FORMULACIÓ INORGÀNICA

1. FORMULACIÓ INORGÀNICA

1.1. Compostos binaris: òxids, hidrurs i sals binaries

1.2. Compostos ternaris: hidròxids, oxàcids I sals dels oxàcids

1. FORMULACIÓ INORGÀNICA

1.1. Compostos binaris: òxids, hidrurs i sals binaries

a) òxids

Els òxids es classifiquen en dos grups: òxids metàlics i òxids no metàl·lics.

- òxids metàl·lics/ òxids no metàlics:

Com es formulen i nombren aquests compostos?

Es formulen de la següent manera: primer es fica, el metall / no metall seguit de l'oxígen i a

continuación es crecen les valències dels dos elements en qüestió. ( Si l’element no és del grup 17.

halògens).

Exemple: Ca2O2 CaO (*)

(*) degut a què les valències dels dos elements es poden simplificar, en queda CaO.

Es nombren de la següent manera: hi han dues formes per poder nombrar els compostos:

utilitzant la forma de composició, o la stock.

Forma de composició: es nombren mitjançant un prefix: mono, di, tri, tetra…, segons el

nombre d’àtoms de cadascún dels elements, seguit de la paraula òxid, i de l’altre element en

qüestión. El prefix mono, si no és necessari es pot ometre.

PREFIXE + ÒXID + DE + NOM DE L’ALTRE ELEMENT

Exemple: Fe2O3 triòxid de diferro

FeO òxid de ferro

S2O4 SO2 Ahnídrid sulfurós

Forma Stock: es nombren am la paraula òxid seguida del nombre del element i entre

paréntesi, amb números romans, la valència de l’element què no és l'òxígen, sempre i quan

l’element en qüestió tinga més d’una valència.

ÒXID + DE + NOM DE L'ALTRE ELEMENT

Exemple: Fe2O3 òxid de ferro (III)

CO2 òxid de carboni (IV)

Excepció: Halurs d'oxigen. Els elements del grup 17(halògens). És formulen i es nombren de la

següent manera.

Com es formulen i nombren aquests compostos?

Es formulen de la següent manera: en primer lloc es fica l’oxígen, seguit de l'element del grup

17 de la taula periòdica. A continuació es creuen les valències dels dos elements en qüestió.

Finalment si es pot simplificar el compost es simplifica.

Exemple: O7Cl2

Es nombren de la següent manera: Sols hi ha una única forma per poder nombrar aquets

compostos: utilitzant la forma de composició.

Forma de composició: es nombren mitjançant un prefix: mono, di, tri, tetra…, segons el

nombre d’àtoms de cadascún dels elements, seguit del element del grup 17 de la taula periòdica,

amb la terminació –ur (valència més menuda), i finalment es fica l’oxígen amb el seu prefixe.

PREFIXE + NOM DE L’ALTRE ELEMENT + UR + DE + OXÍGEN

Exemple: O7Cl2 diclorur de heptaoxígen

Però, encara que la IUPAC considera aquesta forma de nombrar per aquesta excepció, també

considera que aquets compostos, es poden nombrar com la resta d’òxids.

Exemple: O7Cl2 Heptaòxid de diclor ( forma composició )

O7Cl2 òxid de clor (VII) ( forma stock )

Dins dels òxids metàl·lics, trobem els següents compostos:

Peròxids: el seu grup és el (O2), què actua amb valència 2.

Tots els òxids metàl·lics poden ser peroxides, però no tots els peroxides poden ser òxids

metàl·lics.

Es formula de la segúent manera: es fica, el metall seguit del peróxid i a continuació es creuen

les valències dels dos elements en qüestió.

Exemple: Fe2(O2)3 Fe2O6

2 i 3 no són divisibles entre ells, per tant no es pot simplificar

Exemple: Pb2(O2)4 Pb(O2)2 PbO4

2 i 4 si que són divisibles entre ells, es pot simplificar

Excepció: peróxido d’hidrògen H2O2 (H és no metall)

Es nombren de la següent manera: hi han dues formes per poder nombrar aquestos compostos:

utilitzant la forma de composició, o la stock.

Forma de composició: es nombren mitjançant un prefix: mono, di, tri, tetra…, segons el

nombre d’àtoms de cadascún dels elements, seguit de la paraula òxid, i del nom de l’altre element

en qüestión. El prefix mono, si no és necessari es pot ometre.

PREFIXE + ÒXID + DE + NOM DE L’ALTRE ELEMENT

Exemple: Ni2O6 hexaòxid de diníquel

MgO2 diòxid de magnessi

Forma Stock: es nombren amb la paraula peròxid seguida del nombre del element i entre

paréntesi, amb números romans, la valència de l’element què no és el peròxid, sempre i quan

l’element en qüestió tinga més d’una valència.

PERÒXID + DE + NOM DE L'ALTRE ELEMENT

Exemple: Ni2 (O2)3 peròxid de niquel (III)

b) Hidrurs

Els hidrurs es classifiquen en dos grups: hidrurs metàl·lics I hidrurs no metàl·lics.

- hidrurs metàl·lics i no metàl·lics:

Com es formulen I nomenen aquests compostos?

Es formulen de la següent manera: el metall/no metall seguit de l’hidrògen i es creuen les

valències de cadscún dels elements.

Exemple: FeH3 (metall)

SiH4 (no metall)

Es nombren de la següent manera: Sols hi ha una única forma per poder nombrar aquets

compostos: utilitzant la forma de composició.

Forma de composició: es nombren mitjançant un prefix: mono, di, tri, tetra…, segons el

nombre d’àtoms de cadascún dels elements, seguit de la paraula hidrògen amb terminació –ur i de

l’altre element en qüestió.

PREFIXE + HIDRÒGEN + UR + DE + L’ALTRE ELEMENT

Exemple: PH3 Trihidrur de fòsfor

Execpió: Halurs d'hidrogen, els hidrurs del elements del grup de l’oxigen i del fluor, s’anomenen

també àcids hidràcids sols en la forma tradicional.

Àcids hidràcids

Es formulen de la següent manera: primer es fica l’hidrògen seguit del no metall del grup de

l’oxígen o del fluor i es creuen les valències respectivamente.

Exemple: H2S

Es nombren de la següent manera: utilitzant la paraula àcid seguida del nombre del no metall

acabat en hídric (valència més menuda), sols en la forma tradicional. En la forma de composició,

primer es fica el no metall (grup oxígen i fluor) amb terminació –ur (valència més menuda) seguit

de l’hidrogen.

Exemple: HCl àcid clorhídric,(tradicional) clorur d’hidrogen (composició)

c) Sals binàries

Estàn formades per un element metàl·lic I un no metàl·lic.

Es formulen de la següent manera: primer es fica el metall seguit del no metall i es creuen les

seues valències.

Exemple: FeCl3

Es nombren de la següent manera: l’element no metàl·lic amb la terminación –ur, que significa

què actua amb la valència més menuda. I es nomena utilitzant una de les dues formes explicades

anteriormente: de composició o stock.

Exemple: FeCl3 clorur de Ferro (III)(stock); triclorur de ferro(composició)

1.2. Compostos ternaris: hidròxids, oxàcids I sals dels oxàcids

a) Hidròxids (sols amb metalls)

Estàn formats pel grup – hidroxil- (OH).

Com es formulen i nombren aquets compostos?

Es formulen de la següent manera: primer es fica el metall seguit del grup (OH) i es creuen les

seues valències. La valència del grup hidròxil és 1.

Exemple: Ca(OH)2

Es nombren de la següent manera: primer es nombra la paraula hidròxid seguit del metall i

utilitzant qualsevol de les dues formes assenyalades anteriormente.

Exemple:

Dihidròxid de calci ( de composició)

Ca(OH)2 hidròxid de calcii (stock)

b) Oxàcids

Són els àcids que tenen oxígen. Estàn formats per hidrógeno, un element no metàl·lic i oxígen.

Com es formulen I nombren aquests compostos?.

Es formulen de la següent manera: a partir d’un anhídrid sumant-li una molècula d’aigua i ficant

primer l’hidrogen, seguit del no metall i del oxígen.

Exemple:

Àcid carbònic CO2 + H2O H2CO3

Es nombren de la següent manera: per a poder nombrar-los, és necessari conéixer el nombre

d’oxidació del no metall, per això hem de saber què el nombre d’oxidació del oxígen és -2, el dels

elements del primer grup de la taula periòdica és +1 i el dels elements del segon grup de la taula

periòdica és +2. Si el compost és neutre, la suma total de totes les càrregues serà cero.

Una vegada coneixem el nombre d’oxidació del no metall, és a dir, la seua valència amb

càrrega, els nomenarem de la següent manera: primer la paraula àcid, seguit del no metall amb la

seua terminación corresponent a la forma de nombrar tradicional. Els oxàcids sols es nombrarem

per la forma tradicional.

En la forma tradicional: les terminacions són:

Element amb 1 valència ……. ic

……. os (la menuda)

Element amb 2 valències ……. ic (la major)

hipo ….. os (la menuda)

Element amb 3 valències ……….. os (la del mig)

………… ic (la major)

hipo …… os (la menuda)

Elementa mb 4 valències …………. Os (la segúent)

………… ic (la següent)

per …….. ic (la major)

Exemple: òxid ferric Fe2O3 (les valències estàn creuades)

+1 -2

Exemple: H2CO3 àcid carbònic

(+1) · 2 + x + (-2) · 3 = 0 (pq. el compost no té càrrega)

+2 + x - 6 = 0

x= 4

La valència del carboni és quatre, i com sabem que el carboni pot tindre de valències 2 i 4, en

aquest composta actúa amb la major d’elles. Per tant li correspon la terminación ic.

Excepcions: àcid fosfòric (H3PO4); àcid dicròmic (H2Cr2O7); àcid permangànic (HMnO4).

c) Sals dels oxàcids u oxosals

S’obtenen al substituir els hidrògens d’un àcid per un metall. Hem de saber que per a formar

aquestes sals hem de canviar la terminación del àcid per la de la sal corresponent.

Àcid Sal

-ic -at

-ós -it

Exemple: carbonat de sodi Na2(CO3)

Com acaba amb –at, es tracta d’una oxosal.

Es formula de la següent manera: hem de partir del seu àcid corresponent i substituir els

hidrogens d’aquest pel metall que corresponga. La valència del anió coincidéix amb el nombre

d’hidrogens que hem substituit. Una vegada coneguda la valència del anió es creua amb la valència

del metall. Finalment es simplifiquen les valències, si es pot.

1. àcid carbònic H2CO3

2. li lleve els hidògens CO3 = (anió)

3. Na2(CO3)

Es nombren de la següent manera: es nombren sols per la forma tradiciónal. Primer es nomena el

no metall amb la seua terminació corresponent i a continuación es fica el metall amb la seua

terminació.

Exemple: Ca(SO4) sulfat càlcic

El calci té de valència 2 (única), i aniría situada després del grup (SO 4), però com darrerre

d’aquest grup no hi ha cap número, significa que el grup (SO4) també té de valència 2 i per tant

s’han simplificat les valències. Com la valència del grup (SO4) és 2, significa que el seu àcid

corresponent té 2 hidrògens, H2SO4. Una vegada conegut l’àcid, averiguarem la valència amb la

que actúa el no metall:

+1 -2

H2SO4

(+1) · 2 + x + (-2) · 4 = 0

+2 + x -8 = 0

X = +6

La valència del S és 6, actúa amb la major de les seues valències, i per tant li correspon la

terminación –ic. Àcid acabat en ic, sal acabada en at i per últim nombrem al metall amb la seua

terminació corresponent. Obtenint:

Ca(SO4) sulfat càlcic

3. MAPA CONCEPTUAL

es divideix en

són són

formades sols formats formats per per per

nombrat per grup F, O tradicional es nombren per tradicional

FORMULACIÓ INORGÀNICA

compostos binaris compostos ternaris

òxids hidrurs Sals binaries

metall nometall

metall nometall

peròxids

anhídrid àcid…. hidric

metallno metall

hidròxids oxàcids oxosals

metall H, NM, O M, NM, O