Embed Size (px)
Citation preview
Francesc Ribalta
Treball realitzat per: Sara Martí Martínez
Context històricSegle XVII Europa dividida entre les monarquies catòliques i
les protestants.Els països catòlics seguien les directrius papals de la
Contrareforma.Espanya període de decadència política, però gran auge artístic. Continua dominant Flandes, Nàpols i la Llombardia. Zones de forta
difusió del Barroc.
Biografia:¿qui era Francesc Ribalta?Va nàixer a Solsona
(Lleida) el 1565.Es va formar artísticament
a Barcelona i Madrid.El seu fill, Joan Ribalta,
també va ser un conegut pintor barroc.
Es va traslladar a València l’any 1598.
Fou l’iniciador, juntament amb el seu fill, de l’escola barroca valenciana.
El seu principal mecenes a València va ser l’arquebisbe Joan de Ribera.
Constitueix un vincle entre el manierisme y el naturalisme barroc.
Comparteix l’esperit religiós de la Contrareforma. Va conèixer a l’Escorial artistes venecians com Ticià i, sobretot,
Sebastiano del Piombo.Va morir el gener de 1628.
San Juan de Ribera, per Juan Sariñena. València, Col·legi del
Corpus Christi.
Estil de l’artistaEs forma en l’òrbita de la pintura escurialenca. Tendència que segueix: naturalisme tenebrista, amb
influència de Caravaggio.Aplica la realitat a temes històrics o religiosos del passat.Important ús del clarobscur per a potenciar el
tenebrisme. Temàtica generalment religiosa, d’acord amb la
Contrareforma.Senzillesa i dramatisme.
Naturalisme tenebrista de Caravaggio.- Caravaggio fou el màxim exponent d’aquesta tendència.- S’usava generalment la tècnica de l’oli.- Generalment, es representava una escena senzilla, amb pocs personatges i una sola acció.- Clarobscur per a crear el tenebrisme.- Temàtica majoritàriament religiosa.- Altres representants a banda de Ribalta: Josep de Ribera i Artemisia Gentilleschi. David victoriós, de Caravaggio (1599/1600)
Evolució de la seua obraLes primeres obres de Ribalta
(1581 – 1598)El primer període valencià de Ribalta
(1599 – 1611)L’estil madur de Ribalta
(1612 – 1628)
Preparatius per a la crucifixióPrimera obra de Ribalta
(1582).El va pintar amb 16 ó 17 anys.Firmada i datada a Madrid.Únic llenç que queda de la
seua estança a la capital.Episodi del cicle de la Passió.Col·locació diagonal de la
creu.Inclusió de figures
secundaries.
Anunciació de la Verge
Datada al 1591 als documents.No es conserva l’obra ni cap esboç. Va ser encomanada per Matías Romano Cuello,
funcionari de la cort reial.Única obra, juntament amb els Preparatius, que es
sap segur que va pintar a Madrid.
Crist crucificatHi han dubtes sobre la seua
procedència, la seua atribució a Ribalta i la data en que va ser pintada.
L’obra no concorda bé amb ninguna etapa de l’evolució del pintor.
Estaria pintada al voltant del 1590.
El “Crist crucificat” és molt comú en els pintors barrocs espanyols.
Imatge de l’obra en blanc i negre.
Crist crucificat de El Greco (1590) Crist crucificat de Rubens (1616)
Crist Crucificat de Van Dyck (1622)
Crist Crucificat de Velázquez (1632)
Crist crucificat de Zurbarán (1636)
Crist crucificat de Goya (1780)
Retaule major de SantiagoEs troba a l'església parroquial d’Algemesí.Sols es conserven 6 de les pintures originals per a l’altar,
degut als saquejos de la Guerra Civil.Obres datades al 1603.Molt gran per a una església de grandària moderada (16
metres d’alt i 9 d’ample).Estructura de fusta, adornada amb escultures
policromades.Escenes de la vida de l’apòstol Santiago i episodis de la
Passió de Crist.
A: Martiri de SantiagoB: Aparició de
Santiago en la batalla de Clavijo (Santiago matamoros)
F: Sant Onofre
Retaule major de Santiago:
Martiri de SantiagoSituada al cantó inferior
esquerre del retaule.Principal escena de la vida
de Santiago.Escena: Santiago espera la
mort, agenollat davant el seu botxí.
L’obra està influenciada per el Martiri de Navarrete.
Martiri de Santiago de Ribalta (1603)
Martiri de Santiago de Navarrete (1571)
Retaule major de Santiago:
Santiago en la batalla de ClavijoRepresenta l’apòstol
Santiago matant “moros” (també es coneguda com Santiago Matamoros).
Episodi popular entre els artistes espanyols (Carducho, el Viejo, Carreño...)
Al·lusió al triomf sobre els musulmans a Algemesí.
Detall de l’obra
Retaule major de Santiago:
Sant OnofreÚnica pintura sobrevivent
dels sis sants que bordejaven el retaule.
Anava emparellada amb la pintura de San Juan Bautista.
Fou pintada més tard, cap al 1609.
Aparició de Crist a Sant Vicent Ferrer
Pintat al 1605.Centre del retaule de la
Capella de Sant Vicent Ferrer al Col·legi del Corpus Christi de València.
D’inspiració manierista.Configuració triangular.Dos representacions
secundaries al transfons.
Institució de la Eucaristia o Últim soparDatat al 1606.Centre del retaule de
l’altar major del Col·legi del Corpus Christi a València.
Intenció: glorificar el sacrament de l’eucaristia.
Sobre la taula sols hi ha objectes amb un significat eucarístic.
El traidor Judes mira fixament a Jesucrist.Crist sosté en la mà l’hòstia consagrada.Inspirada en l’Últim sopar de Juan de Juanes.
Últim sopar, de Juan de Juanes
Sor Margarita Agulló (retrat)Pintat al 1606.Retrat per a la tomba
d’aquesta monja.Era amiga íntima de
l’arquebisbe Joan de Ribera.
Visió de Sant BrunoPintat al 1609.Encàrrec del bisbe Ginés
Casanova de Segorbe.A la part superior es representa
la Trinitat.Un altra teoria atribueix l’obra al
fill de pintor, Joan Ribalta.El quadre seria aleshores dels
anys 1621-22.
Visió del pare Francesc Jerònim SimóFirmada i datada al 1612.El carrer del quadre s’identifica
amb el carrer Caballeros de València.
La figura de Simó (a la dreta) va estar tapada fins l’any 1945.
Ribalta va pintar dos retrats més del pare Simó.
Influenciat pel quadre Descens de Crist al limbe, de Sebastiano del Piombo.
Visió del pare Francesc Jerònim Simó, de F. Ribalta (1612)
Descens de Crist al limbe, de Sebastiano del Piombo (1516)
Visió de Sant Francesc de l’àngel músicPintat al voltant de 1620.Escena: el vell Sant
Francesc sent nostàlgia per la música de la seua joventut i se li apareix un àngel tocant una melodia.
Connexió amb els interessos musicals del Col·legi Corpus Christi.
Esboços per a l’obra Visió de Sant Francesc de l’àngel músic
El èxtasi de Sant Francesc d’Assís
Pintat al mateix temps que l’anterior (1620).
S’anomena també Visió de Sant Francesc de l’àngel músic.
Sant Francesc abraçant a Crist crucificatUna de les obres mestres de
Ribalta.Pintada al voltant de 1620.Es molt semblant al Sant
Francesc abraçant a Crist crucificat de Murillo.
En canvi, Murillo no va conèixer mai les obres de Ribalta.
Sant Francesc abraçant a Crist crucificat de F. Ribalta (1620)
Sant Francesc abraçant a Crist crucificat de Murillo (1668)
Crist abraçant a Sant Bernat Pintada per l’habitació prioral
de la Cartoixa de Porta Coeli entre 1625 i 1627.
Actualment es troba al Museu del Prado.
Influenciada per una escultura de Gregorio Fernández.
Intenció: la unió mística amb Déu.
Crist abraçant a Sant Bernat de Ribalta
Crist abraçant a Sant Bernat de Gregorio Fernández
Imatge en blanc i negre de l’escultura
Ramon Llull (retrat)Es creu que podria
haver sigut pintat per pare i fill, Francesc i Joan Ribalta.
Posició rígida.L’estil correspon al dels
Evangelistes de l’altar de Porta Coeli.
Retaule major de la Verge de Porta CoeliL’estructura de fusta que componia el retaule la va
construir Andrés Artich al 1622.Ribalta va ser contractat per a decorar el retaule amb les
seues pintures el mateix any.El retaule s’acabà al 1627.El 1790 es va reemplaçar l’estructura de fusta per un
altra de marbre.Les obres més importants que es conserven són les dels
Evangelistes i la de la Verge de Porta Coeli.
A: Sant LlucB: Sant MateuC: Sant Joan EvangelistaD: Sant MarcE: Sant BrunoF: Sant Joan BautistaG: Sant JerònimH: Sant AgustíI: Sant AmbrosioJ: Sant GregoriK: Sant PereL: Sant PauM: Verge de Porta CoeliN: Crist (perduda)
Retaule major de la Verge de Porta Coeli:
Verge de Porta CoeliOcupava el lloc central del
nivell principal del retaule de Porta Coeli.
Hi han dubtes sobre l’autoria de l’obra.
En els catàlegs manuscrits del museu de València s’atribueix a Francesc Ribalta.
Però tot pareix indicar que va estar pintada per un deixeble del taller de l’artista.
Retaule major de la Verge de Porta Coeli:
Sant LLucUn dels 4 evangelistes dels pedestals
del retaule.El rostre del sant és un autorretrat
de Ribalta quan tenia al voltant de 60 y 62 anys.
Una hipòtesi no molt creïble diu que la Verge que Sant Lluc està pintant pretén retratar a la difunta dona de Ribalta, Inés Pelayo.
Retaule major de la Verge de Porta Coeli:
Sant Mateu Sant Joan Evangelista
Retaule major de la Verge de Porta Coeli:
Sant Marc Sant Jerònim
Retaule major de la Verge de Porta Coeli:
Sant Agustí Sant Ambrosio
Retaule major de la Verge de Porta Coeli:
Sant BrunoEstà arquejat per a concordar amb el
nínxol del retaule.Sant Bruno fou el fundador de
l’ordre dels cartoixans.Hi ha dubtes sobre l’atribució de
l’obra.Tot i així, totes les hipòtesis indiquen
que l’autor fou Francesc Ribalta, i no el seu fill Joan, com s’ha arribat a pensar.
Joan RibaltaVa nàixer a Madrid al 1596.Resultat del matrimoni de Francesc Ribalta i Inés Pelayo.Es va formar artísticament des de ben petit per son
pare.Segons paraules de Antoni Palomino (crític de pintura
espanyol): “la manera del padre fue más definida; y la del hijo algo más suelta y golpeada”.
Amb 18 anys va pintar la seua primera obra, Preparatius per a la crucifixió.
Va morir al 1628, sols nou mesos després que son pare.
Preparatius per a la crucifixió. Joan Ribalta
Sant Joan Evangelista. Joan Ribalta
BibliografiaDavid M. Kowal (1985). Ribalta y los ribaltescos: la
evolución del estilo barroco en Valencia. Alzira: Diputació Provincial de València.
es.wikipedia.orgwww.artehistoria.jcyl.es
