Con la Carta Apostólica Porta Fidei (11 oct 2011)

el papa Benedicto XVI ha proclamado un Año de la Fe que comenzará el próximo 11 de octubre (50 aniversario de la aper-tura del concilio) y con-cluirá el 24 de noviembre de 2013 (Solemnidad de Cristo Rey). Este período será una ocasión favorable para que todos comprenda-mos con mayor profundi-dad que el fundamento de la fe cristiana es como afirma el Papa en la encí-clica Deus Caritas est, “el encuentro con un aconte-cimiento, con una persona, que da un nuevo horizonte a la vida y, con ello, una orientación decisiva”. Fundada en el encuentro con Jesucristo resucita-do, la fe podrá ser redescubierta integralmente y en todo su esplendor por todos aquellos que la recibimos en nuestro bautismo y la alimentamos, dentro de la Iglesia, escuchando la Palabra de Dios y participando de los sacramentos. Es un año en que, además de la reflexión sobre nuestra fe y el comporta-miento personal, el Papa lo ha hecho coincidir con el recuerdo agradecido de los grandes eventos que han marcado el resto de la vida de la Iglesia de nuestros días: los 50 años pasados desde la apertura del Concilio y los 20 desde la promulgación del Catecismo de la Iglesia Católica. Con la gratitud por estos dos acontecimientos, que tanto pueden influir en el ánimo personal y comunitario, este Año contribuye también a una reno-vada conversión al señor Jesús para que todos nosotros, los cristianos de hoy, seamos testigos gozosos y convincentes del Mensaje en nuestra socie-dad. Se han preparado numerosas iniciativas que comprometen a las instituciones con sus responsables en los distintos ámbitos (parroquial, diocesano, de Conferencia episcopal y universal).

Nuestra diócesis se suma también a esta celebración y articulará algunas propuestas pastorales a lo largo del año. Os invito de un modo especial a la primera iniciativa: participar en una solemne Eucaristía en la Catedral el próximo día 12 de octubre, a las 13 horas.

† Salvador, obispo de Menorca

AÑODE LA FE

dominicalEsglésia de Menorca

Número 1579 - Any XXXI - 7 octubre 2012

fullParlar de trenta anys de la vida

d’una persona suposa una gran dosi de vivències que abasten

pràcticament tota la seva existència adulta. És molt de temps.Parlar de trenta anys del nostre FULL DOMINICAL exigeix un reconeixe-ment explícit i una manifesta gratitud per part de tots els diocesans cap a aquells que, amb el seu esforç i tena-citat, han fet possible que cada setma-na arribés a les parròquies, comuni-tats i famílies de la diòcesi. No sembla tant de temps per a una institució que porta més de 200 anys d’existència perquè, com sabeu, la nostra diòcesi comença la seva marxa el 1795. Però sí que és un període prou significatiu per comprovar la vitalitat de les nos-tres comunitats en aquest últim tram.Els que guardeu tots els números d’aquesta magnífica publicació, i em consta que hi ha famílies que ho han fet, podreu comprovar la gran quanti-tat de notícies, orientacions, comenta-ris i consells que hi han aparegut. És la vida de la nostra diòcesi la que queda reflectida en lletra impresa i que serà objecte d’anàlisi per aquells que vul-guin conèixer quines eren les nostres preocupacions pastorals i on residien els fonaments de la nostra fe. Pràcticament allà hi és gairebé tot.Hi ha notícies del pas de quatre bis-bes residencials amb dos administra-dors apostòlics i les seves correspo-nents indicacions per a la vida eclesial.Han estat al capdavant diversos res-ponsables del FULL que han posat el millor d’ells mateixos per fer arribar a tots l’amor al Senyor i a la seva Església.Han escrit moltíssims sacerdots amb l’intent d’explicar la Paraula de Déu de cada diumenge o d’oferir diferents consells sobre lectures o comentaris sobre els més variats esdeveniments.Han col·laborat gran quantitat de laics que posaven de manifest la seva peculiar sensibilitat eclesial.Membres de la vida consagrada han exposat les seves opinions i, sobretot, les seves formes d’expressió orant per sensibilitzar a tots sobre aquesta fonamental dimensió de la vida cristi-ana.A tots ells els devem el necessari agraïment per la seva dedicació i esforç en millorar la vida cristiana i en comunicar l’essencial de la nostra fe. En nom de tots vosaltres ho faig públic. A més desig traslladar la meva sincera felicitació per aquest profitós aniversari. És una magnífica crònica de la nostra Església en aquests anys.

El vostre bisbe

CRÒNICA DE LA NOSTRA ESGLÉSIA DIOCESANA

Pàgina 2 Full Dominical

Lectura del llibre del Gènesi 2, 18-24

Salm responsorial 127R: Que el Senyor ens bene-esqui tota la vida.

Lectura de la carta als cristians hebreus 2, 9-11Germans: Jesús, abaixat, va ser posat un moment per davall del àngels, però, ara, després de la passió i la mort, el veim coronat de glòria i de prestigi; perquè Déu, que ens estima, va voler que morís per tots. Déu, que ho ha creat tot i ho ha destinat tot a ell mateix, volia portar molts de fills a la glòria, i convenia que aquell qui els havia de guiar a la sal-vació, fos consagrat pels sofri-ments. Tant el qui santifica com els qui són santificats

tenen un mateix pare, i per això no s’avergonyeix d’ano-menar-los germans.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc 10, 2.16En aquell temps els fariseus anaren a veure Jesús per pro-var-lo, i li demanaren si el marit es pot divorciar de la seva dona. Ell els demanà: “¿Què us va ordenar Moisès?” Li respongueren: “Moisès per-met donar a l’esposa un docu-ment de divorci i separar-se.” Jesús els digué: “Moisès va escriure aquesta prescripció perquè sou tan durs de cor. Però al principi, Déu creà l’ho-me i la dona. Per això l’home deixa son pare i sa mare i ells dos formen una sola família. Per tant, ja no són dos, sinó una sola família. Allò que Déu

ha unit, l’home no ho pot separar”. Quan foren a casa, els deixebles li tornaren demanar això mateix. Jesús els diu: “Aquell qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra comet adulteri contra la primera, i si la dona es divor-cia del seu marit i es casa amb un altre, comet adulteri”. La gent duia a Jesús uns infants perquè els imposàs les mans, però els deixebles renyaven els qui els havien duit. A Jesús li sabé greu que els renyassin, i els digué: “Deixau venir els infants, no els exclogueu, el Regne de Déu és per als qui són com ells. Vos ho dic amb tota veritat: Qui no rebi el Regne de Déu com el rep un infant, no hi entrarà”. I els pre-nia en braços i els beneïa imposant-los les mans.

Diumenge XXVII de Durant l’Any (cicle B)

Lectura del libro del Génesis 2, 18-24

El Señor Dios dijo: «No es bueno que el hombre esté solo; le daré una ayuda apropiada». El Señor Dios formó de la tierra todos los animales del campo y todas las aves del cielo y los llevó ante el hombre para ver cómo los llama-ba, ya que el nombre que él les diera, ése sería su nombre. El hombre impuso nombre a todos los ganados, a todas las aves del cielo y a todas las bestias del campo; pero para sí mismo no encontró una ayuda apropiada. Entonces el Señor Dios hizo caer sobre el hombre un sueño pro-fundo, y mientras dormía le quitó una de sus costillas, poniendo carne en su lugar. De la costilla tomada del hombre, el Señor Dios formó a la mujer y se la presentó al hombre, el cual excla-mó: «Esta sí que es hueso de mis huesos y carne de mi carne; esta

será llamada hembra porque ha sido tomada del hombre». Por eso el hombre deja a su padre y a su madre y se une a su mujer, y son los dos una sola carne.

Salmo Responsorial 128

Lectura de la carta a los Hebreos 2, 9-11

Lectura del Evangelio según san Marcos 10, 2-16En aquel tiempo se le acercaron unos fariseos y le preguntaron con intención de tentarlo: «¿Le está permitido al hombre separar-se de su mujer?». Jesús les respon-dió: «¿Qué os mandó Moisés?». Ellos dijeron: «Moisés mandó escribir un acta de divorcio y des-pedirla». Jesús les dijo: «Moisés escribió este precepto por la dureza de vuestros corazones. Pero al principio de la creación Dios los hizo macho y hembra.

Por eso el hombre dejará a su padre y a su madre y se unirá a su mujer y serán los dos una sola carne. De manera que ya no son dos, sino una sola carne. Por lo tanto, lo que Dios ha unido, que no lo separe el hombre». Ya en casa, de nuevo los discípulos le preguntaron acerca de esto; Jesús les dijo: «El que se separe de su mujer y se case con otra comete adulterio contra la primera; y si la mujer se separa de su marido y se casa con otro comete adulterio». Le presentaron unos niños para que les impusiera las manos. Los discípulos los regañaban. Pero Jesús, al verlo, se indignó y les dijo: «Dejad que los niños se acerquen a mí; no se lo impidáis, porque de los que son como ellos es el reino de Dios. Os aseguro que el que no reciba el reino de Dios como un niño no entrará en él». Los tenía en brazos y los bendecía impo-niéndoles las manos.

Mentre Jesús fa camí cap a Jerusalem va proposant algunes que altres lliçons. Avui llegim la primera i la

segona, sobre la fermesa del matrimoni i la dignitat dels infants. Perquè sou tan durs de cor... Bé ho sabien que Jesús era contrari al repudi (forma legal del divorci a Israel), però els interes-sava comprometre’l. L’assumpte era que digués alguna cosa contra la Llei de Moisès i d’aquesta manera exposar-lo a la mort. Però Ell sap que no pot trair la voluntat del Creador sobre la vida matri-monial. També avui vivim, immersos en un fatal relativisme, on sembla que les coses ja no “són”, sinó que “a mi m’assembla que són”. Com si la veritat estés en el que pensa la majoria i la mida de la savi-

esa fos l’estadística i la sala de parts fossin les urnes. Llavors les conseqüències soci-als, educatives, polítiques i familiars són les que són. Entre els jueus el criteri era que el matri-moni podia ser dissolt, quasi sempre en benefici de l’home. Els drets de la dona poc els importaven. S’aproparen a Ell capciosament de forma que si responia que no era lícit s’oposava a les escoles rabíniques i si responia que era lícit li dirien que anava contra el gènesi. La res-posta del Senyor fou clara, la veritat és la veritat al marge dels sondejos d’opinió. Jesús estimava l’ideal de Déu, que és que quan s’uneixen home i dona formen una sola carn. Manera hebraïtzant de dir: un sol ser, una sola vida. Febles les vides, si

voleu, però lligades per l’amor mutu. Materials febles però a condició que l’amor sigui autèntic, sinó tot és carn morta. Jesús va anar al nervi de la qües-tió. No va fer casuística. Defensà l’amor conjugal. Font de vida i bell somni que sols es fa realitat amb entrega i sacrifici i gràcies a ells es fa humanitat vertadera. La segona part ens dóna la clau: cal ser com infants. No amb la inconsciència sinó amb la innocència, amb la netedat, amb la confiança. Jesús, en aquesta segona part de l’evangeli ho deixa clar: Qui no rebi el Regne de Déu com el reb un infant no hi entrarà. Qui és com els infants, al igual que “els pobres de Yahvé”, tenen la fàcil disponibilitat d’assaborir que tot és grà-cia. La clau és ser com infants, ho sabem?

Com infantsevangeli i vida

la parauladeDéu

Joan Miquel Sastre Preto

Salms de la 3a Setmana Dg. 7, XXVII de durant l’any: Gn 2, 18-24 / Sal 127 / He 2, 9-11 / Mc 1, 2-16.

Dl. 8, Fèria: Ga 1, 6-12 / Sal 110 / Lc 10, 25-37.

Dt. 9, Fèria: Ga 1, 13-24 / Sal 138 / Lc 10, 38-42.

Dc. 10, Fèria: Ga 2, 1-2. 7-14 / Sal 116 / Lc 11, 1-4.

Dj. 11, Fèria: Ga 3, 1-5 / Sal Lc 1. 69-70 / Lc 11, 5-13.

Dv. 12, La Mare de Déu del Pilar (F): 1Cr 15, 3-4. 15-16; 16, 1-2 o bé Fets 1, 12-14 / Sal 118 / Lc 11, 27-28.

Ds. 13, De Témpores: Ga 3, 7-14. 22-29 / Sal 110 / Lc 11, 15-28.

Dg. 14, XXVII de durant l’any: Sa 7, 7-11 / Sal 89 / He 4, 12-13 / Mc 10, 17-30.

LECTURES DE LA MISSA DIÀRIA

...el Regne de Déu és per als

qui són com ells.

Full Dominical Pàgina 3

30Full Dominical, els inicis

Era l’any 1982, ara fa trenta anys, i s’anava ges-tant la idea de fer el Full Dominical íntegra-ment a Menorca. Fins llavors s’havia fet a Barcelona conjuntament amb altres diòcesis catalanes. Això tenia dos inconvenients princi-pals: que els continguts s’havien d’enviar amb molta antelació i, per tant, perdien actualitat; i que l’espai disponible era molt reduït, ja que, com deia, era compartit.El bisbe Deig me’n va encarregar la responsa-bilitat. L’objectiu era mantenir la secció de les lectures de la missa dominical, amb un petit comentari. Donar compte de les activitats del bisbat i de les comunitats. I algun comentari de l’actualitat de l’Església o de reflexió.Després de trenta anys crec que la idea inicial s’ha consolidat, s’ha millorat i s’ha fet molt més participativa. Ànim, i per molts anys més!

Gabriel Pons Olives

Compartir la riquesa i diversitat de la vida cristiana

Quan vaig coordinar el Full feia poc que havia tornat de la Universitat. Era un jove periodista que havia estat uns quants anys fent revisió de vida amb el MUEC. Si el bisbe m’ho va dema-nar devia ser perquè no hi havia altres candi-dats. Vaig entendre que el Full havia d’estar obert a la participació, tot i que costava un poc motivar-la. Tambe preteníem que fos un espai per compartir informacions i experiènci-es de totes les comunitats. La resposta era desigual. Es publicaven alguns articles de fora. El full era una oportunitat per a la formació creient i conèixer qüestions importants de la vida de l’Església. La veu del bisbe hi era pre-sent cada setmana. I no hi faltava el comentari de l’Evangeli. Crec que el més important és que el Full era i és un mitja de comunicació no només per informar sinó per a compartir la riquesa i diversitat de la vida cristiana de la diòcesi.

Josep Bagur

Des del Full DominicalEl 1r d’octubre de 1988 el bisbe Antoni Deig m’encarregà de la direcció del FD, agafant el relleu del jove periodista Josep Bagur. Per a mi no era una feina del tot nova ja que, des dels seus incicis (el 1982), havia col·laborat de manera fixa amb el seu primer director en Biel Pons Olives. El meu nomenament era per 3 anys, però es va allargar 11 anys, fins a finals de setembre de 1999 quan me’n vaig anar a pas-sar un any sabàtic al monestir de San Isidoro de Dueñas. Amb la preocupació que el FD no faltés cap dissabte a la cita (quan encara no coneixia les facilitats d’internet i del correu electrònic), des del FD havia d’estar molt atent a la realitat en un doble àmbit:• el de la vida eclesial, sobretot la diocesana

però no exclusivament, en l’època dels bisbes Deig i Ciuraneta,

• i també el de la realitat social, en aquells fets que des de Joan XXIII coneixíem com

a signes dels temps i que havien de trobar ressò en la comunitat eclesial.

Vaig procurar que el FD –com ho havia fet abans i ho continua fent ara– servís de vehicle d’informació i d’intercomunicació des del lle-vant fins al ponent de l’Illa. Inevitablement, i conscientment, el FD també fomentava una ampla obertura dins el moviment encara viu del post-concili. No som qui per fer un balanç just i objectiu d’aquest període del FD; en tot cas, han de ser els lectors. Sí puc dir que el FD ha volgut ser, i esper que ho continuï essent per molts anys, una finestra oberta per on entri l’aire fresc de la Paraula i de l’Esperit.

Joan Febrer Rotger

Un mitjà de cohesióentre els creients

L’edició d’un full informatiu diocesà és una de les passes fonamentals de l’Església en el pro-cés de modernització i obertura iniciat amb el Concili Vaticà II. Compartir informació i reflexions, disposar dels textos de les Lectures impresos, negre sobre blanc, per a poder-los llegir i rellegir les vegades que un vulgui, fan d’aquesta eina tan senzilla un poderós mitjà de cohesió entre els creients. Si el Full Dominical no existís, algú l’hauria d’inventar.

Pere Bagur

Molt + que un full...Un full és un simple paper que es reparteix. Tot i que el Full Dominical també és de paper i també és repartit, és molt + que un simple full. És una eina de comunicació, de transmis-sió, de sensibilització, de meditació i espiritua-litat, de formació! El FD assoleix 30 anys d’evangelització, d’estrènyer lligams entre les diverses comunitats cristianes de Menorca.La fe en Jesús no pot quedar amagada dins a l’interior dels nostres cors. Té necessitat i obligació de sortir, d’escampar-se amb fets i paraules. I el FD és una excel·lent eina per compartir fe, esperança i caritat.Per molts anys FD! I un desig: arribar als allu-nyats, un repte per a la nova evangelització.

Guillem Ferrer. Willy

En l’aniversari del FullAmb gust m’afegesc al record d’aquest aniver-sari del nostre Full Dominical. El temps que en vaig tenir la responsabilitat de la seva direcció em va servir per conèixer i estimar millor l’ampla realitat diocesana.Endevinar com ha de ser el Full per tal que sigui veritable instrument al servei de la comu-nitat cristiana no sempre és fàcil. Per això va bé que hi hagi relleus que vagin donant tons i accents diferents. L’actual equip, molt més preparat en temes de mitjans de comunicació, fa i pot fer molt bon servei en aquest sentit.Unes paraules d’agraïment a Toni Barber qui va ser més que un col·laborador en l’elabora-ció del Full, especialment en els darrers anys.Per molts d’anys.

Rafel Portella Moll

anys de

notícies nostresAquestes i altres notícies les podeu trobar a la pàgina web del Bisbat de Menorca

Curset de formació per a catequistes

Dia 12 d’octubre Al Seminari Diocesà.Ponències: “Creure en Déu, creure en l’home”, Mn. Miquel Gual.“Catequistes avui”, Ponent: Josep Mª MaideuHorari: 10 h - 18,30 h.Data límit d’inscripció: 7 d’octubrea la teva parròquia o directament al Secretariat, Tel 619165503 ocatequesimenorca@yahoo.es

Inici de l’Any de la FeDia 12 , a les 13 h. a la Catedral. El Sr. Bisbe fa una crida a tots els dio-cesans a participar d’aquesta cele-bració.

Jornades diocesanes d’ani-mació missionera

Del dia 13 al 21 d’octubre.

Inici del concurs vocacional.Dia 3 d’octubre s’inicia el concurs vocacional.Properament s’informarà de les bases del concurs.

Octubre, mes del RosariEls dijous, del mes d’octubre (dies: 4, 11, 18, 25) a l’Ermita de la Mare de Déu de Gràcia, a les sis des capves-pre es resarà el sant Rosari.

A la pagina WEB http://www.bisbatde-menorca.com/ Setmanalment, Mn. Josep Sastre publica les “Fitxes pels lectors”. Són un comentari i una ajuda per als qui exerceixen el ministeri de procla-mar La Paraula de Déu.

agenda

Edita: Església de Menorca - Director: Antoni Fullana - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982 www.bisbatdemenorca.com - e-mail: fulldominical@gmail.com

La casa de les Franciscanes de Ferreries tancada

És una notícia trista, encara que esperada: aquests dies es tanca la casa de les germanes franciscanes del C/ P. Huguet. Després de la marxa de sor Catalina Vaquer, hi havien quedat sor Maria Guerra i sor Isabel Samsó. En no haver-hi personal per enviar, la con-

gregació ha decidit, amb molt de sentiment, tancar aquesta casa. Es clausuren així prop de 100 anys de presència franciscana a Ferreries. És una pena, però no hi ha vocacions. Com omplirem el buit de presència religiosa ara deixat per ses monges franciscanes?

Jornada d’inici de curs de VIDA CREIXENT

El Moviment cristià Vida Creixent, inicià el passat dia 26 de setembre al Santua-ri de la Verge del Toro, el curs 2012-13.

Ho feren amb una trobada formativa amb els responsables dels grups de les parròquies de Menorca. L’encontre començà amb la conferencia del bisbe Salvador Giménez, sobre el tema: SER-VIR, ¿Cercar els primers llocs, o servir? En la xerrada animà els dinamitzadors dels grups i els consiliaris a tenir en la seva vida una actitud de servei, que és la que impera en l’Evangeli i al mateix temps, agraí als militants de Vida Creixent la disponibilitat i servei que han dut a terme durant la seva vida. A continuació es feren treballs en grup per acabar el capvespre amb l’assemblea del Moviment, de la qual s’ha de destacar que és la darrera que presideixen l’equip actual que han coordinat les activitats. D’aquesta manera, Fraterno Lluch, president durant els darrers vuit anys, anuncià la tasca de trobar nous responsables que aportin un aire renovat a Vida Creixent.

Obertura del curs de l’Institut Diocesà de Teologia

El públic assistent, el divendres 28 de setembre al Seminari, a l’inici del curs acadèmic de l’Ins-titut Diocesà de Teologia/ISCREB comptà amb el privilegi d’escoltar un gran comunicador i un expert en comunicació. Josep Maria Carbonell (Barcelona, 1958), filòsof i polític, degà

de la Facultat de Comunicació Blanquerna-URL i president de la Fundació Joan Maragall, oferí la lliçó inaugural “Societat de la informació i comunicació de l’Evangeli, un repte estratègic de l’Església”. El ponent analitzà com els mitjans de comunicació i les xarxes digitals són avui les columnes ver-tebrals de la societat del segle XXI; i reflexionà sobre com, en aquest context, s’ha de comunicar l’Evangeli. “L’Església acostumava a comunicar-se en el marc de la relació interpersonal. El primer sotrac en la transmissió de la fe va ser l’aparició de la societat de masses, amb la ràdio i després amb la televisió. Però ara ens trobam davant un nou marc, el concepte de l’autocomunicació de masses: abans érem oients i espectadors, però ara els receptors ens hem convertit en emissors”. És per açò que considera que l’Església “ha de ser capaç de pensar en una estratègia de comu-nicació dins la societat de la informació”.

Enllumenat artístic de les façanesde Sant Francesc de Maó

Aquesta setmana ha arribat l’autorització municipal per poder dur a terme obres d’en-llumenat artístic de les façanes de l’església de Sant Francesc de Maó.El Sr. Bisbe i la parròquia, des de fa temps, han mantingut una sèrie de gestions amb

la Fundació Endesa que s’han vist afavorides amb una subvenció que cobreix gairebé la to-talitat de les obres d’aquest enllumenat públic.El projecte suposa el canvi de l’enllumenat actual i suplir-lo per un sistema que aporti visió destacada del relleu i l’arquitectura de l’edifici i que es posarà amb un sistema de leds, que modificarà molt a la baixa el consum d’energia elèctrica que es consumeix actualment. D’aquesta manera es produirà un notable estalvi energètic i un embelliment de l’edifici.Som molt conscients que a l’hora d’acceptar aquesta ajuda, ho fem amb l’ànim d’aportar un

embelliment del patrimoni d’aquest edifici emblemàtic en la façana del port de Maó per la vista que aquest fet suposarà per la visual que es podrà contemplar des del port.La parròquia dins de les activitats pastorals que portem a terme no necessitem aquesta reforma, però creiem que és una oportunitat que se’ns posa al davant i que ajudarà turísticament a Maó a més d’aconseguir un no-table estalvi energètic i ocupació de llocs de treball tem-poral. Tot açò ens ha dut a acceptar l’oportunitat que ens brinda la Fundació Endesa i portar a terme aquesta obra que esperem que sigui motiu de satisfacció per a tothom.

notíciesdel món

Un món sense Déu és inhu-mà

Tenint en compte que «un món sen-se Déu és un món inhumà», és greu que avui «la llibertat de religió sigui el dret més violat i que el blanc dels atacs siguin sobretot els cristians». Garantir aquest dret signifi ca contri-buir a crear un món millor i a obrir per a tots les portes de l’esperança. Ésun quadre internacional precís, ben documentat, el que va presentarel cardenal Jean-Louis Tauran, pre-sident del Consell pontifi ci per al diàleg interreligiós, en la seva inter-venció en el «Meeting per l’amistat entre els pobles», a Rímini, el passat 24 d’agost, sobre el tema: «Societat internacional i llibertat de religió».

Caritat efi caç per als més ne-cessitats

Una «caritat efi caç» cap als més ne-cessitats com a expressió visible de l’amor a Crist. Així ho demana el Papa als catòlics argentins amb ocasió de la tradicional col·lecta «Més per menys», que enguany arriba a la seva 43ª con-vocatòria.