Formulaci orgnica FORMULACI ORGNICA Formulaci orgnica 2 INS Pompeu Fabra 1 BATXILLERAT Nria Carranco Cruz El nom, tant de la cadena principal com dels substituents, estar

  • Published on
    06-Mar-2018

  • View
    224

  • Download
    5

Embed Size (px)

Transcript

  • Qumica Formulaci orgnica

    1

    INS Pompeu Fabra 1 BATXILLERAT Nria Carranco Cruz

    FORMULACI ORGNICA La Qumica Orgnica s fonamentalment la qumica del Carboni, ja que totes les substncies orgniques estan formades per carboni i alguns altres elements com H, O, N, F, Cl, Br, I, S i P. L'tom de carboni t quatre electrons al seu darrer nivell per la qual cosa t tendncia a formar quatre enllaos covalents (cada enlla covalent implica compartir dos electrons) . Aix mateix el carboni manifesta una gran tendncia a unir-se a altres toms de carboni, tendncia que es tradueix en la formaci de cadenes carbonades que constitueixen l'esquelet de les molcules orgniques. Aquestes cadenes poden ser LINEALS , RAMIFICADES i CCLIQUES:

    CADENA LINEAL CADENA RAMIFICADA CADENA CCLICA

    Depenent de la quantitat de carbonis als quals est unit un carboni, podem classificar-lo en: 1. Carboni primari: est unit a un nic carboni per enlla senzill. 2. Carboni secundari: est un a dos carbonis per enllaos senzills. 3. Carboni terciari: est unit a tres carbonis per enllaos senzills. 4. Carboni quaternari: est unit a quatre carbonis per enllaos simples. Segons el tipus d'toms que contenen i segons els tipus d'enlla que presenten, els composts orgnics es poden classificar en: 1. HIDROCARBURS: sn compostos formats per tan sols carboni i hidrogen. 2. DERIVATS HALOGENATS: a ms de carboni i hidrogen, tamb contenen toms dels elements halgens. 3. FUNCIONS OXIGENADES: contenen, a ms de carboni i hidrogen, oxigen. 4. FUNCIONS NITROGENADES: tamb contenen nitrogen. [Treballarem cadascun d'aquests grups de forma aprofundida ms endavant]

    Per anomenar qualsevol compost orgnic es segueixen els segents passos: 1. Es cerca l'anomenada ''cadena principal'' amb les normes especfiques de cada tipus de compost. 2. Totes les ramificacions de la cadena principal s'anomenen com a substituents seus. Per indicar la seva posici, es numera la cadena principal. 3. S'escriu primer el nom dels substituents en ordre alfabtic i a continuaci el nom de la cadena principal.

    ENLLAOS QUE FORMEN ALGUNS ELEMENTS

    - L'oxigen i el sofre formen dos enllaos covalents, que poden ser senzills ( -O- ) o dobles ( O= ). - El nitrogen forma, normalment,

    tres enllaos senzills ( ) o un de triple

    ( ). Tamb en pot formar un de doble + un de senzill (-N=). - L'hidrogen i els halgens formen un nic enlla senzill.

    Els toms s'uneixen al carboni donant una

    forma tetradrica a la molcula.

  • Qumica Formulaci orgnica

    2

    INS Pompeu Fabra 1 BATXILLERAT Nria Carranco Cruz

    El nom, tant de la cadena principal com dels substituents, estar format generalment per un prefix, que indica el nombre d'toms de carboni que cont i un sufix que s caracterstic de cada tipus de compost i dna informaci sobre els tipus d'enllaos, quins elements estan presents... Alguns dels prefixos ms importants sn:

    Prefix n carbonis

    Prefix n carbonis

    met 1 non 9

    et 2 dec 10

    prop 3 undec 11

    but 4 dodec 12

    pent 5 ... ...

    hex 6 icos 20

    hept 7 henicos 21

    oct 8 docos 22

    Per formular els compostos orgnics tamb es duen a terme uns passos: 1. Es construeix l'esquelet carbonat, segons el prefix i s'uneixen els carbonis amb enllaos senzills. 2. A continuaci se "saturen" els altres enllaos dels carbonis (fins arribar a quatre) amb hidrgens (o el que se'ns indiqui). 3. S'escriu, per simplificar, la frmula semidesenvolupada o la frmula molecular. Per exemple, per formular l'hex:

    1. Esquelet carbonat

    2. Saturaci amb hidrgens (FORMULA DESENVOLUPADA)

    3. FRMULA SEMIDESENVOLUPADA CH3-CH2-CH2-CH2-CH2-CH3 4. FRMULA MOLECULAR C6H14 Un cop explicat aix, aprofundirem en la classificaci dels compostos orgnics comenant pels hidrocarburs:

    FRMULES POSSIBLES

    1. Frmula molecular 2. Frmula desenvolupada 3. Forma semidesenvolupada.

  • Qumica Formulaci orgnica

    3

    INS Pompeu Fabra 1 BATXILLERAT Nria Carranco Cruz

    HIDROBARBURS Com hem comentat abans, els hidrocarburs sn compostos moleculars formats per carboni i hidrogen. Al seu torn, poden dividir-se segons els enllaos que uneixen a aquests toms:

    ALCANS o HIDROCARBURS SATURATS (o paraflies)

    Sn hidrocarburs els carbonis dels quals estan units entre ells per enllaos senzills. A. De cadena oberta 1. LINEALS (C n H n + 2) S'anomenen amb la terminaci - a continuaci de l'arrel que indica el nombre de carbonis. Ex. CH4 [Met] CH3 - (CH2)3 - CH3 [Pent] CH3 - CH3 [Et] CH3 - (CH2)4 - CH3 [Hex] CH3 - CH2 - CH3 [Prop] CH3 - (CH2)5 - CH3 [Hept] CH3 - (CH2)2 - CH3 [But] CH3 - (CH2)6 - CH3 [Oct]

    HIDROCARBURS

    Enllaos senzills

    De cadena oberta

    [ALCANS]

    Cclics

    [CICLOALCANS]

    Enllaos dobles

    De cadena oberta

    [ALQUENS]

    Cclics

    [CICLOALQUENS

    Enllaos triples

    De cadena oberta

    [ALQUNS]

    Cclics

    [CICLOALQUNS] Hidrocarburs

    aromtics

  • Qumica Formulaci orgnica

    4

    INS Pompeu Fabra 1 BATXILLERAT Nria Carranco Cruz

    2. RAMIFICATS

    Els hidrocarburs saturats de cadena ramificada sn aquells que tenen, units a alguns toms de carboni de la seva cadena, radicals de carbonis units a hidrgens (substituents). Aquests tipus d'hidrocarburs s'anomenen seguint les normes segents: 1. Se cerca la cadena principal, s a dir, la seqncia ms llarga de carbonis (la que dna nom a l' hidrocarbur). La resta de cadenes s'anomenen com a substituents. Si hi hagus dues cadenes que fossin les ms llargues, s'agafaria com a principal aquella amb ms substituents. 2. Es numeren els toms de carboni de la cadena principal comenant per l'extrem que tingui un substituent ms prxim. Aquests nmeros serviran per indicar la posici dels substituents. - Els substituents s'anomenen com a radicals, emprant la terminaci -il i l'arrel corresponent al nmero de carbonis. Ex. - CH3 [Metil] - CH2 - CH3 [Etil] - CH2 - CH2 - CH3 [Propil] - CH2 - CH2 - CH2 - CH3 [Butil] - CH2 - CH2 - CH2 - CH2 - CH3 [Pentil] - CH2 - CH2 - CH2 - CH2 - CH2 - CH3 [Hexil] 3. L' hidrocarbur s'anomena comenant pels radicals en ordre alfabtic, precedits del nombre del carboni al qual estan units, i a continuaci es posa el nom de la cadena principal. - Quan hi ha dos o ms substituents iguals, s'anomenen una sola vegada precedits del prefix di-, tri-, tetra-, etc. - S'ha d'escriure un nmero localitzador per a cada substituent, encara que es repeteixin. (Aquests prefixos no es tenen en compte dins l'ordre alfabtic) - A l'hora d'escriure el nom, els nmeros s'han de separar entre s per una coma i els nmeros de les lletres per un gui. Ex. 2,7 - dimetil - 4 - pentiloct Per formular els hidrocarburs saturats es segueix el segent procs: 1. Es representa primer l'esquelet carbonat de la cadena principal (que figura al final de tot del nom) 2. Es numeren els carbonis de la cadena comenant per un extrem qualsevol. 3. Es colloquen els substituents (que es poden formular a part, si cal) en les posicions que indica el nom. 4. Per acabar, se saturen els enllaos restants dels carbonis de la cadena principal amb hidrogen.

  • Qumica Formulaci orgnica

    5

    INS Pompeu Fabra 1 BATXILLERAT Nria Carranco Cruz

    C. Cclics (Presenten la frmula CnH2n) 1. LINEALS Els hidrocarburs poden trobar-se tamb de forma cclica. Els anomenarem afegint el prefix -ciclo a la terminaci que indica el nombre de carbonis (a la qual, al tractar-se d'hidrocarburs saturats, ja haurem afegit el sufix -a). Ex.

    2. RAMIFICATS

    s freqent que els alquens cclics tinguin substituents. S'anomenen igual que els hidrocarburs de cadena oberta amb el mateix nombre de carbonis per afegint el prefix -ciclo. Per formular-los es representa el polgon regular del mateix nombre de costats que carbonis tingui el cicle. Se sol ometre la representaci dels carbonis i hidrgens. Es dna per suposat que a cada vrtex hi ha un tom de carboni i hidrgens suficients per saturar les seves valncies (2, en el cas dels cicloalcans). Ex. Aquest hidrocarbur seria el 2 - etil - 1,3 -metilciclobut

    Cicloprop

    Ciclobut

    Ciclopent

    Ciclohex

  • Qumica Formulaci orgnica

    6

    INS Pompeu Fabra 1 BATXILLERAT Nria Carranco Cruz

    Aquest hidrocarbur s l' etilciclohex Aquest s el 2 -metil - 4 - ciclopropilhept

    PROPETATS DELS ALCANS

    1. Qumiques - Combusti [ ALC + OXGEN CO2 + H2O ]

    Ex. REACCI DE COMBUSTI DEL MET

    CH4 + O2 CO2 + H2O ajustem la reacci CH4 + 3 O2 CO2 + H2O REACCI DE COMBUSTI DEL PROP

    C3H8 + O2 CO2 + H2O ajustem la reacci C3H7 + 5 O2 3 CO2 + 4 H2O REACCI DE COMBUSTI DEL BUT

    C4H10 + O2 CO2 + H2O ajustem la reacci

    C4H10 +

    O2 4CO2 + 5 H2O

    - Halogenaci - Hidrogenaci (cicloalcans)

    2. Fsiques - Els quatre primers termes (met, et, prop, but) sn gasosos. - Del pent l' heptadec sn lquids. - De l' heptadec en endavant sn slids.

  • Qumica Formulaci orgnica

    7

    INS Pompeu Fabra 1 BATXILLERAT Nria Carranco Cruz

    ALQUENS o HICROCARBURS INSATURATS (o afines)

    Sn hidrocarburs que tenen a la cadena dos toms de carboni units per un doble enlla. Si tan sols presenten un doble enlla, tenen de frmula molecular C nH 2n. (El doble enlla determina molcules planes). A. De caden

Recommended

View more >