www.

mcg

raw-

hill.e

s

Formaci i orientaci laboralM. Merc Alguilar i MargalefM. Dolores Calvo BenedSimona Monroy LpezEva Tapia Mourio

Revisi TcnicaCarme Martnez Moruno

MADRID - BARCELONA - BOGOT - BUENOS AIRES - CARACAS - GUATEMALA

MXIC - NOVA YORK - PANAM - SAN JUAN - SANTIAGO - SO PAULO

AUCKLAND - HAMBURG - LONDRES - MIL - MONT-REAL - NOVA DELHI - PARS

SAN FRANCISCO - SYDNEY - SINGAPUR - SAINT LOUIS - TQUIO - TORONTO

www.

mcg

raw-

hill.e

s

Formaci i orientaci laboral Cicle Formatiu Grau Mitj

No est permesa la reproducci total o parcial daquest llibre, ni el seu tractament electrnic, ni la transmissi de cap forma o per qualsevol mitj, ja sigui electrnic, mecnic, per fotocpia, per registre o daltres mitjans, sense el perms previ i per escrit dels titulars del Copyright.Dirigeixis a CEDRO (Centro Espaol de Derechos Reprogrficos) si necessita fotocopiar o escanejar fragments daquesta obra (www.conlicencia.com).

Drets reservats 2013, respecte a la primera edici en catal, per:

McGraw-Hill/Interamericana de Espaa, S.L.Edificio Valrealty, 1.a plantaBasauri, 1728023 Aravaca (Madrid)

ISBN: 978-84-481-8404-9Dipsit legal: M-3659-2013

Editors del projecte: Pablo Regueiro i Mnica GarciaEdici: Aurora AguilellaDisseny de coberta: rload.esDisseny interior: www.dfrente.esFotografies: AGE Fotostock, Cover, Prisma, i Getty ImagesIllustracions: Nacho SubiratsComposici: www.dfrente.esImprs a:

IMPRS A - PRINTED IN

Totes les activitats daquest llibre shan de resoldre en un quadern a part.

www.

mcg

raw-

hill.e

s

PresentaciEl llibre que teniu entre mans, Formaci i Orientaci Laboral (FOL), correspon al mdul professional del mateix nom, com a tots els cicles formatius.

La seva finalitat s esdevenir una eina efica per a laprenentat-ge dels coneixements i les habilitats necessries per treballar en unes condicions de seguretat ptimes, aix com de la preven-ci dels riscos derivats del treball, la legislaci laboral bsica, i els drets i les obligacions que es deriven de les relacions labo-rals, sense oblidar les oportunitats docupaci, les diferents pos-sibilitats dinserci i les alternatives daprenentatge al llarg de la vida. A ms a ms, fa una aproximaci a la recerca activa docupaci i al treball en equip, la negociaci, la detecci i el maneig del conflicte, etc.

Tots els temes sestudien des duna ptica global i integradora, que asseguri una formaci polivalent i transversal de cara a afrontar els reptes de lentorn laboral, cada cop ms canviant. El llibre intenta abastar totes les famlies professionals, a travs duna especialitzaci de continguts visible, sobretot, al mate rial complementari.

Aquest s, doncs, un manual totalment actualitzat, concebut com una eina de treball que possibiliti un ensenyament no noms rigors, sin tamb prctic i til per a lalumne i per al professor, perqu faciliti la seva tasca docent.

El llibre es compon de 13 unitats didctiques. Cadascuna pre-senta lestructura segent:

Introducci del tema de qu tracta la unitat en la portadella.

Continguts que recullen els conceptes terics, farcits desque-mes i exemples per ajudar lalumne a introduir-se en el dret laboral, un aspecte tcnic per a la vegada necessari per a tots els qui formen o volen formar part del mn laboral, ja sigui com a treballadors per compte ali o b com a em-presaris o autnoms.

Mapa conceptual o sntesi final dunitat, una mena de resum per repassar els continguts tractats ms importants, i que ser-veix tamb per preparar lexamen o prova qualificadora.

Activitats i casos prctics: al llarg de tots els temes hi ha ac-tivitats i supsits prctics basats en els conceptes explicats amb lobjectiu de facilitar-ne lassimilaci. Tamb hi ha acti-vitats finals i un test final en cada unitat per repassar i assen-tar els coneixements. Tamb ajuden a preparar lexamen.

El llibre en si no est dividit en blocs, per podem trobar-hi 3 parts diferenciades:

1. Dret laboral: desprs duna introducci que aporta uns co-neixements tils per a la nostra vida com a ciutadans, es trac-ta a bastament la gnesi del dret, les fites ms importants, la legislaci laboral aplicable, els drets i deures, les modalitats contractuals, lordenaci del temps de treball i, en definitiva, totes aquelles qestions que fan referncia a la relaci labo-ral, de la qual lalumne passar a formar part en finalitzar el cicle formatiu.

2. Recursos humans, que expliquen la recerca de feina, la ges-ti dels conflictes i els equips de treball, la Seguretat Social, lextinci dels contractes, lelaboraci de les nmines, etc. Es tracta dun bloc dinmic que presenta els conceptes en base a la legislaci vigent, per que posa exemples i esquemes perqu lalumne pugui assimilar b els concepte de les lleis, de vegades una mica complexos.

3. Riscos laborals. Des del naixement de la Llei de prevenci de riscos laborals lany 1995, totes les empreses, i la societat en el seu conjunt, es veuen en la necessitat de crear un clima de seguretat a la feina. s per aix que el llibre intenta fomen-tar la tasca de conscincia preventiva: sestudien conceptes bsics de prevenci, sanalitza el marc normatiu de la pre-venci de riscos i els factors de risc derivats de les condici-ons del treball. A banda, es dedica una unitat a estudiar un aspecte tan important en la prevenci com s la gesti dels riscos a lempresa. Finalment, permet conixer com gestio-nar els plans de seguretat en lempresa i actuar en possibles situacions demergncia.

Les autores

www.

mcg

raw-

hill.e

s

4

ndex

Relacions laborals i la seva normativa1. Qu s el dret? El dret laboral ....................82. La relaci juridicolaboral comuna ............. 113. Les normes internacionals i comunitries ....144. La Constituci espanyola del 1978 ........... 155. Els poders i grups socials amb capacitat

per elaborar normes laborals ................... 166. Elements reguladors de la relaci laboral .. 197. Principis daplicaci de les normes laborals .208. Jurisdicci i administraci laboral ............ 21

Sntesi ...................................................24Test de reps ..........................................25Comprova el teu aprenentatge .................26

El mercat laboral1. Oferta i demanda de treball ....................282. Grups de poblaci .................................303. Accs al mercat laboral ...........................324. Eines daccs al mercat ...........................365. Proves de selecci ..................................406. Formes de promoci professional on line ....43

Sntesi ...................................................45Test de reps ..........................................46Comprova el teu aprenentatge .................47

Classificaci i modalitats dels contractes de treball1. Classificaci dels contractes de treball ......502. Modalitats dels contractes de treball .........513. Altres tipus de contractes .........................63

Sntesi ...................................................65Test de reps ..........................................66Comprova el teu aprenentatge .................67

Drets i deures laborals i el contracte de treball1. Drets i deures de lempresari ....................702. Drets i deures del treballador ...................723. El contracte de treball .............................80

Sntesi ...................................................86Test de reps ..........................................87Comprova el teu aprenentatge .................88

Lordenaci del temps de treball1. La jornada laboral ..................................90

2. El treball nocturn i el treball per torns ........92

3. La reducci i ladaptaci de la jornada laboral ..............................93

4. Les hores extraordinries .........................96

5. Els permisos retributs ..............................98

6. Les vacances anuals retribudes ..............100

7. Les festes laborals ................................. 102

8. El calendari laboral .............................. 102

Sntesi .................................................103

Test de reps ........................................104

Comprova el teu aprenentatge ...............105

El salari i la nmina1. El rebut del salari .................................108

2. Les percepcions salarials ....................... 110

3. Percepcions no salarials .........................113

4. Deduccions .......................................... 114

5. Bases de cotitzaci, tipus i quotes amb retribuci mensual ..........................115

6. Bases de cotitzaci, tipus i quotes amb retribuci diria ............................ 121

Sntesi ................................................. 124

Test de reps ........................................ 125

Comprova el teu aprenentatge ............... 126

Modificacions, suspensions i extincions de les relacions laborals

1. Modificaci de les condicions de treball... 128

2. Suspensi del contracte de treball ........... 134

3. Lexcedncia ........................................ 135

4. Lextinci del contracte de treball ............ 137

5. Causes dextinci del contracte de treball . 139

6. Lacomiadament ................................... 142

Sntesi .................................................144

Test de reps ........................................145

Comprova el teu aprenentatge ...............146

1

2

3

4

5

6

7

www.

mcg

raw-

hill.e

s

5

ndex

La Seguretat Social. Les prestacions de la Seguretat Social

1. La Seguretat Social. Organitzaci i estructura ........................................... 148

2. Obligacions dels treballadors i els empresaris amb la Seguretat Social ... 150

3. Prestacions de la Seguretat Social........... 152

4. La incapacitat temporal (IT). Beneficiaris .. 153

5. La prestaci per atur ............................. 160

6. La prestaci per jubilaci....................... 163

Sntesi ................................................. 164

Test de reps ........................................ 165

Comprova el teu aprenentatge ............... 166

Treball en equip i resoluci de conflictes1. Grups i equips de treball ....................... 168

2. Les relacions a lempresa ....................... 170

3. El clima laboral .................................... 171

4. La comunicaci en lmbit laboral ........... 172

5. Els conflictes laborals i la seva resoluci .. 173

6. La representaci laboral dels treballadors a lempresa.................. 177

7. La negociaci collectiva ....................... 181

Sntesi ................................................. 184

Test de reps ........................................ 185

Comprova el teu aprenentatge ............... 186

Seguretat i salut laboral. Conceptes bsics1. Salut i treball ....................................... 188

2. Prevenci de riscos laborals: conceptes bsics .................................. 189

3. Marc normatiu de la prevenci de riscos laborals ................................. 194

Sntesi ................................................. 199

Test de reps ........................................200

Comprova el teu aprenentatge ............... 201

Factors de risc derivats de les condicions de treball

1. Factors de risc derivats de les condicions de seguretat ...............204

2. Factors de risc derivats de la crrega de treball ........................206

3. Factors de risc derivats de les condicions de lambient de treball ...208

4. Factors de risc derivats de lorganitzaci del treball ................... 219

Sntesi .................................................220

Test de reps ........................................ 221

Comprova el teu aprenentatge ...............222

Gesti de la prevenci a les empreses1. Lavaluaci de riscos.

Les tcniques emprades .........................224

2. Sistema de gesti de la prevenci ...........228

3. Investigaci daccidents ......................... 231

Sntesi .................................................240

Test de reps ........................................ 241

Comprova el teu aprenentatge ...............242

Plans de seguretat i primers auxilis1. El pla dautoprotecci a lempresa ..........244

2. Senyalitzaci de seguretat .....................249

3. Primers auxilis. Conceptes generals ......... 251

4. Primeres actuacions davant els ferits ........254

5. La farmaciola de lempresa ....................259

Sntesi .................................................260

Test de reps ........................................ 261

Comprova el teu aprenentatge ............... 262

Annex1. Annex .................................................263

8

9

10

11

12

13

A

www.

mcg

raw-

hill.e

s

6

Com sutilitza aquest llibre

Desenvolupament dels contingutsDrets i deures laborals i el contracte de treball4

82

3.2. Capacitat per contractar de lempresari

Es tenen en compte dos supsits: Lempresari com a persona fsica. Lempresari com a persona jurdica.

El menor de 18 anys no emancipat noms pot contractar laboralment un treballador per mitj del seu representant legal, siguin els pares, pare o mare, o un tutor.Cal tenir en compte que ledat mnima dafiliaci al RETA (Rgim Especial de Treballa-dors Autnoms) sn els 18 anys.

Aix, lAdministraci pblica pot actuar com a empresria i establir contractes de treball, per exemple, en el cas del personal laboral (no funcionari) dun ajuntament.En lmbit privat sn persones jurdiques les societats annimes (S A) i les limitades (S L), per tamb les comunitats de bns (com els copropietaris dun edifici o les agrupacions temporals dempreses o els hereus duna herncia jacent).Quan sha de construir una gran obra pblica, una nova lnia de tren o un embassa-ment, diverses empreses suneixen per dur a terme les obres. s el que es coneix com una agrupaci temporal dempreses. En aquests casos, el cap del treballador s aquesta agrupaci, que s persona jurdica.Tamb ho sn les empreses de treball temporal (ETT), que contracten treballadors per cedir-los amb carcter temporal a altres empreses. El cap del treballador cedit s lETT i no lempresa on ha anat a parar.Finalment, tamb poden contractar i actuar com a empresaris les ONG, els partits pol-tics, els sindicats i els collegis professionals.

Fig. 4.5. Lempresari pot actuar com a persona fsica o com a persona jurdica.

Es considera persona fsica en aquest sentit aquella que s major dedat o b me-nor emancipada o que hagi obtingut el benefici de la majoria dedat; t capacitat plena de contractar.

Sentn per persona jurdica els ens pblics (Estat, comunitats autnomes, provncia, municipi, etc.) i privats (societats civils, mercantils, etc.) als quals les normes jurdi-ques reconeixen capacitat per ser titulars de drets i contraure obligacions.

En la condemna penal amb pena accessria o principal dinhabilitaci especial per a la indstria o el comer, en all que tingui relaci amb el delicte coms a vegades, a la persona que ha coms el delicte, a ms de ser-li imposada una determi-nada pena (principal), se nhi imposa una altra daccessria. Imagineu-vos una persona pro-pietria duna botiga que ven objectes robats; si es prova que lhan condemnada per un delicte relacionat amb aquest fet, segu-rament se li prohibir, a ms, tornar a vendre durant un temps.

Sabies que...?

Si acomiaden el conserge o porter dun bloc de pisos i ell vol reclamar perqu no hi est conforme, contra qui ho haur de fer? Qui s el seu cap?

Soluci

En aquest cas, seria el president o presidenta de la comunitat de vens, que s una entitat reconeguda com a persona jurdica.

Cas prctic 7

10. En Maties treballa a les obres per construir lautopista Nord-Sud per a una agrupaci temporal dempreses, formada per grans constructores. Com que li deuen tres mesos de salari, decideix reclamar a la constructora ms gran del mercat de les obres pbliques i la cons-

trucci (demandar-la), ja que entn que ho pot fer, per-qu totes formen part daquesta agrupaci.a) Creus que s correcte que en Maties noms reclami

a la constructora ms gran?b) Per qu?

Activitats

Presentaci de la unitat 1Unidad

Relacions laborals i la seva normativa

En aquesta unitat aprendrem a:

Tenir unes nocions generals sobre dret i la transcendncia daquest en la nostra vida quotidiana.

Centrar-nos en el dret laboral, explicant la seva gnesi i les fites ms rellevants al llarg de la histria.

Identificar les fonts del dret laboral, la jerarquia normativa i els principis daplicaci de les normes laborals.

Distingir els principals organismes que intervenen entre els empresaris i els treballadors.

Localitzar recursos relacionats amb lmbit laboral a la xarxa, per a mantenir-nos informats.

I estudiarem:

Qu s el dret? El dret laboral. La relaci juridicolaboral comuna. Les normes internacionals i comunitries. La Constituci espanyola del 1978. Els poders i grups socials amb

capacitat per elaborar normes laborals. Elements reguladors

de la relaci laboral. Principis daplicaci

de les normes laborals. Jurisdicci i administraci

laboral.

Final de la unitatSntesi

Esquema resum dels continguts estudiats al llarg de la unitat.

Test de reps

Ajuda a detectar llacunes i a comprovar coneixements.

Comprova el teu aprenentatge

Activitats finals agrupades per criteris davaluaci.

Relacions laborals i la seva normativa1

24

Sntesi

Poders i grups socials amb capacitat per elaborar normes

Jurisdicci

Poder legislatiu Lleis orgniques Lleis ordinries

Poder executiu Reials decrets llei i reials decrets

llei legislatius Reials decrets o reglaments

La negociaci collectivaEls convenis collectius

Qu regula la relaci laboral?

Principis daplicaci de les normes laborals

De la norma ms favorable De la condici ms beneficiosa o

de drets adquirits Irrenunciabilitat de drets

Els contractes

El costum

La jusrisprudncia

Els principis generals del dret

Tribunals laborals Jutjat social Sala social audincia

nacional

Sala social tsj ccaa Sala social del Tribunal

Suprem

Administraci laboral Serveis docupaci Fons de garantia

salarial (fogasa) Institut Nacional de la

Seguretat Social (inss)

Serveis dassistncia social Tresoreria general

de la Seguretat Social Inspecci de treball Entitats collaboradores

La relaci jurIdicolaboral comuna s:personal, voluntria, retribuda, per compte daltri, dependent

Shi aplica el dret laboral

Les relacions laborals especials:Shi aplica una normativa prpia

Relacions excloses:No shi aplica el dret laboral

Qu s el dret? Tipus

Dret pblic Interessos collectiusDret Constitucional Administratiu

Fiscal Penal

Processal Internacional pblic

El dret laboral T naturalesa mixta

Dret privat Interessos particularsDret Civil Mercantil Internacional privat

Les normes internacionals Tractats i convenis

La normativa comunitria Reglaments Directives

La Constituci espanyola de 1978Norma fonamental

25

1Relacions laborals i la seva normativa

Test de reps1. El Dret laboral i la seva normativa han existit sempre?

a) S, prov de lpoca dels romans.b) No, abans de laparici de les primeres normes es

regulava per larticle 1544 del Codi Civil.c) S, per va aparixer en la II Repblica espanyola.

2. Sn subdivisions del dret pblic:a) Dret processal, dret civil.b) Dret Mercantil, dret fiscalc) Dret Adminsitratiu, dret fiscal.

3. Quines sn les caracterstiques que ha de reunir una feina per considerar-la relaci juridicolaboral?a) Personal, exclusiva, lliure i gratuta i autnoma.b) Dependent, personal, gratuta, exclusiva i voluntria.c) Personal, voluntria, retribuda, per compte daltri i

dependent.

4. La relaci laboral duna esportista professional s:a) No s una relaci laboral.b) s una relaci laboral especial.c) s una relaci labora comuna.

5. La Teresa s voluntria a lONG Metges solidaris, on va els diumenges i els dimecres sense cobrar res. La seva relaci s laboral?a) S.b) No. Seria un treball dels exclosos, dels efectuats a

ttol damistat. c) Depn de si rep instruccions del cap de lONG o no.

6. Les normes internacionals saplicaran a lEstat espanyol:a) Quan hagin estat aprovades pel Congrs i el Senat.b) Directament, no cal cap trmit.c) Quan el rei les hagi supervisades.

7. Els reglaments emanats de la UE requereixen per a la seva aplicaci lelaboraci duna llei per cada Estat membre.a) Fals, sapliquen directament en cada Estat membre,

sense necessitat delaborar cap norma.b) Per a aplicar un reglament comunitari, caldr que

cada Estat membre promulgui una llei orgnica.c) Noms hauran de legislar aquells Estats escollits per

la UE per a aplicar el reglament.

8. La comissi paritria dun conveni collectiu sencarrega de:a) Vigilar que es compleixi el conveni.b) s la part que representa els empresaris.c) Sencarrega dinterpretar i/o aclarir el contingut del

conveni.

9. Larticle 27 de la Constituci espanyola recull com a dret fonamental el dret a leducaci. Per quin tipus de llei shaur de regular?a) Per un reial decret llei.b) Per un reglament.c) Per una llei orgnica.

10. El poder executiu es podria identificar amb:a) Tribunals.b) Parlament.c) Govern.

11. Quina s la funci dels tribunals laborals?a) Coneix i resoldre els conflictes laborals.b) Legislar.c) Inspeccionar les empreses.

12. s el CEMAC un tribunal laboral?a) No.b) S.c) s un organisme de naturalesa mixta, s mig tribunal,

mig rgan administratiu.

13. Quants dies tinc per reclamar contra un acomiadament amb el qual no estic dacord?a) 20 dies hbils.b) 25 dies hbils.c) Un any.

14. El mes dagost s hbil (s a dir, es treballa) per recla-mar contra un acomiadament?a) No, fan vacances.b) S.c) No, sha danar al jutjat de gurdia.

15. Quin organisme es fa crrec del pagament de part de la indemnitzaci que correspon a un treballador que ha estat acomiadat en cas dinsolvncia de lempresari, o sigui, que no tingui cntims per pagar?a) Cap organisme sen fa crrec.b) La Tresoreria general de la Seguretat Social.c) El FOGASA o Fons de Garantia Salarial.

Relacions laborals i la seva normativa1

26

Comprova el teu aprenentatgeConcretar qu s el dret i enquadrar-ne el dret laboral i la relaci jurdicolaboral comuna

1. Analitza si s possible que un treballador pugui enviar en el seu lloc a una altra persona perqu desenvolupi la seva feina.

2. Quin tipus de dret regularia...?a) Lelaboraci dun estatut dautonomia.b) Laccs a la funci pblica. Vull ser funcionari.c) El procediment i passes a seguir (per exemple:

el tribunal competent, el lloc dinterposici de la demanda) per reclamar contra la decisi de lempresari dacomiadar-me de la feina i que jo con-sidero inapropiada.

d) La determinaci dels descansos, hores extraor-dinries, festius, mobilitat geogrfica....

e) Lelaboraci dun tractat internacional entre lEstat espanyol i qualsevol altre pas en matria de Segu-retat Social.

f) La determinaci de la pena que mimposaran per cometre algun delicte.

g) Per patentar una patent o marca.h) La successi/herncia dun parent meu resident i

mort a lestranger sense hereus directes.i) Tot el que fa referncia a una adopci a Espanya.

3. s possible aplicar les normes de dret laboral a una persona que estigui treballant sense contracte de tre-ball?

4. Analitza si s relaci laboral comuna, especial o s una relaci exclosa del dret laboral:a) Una actriu que actua en una pellcula.b) Un funcionari pblic.c) Un transportista amb autoritzaci adminsitrativa i

que transporta les mercaderies de diversos clients, i es queda amb els diners del port.

d) Un pintor que est pintant un domicili particular. e) Un noi que est treballant de dependent a la botiga

delectrodomstics del seu cos.f) Una professora de religi.g) Un oficial de 1a duna fbrica de cotxes.

5. Fent servir el quadre de la taula 1.2 de localitzaci del parentesc, determina quin grau de parentesc tens amb el teu cos i si podries treballar per a ell i si aquest tre-ball es consideraria relaci laboral.

6. I si s tracts dels teus oncles?

Identificar la jerarquia de les normes internes, els principis daplicaci de les normes laborals i reconixer la jurisdicci i administraci laboral per a un eventual s

7. Larticle 28.1 de la Constituci espanyola regula en el seu apartat de drets fonamentals del ciutad lexercici del dret a la llibertat de sindicaci. Quin tipus de llei caldr per regular aquest dret?

8. Pot un treballador renunciar a les seves vacances? En cas negatiu:a) Lempara algn principi daplicaci de les normes

laborals ? b) Quin?

9. Seria vlid un reial decret llei de mesures urgents sobre el foment de locupaci i protecci en matria datur? Per qu?

10. s possible derogar (deixar sense efecte) per reial decret una llei ordinria?

11. Ordena de major a menor ordre jerrquic les normes segents:

Reial decret 1006/1985, Llei orgnica 11/1985.

Conveni collectiu de treball del sector, Llei 43/2006.

Constituci espanyola.

12. Completa les frases segents de lapartat que comena amb la frase segent:a) Tot i aix, sha de tenir en compte que en la majoria

de casos, abans danar als tribunals caldr intentarb) No sempre sha de passar pel CEMAC: en cas que

reclami perqu, per exemple, no estic conforme amb les vacances assignades

c) En cas que es vulgui reclamar contra la Seguretat Social, sha dinterposar una

13. A quin organisme de ladminsitraci laboral mhaur dadrear si vull...?a) Fer un escrit contra la decisi de denegar-me la pres-

taci datur sense una base fonamentada. b) Iniciar un expedient per cobrar en concepte

dindemnitzaci per comiat impagat i desprs dhaver estat declarat insolvent lempresari.

c) Tramitar una pensi per orfenesa. d) Saber quin CAP (centre datenci primria, metges

de capalera) em correspon desprs del canvi de domicili.

14. Pot un inspector de treball visitar una empresa i com-provar si hi ha treballadors sense contracte de treball?

Aqu trobars els criteris davaluaci de la unitat.

A ms, tavancem els continguts que shi desenvoluparan.

Permeten treballar els continguts a mesura que es van explicant, i asseguren un aprenentatge progressiu.

Activitats

Apliquen els coneixements adquirits a problemes i si-tuacions reals de lentorn professional.

Cas prctic 1

Una exposici clara i concisa de la teoria, acompa-nyada de requadres que ajuden a la comprensi dels aspectes ms importants: Sabies que...?, Important, Vo-cabulari, Claus i consells, CEO, Web, Exemples

Sabies que...?

www.

mcg

raw-

hill.e

s

1Unitat Unitat formativa 1

Relacions laborals i la seva normativa

En aquesta unitat aprendrem a:

Tenir unes nocions generals sobre dret i la transcendncia daquest en la nostra vida quotidiana.

Centrar-nos en el dret laboral, explicant la seva gnesi i les fites ms rellevants al llarg de la histria.

Identificar les fonts del dret laboral, la jerarquia normativa i els principis daplicaci de les normes laborals.

Distingir els principals organismes que intervenen entre els empresaris i els treballadors.

Localitzar recursos relacionats amb lmbit laboral a la xarxa, per mantenir-nos informats.

I estudiarem:

Qu s el dret? El dret laboral. La relaci juridicolaboral comuna. Les normes internacionals i comunitries. La Constituci espanyola de 1978. Els poders i grups socials amb

capacitat per elaborar normes laborals. Elements reguladors

de la relaci laboral. Principis daplicaci

de les normes laborals. Jurisdicci i administraci

laboral.

www.

mcg

raw-

hill.e

s

Relacions laborals i la seva normativa1

8

1. Qu s el dret? El dret laboralLa persona que viu en societat necessita un ordre, unes regles de joc que organitzin el seu comportament.

Fixeu-vos que quan juguem a futbol apliquem unes regles del joc que ens determinen, per exemple, quan estem en fora de joc. Aquestes regles ens donen seguretat i ens diuen quines conseqncies comporta no complir-les, com, per exemple, anullar un gol. Daqu en sorgeix la necessitat de lexistncia del dret com un conjunt de disposicions jurdiques que tenen per objecte la regulaci de la vida en totes les seves formes.

Cal diferenciar, per, les normes jurdiques del que anomenem usos socials, com, per exemple, vestir de negre quan sest de dol per la mort dalg, donar-se la m en un acord o fer-se dos petons en saludar-se.

Les normes jurdiques sn imperatives shan de complir obligatriament; si no les complim, ens imposaran una sanci o una multa. Aix no passa pas en el cas dels usos socials (si volem guardar dol, ho fem, i si no volem, no).

Des que naixem (inscripci del naixement al Registre Civil) fins que morim (certificat de defun-ci al Registre Civil), el dret est present a les nostres vides. Daquesta manera, qestions com ara el fet de treures el car-net de conduir impliquen estu-diar el Codi de circulaci, com passa en tantes altres situacions que podrem esmentar i que van lligades al dret.

Sabies que...?

Dret laboral o del treball

Empresa Treballador

Dret privat Dret pblic

Estat

t naturalesa mixta

regula la relaci entre regula la relaci entre

Fig. 1.1. Esquema de la naturalesa mixta del dret laboral.

El dret laboral o del treball s el conjunt de normes que regulen les relacions nas-cudes de la prestaci de serveis personal, lliure, per compte ali, remunerat i en situaci de subordinaci o dependncia.

Aquest dret es troba entre el dret pblic i el privat. s dret privat perqu regula la relaci entre dos particulars (empresari i treballador), i s dret pblic perqu lEstat hi interv mitjanant normes de compliment obligat que regulen aquesta relaci entre dos particulars.

www.

mcg

raw-

hill.e

s

9

1Relacions laborals i la seva normativaPodem classificar el dret en pblic i privat, que a la vegada recullen els tipus de dret que es mostren en la taula segent:

Dret pblic

Socupa dels interessos collectius

Dret constitucional Dret penal

Principalment regula lorganitzaci de lEstat i les comunitats autno-mes i estableix els drets bsics dels ciutadans. Per exemple: Constituci espanyola.

Eminentment, regula les conductes que poden constituir delictes o faltes.Per exemple: Codi penal.

Dret administratiu Dret processal

Generalment regula lorganitzaci de les administracions pbliques, estatals, autonmiques i locals (ajuntaments...) i la seva relaci amb els administrats. Per exemple: Llei de la funci pblica. Lhaureu de conixer si voleu ser funcionaris.

Es dedica a regular lorganitzaci dels tribunals (nmero, nom...) i el procediment que cal seguir davant daquests tribunals quan ens hi adrecem. Sha de tenir present que reclamar per un acomiadament requereix un procediment diferent que reclamar per les vacances. Per exemple: Llei de procediment laboral.

Dret fi scal Dret internacional pblic

Fa referncia, majoritriament, a la regulaci de tot all relatiu a lingrs, la gesti, etc., dels impostos. Per exemple: Llei de lIRPF.

Es dedica a les relacions i els confl ictes entre els estats i altres orga-nismes supranacionals, com ara la UE. Per exemple: com selaboren els tractats internacionals.

Dret privat

Socupa dels interessos dels particulars

Dret civil Dret internacional privat

Acostuma a regular tot el que fa referncia a la persona, la famlia (divorcis, adopcions...), bns, patrimoni i successions o herncies.Per exemple: Codi civil. Regula les relacions i els confl ictes entre persones de diferents estats

i, per tant, diferents ordenaments jurdics. Per exemple: qu heu de fer per cobrar lherncia que heu rebut dun familiar que vivia a Sussa.

Dret mercantil

Conjunt de normes que regulen els actes de comer o lactivitat econmica empresarial. Per exemple: una empresa que fa fallida. En aquest cas, haurem de consultar la Llei concursal.

Taula 1.1. Esquema bsic del dret pblic i del dret privat.

1. A quin tipus de dret sadscriuen els casos segents?a) Vols recrrer una multa que tha imposat Hisenda per fer malament la decla-

raci de la renda.

b) Voldries divorciar-te de la teva parella.

c) Has rebut una herncia de la teva tieta que vivia a Frana des de fa anys i que ha mort recentment.

2. Diferencia, de les situacions segents, quan estem davant del dret laboral en el seu vessant privat/pblic:a) Quan el Govern fixa el salari mnim interprofessional (SMI).

b) En la signatura del teu contracte de treball.

Activitats

www.

mcg

raw-

hill.e

s

Relacions laborals i la seva normativa1

10

A. Per qu la definici de dret laboral s tan llarga?

Perqu no val qualsevol tipus de treball efectuat, ja que la feina realitzada ha de te-nir totes les caracterstiques que shi esmenten. Tanmateix, en els casos en qu no les compleixi, tamb saplicar el dret laboral quan es consideri convenient. Us heu parat a pensar qu passaria si alg treballs complint totes les condicions esmentades per sense contracte de treball? Quins serien els seus drets si lacomiadessin?

Utilitzant aquesta definici es pot provar que existeix una relaci laboral i, si aix s aix, podem aplicar el dret laboral. Daquesta manera podria reclamar i segurament tindria dret a una indemnitzaci, que el fessin fix, o comprovar si ha completat el temps suficient per cobrar latur, etc.

Un cop vista la importncia que t que un determinat tipus de treball tingui una srie de caracterstiques que cal concretar, i si es verifica que les compleix, estarem davant duna relaci juridicolaboral. Llavors, el dret laboral s aplicable i ens empara.

B. Quan sorgeix el dret laboral?

s una branca del dret relativament jove que va nixer de la necessitat de compensar la desigualtat existent en la relaci laboral.

La revoluci industrial, iniciada al Regne Unit (Gran Bretanya) al segle XVIII i que es va anar estenent a tot el continent, portava aparellades unes condicions de treball molt du-res, caracteritzades pel treball infantil, la manca de descansos i vacances, les jornades laborals extensssimes de 12 a 19 hores diries, la no-remuneraci dels dies de descans, entre daltres.

Per millorar aquestes condicions, les primeres normes estatals es van adrear a protegir els collectius ms dbils, com s el cas de la primera llei espanyola (del 24 de juliol de1873) que fixava lentrada al mn laboral als deu anys.

Fig. 1.2. Condicions de treball en una fbrica del s. XIX.

Fig. 1.3. El dret laboral en la histria: un abans i un desprs.

Abans

Fites en la histria del dret laboral espanyol

Desprs

Abans de laparici de les primeres normes sobre dret laboral sutilitzava el contracte civil darrendament dobra i servei, article 1544

del Codi Civil, segons el qual una de les parts sobliga a executar una obra o a prestar un servei

a una altra per un cert preu.

Llei de 26 de juliol de 1878, sobre la prohi-bici als menors de setze anys de realitzar treballs dequilibri, fora o dislocaci.

Llei de 13 de mar de 1900, sobre treball dels menors i descans de la dona.

Llei de 3 de mar de 1904 i Decret de 19 dabril de 1905, sobre descans dominical.

RD 1 de mar de 1906, sobre la Inspecci de Treball.

RD 3 dabril de 1919, que estableix la jornada mxima de 8 hores diries.

Decret llei de 12 de juny de 1931, que va crear lassegurana daccidents a lagricultura, que sestengu a la indstria lany 1933.

La Constituci espanyola de 1978. LEstatut dels treballadors de 1980 i les seves

successives reformes. La Llei orgnica de llibertat sindical de 1985.

3. Entreu en el segent enlla, pertanyent a lOrganit-zaci Internacional del Treball, seguint el segent itinerari: Multimedia-Video, i seleccioneu un documental. Un cop visio-nat, realitzeu un debat a classe i traieu-ne con-clusions tenint en compte levoluci del dret labo-ral i la situaci histrica actual.http://www.ilo.org/glo-bal/about-the-ilo/mul-t imedia/video/public-service-announcements/lang--es/index.htm.

Activitatsww

w.m

cgra

w-hil

l.es

11

1Relacions laborals i la seva normativa

2. La relaci juridicolaboral comunaEl treball objecte duna relaci que el dret laboral pren en consideraci ha de ser perso-nal, voluntriament prestat, per compte ali, retribut i dependent. Ara analitzarem cada una daquestes caracterstiques.

Fig. 1.4. Caracterstiques de la relaci juridicolaboral comuna.

Treball sotms al dret laboral

Personal RetributVoluntari Per compte daltri Dependent

Caracterstiques del treball

Personal: el treball lheu de fer vosaltres mateixos, ning no us pot substituir. Exis-teix lobligaci insubstituble de realitzar personalment el treball.

Voluntari: ning no us pot forar a treballar. Ni podeu celebrar un contracte per a tota la vida.

Retribut: el treballador ha de cobrar un salari per la seva feina.

Per compte daltri: lempresari senduu els beneficis del vostre treball, per tamb nassumeix els riscos (paga lassegurana del cotxe de lempresa; si necessiteu roba o equips de protecci per realitzar la vostra feina, com, per exemple, unes botes especials, ho ha de pagar ell, etc.).

Dependent: el treballador est sotms al poder dorganitzaci (se li imposa un horari de treball determinat, un lloc on lha de dur a terme, se li donen ordres de com lha de fer, etc.) i disciplina de lempresari (el pot arribar a acomiadar en casos dindisciplina).

4. Llegeix aquest article de lEstatut dels treballadors i respon:

a) Pots localitzar totes les caracterstiques enume-rades?

b) En trobes a faltar cap?

Article 1. mbit daplicaci

1.1 Aquesta Llei s aplicable als tre-balladors que volun-triament prestin serveis retributs per compte daltri i dins de lmbit dorganitzaci i direcci duna altra persona, fsica o jurdica, anomenada ocupador o empresari.

Activitats

En Manel realitza transports per a lempresa Transportable, S A amb el cami pro-pietat daquesta empresa. Aix, el seu cap li confecciona la ruta que ha de seguir i les comandes que ha de lliurar; per aix cobra un sou. Un dia que volia que el seu cos el substitus per dedicar-se a altres tasques, lempresa li ho va prohibir.

Estem davant duna relaci juridicolaboral?

Soluci

S, perqu podem aplicar totes les caracterstiques del treball. En primer lloc, el ca-mi s de lempresari, en paga lassegurana i les reparacions; per tant, en Manel treballa per compte ali. A ms, li dna les ordres, li confecciona les rutes, les comandes que ha de lliurar, etc.; aix s la caracterstica de dependncia. Tamb s retribut, ja que cobra un sou, i evidentment s voluntari, ats que ning no lha obligat a acceptar aquesta feina. I finalment s personal: els transports els ha fet ell mateix, ja que quan va proposar que el substitus el seu cos lempresa shi va negar.

Cas prctic 1

www.

mcg

raw-

hill.e

s

Relacions laborals i la seva normativa1

12

2.1. Les relacions laborals especials

Les relacions laborals especials sn aquelles que, si b no compleixen totes les caracte-rstiques que hem estudiat (personal, voluntari...) per considerar-les una veritable relaci laboral, es regeixen per la seva prpia normativa.

Per a tot all que no reculli aquesta normativa, saplica lEstatut dels treballadors.

Fig. 1.5. Els esportistes estan subjectes a una relaci laboral especial.

Aquestes relacions especials sn:

Personal dalta direcci.

Servei de la llar familiar.

Penats en institucions penitenciries.

Esportistes professionals.

Artistes en espectacles pblics.

Persones que intervenen en operacions mercantils per compte dun empresari sense assumir-ne el risc i la ventura.

Treballadors discapacitats que prestin servei en centres especials docupaci.

Estibadors portuaris.

Advocats que prestin servei en despatxos dadvocats individuals o collectius.

La relaci laboral de residncia per a la formaci despecialistes en cincies de la salut (els metges MIR).

Professorat de religi.

Qualsevol altre treball que sigui expressament declarat com a relaci laboral de carcter especial per una llei. P. ex.: el personal de seguretat, els socis de treball de qualsevol cooperativa

El servei a la llar familiar s una relaci laboral especial. La seva normativa especfica recull que entre jornada i jornada han de transcrrer deu hores de descans. En canvi, un treba-llador sotms a la relaci labo-ral comuna no especial tindria dotze hores de descans, perqu aix ho estableix lEstatut dels treballadors.Si aquest treballador de la llar familiar vol saber, per exemple, com es regulen les hores extraor-dinries (com es compensen, etc.), ha de consultar directa-ment lEstatut dels treballadors, ja que la normativa especfica que li correspon (un reial decret propi) no regula aquest aspecte.

Exemples

Si un treballador realitza la seva feina per a una empresa des de casa seva i no s autnom ni freelance, pot estar sotms a les normes del dret laboral?

Soluci

La resposta la trobem al Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de mar, pel qual saprova el text refs de la Llei de lEstatut dels treballadors:

Article 13. Treball a distncia

Tindr la consideraci de treball a distncia aquell en qu la prestaci de lactivitat laboral es realitzi de manera pre-ponderant al domicili del treballador o en el lloc lliurement triat per aquest, de manera alternativa al seu desenvolupament presencial en el centre de treball de lempresa.

Llegint aquest article apreciem que no necessriament shaur danar a treballar al local o les oficines de lempresa que ens contracta, es podr treballar des de casa o en el lloc acor-dat. Per tant, mancaria la caracterstica de dependncia estu-diada, i tot i aquesta mancana, saplica el dret laboral.

Cas prctic 2www

.mcg

raw-

hill.e

s

13

1Relacions laborals i la seva normativa

2.2. Relacions excloses del dret laboral

Potser hi ha relacions laborals que compleixen totes les caracterstiques exposades, per que, per raons socioeconmiques, han estat excloses de la llei laboral.

Fig. 1.6. Esquema de la classificaci de les relacions laborals.

Relacions laborals Relacions no laborals

Comuna Estatut dels treballadors

Especial Regulaci prpia

Altres normes Mai dret laboral

Treballs realitzats a ttol damistat, benvolena o bon venatge. Collaborar amb una ONG seria un exemple de treball efectuat per benvolena.

Agents comercials que intervenen en operacions mercantils assumint-ne el risc. Per entendre la diferncia amb altres agents, fixeu-vos en lexemple segent: en el primer cas, el representant noms cobra la comissi dels productes que li compren els clients; en laltre cas, el representant cobra un salari, amb independncia de si el client paga o no la comanda.

Transportistes amb autoritzaci administrativa. Poden utilitzar lautoritzaci per fer transports per a clients diversos, i es queden els guanys del treball.

Treballs per compte propi (autnom). Al paleta que mha fet les obres de la cuina li pago lobra, per no tinc lobligaci de donar-lo dalta a la Seguretat Social.

Els TRADE (Treballadors Autnoms Econmicament Dependents) sn una categoria singular de treballadors autnoms, als quals sels aplica el rgim com establert per lEstatut de Treball Autnom. Un TRADE s una persona fsica que treballa per a un client, ja sigui persona fsica o jurdica, i en percep almenys el 75 % dels seus ingressos daquesta activitat, la qual executa de manera personal, directa i predomi-nantment per al seu client.

Aquestes relacions no laborals sn les segents:

Funcionaris pblics.

Prestacions personals obligatries (lantic servei militar o prestaci social substitutria, un ajuntament que fa una crida per reparar els danys produts per una catstrofe natural, etc.).

Consellers en societats, quan no facin cap altra activitat a lempresa.

Treballs familiars, llevat que es demostri que es paga un salari. Es consideren fami-liars, sempre que convisquin amb lempresari, el cnjuge, els descendents, els ascen-dents i la resta de parents per consanguinitat o afinitat fins al segon grau incls, i, si escau, per adopci.

Grau Titular/cnjuge

1r Pare/mare Sogre/sogra Fill/fi lla Gendre/nora

2n Avi/via Germ/germana Cunyat/cunyada Nt/nta

3r Besavi/besvia Oncle/tieta Nebot/neboda Besnt/besnta

4t Cos/cosina

Taula 1.2. Quadre de localitzaci dels graus de parentiu.

5. La Sara treballa per a dos fabricants de pernils dels quals t la represen-taci i es dedica a ven-dre els pernils amb el seu propi cotxe. Sorganitza la jornada i les rutes que ha de fer, i cobra una comissi sobre les vendes (per noms si els clients paguen la comanda feta; s a dir, si paguen el pernil que han comprat, cobra la comissi).a) De quin tipus de relaci

estem parlant?

b) Estem davant duna relaci juridicolaboral o, en canvi, s una de les relacions excloses del dret laboral?

6. Els pagesos de la con-trada en poca de sega acostumen a ajudar-se tots. Daquesta manera, sestableixen torns per anar a segar tots un dia a la finca del Xavier. Quan acaben van a la de la Maria, etc., sense cobrar res, ni sense la necessi-tat darribar a una hora determinada ni rebre cap indicaci sobre la manera de segar per part del pro-pietari del camp.a) Estem davant duna

relaci juridicolaboral?

b) Si no, aleshores qu s?

Activitats

www.

mcg

raw-

hill.e

s

Relacions laborals i la seva normativa1

14

3. Les normes internacionals i comunitriesSn normes procedents dorganismes internacionals o que neixen dels acords que lEstat espanyol subscriu amb altres estats.

Aquestes normes sapliquen un cop han estat aprovades pel Congrs i el Senat, formen part del dret intern espanyol i prevalen (van primer) sobre la resta de normes de dret intern, ja que les disposicions noms poden ser derogades (deixar sense efecte), modifi-cades o suspeses en la forma prevista en els mateixos tractats internacionals, o seguint les normes generals del dret internacional pblic.

3.1. Els reglaments i les directives de la Uni Europea

No hem doblidar que els diferents tractats de la UE, sobretot lltim, el Tractat de Lis-boa de 2009, que va entrar en vigor l1 de desembre de 2009, incorpora una srie de principis i determina uns objectius que integren la prpia essncia dun sistema laboral modern. Es pot comprovar, per exemple, que una de les matries en qu la Uni t una competncia molt ms mplia s en la poltica docupaci.

En lmbit en qu est ms avanada ladaptaci de les diferents normatives laborals dels estats membres a les directrius europees s en la prevenci de riscos laborals.

Larticle 15 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Uni Europea estableix el segent:Llibertat professional i dret a treballar

1. Tota persona t dret a treballar i a exercir una professi lliurement triada o acceptada.

2. Tot ciutad de la Uni t la llibertat de buscar una feina, de treballar, destablir o de prestar serveis en qualsevol Estat membre.

3. Els nacionals de tercers pa-sos que estiguin autoritzats a treballar en el territori dels Estats membres tenen dret a unes condicions laborals equivalents a aquelles de qu gaudeixen els ciutadans de la Uni.

Sabies que...?

Els reglaments sapliquen directament en cada estat membre sense necessitat que saprovi prviament en els seus parlaments cap mena de norma.

Les directives vinculen lestat membre destinatari i lobliguen a dictar normes o mo-dificar les seves lleis dacord amb all que disposen.

Fig. 1.7. El Parlament Europeu, amb seu oficial a Estrasburg, s una de les principals institucions legisladores de la UE, juntament amb el Consell de la Uni Europea.

3.2. Els convenis i les recomanacions de lOrganitzaci Internacional del Treball (OIT)

LOIT s un organisme dependent de lOrganitzaci de Nacions Unides (ONU) format pels representants dels governs, els sindicats i les organitzacions dempresaris dels estats membres. Elabora convenis i recomanacions per millorar les condicions de vida i labo-rals dels treballadors.

7. Entra al segent enlla i explica amb les teves paraules quins sn els diferents tipus dactes legislatius de la Uni Europea:http://europa.eu/about-eu/basic-information/decision-making/legal-acts/index_es.htm.

Activitats

www.

mcg

raw-

hill.e

s

15

1Relacions laborals i la seva normativa

3.3. Els tractats o convenis internacionalsLEstat espanyol signa tractats o convenis amb un altre estat (conveni bilateral) o amb ms estats a la vegada (conveni multilateral), la majoria de les vegades amb la finalitat de protegir els interessos dels treballadors emigrants als pasos corresponents.

4. La Constituci espanyola de 1978s la norma fonamental i suprema del nostre ordenament jurdic. Cap altra norma no pot contradir-la. La Constituci recull un model democrtic de relacions laborals i dissenya un sistema de protecci dels drets laborals amb diferents graus de protecci, segons que es tracti de drets fonamentals (articles 14-29 i 30 de la CE) o no. La Constituci recull el dret a la igualtat, a la llibertat sindical i a la vaga que, per tant, esdevenen drets fona-mentals i gaudeixen de la protecci mxima per part del Tribunal Constitucional (recurs dinconstitucionalitat i dempara) i dels tribunals laborals (procediment preferent i sumari).La protecci mxima consisteix en el fet que si hi ha alguna llei que hi va en con-tra es pot posar en coneixement del Tribunal Constitucional (TC) per mitj dun recurs dinconstitucionalitat, o si sha resultat perjudicat, tamb es t dret a denunciar-ho davant els tribunals laborals per mitj dun procediment anomenat preferent i sumari. Tot aix vol dir que els jutges resoldran el conflicte passant per davant daltres procediments. Finalment, tamb es pot presentar un recurs dempara davant el Tribunal Constitucional.Pel que fa a la protecci mitjana (articles 35.1, 37.1, 37.2 i 38 CE), podem trobar els diferents drets i llibertats dels ciutadans amb contingut laboral, com ara el dret a la lliure elecci de professi o ofici i el dret a la negociaci collectiva. En aquest cas, podem interposar recurs dinconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional.I, finalment, hi ha els drets de protecci mnima, que sn els principis rectors de la polti-ca social i econmica (articles 40-42 de la CE). Per exemple, els poders pblics han de garantir un sistema de Seguretat Social, la realitzaci duna poltica orientada a la plena ocupaci, etc. Com podeu veure, sn idees que es volen realitzar, per no es pot anar a demanar als tribunals si no hi ha una llei que les reculli expressament.

La Seguretat Social t signats convenis bilaterals amb Andorra, lArgentina, Austrlia, el Brasil, el Canad, Xile, la Repblica Dominicana, lEquador, els Estats Units, Filipines, el Marroc, Mxic, Paraguai, el Per, Rssia, Tunsia, Ucrana, Uruguai i Veneuela.

Sabies que...?

No sha doblidar que la Constituci espanyola s la norma suprema; la resta de normes sempre lhauran de respectar.

Important

El Joel sempre ha tingut el somni danar a treballar a Aus-trlia, per t por de no tenir cap tipus de dret laboral all.Creus que el Joel tindr drets laborals si finalment decideix anar a viure a Austrlia?

SoluciEl Joel li planteja la qesti a la seva professora de FOL i ella li comenta que lEstat espanyol t establerts tractats internacionals o convenis bilaterals amb pasos extracomu-

nitaris per a la mobilitat dels seus treballadors. Austrlia s un dels pasos que tenen conveni amb Espanya, de manera que si el Joel viatgs all podria treballar, i fins i tot podria optar a la jubilaci si es queds all a viure per sempre.

La professora li comenta que pot trobar ms informaci a la segent pgina web:

http://www.seg-social.es/Internet_1/Masinformacion/In-ternacional/Conveniosbilaterales/CBAust2k9/index.htm.

Cas prctic 3

La Iolanda viu a una conca minera del nord de lEstat es-panyol. Des de petita ha vist el pare, lavi i els germans treballar-hi, per no ha estat fins ara, de gran, que ha de-cidit presentar-se a les proves de selecci. Un cop realitza-des les proves, i superades satisfactriament, el capata li comunica que la direcci no compta amb ella, ja que s lunica dona que shi havia presentat i dubten de la seva validesa per desenvolupar la feina.

Creus que estem davant dun cas de discriminaci? Quina norma empararia la Iolanda en cas que volgus reivindicar el seu dret a treballar a la mina?

SoluciS, es tracta dun cas de discriminaci. La Iolanda est emparada per la Constituci espanyola, i en concret per larticle 14 de la CE, que s un dret fonamental.

Cas prctic 4

www.

mcg

raw-

hill.e

s

Relacions laborals i la seva normativa1

16

5. Els poders i grups socials amb capacitat per elaborar normes laborals

Una de les caracterstiques de lestat democrtic modern s la divisi de poders. Els poders legislatiu i executiu elaboren normes, mentre que el judicial en garanteix el com-pliment.

Fig. 1.8. Separaci de poders en lestat democrtic.

Estat

Poder executiu Poder judicialPoder legislatiu

5.1. Poder legislatiu

Les encarregades de dur a terme aquesta funci sn les Corts Generals, formades pel Congrs dels Diputats (Cambra Baixa) i el Senat (Cambra Alta). Tamb sinclouen els parlaments de les disset comunitats autnomes (CA). Les Corts Generals poden elaborar:

A. Lleis orgniques

Sn lleis que desenvolupen els drets fonamentals i les llibertats pbliques de la Consti-tuci, com, per exemple, la Llei orgnica de llibertat sindical (LOLS). Les lleis orgniques tamb aproven els estatuts dautonomia i el rgim electoral general.

Per aprovar, modificar o derogar una llei orgnica, cal la majoria absoluta del Congrs dels Diputats (si hi ha 350 diputats, almenys 176 han de votar favorablement per apro-var la llei orgnica). Els parlaments autonmics no poden promulgar lleis orgniques. Un cop aprovades pel Congrs, cal que les lleis orgniques siguin sancionades i pro-mulgades pel rei i surtin publicades en el BOE (Butllet Oficial de lEstat) per esdevenir normes aplicables.

Aquest tipus de lleis sn molt importants, ja que si no existissin, cada vegada que se celebressin eleccions, el partit guanyador podria canviar les lleis i fer-les ms favorables als seus interessos. Imagineu, per exemple, que modifiquessin la llei electoral per afavo-rir la seva reelecci.

B. Lleis ordinries

Sanomenen aix les lleis que regulen altres matries que no sn les que hem enumerat en lapartat anterior.

Per aprovar una llei ordinria, noms cal la majoria simple (que s la majoria dels vots dels membres presents) de les cambres.

La funci del poder legislatiu s elaborar, modificar o derogar lleis.

Per llei orgnica tamb es pot regular la iniciativa popular, que vol dir que si es recullen almenys 500 000 signatures es poden presentar proposicions de llei; tanmateix, la iniciativa popular no es pot fer servir en matries prpies de la llei orgnica.

Sabies que...?

Les lleis, els reials decrets llei, etc., sidentifiquen per un nom-bre separat per una barra, per exemple, Llei 43/2006, de 29 de desembre El nombre indica que s la llei nmero 43 daquell any, o sigui, que abans ja se nhan aprovades 42.

Sabies que...?

www.

mcg

raw-

hill.e

s

17

1Relacions laborals i la seva normativa

5.2. Poder executiu

El poder executiu, constitut pel Govern central i els governs de les comunitats autno-mes, s lencarregat dexecutar i fer complir les lleis. Per assolir aquest objectiu, elabora diversos tipus de normes, com ara ordres de les comissions delegades del Govern, ordres ministerials i resolucions. Les normes ms importants que pot elaborar el poder executiu sn les segents:

A. Reials decrets llei i decrets legislatiusSn normes amb rang de llei elaborades pel Govern (poder executiu) i conformes a la Constituci.

Els reials decrets llei es dicten en cas de necessitat urgent i extraordinria. Posterior-ment i immediatament han de ser debatuts i aprovats pel Congrs. Finalment, han de ser convalidats en un termini de 30 dies.

Els decrets legislatius sn tamb elaborats pel Govern, desprs que les Corts Generals els hagin delegat prviament.

Poden donar com a resultat el desenvolupament duna llei de bases o un text refs.

B. Lleis de basesMolts cops shan delaborar lleis que les Corts Generals no tenen temps de confeccionar. En aquests casos, les Corts donen unes instruccions o dicten les bases (llei de bases), per tal que el Govern, amb ms personal disponible, les desenvolupi. Es pot comparar amb el que fa el professor quan encarrega un treball i indica el tema i els aspectes de qu ha de tractar: un cop desenvolupades aquestes bases, el resultat ser el treball complet.

C. Text refs En altres casos, al legislador li falta temps per ordenar les diverses reformes que shan anat produint al llarg del temps en una determinada llei i recollir-les en un sol text. Daqu ve lexpressi text refs, que no s res ms que copiar i enganxar els textos de les diferents reformes i rebutjar els textos que ja no valen (cosa que pot fer el mateix Govern). Elmateix Estatut dels treballadors (tamb anomenat text refs de lEstatut dels treballadors o TRET) i la Llei de la Seguretat Social en sn exemples.

La ra de lexistncia daquestes normes i de tot el que sha explicat s impedir que el Govern (poder executiu) envaeixi les competncies de les cambres (poder legislatiu) i, tamb, les alliberi de feina, i, daquesta manera, tinguin ms temps per dedicar-se a la seva funci legisladora.

D. Reglaments o reials decrets Els reglaments sn aprovats pel Consell de Ministres. No tenen rang de llei i sovint serveixen per al desenvolupament de normes amb rang de llei. Un exemple de ls del reglament en matria laboral sn les relacions laborals de carcter especial i que han estat regulades per decret.

Lexecutiu tamb pot elaborar ordres de les comissions delegades del Govern, ordres ministerials i resolucions.

Lany 2012 es va procedir a una nova reforma laboral que va modificar i va addicionar alguns articles de lEstatut dels treballa-dors. Per aix es va emprar el Reial decret llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, recollint posteriorment en la Llei 3/2012, de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, els canvis definitius. Apreciem doncs com el Congrs dels Diputats va convalidar el Reial decret llei i posteriorment es va transformar en una llei que ha modificat certs articles de lEstatut dels treballadors.

Important

Lany 2000, davant la dis-persi de normes en matria dinfraccions i sancions en lordre social, les Corts Generals van delegar en el Govern lelaboraci dun text refs que les agrups, i daqu va sortir el Reial decret legislatiu 5/2000, de 4 dagost, pel qual es va aprovar el text refs de la Llei sobre infraccions i sancions en lordre social, que actualment se segueix usant.

Sabies que...?

8. Respon les preguntes:a) Els parlaments de les comunitats autnomes poden promulgar i elaborar lleis

orgniques?

b) Es pot aprovar un estatut dautonomia per llei ordinria?

Activitats

www.

mcg

raw-

hill.e

s

Relacions laborals i la seva normativa1

18

5.3. La negociaci collectiva i els convenis

El conveni collectiu est determinat per lactivitat principal de lempresa i no per la feina desenvolupada pel treballador. Per exemple, un administratiu que treballi en un gimns privat es regir pel conveni del sector de clubs esportius privats, i no pel doficines i despatxos.

Algunes empreses grans tenen un conveni collectiu propi; si no s aix adopten el con-veni corresponent al sector en el qual desenvolupen la seva activitat (per exemple, el de les indstries qumiques, siderometallgiques, etc.). Quan treballem en una empresa cal saber quin conveni collectiu concret regula les relacions amb els treballadors. Tamb s convenient saber si el conveni s aplicable a tot lEstat espanyol (com ho s el darts grfiques) o noms en una comunitat autnoma o provincial (com s el cas de lhoteleria o la construcci).

LEstatut dels treballadors tamb admet els acords dempresa sobre matries concretes que el conveni collectiu no reculli. Per exemple, pot establir el sistema de classificaci professional dels treballadors mitjanant categories o grups professionals, especificar qu cal per ascendir de categoria professional o autoritzar un model de rebut de salaris diferent de loficial.

Daltra banda, la comissi paritria del conveni collectiu ens pot resultar molt til. Duna banda est formada pels representants dels treballadors, i duna altra pels representants dels empresaris que van negociar el conveni.

Les seves funcions poden ser molt variades: interpretaci i aplicaci de les clusules del conveni, adaptaci de les mateixes a problemes no previstos, precisi dels pactes, actualitzaci dacord amb els ndexs disposats en el conveni, etc. Per no es poden intro-duir modificacions o alteracions en el conveni, ni abordar la negociaci cap al futur: en els supsits de conflicte collectiu relatiu a la interpretaci o aplicaci del conveni haur dintervenir la comissi paritria daquest amb carcter previ al plantejament formal del conflicte en lmbit dels procediments no judicials o davant el tribunal competent.

Si hi ha dubtes sobre laplicaci dalgun punt del conveni (per exemple, la regulaci de les hores extraordinries, que el treballador i el cap poden interpretar de manera dife-rent), tamb sha de consultar la comissi paritria. El mateix conveni collectiu en dna ladrea i indica el procediment que cal seguir per consultar-la.

Ms enll de la negociaci collectiva, tamb poden aparixer conflictes entre els membres dun grup duna empresa. Ms endavant en el llibre trobars una unitat sen-cera sobre laparici i la resoluci de conflictes, i sobre la importncia del treball en equip.

A banda del poder legislatiu i executiu tamb selaboren normes laborals mitjanant els convenis collectius, que sn pactes entre els representants dels treballadors i dels empresaris amb lobjectiu de fixar les condicions de treball. Es consideren autntiques normes laborals i els contractes individuals de treball que celebrin em-presaris i treballadors no poden ignorar-ne lexistncia. Els convenis collectius es negocien per a un perode de temps.

El teu contracte de treball indica a quin conveni collectiu thas dadrear per resoldre els dubtes que el contracte no aclareixi.

Important

9. Busca el conveni collectiu que creguis aplicable a la feina que fars quan fina-litzis el CF que ests estudiant. Llegeix-lo i consulta casos en els quals et pots trobar, com, per exemple, de quin perms gaudirs si operen el teu pare o la teva mare.

Activitats

www.

mcg

raw-

hill.e

s

19

1Relacions laborals i la seva normativa

6. Elements reguladors de la relaci laboralA continuaci enumerem els elements que regulen les relacions entre empresaris i treba-lladors:

6.1. Els contractes

Tota relaci laboral es regula mitjanant un contracte, un acord entre treballadors i empresaris que cont la voluntat dambdues parts. No s una norma jurdica, per sen desprenen obligacions per part de les persones que el signen. Els estudiarem amb ms deteniment en les unitats 4 i 5.

6.2. El costum

El costum s una norma no escrita que sorgeix de la mateixa collectivitat, per repetici duna determinada conducta, i que es compleix amb el convenciment que s obligatria. Hi ha normes (lleis, convenis collectius) que es remeten al costum; s a dir, en cas que no estigui establert com es resoldr alguna situaci, la mateixa norma remet als costums de lempresa.

Per exemple, lEstatut dels treballadors diu que el pagament del salari sha de fer de manera puntual i al lloc i la data pactats i, si no hi ha pacte, sha de fer dacord amb el costum. s el cas duna fbrica de cermica de Castell que acostuma a pagar el salari cada divendres al Departament de Recursos Humans, en metllic i dins dun sobre marr.

Perqu el costum sigui vlid ha de ser local (referit a un punt geogrfic en concret) i professional (respecte a una professi concreta). Daltra banda, tamb se nha de provar lexistncia.

A tall de resum, lordre daplicaci de les normes que acabem destudiar s el que ex-posem a continuaci:

El dret laboral t uns principis daplicaci propis que poden modificar lordre daplicaci de les normes (vegeu lapartat 7). A ms, saplica la norma que en conjunt s ms favorable al treballador i no necessriament la de ms jerarquia.

Sabies que...?

Els principis generals del dret: Inspiren lordenament jurdic. Sapliquen quan no hi ha llei ni

costum aplicable.

Important

1. Reglaments UE i normes comunitries daplicaci directa

2. Constituci espanyola

3. Tractats i convenis internacionals

4. Lleis orgniques

5. Lleis ordinries i amb rang de llei (reial decret legislatiu, reial decret llei)

6. Reglaments (reial decret)7. Convenis collectius8. Usos i costums locals i professionals

(llevat de remissi expressa)

6.3. La jurisprudncia

La jurisprudncia, nom que es dna a les decisions que prenen els jutges, s un comple-ment a lhora dinterpretar una situaci. Est constituda per les decisions del Tribunal Suprem Sala IV, lrgan judicial ms elevat i amb competncia a tot Espanya. Aix sevita que un mateix cas sigui interpretat de maneres diferents per jutjats diferents del territori. El Tribunal Suprem, com a autoritat mxima, per mitj de lanomenat recurs de cassaci per unificaci de doctrina, nanalitza les diverses interpretacions i estableix un criteri nic dinterpretaci.

6.4. Els principis generals del dret

Els principis generals del dret inspiren tot lordenament jurdic i sapliquen quan no exis-teix llei ni costum que es pugui aplicar. Segur que heu sentit les frases ning no pot ser condemnat sense ser escoltat o els pactes shan de complir. Sn exemples de principis generals del dret.

10. Respon les preguntes: A Mallorca hi ha el cos-tum que els empleats que tinguin contacte directe amb els clients de restau-rants i bars han danar afaitats, sense bigoti ni barba. Va entrar un empleat nou i els com-panys el van advertir daquest fet. Ho va consul-tar al conveni i desprs a lEstatut dels treballadors, i enlloc no hi deia res sobre aquest punt.

a) Si fossis tu, acataries la norma?

b) Podrem estar davant dun costum laboral?

c) Creus que compleix els requisits per ser-ho?

Activitats

www.

mcg

raw-

hill.e

s

Relacions laborals i la seva normativa1

20

7. Principis daplicaci de les normes laboralsEn el dret del treball, hi ha uns principis que inspiren la normativa laboral i indiquen qui-na norma cal aplicar a cada cas en concret. Ja hem vist en lapartat anterior el principi de jerarquia normativa, que no s res ms que lordre de les diferents normes. A ms, sn de gran utilitat els que expliquem a continuaci.

7.1. Principi de la norma ms favorable

En cas que hi hagi dues normes o ms en vigor i es discuteixi quina sha daplicar amb preferncia, segons el dret laboral sha descollir la que sigui ms favorable al treballa-dor. Aix sha dentendre en conjunt i en cmput anual si es tracta de conceptes que es poden quantificar (per exemple, dies de treball, dies de vacances, diners, etc.).

7.2. Principi de condici ms beneficiosa o de drets adquirits

Consisteix a mantenir els beneficis que els treballadors hagin pogut aconseguir mit-janant el contracte de treball. Implica el manteniment duns drets adquirits, encara que posteriorment saprovi una norma que, amb carcter general, estableixi condicions menys favorables de les que ja gaudeixen individualment.

Ara b, cal tenir en compte que aquests drets adquirits queden absorbits i suprimits quan amb posterioritat es produeix una situaci global ms favorable, llevat que shagi pactat especficament en el contracte, lempresari renunci expressament a fer la compensaci i labsorci o el conveni collectiu ho reculli.

7.3. Principi dirrenunciabilitat dels drets

Els treballadors no poden renunciar als drets laborals reconeguts per disposicions legals (lleis, convenis collectius...) de dret necessari. Qualsevol renncia ser nulla, no tindr validesa. Per tant, no pot renunciar als dies de vacances que li pertoquen, ni pactar menys dies que els reconeguts en el seu conveni collectiu, ni accedir a cobrar un salari inferior al salari mnim interprofessional, ni renunciar al descans setmanal, entre daltres. Si ho fes, la renncia seria nulla i podria reclamar aquests drets en qualsevol moment.

Es pot donar el cas que sapliqui abans un conveni collectiu que una llei, perqu el conveni afa-voreix els interessos del treba-llador. Per exemple, si lEstatut dels treballadors estableix un dia i mig de descans setmanal i el conveni collectiu nestableix dos, cal aplicar el conveni.

Sabies que...?

Suposem que esteu cobrant per sobre del que marca el conveni collectiu i que se nest nego-ciant un de nou. No us apugen el salari, per qu? Com que al contracte no es va pactar res sobre aix, i ara la quanti-tat que cobreu coincideix amb la que marca el nou conveni, la condici beneficiosa ha que-dat absorbida i el sou no es modifica.

Exemples

Eullia ha estudiat ptica a la universitat i un CFGS daudiologia prottica. Daqu a uns dies t una entrevista de treball. Est preparada, per abans, i seguint els consells de la que va ser professora de FOL, decideix fer una ullada al conveni col-lectiu aplicable al seu sector pel que fa al salari, i en cert article llegeix: Garantia dincrement salarial, que vol dir que els treballadors sotmesos a aquest conveni collectiu i que vinguin cobrant per sobre del que especifica aquell hauran de tenir un increment mnim del x %, i per tant no operar la compensaci ni labsorci.

LEullia sap que es refereix a un principi daplicaci de les normes laborals, per ara no recorda quin. Pots ajudar-la?

Soluci

El principi en concret s el de la condici ms beneficiosa o de drets adquirits, i en especial es refereix al fenomen de la compensaci i absorci. s a dir, si no exists aquest article en el conveni collectiu, al treballador que cobrs ms de lestipulat en conveni se li podria quedar el salari igual, sense aplicar cap pujada salarial, ats que siguala amb la retribuci fixada en el conveni collectiu. En el nostre cas, aix no passar, ja que es garanteix un percentatge de pujada salarial.

Cas prctic 5

www.

mcg

raw-

hill.e

s

21

1Relacions laborals i la seva normativa

8. Jurisdicci i administraci laboral El poder judicial s un dels tres poders de lEstat de dret. La seva missi s jutjar i fer executar les sentncies dictades pel jutjat.

8.1. Tribunals laboralsLa funci dels tribunals laborals s el coneixement i la resoluci dels conflictes laborals. Tot i aix, sha de tenir en compte que, en la majoria de casos, abans danar als tribunals cal intentar una conciliaci davant un organisme administratiu anomenat Centre de Me-diaci, Arbitratge i Conciliaci (CEMAC).

Si un jutjat ha dictaminat que lempresa us deu diners i no us els paga, podeu recrrer als tribunals perqu executin la sentncia; amb aquesta finalitat podran fins i tot embargar els bns de lempresa.

Sabies que...?

Funcionament duna reclamaci

Acte de conciliaci: en primer lloc, cal interposar un requeriment de conciliaci davant el CEMAC, on un lletrat (advocat) conciliador convidar el treballador i lempresari a arribar a un acord.

Demanda: en cas de desacord, desavinena o incompareixena de lempresari a lacte de conciliaci, es pot interposar una demanda davant el tribunal laboral competent, generalment el jutjat social.

No sempre sha de passar pel CEMAC. En cas que reclameu perqu, per exemple, no esteu dacord amb les vacances assignades, podeu anar directament als tribunals, con-cretament al jutjat social.

En cas que es vulgui reclamar contra la Seguretat Social, sha dinterposar una reclama-ci administrativa prvia a la via judicial, que consisteix en un escrit en el qual sadverteix a la Seguretat Social que no esteu dacord amb el que se us ha comunicat i on li oferiu la possibilitat de canviar dopini abans que siguin els tribunals els que decideixin.

Els tribunals laborals sn els segents:

A. Jutjats socials Sn provincials i estan ubicats a la capital de provncia. Sn els que primer coneixen iresolen el conflicte.

B. Sales socials dels tribunals superiors de justcia de les comunitats autnomes (TSJ CCAA)

Tenen la seu a la capital de la comunitat autnoma i sn les encarregades de resoldre els recursos interposats contra les sentncies dels jutjats socials.

Tamb sencarreguen dels conflictes collectius o sindicals, lmbit dels quals excedeixi el dun jutjat social, per que no superi el de la comunitat autnoma.

En cas dacomiadament, el treballador t 20 dies hbils per reclamar, anant primer al CEMAC.Sn dies hbils els que no sn dissabtes, diumenges ni festius. El mes dagost es considera tamb hbil.

Important

El Joaquim, malauradament, ha hagut de sollicitar la pres-taci contributiva de latur. Ha rebut una comunicaci en qu linformen de la quantitat de diners reconeguts a la base reguladora, necessria per determinar quina quan-titat de diners cobrar, i li reconeixen noms x dies de prestaci, quan en realitat aquestes dades sn errnies i ho pot demostrar.

Qu haur de fer el Joaquim?

Soluci

Haur de fer un escrit anomenat Reclamaci prvia a la via judicial, davant el destinatari de la comunicaci (el ser-vei docupaci). Si li deneguen la reclamaci o simplement passa el temps i no li contesten (silenci administratiu nega-tiu), podr acudir als tribunals a demostrar lequivocaci i ser el jutge del jutjat del social qui estudi el cas i resolgui la situaci.

Cas prctic 6

www.

mcg

raw-

hill.e

s

Relacions laborals i la seva normativa1

22

C. Sala social de lAudincia Nacional

Exerceix les seves competncies sobre tot el territori nacional i t la seu a Madrid. Resol els processos sobre llibertat sindical i convenis collectius quan afecten un mbit territo-rial superior al duna comunitat autnoma. En el cas dels conflictes collectius, interv quan els efectes daquests conflictes afecten tot el territori espanyol.

D. Sala social IV del Tribunal Suprem (TS)

T la seu a Madrid i jurisdicci a tot lEstat espanyol. Resol, entre daltres, els recursos decassaci per no-aplicaci de la jurisprudncia del TS, com s el cas dels recursos de cassaci per unificaci de doctrina (tractats en el punt de jurisprudncia). Sanomenacas-saci lanullaci, feta per un tribunal suprem i nic, de les sentncies judicials definitives dictades pels tribunals ordinaris en cas que no sajustin a la llei.

Dret dassistncia jurdica gratuta

Tothom t el dret a sollicitar advocat i procurador dofici perqu el representi, noms pel fet de ser treballador o beneficiari dalguna prestaci de la Seguretat Social.

8.2. Ladministraci laboral

Els organismes encarregats de ladministraci laboral sn els segents:

A. Serveis docupaci

El Servei dOcupaci de Catalunya (SOC) o Oficina de Treball de la Generalitat (OTG), el Servici Valenci dOcupaci (SVO) i el Servei dOcupaci de les Illes Balears (SOIB) depenen dels respectius governs autnoms.

Aquests serveis gestionen les prestacions derivades de latur, que poden ser:

a) La prestaci datur contributiu que percebreu si heu cotitzat, en proporci al temps i la quantitat cotitzada.

b) El subsidi per atur (assistencial) que es cobra desprs dhaver esgotat la prestaci per atur o quan no shagi cotitzat prou per tenir dret a la prestaci contributiva. Lorganisme responsable de la gesti s el Servei Pblic dOcupaci Estatal (SEPE-INEM).

B. Fons de Garantia Salarial (FOGASA)

El FOGASA est integrat dins del Ministeri de Treball i Immigraci i no est transferit a les comunitats autnomes.

s un fons finanat ntegrament per les aportacions dels empresaris i la seva finalitat s garantir als treballadors el cobrament de part dels salaris o les indemnitzacions a qu tenen dret en cas que lempresari no pugui pagar per haver estat declarat insolvent.

C. Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS)

LINSS s un organisme adscrit al Ministeri de Treball i Immigraci i tampoc no est trans-ferit a les comunitats autnomes. La seva tasca consisteix en el reconeixement del dret i el pagament de les prestacions econmiques de la Seguretat Social, com ara el cas de les pensions de jubilaci, maternitat, paternitat, vidutat, orfenesa, a favor de familiars, auxili per defunci, etc.

Linforme de vida laboral (que senvia anualment a tots els treballadors en actiu) s expe-dit per lINSS. En aquest document consten els dies cotitzats, les empreses on heu estat i les dates dalta i baixa en cadascuna delles. s molt important fer-ne un seguiment, per saber si es podr percebre latur, un cop finalitzat un contracte.

Aquestes pgines web et poden resultar molt tils per buscar feina:SOC. Servei dOcupaci de Catalunyahttp://www.oficinadetreball.cat/socweb/opencms/socweb_ca/home.htmlSERVEF. Servici Valenci dOcupaci i Formaciht tp://w w w.ocupacio.gva.es:7017/portal/web/homeSOIB. Servei dOcupaci de les Illes Balears h t t p : // w w w . c a i b . e s /govern/organigrama/area.do?lang=ca&coduo=1464

Web

www.

mcg

raw-

hill.e

s

23

1Relacions laborals i la seva normativaD. Serveis sanitaris

LINSALUD a lEstat espanyol, lInstitut Catal de la Salut (ICS) a Catalunya, el SERVASA a la Comunitat Valenciana o lIB-SALUT a les Illes Balears sn organismes que adminis-tren i gestionen els serveis sanitaris.

E. Serveis dassistncia social

LInstitut Catal dAssistncia i Serveis Socials (ICASS) est enquadrat dins del De-partament dAcci Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya i gestiona les prestacions no contributives de la Seguretat Social, com ara pensions dinvalidesa o jubilaci, i altres serveis complementaris com, per exemple, ajuts datenci a la velle-sa i a persones disminudes, prestacions dassistncia social, etc.; tamb decideix si persones que no han cotitzat, o que no ho han fet durant prou anys, poden tenir dret a una prestaci.

F. Tresoreria General de la Seguretat Social

Aquest organisme est inserit en el Ministeri de Treball i Immigraci. T com a funcions rebre les inscripcions de les empreses, lafiliaci, les altes i baixes dels treballadors que fan les empreses, etc. Aqu shan de donar dalta tamb els treballadors autnoms i dels rgims especials. Aix mateix, han de gestionar i controlar la cotitzaci i la recaptaci de quotes de la Seguretat Social.

Aqu podeu demanar un document que recull les bases de cotitzaci, que s la quantitat de diners que shan cotitzat per a vosaltres. Aix ser especialment til quan arribeu a la jubilaci, ja que la pensi estar lligada a la quantitat cotitzada. Com linforme de vida laboral, senvia per correu cada any a tots els treballadors.

G. Inspecci de treball

Depn del Ministeri de Treball i Immigraci i s lrgan responsable de controlar i vigilar el compliment de les normes laborals; assessorar i informar empreses i treballadors en matria laboral, de Seguretat Social i de prevenci de riscos laborals; intervenir en els conflictes collectius de treball; emetre informes en processos sobre classificaci profes-sional, expedients de crisi i accidents de treball.

H. Entitats collaboradores

Ho sn el mateix empresari, quan dna dalta o afilia els treballadors a la Seguretat Social, i les mtues daccidents de treball, a una de les quals lempresari t lobligaci dinscriures.

Per aix, quan entreu a treballar en una empresa, cal preguntar quina mtua us corres-pon, perqu si preneu mal a la feina heu danar a la mtua i no al vostre CAP o metge de la Seguretat Social. Aix tamb val si teniu un accident de cam cap a la feina (el que es coneix com a accident in itinere).

Altres pgines web que cal conixer:Servicio Pblico de Empleo Estatalhttp://www.sepe.es/FOGASA. Fons de Garantia Salarialhttp://www.empleo.gob.es/fogasa/Seguridad Socialht tp://w w w.seg-soc ia l .es/Internet_1/index.htmFormulari de sollicitud dinforme de vida laboral a la Seguretat Social, via telemticahttps://w6.seg-social.es/SSC/SwscSeControlador?opcion=1Telfon dafiliaci, inscripci i expedici dinformes i certificats: 901 50 20 50Lnia de pensions i altres presta-cions (INSS): 900 16 65 65Tesorera General de la Seguridad Socialh t t p ://w w w.segso c ia l .e s/Internet_1/LaSeguridadSocial/Q u i e n e s s o m o s /TesoreriaGeneraldel29408/index.htmTrmits i gestions davant la TGSSht tp://w w w.seg-soc ia l .es/Internet_1/Masinformacion/TramitesyGestiones/index.htmGuia de prestacions (2012) per a persones grans, persones amb discapacitat i persones en situa-ci de dependncia. Recursos estatals i autonmics (IMSERSO). Informaci de les adreces, els enllaos i els telfons de tot lEstat espanyol. Introduu aquestes dades al buscador per trobar la guia actualitzada a lany en curs.h t t p ://w w w. i m s e r s o . e s/InterPresent1/groups/imserso/docu-ments/binario/guiapresta2012.pdf

Web

LICS gestiona els serveis trans-ferits a la comunitat autno-ma de Catalunya i depn del Departament de Salut. LICS s el provedor pblic de ser-veis sanitaris ms important de Catalunya, format per diversos hospitals i centres datenci pri-mria (CAP).

Sabies que...?

11. Respon les preguntes:a) A quina administraci laboral thas dadrear si vols recollir els impresos per

tramitar la jubilaci del teu avi?

b) Has tingut un petit accident de cam cap a la feina. On has danar?

Activitats

www.

mcg

raw-

hill.e

s

Relacions laborals i la seva normativa1

24

Sntesi

Poders i grups socials amb capacitat per elaborar normes

Jurisdicci

Poder legislatiu Lleis orgniques Lleis ordinries

Poder executiu Reials decrets llei i reials decrets

llei legislatius Reials decrets o reglaments

La negociaci collectiva Els convenis collectius

Qu regula la relaci laboral?

Principis daplicaci de les normes laborals

De la norma ms favorable De la condici ms beneficiosa o

de drets adquirits Irrenunciabilitat de drets

Els contractes

El costum

La jurisprudncia

Els principis generals del dret

Tribunals laborals Jutjat social Sala social Audincia

Nacional

Sala social TSJ CCAA Sala social del Tribunal

Suprem

Administraci laboral Serveis docupaci Fons de Garantia

Salarial (FOGASA) Institut Nacional de la

Seguretat Social (inss)

Serveis dassistncia social Tresoreria General

de la Seguretat Social Inspecci de Treball Entitats collaboradores

La relaci juridicolaboral comuna s:personal, voluntria, retribuda, per compte daltri, dependent.

Shi aplica el dret laboral

Les relacions laborals especials:shi aplica una normativa prpia

Relacions excloses:no shi aplica el dret laboral

Qu s el dret? Tipus

Dret pblic Interessos collectiusDret Constitucional Administratiu

Fiscal Penal

Processal Internacional pblic

El dret laboral T naturalesa mixta

Dret privat Interessos particularsDret Civil Mercantil Internacional privat

Les normes internacionals Tractats i convenis

La normativa comunitria Reglaments Directives

La Constituci espanyola de 1978Norma fonamental

www.

mcg

raw-

hill.e

s

25

1Relacions laborals i la seva normativa

Test de reps1. El dret laboral i la seva normativa han existit sempre?

a) S, prov de lpoca dels romans.b) No, abans de laparici de les primeres normes es

regulava per larticle 1544 del Codi Civil.c) S, per va aparixer en la II Repblica espanyola.

2. Sn subdivisions del dret pblic:a) Dret processal, dret civil.b) Dret mercantil, dret fiscalc) Dret administratiu, dret fiscal.

3. Quines sn les caracterstiques que ha de reunir una feina per considerar-la relaci juridicolaboral?a) Personal, exclusiva, lliure i gratuta i autnoma.b) Dependent, personal, gratuta, exclusiva i voluntria.c) Personal, voluntria, retribuda, per compte daltri i

dependent.

4. La relaci laboral duna esportista professional s:a) No s una relaci laboral.b) s una relaci laboral especial.c) s una relaci labora comuna.

5. La Teresa s voluntria a lONG Metges solidaris, on va els diumenges i els dimecres sense cobrar res. La seva relaci s laboral?a) S.b) No. Seria un treball dels exclosos, dels efectuats a

ttol damistatc) Depn de si rep instruccions del cap de lONG o no.

6. Les normes internacionals saplicaran a lEstat espanyol:a) Quan hagin estat aprovades pel Congrs i el Senat.b) Directament, no cal cap trmit.c) Quan el rei les hagi supervisades.

7. Els reglaments emanats de la UE requereixen per a la seva aplicaci lelaboraci duna llei per cada Estat membre.a) Fals, sapliquen directament en cada Estat membre,

sense necessitat delaborar cap norma.b) Per aplicar un reglament comunitari, caldr que cada

Estat membre promulgui una llei orgnica.c) Noms hauran de legislar aquells Estats escollits per

la UE per a aplicar el reglament.

8. La comissi paritria dun conveni collectiu sencarrega de:a) Vigilar que es compleixi el conveni.b) s la part que representa els empresaris.c) Sencarrega dinterpretar i/o aclarir el contingut del

conveni.

9. Larticle 27 de la Constituci espanyola recull com a dret fonamental el dret a leducaci. Per quin tipus de llei shaur de regular?a) Per un reial decret llei.b) Per un reglament.c) Per una llei orgnica.

10. El poder executiu es podria identificar amb:a) Tribunals.b) Parlament.c) Govern.

11. Quina s la funci dels tribunals laborals?a) Conixer i resoldre els conflictes laborals.b) Legislar.c) Inspeccionar les empreses.

12. s el CEMAC un tribunal laboral?a) No.b) S.c) s un organisme de naturalesa mixta, s mig tribunal,

mig rgan administratiu.

13. Quants dies tinc per reclamar contra un acomiadament amb el qual no estic dacord?a) 20 dies hbils.b) 25 dies hbils.c) Un any.

14. El mes dagost s hbil (s a dir, es treballa) per recla-mar contra un acomiadament?a) No, fan vacances.b) S.c) No, sha danar al jutjat de gurdia.

15. Quin organisme es fa crrec del pagament de part de la indemnitzaci que correspon a un treballador que ha estat acomiadat en cas dinsolvncia de lempresari, o sigui, que no tingui diners per pagar?a) Cap organisme sen fa crrec.b) La Tresoreria General de la Seguretat Social.c) El FOGASA o Fons de Garantia Salarial.

www.

mcg

raw-

hill.e

s

Relacions laborals i la seva normativa1

26

Comprova el teu aprenentatgeConcretar qu s el dret i enquadrar-ne el dret laboral i la relaci juridicolaboral comuna

1. Analitza si s possible que un treballador pugui enviar en el seu lloc a una altra persona perqu desenvolupi la seva feina.

2. Quin tipus de dret regularia...?a) Lelaboraci dun estatut dautonomia.b) Laccs a la funci pblica. Vull ser funcionari.c) El procediment i les passes a seguir (per exem-

ple: el tribunal competent, el lloc dinterposici de la demanda) per reclamar contra la decisi de lempresari dacomiadar-me de la feina i que jo con-sidero inapropiada.

d) La determinaci dels descanso