Fitxa país Egipte

Fitxes País és una publicació elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conté informació i opinions que provenen de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit purament informatiu, per la qual cosa CaixaBank i BPI no es responsabilitzen en cap cas de l’ús que se’n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank i BPI, i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.

Data de tancament d’aquesta edició: Novembre 2019

EgipteForma d’Estat: República semipresidencialista

Capital: El Caire

Idioma oficial: Àrab egipci

Població: 98 milions d’habitants (2018)

Moneda: Lliura egípcia (EGP)

Tipus de canvi: 1 EUR = 18,01 EGP (31/10/2019) 1 USD = 16,14 EGP (31/10/2019)

PIB: 249 milers de milions $ (1,0% del PIB mundial)

PIB per capita: 2.573 $ (13.358 $ en paritat de poder adquisitiu)

Facilitat per fer negocis: 120 millor país del món de 190 segons el Banc Mundial (Doing Business)

Religió: Musulmana sunnita: 90%. Cristians coptes: 9%

Egipte

Previsionseconòmiques

• L’economia d’Egipte accelerarà el seu creixe-ment l’any 2019, fins al 5,5%, gràcies a l’aug-ment de les exportacions i la inversió, pel que fa a la demanda, i a la millora de la construc-ció, l’activitat gasística i els serveis, pel que fa a l’oferta. La continuïtat i la millora d’aquests èxits, fruit de la implementació de mesures de consolidació fiscal, d’una política monetària lentament més expansiva i de la liberalització del mercat canviari, haurien d’afavorir una di-nàmica positiva per al creixement durant els propers anys, propera al 6%.

5,55,9 6,0

8

6

4

2

0

PIB. Variación interanual (%)

Mitjana2010-14

2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021

EE. UU. Eurozona Emergentes

Fuente: CaixaBank Research, a partir de datos de Citigroup y Bloomberg.

0

2

4

6

8

Previsió

PIB. Variació interanual (%)

25

20

15

10

5

0

0

5

10

15

20

25

10,0

7,2

13,9

IPC. Variació interanual (%)Previsió

Mitjana2010-14

2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021

Política econòmica

• A prop de finalitzar el programa d’ajuda fi-nancera de l’FMI, Egipte es troba immers en un procés d’importants reformes econòmi-ques; una de les més rellevants és la liberalit-zació del tipus de canvi. Aquesta situació va suposar, l’any 2017, una forta devaluació de la lliura i l’aplicació d’una política monetària res-trictiva per part del banc central, per frenar la inflació. Un cop assolit aquest objectiu, s’obre una finestra d’oportunitat per a baixades del tipus d’interès, que creiem que s’aprofitarà. Així mateix, la flexibilització del canvi ha per-mès la reducció del dèficit per compte corrent, procés que es mantindrà gràcies al suport de les exportacions.

20

15

10

5

0

20

15

10

5

0

2010-14 2010-142015 2016 2017 2018 2019 2020 2021

0

5

10

15

20

0

5

10

15

20

17,3

13,8 13,3

16,316,3

15,3

Previsió

MitjanaMitjana

Tipus d’interès de referència (%)i tipus de canvi (EGP/USD)

Tipus d’interès de referència (esc. esq.) Tipus de canvi (esc. dreta)

-4,8

-7,0

0

-5

-10

-15

Previsió

-15

-10

-5

0

-7,6

Saldo fiscal (% PIB)

Mitjana2010-14

2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021

84,9 83,8 80,7

120

100

80

60

40

20

0

Previsió

0

20

40

60

80

100

120

Deute públic (% PIB)

Mitjana2010-14

2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021

-3,1

-2,8

-2,3

0

-2

-4

-6

-8

Compte corrent (% PIB) Previsió

-8

-6

-4

-2

0

Mitjana2010-14

2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021

• La situació de les finances públiques és difícil, com es constata per l’alt nivell del deute pú-blic i el dèficit fiscal. Aquest suport, però, ha començat a millorar gràcies a la introducció de nous impostos, la retirada de subsidis per a di-ferents productes (es preveu que a mitjà ter-mini s’eliminin completament els subsidis a la gasolina i l’electricitat), la reducció de la factu-ra salarial pública i la millora de l’Administra-ció fiscal. En aquest context de consolidació fiscal, el deute públic, que va tocar sostre i va superar el 100% del PIB l’any 2017, va comen-çar a baixar l’any 2018. Esperem que aquest procés es mantingui durant els propers anys.

• Després del fort repunt de la inflació l’any 2017 (com a resultat de la devaluació de la lliura, la reducció dels subsidis a l’energia i l’alimentació i la introducció de nous impos-tos), l’any 2018 es van moderar lleugerament els preus al consum. S’espera que aquesta ten-dència es mantingui el que resta de l’any 2019, amb l’objectiu de reduir a un sol dígit la inflació cap al final del 2020.

Egipte

Condicions financeres

• La situació del sistema bancari és acceptable, amb nivells de morositat baixos que l’any 2018 van seguir reduint-se, tot i que preocupa que alguns bancs s’hagin mostrat laxos en els seus criteris de concessió de crèdits. Pel que fa al crèdit privat, n’esperem un creixement vinculat a la millora de la inversió empresarial deriva-da de les reformes estructurals.

27,8

30,534,1

Previsió

40

30

20

10

0

0

10

20

30

40

Crèdit privat (% PIB)

Mitjana2010-14

2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021

32,9 31,1

31,6

Previsió

0

10

20

30

40

40

30

20

10

0

Deute extern brut (% PIB)

Mitjana2010-14

2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021

Perspectives a llarg termini

• Les perspectives de creixement a llarg termini no són positives, com a conseqüència de la dè-bil situació institucional del país, la manca de polítiques que afavoreixin la inversió privada i la concentració excessiva de poder en mans d’empreses nacionals. Tot i així, el camí refor-mador que impliquen els compromisos amb l’FMI és el correcte per millorar l’entorn eco-nòmic del país i preveiem que el creixement sigui major en els propers 10 anys.

3,8

5,1

6

5

4

3

2

1

0-18 -29

Creixement del PIB (%)

Mitjana 2009 Mitjana 2019

98,4

117,2

120

115

110

105

100

95

90

85

2018 2028

Població (milions d’habitants)

• Tot i que el nivell de deute extern no és elevat, preocupa el ràpid increment i la tendència al-cista que ha mostrat des del 2014. Tot i això, el finançament obtingut de l’FMI ha reforçat el nivell de reserves de país i això ha afavorit la reducció del deute extern des de l’any passat; creiem que aquesta situació es mantindrà a mitjà termini.

• En un context de creixement demogràfic con-siderable, un dels reptes principals del país és resoldre la situació d’atur elevat, especialment en el col·lectiu jove. Cal fer canvis importants en el sistema de formació, que no cobreix ade-quadament les necessitats de la demanda.

Situació política

• La presidència d’Abdel Fattah al Sisi continua proporcionant un entorn d’estabilitat política. El país està millorant les relacions internacio-nals tant amb els EUA i la UE com amb la majo-ria dels països del Golf.

• A pesar que el procés de transició cap al règim polític nou ha finalitzat, la feblesa del marc ins-titucional i el descontentament social (en part derivat dels efectes de l’ajust macroeconòmic en marxa i per la desigualtat social en augment) poden dificultar les decisions polítiques.

Egipte

Risc país

Riscos

PUNTS FORTS

• Dimensió del mercat nacional. • Recursos naturals. • Dinamisme demogràfic.

Entorn empresarial

PUNTS FEBLES

• Estabilitat política. • Ineficiència del mercat laboral. • Inadequació formativa de la força laboral.• Institucions (desconfiança i modernització

pendent).

Sectors principals

ICIE | Índex CaixaBank per a la Internacionalització Empresarial

46,031,0

56,3

55,0

24,2

20

40

60

80

100

20

40

80

100

0

60

— Àfrica — Egipte(Mín. 0 - Màx. 100)

Top Distància, comunicacions i acords amb EspanyaGustos semblants als d’EspanyaRelacions d’inversió amb Espanya

Bottom Crèdit i desenvolupament financerEstabilitat institucionalCondicions laborals

4667

Font: CaixaBank Research, a partir de dades de Bloomberg, l’FMI, l’OCDE, Oxford Economics i Thomson Reuters Datastream.

EXPORTADORS

• Hidrocarburs (petroli i gas natural). Agri-cultura: cotó.

IMPORTADORS

• Turisme i indústria tèxtil.

373,2 310,3

400350300250200150100

500

CDS* 5 anys (punts bàsics)

Mitjana 2015-18 31/10/2019

* Credit default swap: mesura de risc país que reflecteix el cost d’assegurar l’impagament del bo sobirà.

Classificació del risc del crèdit de l’OCDE

(de 0 a 7, essent 0 el millor)

57

Ràting Última modificació Perspectiva

B 11/05/18 Estable

B2 17/04/19 Estable

B+ 21/03/19 Estable

Indica que el país té “grau d’inversió”.

Indica que el país no té “grau d’inversió”.

POSICIÓ EN EL RÀNQUING DE PAÏSOS

1. Accessibilitat

2. Facilitat d’operar

3. Atractiucomercial

4. Entorn financer i innovador

5. Estabilitat

SUBPILARSPILARS

CURT TERMINI

• Vulnerabilitat exterior - +• Més tensions i

inestabilitat geopolítiques

• Més dèficit públic - +

LLARG TERMINI

• Debilitat institucional - +

• Infraestructures - +• Atur juvenil - +• Ineficiència del mercat

laboral i de productes

- +

- +

Egipte

Inversions A Egipte, la inversió estrangera directa per a 2015 ha estat de 6.885 milions de dòlars, xifra que representa un increment del 49% respecte al 2014. La indústria egípcia es troba en ple procés de modernització i reestructuració. El sector de la construcció (maquinària de cons-trucció i obres públiques) és un dels principals atractius per a la inversió estrangera. D’altra banda, el sector dels béns d’equipament, com aparells electrònics i vehicles, és un altre gran sector atractiu, ja que el país no disposa de

prou tecnologia per produir-ne. Entre els plans del Govern egipci hi ha la modernització de di-versos aeroports i la construcció de més de 500 km de costes. També planegen ampliar la capacitat hotelera del país. Els sectors princi-pals són els del petroli, les telecomunicacions, la construcció, els serveis financers i l’agricultu-ra. En els dos darrers anys, els principals països inversors a Egipte han estat el Regne Unit, els EUA, Bèlgica, els Emirats Àrabs Units i Aràbia Saudita.

Establiment SOCIETAT LOCALA Egipte hi ha diferents tipologies a l’hora de formar una societat: • Societat unipersonal (només vàlida per als qui

tenen nacionalitat egípcia). • Societat col·lectiva (simple general partnership).• Societat anònima (joint stock company, JSC). • Societat de responsabilitat limitada. • Societat comanditària per accions (partnership

limited by shares).La societat anònima i la societat de responsabili-tat limitada són les formes més comunes. Aques-tes societats poden ser fundades per capital 100% estranger, sempre que compleixin els requisits im-posats per la llei per a la constitució de cada societat. Hi ha una sèrie de restriccions per a la propietat estrangera en els sectors de l’aviació, bancari i de les companyies d’assegurances.En el cas de les societats anònimes que es dedi-quin a les activitats d’importació i representació d’empreses estrangeres (agents comercials), cal

que siguin íntegrament de propietat i gestió egípcies. Les societats anònimes són utilitzades freqüentment per empreses estrangeres amb grans projectes (com la instal·lació de centres de producció). El capital mínim exigible per a la constitució d’una societat anònima és de 250.000 lliures (capital subscrit en societats tancades) i 500.000 lliures per a les societats que tinguin la intenció d’oferir accions al públic. Un 10% de ca-pital social ha de ser desemborsat en el moment de la constitució i un 25% durant els tres mesos següents. El desembors total de capital social s’ha de dur a terme en un termini de cinc anys. La constitució d’una societat de responsabilitat limitada a Egipte és freqüent en projectes petits d’inversió, empreses de comerç i serveis. Tot i que no hi ha un capital mínim exigible, cal que sigui desemborsat íntegrament en el moment de la constitució.

SUCURSALUna empresa estrangera pot establir una sucur-sal a Egipte si l’empresa té un contracte amb una empresa del sector privat o públic egipci per dur a terme la feina a Egipte. La sucursal podrà desenvolupar activitats comercials, fi-nanceres, industrials i contractuals dins de l’abast del contracte subscrit. L’establiment d’una sucursal requereix l’aprovació del GAFI i cal que la sucursal estigui registrada al Registre Mercantil i al Registre Centralitzat d’Empreses Estrangeres (GAFI). La inscripció és vàlida du-rant cinc anys. Una sucursal pot ser gestionada per un o diversos gerents i no es requereix la nacionalitat egípcia per fer-ho. Les sucursals de

companyies estrangeres han de complir les lleis egípcies en matèria de fiscalitat, legislació labo-ral, seguretat social i control de tipus de canvis. A Egipte, les sucursals han de complir requisits addicionals: la sucursal ha de tenir un auditor egipci i s’ha de fer una presentació anual d’in-formació i documents (nom i nacionalitat del gerent, còpia del balanç de situació, compte de pèrdues i guanys, beneficis, personal i salaris). Hi ha límits a les sucursals en la contractació de personal: el percentatge de treballadors estran-gers de la plantilla d’una sucursal no pot ser su-perior al 10%; tampoc no se’ls pot pagar més del 20% de la massa salarial, a excepció dels

L’impost sobre les persones físiques és progressiu i varia segons el nivell de renda: entre el 0% (fins a 5.000 lires) i el 25% (més de 250.000 lires).El tipus impositiu general que grava els benefi-cis de les societats és del 25%, llevat de certes autoritats governamentals que n’estan exemp-tes, empreses d’exploració de petroli i gas (40,55%) i l’autoritat del Canal Suez i el Banc Central d’Egipte, amb un tipus impositiu del 40%. Les activitats de ramaderia i pesca estan exemptes de l’impost de societats per un perío-de de 10 anys a partir del començament de les activitats de l’empresa.Respecte a l’impost sobre vendes, hi ha dife-rents tipus impositius per a productes importats

i produïts al territori nacional: el tipus general és del 10%. Hi ha tipus impositius especials per a les següents categories de productes:• 5% per a aliments de primera necessitat, ferti-

litzants, desinfectants i insecticides.• 25% per a electrònica, cosmètics, perfumeria,

vehicles de luxe i càmeres de vídeo. • 30% per a televisors, ràdios i productes de

joieria. La llei egípcia estableix algunes exempcions d’impostos per a productes alimentaris, llibres, revistes i gas natural, entre d’altres. Altres tipus d’impostos especials són aplicables a: medica-ments, te, cafè, alcohol, sucre i tabac.

Fiscalitat

Egipte

OFICINA DE REPRESENTACIÓLes empreses estrangeres poden establir la seva oficina de representació a Egipte amb l’objec-tiu d’efectuar estudis de mercat i estudis de viabilitat, sense realitzar operacions comercials ni activitats d’agència comercial. L’empresa es-trangera que es disposi a establir una oficina de representació a Egipte estarà subjecta a la Llei de Societats i la Llei d’Agències Comercials. Es re-quereix una sol·licitud al Departament d’Empre-ses a GAFI (General Authority for Investment and Free Zones), on han de constar les dades se-güents: nom d’oficina, nacionalitat, objectius de l’empresa, capital i seu de l’empresa estran-gera, naturalesa d’oficina a Egipte, activitats, ca-

pital i adreça a Egipte, i dades del gerent. L’ofi-cina de representació a Egipte cal que sigui dirigida per un o diversos gerents, per als quals no es requereix nacionalitat egípcia. L’oficina de representació haurà de complir les lleis egíp-cies: llei de societats, fiscalitat, legislació labo-ral, seguretat social i control de tipus de canvis. L’oficina de representació establerta a Egipte haurà de presentar declaracions anuals al GAFI respecte als seus empleats: noms, càrrecs, nacio-nalitats, salaris i altres detalls addicionals del representant. Els treballadors estrangers hau-ran d’obtenir el permís de residència amb ante-rioritat per treballar a Egipte.

ZONA FRANCAEgipte disposa de 10 zones franques per incen-tivar la inversió i facilitar els intercanvis. Té tant zones franques públiques com privades i les principals són les següents: Alexandria Public Free Zone, Nasr City Public Free Zone, Port Said

Public Free Zone, Suez Public Free Zone, Ismailia Public Free Zone, Damietta Public Free Zone, Media Public Free Zone, Shebin El-Kom Public Free Zone, Qeft Public Free Zone, Port Said East i Port Public Free Zone.

Aliances estratègiques

JOINT VENTURELes joint ventures i els acords de llicència a Egipte es detallen en els contractes entre em-preses egípcies i empreses estrangeres. Els de-talls es regulen pel mateix acord i no per cap llei especial El capital invertit pot ser repatriat sense l’aprovació de l’Autoritat Governamental d’Inversions (GAFI). La Llei egípcia núm. 8 d’in-

centius a inversions i garanties legals permet als inversors estrangers posseir fins al 100% del capital en projectes en la gran majoria dels sec-tors. L’equitat en les joint ventures entre em-preses estrangeres i empreses locals depèn de l’acord mutu entre les dues parts.

gerents. La sucursal a Egipte està subjecta a l’im-post sobre societats al tipus del 20% dels seus beneficis nets. La sucursal té l’obligació de distri-buir almenys el 10% dels seus beneficis nets als

empleats, fins a un màxim del seu sou anual to-tal. Hi ha l’obligació de mantenir llibres finan-cers i presentar declaracions d’impostos anuals auditats.

Establiment(continuació)

ZONA FRANCALes zones franques públiques i privades a Egipte estan autoritzades per la Llei d’incentius a la in-versió, regulada pel decret del GAFI. Les zones franques es troben dins del territori nacional d’Egipte, però són considerades com a territori fora de les fronteres duaneres del país, fet que dóna més llibertat a les empreses en les transac-cions i els intercanvis. Les empreses que produei-xen principalment per a l’exportació (general-

ment el 80% o més de la producció total) es poden establir a les zones franques i operar en moneda estrangera. Les zones franques estan obertes a la inversió a qualsevol sector, tant per a inversors estrangers com nacionals. Les empre-ses que operen a les zones franques estan exemptes de drets de duana, impostos de ven-des i impostos sobre els béns de capital i béns intermedis.

TRACTATS DE LLIURE COMERÇEgipte és membre de l’Organització Mundial del Comerç (OMC), mitjançant la qual es va sig-nar un tractat que preveu l’eliminació aranzelà-ria gradual dels productes industrials importats a la UE, amb data límit del 2019, tot i que cal assenyalar que hi ha fortes barreres no aranze-làries (sanitàries, tècniques, etc.). Egipte forma part de l’Acord Panàrab de Lliure Comerç (PAF-TA) i del mercat comú per a l’est i el sud d’Àfrica (COMESA). A més, a nivell regional, Egipte for-ma part de l’Acord d’Agadir (2006), juntament amb el Marroc, Tunísia i Jordània. Aquest acord estableix una zona de lliure comerç entre els quatre països a través de l’eliminació d’aranzels.

Egipte té signats acords de lliure comerç bilate-rals amb els països següents: Líban, Síria, Marroc, Tunísia, Jordània i Turquia. Pel que fa a les relacions amb la UE, Egipte ha signat l’Acord d’Associació UE-Egipte (2004). La UE ha signat acords de lliure comerç amplis i profunds (DCFTA) amb Egipte i altres socis del nord d’Àfrica com el Marroc, Tunísia i Jordània. Actualment es troba en negociació entre Egipte i la UE el mecanisme de solució de diferències (MSD) bilateral i l’Acord d’avaluació de confor-mitat i acceptació de productes industrials (ACAA).

Condicions aranzelàries

Egipte

CULTURA EMPRESARIALEls empresaris egipcis, a més de l’àrab, solen uti-litzar altres idiomes com l’anglès o el francès de-penent del sector d’activitat. Tot i que Egipte és un dels països àrabs amb més influència de la cultura occidental, cal seguir certes pautes a l’hora de tancar negocis. Es recomana entrar al país a través d’un soci local. Els egipcis no acostu-men a ser puntuals a l’hora de les cites, i és pro-bable que les negociacions siguin lentes, ja que necessiten que hi hagi certa confiança abans de

tancar un negoci. El regateig és un fet sempre present en una negociació, però s’ha de fer amb amabilitat. L’horari laboral a Egipte és de 8:00 a 14:00-15:00 hores de diumenge a dijous. És im-portant tenir en compte que el dijous i el diven-dres són dies de descans a Egipte. Als comerços, els horaris són més flexibles. En època de Rama-dà (juny-juliol) habitualment els horaris són més reduïts.

Negociació i protocol

Condicions aranzelàries(continuació)

• Plastex.• Fabex.• Mife.

• Food Africa.• Cairo Build.

Fires clau

Webs d’interès

• Servei d’Informació de l’Estat: http://www.sis.gov.eg/Es/• Duanes Egipte: http://www.customs.gov.eg/• Cambra de Comerç d’Egipte: http://www.tpegypt.gov.eg/Eng/Default.aspx• Invertir a Egipte: http://www.gafi.gov.eg/english

MITJANS DE PAGAMENTEn cas que es rebi el pagament per transferèn-cia i per disposar lliurement dels fons, novament serà l’empresa egípcia qui haurà de provar docu-mentalment que l’abonament que cal efectuar

en el seu compte està motivat per una operació comercial (presentació de factures, BL si està disponible…).

ASSEGURANCES DE TIPUS DE CANVILa moneda és inestable. La devaluació de la lliura egípcia a principis del 2015 va ser d’un 6% respec-te al dòlar. Això no obstant, com que s’han intro-duït restriccions amb l’objectiu de lluitar contra el

mercat negre de divises, ha de limitar la pressió a la baixa. Per a les operacions habituals amb el país en dòlars o euros es recomana contractar assegu-rances de tipus de canvi.

Mitjans de cobrament i pagament

MITJANS DE COBRAMENTExisteixen tots amb total llibertat i en principi sense restriccions, tant per a pagaments contra documents com per a pagaments anticipats i pagaments diferits. El mitjà de cobrament també és lliure; poden ser transferències, remeses o crèdits documen-taris. Només si el cobrament es rep per antici-pat, la factura haurà de reflectir free of payment.

Els documents no han de ser remesos per obli-gació via bancària, si bé l’importador necessita-rà un document anomenat FORM 4 per poder despatxar els documents a la duana. Aquest do-cument l’expedeixen les entitats financeres, que testificaran davant les duanes que el paga-ment s’ha efectuat o que hi ha un compromís futur per fer-ho.

L’objectiu principal de l’oficina d’Egipte és millo-rar els canals de comunicació amb les institucions financeres locals, donant suport a les activitats dels clients de CaixaBank al país, ja siguin de co-

merç exterior o d’inversions i projectes d’implan-tació. També ofereix assessorament i acompanya les empreses espanyoles que vulguin desenvolu-par el seu negoci a l’exterior.

CaixaBankal país

SISTEMA GENERALITZAT DE PREFERÈNCIES (SGP)Egipte és un dels països que concedeixen preferències aranzelàries aplicant aranzel zero o aran-zels reduïts als països beneficiaris (països menys desenvolupats).

El 2015 la llei egípcia va establir un dret de l’1% sobre el valor a l’entrada de les mercaderies per a l’emmagatzematge i un impost de l’1% a la sortida per a projectes de fabricació i muntatge.Recentment s’han introduït límits en les inversions en zones franques relacionats amb l’energia, i

les llicències no seran subvencionades a les zones franques per a projectes dels sectors següents: fertilitzants, petroli, acer, producció de gas natu-ral, liquació i transport, i altres indústries d’ener-gia intensiva.

Oficina de representació d’EgiptePlot 45, 90th Northern Road 6 fl.Cairo - Egypt

Director: Luis Aspe SagarnáTel. (+34) 699 092 890

CaixaBank al món

Sucursals Oficines de representació Spanish Desks

Frankfurt (Alemanya)

Varsòvia (Polònia)

Pequín (Xina)

Singapur

Santiago de Xile (Xile)

São Paulo (Brasil)

Lima (Perú)

Tànger (Marroc)

Ciutat de Mèxic (Mèxic)

París (França)

Bogotà (Colòmbia)

Milà (Itàlia)

Alger (Algèria)

Xangai (Xina)

Nova Delhi (Índia)

Istanbul (Turquia)

Dubai (Emirats Àrabs Units)

El Caire (Egipte)

Johannesburg (Sud-àfrica)

Nova York (EUA)

Londres (Regne Unit)

Hong Kong (Xina)

Viena (Àustria)

BPI (Lisboa)

Agadir (Marroc)

Casablanca (Marroc)

Sidney (Austràlia)

Toronto (Canadà)