MARTA

1. Hipòtesis diagnòstiques inicials i justificació

a. Llistat de problemes

b. Llistat d’hipòtesis diagnòstiques

2. Avaluació i diagnòstic

Avaluació - Entrevista clínica

Avaluació - Proves psicomètriques

Diagnòstic diferencial

Orientació diagnòstica

3. Formulació del cas

1. Diagnòstic àncora

2. Mecanismes o processos implicats

3. Hipòtesis sobre l’origen dels mecanismes

4. Precipitant del problema

4. Resolució del cas

Tractament de la simptomatologia depressiva-ansiosa reactiva al dolTractament del consum perillós d’alcohol

La Marta és una dona de 43 anys, viuda des de fa un any i mig i amb dos fills, el gran presenta problemes de conducta. Acut a consulta per clínica ansioso-depressiva.Malgrat aquesta clínica, no ha deixat la feina i segueix portant una vida normal.Explorant els hàbits tòxics ens comenta que beu bastant més alcohol del que bevia.

1. Hipòtesis diagnòstiques inicials i justificació

Primerament, a partir de la informació donada ens vam fixar en aquells aspectes claus que ens poguessin

ajudar a realitzar les nostres hipòtesis:

a. Llistat de problemes.

1) Simptomatologia depressiva.

Presenta tristesa (alguns dias se sent més sola i trista), perd el sentit de la vida, presenta també sentiments de

culpa (per no haver afrontat la malaltia del seu marit, per no haver portat al seu fill al tanatori) i de castig.

Presenta labilitat emocional en les dues sessions al parlar del marit. Obtenint una puntuació de 19 (depressió

lleu) en el BDI-II (Botella y Ponte,2011) y DEP T= 71en l’SCL-90-R (De Rivera, G. et al., 1990).

Alguns d’aquests símptomes ja eren presents anteriorment a la mort del marit. Després de tenir el seu primer

fill, va presentar sentiments de buidor i insatisfacció vital.

2) Dol.

Després de la mort del seu marit fa 1 any i mig aproximadament, la Marta es mostra làbil al parlar del tema i

explica que no ho aconsegueix “superar” i creu que no ho superarà mai. La Marta conserva tots els objectes

personals del seu marit sense tocar del lloc, cosa que ella mateixa no considera normal.

Fases duelo:

Sin embargo, en el 2004 aparece en escena el que, por los psicólogos que nos dedicamos a esto, es el máximo

exponente en la materia: William Worden. En pocas palabras, Worden nos dice que el trabajo del duelo se

realiza mediante tareas. Estas tareas son las siguientes:

● Aceptar la realidad de la pérdida

● Trabajar las emociones y el dolor de la pérdida

● Adaptarse a un medio en el que el fallecido está ausente

● Recolocar emocionalmente al fallecido y continuar viviendo

Entonces, en los procesos de duelo no existen las etapas ni las fases porque no se sigue un proceso lineal. Es

más, la persona probablemente revivirá las sensaciones de tristeza o de ira varias veces a lo largo de la

elaboración de su duelo (oscilará de atrás hacia delante mientra va elaborado las tareas del duelo). Pero

Worden no acaba aquí. Además define con bastante precisión los componentes cognitivos, emocionales y

conductuales que, según él, caracterizarían un proceso de duelo.

3) Pensaments suïcides.

La Marta va reportar pensaments suïcides desprès de la mort del seu marit (p.e., la seva vida va deixar de tenir

sentit i es va plantejar “solidaritzar-se amb ell”). La freqüencia i intensitat d’aquest pensaments es va reduir ja

que es va dedicar a la cura dels seus fills. Actualment diu que ho veu diferent i que els seus fills li donen cert

sentit a la seva vida. Encara no ha tornat a presentar cap pensament suïcida.

4) Sentiments de culpabilitat.

La Marta mostra sentiments de culpabilitat per moltes raons diferents. Explica que se sent culpable per no

haver parlat amb el seu marit de la mort durant la seva malaltia, se sent culpable també per no haver sigut

capaç de portar al seu fill al tanatori. A més a més ens diu que considera la pèrdua del seu marit com una mena

de “lliçó” per la seva insatisfacció amb la seva relació de parella i haver-se centrat tant en la cura dels seus fills.

5) Patró perillós d’ús d’alcohol.

Fa uns 6 mesos ha augmentat el consum d’alcohol. La pacient considera que no és un consum important, que

pràcticament mai ha arribat a perdre el control. En concret beu de promig 4 cerveses i dos copes de vi al dia. El

cap de setmana no acostuma a beure, però reconeix també que alguns dies en què s’ha sentit més trista i sola

pot haver begut més. Abans la majoria de dies no prenia alcohol.

6) Simptomatologia ansiosa.

La pacient havia fet seguiment al CSMA fa molts anys per ansietat sense especificar i segueix un tractament

d’ISRS. Des de fa 5 mesos el tractament farmacològic que segueix es de sertralina i presenta simptomes

ansiosos (culpabilitat, preocupacions excessives) obtenint una puntuació ANX T= 68 en l’SCL-90-R (De Rivera, G.

et al., 1990).

7) Simptomatologia obsessiva.

La Marta presenta rumiacions (pensaments repetitius sobre la mort del seu marit) una puntuació O-C T= 65 en

l’SCL-90-R (De Rivera, G. et al., 1990).

8) Relació familiar conflictiva.

Arrel de la mort del marit de la Marta s’han donat canvis en la dinàmica familiar (actualment familia

monoparental) i el fill gran presenta problemes de conducta pels quals acudeix al psicòleg.

Llistat d’hipòtesis diagnòstiques:

1.- Tr. per dol complex persistent (dol patològic): Es presenta especialment làbil, quan parla sobre la pèrdua

del seu marit per càncer (18 mesos des de la defunció). Existeix una continua rumiació en lo referent a un

possible insight o no del seu màrit, respecte al càncer. La nostre pacient, a més a més, exposa un sentiment de

culpa relacionat amb el no haver portat al seu fill al tanatori, a veure al seu pare. Per últim considerar la

presència d’objectes personals del seu màrit per tota la casa; encara reconèixer que no es normal.

2.- Tr. adaptatiu: Actualment la pacient presenta un malestar emocional exacerbat, representat per sentiments

de culpa i labilitat emocional, derivat d’un esdeveniment estressant com va ser la mort del seu marit i tot el

procés de malaltia; succés que es va produir fa 18 mesos.

3.- Tr. adaptatiu amb ansietat mixta i estat d’ànim deprimit: La marta present un estat d’ànim deprimit i

sintomas de pèrdua d’interès (sintomatologia depressiva), a més de sintomatologia ansiosa. La

simptomatologia ansio-depressiva pot ser derivada de la mort del seu marit; encara que la problemàtica

ansiosa ve d’abans, aquesta pot haver empitjorat a partir del succés. També recalcar que el fet que es prengui

sertralina pot estar emmascarant simptomatologia depressiva.

file:///C:/Users/1212668/Desktop/17214-17290-1-PB.PDF

4.- Tr. depressiu persistent (distímia): La marta presenta labilitat emocional i tristesa de manera continuada en

el temps, des de fa ja 1 any i mig, en especial quan parla del tema de la mort del seu màrit i de tot el procés per

al qual va haver de passar. A més de la presència d’un tractament actualment d’antidepressius (ISRS), que

podria opacar una més que possible major presència de sintomatologia depressiva persistent durant anys.

5.- Alcoholisme: A partir de l’aparició del esdeveniment vital estressor, la paceint ha augmentat el consum

d’alcohol de manera significativa, des de fa 6 mesos.

6.- Personalitat ansiosa: En el cas de la Marta, la presència de simptomatologia depressiva de llarga durada,

dona peu a pensar la possibilitat d’una predisposició de personalitat a la depressió.

Quins aspectes o temes del cas romanen per treballar o resoldre?:

Així doncs, ens queda per resoldre com a element principal el diagnòstic, a partir del qual se’n despendrà la el

tractament més idoni. Per arribar a fer un bon diagnòstic procedirem de la següent manera:

● Ens informarem mitjançant el DSM-V i el CIE-10 dels criteris diagnòstics dels diferents trastorns que

hem hipotetitzat per tal de poder descartar-ne. També buscarem comorbilitats i diagnòstics

diferencials.

● Estructurem una entrevista per poder-li fer a la Marta amb l’objectiu de saber:

● L’esfera social de la Marta.

● Antecedents familiars de malaltia mental.

● Criteris diagnòstics dels diferents trastorns que hem hipotetitzat.

● Buscarem les guies d’actuació clínica pels diferents trastonrs que hem hipotetitzat.

● Començarem a fer-nos un mapa conceptual del cas per a tenir-ne una millor comprensió.

● Iniciarem una formulació del cas cognitivo-comportamental.

2. Avaluació i diagnòstic.

Avaluació:

Test Puntuació

BDI-II (Botella y Ponte, 2011) 19 (14-19, depressió lleu)

SCL-90 (De Rivera, G. et al., 1990)

Psicopatològicament positiu:

O-C T=65 (>63)

DEP T=71 (>63)

ANX T=68 (>63)

La intensitat del trastorn percebuda per la pacient es situa a l’interval mig

(GSI T=55)

Diagnòstic diferencial (justificació):Dintre del cas Marta, vàrem comprovar que no complia els criteris diagnòstics (DSM-V) dels següents trastorns.

A continuació explicitarem aquells criteris que no compleix el nostre cas (American Psychiatric Association.

(2014)):

1. Tr. de personalitat (p.789)

- No hi ha prou informació que indiqui un patró perdurable des de la infància o adolescència. No és un

patró inflexible i dominant en moltes situacions.

2. Tr. per dol complex persistent (p.789)

- En el cas de la Marta podem veure que compliria els criteris A (experiència d’una pèrdua familiar) i B

(presenta preocupacions per qüestions relacionades amb les circumstàncies de la mort, “Se sent

culpable, per no haver parlat de la mort”). Però es tracta d’un trastorn que encara no està disponible

fins futures revisions del DSM i, per tant, no diagnosticable. Tot i així, ens servirà per encarar el

tractament.

3. Dol no complicat :

- Esta categoría se aplica cuando el objeto de la atención clínica es una reacción normal ante la muerte

de un ser querido. Como parte de su reacción ante una pérdida así, algunos individuos en duelo

presentan síntomas característicos de un episodio de depresión mayor, como por ejemplo

sentimientos de tristeza con otros síntomas asociados, como insomnio, falta de apetito y pérdida de

peso. El individuo en duelo suele considerar su ánimo deprimido como “normal”, si bien el individuo

puede buscar ayuda profesional para aliviar otros síntomas que lleva asociados, tales como insomnio

o anorexia. La duración y la expresión de un duelo “normal” varían considerablemente entre los

distintos grupos culturales. En los criterios de un episodio depresivo mayor se ofrece más información

para distinguirlo del duelo.

4. Tr. per estrès postraumàtic:

- Numerosos estudios publicados en los últimos años muestran que el duelo prolongado puede ser

diferenciado de depresion y TEPT (Boelen & Van den Bout, 2005; Boelen, Van den Hout, & Van den

Bout, 2008). Diferencias entre el trastorno por duelo complicado y TEPT puede ser resumida de la

siguiente manera:

1) los sintomas de anehelo son los principales en el TDC, mientras que en TEPT son las

instruciones.

2) Mientras las intrusiones en TEPT son usualmente acompañados con sintomatologia

ansiosa relacionada con el evento traumatico, mientras que en el TDC las intusiones son más

bien agridulces (ni negativas ni positivas).

3) Mientras para TEPT, los sintomas adicionales son hiperarousal, en el TDC son los fallos de

adaptacion.

4) Minima duracion del TEPT es 1 mes y para el TDC es 6 meses.

5. Tr. adaptatiu :

- No consta un deteriorament significatiu en les àrees socials i laborals (Criteri B)

- Presència de sintomatologia persistent inclús després de 6 mesos del fet estressor (Criteri E).

6. Tr. depressiu persistent (distímia) :

- La duració del trastorn, es inferior als dos anys estipulats (Criteri A).

- No hi ha presència de poca gana/ menjar en excés, insomni/hipersomnia, fatiga, baixa autoestimo o

dificultat en la presa de decisions (Criteri B).

- No consta un deteriorament significatiu en les àrees socials i laborals (Criteri H)

7. Tr. per consum d’alcohol :

- La duració del trastorn , es inferior als 12 mesos estipulats (Criteri A).

- No existeix cap intenció ni desig persistent per deixar de consumir alcohol (Criteri A, punt 2).

- No passa molt de temps en activitats relacionades amb aconseguir alcohol o consumir-ne (Criteri A,

punt 3).

- No existeix aparentment craving (Criteri A, punt 4).

- No existeix un recurrent consum d’alcohol, que esdevingui en un problema en les seves obligacions

laborals o a casa (CriteriA, punt 5).

- No hi ha un ús recurrent d’alcohol, en en llocs físicament perillosos.

- Segons la OMS (2011)- patró de consum d’alcohol:

- consumeix 5 o més begudes estàndard en els últims 12 mesos

- consumeix un promig de més de 2 begudes al dia

- consumeix tots els dies de la setmana

8. Tr. depressio major (lleu) :

Tot i que presenta símptomes d’estat d’ànim deprimit (1) i de pèrdua d’interès (2) i diversos símptomes del

criteri A no es compleixen:

- No hi han canvis en la gana (punt 3)

- No hi han canvis en el patró de son (punt 4)

- No hi han símptomes d’agitació o retràs psicomotor (punt 5)

- No hi ha una fatiga o pèrdua d’energia molt pronunciada (punt 6)

- No presenta sentiments d’inutilitat, tot i que sí presenta sentiments de culpabilitat (punt 7) segons els

qüestionaris.

- No hi ha una disminució de la capacitat per pensar, concentrar-se o presa de decisions (punt 8)

Tot i que presenta símptomes d’estat d’ànim deprimit (1) i de pèrdua d’interès (2), la majoria dels símptomes

del criteri A no es compleixen.

→ Creiem que el fet que estigui prenent Sertralina emmascara simptomatologia depressiva.

Compliria els criteris pel Tr. per dol complex persistent, però encara no és diagnosticable.

→ Simptomatologia depressiva (també apliquem lo de la sertralina)

En relació amb el dignòstic diferencial de depressió lleu és important aclarir que, encara que dintre del test SCL,

en l’escala depressió, presenta una puntuació significativa i en el BDI-II, presenta puntuacions de “depressió

major lleu” [amb una puntuació de 19 (>13 punt de tall)] cal tenir en compte que els símptomes de culpa de la

pacient estan connectats d’alguna o altra forma amb la mort del seu marit (“Potser la pèrdua del marit és una

mena de lliçó”, “diu que no aconsegueix superar la pèrdua”, “ sentiments de culpa per no haver portat al seu

fill al tanatori”, “manté objectes personals del marit sense tocar del lloc”...) fet que ens allunya del diagnòstic

de depressió i ens reafirma la hipòtesi del dol complicat (Rosner, R. et al, 2011).

3. Formulació del cas.

b. Diagnòstic àncora:

Símptomes ansiosos-depressius reactius a la mort del marit

c. Formulació nomotètica del diagnòstic ancla:

1. Passats un mínim de 6 mesos de la mort d’una persona estimada (marit de la marta), el pacient pot

presentar una sèrie de símptomes (soledat intensa, incapacitat per acceptar la mort, dolor físic i/o

abrumació emocional, pèrdua d’identitat).

2. La sintomatologia, produeix en la persona una reacció d’evitació i preocupació intensa (ruminació) i

perdurable en el temps, aquesta última influencia positivament a l’evitació.

3. A curt termini, tant l’evitació com la ruminació produeixen una reducció de la sintomatologia

negativa (menys soledat, dolor, nostàlgia i una millor acceptació). A la vegada aquesta disminució de

la sintomatologia negativa, serveix de feedback, potenciant l’evitació i la rumiació.

4. A llarg termini, els factors ja anteriorment descrits, provoquen un deteriorament tant a nivell

emocional com funcional.

5. Els desencadenants externs juntament amb el deteriorament emocional i funcional, porten a

recordar la mort i la pèrdua, que a la seva vegada engeguen una sèrie de mecanismes interns

(internal trigger), que acaben esdevenint en desesperació i impotència.

6. Seguidament, tant la desesperació com la impotència exacerbaran els símptomes ja prototípics del

dol (soledat intensa, incapacitat per acceptar la mort, dolor físic i/o abrumació emocional, pèrdua

d’identitat).

d. Mecanismes o processos implicats.

- Factors biològics/somàtics: En l’entrevista clínica no detectem cap símptoma físic o somàtic.

- Factors conductuals/emocionals:

Els aspectes del comportament claus de les dificultats de la Marta que exacerben las seves

problemàtiques son el fet que guardi tots els objectes personals del seu marit, a més del consum

d’alcohol. Presenta labilitat emocional quan recorda o parla del seu marit. Expressa que se sent trista.

- Factors cognitius.

Esquema: “La meva vida no té sentit”, “No superaré la mort del meu marit”, “Sóc culpable de no haver

afrontat la malaltia del meu marit ”

Supòsits condicionals:”Si jo hagués parlat de la malaltia del meu marit amb ell, potser tot hauria sigut

diferent”

Pensamients automàtics:la depressió i els sentiments de culpabilitat són causats per pensaments tals

com “La pèrdua del meu marit és una lliçó per haver-me sentit insatisfeta”, “Hauria d’haver portat al

meu fill al tanatori”, “Necessito alguna cosa més per sentirme satisfeta”

e. Hipòtesis sobre l’origen dels mecanismes.

La Marta ja presentava simptomatologia ansiosa i arrel del dol per la mort del seu marit va començar a

presentar simptomes depressius (se sent trista, rumiacions i preocupacions per la mort del seu marit i

les seves actuacions envers a ell, sentiments de culpabilitat, sentiments de soledat,...). Fa uns anys

davant un altre EVE (naixement segona filla) ja havia manifestat simptomatologia depressiva. Per tant,

la Marta mostra certa vulnerabilitat a davant estressors, tenir una reacció amb simptomes ansioso-

depressius.

f. Precipitant del problema. -modelo de vulnerabilidad-estrés:

Actualment, s’asumeix el model d’estrés diátesis que explica que la depressió pot resultar d’una

interacció complexa entre predisposició genètica a la malaltia i esdeveniments vitals adversos

primerencs com ara abús o falta de cura infantil. aquestes interaccions indubtablement indueixen

canvis significatius en el Sistema Nerviós Central (SNC). Específicament, aquestes interaccions resulten

en sistemes de norepinefrina i corticotrofina hiperactius, que són els principals mediadors de la

resposta a l’estrès. Els dos sistemes exerceixen amplies influencies sobre múltiples regions del SNC,

així com sobre la perifèria, a través de l’eix hipotalàmic-hipofisari-adrenal i del Sistema Nerviòs

Autònom. Aquestes perturbacions poden persistir a l’adultesa, conduint a un sistema de resposta a

l’estrès hipersensible, que sobre-reacciona a totes les formes d’estrès en els adults, incloent l’estrés

lleu o esdeveniments de la vida diaria.

S’hipotetitza que aquest sistema de resposta a l’estrès és subjacent en part a la vulnerabilitat

neurobiológica a la depressió i a l’ansietat. Després de l’exposició a l’estrés crònic repetitiu, els

individus genèticament vulnerables probablement desenvolupen trastorns de l’humor i/o d’ansietat.

La limitació actual d’aquesta teoria és que molts pacients deprimits aparentment no tenen algun dels

factors de risc anomenats (és a dir, predisposició genètica o trauma primerenc).

-Origen/exacerbació:

Encara que els simptomes ansioso-depressius i obsessius semblen ser crònics l’exacerbació actual de

la simptomatologia depressiva sembla estar provocada per el dol per la mort del seu marit.

4. Resolució del cas.

Tractament de la simptomatologia depressiva-ansiosa reactiva al dol:

D’acord amb la formulació del cas, com els símptomes son reactius al dol tractarem aquest segons les

indicacions de la Guía de Pràctica Clínica de los Cuidados Paliativos (2008): “Las intervenciones evaluadas en los

distintos estudios son muy variables, pero la evidencia disponible no permite concluir cuál es la terapia más

eficaz, exceptuando el asesoramiento psicológico en el duelo en niños y adolescentes y en el duelo de riesgo, las

terapias de orientación psicodinámicas y cognitivo-conductuales en el duelo complicado, y la psicoterapia junto

con antidepresivos en la depresión asociada al duelo.”

A partir de les bases de dades de pràctica clínica hem trobat la TCC, com a teràpia de referència dintre de la

simptomatologia depressiva (García-Herrera, et al., 2011). La intervenció segueix la mateixa estructura que el

tractament per al dol complicat explicat a l’article de Rosner R. et al. (2011) atès que la simptomatologia

depressiva de la Marta està focalitzada en la pèrdua (a diferència de la simptomatologia típica del trastorn

depressiu major o la distimia). Tot i que, l’esquelet de la intervenció parteix de la TCC, també utilitzem

tècniques d’altres models terapèutics com teràpia Gestalt, teràpia breu de solució de problemes (SFBT) i treball

en imaginació en certs punts de la intervenció (Rosner, R. et al, 2011). La intervenció de Rosner, ens permetrà

incidir sobre l’aspecte ansiós, a partir de l’utilització de tècniques de relaxació (relaxació progressiva muscular).

El tractament consta d’un total d’unes 20 sessions (durada típica estàndar dels tractaments TCC), amb la

possibilitat d’ampliar-se en 5 sessions si calgues. Estan dividides en tres parts, cadascuna amb diverses

estratègies de tractament. A continuació, presentem un resum dels punts de la intervenció:

- Primera part :

1. Esdeveniments nodals (Presa de perspectiva) : es fa un genograma i una línia de vida per

veure la mort dintre d’un context major i ajudar a la pacient a prendre una mica perspectiva.

2. Psicoeducació : S’explica què és el dol, les seves fases normals, es diferencia el procés de dol

normal amb el dol complicat i s’introdueix al pacient al model de dol complicat que hem vist

a la formulació nomotètica del cas. A més administrarem fulls d’exercicis per a que la pacient

pugui identificar comportaments disfuncionals i desencadenants dins del seu propi cas.

3. Pèrdues primàries i secundàries : es fa una introducció de les pèrdues patides a la vida de la

Marta acompanyada d’imatges, música, etc. A més, s’administraran fulls d’exercicis per a

indicar els canvis a la vida produïts pel procés de dol.

4. Revisió de la informació i objectius del tractament : es farà una entrevista on examinarem els

avantatges i desavantatges de canviar, pasarem un full d’exercicis de motivació per al

tractament i establirem conjuntament amb la Marta els objectius de les següents fases del

tractament.

- Segona part :

5. Relaxació : Es farà una introducció a la relaxació i, a continuació, s’ensanyarà a la Marta a fer

una relaxació progressiva dels músculs. Posteriorment, es farà un treball d’imaginació dirigit

als símptomes estressants cognitius, seguit per un treball en relaxació.

6. Identificació dels pensaments disfuncionals : Es farà una reestructuració cognitiva dels

pensaments disfuncionals, treball amb metàfores, així com una psicoeducació en relació als

processos de pensament i de com alguns pensaments ens ajuden i altres ens perjudiquen.

7. Ruminacions i culpa : diàleg socràtic, reestructuració cognitiva, metàfores i fulls d’exercicis.

8. Emocions i percepcions : diàleg gestàltic i fulls d’exercicis.

9. Pitjors moments (confrontació i identificació) : Confrontació de pensaments, emocions i

situacions evitades. Es farà una identificació dels punts més conflictius per la Marta, de les

cognicions associades a aquests punts i una reestructuració i reeinterpretació d’aquests

punts.

10. Confrontació, reestructuració cognitiva i acceptació : Treball de diàleg “Walk to the grave”. En

aquesta tècnica gestàltica es farà una representació on la Marta tindrà l’oportunitat de

“dialogar” amb el difunt i acabar de reconciliar-se amb l’experiència viscuda.

- Tercera part :

11. Herència i vincles actuals : es farà un treball narratiu amb la pacient (per exemple, escriure

una carta al difunt fent una descripció de com ha canviat la seva vida després de la mort del

marit), es donarà un full d’exercicis (per identificar àrees i vincles que hagin quedat

descuidats a la vida i durant el procés de dol) i exercicis per casa.

12. Futur i nova vida : es farà una descripió de com serà la nova vida i dedicacions, així com una

descripció de l’estat actual (després d’haver rebut bona part del tractament) i de quin serà el

plan de vida per al futur.

13. Finalització : Revisió global de la intervenció, prevenció de recaigudes, feedback i preguntes.

(Article de referència per al tractament):

http://www.ejpt.net/index.php/ejpt/article/view/7995

http://www.cochrane.org/CD008696/DEPRESSN_behavioural-therapies-versus-other-psychological-therapies-for-

depression

Tractament del consum perillós d’alcohol:

Oferirem una teràpia breu ampliada per ajudar-la enfront del seu consum d'alcohol en forma de teràpia

motivacional. Les sessions duraran de 20 a 30 minuts. L’objectiu serà reduir la quantitat que beu a nivells de

baix risc, reduir les conductes de risc com a resultat de beure alcohol o a considerar l'abstinència. Amb les

següents sessions anirem fent un seguiment. Si veiem que el problema va a més, derivació a un servei de

tractament d'alcohol especialista.

Entrevista motivacional com a part de la intervenció inicial, incloent-hi:

- Ajudar a reconèixer els problemes o els potencials problemes de beure.

- Ajudar a resoldre l’ambivalència i encoratgar un canvi possitiu i creure en la possibilitat de canvi.

- Adoptar una posició persuasiva i de suport més que una actitut argumentativa i de confrontació.

Exemples de maneres que es pot reduïr el consum perjudicial o perillós d’alcohol (OMS, 2011)

- No tenir begudes alcohòliques a casa

- Analitzar quins son el motius pels quals consumeix alcohol

- Involucrar-la en una discussió sobre el consum d’alcohol permentent-li que parli dels beneficis

percebuts pel consum d’alcohol i sobre el dany potencial per l’ús d’alcohol, tenint en consideració les

coses que són més importants a la vida de la Marta.

(Guia de referència per al tractament de l’alcoholisme):

http://www.nice.org.uk/guidance/cg115/chapter/1-recommendations#interventions-for-alcohol-misuse

Bibliografia:

American Psychiatric Association. (2014). Guía de consulta de los criterios diagnósticos del DSM-5®: Spanish Edition of the Desk Reference to the Diagnostic Criteria From DSM-5®. American Psychiatric Pub.

García-Herrera, Pérez Bryan J.M., Nogueras Morillas E.V., Muñoz Cobos F., Morales Asencio J.M. Guía de Práctica Clínica para el tratamiento de la depresión en Atención Primaria. Distrito Sanitario Málaga-UCG Salud Mental Hospital Regional Universitario “Carlos Haya”. Málaga. 2011.

Pérez, A. M., Fernández, H. J., Fernández, R. C., Amigo, V. I. (2011). Guía de tratamientos psicológicos eficaces I. Adultos. Madrid: Ediciones Pirámide.

NICE (2015) Generalised anxiety disorder overview. Recuperado el 25 de octubre de 2015. http://pathways.nice. org.uk/pathways/generalised-anxiety-disorder

Vallejo, P. M. (2012). Manual de terapia de conducta. Tomo 1. Madrid: Dykinson.

NICE (2015). Alcohol-use disorders overview. Recuperado el 26 de octubre de 2015. http://pathways.nice. org.uk/pathways/alcohol-use-disorders

De Rivera, G. et al. (1990) Listado de 90 síntomas SCL-90-R

Botella y Ponte (2011). Inventario de depresión de Beck BDI-II