat o mit- jançant la introducció d’enemics naturals proce-dents de la cria en captivitat.

En el cas de la introducció d’enemics naturals hiha dues estratègies possibles a seguir:

Inoculativa: es fa una alliberació d’enemics naturals perquè es reprodueixin en el campi els seus descendents controlin la plaga.Inundativa: els enemics naturals s’apliquen de forma massiva per controlar la plaga deforma immediata, com un producte fitosanitari.

Marieta (Decemlineata septempunctata)depredadora de pugons. Font: SSV.


35/330



Control biològic amb microorganismes:

El control biològic mitjançant microor-ganismes es basa en l’ús de preparats abase de microorganismes entomopatò-gens (fongs, virus, nematodes i bacteris),que s’apliquen de forma molt similar alsproductes fitosanitaris d’origen químic, isón capaços de produir malalties en elsorganismes plaga a qui van destinats i eli-minar-los.

Avantatges

Redueix la toxicitat i els residus per productes fitosanitaris.Redueix els efectes fitotòxics dels productes fitosanitaris.Evita la resistència als productes fitosanitaris.Elimina o escurça molt el termini de seguretat.Pot ser permanent.És positiu per al consumidor, l’aplicador, el manipulador i el fabricant.Major respecte pel medi ambient.El consumidor no trobarà residus que no siguin naturals.

Inconvenients

Determinades plagues i/o nivells de plagues són difícils, o pràcticament impossiblesde controlar.Es mantenen poblacions del fitòfag.La seva eficàcia depèn de criteris econòmics.Exigeix la integració d’altres plagues del cultiu.La investigació és complexa i de resultats no garantits.

1.3. MÈTODE DE LLUITA INTEGRADA

El 1966, Smith i Reynolds defineixen la lluita integrada com “la integració compatible de

tots els mitjans i les tècniques de control adequades per mantenir els paràsits per sotadel nivell en què causarien danys econòmics”.

Bioinsecticida-acaricida a base del bacteri Streptomyces.

Font: DARP.


36/330



Segons la FAO (Roma 1968), el control integrat es defineix com “un

sistema de regulació de poblacions dels diferents agents nocius,tenint en compte el seu medi ambient particular i la dinàmica de lespoblacions de les espècies considerades, i utilitzant totes les tèc-niques i mètodes apropiats de forma compatible, a fi de mantenirles poblacions d’aquests agents nocius a uns nivells que no causindanys econòmics”.

Principis generals

Les bases de la lluita integrada són:

La utilització de tots els mitjans alternatius disponibles, i si cal, de forma racional,també productes fitosanitaris.

Lluita integrada = mitjans alternatius + productes fitosanitaris

La protecció integrada forma part d’un sistema de producció agrícola i/o alimentariinspirat en una millor utilització dels recursos i dels mecanismes de producció na-turals.

La protecció integrada facilita el desenvolupament a mig termini d’una agricultura méssostenible, introduint-hi mètodes agronòmics (treballs culturals, fertilització, reg, lluitabiològica o química), no de forma sistemàtica, sinó en funció d’una avaluació tècnica

prèvia i d’un diagnòstic que determini la idoneïtat o no de la tècnica o tractament aaplicar.

La compatibilitat de la protecció del medi ambient amb les exigències de la societat ide la productivitat agrícola.

El control de lluita integrada tracta, per tant, de minimitzar els efectes negatius delsproductes fitosanitaris, millorant i protegint, així, el medi ambient i la salut humana.

Avantatges

Aplicació de processos productius més respectuosos amb el medi ambient.

Reducció del nombre de tractaments químics i dels nivells de residus. Augment de les garanties sanitàries per als consumidors i per als aplicadors.Millor coneixement, per part de l’agricultor, de la situació fitopatològica dels seus conreus.

Logo de Produccióintegrada a Catalunya.

Font: DARP.


37/330



Inconvenients

Necessitat d’un major grau de preparació tècnica de l’agricultor.Major dedicació a l’observació periòdica de les parcel·les.Increment de les despeses (serveis tècnics i hores de l’agricultor).

Obligatorietat

D’acord amb la Directiva europea 2009/128/CE per la que s’estableix el marc de l’actuaciócomunitària per aconseguir un ús sostenible dels productes fitosanitaris:

La gestió integrada esdevé el mètode de control obligatori per a tots els aplicadors apartir de l’1 de gener de 2014.

Per tant, els professionals han de considerar tots els mètodes de protecció de les plan-tes per eradicar les plagues, malalties i males herbes, donant prioritat a aquells quepertorbin menys els ecosistemes agrícoles i fomentar els mecanismes naturals de gestióde plagues.

1.4. MÈTODE DE LLUITA ECOLÒGICA

En agricultura ecològica, per al control de plagues, malalties i males herbes, no es poden fer ser-vir els productes fitosanitaris de síntesi ni els organismes modificats genèticament (transgènics).

La prevenció de danys causats per plagues, malalties i males herbes es basarà fonamen-talment en l’ús de mètodes alternatius, com ara:

La protecció d’enemics naturals.L’elecció d’espècies i varietats.La rotació de cultius.Les tècniques de cultiu.Els processos tèrmics.

Producció integrada. Font: DARP.


38/330



En cas que s’hagi constatat l’existència d’una amenaça per a una collita, només es podran

utilitzar productes fitosanitaris que hagin estat autoritzats per a la seva utilització en la pro-ducció ecològica de conformitat amb l’article 16 del Reglament (CE) 834/2007 del Consellsobre producció i etiquetatge dels productes ecològics.

1.5. MÈTODES ALTERNATIUS DE LLUITA

Els mètodes alternatius de lluita permeten, en alguns casos, evitar l’ús de productes quí-mics i en altres disminuir el nombre d’aquests.

Els podem resumir en els següents:

1.5.1. Mètodes culturals

Són mètodes destinats a l’aplicació de les bonespràctiques culturals com, per exemple:

Eliminació de restes vegetals del cultiu anterior.Rotació de conreus.Instal·lacions de reg eficients.

Aportacions equilibrades d’adob.Utilització d’encoixinats amb plàstics.Desinfecció dels sòls mitjançant l’aplicació de calor.

Utilització de vapor d’aigua.Solarització (aprofitament de l’energia solar), etc.

1.5.2. Mètodes biològics

Aquests mètodes, com s’ha dit abans, consisteixenen la utilització de depredadors i/o de parasitoidesnaturals per combatre els organismes nocius. Enel cas que no existeixin poblacions suficients percontrolar la plaga, es poden realitzar introduccionsd’aquests organismes, en nombre suficient i les ve-gades que siguin necessàries.

Com a exemples interessants, podem citar el pa-rasitoide Encarsia formosa, per controlar la moscablanca i el depredador Coccinella septempunctata (marieta), per controlar el pugó.

Solarització d’una parcel·la hortícola.Font: SSV.

Marietes. Font: Joana Calaf.


39/330



1.5.3. Mètodes genètics

Els mètodes genètics estan basats en la resistència/es de les plantes cultivades als patò-gens o paràsits animals.

1.5.4. Mètodes biotècnics

Els mètodes biotècnics es basen a interferir el siste-ma de comunicació entre les espècies:

Utilització de trampes engomades de colors di-ferents (cromotròpiques), per controlar poblaci-ons d’insectes.Utilització de la tècnica de confusió sexual ambferomones.Ús d’atraients alimentaris, per fer captura mas-siva amb trampes.

1.5.5. Mètodes autocides

Aquests mètodes estan basats en l’esterilització i posterior alliberació a la natura d’ingentsquantitats d’individus.

1.5.6. Mètodes legislatius

Aquests mètodes contemplen, entre altres, la utilització de material vegetal que compleixila normativa vigent (passaport fitosanitari, mesures de quarantena, certificacions de ma-terial vegetal, etc.).

Trampa amb feromones.Font: Manel Hernández (DARP).

Passaport fitosanitari. Font: Francesc Miret.


40/330



1.5.7. Mètodes predictius

Són mètodes fonamentats en els paràmetres climàtics que condicionen el desenvolupa-ment biològic dels paràsits, paràmetres fenològics i ús d’atraients de feromona sexual(monitoreig), etc.

Trampa amb feromones. Font: Francesc Miret.


41/330



39

RECORDA

L’ús racional dels productes fitosanitaris i la seva aplicació correcta contribueixen, sensdubte, a la protecció i millora del medi ambient.

Els mètodes de control de plagues i malalties més utilitzats per l’agricultor durant els úl-tims anys són els següents:

Mètode de lluita química.Mètode de lluita biològica.Mètode de lluita integrada.

Actualment, es tendeix a una agricultura que utilitzi el mètode de lluita integrada, que esbasa en la utilització de tots els mitjans alternatius disponibles i, si cal, de forma racional,

també productes fitosanitaris.

Els mètodes alternatius de lluita són els següents:

Mètodes culturals.Mètodes de lluita biològica.Mètodes genètics.Mètodes biotècnics.Mètodes autocides.Mètodes legislatius.Mètodes predictius.


42/330



AUTOAVALUACIÓ


1. Quina és, avui dia, una de les fonts de contaminació del medi ambient?

Els productes fitosanitaris. Els envasos de fruita. Les bones pràctiques agrícoles.

2. Els millors mètodes per controlar els problemes fitosanitaris són:

Els mètodes de lluita química. Els mètodes de lluita biològica. La combinació dels diferents mètodes disponibles, tenint en compte la

protecció del medi ambient i la salut humana.

3. El calendari fix i preestablert de tractaments s’utilitza en la:

Lluita química aconsellada. Lluita química indiscriminada. Lluita integrada.

4. Quin és l’inconvenient més important del mètode de lluita química indiscriminada?

L’aparició de residus de plaguicides i el risc per als aplicadors. La desaparició de les plagues. La dificultat de l’aplicació.

5. Quina d’aquestes afirmacions és incorrecta?

La lluita química és l’única alternativa de control contra plagues i malalties. La protecció integrada té cura de l’optimització de tots els factors de control. La protecció integrada pretén limitar l’ús de productes fitosanitaris.

6. Llindar de tolerància és:

El nivell d’atac d’una plaga o malaltia a partir del qual cal intervenir. El nivell d’atac d’una plaga o malaltia a partir del qual una planta pot morir. La concentració màxima d’un fitosanitari que pot tolerar una plaga sense morir.

7. El control químic: És el mètode de control fitosanitari més eficaç, i s’ha d’utilitzar sempre. S’hauria de fer servir com a últim recurs un cop esgotats els mètodes

alternatius de lluita. Està prohibit en la lluita integrada de plagues.


43/330



8. La rotació de cultius és un mètode de lluita:

Químic. Biològic. Cultural.

9. Les feromones sexuals es poden utilitzar per:

Seguiment, confusió sexual i captura massiva d’insectes. Només per insectes de l’ordre dels lepidòpters. Evitar els danys a la fauna i a la flora.

10. La gestió integrada de plagues es obligatòria:

Per a tots els usuaris de productes fitosanitaris. Per a tots els aplicadors de productes fitosanitaris d’ús reservat aprofessionals.

Per a tots els aplicadors de productes fitosanitaris de categoria tòxic osuperior.


44/330


45/330

MÒDUL 2: Tractaments, mètodes i equips d’aplicació

TEMA 3: Tractaments i mètodes d’aplicació de productes fitosanitaris

OBJECTIUS 45

INTRODUCCIÓ 46

1. OBJECTIUS I QÜESTIONS PRÈVIES D’UN TRACTAMENT FITOSANITARI 47

2. FASES D’UN TRACTAMENT FITOSANITARI 48

3. LA REALITZACIÓ DELS TRACTAMENTS FITOSANITARIS 50

3.1. Factors previs a l’aplicació 50

3.2. Factors modificables i no modificables 51

4. MÈTODES D’APLICACIÓ DE PRODUCTES FITOSANITARIS 52

4.1. Aplicació per dispersió aèria 534.1.1. Aplicació de productes fitosanitaris en estat líquid 54

4.1.2. Aplicació de productes fitosanitaris en estat sòlid 60

4.1.3. Aplicació de productes fitosanitaris en estat gasós 62

4.2. Aplicació directa 62

RECORDA 64

AUTOAVALUACIÓ 65


46/330


47/330



45

OBJECTIUS

Ser conscient que una pràctica fitosanitària correcta ajuda a conservar el medi ambient.

Diferenciar cadascuna de les fases que intervenen en la realització d’un tractamentfitosanitari.

Conèixer els factors que condicionen la realització dels tractaments fitosanitaris i queen determinen la seva eficàcia i la seva eficiència.

Conèixer els diferents mètodes d’aplicació de productes fitosanitaris.

Adquirir els criteris suficients per poder realitzar correctament un tractament fitosanitari.


48/330



INTRODUCCIÓ

Identificar correctament l’agent que origina danys en un cultiu i escollir el producte ade-quat per a combatre’l són factors molt importants que, en gran mesura, condicionen l’èxito el fracàs d’un tractament. No obstant això, un control eficient d’aquests factors no ga-ranteix totalment uns bons resultats. Existeixen altres factors que cal tenir en compte,com ara la utilització d’equips de tractament adients, adaptats al cultiu i en bon estat defuncionament, que són determinants per assolir l’eficàcia d’un tractament.

En aquest tema s’exposen els principals continguts relacionats amb els factors que con-dicionen un tractament, les fases i actuacions que intervenen en la seva realització i elsmètodes d’aplicació.

Camió polvoritzador. Font: Francesc Solanellas.


49/330



47

1. OBJECTIUS I QÜESTIONS PRÈVIES D’UN TRACTAMENT FITOSANITARI

La realització de qualsevol tractament fitosanitari ha d’estar justificada per la necessitat de

controlar un agent nociu causant de danys al conreu.

Els principals objectius de qualsevol tractament amb productes fitosanitaris són:

Protegir els cultius dels agents nocius que causen els danys.Minimitzar els riscos que els tractaments poden causar a les persones, la fauna, elmedi ambient i els productes agraris.Optimitzar la rendibilitat del tractament (per exemple, disminuir les despeses inneces-sàries a causa de previsions errònies).

L’èxit o el fracàs d’una aplicació de productes fitosanitaris ve determinat per respondre

adequadament a cadascuna de les qüestions prèvies a l’aplicació física del producte fito-sanitari:

Detectar els danys.Identificar els agents nocius.Prendre la decisió de tractar o de no tractar.Elegir el producte més idoni.Elegir el mètode de control.Elegir el moment d’aplicació.Realitzar l’aplicació.

Una aplicació incorrecta pot reduir l’eficàcia d’un bon producte, a més a més de minvar

la rendibilitat del tractament i augmentar, sense necessitat, els problemes de residus deproductes fitosanitaris sobre la planta i la collita.


50/330



2. FASES D’UN TRACTAMENT FITOSANITARI

Una vegada presa la decisió de realitzar el tractament i escollida la forma d’aplicació, es

procedirà a la seva realització.

Les fases que intervenen en la realització d’un tractament són:

Preparació: és una fase molt important en la qual s’estableixen les condicions de tre-ball més adients (dosi, velocitat, broquets, pressió, etc.) i es regula la màquina perquèsigui efectiva en el moment de l’aplicació. L’èxit o el fracàs del tractament depèn, enbona mesura, d’aquesta fase.

Dosificació: és el càlcul de la quantitat de producte necessari per unitat de cultiu. Ladosificació es pot expressar de dues maneres:

◊ En quantitat de producte o brou per unitat de superfície (litres de productecomercial per hectàrea de cultiu). Aquesta forma és més adient per tractar su-perfícies, per exemple cultius herbacis extensius, gespes, etc.

◊ En quantitat de brou per volum de vegetació que s’ha de tractar (litres per m 3 decopa d’arbre). Aquesta forma és més adient quan el cultiu que cal tractar té tresdimensions, per exemple arbres ornamentals o fruiters. A la pràctica, aquestaforma de dosificació encara no figura a les etiquetes dels productes fitosanitaris.

Barreja: aquesta fase consisteix en la pre-paració del brou dins del dipòsit de l’equipde tractament. Aquesta operació es dóna

per finalitzada una vegada aconseguit unproducte homogeni. És important realitzaraquesta operació en un lloc pla i sense obs-tacles per tal d’evitar vessaments.

Aplicació: aquesta fase consisteix en ladistribució del producte fitosanitari per laparcel·la. Durant la seva execució s’han detenir en compte les condicions meteorolò-giques i s’ha de controlar que els paràme-tres de treball dels equips d’aplicació (velocitat i pressió) no es modifiquin durant eltractament.

Un aspecte clau en la fase d’aplicació és la distribució, que és el repartiment de ladosi de producte sobre el cultiu. S’ha de controlar que l’equip d’aplicació subministri,per a cada tram de cultiu, una porció de dosi proporcional a la quantitat de cultiu quecal tractar.

Preparació de la barreja mitjançant un dipòsit perincorporar el producte. Font: Hardi.


51/330



La falta de temps és un problema habitual en la realització de les aplicacions. No obstant

això, cal dedicar el temps suficient per a la correcta realització de cadascuna de les quatrefases o operacions del tractament: preparació, dosificació, barreja i aplicació.

En general, l’objectiu principal de l’aplicació d’un producte fitosanitari és dipositar la ma-teixa quantitat de producte sobre les zones tractades, i a més a més, que sigui la mínimaquantitat necessària.

És molt important que el tractament fitosanitari sigui eficient i a la vegada eficaç. Perrealitzar un bon tractament és necessari controlar que la dosificació, la distribució i ladeposició del producte es realitzin correctament.

Banc de distribució horitzontal. Font: Centre de

Mecanització Agrària (CMA).

Deposició de gotes en fulla. Font: Ferran Camp.


52/330



3. LA REALITZACIÓ DELS TRACTAMENTS FITOSANITARIS

3.1. FACTORS PREVIS A L’APLICACIÓ

a) Identificació del problema

En primer lloc, has d’identificar el problema: són les males herbes?; es tracta d’un fong?;d’un insecte?; d’una virosi?...

Una vegada identificat el problema, caldrà mirar quina és la manera més adient de lluitarcontra la plaga o malaltia: mesures culturals, control biològic, feromones o tractamentquímic.

b) Elecció del producte fitosanitari

A l’hora d’escollir el producte fitosanitari, haurem de tenir en compte:

El tipus de plaga.L’estat de l’agent causant.La seva manera d’actuar: necessitat d’acció preventiva o acció curativa.L’estadi fenològic del conreu.Els possibles riscos que es poden derivar per a la salut, tant per a l’aplicador comper al consumidor.Els aspectes ecològics: haurem d’escollir els productes més respectuosos amb lafauna silvestre i auxiliar, i amb el medi ambient.El cost econòmic: s’haurà de triar el més barat a igual eficàcia.

Evidentment, ha de ser un producte registrat i autoritzat per a aquesta aplicació en con-cret, respectant en tot moment les indicacions de l’etiqueta, com ara la dosi, els terminisde seguretat, etc.

c) Elecció de la tècnica d’aplicació del producte fitosanitari

Escollir una o altra tècnica d’aplicació dependrà:

Del tipus de paràsit i de la fauna auxiliar.Del cultiu o espai que hem de protegir.De les condicions climàtiques.

De l’interès i la preocupació pel respecte al medi ambient.


53/330



d) Elecció del moment oportú per fer el tractament

En el cas d’optar per un tractament químic, s’ha d’escollir el moment oportú de la realitza-ció del tractament. Per això és important:

Saber a partir de quin nivell d’afectació és necessari tractar.Conèixer la biologia del paràsit que s’hagi de controlar. Per exemple, en els insectes,la larva recent nascuda és molt sensible.Conèixer on es localitza el paràsit en la planta i quins són els símptomes que provoca.

Existeixen molts factors que condicionen la realització d’un tractament amb productesfitosanitaris. El coneixement d’aquests factors és fonamental per garantir l’efectivitat deltractament, encara que alguns d’ells no es puguin modificar en el moment de l’aplicació.

3.2. FACTORS MODIFICABLES I NO MODIFICABLES

Factors que no es poden modificar:

Els derivats del propi cultiu (estat fenològic de la planta i hàbits de vegetació).Els derivats de l’agent nociu (tipus de patogen i danys produïts al conreu).Els derivats de l’ambient (condicions meteorològiques que es donen en el momentdel tractament).

Factors que sí es poden modificar:

Les condicions del cultiu (marc de plantació, poda, etc.).L’equip de tractament.La velocitat de l’equip de tractament.El tipus de broquets.L’ordre dels broquets.La pressió de treball.

Per tal d’aconseguir un bon resultat en l’aplicació, és important disposar d’un cultiuen condicions idònies, conèixer les condicions adequades per realitzar el tractament idisposar d’uns equips de tractament adaptats al cultiu i en perfecte estat d’utilització.


54/330



4. MÈTODES D’APLICACIÓ DE PRODUCTES FITOSANITARIS

S’entén per aplicació de productes fitosanitaris l’acció de posar en contacte aquestsproductes amb la plaga, malaltia o mala herba que s’ha de controlar.

Aquesta acció es pot realitzar utilitzant diferents mètodes d’aplicació, que es poden clas-sificar en dos grans grups:

Mètodes d’aplicació per dispersió aèria.Mètodes d’aplicació per aplicació directa.

Mètodes d’aplicació.


55/330



4.1. APLICACIÓ PER DISPERSIÓ AÈRIA

Mitjançant aquest mètode, el producte fitosanitari recorre, a través de l’aire, la distànciaque separa l’equip de tractament del destí desitjat. El punt dèbil d’aquest tipus d’aplicacióes troba durant aquest recorregut, ja que per causes mecàniques i/o meteorològiques espoden originar pèrdues de producte a l’atmosfera o al terra.

S’entén per deriva la quantitat de producte fitosanitari que és arrossegada fora de lazona de tractament per efecte dels corrents d’aire durant el procés d’aplicació.

Les aplicacions per dispersió aèria s’utilitzen per aplicar preparats de diferent naturalesa,principalment líquids i sòlids, tot i que en alguns casos també poden ser gasosos. En fun-ció del tipus de formulat, s’hauran d’utilitzar uns determinats equips:

Polvoritzadors: són equips per tractar amb productes en estat líquid. Existeix unagran varietat d’equips polvoritzadors:

◊ Hidràulics.◊ Hidropneumàtics.◊ Pneumàtics.◊ Centrífugs.

◊ Termonebulitzadors.

Aquests equips, per la seva importància en els tractaments agrícoles, es tractaranamb més detall al tema següent.

Esquema d’aplicació per dispersió aèria. Font: Ferran Camp.


56/330



Empolsadors: són equips per tractar amb productes en estat sòlid.

Fumigadors: són equips per tractar amb productes en estat gasós.

4.1.1. Aplicació de productes fitosanitaris en estat líquid

Quan el preparat fitosanitari és un líquid, el primer que cal fer és fraccionar el brou en gotes.Els polvoritzadors “trenquen” el brou, generant una població de gotes de mida variable.

Aquesta fragmentació permetrà repartir, de forma correcta i més fàcil, el producte per to-tes les zones que cal tractar.

Les gotes són el medi de transport que utilitza el producte per desplaçar-se. Aquestes hande complir dues finalitats:

Dotar de massa i protecció la matèria activa del producte fitosanitari, facilitant, peruna banda, el desplaçament fins a l’objectiu i, per altra, disminuint el risc de pèrduadel producte cap a l’atmosfera.

Aportar la tensió superficial necessària per tal que la gota amb la matèria activa puguiadherir-se a l’objectiu.

S’entén per tensió superficial la capacitat que tenen les molècules de mantenir-se en-ganxades unes amb les altres com a conseqüència de la seva pròpia càrrega elèctrica.És la responsable de la forma esfèrica de les gotes.

Els principals sistemes per generar gotes són:

Polvorització hidràulica i hidropneumàtica.Polvorització pneumàtica.Polvorització centrífuga.Polvorització tèrmica.

Característiques de les gotes

Per tal d’assegurar l’èxit en un tractament, és necessari dotar les gotes de l’aplicaciód’unes característiques molt concretes. Aquestes han de ser de mida homogènia, ni mas-

sa grans, ni massa petites.

Un sistema de polvorització que assoleixi major igualtat entre les gotes evitarà que moltespoques gotes grans s’enduguin la major quantitat de producte, o que moltes petites esperdin per evaporació.


57/330



La qualitat d’una bona polvorització, doncs, ve determinada, entre altres factors, per dos

aspectes clau:

a) La mida mitjana de les poblacions de gotes.b) La uniformitat de les poblacions de gotes.

a) La mida mitjana de les poblacions de gotes

Les poblacions de gotes, habitualment, venen caracteritzades per un valor de diàmetre degota anomenat Diàmetre de la Mediana Volumètrica (VMD). El VMD indica que la meitatdel volum polvoritzat està contingut en gotes de diàmetre inferior a aquest i, l’altra meitat,en gotes de diàmetre superior. La unitat utilitzada per definir el diàmetre de les gotes és elmicròmetre (μm).

1.000 micres (µm) = 1 mm

La mida mitjana ideal de les poblacions de gotes no és sempre la mateixa i depèn de l’objectiu que s’hagi de cobrir i de les condicions meteorològiques que es donin en el momentde l’aplicació.

La major part de les aplicacions es realitzen amb gotes de mida mitjana de 100 a 250 μmde diàmetre, encara que es poden trobar aplicacions amb gotes des dels 10 μm fins als450 μm.

És molt important aconseguir una mida que s’adaptia l’objectiu que cal tractar i a les condicions ambien-tals del moment en què es faci el tractament, procurantsempre que les pèrdues del producte siguin mínimes.

Quant més petita sigui la mida de les gotes, major seràla superfície coberta, però s’ha de tenir en compte queles gotes més petites són les que tenen més risc d’eva-porar-se o de ser arrossegades pel vent (deriva) durantl’aplicació.

Les gotes de mida més gran no tenen aquests proble-

mes, però mol sovint provoquen degoteigs i pèrdues deproductes al sòl.

Recobriment foliar en funció de lamida de les gotes. Font: Universidad de

Castilla-La Mancha. (Ø) = diàmetre.


58/330



La utilització de gotes amb diàmetre molt petit té una sèrie d’inconvenients, com per exemple:

Són molt sensibles a l’evaporació.Tenen una velocitat de caiguda molt baixa. Aquest fet pot produir problemes de derivai danyar els cultius veïns o contaminar zones sensibles.

S’ha de tenir en compte que, en reduir el diàmetre de les gotes, s’incrementa el risc depèrdues per deriva i evaporació.

De manera orientativa, les mides recomanables per als diferents productes són:

Fungicides: entre 100 i 200 μm.Insecticides i acaricides: entre 150 i 250 μm.Herbicides: entre 200 i 400 μm.

b) La uniformitat de les gotes

Els tractaments amb productes fitosanitaris líquids es realitzen mitjançant l’aplicació degrans poblacions de gotes de diferents mides. Tan important com la mida mitjana de lespoblacions de les gotes és que aquestes siguin uniformes.

Cal remarcar que, en les últimes dècades, el disseny dels broquets ha millorat notable-ment, permetent disposar de polvoritzacions més uniformes. Això ha conduït, en general,a reduir les quantitats de brou utilitzades.

Tipus de polvorització

Polvorització hidràulica i hidropneumàtica

La polvorització hidràulica és el tipus de polvoritzaciómés utilitzada en les aplicacions de productes fitosani-taris. S’utilitza en tots els tipus de cultius, espais verds,

jardins i masses forestals.

Per a la formació de gotes és necessari un circuit hi-dràulic que reuneixi els dos elements següents:

◊ Una bomba encarregada de subministrarpressió al preparat fitosanitari.

◊ Un orifici de sortida de petit calibre, anome-nat broquet.

Polvorització hidràulica.Font: Ferran Camp.


59/330



En passar el líquid a pressió pels broquets, aquest es transforma en gotes, la mida de les

quals dependrà de la pressió del sistema, del tipus de broquet i de la mida del forat. A méspressió i menys diàmetre, les gotes seran més petites. Un broquet desgastat o obturat potgenerar fàcilment pèrdues del 20 al 100% del producte que es polvoritza.

Els equips més utilitzats per a aquest tipus de polvorització són:

Els polvoritzadors de barres.Les pistoles de polvorització.Les motxilles de polvorització.

Sovint, per tal d’arribar a tota la vegetació i aconseguir una millora en la penetració delproducte, cal afegir-hi un corrent d’aire produït per un ventilador. En aquest cas es parla depolvorització hidràulica assistida per aire o polvorització hidropneumàtica.

El flux d’aire utilitzat haurà de posseir certa velocitat i turbulència. Velocitats d’aire eleva-des facilitaran la penetració, però també poden fer incrementar les pèrdues per deriva. Lapolvorització hidropneumàtica és la més utilitzada per al control en objectius voluminososcom ara cultius fruiters, arbres de parcs i jardins o masses forestals.

La polvorització assistida per aire és la base dels aparells coneguts com atomitzadors.

Polvoritzador hidràulic amb barra de distribució.Font: Alba Fillat.

Polvoritzador hidropneumàtic (atomitzador).Font: Alba Fillat.


60/330



Polvorització pneumàtica

La polvorització pneumàtica és un tipus de polvorització menys comuna que l’anteriortot i que s’utilitza de forma rellevant en algun cultiu com ara la vinya. Es caracteritza perproduir gotes fines o molt fines.

Per poder formar les gotes, s’ha de disposar de dos circuits:

◊ Un circuit hidràulic per on circula el preparat fitosanitari.◊ Un circuit pneumàtic per on circula un corrent d’aire a gran velocitat (propera

als 200 km/h).

Al posar-se en contacte l’aire i el líquid, el corrent d’aire fracciona el líquid de la superfícied’uns difusors en gotes de petit diàmetre. Aquests difusors tenen la funció d’incrementarla zona de contacte entre el líquid i l’aire.

Els equips que basen el seu funcionament en aquest mètode són els anomenats nebu-litzadors. Aquests no disposen de broquets i acostumen a formar polvoritzacions moltuniformes amb mida mitjana de gota entre 80 i 120 μm de diàmetre.

Aquest sistema ofereix garanties en cultius com la vinya, però no es recomana per a trac-taments en cultius voluminosos.

Polvorització pneumàtica.Font: CMA.

Mà d’un polvoritzador pneumàtic.Font: Francesc Solanelles.


61/330



Els nebulitzadors permeten, en alguns casos, reduir els volums, però presenten major risc

de deriva i evaporació. Són més sensibles a les condicions atmosfèriques desfavorables.

Polvorització centrífuga

Aquest tipus de polvorització és utilitzat en alguns equips portàtils adreçats al tractamentde jardins, tot i que també és present en màquines de gran capacitat i equips de tracta-ments aeris. L’aparell utilitzat és el polvoritzador centrífug.

Per a la formació de les gotes són necessaris, al menys, dos elements:

◊ Un circuit hidràulic per on circula el preparat fitosanitari.◊ Un disc rotatori: la força centrífuga causada pel gir del disc desplaça el líquid

cap a les vores, provocant la seva fragmentació en petites gotes.

La mida mitjana de les gotes d’aquests equips és molt variable, oscil·lant entre 50 i 300 μmde diàmetre. Les gotes seran més petites i sensibles a la deriva a mesura que la velocitatdel disc sigui més gran.

La mateixa energia del disc que forma les gotes s’encarrega de propulsar-les cap a l’objectiu. Quan aquesta energia és insuficient es requereix un corrent d’aire generat per un

ventilador. Es parla, aleshores, de polvorització centrífuga assistida per aire.

Polvorització centrífuga. Font: CMA. Polvorització centrífuga assistida per aire.Font: Alba Fillat.


62/330



Polvorització tèrmica

Aquest sistema de polvorització, també denominat termonebulització, és propi dels trac-taments en cultius protegits i, en alguns aspectes, presenta similituds amb la polvoritzaciópneumàtica.

Els equips de tractament per a aquest tipus de polvorització disposen de dos circuits:

◊ Un circuit tèrmic per on circulen gasos calents a gran velocitat.◊ Un circuit hidràulic per on circula el preparat fitosanitari.

La formació de les gotes es produeix en posar en contacte el preparat amb els gasos ca-lents.

La velocitat i la temperatura dels gasos provoquen el trencament del líquid en gotes moltfines de 10 a 20 μm de diàmetre mig, que s’evaporen i, quan surten a l’exterior, es conden-sen en forma de boira que es diposita sobre els vegetals. Aquesta tècnica és adient pertractar cultius protegits, però ineficaç per a cultius a cel obert.

La reduïda mida de les gotes i l’elevada concentració del preparat fan que la polvoritza-ció tèrmica sigui una tècnica especialment perillosa. Cal tenir present que les mucoseshumanes no presenten cap barrera davant la inhibició del preparat, per tant, caldrà anaradequadament protegit amb els EPI específics.

4.1.2. Aplicació de productes fitosanitaris en estat sòlid

Els tipus de preparats fitosanitaris sòlids es classifiquen, segons la mida de les seves par-tícules, en:

a) Preparats granulats i microgranulats.b) Preparats en pols.

Diàmetres de les partícules dels preparats fitosanitaris sòlids.


63/330



Els equips de tractaments utilitzats per aplicar productes fitosanitaris en estat sòlid dispo-

sen d’un dipòsit on el producte fitosanitari, un cop dosificat, es transporta fins a la plantamitjançant un corrent d’aire generat per un ventilador. El producte fitosanitari es dirigeix is’espargeix sobre el cultiu a través d’uns deflectors.

a) Aplicació de preparats granulats i microgranulats

Es tracta d’aplicacions de partícules sòlidesde diàmetres més grans, la majoria d’ellesformulades per ser incorporades a certa pro-funditat sota terra. La seva aplicació es realit-za, habitualment, mitjançant adobadores quelocalitzen el producte en profunditat, sem-bradores, etc. Quan la distribució del granu-lat o microgranulat es fa sobre la superfíciedel terra, la seva aplicació es realitza habitu-alment per dispersió aèria mitjançant adoba-dores centrífugues o empolsadors.

Encara que aquest tipus d’aplicacions nopresenten pràcticament problemes de deriva,s’han de tenir presents la forma, la mida i el pes de les partícules per establir les ampladesde treball que permetran aconseguir distribucions uniformes.

Deflectors a la sortida.Font: Marisan.

Deflectors a l’entrada de l’aire.Font: Ferran Camp.

Empolsador. Font: Ferran Camp.


64/330



b) Aplicació de preparats en pols

Els equips per empolsar distribueixen sobre la superfície del terra els formulats sòlids demida més petita, en forma de pols. En general, aquests tipus d’aplicacions són poc efici-ents, ja que s’originen pèrdues del producte que poden oscil·lar entre el 75 i el 95%. Elsprincipals inconvenients d’aquest mètode d’aplicació de productes fitosanitaris són:

Poca adherència dels productes a la planta.Poca homogeneïtat en la distribució.És necessari molt volum de producte per a la mateixa quantitat de matèria activa.Problemes en l’emmagatzematge (elevada higroscopicitat ).Enduriment de la pols amb la humitat.Tractament incontrolat en dies de vent, amb la consegüent invasió del producte enllocs propers.Elevat grau de dificultat en la regulació dels equips de tractament.

El gran nombre d’inconvenients que presenta aquest tipus de tractament ha provocat queel mercat ofereixi pocs productes específics per ser utilitzats amb aquests tipus d’aplica-ció. El més comú és el sofre, per aplicacions en vinya.

4.1.3. Aplicació de productes fitosanitaris en estat gasós

Els tractaments amb productes fitosanitaris en estat gasós o generadors de gasos s’ano-menen fumigacions. Aquests tipus d’aplicacions estan adreçats a desinfectar espais tan-

cats com cambres, magatzems o camions i a la desinfecció de sòls. Són operacions con-siderades d’alt risc per a la salut de les persones i sempre han de ser realitzades perempreses autoritzades i personal amb la titulació adequada.

4.2. APLICACIÓ DIRECTA

Mitjançant aquest mètode d’aplicació, l’equip de tractament posa directament en con-tacte el producte fitosanitari amb l’objectiu que cal tractar. En general, només es realitzen tractaments d’aplicació directa en alguns casos específicsi puntuals. Les diferents modalitats d’aquests tipus de tractaments són:

Per contacte o pintat: Tècnica que es realitza amb aplicació del producte fitosanitariamb un equip específic de volum ultra baix ( Ultra Low Volume ) sobre la superfície quecal tractar, o utilitzant un pinzell impregnat amb el preparat fitosanitari.


65/330



Injecció en l’aigua de reg: tècnica que

es realitza mitjançant la incorporació delproducte al circuit de reg.Injecció en el sòl: tècnica que es realitzamitjançant el subministrament del prepa-rat fitosanitari líquid o en forma de vaporal terra, per mitjà d’injectors.Endoteràpia: tècnica que es realitza in-

jectant el producte directament al troncde l’arbre. Es distribueix a través del sis-tema vascular del vegetal. La resposta aaquest tipus de tractament està en fun-ció del grau de permeabilitat del sistema vascular del vegetal. Aplicació de microgrànuls: tècnica que consisteix a distribuir el formulat microgranu-lat sota el terra a certa profunditat.

A la taula següent es recullen els avantatges i els inconvenients dels dos mètodes d’apli-cació de tractaments fitosanitaris descrits en aquest tema: el mètode per dispersió aèria iel mètode d’aplicació directa.

Avantatges Inconvenients

Tractaments d’aplicacióper dispersió aèria

- Són fàcilment mecanitzables.

-Presenten una elevada capacitatde treball.

- Ocasionen costos de mà d’obra

moderats o baixos.

- Permeten distribucions

uniformes del producte.

- Són generadors de pèrdues per

deriva.

- Són molt sensibles a les

condicions atmosfèriques (vent,temperatura i humitat relava).

- Presenten un cert grau de

dicultat a l’hora de realitzartractaments localitzats.

- Són complexes i, per tant,

requereixen personal

experimentat.

Tractaments d’aplicaciódirecta

- Generen poques pèrdues de

producte fora de l’àrea de

tractament.

- Són poc sensibles a les

condicions atmosfèriques.

- Permeten realitzar aplicacions

localitzades.

- La seva mecanització és complexa.

- Tenen baixa capacitat de treball.

- Presenten costos de mà d’obra

entre moderats i alts.

- Són dicils d’assolir distribucions

uniformes.- Poden fer d’agent vector de

proliferació de malales.

Aplicació directa per contacte. Font: CMA.


66/330



RECORDA

S’ha de tenir molta cura en qualsevol de les fases que intervenen en la realització d’un

tractament fitosanitari: preparació, dosificació, barreja i aplicació.

Per aconseguir una correcta aplicació és necessari que l’equip de tractament realitzi unabona dosificació, distribució i deposició.

És important conèixer tots els condicionants que intervenen en la realització d’un tracta-ment, alguns dels quals es poden modificar i d’altres no.

Existeixen dos mètodes d’aplicació de tractaments fitosanitaris: aplicació per dispersióaèria i aplicació directa:

L’aplicació per dispersió aèria consisteix en la distribució del producte a través del’aire.

La dispersió aèria es pot realitzar amb preparats sòlids (empolsar), líquids (polvoritzar)i gasosos (fumigar).

La polvorització pot ser:

◊ Hidràulica: les gotes es formen per la pressió del líquid.◊ Pneumàtica: les gotes es formen a causa de la velocitat de l’aire.◊ Centrífuga: les gotes es formen a causa de la força centrífuga que provoca un

disc rotatori.

◊ Tèrmica: les gotes es formen a causa de la circulació de gasos calents i a granvelocitat.

L’aplicació directa consisteix a distribuir el producte directament sobre l’objectiu.

Aquesta distribució directa es pot fer:

◊ Per contacte.◊ Per injecció a l’aigua de reg.◊ Per injecció al sòl.◊ Per aplicació de microgrànuls.◊ Per endoteràpia.


67/330



65

AUTOAVALUACIÓ


1. Un dels principals objectius de qualsevol tractament amb productes fitosanitarishauria de ser:

Protegir els conreus dels agents nocius que causen els danys tenint encompte la contaminació de l’operari i del medi ambient.

Protegir els conreus en el menor espai de temps possible. Optimitzar la rendibilitat del tractament encara que aquest suposi un risc vers

les persones, la fauna, el medi ambient i l’agricultura.

2. En un tractament de productes fitosanitaris, els factors o condicionants que es po-den modificar són:

Els derivats del propi cultiu (estat fenològic de la planta i hàbits de vegetació). Els derivats de l’agent nociu (tipus de patogen i danys produïts per aquest al

conreu). Els derivats dels equips de tractament.

3. Els tractaments aeris:

Són els tractaments que presenten un risc més reduït de contaminació perderiva.

Són els tractaments que presenten un risc més elevat de contaminació perderiva.

Són els tractaments que no causen contaminació per deriva.

4. Les aplicacions de productes fitosanitaris per polvorització es caracteritzen per:

Distribuir preparats líquids. Distribuir preparats sòlids. Distribuir preparats gasosos.

5. En una aplicació, les principals formes de generar gotes són per:

Polvorització hidràulica i fumigació. Fumigació i tractaments amb motxilla. Polvorització hidràulica, pneumàtica i tèrmica.

6. La formació de les gotes en la polvorització centrífuga es produeix:

Per l’acció dels broquets. Per l’acció del disc rotatori. Per l’acció d’un corrent d’aire.


68/330



7. La formació de les gotes en la polvorització pneumàtica es produeix:

Per l’acció dels broquets. Per l’acció del disc rotatori. Per l’acció d’un corrent d’aire.

8. Un dels següents mètodes de polvorització és especialment perillós per a la saluthumana:

Polvorització hidràulica. Polvorització tèrmica. Polvorització pneumàtica.

9. Un dels principals inconvenients de l’aplicació de preparats en pols és:

L’enduriment de la pols amb la humitat. L’alta adherència del producte a la planta. El baix volum de producte utilitzat per quantitat de matèria activa.

10. És un mètode d’aplicació directa d’un tractament:

La polvorització centrífuga. La fumigació. L’endoteràpia.


69/330


TEMA 4: Equips d’aplicació: descripció ifuncionament

OBJECTIUS 69

INTRODUCCIÓ 70

1. CLASSIFICACIÓ DELS EQUIPS PER A LA PROTECCIÓ DELS CULTIUS 71

1.1. Polvoritzadors 71

1.1.1. Principals components dels polvoritzadors 72

1.2. Empolsadors 75

1.3. Fumigadors 76

2. BROQUETS PER A TRACTAMENTS FITOSANITARIS 77

2.1. Funció dels broquets 77

2.2. Tipus de broquets i criteris per a la seva elecció 77

3. REGULACIÓ DE LA MAQUINÀRIA DE TRACTAMENTS 80

3.1. Determinació del volum de brou necessari per

a realitzar l’aplicació 80

3.2. Determinació de la velocitat de tractament 81

3.3. Regulació del cabal distribuït pels broquets 81

RECORDA 84

AUTOAVALUACIÓ 85


70/330


71/330


TEMA 4: Equips d’aplicació: descripció i funcionament

69

OBJECTIUS

Conèixer els tipus d’equips que s’utilitzen per a l’aplicació de productes fitosanitaris.

Saber escollir els equips més adients segons el tipus de tractament que cal realitzar.

Valorar la importància dels broquets de polvorització en l’aplicació de productes fito-sanitaris.

Saber escollir els broquets adequats al tipus d’aplicació que cal efectuar.

Conèixer els passos que cal seguir per regular un equip d’aplicació de productes fi-tosanitaris.


72/330



INTRODUCCIÓ

Després d’escollir el producte fitosanitari més idoni i determinar el millor moment per re-alitzar el tractament, arriba l’hora d’aplicar-lo. Podem caure en l’error de considerar l’apli-cació com un pur tràmit, però una mala aplicació pot reduir l’eficàcia d’un bon producte il’efecte que se n’obtindria d’un òptim moment d’aplicació. També pot minvar la rendibilitatdel tractament i augmentar, sense necessitat, els residus de fitosanitaris sobre la planta.

Una bona aplicació tracta de distribuir el producte de la manera més eficient i eficaç, ambel mínim cost i el màxim efecte possible. Aquest repartiment cal que sigui com més uni-forme millor i s’adapti a la distribució de l’agent nociu que hem de controlar en la planta.

Per realitzar correctament l’esmentat repartiment, cal que coneguis els diferents tipusd’equips d’aplicació disponibles, per escollir el que millor s’adapti a cada tractament. Tam-

bé és imprescindible saber-los ajustar i regular correctament. Un bon equip pot realitzaruna mala distribució del producte si no es fa prou bé l’ajustament i el manteniment.

Polvoritzador per a vinya. Font: Francesc Solanellas.


73/330


TEMA 4: Equips d’aplicació: descripció i funcionament

71

1. CLASSIFICACIÓ DELS EQUIPS PER A LA PROTECCIÓ DELS CULTIUS

Els equips de tractaments fitosanitaris, segons apliquin líquids, sòlids o gasos, es classi-

fiquen en:

Polvoritzadors: equips per a l’aplicació de productes en estat líquid.Empolsadors: equips per a tractar amb productes en estat sòlid.Fumigadors: equips per a tractar amb productes en estat gasós.

1.1. POLVORITZADORS

Els polvoritzadors són els equips que apliquen els productes barrejats amb aigua, en for-ma de brou. D’aquesta manera es poden aplicar tant els productes amb presentació co-

mercial líquida com els de presentació comercial sòlida.

Tots els polvoritzadors tenen en comú que, per facilitar el repartiment correcte del brou, eltrenquen en multitud de gotes, de mida variable. Aquest “trencament” s’anomena, preci-sament, polvorització.

Si tenim en compte com originen la polvorització i com transporten les gotes de brou finsa l’objectiu que hem de protegir, podrem classificar els polvoritzadors en:

Polvoritzadors hidràulics: l’acció conjuntade la pressió aplicada al brou i d’un estreta-ment sobtat en les conduccions de sortida

de l’equip genera la polvorització.

Les gotes arriben a l’objectiu per la sevapròpia inèrcia i pes.

Els equips més comuns, que utilitzen aquest sistema, són els polvoritzadors de barres,les pistoles de polvorització i les motxilles de polvorització.

Polvoritzadors hidropneumàtics: la polvo-rització té el mateix origen que en el casanterior, però les gotes formades es trans-porten a través d’un corrent d’aire originat

pel mateix equip d’aplicació.

Els equips que utilitzen aquest sistema esconeixen també com a atomitzadors.

Polvoritzador hidràulic. Font: Alba Fillat.

Polvoritzador hidropneumàtic. Foto: CMA.


74/330



Polvoritzadors pneumàtics: la polvoritza-

ció no està provocada per la pressió delbrou, sinó pel xoc sobtat entre un raig primde brou i un corrent d’aire a alta velocitat.Les gotes resultants es transporten cap al’objectiu, aprofitant el mateix corrent d’aireque les ha originades.

Als equips que utilitzen aquest sistema se’lsanomena també nebulitzadors.

Polvoritzadors centrífugs: la polvorització es produeix mitjançant un disc que gira aaltes revolucions. La disposició d’un petit raig de producte sobre el disc giratori pro-voca la divisió del líquid en diversos fils, que es van estrenyent mentre fan el recorre-gut, tot desplaçant-se, per la força centrífuga, del centre cap a la perifèria del disc, ons’acaben trencant en gotes.

1.1.1. Principals components dels polvoritzadors

Cada equip d’aplicació de productes fitosanitaris està format per un conjunt d’elementscomuns, més o menys complexos, i per alguns d’altres que són propis d’un determinat ti-pus de polvoritzador. En són

Documents

FITOB - Llibre Complet FITOB 2016 DARP Red