FORMULACIÓ INORGÀNICA (ACTUALITZADA 2005)

Seqüència d’elements per electronegativitat.

Valències

Grup1 Grup 2 Grup 13 Grup 14 Grup 15 Grup 16 Grup 17

H +1 Li Na K Rb +1 Cs

Be Mg Ca Sr +2 Ba

B +3 -3 Al +3 Ga In Tl +1 +3

C +2 +4 -4 Si +4 -4 Ge Sn +4 +2 Pb

N +1 +2 +3 +4 +5 -3 P +1 +3 +5 -3 As +3 +5 a -3 Sb Bi +3 +5

O -2 S Se +2 +4 Te +6 -2

F -1 Cl -1 Br +1 +3 I +5 +7

Grup 3 Grup 6 Grup 7

Sc +3 Cr +2 +3 +6 Mn +2 +3 +4 +6 +7

Grup 8 Grup 9 Grup 10 Grup 11 Grup 12

Fe +2 +3 Co +2 +3 Ni +2 +3 Cu +1 +2 Ag +1 Au +1 +3

Zn +2 Cd Hg +1 +2

Elements

De manera general s’anomenen amb el nom de l’element químic corresponent. En el casdels no metalls que formen substàncies moleculars el seu nom es basa en el nombre d’àtoms que tengui la molècula i s’indica amb el corresponent prefix multiplicador.

S’accepten els noms oxigen per al dioxigen (O2) i ozó per al trioxigen (O3), però no els de nitrogen per al N2 (dinitrogen) o hidrogen per al H2 (dihidrogen). El prefix “mono” s’utilitza només per als casos en els que l’element no es troba a la naturalesa en estat monoatòmic.

Òxids

Qualsevol element químic de la taula periòdica es pot combinar amb l’O per formar un òxid.

Ex. FeO (Fe2O2), Fe2O3, CO2 (C2O4), CO (C2O2), Na2O.

Nomenclatura de composició

Amb prefixos multiplicadors: Monòxid de Ferro

Quan només hi ha una possibilitat no es posen el mono-.

Amb nombre d’oxidació: òxid de ferro (II)

Si només hi ha un nombre d’oxidació no s’indica.

Hidrurs

-Metàl·lics

Hidrogen + metall.

Ex. MgH2, NiH2, NiH3

Nomenclatura de composició

Amb prefixos multiplicadors: Dihidrur de níquel

Amb nombre d’oxidació: Hidrur de níquel (II)

-No-metàl·lics

Hidrogen + no-metall.

Nomenclatura de substitució

Nomenclatura de composició

Amb prefixos multiplicadors: Trihidrur de fòsfor

Àcid sulfhídric (només en solució aquosa)

Peròxids

Composts derivats d’O22-. Es formen per combinació amb un metall o amb l’hidrogen.

Ex. CuO2 (Cu2(O2)2), H2O2.

Nomenclatura de composició

Amb prefixos multiplicadors: Diòxid de coure

Amb nombre d’oxidació: Peròxid de coure (II)

Sals binàries

Combinació metall-no-metall. El no-metall va a la dreta.

Ex. Na2S, NH4Br

Nomenclatura de composició

Amb prefixos multiplicadors: Sulfur de disodi

Amb nombre d’oxidació: Sulfur de sodi

NH4 = grup amoni

Hidròxids

Combinació OH- amb un metall.

Ex. NaOH, Pb(OH)4

Nomenclatura de composició

Amb prefixos multiplicadors: Tetrahidròxid de plom

Amb nombre d’oxidació: Hidròxid de plom (IV)

Oxoàcids

Òxid no-metàl·lic o crom/manganès + H2O

Ex. S2O6 – SO3 + H2O – H2SO4 (el no-metall és l’element central)

Nomenclatura tradicional

-ic

-ic -os

hipo-os -os -ic

hipo-os -os -ic per-ic

Àcid sulfúric

P, As, Sb (valències +3,+5) 1 o 3 H2O

Si, B (valències +4,+3) 1 o 2 H2O

Quan aquests elements sumen 1 H2O s’afegeix el prefix meta-, quan en sumen 3 o 5 no s’usa

prefix.

Crom i manganès només poden arribar a oxoàcid amb la valència major.

-Diàcids

Àcid x 2 – 1 molècula d’H2O

Ex. H2CrO4 + H2CrO4 – H4Cr2O8 - H2O – H2Cr2O7

Nomenclatura tradicional: Àcid dicròmic

Oxosals

Oxoàcid substituint 1 o + hidrògens per un metall.

Nomenclatura tradicional

-ic -- -at

-os -- -it

Àcid sulfúric H2SO4 – Mg2(SO4)2 – MgSO4 Sulfat de magnesi

H3PO4 -Mg3(PO4)2 Fosfat de magnesi

-Mg2(HPO4)2 Hidrogen fosfat de magnesi

-Mg(H2PO4)2 Dihidrogen fosfat de magnesi

Ions

-Anions

-Monoatòmics

Terminació –ur + nombre de càrrega entre parèntesis.

-Oxoàcids

H3PO4- Anió dihidrogen fosfat

HPO42- Anió hidrogen fosfat

PO43- Anió fosfat

-Hidrurs progenitors

HS- Anió hidrogensulfur

-Cations

S’anomenen amb el nombre de càrrega entre parèntesis.